About: Shangdi

An Entity of Type: Abstraction100002137, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Shangdi (Chinese: 上帝; pinyin: Shàngdì; Wade–Giles: Shang Ti), also written simply, "Emperor" (Chinese: 帝; pinyin: Dì), is the Chinese term for "Supreme Deity" or "Highest Deity" in the theology of the classical texts, especially deriving from Shang theology and finding an equivalent in the later Tian ("Heaven" or "Great Whole") of Zhou theology.

Property Value
dbo:abstract
  • Shangdi (xinès: 上帝, pinyin: Shàngdì, Wade-Giles: Shang Ti), és el nom usat en la mitologia xinesa per referir-se al déu suprem. Per a alguns, Shangdi és el creador de l'univers. Si això fos així, seria anterior en uns 500 anys a Pangu, un altre déu de la creació xinès. No obstant això, hi ha molts dubtes sobre el que realment volia representar aquest concepte i molts estudiosos creuen que podria ser o bé un concepte genèric per referir-se als avantpassats o bé el terme que designaria el primer ancestre llegendari del clan governant. Les referències més antigues a Shangdi es troben en les inscripcions dels ossos oraculars de la dinastia Shang. En la literatura apareix per primera vegada en els cinc clàssics (五經, Wujing) recopilats per Confuci al segle vi aC. També apareix en els quatre llibres recopilats per Zhu Xi durant la dinastia Song. Des del començament de la història xinesa, especialment a partir de la dinastia Zhou, també s'utilitza el terme Tian (天, "cel") per referir-se al déu suprem. Tian és un terme amb molts significats en xinès antic. Pot referir-se al cel físic o al Déu del cel. Amb aquest últim sentit té el mateix significat que Shangdi. En temps de la dinastia Han, l'influent erudit confucià Zhang Xuan afirmava que "Shangdi és un altre nom per Tian". També cap la possibilitat que Tian fos un concepte similar a Shangdi, és a dir un avantpassat o conjunt d'avantpassats de la casa Zhou i que el que aquesta dinastia fes substituir a Shangdi per Tian en les cerimònies i ritus que van prendre prestades de l'anterior dinastia, creant mitjançant aquesta identificació formal un concepte més universal alhora que més ambigu. En l'antiguitat se li adorava en sacrificis rituals. Es creia que governava sobre els esperits ancestrals, que actuaven com els seus ministres, i que era el suprem guia de l'ordre natural i humà. Aquell que governava Xina havia d'oferir-li un bou com a sacrifici anual en el Temple del Cel. Shangdi mai era representat com una imatge. En el seu lloc, al centre del temple, en un lloc anomenat "la volta imperial del cel", es col·locava sobre el tron una tauleta sagrada (神位, shénwèi) amb el nom del Déu escrit. Aquest nom era "Déu sobirà suprem del cel" (皇天上帝, Huangtian Shangdi). Posteriorment la cultura popular i sobretot el taoisme popular el van convertir en un personatge antropomòrfic, paral·lel a l'altre món de l'Emperador de la Terra. Durant el segle xix, els missioners protestants britànics que van anar a la Xina van utilitzar el nom Shangti per referir-se al Déu cristià, i així apareix en la primera traducció de la Bíblia al xinès. (ca)
  • Shangdi (que quiere decir: de todo lo grande, él es más grande) (chino: 上帝, pinyin: Shàngdì, Wade-Giles: Shang Ti) es el nombre usado en la mitología china para referirse al dios supremo. Para algunos, Shangdi es el creador del universo. Si esto fuera así, sería anterior en unos 500 años a Pangu, otro dios de la creación chino. No obstante, hay muchas dudas sobre lo que realmente quería representar este concepto y muchos estudiosos creen que podría ser o bien un concepto genérico para referirse a los antepasados o bien el término que designaría el primer ancestro legendario del clan gobernante. Las referencias más antiguas a Shangdi se encuentran en las inscripciones de los huesos oraculares de la dinastía Shang. En la literatura aparece por primera vez en los cinco clásicos (五經, Wujing) recopilados por Confucio en el siglo VI a. C. Desde el comienzo de la historia china, especialmente a partir de la dinastía Zhou, también se utiliza el término Tian (天, "cielo") para referirse al dios supremo. Tian es un término con muchos significados en chino antiguo. Puede referirse al cielo físico o al dios del cielo. Con este último sentido tiene el mismo significado que Shangdi. En tiempos de la dinastía Han, el influyente erudito confuciano Zheng Xuan afirmaba que "Shangdi es otro nombre para Tian". También cabe la posibilidad de que Tian fuese un concepto similar a Shanti, es decir un antepasado o conjunto de antepasados de la casa Zhou y que lo que estos hiciesen fuese sustituir a Shangti por Tian en las ceremonias y ritos que tomaron prestadas de la anterior dinastía, creando mediante esta identificación formal un concepto más universal a la vez que más ambiguo. En la antigüedad se le adoraba en sacrificios rituales. Se creía que gobernaba sobre los espíritus ancestrales, que actuaban como sus ministros, y que era el supremo guía del orden natural y del orden humano. Aquel que gobernaba China debía ofrecerle un toro como sacrificio anual en el Templo del cielo. Shangdi nunca era representado como una imagen. En su lugar, en el centro del templo, en un lugar llamado "la bóveda imperial del cielo", se colocaba sobre el trono una "tablilla sagrada" (神位, shénwèi) con el nombre del dios escrito. Este nombre era "Dios soberano supremo del cielo" (皇天上帝, Huangtian Shangdi). Posteriormente la cultura popular y sobre todo el taoísmo popular lo convirtió en un personaje antropomórfico, paralelo en el otro mundo del Emperador de la tierra. Durante el siglo XIX, los misioneros protestantes británicos que fueron a China asociaron a Shangdi con Cristo, explicando que eran el mismo dios, apareciendo en la Biblia traducida al chino, esto sirvió como base para la secta sincrética y a la vez movimiento revolucionario de Hong Xiuquan, , que quería expulsar a los manchúes y restaurar a los han en el poder. * Datos: Q2714875 (es)
  • Shang Di, Shangdi ou Shang Ti 上帝 (pinyin : Shàngdì) est le nom d’un dieu important, voire suprême, mais mal connu, de la dynastie chinoise des Shang. Il apparait également dans des textes des dynasties ultérieures (Zhou, Qin et Han) sous un aspect similaire au Ciel (tiān 天) régisseur de toutes choses, auquel il sera assimilé dans le culte impérial instauré par les confucéens. Shang signifie « précédent » ou « supérieur » ; di, dont la signification d’origine reste incertaine, fut employé sous les Zhou comme préfixe des noms posthumes des deux derniers empereurs Shang, et des noms de souverains légendaires comme Yao et Shun (Diyao, Dishun). Le premier empereur combina le caractère di avec huáng (皇), terme désignant des héros civilisateurs, pour créer le mot « empereur » (皇帝). À partir de ce moment, di a donc clairement le sens d’« empereur », shangdi celui de « souverain suprême ». Shangdi est parfois utilisé comme appellation respectueuse pour des dieux taoïstes (ex : Yuhuang Shangdi « Grand Dieu Empereur de jade »). Au XVIe siècle le pionnier de l'inculturation de la foi chrétienne en Chine, le père Ricci, l'avait adopté pour exprimer Dieu, malgré les objections de certains confrères tel Longobardo. Adopté également dans l'une des deux versions chinoises de la Bible protestante il reste la traduction la plus courante de cette notion en Chine. (fr)
  • Shangdi (Chinese: 上帝; pinyin: Shàngdì; Wade–Giles: Shang Ti), also written simply, "Emperor" (Chinese: 帝; pinyin: Dì), is the Chinese term for "Supreme Deity" or "Highest Deity" in the theology of the classical texts, especially deriving from Shang theology and finding an equivalent in the later Tian ("Heaven" or "Great Whole") of Zhou theology. Although in Chinese religion the usage of "Tian" to refer to the absolute God of the universe is predominant, "Shangdi" continues to be used in a variety of traditions, including certain philosophical schools, certain strains of Confucianism, some Chinese salvationist religions (notably Yiguandao) and Chinese Protestant Christianity. In addition, it is common to use such term among contemporary Chinese (both mainland and overseas) and East Asian religious and secular societies, typically for a singular universal deity and a non-religion translation for God in Abrahamic religions. (en)
  • Shangdi (Hanzi: 上帝; hanyu pinyin: Shàngdì; Wade-Giles: Shang-ti), juga secara sederhana ditulis sebagai Di (Hanzi: 帝), adalah Dewa Langit tertinggi dalam agama tradisional Tionghoa. (in)
  • Shang Di, Shangdi o Shang Ti (上帝S, ShàngdìP) è il Dio, importante e supremo, ma poco conosciuto, della dinastia cinese degli Shang. Compariva anche nei testi delle dinastie successive (Zhou, Qin e Han) sotto un aspetto simile al Cielo (天S, tiānP), amministratore di tutte le cose, al quale verrà assimilato nel culto imperiale instaurato dal confucianesimo."Shang" significa "precedente" o "superiore"; "di", di cui il significato d'origine rimane incerto, fu impiegato sotto la dinastia Zhou come prefisso dei nomi postumi degli ultimi due imperatori Shang, e dei nomi di re leggendari come Yao e Shun. Il Primo imperatore unì il carattere "dì" con "huáng" (皇), termine indicante gli eroi civilizzatori, al fine di creare la parola imperatore (皇帝). A partire da questo momento "di" ha dunque chiaramente il senso di "imperatore", per cui "shangdi" sarebbe "imperatore supremo"."Shangdi" è un termine talvolta utilizzato come qualifica rispettosa per gli dei taoisti (esempio: Yuhuang Shangdi, "Grande Dio Imperatore di Giada"). Questo termine è stato scelto per tradurre la parola Dio in una delle due versioni cinese della Bibbia protestante, e resta la traduzione più corrente di questo termine in Cina. (it)
  • 天帝(てんてい、拼音: tian di)、上帝(じょうてい、拼音: shang di)は、中国における天上の最高神を意味する語。 1. * 天地・宇宙・万物を支配する神、造物主(古代中国)。 2. * 神、ヤハウェ(キリスト教)。 3. * 帝釈天(仏教)。 (ja)
  • Shangdi (chiń. 上帝; pinyin Shàngdì; dosł. „Najwyższy Przodek, Najwyższy Władca”) – w mitologii chińskiej najwyższy i najważniejszy bóg, stwórca, uważany za personifikację Nieba (Tian). Kult Shangdi pojawił się w okresie dynastii Shang. Był oficjalnym kultem państwowym, a ofiary bóstwu składali cesarze. Postrzegany był jako nadziemska istota zsyłająca ludziom powodzenie lub klęskę. Był bóstwem sprowadzającym deszcz i pioruny oraz kontrolującym wiatry. W późnym okresie Shang był postrzegany jako istota przewodnicząca przodkom i innym bóstwom, zaś w okresie dynastii Zhou jego kult zlał się całkowicie z bardziej uniwersalnym kultem Nieba (Tian). (pl)
  • Shangdi (chinês tradicional: 上帝; pinyin: Shàngdì; Wade-Giles: Shang Ti) é o Deus Supremo no sistema religioso original do povo da Dinastia Han. O termo foi usado a partir do segundo milénio a.C. até os dias atuais, pronunciado conforme o dialeto mandarim moderno. Ao ser literalmente traduzido, pode significar "Imperador do Céu" ou "Soberano do Céu", interpretando-se como "Senhor das Alturas", "Altíssimo", "Deus nas alturas", "o Deus Supremo" ou "Deus Celestial". Outra distinção honorífica de Shangdi é simplesmente "Di" (帝), sendo associado principalmente com o Céu (Paraíso). Desde os primórdios da história chinesa, especialmente a partir da Dinastia Zhou (周朝, de 1122 a.C. a 256 a.C.) em diante, outro nome também foi usado para se referir ao Deus Supremo dos chineses, "Tian" (天), detentor de diversos significados no chinês antigo: céu, em seu aspecto físico, ou o Deus que presidia o Céu (Paraíso). Ao ser utilizado com essa última acepção, trazia com ele o significado de Shangdi. Na época da Dinastia Han, o estudioso e influente confucionista Zheng Xuan constatou que "Shangdi era outra denominação de Tian". Shangdi nunca é representado por meio de imagens ou ídolos na tradição chinesa. (pt)
  • Shang Di (上帝), ibland bara Di, senare känd som Tian var en preexistent himmelsgud i kinesisk mytologi Under Shangdynastin var Shang Di den högste guden som man inte kunde vända sig till direkt utan åkallade genom förmedling av anfäder. (sv)
  • Шан-ді — у давніх китайських віруваннях — верховне божество, легендарний тотемний пращур, воїн-предок, який піклувався про добробут свого народу, карав тих, хто відступає від давніх усталених норм. Культ Шан-ді — типова рання політеїстична форма релігії, сформована з первісних вірувань народів, які населяли територію Китаю. Культ мав тотемічний і анімістичний характер. Його розвиток призвів до того, що з численного пантеону духів і богів на перше місце вийшов бог панівного племені іньців Шан-ді. У XI столітті до н. е. по мірі розвитку культури культ Шан-ді витісняється культом (Неба). (uk)
  • 在中華文化信仰中,上帝是中國君主(天子)所祭拜的至上神,又稱為天帝、皇天上帝或昊天上帝,民間俗稱為上天、老天、老天爺、天主、天公、天公伯。對昊天上帝的信仰,源自古代中國對於天空(蒼天、昊天),以及北極星(北辰、帝星)的崇拜。以上天廣大,稱昊天。遠望青色,稱蒼天。人尊莫過於帝,托之於天,故稱上帝。另一方面,以北辰之星,众星环绕,最为尊贵,紫微宮就位于北辰之中枢,為上帝居所。 上帝一詞在古籍中首先出現於周朝的古代經典—五經,而四書等其他儒家經典以及史書中也提到了上帝。在古代中國的原初神話和宗教體系中,指的是至上神,字面意思就是「在上的帝王」,意味著「最高的主宰」。北京天壇祈年殿即為歷代君主祭祀上帝之處,內供奉有昊天上帝之神位。昊天上帝又稱為皇天上帝,「皇天」和「后土」上下相對,並稱「皇天后土」。 緯書稱昊天上帝為天皇大帝,並增以五方上帝配屬五行及仁义礼智信。部分文獻又以上帝為太一,形容天地開闢前,元氣未分,渾沌為一的狀態,五帝為太一的輔佐。道教尊稱昊天上帝為玉皇上帝,以五方上帝為「五方五老君」所化。在道教信仰中,玉皇上帝,即玉皇大帝,為天界的皇帝,但並非道教的最高神,在民間則被認為是主宰宇宙的至尊天神,道教信仰裡,「道」的化身「三清」高於代表「天」的「玉帝」。 宋朝理學大儒朱熹認為,「天」、「帝」即是指「道」、「理」,天非有此道理,不能為天。 受到基督宗教傳入的影響,上帝一詞在現代社會也用來指基督宗教的神。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 97511 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 22359 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1107035084 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • left (en)
dbp:c
  • 上帝 (en)
  • 天主 (en)
  • (en)
dbp:footer
  • Shang oracular script graphs for 帝 Dì, the supreme God as the celestial pole. (en)
dbp:image
  • Shang oracle bone graph for 帝 Di n.1.svg (en)
  • Shang oracle bone graph for 帝 Di n.2.svg (en)
dbp:labels
  • no (en)
dbp:p
  • (en)
  • Shàngdì (en)
  • Tiānzhǔ (en)
dbp:w
  • Shang Ti (en)
dbp:width
  • 100 (xsd:integer)
  • 111 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Shangdi (Hanzi: 上帝; hanyu pinyin: Shàngdì; Wade-Giles: Shang-ti), juga secara sederhana ditulis sebagai Di (Hanzi: 帝), adalah Dewa Langit tertinggi dalam agama tradisional Tionghoa. (in)
  • 天帝(てんてい、拼音: tian di)、上帝(じょうてい、拼音: shang di)は、中国における天上の最高神を意味する語。 1. * 天地・宇宙・万物を支配する神、造物主(古代中国)。 2. * 神、ヤハウェ(キリスト教)。 3. * 帝釈天(仏教)。 (ja)
  • Shangdi (chiń. 上帝; pinyin Shàngdì; dosł. „Najwyższy Przodek, Najwyższy Władca”) – w mitologii chińskiej najwyższy i najważniejszy bóg, stwórca, uważany za personifikację Nieba (Tian). Kult Shangdi pojawił się w okresie dynastii Shang. Był oficjalnym kultem państwowym, a ofiary bóstwu składali cesarze. Postrzegany był jako nadziemska istota zsyłająca ludziom powodzenie lub klęskę. Był bóstwem sprowadzającym deszcz i pioruny oraz kontrolującym wiatry. W późnym okresie Shang był postrzegany jako istota przewodnicząca przodkom i innym bóstwom, zaś w okresie dynastii Zhou jego kult zlał się całkowicie z bardziej uniwersalnym kultem Nieba (Tian). (pl)
  • Shang Di (上帝), ibland bara Di, senare känd som Tian var en preexistent himmelsgud i kinesisk mytologi Under Shangdynastin var Shang Di den högste guden som man inte kunde vända sig till direkt utan åkallade genom förmedling av anfäder. (sv)
  • Шан-ді — у давніх китайських віруваннях — верховне божество, легендарний тотемний пращур, воїн-предок, який піклувався про добробут свого народу, карав тих, хто відступає від давніх усталених норм. Культ Шан-ді — типова рання політеїстична форма релігії, сформована з первісних вірувань народів, які населяли територію Китаю. Культ мав тотемічний і анімістичний характер. Його розвиток призвів до того, що з численного пантеону духів і богів на перше місце вийшов бог панівного племені іньців Шан-ді. У XI столітті до н. е. по мірі розвитку культури культ Шан-ді витісняється культом (Неба). (uk)
  • Shangdi (xinès: 上帝, pinyin: Shàngdì, Wade-Giles: Shang Ti), és el nom usat en la mitologia xinesa per referir-se al déu suprem. Per a alguns, Shangdi és el creador de l'univers. Si això fos així, seria anterior en uns 500 anys a Pangu, un altre déu de la creació xinès. No obstant això, hi ha molts dubtes sobre el que realment volia representar aquest concepte i molts estudiosos creuen que podria ser o bé un concepte genèric per referir-se als avantpassats o bé el terme que designaria el primer ancestre llegendari del clan governant. Les referències més antigues a Shangdi es troben en les inscripcions dels ossos oraculars de la dinastia Shang. En la literatura apareix per primera vegada en els cinc clàssics (五經, Wujing) recopilats per Confuci al segle vi aC. També apareix en els quatre llib (ca)
  • Shangdi (que quiere decir: de todo lo grande, él es más grande) (chino: 上帝, pinyin: Shàngdì, Wade-Giles: Shang Ti) es el nombre usado en la mitología china para referirse al dios supremo. Para algunos, Shangdi es el creador del universo. Si esto fuera así, sería anterior en unos 500 años a Pangu, otro dios de la creación chino. No obstante, hay muchas dudas sobre lo que realmente quería representar este concepto y muchos estudiosos creen que podría ser o bien un concepto genérico para referirse a los antepasados o bien el término que designaría el primer ancestro legendario del clan gobernante. (es)
  • Shang Di, Shangdi ou Shang Ti 上帝 (pinyin : Shàngdì) est le nom d’un dieu important, voire suprême, mais mal connu, de la dynastie chinoise des Shang. Il apparait également dans des textes des dynasties ultérieures (Zhou, Qin et Han) sous un aspect similaire au Ciel (tiān 天) régisseur de toutes choses, auquel il sera assimilé dans le culte impérial instauré par les confucéens. (fr)
  • Shangdi (Chinese: 上帝; pinyin: Shàngdì; Wade–Giles: Shang Ti), also written simply, "Emperor" (Chinese: 帝; pinyin: Dì), is the Chinese term for "Supreme Deity" or "Highest Deity" in the theology of the classical texts, especially deriving from Shang theology and finding an equivalent in the later Tian ("Heaven" or "Great Whole") of Zhou theology. (en)
  • Shang Di, Shangdi o Shang Ti (上帝S, ShàngdìP) è il Dio, importante e supremo, ma poco conosciuto, della dinastia cinese degli Shang. Compariva anche nei testi delle dinastie successive (Zhou, Qin e Han) sotto un aspetto simile al Cielo (天S, tiānP), amministratore di tutte le cose, al quale verrà assimilato nel culto imperiale instaurato dal confucianesimo."Shang" significa "precedente" o "superiore"; "di", di cui il significato d'origine rimane incerto, fu impiegato sotto la dinastia Zhou come prefisso dei nomi postumi degli ultimi due imperatori Shang, e dei nomi di re leggendari come Yao e Shun. Il Primo imperatore unì il carattere "dì" con "huáng" (皇), termine indicante gli eroi civilizzatori, al fine di creare la parola imperatore (皇帝). A partire da questo momento "di" ha dunque chiaram (it)
  • Shangdi (chinês tradicional: 上帝; pinyin: Shàngdì; Wade-Giles: Shang Ti) é o Deus Supremo no sistema religioso original do povo da Dinastia Han. O termo foi usado a partir do segundo milénio a.C. até os dias atuais, pronunciado conforme o dialeto mandarim moderno. Ao ser literalmente traduzido, pode significar "Imperador do Céu" ou "Soberano do Céu", interpretando-se como "Senhor das Alturas", "Altíssimo", "Deus nas alturas", "o Deus Supremo" ou "Deus Celestial". (pt)
  • 在中華文化信仰中,上帝是中國君主(天子)所祭拜的至上神,又稱為天帝、皇天上帝或昊天上帝,民間俗稱為上天、老天、老天爺、天主、天公、天公伯。對昊天上帝的信仰,源自古代中國對於天空(蒼天、昊天),以及北極星(北辰、帝星)的崇拜。以上天廣大,稱昊天。遠望青色,稱蒼天。人尊莫過於帝,托之於天,故稱上帝。另一方面,以北辰之星,众星环绕,最为尊贵,紫微宮就位于北辰之中枢,為上帝居所。 上帝一詞在古籍中首先出現於周朝的古代經典—五經,而四書等其他儒家經典以及史書中也提到了上帝。在古代中國的原初神話和宗教體系中,指的是至上神,字面意思就是「在上的帝王」,意味著「最高的主宰」。北京天壇祈年殿即為歷代君主祭祀上帝之處,內供奉有昊天上帝之神位。昊天上帝又稱為皇天上帝,「皇天」和「后土」上下相對,並稱「皇天后土」。 緯書稱昊天上帝為天皇大帝,並增以五方上帝配屬五行及仁义礼智信。部分文獻又以上帝為太一,形容天地開闢前,元氣未分,渾沌為一的狀態,五帝為太一的輔佐。道教尊稱昊天上帝為玉皇上帝,以五方上帝為「五方五老君」所化。在道教信仰中,玉皇上帝,即玉皇大帝,為天界的皇帝,但並非道教的最高神,在民間則被認為是主宰宇宙的至尊天神,道教信仰裡,「道」的化身「三清」高於代表「天」的「玉帝」。 宋朝理學大儒朱熹認為,「天」、「帝」即是指「道」、「理」,天非有此道理,不能為天。 (zh)
rdfs:label
  • Shangdi (ca)
  • Shangdi (es)
  • Shangdi (in)
  • Shang Di (it)
  • Shang Di (fr)
  • 상제 (ko)
  • 天帝 (ja)
  • Shangdi (nl)
  • Shangdi (en)
  • Shangdi (pt)
  • Shangdi (pl)
  • Shang Di (sv)
  • 上帝 (zh)
  • Шан-ді (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:equivalent of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License