| dbo:abstract
|
- En botànica, l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o sèpals d'algunes flors. En algunes plantes l'esperó és l'eloganció a la part posterior de la flor d'un, diversos o tots els pètals de la corol·la. Alguns gèneres amb aquest tipus d'estructures són Delphinium, Aquilegia, , i algunes orquídies, com Gymnadenia. Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar ja sigui a les papallones, colibrís, ratpenats, etc. Poden ser útils en la identificació de les espècies, per exemple, la seria difícil de distingir d'altres Piperia si no fos pel seu esperó, molt curt i força rar. La figura de l'esquerra mostra un pètal d'Aquilegia alpina on s'indica la part de l'esperó. La il·lustració de la dreta és un detall ampliat d'una Viola riviniana on els pètals estan units formant un esperó clar i arrodonit per la base. El mot esperó s'usa per analogia amb la forma contundent dels esperons que els genets utilitzen en les seves botes per a conduir els seus cavalls. Els esperons de les flors s'assemblen als esperons de tipus "Príncep de Gal·les", més o menys llargs segons el model i que acaben amb una protuberància arrodonida en forma de bola. En les plantes tropicals carnívores amb ascidi del gènere Nepenthes, l'esperó és un petit apèndix a la base de la tapa de l'ascidi. (ca)
- Als Sporn wird bei Blütenpflanzen eine hohle Aussackung im Bereich der Blüte bezeichnet, die sich vom Inneren der Blüte weg erstreckt. Sie ist meist Teil der Krone, seltener Teil des Kelches oder der Blütenachse. Kronblätter mit Sporn besitzen beispielsweise Veilchen (Viola), Lerchensporn (Corydalis) oder Dicentra. Kelchblattsporne sind eher selten und kommen etwa bei Springkraut (Impatiens) vor. Ein petales Nektarblatt mit Sporn kommt etwa beim Eisenhut (Aconitum) vor, ein gesporntes Perigonblatt beim Rittersporn (Delphinium). Einen gespornten Blütenboden gibt es bei der Kapuzinerkresse (Tropaeolum). Der Sporn kann auch Teil der kompletten Krone – etwa bei Leinkraut (Linaria) – oder der Kelchröhre sein. Ein Sporn ist meist länger als breit. Kurze Hohlbildungen werden meist als Aussackung bezeichnet. Meist treten Sporne bei zygomorphen Blüten auf, seltener bei radiärsymmetrischen, wie etwa Akelei (Aquilegia) oder . Sporne entstehen durch ein lokal begrenztes starkes Flächenwachstum der Blattlamina. Es sind Anpassungen an bestäubende Insekten mit leckend-saugenden oder saugenden Mundwerkzeugen und stehen in Zusammenhang mit der Produktion von Nektar. Sporne können zum einen selbst die nektarproduzierenden Organe sein, wie etwa bei der Akelei (Aquilegia). Sie können aber auch als Nektarreservoir dienen, während der Nektar von anderen Organen gebildet wird, wie etwa bei den Veilchen (Viola), wo zwei Anhängsel von Staubblättern in den Sporn hineinragen. (de)
- Una espuela en botánica es una estructura existente en ciertas plantas: es un elongado sépalo con su borde final. Esta estructura puede tener de 1-10 mm de longitud, y está típicamente en el centro de un número par de sépalos. Ejemplos de fanerógamas con esta estructura son los géneros Delphinium y Piperia. La estructura es útil para distinguir especies de ciertos géneros; por ej., la Piperia yadonii no puede identificarse fácilmente de otras Piperia salvo por su espuela desusadamente corta. En una planta tropical carnívora del género Nepenthes, la espuela es un pequeño apéndice en la base del reservorio. (es)
- Ezproia, botanikan, hodi itxurako luzakina da, zenbait lorek, korolaren edo kalizaren oinaldean, kanporantz dutena. (eu)
- En botanique, l'éperon est une extension de la corolle (pétales) ou du calice (sépales) d'une fleur en tube étroit et allongé, contenant généralement du nectar. Se dit aussi du prolongement d'un organe en deçà du point d'insertion de sa base (stipule muni d'un éperon). Les ancolies, les linaires et les violettes possèdent des fleurs à éperon. Chez les orchidacées, le labelle se prolonge souvent en éperon. Ces projections en forme de cul-de-sac offrent du nectar aux suceurs, fussent-ils papillons, oiseaux-mouches ou chauves-souris.
* Éperon d’un pétale d’ancolie alpine (Aquilegia alpina).
* Détail agrandi de la fleur disséquée d’une violette de Rivinus où les pétales sont réunis en un éperon évasé et arrondi de couleur pâle. Le mot éperon est utilisé par analogie avec la forme des éperons à pointe émoussée, sans pique ni molette, que les cavaliers portent à leurs bottes pour conduire leur monture. Les éperons végétaux ressemblent à la tige de ce genre d’éperons dits « Prince de Galles » qui peut selon leur modèle être plus ou moins longue et se terminer par un renflement arrondi en forme de bille. (fr)
- Lo sperone o sprone in botanica è il prolungamento cavo del calice o della corolla del fiore, contenente il nettare. La forma e le dimensioni dello sperone variano a seconda delle specie. (it)
- Een spoor bij een bloem is een hol, meestal vrij conisch uitsteeksel aan de voet van een kelkblad, kroonblad of vergroeide kroon. In de spoor van een kroonblad zit meestal nectar. De spoor kan recht, gekromd, opstaand, afstaand of naar beneden gericht zijn. (nl)
- Ostroga (łac. calcar, ang. spur) – ostro zakończone, podługowate twory występujące w budowie morfologicznej roślin. Termin odnosi się do występującego w kwiatach niektórych roślin wyrostka u nasady płatka korony, działki kielicha lub listka miodnikowego, u niektórych dzbaneczników ostroga wykształca się u nasady wieczka przykrywającego dzbanek (organ pułapkowy powstający ze zmodyfikowanego liścia). Jest to zamknięty na końcu wyrostek o zazwyczaj walcowatym lub stożkowatym kształcie. Jego występowanie i morfologia mają znaczenie przy oznaczaniu gatunków niektórych roślin. Ostroga występuje np. u niektórych roślin z rodziny fiołkowatych, jaskrowatych, storczykowatych. Najczęściej pełni funkcję – zwabia owady. U niektórych roślin, np. u ostróżeczki polnej wewnątrz ostrogi, na jej końcu znajduje się miodnik. Mianem ostrogi określa się też ostro zakończone, wąskie wyrostki blaszki liściowej występujące u niektórych traw na granicy blaszki i pochwy liściowej. Ostrogi takie zwykle obejmują źdźbło. (pl)
- En sporre är i botaniken ett kronblad som är rörformigt, långt och spetsigt. Det sticker ofta ut åt andra hållet jämfört med den yta som blomman vänder mot pollinatören. Sporren innehåller oftast nektar längst ut i spetsen, som djur med mycket lång tunga kan slicka i sig, till exempel insekter, fåglar och fladdermöss. Sporrar finns bland annat i växtsläktena Delphinium, Aquilegia, och Gymnadenia. Många blommor med sporre är zygomorfa men det finns också radiärsymmetriska blommor med sporrar, som till exempel akleja. Sporrar kan undantagsvis vara korta och trubbiga (pungformiga) som hos lejongap och violer.
* Guldakleja med fem sporrar i varje blomma.
* Gulsporre med en spetsig sporre.
* Impatiens walleriana med lång smal sporre.
* Utricularia sandersonii med långa krökta sporrar.
* Kort trubbig sporre hos Viola palustris. (sv)
- Шпо́рец — полый удлинённый вырост чашелистика или лепестка цветка. Служит обычно для скопления выделяемого нектара. Применительно к семейству Орхидные, шпорцем называется сферический, веретеновидный, мешковидный или цилиндрический, иногда очень длинный нектарник, образуемый выпячиванием основания губы или других листочков околоцветника. Размеры и форма шпорца крайне разнообразны. У некоторых видов рода Ангрекум, опыляемых бражниками, он достигает 35 см. (ru)
- 距是某些植物的花被（如风兰属的距，堇菜属的瓣距，凤仙花属的萼距，翠雀属的萼距和瓣距）或被丝托（如旱金莲属的距）上形成的管状或囊状突起。大多数距内部有，称为。亦有无蜜腺的距，如翠雀属植物的萼距。 (zh)
- En botànica, l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o sèpals d'algunes flors. En algunes plantes l'esperó és l'eloganció a la part posterior de la flor d'un, diversos o tots els pètals de la corol·la. Alguns gèneres amb aquest tipus d'estructures són Delphinium, Aquilegia, , i algunes orquídies, com Gymnadenia. Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar ja sigui a les papallones, colibrís, ratpenats, etc. Poden ser útils en la identificació de les espècies, per exemple, la seria difícil de distingir d'altres Piperia si no fos pel seu esperó, molt curt i força rar. La figura de l'esquerra mostra un pètal d'Aquilegia alpina on s'indica la part de l'esperó. La il·lustració de la dreta és un detall ampliat d'una Viola riviniana on els pètals estan units formant un esperó clar i arrodonit per la base. El mot esperó s'usa per analogia amb la forma contundent dels esperons que els genets utilitzen en les seves botes per a conduir els seus cavalls. Els esperons de les flors s'assemblen als esperons de tipus "Príncep de Gal·les", més o menys llargs segons el model i que acaben amb una protuberància arrodonida en forma de bola. En les plantes tropicals carnívores amb ascidi del gènere Nepenthes, l'esperó és un petit apèndix a la base de la tapa de l'ascidi. (ca)
- Als Sporn wird bei Blütenpflanzen eine hohle Aussackung im Bereich der Blüte bezeichnet, die sich vom Inneren der Blüte weg erstreckt. Sie ist meist Teil der Krone, seltener Teil des Kelches oder der Blütenachse. Kronblätter mit Sporn besitzen beispielsweise Veilchen (Viola), Lerchensporn (Corydalis) oder Dicentra. Kelchblattsporne sind eher selten und kommen etwa bei Springkraut (Impatiens) vor. Ein petales Nektarblatt mit Sporn kommt etwa beim Eisenhut (Aconitum) vor, ein gesporntes Perigonblatt beim Rittersporn (Delphinium). Einen gespornten Blütenboden gibt es bei der Kapuzinerkresse (Tropaeolum). Der Sporn kann auch Teil der kompletten Krone – etwa bei Leinkraut (Linaria) – oder der Kelchröhre sein. Ein Sporn ist meist länger als breit. Kurze Hohlbildungen werden meist als Aussackung bezeichnet. Meist treten Sporne bei zygomorphen Blüten auf, seltener bei radiärsymmetrischen, wie etwa Akelei (Aquilegia) oder . Sporne entstehen durch ein lokal begrenztes starkes Flächenwachstum der Blattlamina. Es sind Anpassungen an bestäubende Insekten mit leckend-saugenden oder saugenden Mundwerkzeugen und stehen in Zusammenhang mit der Produktion von Nektar. Sporne können zum einen selbst die nektarproduzierenden Organe sein, wie etwa bei der Akelei (Aquilegia). Sie können aber auch als Nektarreservoir dienen, während der Nektar von anderen Organen gebildet wird, wie etwa bei den Veilchen (Viola), wo zwei Anhängsel von Staubblättern in den Sporn hineinragen. (de)
- Una espuela en botánica es una estructura existente en ciertas plantas: es un elongado sépalo con su borde final. Esta estructura puede tener de 1-10 mm de longitud, y está típicamente en el centro de un número par de sépalos. Ejemplos de fanerógamas con esta estructura son los géneros Delphinium y Piperia. La estructura es útil para distinguir especies de ciertos géneros; por ej., la Piperia yadonii no puede identificarse fácilmente de otras Piperia salvo por su espuela desusadamente corta. En una planta tropical carnívora del género Nepenthes, la espuela es un pequeño apéndice en la base del reservorio. (es)
- Ezproia, botanikan, hodi itxurako luzakina da, zenbait lorek, korolaren edo kalizaren oinaldean, kanporantz dutena. (eu)
- En botanique, l'éperon est une extension de la corolle (pétales) ou du calice (sépales) d'une fleur en tube étroit et allongé, contenant généralement du nectar. Se dit aussi du prolongement d'un organe en deçà du point d'insertion de sa base (stipule muni d'un éperon). Les ancolies, les linaires et les violettes possèdent des fleurs à éperon. Chez les orchidacées, le labelle se prolonge souvent en éperon. Ces projections en forme de cul-de-sac offrent du nectar aux suceurs, fussent-ils papillons, oiseaux-mouches ou chauves-souris.
* Éperon d’un pétale d’ancolie alpine (Aquilegia alpina).
* Détail agrandi de la fleur disséquée d’une violette de Rivinus où les pétales sont réunis en un éperon évasé et arrondi de couleur pâle. Le mot éperon est utilisé par analogie avec la forme des éperons à pointe émoussée, sans pique ni molette, que les cavaliers portent à leurs bottes pour conduire leur monture. Les éperons végétaux ressemblent à la tige de ce genre d’éperons dits « Prince de Galles » qui peut selon leur modèle être plus ou moins longue et se terminer par un renflement arrondi en forme de bille. (fr)
- Lo sperone o sprone in botanica è il prolungamento cavo del calice o della corolla del fiore, contenente il nettare. La forma e le dimensioni dello sperone variano a seconda delle specie. (it)
- Een spoor bij een bloem is een hol, meestal vrij conisch uitsteeksel aan de voet van een kelkblad, kroonblad of vergroeide kroon. In de spoor van een kroonblad zit meestal nectar. De spoor kan recht, gekromd, opstaand, afstaand of naar beneden gericht zijn. (nl)
- Ostroga (łac. calcar, ang. spur) – ostro zakończone, podługowate twory występujące w budowie morfologicznej roślin. Termin odnosi się do występującego w kwiatach niektórych roślin wyrostka u nasady płatka korony, działki kielicha lub listka miodnikowego, u niektórych dzbaneczników ostroga wykształca się u nasady wieczka przykrywającego dzbanek (organ pułapkowy powstający ze zmodyfikowanego liścia). Jest to zamknięty na końcu wyrostek o zazwyczaj walcowatym lub stożkowatym kształcie. Jego występowanie i morfologia mają znaczenie przy oznaczaniu gatunków niektórych roślin. Ostroga występuje np. u niektórych roślin z rodziny fiołkowatych, jaskrowatych, storczykowatych. Najczęściej pełni funkcję – zwabia owady. U niektórych roślin, np. u ostróżeczki polnej wewnątrz ostrogi, na jej końcu znajduje się miodnik. Mianem ostrogi określa się też ostro zakończone, wąskie wyrostki blaszki liściowej występujące u niektórych traw na granicy blaszki i pochwy liściowej. Ostrogi takie zwykle obejmują źdźbło. (pl)
- En sporre är i botaniken ett kronblad som är rörformigt, långt och spetsigt. Det sticker ofta ut åt andra hållet jämfört med den yta som blomman vänder mot pollinatören. Sporren innehåller oftast nektar längst ut i spetsen, som djur med mycket lång tunga kan slicka i sig, till exempel insekter, fåglar och fladdermöss. Sporrar finns bland annat i växtsläktena Delphinium, Aquilegia, och Gymnadenia. Många blommor med sporre är zygomorfa men det finns också radiärsymmetriska blommor med sporrar, som till exempel akleja. Sporrar kan undantagsvis vara korta och trubbiga (pungformiga) som hos lejongap och violer.
* Guldakleja med fem sporrar i varje blomma.
* Gulsporre med en spetsig sporre.
* Impatiens walleriana med lång smal sporre.
* Utricularia sandersonii med långa krökta sporrar.
* Kort trubbig sporre hos Viola palustris. (sv)
- Шпо́рец — полый удлинённый вырост чашелистика или лепестка цветка. Служит обычно для скопления выделяемого нектара. Применительно к семейству Орхидные, шпорцем называется сферический, веретеновидный, мешковидный или цилиндрический, иногда очень длинный нектарник, образуемый выпячиванием основания губы или других листочков околоцветника. Размеры и форма шпорца крайне разнообразны. У некоторых видов рода Ангрекум, опыляемых бражниками, он достигает 35 см. (ru)
- 距是某些植物的花被（如风兰属的距，堇菜属的瓣距，凤仙花属的萼距，翠雀属的萼距和瓣距）或被丝托（如旱金莲属的距）上形成的管状或囊状突起。大多数距内部有，称为。亦有无蜜腺的距，如翠雀属植物的萼距。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Ezproia, botanikan, hodi itxurako luzakina da, zenbait lorek, korolaren edo kalizaren oinaldean, kanporantz dutena. (eu)
- Lo sperone o sprone in botanica è il prolungamento cavo del calice o della corolla del fiore, contenente il nettare. La forma e le dimensioni dello sperone variano a seconda delle specie. (it)
- Een spoor bij een bloem is een hol, meestal vrij conisch uitsteeksel aan de voet van een kelkblad, kroonblad of vergroeide kroon. In de spoor van een kroonblad zit meestal nectar. De spoor kan recht, gekromd, opstaand, afstaand of naar beneden gericht zijn. (nl)
- Шпо́рец — полый удлинённый вырост чашелистика или лепестка цветка. Служит обычно для скопления выделяемого нектара. Применительно к семейству Орхидные, шпорцем называется сферический, веретеновидный, мешковидный или цилиндрический, иногда очень длинный нектарник, образуемый выпячиванием основания губы или других листочков околоцветника. Размеры и форма шпорца крайне разнообразны. У некоторых видов рода Ангрекум, опыляемых бражниками, он достигает 35 см. (ru)
- 距是某些植物的花被（如风兰属的距，堇菜属的瓣距，凤仙花属的萼距，翠雀属的萼距和瓣距）或被丝托（如旱金莲属的距）上形成的管状或囊状突起。大多数距内部有，称为。亦有无蜜腺的距，如翠雀属植物的萼距。 (zh)
- En botànica, l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o sèpals d'algunes flors. En algunes plantes l'esperó és l'eloganció a la part posterior de la flor d'un, diversos o tots els pètals de la corol·la. Alguns gèneres amb aquest tipus d'estructures són Delphinium, Aquilegia, , i algunes orquídies, com Gymnadenia. Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar ja sigui a les papallones, colibrís, ratpenats, etc. Poden ser útils en la identificació de les espècies, per exemple, la seria difícil de distingir d'altres Piperia si no fos pel seu esperó, molt curt i força rar. (ca)
- Als Sporn wird bei Blütenpflanzen eine hohle Aussackung im Bereich der Blüte bezeichnet, die sich vom Inneren der Blüte weg erstreckt. Sie ist meist Teil der Krone, seltener Teil des Kelches oder der Blütenachse. Ein Sporn ist meist länger als breit. Kurze Hohlbildungen werden meist als Aussackung bezeichnet. Meist treten Sporne bei zygomorphen Blüten auf, seltener bei radiärsymmetrischen, wie etwa Akelei (Aquilegia) oder . (de)
- Una espuela en botánica es una estructura existente en ciertas plantas: es un elongado sépalo con su borde final. Esta estructura puede tener de 1-10 mm de longitud, y está típicamente en el centro de un número par de sépalos. Ejemplos de fanerógamas con esta estructura son los géneros Delphinium y Piperia. La estructura es útil para distinguir especies de ciertos géneros; por ej., la Piperia yadonii no puede identificarse fácilmente de otras Piperia salvo por su espuela desusadamente corta. (es)
- En botanique, l'éperon est une extension de la corolle (pétales) ou du calice (sépales) d'une fleur en tube étroit et allongé, contenant généralement du nectar. Se dit aussi du prolongement d'un organe en deçà du point d'insertion de sa base (stipule muni d'un éperon). Les ancolies, les linaires et les violettes possèdent des fleurs à éperon. Chez les orchidacées, le labelle se prolonge souvent en éperon. Ces projections en forme de cul-de-sac offrent du nectar aux suceurs, fussent-ils papillons, oiseaux-mouches ou chauves-souris.
* Éperon d’un pétale d’ancolie alpine (Aquilegia alpina).
* (fr)
- Ostroga (łac. calcar, ang. spur) – ostro zakończone, podługowate twory występujące w budowie morfologicznej roślin. Termin odnosi się do występującego w kwiatach niektórych roślin wyrostka u nasady płatka korony, działki kielicha lub listka miodnikowego, u niektórych dzbaneczników ostroga wykształca się u nasady wieczka przykrywającego dzbanek (organ pułapkowy powstający ze zmodyfikowanego liścia). Jest to zamknięty na końcu wyrostek o zazwyczaj walcowatym lub stożkowatym kształcie. Jego występowanie i morfologia mają znaczenie przy oznaczaniu gatunków niektórych roślin. Ostroga występuje np. u niektórych roślin z rodziny fiołkowatych, jaskrowatych, storczykowatych. Najczęściej pełni funkcję – zwabia owady. U niektórych roślin, np. u ostróżeczki polnej wewnątrz ostrogi, na jej końcu znajd (pl)
- En sporre är i botaniken ett kronblad som är rörformigt, långt och spetsigt. Det sticker ofta ut åt andra hållet jämfört med den yta som blomman vänder mot pollinatören. Sporren innehåller oftast nektar längst ut i spetsen, som djur med mycket lång tunga kan slicka i sig, till exempel insekter, fåglar och fladdermöss. Sporrar finns bland annat i växtsläktena Delphinium, Aquilegia, och Gymnadenia. Många blommor med sporre är zygomorfa men det finns också radiärsymmetriska blommor med sporrar, som till exempel akleja. Sporrar kan undantagsvis vara korta och trubbiga (pungformiga) som hos lejongap och violer. (sv)
- Ezproia, botanikan, hodi itxurako luzakina da, zenbait lorek, korolaren edo kalizaren oinaldean, kanporantz dutena. (eu)
- Lo sperone o sprone in botanica è il prolungamento cavo del calice o della corolla del fiore, contenente il nettare. La forma e le dimensioni dello sperone variano a seconda delle specie. (it)
- Een spoor bij een bloem is een hol, meestal vrij conisch uitsteeksel aan de voet van een kelkblad, kroonblad of vergroeide kroon. In de spoor van een kroonblad zit meestal nectar. De spoor kan recht, gekromd, opstaand, afstaand of naar beneden gericht zijn. (nl)
- Шпо́рец — полый удлинённый вырост чашелистика или лепестка цветка. Служит обычно для скопления выделяемого нектара. Применительно к семейству Орхидные, шпорцем называется сферический, веретеновидный, мешковидный или цилиндрический, иногда очень длинный нектарник, образуемый выпячиванием основания губы или других листочков околоцветника. Размеры и форма шпорца крайне разнообразны. У некоторых видов рода Ангрекум, опыляемых бражниками, он достигает 35 см. (ru)
- 距是某些植物的花被（如风兰属的距，堇菜属的瓣距，凤仙花属的萼距，翠雀属的萼距和瓣距）或被丝托（如旱金莲属的距）上形成的管状或囊状突起。大多数距内部有，称为。亦有无蜜腺的距，如翠雀属植物的萼距。 (zh)
- En botànica, l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o sèpals d'algunes flors. En algunes plantes l'esperó és l'eloganció a la part posterior de la flor d'un, diversos o tots els pètals de la corol·la. Alguns gèneres amb aquest tipus d'estructures són Delphinium, Aquilegia, , i algunes orquídies, com Gymnadenia. Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar ja sigui a les papallones, colibrís, ratpenats, etc. Poden ser útils en la identificació de les espècies, per exemple, la seria difícil de distingir d'altres Piperia si no fos pel seu esperó, molt curt i força rar. (ca)
- Als Sporn wird bei Blütenpflanzen eine hohle Aussackung im Bereich der Blüte bezeichnet, die sich vom Inneren der Blüte weg erstreckt. Sie ist meist Teil der Krone, seltener Teil des Kelches oder der Blütenachse. Ein Sporn ist meist länger als breit. Kurze Hohlbildungen werden meist als Aussackung bezeichnet. Meist treten Sporne bei zygomorphen Blüten auf, seltener bei radiärsymmetrischen, wie etwa Akelei (Aquilegia) oder . (de)
- Una espuela en botánica es una estructura existente en ciertas plantas: es un elongado sépalo con su borde final. Esta estructura puede tener de 1-10 mm de longitud, y está típicamente en el centro de un número par de sépalos. Ejemplos de fanerógamas con esta estructura son los géneros Delphinium y Piperia. La estructura es útil para distinguir especies de ciertos géneros; por ej., la Piperia yadonii no puede identificarse fácilmente de otras Piperia salvo por su espuela desusadamente corta. (es)
- En botanique, l'éperon est une extension de la corolle (pétales) ou du calice (sépales) d'une fleur en tube étroit et allongé, contenant généralement du nectar. Se dit aussi du prolongement d'un organe en deçà du point d'insertion de sa base (stipule muni d'un éperon). Les ancolies, les linaires et les violettes possèdent des fleurs à éperon. Chez les orchidacées, le labelle se prolonge souvent en éperon. Ces projections en forme de cul-de-sac offrent du nectar aux suceurs, fussent-ils papillons, oiseaux-mouches ou chauves-souris.
* Éperon d’un pétale d’ancolie alpine (Aquilegia alpina).
* (fr)
- Ostroga (łac. calcar, ang. spur) – ostro zakończone, podługowate twory występujące w budowie morfologicznej roślin. Termin odnosi się do występującego w kwiatach niektórych roślin wyrostka u nasady płatka korony, działki kielicha lub listka miodnikowego, u niektórych dzbaneczników ostroga wykształca się u nasady wieczka przykrywającego dzbanek (organ pułapkowy powstający ze zmodyfikowanego liścia). Jest to zamknięty na końcu wyrostek o zazwyczaj walcowatym lub stożkowatym kształcie. Jego występowanie i morfologia mają znaczenie przy oznaczaniu gatunków niektórych roślin. Ostroga występuje np. u niektórych roślin z rodziny fiołkowatych, jaskrowatych, storczykowatych. Najczęściej pełni funkcję – zwabia owady. U niektórych roślin, np. u ostróżeczki polnej wewnątrz ostrogi, na jej końcu znajd (pl)
- En sporre är i botaniken ett kronblad som är rörformigt, långt och spetsigt. Det sticker ofta ut åt andra hållet jämfört med den yta som blomman vänder mot pollinatören. Sporren innehåller oftast nektar längst ut i spetsen, som djur med mycket lång tunga kan slicka i sig, till exempel insekter, fåglar och fladdermöss. Sporrar finns bland annat i växtsläktena Delphinium, Aquilegia, och Gymnadenia. Många blommor med sporre är zygomorfa men det finns också radiärsymmetriska blommor med sporrar, som till exempel akleja. Sporrar kan undantagsvis vara korta och trubbiga (pungformiga) som hos lejongap och violer. (sv)
|
