| dbo:abstract
|
- Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi prengueren part socialistes i anarquistes. L'impuls inicial sorgí de l'Associació de la Dependència Mercantil i del que llavors era el seu president Antoni Badia i Matamala. També hi van participar el socialista Antoni Fabra i Ribas i els anarquistes Josep Prat, Anselmo Lorenzo i Tomàs Herreros. El mes de juny s'havia constituït una comissió organitzadora formada per Bruguera de la Societat de Confiters, Salvador Seguí i Rubinat de la de Pintors, Saví de la dels metal·lúrgic, Sedó de la dels Tipògrafs i Antoni Badia i Matamala per l'Associació de la Dependència Mercantil. El 25 de juliol publicà un Manifest signat per 36 societats i dirigit a tots els treballadors de Barcelona, i el 3 d'agost es va constituir la Solidaritat Obrera, amb 57 societats adherides. Hi actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Antoni Badia i Matamala i Jaume Bisbe. La força que va adquirir queda palesa en el fet que poc temps després en una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908, es decidí convocar un congrés obrer, demanant l'assistència de totes les societats obreres de Catalunya. Aquest congrés se celebrà a Barcelona els dies 6-8 de setembre de 1908, constituint-se llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència-Solidaritat Obrera, amb 153 delegats que representaven 95 societats federades, 4 Federacions locals (Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic), 22 societats aherides, l'Agrupació Obrera de Calella i la Col·lectivitat Obrera de Palafrugell. En fou elegit secretari general Josep Roman. Cap al 1911 els seus membres s'integraren en la CNT. (ca)
- Solidaridad Obrera fue una organización sindical española formada en 1907 sobre las estructuras de la "Unió Local de Societats Obreres de Barcelona" a fin de reorganizar los sindicatos catalanes muy debilitados a consecuencia del fracaso de la huelga general obrera de 1902 en reivindicación de la jornada de 8 horas y el reconocimiento de derecho de huelga. Hubo dos reuniones constituyentes de la inicialmente Federación Local de Sociedades Obreras de Barcelona (junio de 1907) a raíz de las cuales se tomó el acuerdo de hacer público un manifiesto común y se constituyó la comisión organizadora formada por:
* Salvador Seguí, de la Sociedad de pintores
* Antoni Badia, de la Asociación de la Dependencia Mercantil
* Bruguera, de la Sociedad de pasteleros y confiteros
* Saví, de la Sociedad de metalurgia
* Sedó, de la Sociedad de tipógrafos Seguidamente en el mes de julio se publicó en el periódico semanal Tierra y Libertad el manifiesto del que se pueden extraer algunas frases como: ...como clase obrera sólo podemos tener un fin común: la defensa de nuestros intereses y sólo un ideal puede unirnos, nuestra emancipación económica, que transforma el régimen capitalista actual, basado en la explotación del hombre por el hombre, por un régimen social fundado sobre la base racional del trabajo por la solidaridad humana.......Recordemos que la emancipación de los trabajadores ha de ser obra de los trabajadores mismos; nosotros os enseñamos el camino, que es la asociación y la solidaridad obrera. Tierra y Libertad, julio 1907. En agosto de ese mismo año se constituyó formalmente Solidaridad Obrera con amplia participación, pudiéndose citar a Antoni Fabra, Josep Prat o eligiéndose formalmente a la Junta directiva y estableciéndose como premisa que solo podrían adherirse sociedades formadas exclusivamente por obreros.Rápidamente adquirió una fuerza enorme entre la clase trabajadora, afiliándose múltiples sociedades obreras catalanas en el congreso de 1908 reconstituyéndose como Confederación Regional de Sociedades de Resistencia - Solidaridad Obrera. En este mismo año publicaron en el periódico Solidaridad Obrera, un manifiesto rechazando un Proyecto de Ley contra el Terrorismo elaborado por el gobierno de Antonio Maura.Los sucesos de la Semana Trágica de Barcelona y posterior represión de los movimientos obreros significaron un paro de las actividades en 1909. Restablecida la Confederación celebró el segundo congreso de Barcelona de 1910 (30, 31 de octubre y 1 de noviembre) en el que se debatió la ampliación territorial a nacional, punto crítico al ya existir la UGT en este ámbito y con fundamentos sólidos en el resto de España, aunque no en Cataluña donde era minoritario. Por amplia votación a favor se tomó el acuerdo de constituirse como confederación obrera a nivel estatal: la Confederación Nacional del Trabajo (CNT). (es)
- Solidaridad Obrera 1907an sortu zen langile erakunde bat izan zen. Garai hartan oso ahulak ziren Kataluniako sindikatuak berrantolatzea izan zuen helburu. Solidaridad Obrera erakundea Bartzelonako Unió Local de Societats Obreres erakundearen berrantolaketatik jaio zen. 1902an, gainbehera gogorra jasan zuen hark 8 orduko laneguna eta greba eskubideagatik borrokatu zuenean eta greba orokorrak ez zuenean arrakastarik izan. 1907ko ekainean, bi bilera egin ziren hasiera batean Bartzelonako Langileen Elkarteko Federazio Lokalean eta manifestu baterako adostasunera iritsi ziren. Horrela osatuko zuten antolaketa batzordea:
* Salvador Seguí, Pintoreen Elkartekoa.
* Antoni Badia, Merkataritzako Dependentzia Elkartekoa.
* Bruguera, Gozogileen eta Pastelgileen Elkarteakoa.
* Saví, Metalurgiako Elkartekoa.
* Sedó, Tipografiako Elkartekoa. Uztailean eman zuten argitara Tierra y Libertad astekarian eta horrelako esaldiak zeuden manifestuan: Tierra y Libertad, 1907ko uztaila Urte bereko abuztuan, jaio zen eta kide esanguratsu ugari bertaratu ziren, Antoni Fabra, Josep Prat edo Tomás Herreros tarteko. Zuzendaritza Batzordea aukeratu zuten eta bakarrik langilez osatutako elkarteak hartuko zituzten barnean. Berehala hasi zen indarra hartzen langileen artean eta kataluniar elkarte ugari bildu ziren hartara 1908an, Erresistentzia Elkarteen Lurralde Konfederazioa-Solidaridad Obrera osatuz. Urte horretan bertan Antonio Maurak Terrorismoaren aurkako lege proiektuaren aurkako manifestua atera zuten Solidaridad Obrera egunkarian. Bartzelonako Aste Tragikoak eta ondoren etorriko zen langile mugimenduaren aurkako errepresioek geldialdia ekarri zuten 1909ko ekintzetan. Konfederazioa berrezarrita, Bartzelonako bigarren batzarra ospatu zen 1910eko urriaren 30, 31 eta azaroaren 1ean, sindikatua estatu osoan hedatzeko ideia eztabaidatuko zutelarik. Zaila zen akordioa, UGT indarrean baitzegoen eta oinarri sendoak baitzituen Espainian. Ez Katalunian, ordea, han gutxiengoa baitzuen. Bozketan nagusitasuna izan zuen eta estatu osoko langile elkartea egin zuten: Lanaren Konfederazio Nazionala edo CNT. (eu)
- Solidaridad Obrera (en français « Solidarité Ouvrière ») est une organisation syndicale espagnole à tendance anarchiste qui fut créé le 19 octobre 1907 à Barcelone. Elle est considérée comme le noyau catalan de ce qui deviendra quelques années plus tard la CNT. (fr)
- Solidaridad Obrera (Spanish, meaning "Workers' Solidarity"; originally, in Catalan, Solidaritat Obrera) was a labor federation in Catalonia, Spain. It was initially formed on August 3, 1907, as a "pure syndicalist" federation, incorporating the structures of the Unió Local de Societats Obreres de Barcelona ("Local Union of Workers' Societies of Barcelona") with the purpose of reorganizing the Catalan trade unions. These unions were quite weak at the time, due to the failure of a 1902 general strike which had sought the eight-hour day and the recognition of the right to strike. There were two constituent meetings of what was initially the Federació Local de Societats Obreres de Barcelona ("Local Federation of Workers' Societies of Barcelona", June 1907), which agreed to publish a common manifesto to constitute an organizing committee, which included , Josep Prat, and . The federation established a rule that they would only enroll organizations composed exclusively of workers. They quickly acquired an enormous force among the working class, affiliating many Catalan workers' societies in the congress of September 6–8, 1908, and reconstituting themselves as Catalan Regional Workers' Solidarity. That same year the newspaper Solidaritat Obrera published a manifesto rejecting the proposed Anti-Terrorism Law of the government led by Antonio Maura. Though the federation initially spurned partisanship, and alignment with either the Marxist or anarchist brand of socialism, the congress held on June 13, 1909, brought approval of the general strike, and effective takeover by the anarcho-syndicalists in the federation. After a major general strike in Barcelona, which ended in the executions of several anarchists, the government repressed elements of the anarchist movement, these events being referred to as the "Tragic Week" (Spanish: la Semana Trágica; Catalan: la Setmana Tràgica). The following repression of workers' movements brought Solidaridad Obrera's activities to a virtual standstill. The reestablished confederation held its second congress in Barcelona in 31 October–1 November 1910, in which it discussed widening its ambit to all of Spain, a sensitive decision because the rival Unión General de Trabajadores (UGT) already had a sound foundation in the rest of Spain, although not in Catalonia, where it constituted a minority. By a wide margin, they voted to constitute themselves as a workers confederation throughout Spain: the Confederación Nacional del Trabajo (CNT, "National Workers' Confederation"). (en)
|
| rdfs:comment
|
- Solidaridad Obrera (en français « Solidarité Ouvrière ») est une organisation syndicale espagnole à tendance anarchiste qui fut créé le 19 octobre 1907 à Barcelone. Elle est considérée comme le noyau catalan de ce qui deviendra quelques années plus tard la CNT. (fr)
- Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi prengueren part socialistes i anarquistes. L'impuls inicial sorgí de l'Associació de la Dependència Mercantil i del que llavors era el seu president Antoni Badia i Matamala. També hi van participar el socialista Antoni Fabra i Ribas i els anarquistes Josep Prat, Anselmo Lorenzo i Tomàs Herreros. El mes de juny s'havia constituït una comissió organitzadora formada per Bruguera de la Societat de Confiters, Salvador Seguí i Rubinat de la de Pintors, Saví de la dels metal·lúrgic, Sedó de la dels Tipògrafs i Antoni Badia i Matamala per l'Associació de l (ca)
- Solidaridad Obrera fue una organización sindical española formada en 1907 sobre las estructuras de la "Unió Local de Societats Obreres de Barcelona" a fin de reorganizar los sindicatos catalanes muy debilitados a consecuencia del fracaso de la huelga general obrera de 1902 en reivindicación de la jornada de 8 horas y el reconocimiento de derecho de huelga.
* Salvador Seguí, de la Sociedad de pintores
* Antoni Badia, de la Asociación de la Dependencia Mercantil
* Bruguera, de la Sociedad de pasteleros y confiteros
* Saví, de la Sociedad de metalurgia
* Sedó, de la Sociedad de tipógrafos (es)
- Solidaridad Obrera 1907an sortu zen langile erakunde bat izan zen. Garai hartan oso ahulak ziren Kataluniako sindikatuak berrantolatzea izan zuen helburu. Solidaridad Obrera erakundea Bartzelonako Unió Local de Societats Obreres erakundearen berrantolaketatik jaio zen. 1902an, gainbehera gogorra jasan zuen hark 8 orduko laneguna eta greba eskubideagatik borrokatu zuenean eta greba orokorrak ez zuenean arrakastarik izan. Uztailean eman zuten argitara Tierra y Libertad astekarian eta horrelako esaldiak zeuden manifestuan: Tierra y Libertad, 1907ko uztaila (eu)
- Solidaridad Obrera (Spanish, meaning "Workers' Solidarity"; originally, in Catalan, Solidaritat Obrera) was a labor federation in Catalonia, Spain. It was initially formed on August 3, 1907, as a "pure syndicalist" federation, incorporating the structures of the Unió Local de Societats Obreres de Barcelona ("Local Union of Workers' Societies of Barcelona") with the purpose of reorganizing the Catalan trade unions. These unions were quite weak at the time, due to the failure of a 1902 general strike which had sought the eight-hour day and the recognition of the right to strike. (en)
|
