| dbo:abstract
|
- Els Sulaym o Banu Sulaym (àrab: بنو سليم, Banū Sulaym) foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan. La seva nisba és as-Sulamí, per tant els membres de la tribu poden anomenar-se els sulamís. El seu ancestre és Sulaym ibn Mansur ibn Íkrima ibn Khàssafa ibn Qays Aylan i vivien originalment al Hijaz. Estaven dividits en tres faccions: els Imru-l-Qays (amb tres subgrups), els Hàrith (diversos subgrups) i els Thàlaba (dos subgrups). Abans de l'islam tenien bones relacions amb Medina. Una bona part van fer apostasia a la mort de Mahoma. Anys després van ser partidaris de Muàwiya I contra Alí ibn Abi-Tàlib. Van donar diversos personatges:
* Utba ibn Fàrkad, governador de Mossul el 641 i més tard (en data desconeguda) de l'Azerbaidjan.
* Abu-l-Àwar, governador d'al-Urdunn sota Muàwiya I. Un besnet seu, esmentat dubtosament com a nebot, Ubayda ibn Abd-ar-Rahman as-Salamí probablement fou governador de l'Azerbaidjan sota Úmar ibn Abd-al-Aziz, vers 717-720, valí d'Ifríqiya sota Hixam ibn Abd-al-Màlik (728-732) i d'al-Urdunn sota al-Walid II (743–744).
* Ubayd-Al·lah ibn al-Hajjaj ibn Ilat, governador d'Homs sota Muàwiya I. El seu net Ubayd-Al·lah ibn Nasr fou membre del diwan del mateix califa. Després els Sulaym foren partidaris d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr i van participar en la batalla de Marj ar-Ràhit (684) on en van morir sis-cents. El 692/693 apareixen combatent els taghlibites a al-Bixr, manats per al-Jahhaf ibn Hakim adh-Dhakwaní. Posteriorment es van establir a Kufa, a Bàssora, al Khurasan, a la Jazira i al nord de Síria i van recuperar la confiança dels califes; alguns membres de la tribu van exercir càrrecs de govern:
* Qays ibn al-Hàytham, governador del Khurasan del 662 al 664.
* Abd-Al·lah ibn Khàzim, governador de Khurasan del 661 al 662 i del 683 al 692. El 664 va ser nomenat però se li va presentar una acusació d'usurpació del govern, de la que fou absolt i hauria deixar al comandament al seu fill al-Hariz ibn Abd Allah. Va recuperar el govern però poc després ja apareix un nou governador.
* Kathir ibn Abd-Al·lah, de malnom Abu-l-Aj ('l'home amb dents d'elefant' per les seves llargues incisives), governador de Bàssora per poc temps sota Hixam ibn Abd-al-Màlik.
* al-Àixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí, governador del Khurasan (727-730).
* Mansur ibn Úmar ibn Abi-l-Kharqà, governador interí del Khurasan (vers 730).
* , governador d'Armènia sota els omeies marwànides (684-750), vers els darrers anys de la dinastia, però probablement com a delegat del governador titular.
* Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, governador d'Armènia sota els califes abbàssides al-Mansur i al-Mahdi 753-755, 759-769 i 774-778/780. Fou també governador de la Jazira.
* Yússuf ibn Raixid as-Sulamí, governador d'Armènia 786-787
* Khàlid ibn Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, governador d'Armènia (794).
* , governador de Mossul i d'Armènia (796-797)
* Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí, governador d'Armènia (825-826 i 829) Els Sulaym van emigrar en part a Armènia. Ni els xaibànides ni cap altre grup o tribu dels Ràbia va poblar Armènia més amunt del Taurus a més d'amb la frontera síria i de la Jazira amb l'Imperi Romà d'Orient i com a defensa contra els khàzars a la frontera del Caucas, especialment a Derbent. Al segle viii, després de la revolta armènia del 774-775, es va considerar adequat mantenir una forta població àrab a Armènia i milers d'àrabs es van establir entre Bidlis i Karin (Teodosiòpolis, moderna Erzurum). Quan vers el 640 els àrabs van dominar Kemah, ja fou un sulami qui la va conquerir: Umayr ben al-Hubab. Durant el període omeia, el qaisita Mansur ben Djawana va donar el seu nom a la fortalesa de Hisn Mansur al sud de Melitene (Malatya). El 752 la fortalesa de Kemakh estava en mans d'un general qaisita durant l'atac ordenat per l'emperador romà d'Orient, Constantí V, contra Teodosiòpolis i Melitene. Posteriorment, consolidats els abbàssides, diversos qaisites dels al-sulaim foren governadors d'Armènia. Els emirs de Manazkert forten també qaisites sulaymides o sulamides. Una branca dels Sulaym va restar al Hijaz i es va revoltar sense èxit el 845. Posteriorment foren absorbits com altres tribus pels Harb procedents del Iemen. Un grup dels Sulaym va emigrar a Egipte amb els Hilal i al segle xi van abandonar aquesta regió per conquerir i establir-se a la Cirenaica passant després una part a la Tripolitana. Al final del segle xii van envair Tunísia i van arribar fins al Marroc, però la major part va restar a Cirenaica. (ca)
- بنو سليم قبيلة عربية عدنانية قيسية، كانوا وما زالوا يقيمون في الحجاز، وقد هاجرت بطون منهم إلى ليبيا وتونس، وبقيت بطون منهم من فرع بنو الحارث بن بهثة بن سليم في ديارهم الأصلية في الحجاز ما بين مكة المكرمة والمدينة المنورة خاصة في محافظة الكامل وفي وادي ستارة ووادي ساية ووادي قديد وفي حرة بني سليم على طريق الهجرة النبوية من مكة المكرمة إلى المدينة المنورة وهم أخوال الرسول محمد حيثُ أنه قال في حديثه الشهير: «أنا ابن العواتك من سليم». والتحق بنو سليم بالدعوة الإسلامية مع النبي يوم فتح مكة، وقدم لوائهم على ألوية القبائل. وكان لونه احمر (ar)
- The Banu Sulaym (Arabic: بنو سليم) is an Arab tribe that dominated part of the Hejaz in the pre-Islamic era. They maintained close ties with the Quraysh of Mecca and the inhabitants of Medina, and fought in a number of battles against the Islamic prophet Muhammad before ultimately converting to Islam before his death in 632. They took part in the Muslim conquest of the Levant, and established themselves in al-Jazira (Upper Mesopotamia), whilst part of the tribe remained in the Hejaz. During the early Muslim era, the tribe produced notable generals such as Safwan ibn Mu'attal, Abu'l-A'war and Umayr ibn al-Hubab. Those who remained in Arabia reduced their control areas and large of their space were occupied by the Banu Harb of Yemen beginning in the 9th century, while those in Syria, Mesopotamia were expelled to Upper Egypt by the Fatimid Caliphs in the late 10th century for assisting the Qarmatians. In the mid-11th century, a prolonged famine in Egypt prompted the tribe to migrate westward with the Banu Hilal into Libya. The Sulaym and its sub-tribes established themselves mainly in Cyrenaica, Libya, where until the present day, many of the Arab tribes of that region trace their descent to the Sulaym. (en)
- La Banu Sulajm (en araba: بنو سليم) estis konfederacio de triboj de Arabio kiuj estis loĝantaj en la regionoj Heĝazo kaj Naĝdo de la Araba Duoninsulo kiuj elmigris en Nordafrikon en la 11a jarcento kune kun la Banu Hilal. La ĉefa migrado okazis ĉirkaŭ 1049. Ties influo estis grava faktoro en la lingva, kultura kaj etna arabigo de Magrebo, kaj en la etendo de nomadismo en areoj kie antaŭe agrikulturo estis hegemonia. Banu Sulajm estis komponita el kvar ĉefaj grupoj — nome Banu Hebib, 'Aŭf, Debbab, kaj Zegb. La Hebiboj setlis en Cirenio, dum la aliaj venis en Tripolitanion. Post la establado de tribaj grupoj, Libio suferis periodon de malordo kaj triba feŭdismo, kiu pliiĝis pro la alveno de aliaj arabaj aventuruloj el Egiptio. Ĉirkaŭ la fino de la periodo de malordo, la Debbaboj ekkontrolis multon de Tripolitanio. (eo)
- Die Banū Sulaim (arabisch بنو سليم) waren ein altarabischer Stamm des Hedschas, der eine wichtige Rolle in der Auseinandersetzung zwischen Mohammed und den Quraisch spielte und auch in den ersten islamischen Jahrhunderten noch eine gewisse Bedeutung hatte. Die zugehörige Nisba lautet Sulamī. Die Banū Sulaim werden zu den nordarabischen Stämmen gezählt und in der arabischen Genealogie über die Abstammungslinie Sulaim ibn Mansūr ibn ʿIkrima ibn Qais ʿAilān ibn Mudar ibn Nizār ibn ʿAdnān ibn Maʿadd auf Ismael, den Sohn von Abraham, zurückgeführt. (de)
- Los Banû Sulaym o sulaim (en árabe بنو سليم) fueron los miembros de una comunidad árabe originaria de Nejd en la actual Arabia Saudita. Desempeñaron un gran papel en la historia del Islam prestando juramento de lealtad a Mahoma en el 629 y participando en la toma de La Meca. Apoyaron a los primeros califas Omeyas antes de unirse a Ibn al-Zubayr. Emigraron al África septentrional cruzando Egipto en el siglo XI junto con los banu Hilal y los banu Maqil. Su llegada fue un factor importante en la arabización lingüística y cultural de El Magreb y en la difusión de nomadismo allí donde la agricultura era ya dominante. En el siglo XVI emigraron a Mauritania. (es)
- Les Banu Sulaym (arabe: بنو سُلَيم) étaient une confédération de tribus arabes originaire du Nejd et du Hedjaz, régions faisant actuellement partie de l'Arabie saoudite, qui émigra vers la Haute-Egypte au Xe siècle, puis vers le Maghreb (Algérie, Tunisie et Libye) au XIe siècle. (fr)
- I Banū Sulaym (in arabo: ﺑﻨﻮ ﺳﻠﻴﻢ) erano una tribù araba peninsulare che viveva in Hijaz e Najd, che finì col trasferirsi in Nordafrica assieme ai B. Hilāl, con l'incarico di devastarlo per infliggere la massima punizione possibile agli Ziridi, già vassalli dei Fatimidi ma resisi indipendenti dal Cairo nel corso dell'XI secolo. (it)
- De Banu Sulaym waren een Arabische stam afkomstig uit de Hidjaz en Nadjd regio's (het huidige Saoedi-Arabië). In navolging van de Banu Hilal, migreerden zij vanaf de 11e eeuw naar Noord-Afrika. Zij waren verantwoordelijk voor de introductie van nomadisme in Libië en de ingangzetting van het arabiseringsproces daar. Sneller dan andere regio's in noordelijk Afrika, zou Libië haar eeuwenoude Berberse identiteit kwijtraken. De stam was onderverdeeld in vier sub-groepen: de Banu Hebib, de 'Awf, de Debbab en de Zegb. De Hebib vestigde zich in Cyrenaica, terwijl de overige groepen verder trokken naar Tripolitanië. Met hun komst onderging Libië een periode van chaos en stammenconflicten. Uiteindelijk greep de Debbab de macht in Tripolitanië. (nl)
- Soleímidas, ou soleimitas ou Banu Soleime (em árabe: بنو سليم; romaniz.: Banu Sulaym eram uma tribo árabe que dominava parte do Hejaz na era pré-islâmica. Mantiveram laços estreitos com os coraixitas de Meca e os habitantes de Medina, e lutaram em várias batalhas contra o profeta islâmico Maomé antes de se converterem ao Islã antes de sua morte em 632. Participaram da conquista muçulmana do Levante, e estabeleceram-se na Alta Mesopotâmia, enquanto parte da tribo permaneceu no Hejaz. Durante o início da era muçulmana, a tribo produziu generais notáveis como Safuane ibne Muatal, Abulatar e Omeir ibne Hubabe. Aqueles que permaneceram na Arábia foram em grande parte absorvidos pelos do no início do século IX, enquanto aqueles na Síria e Mesopotâmia foram expulsos para o Alto Egito pelos califas fatímidas no final do século X por ajudarem os carmatas. Em meados do século XI, uma fome prolongada no Egito levou a tribo a migrar para o oeste com hilálidas à Líbia. Os soleímidas e suas subtribos se estabeleceram principalmente na Cirenaica, onde até os dias atuais muitas das tribos árabes daquela região traçam sua descendência deles. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- بنو سليم قبيلة عربية عدنانية قيسية، كانوا وما زالوا يقيمون في الحجاز، وقد هاجرت بطون منهم إلى ليبيا وتونس، وبقيت بطون منهم من فرع بنو الحارث بن بهثة بن سليم في ديارهم الأصلية في الحجاز ما بين مكة المكرمة والمدينة المنورة خاصة في محافظة الكامل وفي وادي ستارة ووادي ساية ووادي قديد وفي حرة بني سليم على طريق الهجرة النبوية من مكة المكرمة إلى المدينة المنورة وهم أخوال الرسول محمد حيثُ أنه قال في حديثه الشهير: «أنا ابن العواتك من سليم». والتحق بنو سليم بالدعوة الإسلامية مع النبي يوم فتح مكة، وقدم لوائهم على ألوية القبائل. وكان لونه احمر (ar)
- Die Banū Sulaim (arabisch بنو سليم) waren ein altarabischer Stamm des Hedschas, der eine wichtige Rolle in der Auseinandersetzung zwischen Mohammed und den Quraisch spielte und auch in den ersten islamischen Jahrhunderten noch eine gewisse Bedeutung hatte. Die zugehörige Nisba lautet Sulamī. Die Banū Sulaim werden zu den nordarabischen Stämmen gezählt und in der arabischen Genealogie über die Abstammungslinie Sulaim ibn Mansūr ibn ʿIkrima ibn Qais ʿAilān ibn Mudar ibn Nizār ibn ʿAdnān ibn Maʿadd auf Ismael, den Sohn von Abraham, zurückgeführt. (de)
- Los Banû Sulaym o sulaim (en árabe بنو سليم) fueron los miembros de una comunidad árabe originaria de Nejd en la actual Arabia Saudita. Desempeñaron un gran papel en la historia del Islam prestando juramento de lealtad a Mahoma en el 629 y participando en la toma de La Meca. Apoyaron a los primeros califas Omeyas antes de unirse a Ibn al-Zubayr. Emigraron al África septentrional cruzando Egipto en el siglo XI junto con los banu Hilal y los banu Maqil. Su llegada fue un factor importante en la arabización lingüística y cultural de El Magreb y en la difusión de nomadismo allí donde la agricultura era ya dominante. En el siglo XVI emigraron a Mauritania. (es)
- Les Banu Sulaym (arabe: بنو سُلَيم) étaient une confédération de tribus arabes originaire du Nejd et du Hedjaz, régions faisant actuellement partie de l'Arabie saoudite, qui émigra vers la Haute-Egypte au Xe siècle, puis vers le Maghreb (Algérie, Tunisie et Libye) au XIe siècle. (fr)
- I Banū Sulaym (in arabo: ﺑﻨﻮ ﺳﻠﻴﻢ) erano una tribù araba peninsulare che viveva in Hijaz e Najd, che finì col trasferirsi in Nordafrica assieme ai B. Hilāl, con l'incarico di devastarlo per infliggere la massima punizione possibile agli Ziridi, già vassalli dei Fatimidi ma resisi indipendenti dal Cairo nel corso dell'XI secolo. (it)
- Els Sulaym o Banu Sulaym (àrab: بنو سليم, Banū Sulaym) foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan. La seva nisba és as-Sulamí, per tant els membres de la tribu poden anomenar-se els sulamís. El seu ancestre és Sulaym ibn Mansur ibn Íkrima ibn Khàssafa ibn Qays Aylan i vivien originalment al Hijaz. Estaven dividits en tres faccions: els Imru-l-Qays (amb tres subgrups), els Hàrith (diversos subgrups) i els Thàlaba (dos subgrups). Abans de l'islam tenien bones relacions amb Medina. Una bona part van fer apostasia a la mort de Mahoma. Anys després van ser partidaris de Muàwiya I contra Alí ibn Abi-Tàlib. Van donar diversos personatges: (ca)
- The Banu Sulaym (Arabic: بنو سليم) is an Arab tribe that dominated part of the Hejaz in the pre-Islamic era. They maintained close ties with the Quraysh of Mecca and the inhabitants of Medina, and fought in a number of battles against the Islamic prophet Muhammad before ultimately converting to Islam before his death in 632. They took part in the Muslim conquest of the Levant, and established themselves in al-Jazira (Upper Mesopotamia), whilst part of the tribe remained in the Hejaz. During the early Muslim era, the tribe produced notable generals such as Safwan ibn Mu'attal, Abu'l-A'war and Umayr ibn al-Hubab. Those who remained in Arabia reduced their control areas and large of their space were occupied by the Banu Harb of Yemen beginning in the 9th century, while those in Syria, Mesopot (en)
- La Banu Sulajm (en araba: بنو سليم) estis konfederacio de triboj de Arabio kiuj estis loĝantaj en la regionoj Heĝazo kaj Naĝdo de la Araba Duoninsulo kiuj elmigris en Nordafrikon en la 11a jarcento kune kun la Banu Hilal. La ĉefa migrado okazis ĉirkaŭ 1049. Ties influo estis grava faktoro en la lingva, kultura kaj etna arabigo de Magrebo, kaj en la etendo de nomadismo en areoj kie antaŭe agrikulturo estis hegemonia. (eo)
- De Banu Sulaym waren een Arabische stam afkomstig uit de Hidjaz en Nadjd regio's (het huidige Saoedi-Arabië). In navolging van de Banu Hilal, migreerden zij vanaf de 11e eeuw naar Noord-Afrika. Zij waren verantwoordelijk voor de introductie van nomadisme in Libië en de ingangzetting van het arabiseringsproces daar. Sneller dan andere regio's in noordelijk Afrika, zou Libië haar eeuwenoude Berberse identiteit kwijtraken. (nl)
- Soleímidas, ou soleimitas ou Banu Soleime (em árabe: بنو سليم; romaniz.: Banu Sulaym eram uma tribo árabe que dominava parte do Hejaz na era pré-islâmica. Mantiveram laços estreitos com os coraixitas de Meca e os habitantes de Medina, e lutaram em várias batalhas contra o profeta islâmico Maomé antes de se converterem ao Islã antes de sua morte em 632. Participaram da conquista muçulmana do Levante, e estabeleceram-se na Alta Mesopotâmia, enquanto parte da tribo permaneceu no Hejaz. Durante o início da era muçulmana, a tribo produziu generais notáveis como Safuane ibne Muatal, Abulatar e Omeir ibne Hubabe. Aqueles que permaneceram na Arábia foram em grande parte absorvidos pelos do no início do século IX, enquanto aqueles na Síria e Mesopotâmia foram expulsos para o Alto Egito pelos ca (pt)
|
