| dbo:abstract
|
- Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica. El seu nom derivaria de swiban, que vol dir 'moviment irregular', pel costum dels sueus de traslladar-se d'un lloc a l'altre sense arribar a fixar poblacions estables; altres teories diuen que el nom era celta o eslau. És possible que el nom els fos aplicat perquè no eren purs germànics, sinó barrejats amb eslaus i per això foren vistos com a diferents pels altres pobles germànics. Els romans els coneixien d'ençà almenys el 123 aC. Les notícies primitives d'aquest poble són confuses. Sembla que era el nom d'un conjunt de pobles germànics format per diferents tribus, entre les quals hi havia els sèmnons, longobards i angles. Cèsar (finals del segle I aC) els situava a la dreta del Rin, al país de Baden, quan el seu rei era Ariovist, assignant-los dos-cents mil combatents, xifra probablement exagerada (200.000 persones seria el nombre total d'integrants de la nació sueva), ja que Cèsar segurament pretenia augmentar la seva glòria per haver-los derrotats. Ariovist havia marxat a la Gàl·lia cap al 71 aC en ajut de la tribu gal·la dels sèquans (establerta al costat del Sena), en la seva guerra contra els hedus, i després es va establir al país, percebent tribut dels eduans, però exigint la cessió de terres als seus aliats sèquans; els dos pobles gals es van reconciliar, però van ser derrotats en la Batalla de Magetobriga pels sueus, per la qual cosa els gals van demanar ajuda a Roma, que va concedir la seva protecció als edus i a altres tribus, però es va abstenir d'intervenir militarment contra Ariovist per poder destinar les tropes a combatre contra els helvecis. Cèsar va derrotar aquests darrers, i va acudir per combatre contra Ariovist, al qual va derrotar, i va expulsar els sueus més enllà del Rin. Una part dels sueus, que van formar les tribus dels vangíons ('els falsos'), els nèmetes, i els tribocs (o tribocis o triboques), van quedar a l'esquerra del Rin (ocupant les terres de Worms, Spira i Estrasburg, respectivament) i es van sotmetre a Roma, i perderen al cap de dos segles el seu caràcter germànic en celtitzar-se i romanitzar-se. Tàcit dona noves notícies sobre els sueus, com un dels pobles germànics que van lluitar contra l'imperi (segle I) i indica que van emigrar en dos grups: l'un que es va traslladar a Bohèmia i un altre a la regió de l'Elba (de fet, entre l'Elba i l'Oder). Tàcit dona a la mar Bàltica el nom de Suebicum Mare (encara que també l'anomena com Oceanus Germanicus), la qual cosa fa pensar que ocupaven la costa bàltica des de l'Elba. Als pobles sueus en conjunt, se'ls dona la denominació d’herminions o hermions (pel seu ancestre mitològic Irmí o Irminus). El seu país, l'esmenta com a Suèvia (derivat després a Suàbia), i vivien en territoris situats al nord i est dels que ocupaven sota Cèsar. Estrabó els situa entre el Rin i l'Elba, amb alguns grups que havien arribat al nord de l'Elba (com els hermandurs i els longobards), i els qualifica com el poble germànic més important, indicant que els ubis van ser expulsats per ells (probablement, per la tribu dels longobards sorgida dels sueus) de les seves terres entre el Rin i l'Elba, i van haver d'assentar-se en territori romà. Es creu que els longobards, quades, hermundurs, semnons, cats i d'altres incloent-hi els marcomans i els nertereans podien ser tribus esqueixades del tronc dels sueus. La capital dels sueus és fixada a la fortalesa de Buiaenum, a la selva herciniana. Mentre que els sueus de Cèsar eren un grup relativament petit, els de Tàcit i Estrabó eren grups molt grans i segurament abraçaven més pobles dins el grup. Segurament el rei marcomà Marobod o Marbod (Marobodus) va comptar amb l'aliança de diversos grups sueus en la seva lluita contra Roma. Cap a mitjans del segle primer dC, el rei sueu Bannuis, hostil a Roma, va ser enderrocat per les tribus orientals dels lugis (del grup que després va ser anomenat vàndal), aliades als hermundurs, que estaven en bones relacions amb Roma. Probablement, durant algun temps, els sueus van quedar sota influència de Roma, però més tard van tornar a desenvolupar-hi una política hostil. Claudi Ptolemeu considerava inclosos en els sueus els longobards, semnons i els angles de la regió de Magdeburg, esqueixats dels angles de l'antic . Quan els romans van conèixer millor Germània, el nom de sueus es va deixar d'usar per assignar a cada poble o tribu el seu propi nom. En temps de Domicià, s'esmenta ja els sueus a la regió del Danubi, i Trajà va lluitar contra ells en la campanya de Dàcia, sense arribar a sotmetre'ls. Amb Marc Aureli, els sueus tornen a ser citats, en ocasió de les lluites contra els marcomans. Aquestos sueus més moderns vivien a Suàbia i eren un conjunt de pobles germànics que van agafar l'antic nom. Van ser aliats generalment dels alamans i dels burgundis. Un dels personatges més destacats en fou Ricimer, que va tenir en les seves mans l'Imperi romà occidental. Durant el segle III, el seu nom gairebé no és esmentat, i avançat el segle IV se'ls van unir una part dels quades, pertanyents a uns dels grups afins, que van reforçar el poble, i en l'any 406 es van unir als vàndals i alans i van penetrar en l'imperi. Els sueus van donar el seu nom a la regió alemanya de Suàbia. Van migrar cap a la península Ibèrica, on el 409 es van assentar en un territori que comprèn les actuals Galícia, nord de Portugal, província de Lleó i Astúries. L'Imperi Romà va tolerar aquesta invasió a canvi de tributs i aviat els sueus van formar un regne independent, amb les seves lleis i fins i tot la seva moneda. El 449, els bagaudes vascons liderats per Basili s'havien aliat amb el rei sueu Requiari i van atacar Turiaso (Tarassona), on es trobaven els foederatis amb el bisbe Lleó, que moriren en l'atac, i amb Requiari s'encaminaren contra Ilerda i Caesaraugusta, i foren derrotats en la , i Braga, la seva capital, fou saquejada. Va haver-hi diversos enfrontaments amb els visigots fins que, finalment, van ser derrotats el 584 i el regne fou eliminat i incorporat al Regne de Toledo. (ca)
- السويبيون (بالألمانية Sueben، بالإنكليزيةSuebi) شعب جرماني قادم من منطقة بحر البلطيق. (ar)
- Svébové (též Suebové, Svévové) byli velká skupina příbuzných germánských kmenů, mezi které patřili Markomani, Kvádové, Hermunduři, , Langobardi a další, někdy, včetně podskupin, jednoduše označovaní jako Svébové. (cs)
- La sueboj, suevoj aŭ svevoj (latine suebi aŭ suevi; en la germana Sueben, Sweben aŭ Schwaben; en la rusa свевы) estis ĝermana popolo venanta el la nordo de Eŭropo. Ilia primitiva setlejo troviĝas en la zono de la baltia maro, nomata de la romianoj Mare Suebicum. Tacito menciis tiun etnonomon, sed li nomas tiel ĉiujn ĝermanajn popolojn de la Oriento (markomanoj, kvadoj, turingoj kaj alemanoj). En siaj migradoj, la sueboj direktiĝis suden kaj okcidenten, dumtempe restante en la areo de la moderna Germanio. Ankoraŭ ekzistas germana regiono nomata Ŝvabio (Schwaben, kies loĝantoj estas nomataj ŝvaboj). Ankaŭ en Asturio ekzistas la "Sierra del Sueve". En ĉi tiu epoko pluraj triboj disiĝis de la centra grupo de la sueboj por naski la alemanojn. (eo)
- Die Sueben (oder Sweben, Sueven, Suawen, lateinisch Suebi oder Suevi, altgriechisch Σούηβοι/Σόηβοι So(u)ēboi) waren eine Stammesgruppe germanischer Völker. (de)
- Sueboak (latinez: suebi edo suevi; antzinako alemanez swēbaz) Iparraldeko Europatik etorritako germaniar etnia zen. Haren jatorrizko lurraldea Itsaso Baltikoaren inguruan zegoen; hori zela eta, erromatarrek Mare Suebicum zeritzoten. Tazitok ekialdeko germaniar herri guztiak suebo izendatu zituen. Beren migrazioetan, sueboek hegoaldera eta mendebaldera jo zuten eta gaurko Alemanian bertakotu. Alemaniak oraindik Suabia (alemanez: Schwaben) izeneko eskualdea dauka, antzinako Wurtemberg erreinuan edo gaurko Baden-Wurttemberg estatuan eta Bavariako hego-mendebaldean, Ulm hiriaren inguruan. Garai hartan, sueboen zenbait tribu banatu ziren eta alaman bihurtu; alaman izenetik datorkigu euskaldunoi Alemania hitza, frantsesaren bidez ekarria. 411. urtean, sueboak eta bandaloak Erromako Gallaecia probintzian kokatu ziren, Honorio enperadorearekin hitzarmena (foedus) izenpetuta. Haren hiriburua Bracara Augusta (gaurko Portugalgo Braga) zen. Sueboen Erresuma 456an bisigodoek suntsitu zuten Orbigo ibaiaren batailan. Harrezkero, bisigodoen menpe bizi izan ziren. (eu)
- Los suevos eran un gran grupo de los pueblos germánicos mencionado por primera vez por Julio César en el marco de la campaña de Ariovisto en la Galia, c. 58 a. C. Mientras que César los trataba como a una tribu germánica, aunque la mayor y más belicosa, autores posteriores como Tácito, Plinio el Viejo y Estrabón especificaron que los suevos "no son, como los catos o téncteros, constituyentes de una sola nación". En realidad ocupaban más de la mitad de Alemania, y se dividían en una serie de tribus distintas bajo nombres distintos, aunque todos en general eran llamados "suevos". En un momento, la etnografía clásica había aplicado el nombre de "suevos" a tantas tribus germánicas que parecía como si en los primeros siglos este nombre nativo reemplazaría el nombre extranjero "germanos". Autores clásicos observaron que las tribus suevas, en comparación con otras tribus germánicas, eran muy móviles, y no dependientes de la agricultura. Varios grupos suevos mudaron de la ubicación del mar Báltico, convirtiéndose en una amenaza periódica para Roma. Hacia el final del Imperio, los alamanes, también conocidos como suevos, se asentaron en el Agro Decumates y luego cruzaron el Rin y ocuparon Alsacia. Un grupo permaneció en la región que hoy todavía se llama Suabia, un área en el suroeste de Alemania, cuyo nombre actual deriva de los suevos. Otros se trasladaron hasta Gallaecia (actuales Galicia, Asturias y León en España, y el norte de Portugal) y establecieron un reino allí que duró 170 años hasta su sometimiento por los visigodos y posterior integración en el Reino visigodo de Toledo. Etimólogos trazan el nombre del proto-germánico, *swēbaz, ya sea basados en la raíz proto-germánica *swē- que significa "uno mismo" pueblo, o en la tercera persona del pronombre reflexivo; o desde una anterior raíz indoeuropea *swe-. Las fuentes etimológicas enumeran los siguientes nombres étnicos como también de la misma raíz: suiones, semnones, samnitas, sabelli, sabinos, lo que indica la posibilidad de un nombre étnico indoeuropeo antes, "nuestra propia gente". Alternativamente, puede ser tomado de una palabra celta para "vagabundo". Su población a inicios del siglo V era de entre veinte y veinticinco mil personas (de ellas, entre seis y siete mil guerreros), cuando cruzaron el Rin; quizás entre treinta y cuarenta mil personas al establecer su reino en la actual Galicia. (es)
- Les Suèves (Suevi ou Suebi en latin) sont un groupe de peuples germaniques mentionnés pour la première fois par César durant la Guerre des Gaules lors de ses affrontements avec Arioviste en 58 av. J.-C. Ils participent aux grandes invasions de la fin de l'Empire romain et laissent de nombreuses empreintes géohistoriques, notamment la région d'Allemagne qui aujourd'hui encore porte leur nom, la Souabe. (fr)
- Suebi (atau Suevi, Suavi (Jordanes, Procopius), dll.) adalah kelompok besar suku-suku Jermanik yang tinggal di Germania dan pertama kali disebut oleh Julius Caesar saat sedang membicarakan kampanye militer di Galia sekitar tahun 58 SM. Walaupun Caesar menganggap mereka sebagai satu suku Jermanik, penulis-penulis seperti Tacitus, dan Strabo menjelaskan bahwa "tidak seperti atau , [Suevi] bukan satu bangsa. Mereka sebenarnya menduduki lebih dari setengah Germania, dan terbagi menjadi beberapa suku yang terpisah dengan nama-nama yang berbeda, walaupun mereka semua pada umumnya disebut Suebi". Para penulis klasik mencatat bahwa suku-suku Suebi sering berpindah-pindah dan tidak bergantung pada agrikultur. Beberapa kelompok Suebi pindah ke arah laut Baltik dan sungai Elbe dan menjadi ancaman bagi Kekaisaran Romawi di perbatasan sungai Rhein dan Donau. Menjelang jatuhnya Kekaisaran Romawi, Alamanni (yang juga disebut Suebi) menetap di dan kemudian menyeberangi sungai Rhein dan menduduki Alsace. Suku Suebi lain memasuki Galia dan berkelana hingga mencapai Gallaecia (kini Galicia, Spanyol, dan ). Di Gallaecia mereka mendirikan Kerajaan Suebi yang berdiri selama 170 tahun sebelum akhirnya terintegrasi dengan Kerajaan Visigoth. (in)
- The Suebi (or Suebians, also spelled Suevi, Suavi) were a large group of Germanic peoples originally from the Elbe river region in what is now Germany and the Czech Republic. In the early Roman era they included many peoples with their own names such as the Marcomanni, Quadi, Hermunduri, Semnones, and Lombards. New groupings formed later, such as the Alamanni and Bavarians, and two kingdoms in the Migration Period were simply referred to as Suebian. Although Tacitus specified that the Suebian group was not an old tribal group itself, the Suebian peoples are associated by Pliny the Elder with the Irminones, a grouping of Germanic peoples who claimed ancestral connections. Tacitus mentions Suebian languages, and a geographical "Suevia". The Suevians were first mentioned by Julius Caesar in connection with the invasion of Gaul by the Germanic king Ariovistus during the Gallic Wars. Unlike Tacitus he described them as a single people, distinct from the Marcomanni, within the larger Germanic category who he saw as a growing threat to Gaul and Italy in the first century BC, as they had been moving southwards aggressively, at the expense of Gallic tribes, and establishing a Germanic presence in the immediate areas north of the Danube. In particular, he saw the Suebians as the most warlike of the Germanic peoples. During the reign of Augustus the first emperor, Rome made aggressive campaigns into Germania, east of the Rhine and north of the Danube, pushing towards the Elbe. After suffering a major defeat to the Romans in 9 BC, Maroboduus became king of a Suevian kingdom which was established within the protective mountains and forests of Bohemia. The Suevians did not join the alliance led by Arminius. In 69 CE the Suebian kings Italicus and provided support to the Flavian faction under Vespasian. Under the reign of Marcus Aurelius in the 2nd century AD, the Marcomanni, perhaps under pressure from East Germanic tribes to their north, invaded Italy. By the Crisis of the Third Century, new Suebian groups had emerged, and Italy was invaded again by the Juthungi, while the Alamanni ravaged Gaul and settled the Agri Decumates. The Alamanni continued exerting pressure on Gaul, while the Alamannic chieftain Chrocus played an important role in elevating Constantine the Great to Roman emperor. By the late 4th century AD, the Middle Danubian frontier inhabited by the Quadi and Marcomanni received large numbers of Gothic and other eastern peoples escaping disturbances associated with the Huns. In 406 AD, Suebian tribes led by Hermeric, together with other Danubian groups including Alans and Vandals, crossed the Rhine and overran Gaul and Hispania. They eventually established the Kingdom of the Suebi in Galicia. With the breaking up of Hunnic power after the Battle of Nedao there was also a short-lived Kingdom of the Suebi on the Danube, under Hunimund. They were defeated by the Ostrogoths, one of the peoples of eastern origin who had been allies of the Huns. In the sixth century the Suevic Longobards moved from the Elbe to become one of the major powers of the Middle Danube, in competition with the dynasties from the east such as the Herules, Gepids and Ostrogoths. During the last years of the decline of the Western Roman Empire, the Suebian general Ricimer was its de facto ruler. The Lombards, with many Danubian peoples both Suebian and eastern, later settled Italy and established the Kingdom of the Lombards. The Alamanni, Bavarii and Thuringii who remained in Germania gave their names to the still-existing German regions of Swabia, Bavaria and Thuringia respectively. Suebian languages are thought to be a main source of the later High German languages, especially the Upper-German dialects predominant in Southern Germany, Switzerland and Austria, which experienced the Second consonant shift some time after about 600 AD. (en)
- スエビ族（スエビぞく、英: Suebi、西: Suevos、独: Sueben、阿: Suebe、仏: Suèves、羅: Suebi）は、古代ヨーロッパの民族。「スエヴィ」「スエボス」「シュエビ」「スウェイビア」とも呼ばれる。 タキトゥスの『ゲルマーニア』に言及があり、いわゆるゲルマン系に属する民族として描かれるがケルト系の説もある等その民族系統は不明である。 (ja)
- 수에비(라틴어: Suevi, Suebi, Suavi)는 게르마니아에 살던 게르만인들의 연맹국가이다. 기원전 58년경인 율리우스 카이사르의 갈리아 전쟁기에 그 존재가 처음 언급된다. 카이사르는 수에비를 그저 좀더 규모가 크고 사나운 게르만의 여러 부족들 중 하나로 생각했지만, 후대 인물인 타키투스, , 스트라본은 수에비가 카티족이나 같은 부족의 이름이 아니라 하나의 국가 명칭이며, 그 국가 아래 여러 독립된 부족들이 존재하고 그 부족들이 모두 수에비라고 불린다는 것을 파악했다. 수에비의 영토는 게르마니아 절반 이상을 차지했다. 로마인들의 기록에 따르면, 수에비는 다른 게르만 부족과 달리 매우 기동적이고 농경에 의존하지 않았다. 수에비 연맹의 여러 부족들은 발트 해와 엘베 강 방면에서 왔으며, 로마의 북쪽과 동쪽 국경인 라인 강 및 다뉴브 강 전선의 지속적인 위협이 되었다. 로마 제국 말기에 에 눌러앉은 뒤 최초로 라인 강을 도하하여 알자스 지역에 눌러앉은 알레만니도 본래 수에비의 한 지파였다. 수에비가 살았던 지역이 오늘날의 독일 서남부 슈바벤(Swabia)이다. 다른 수에비 일파는 (오늘날의 갈라치아, 스페인, 포르투갈) 지방으로 가서 갈라에키아 수에비 왕국을 세워 170년을 지속하다가 서고트 왕국에게 흡수되었다. (ko)
- Swebowie, Swewowie (łac. Suebi, Suevi) – związek plemion Germanów (w źródłach w odniesieniu do 406 r. pod nazwą tą kryją się Kwadowie, Markomanowie i być może Alamanowie), który mógł zostać stworzony przez Ariowista w związku z jego wyprawą do Galii na pomoc . (pl)
- Gli Svevi o Suebi (in latino Suēbi o Suevi) furono un popolo germanico proveniente dall'area del Mar Baltico. Di loro Tacito scrisse nella sua Germania che non se ne annoverava un solo popolo, ma numerosi. Essi occupavano la maggior parte della Germania Magna. (it)
- De Sueben of Sueven (Latijn: Suebi) waren een West-Germaans volk dat rond het begin van de jaartelling tussen de Rijn en de Oostzee (Mare Suebicum in het Latijn) verbleef. Door hun militaire overwicht was dit volk in staat om in een groot gebied van 'Germania Magna' andere stammen aan zich te binden als vazalstammen, die schatplichtig aan hen waren; zo was er waarschijnlijk een stamverband met onder andere de Quaden, de Marcomannen, de Alamannen, de Hermunduren, de Longobarden en de Semnonen. (nl)
- Os suevos (do proto-germânico *swēbaz, baseado na raiz proto-germânica *swe, "o próprio"; em latim: Suevi ou Suebi) foram um grupo de povos germanos, parte dos quais migraram à Hispânia durante as Invasões bárbaras, fundando um reino na antiga província romana da Galécia (atual norte de Portugal e Galiza) que duraria entre 409 e 585 d.C., data em que foi anexado pelos visigodos. Os suevos eram originários da região entre os rios Elba e Oder, na atual Alemanha. O historiador romano Tácito chegou a referir-se a todos os germanos do além-Elba como "suevos". Parte dos suevos constituíram uma ameaça periódica contra os romanos no Reno, até que, no final do império, os alamanos, incluindo elementos dos suevos, quebraram as defesas romanas e ocuparam a Alsácia, e desde lá a Baviera e a Suíça. Uma parte deles permaneceu na Suábia (uma área no sudoeste da atual Alemanha, cujo nome moderno deriva do nome antigo), enquanto os migrantes estabeleceram um reino na Galécia, reino este que veio a ser o "embrião" de Portugal e de suas fronteiras mais antigas. (pt)
- Sveber (suever) är en germansk stamgrupp. Tacitus räknade dit alla på hans tid (första århundradet e. Kr.) ej av romarna kuvade germaner, även öst- och nordgermaner, men detta berodde på en missuppfattning. Sveberna var västgermaner och bodde i det inre av nuvarande Tyskland, förutom en grupp som tidigt bebodde Schwarzwald i sydvästra Tyskland och ibland kallas Neckar-sveber. Enligt Tacitus skilde sig sveberna från andra folk genom att de strök håret bakåt till en knut i nacken. De dyrkade i likhet med flera andra folk en helig lund och för sveberna låg denna i Ziu-Irmin i semnonernas land. Deras gemensamma religion gjorde att de sällan hade några inre stridigheter. Detta gjorde att de tillsammans under århundradena e.Kr. utgjorde germanernas starkaste förbund. Gruppens kärna utgjordes av semnonerna, som var den äldsta, förnämsta och största stammen. Deras boplatser vid Tacitus tid låg vid mellersta Elbe och Neisse. Från densamma utsöndrade sig också andra stammar, såsom cimbrer, angler, teutoner, saxare, markomanner och quader. Sveberna tillhörde eventuellt från början de herminonska stammarna och så var troligen också hermundurerna, och cheruskerna men däremot inte (såsom stundom antagits) langobarderna. De sveber, som 406 jämte vandaler och alaner bröt in i Gallien, tillhörde quadernas stam. De gick sedan till Spanien och grundlade i nordvästra delen av provinsen Galicien ett rike, , som existerade till 585, då det besegrades av visigoterna. Huvudmassan av de i Tyskland kvarblivna sveberna, semnonerna, förstärkta med andra svebiska stamrester, utbredde sig i sydvästra Tyskland och tyska Schweiz och blev där till en början kända under namnet alemanner men senare under det gamla stamnamnet sveber (schwaber). Deras kungarike (eller hertigdömet Alemannia senare känt som Schwaben) varade fram till 496 då Klodvig I i och med slaget vid Tolbiacum (Zülpich) inkorporerade det i sitt rike. Alemannerna blev skattskyldiga under de frankiska kungarna, vilka även tillsatte deras hertigar. 476 gjorde hertig uppror mot Pippin den lille efter att hertigvärdigheten avskaffats. Landet kom därefter att styras, först av grevar och sedan av , så kallade kammarbud, ett slags högre frankiska ämbetsmän. Dessa kammarbud gjorde sig emellertid under de sista karolingerna alltmer självständiga. En av dem, Erchanger, antog titeln hertig av Alemannien och blev år 917 avrättad såsom upprorisk vasall. (sv)
- Свевы, иначе свевский союз племён (лат. Suevi, Suebi, Suavi, англ. Suevians) — собирательное название населения полиэтничной Восточной Германии, включая преимущественно древнегерманские племена (буры, семноны, гермундуры, квады, маркоманы и другие), занимавшие в I веке до н. э. — II веке н. э. бассейн рек Эльбы, Майна, Неккара. Из части свевов в середине I века до н.э. возник племенной союз маркоманов, занимавших пограничную с Римской империей территорию на левом (северном) берегу верхнего течения Дуная. Во времена Тацита на востоке Свебеи упоминались венеды (одни исследователи относят их к западным балтам, другие — к остаткам италиков, мигрировавшим в конце бронзового века на Апеннинский полуостров, третьи — к праславянам). Свебское море во времена Птолемея-географа предстаёт Сарматским Океаном с Венедским заливом (округой Восточной Прибалтики). Впервые описаны Цезарем, который в 58 до н. э. нанёс поражение свевам во главе с Ариовистом, перешедшим около 71 до н. э. Рейн и пытавшимся обосноваться в юго-восточной части Галлии. Северные свевы (семноны) осели в Северной Германии, а свевы, являвшиеся остатками маркоманов, — в римской провинции Верхняя Германия (Germania Superior). Свевские племена играли ведущую роль в государственном образовании Маробода (8 г. до н. э. — 17 г. н. э.). Тацит считал свевами все племена между Дунаем и Балтийским морем, которое он так и называл — Mare Suebicum — Свевское море. Впоследствии (после Тацита) название «свевы» вытесняется в источниках названиями отдельных племён свевской группы, но не исчезает окончательно. Оно часто прилагается к квадам, бурам и маркоманам, основавшим в начале V века своё королевство в Северо-Западной Испании («Северное королевство»). (ru)
- 苏维汇人（拉丁语：Suebi或Suevi，其族名可能来自于原始日耳曼语*swēbaz）古代日耳曼人的一支，在导致西罗马帝国灭亡的蛮族入侵中发挥了一定作用。 (zh)
- Све́ви, або све́би (лат. Suevi, Suebi; грец. Σούηβοι, Souēboi) — велика група германських племен пізньої античності й раннього середньовіччя. У І столітті до н. е. мешкали на схід від Рейну, в межиріччі Ельби і Одера, в так званій Свебії. Традиційно практикували германське язичництво. Були носіями свевської мови — масиву говірок близьких до сучасної верхньонімецької. 409 року частина свевів мігрувала до Іспанії, де заснувала власне королівство. У VII столітті воно було підкорене вестготами. Інша частина свевів (алемани, бавари і тюринги) лишилася в Німеччині, давши назви Швабії, Баварії й Тюрингії. Свеви відіграли істотну роль в етногенезі австрійців, німців, іспанців , португальців, західних слов'ян. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- السويبيون (بالألمانية Sueben، بالإنكليزيةSuebi) شعب جرماني قادم من منطقة بحر البلطيق. (ar)
- Svébové (též Suebové, Svévové) byli velká skupina příbuzných germánských kmenů, mezi které patřili Markomani, Kvádové, Hermunduři, , Langobardi a další, někdy, včetně podskupin, jednoduše označovaní jako Svébové. (cs)
- Die Sueben (oder Sweben, Sueven, Suawen, lateinisch Suebi oder Suevi, altgriechisch Σούηβοι/Σόηβοι So(u)ēboi) waren eine Stammesgruppe germanischer Völker. (de)
- Les Suèves (Suevi ou Suebi en latin) sont un groupe de peuples germaniques mentionnés pour la première fois par César durant la Guerre des Gaules lors de ses affrontements avec Arioviste en 58 av. J.-C. Ils participent aux grandes invasions de la fin de l'Empire romain et laissent de nombreuses empreintes géohistoriques, notamment la région d'Allemagne qui aujourd'hui encore porte leur nom, la Souabe. (fr)
- スエビ族（スエビぞく、英: Suebi、西: Suevos、独: Sueben、阿: Suebe、仏: Suèves、羅: Suebi）は、古代ヨーロッパの民族。「スエヴィ」「スエボス」「シュエビ」「スウェイビア」とも呼ばれる。 タキトゥスの『ゲルマーニア』に言及があり、いわゆるゲルマン系に属する民族として描かれるがケルト系の説もある等その民族系統は不明である。 (ja)
- Swebowie, Swewowie (łac. Suebi, Suevi) – związek plemion Germanów (w źródłach w odniesieniu do 406 r. pod nazwą tą kryją się Kwadowie, Markomanowie i być może Alamanowie), który mógł zostać stworzony przez Ariowista w związku z jego wyprawą do Galii na pomoc . (pl)
- Gli Svevi o Suebi (in latino Suēbi o Suevi) furono un popolo germanico proveniente dall'area del Mar Baltico. Di loro Tacito scrisse nella sua Germania che non se ne annoverava un solo popolo, ma numerosi. Essi occupavano la maggior parte della Germania Magna. (it)
- De Sueben of Sueven (Latijn: Suebi) waren een West-Germaans volk dat rond het begin van de jaartelling tussen de Rijn en de Oostzee (Mare Suebicum in het Latijn) verbleef. Door hun militaire overwicht was dit volk in staat om in een groot gebied van 'Germania Magna' andere stammen aan zich te binden als vazalstammen, die schatplichtig aan hen waren; zo was er waarschijnlijk een stamverband met onder andere de Quaden, de Marcomannen, de Alamannen, de Hermunduren, de Longobarden en de Semnonen. (nl)
- 苏维汇人（拉丁语：Suebi或Suevi，其族名可能来自于原始日耳曼语*swēbaz）古代日耳曼人的一支，在导致西罗马帝国灭亡的蛮族入侵中发挥了一定作用。 (zh)
- Све́ви, або све́би (лат. Suevi, Suebi; грец. Σούηβοι, Souēboi) — велика група германських племен пізньої античності й раннього середньовіччя. У І столітті до н. е. мешкали на схід від Рейну, в межиріччі Ельби і Одера, в так званій Свебії. Традиційно практикували германське язичництво. Були носіями свевської мови — масиву говірок близьких до сучасної верхньонімецької. 409 року частина свевів мігрувала до Іспанії, де заснувала власне королівство. У VII столітті воно було підкорене вестготами. Інша частина свевів (алемани, бавари і тюринги) лишилася в Німеччині, давши назви Швабії, Баварії й Тюрингії. Свеви відіграли істотну роль в етногенезі австрійців, німців, іспанців , португальців, західних слов'ян. (uk)
- Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica. El seu nom derivaria de swiban, que vol dir 'moviment irregular', pel costum dels sueus de traslladar-se d'un lloc a l'altre sense arribar a fixar poblacions estables; altres teories diuen que el nom era celta o eslau. És possible que el nom els fos aplicat perquè no eren purs germànics, sinó barrejats amb eslaus i per això foren vistos com a diferents pels altres pobles germànics. Els romans els coneixien d'ençà almenys el 123 aC. Els sueus van donar el seu nom a la regió alemanya de Suàbia. (ca)
- La sueboj, suevoj aŭ svevoj (latine suebi aŭ suevi; en la germana Sueben, Sweben aŭ Schwaben; en la rusa свевы) estis ĝermana popolo venanta el la nordo de Eŭropo. Ilia primitiva setlejo troviĝas en la zono de la baltia maro, nomata de la romianoj Mare Suebicum. Tacito menciis tiun etnonomon, sed li nomas tiel ĉiujn ĝermanajn popolojn de la Oriento (markomanoj, kvadoj, turingoj kaj alemanoj). (eo)
- Sueboak (latinez: suebi edo suevi; antzinako alemanez swēbaz) Iparraldeko Europatik etorritako germaniar etnia zen. Haren jatorrizko lurraldea Itsaso Baltikoaren inguruan zegoen; hori zela eta, erromatarrek Mare Suebicum zeritzoten. Tazitok ekialdeko germaniar herri guztiak suebo izendatu zituen. (eu)
- Los suevos eran un gran grupo de los pueblos germánicos mencionado por primera vez por Julio César en el marco de la campaña de Ariovisto en la Galia, c. 58 a. C. Mientras que César los trataba como a una tribu germánica, aunque la mayor y más belicosa, autores posteriores como Tácito, Plinio el Viejo y Estrabón especificaron que los suevos "no son, como los catos o téncteros, constituyentes de una sola nación". En realidad ocupaban más de la mitad de Alemania, y se dividían en una serie de tribus distintas bajo nombres distintos, aunque todos en general eran llamados "suevos". En un momento, la etnografía clásica había aplicado el nombre de "suevos" a tantas tribus germánicas que parecía como si en los primeros siglos este nombre nativo reemplazaría el nombre extranjero "germanos". (es)
- Suebi (atau Suevi, Suavi (Jordanes, Procopius), dll.) adalah kelompok besar suku-suku Jermanik yang tinggal di Germania dan pertama kali disebut oleh Julius Caesar saat sedang membicarakan kampanye militer di Galia sekitar tahun 58 SM. Walaupun Caesar menganggap mereka sebagai satu suku Jermanik, penulis-penulis seperti Tacitus, dan Strabo menjelaskan bahwa "tidak seperti atau , [Suevi] bukan satu bangsa. Mereka sebenarnya menduduki lebih dari setengah Germania, dan terbagi menjadi beberapa suku yang terpisah dengan nama-nama yang berbeda, walaupun mereka semua pada umumnya disebut Suebi". (in)
- The Suebi (or Suebians, also spelled Suevi, Suavi) were a large group of Germanic peoples originally from the Elbe river region in what is now Germany and the Czech Republic. In the early Roman era they included many peoples with their own names such as the Marcomanni, Quadi, Hermunduri, Semnones, and Lombards. New groupings formed later, such as the Alamanni and Bavarians, and two kingdoms in the Migration Period were simply referred to as Suebian. In 69 CE the Suebian kings Italicus and provided support to the Flavian faction under Vespasian. (en)
- 수에비(라틴어: Suevi, Suebi, Suavi)는 게르마니아에 살던 게르만인들의 연맹국가이다. 기원전 58년경인 율리우스 카이사르의 갈리아 전쟁기에 그 존재가 처음 언급된다. 카이사르는 수에비를 그저 좀더 규모가 크고 사나운 게르만의 여러 부족들 중 하나로 생각했지만, 후대 인물인 타키투스, , 스트라본은 수에비가 카티족이나 같은 부족의 이름이 아니라 하나의 국가 명칭이며, 그 국가 아래 여러 독립된 부족들이 존재하고 그 부족들이 모두 수에비라고 불린다는 것을 파악했다. 수에비의 영토는 게르마니아 절반 이상을 차지했다. (ko)
- Sveber (suever) är en germansk stamgrupp. Tacitus räknade dit alla på hans tid (första århundradet e. Kr.) ej av romarna kuvade germaner, även öst- och nordgermaner, men detta berodde på en missuppfattning. Sveberna var västgermaner och bodde i det inre av nuvarande Tyskland, förutom en grupp som tidigt bebodde Schwarzwald i sydvästra Tyskland och ibland kallas Neckar-sveber. Enligt Tacitus skilde sig sveberna från andra folk genom att de strök håret bakåt till en knut i nacken. De dyrkade i likhet med flera andra folk en helig lund och för sveberna låg denna i Ziu-Irmin i semnonernas land. Deras gemensamma religion gjorde att de sällan hade några inre stridigheter. Detta gjorde att de tillsammans under århundradena e.Kr. utgjorde germanernas starkaste förbund. (sv)
- Свевы, иначе свевский союз племён (лат. Suevi, Suebi, Suavi, англ. Suevians) — собирательное название населения полиэтничной Восточной Германии, включая преимущественно древнегерманские племена (буры, семноны, гермундуры, квады, маркоманы и другие), занимавшие в I веке до н. э. — II веке н. э. бассейн рек Эльбы, Майна, Неккара. Из части свевов в середине I века до н.э. возник племенной союз маркоманов, занимавших пограничную с Римской империей территорию на левом (северном) берегу верхнего течения Дуная. Во времена Тацита на востоке Свебеи упоминались венеды (одни исследователи относят их к западным балтам, другие — к остаткам италиков, мигрировавшим в конце бронзового века на Апеннинский полуостров, третьи — к праславянам). Свебское море во времена Птолемея-географа предстаёт Сарматским О (ru)
- Os suevos (do proto-germânico *swēbaz, baseado na raiz proto-germânica *swe, "o próprio"; em latim: Suevi ou Suebi) foram um grupo de povos germanos, parte dos quais migraram à Hispânia durante as Invasões bárbaras, fundando um reino na antiga província romana da Galécia (atual norte de Portugal e Galiza) que duraria entre 409 e 585 d.C., data em que foi anexado pelos visigodos. Os suevos eram originários da região entre os rios Elba e Oder, na atual Alemanha. O historiador romano Tácito chegou a referir-se a todos os germanos do além-Elba como "suevos". (pt)
|
