An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Seleucus I Nicator (/səˈljuːkəs naɪˈkeɪtər/; c. 358 – 281 BC; Greek: Σέλευκος Νικάτωρ Séleukos Nikátōr Attic Greek pronunciation: [sé.leu̯.kos], lit. 'the Victorious') was a Macedonian Greek general who was an officer and successor (diadochus) of Alexander the Great. Seleucus was the founder of the eponymous Seleucid Empire. In the power struggles that followed Alexander's death, Seleucus rose from being a secondary player to becoming total ruler of Asia Minor, Syria, Mesopotamia, and the Iranian Plateau, eventually assuming the title of basileus (king). The state he established on these territories, the Seleucid Empire, was one of the major powers of the Hellenistic world, until being overcome by the Roman Republic and Parthian Empire in the late second and early first centuries BC.

Property Value
dbo:abstract
  • سلوقس الأول المنصور (نيكاتور) (358 ق.م. - 281 ق.م.) (باليونانية القديمة:Σέλευκος Νικάτωρ) حيث نيكاتور بمعنى المنتصر لقب استحقه بسبب انتصاراته وقد كان أحد قادة جيش الإسكندر المقدوني ومؤسس الأسرة السلوقية الحاكمة (ar)
  • Seleuc I Nicàtor (Europos, 358 aC - Lisimàquia de Tràcia, 281 aC) va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida. Era fill d'Antíoc, un general del rei Filip II de Macedònia. El seu nom incorpora la paraula Nicàtor que significa vencedor. A la mort d'Alexandre el Gran (323 aC), Perdicas d'Orèstia el va nomenar com el seu lloctinent, però dos anys després va assassinar al seu cap amb l'ajut de Pithon, sàtrapa de Mèdia, i a la reunió de Triparadisos, pocs dies després, els generals d'Alexandre es van repartir l'imperi i Seleuc va rebre a satrapia de Babilònia. El 318 aC Seleuc es va aliar a Antígon el Borni, i Èumenes de Cardia no va tardar a atacar-lo i ocupar la satrapia de Babilònia. Seleuc va fugir a la cort de Ptolemeu I Sòter a Egipte, on va rebre asil. El 316 aC es va aliar a Cassandre i Lisímac de Tràcia que governaven Macedònia i Tràcia, contra Antígon el Borni. De l'aliança formaven també part Ptolemeu i Assandre, i van exigir a Antígon una nova partició però la qual Síria quedaria adjudicada a Ptolemeu, Babilònia restituïda a Seleuc, Lisímac rebria la Frígia Helespòntica, i Assandre la Lícia, Pamfília i Capadòcia; però Antígon es va negar i va esclatar la III guerra dels diàdocs. El 312 aC Ptolemeu va envair Síria on inicialment va obtenir la victòria, però la derrota de la seva avantguarda, que s'havia avançat imprudentment, el va fer retirar. Però abans de la retirada ja havia deixat un cos d'exèrcit al seu amic Seleuc perquè reconquerís Babilònia. Seleuc amb les tropes egípcies va avançar cap als seus antics dominis, on tenia partidaris, que van fomentar una revolta de manera que quan Seleuc hi va arribar ja els seus seguidors dominaven la ciutat i la satrapia. En prendre possessió va assolir el nom de Seleuc I Nicàtor (el Victoriós). L'intent de Demetri (fill d'Antígon) de reconquerir el territori, fou rebutjat (311 aC) i molt poc després es va fer la pau en la qual a Ptolemeu li fou reconeguda la possessió d'Egipte, Cirene i Xipre, a Lisímac la Tràcia i es van reconèixer els drets d'Antígon sobre Babilònia que romandria administrada per Seleuc. Cassandre va ser reconegut regent del Regne Macedoni fins a la majoria del rei infant Alexandre IV, i Polipercon va perdre la regència. El 309 aC Antígon va atacar Babilònia i va tornar a ser rebutjar i finalment va reconèixer a Seleuc l'administració sense renunciar als seus drets. El 306 aC Seleuc ja dominava les satrapies de Babilònia, Susiana i Mèdia, i es va estendre cap a l'Iran i Bactriana. El 305 aC va prendre el títol de rei de Babilònia i va completar el domini de les regions orientals. El 302 aC va fer la pau amb el rei Chandragupta Maurya, fundador de la dinastia Maurya, que dominava la vall de l'Indus, al que va cedir , Aracòsia i Gedròsia, a canvi de 500 elefants i un tractat de pau; una filla de Seleuc es va casar amb Chandragupta. Després es va aliar amb el rei de facto macedoni, Cassandre, i amb el proclamat rei de Tràcia, Lisímac, contra Antígon el borni rei de Sardes, que havia estat proclamat hegemon de la Lliga de Corint (de la qual el seu fill Demetri Poliorcetes era l'estrategos). Antígon va tenir notícies que Seleuc, amb els 500 elefants, volia avançar contra ell a l'Àsia Menor, i va fer matar el rei del Pont, Mitridates II Ctistes (el fundador) del qual desconfiava, però atacat al mateix temps per Lisímac de Tràcia, fou abandonat per alguns dels seus generals i a la tardor va haver de cridar en ajut al seu fill Demetri Poliorcetes. El 301 aC els aliats (principalment Lisímac) van obtenir la victòria decisiva a la batalla d'Ipsos i Antígon va morir. Seleuc va rebre una part dels seus territoris, concretament els regnes de Capadòcia, Armènia i Atropatene, que serien vassalls (nominalment) del sobirà de Babilònia, així com Síria (Celesíria fou cedida a Ptolemeu d'Egipte). També en van rebre altres parts els altres aliats: el fill de Cassandre de Macedònia, Plistarc, va rebre la costa sud de l'Àsia Menor (Cària, Lícia, Pamfília i Cilícia); i Lisímac la resta de l'Àsia Menor (Mísia, Frígia, Lídia i Psídia) amb els regnes de Pont i Bitínia que serien vassalls, i Heraclea del Pont (el tirà local portava el títol de rei) i les altres ciutats gregues lliures. El fill d'Antígon, Demetri, va conservar Efes, amb la flota, Milet, Xipre, algunes ciutats gregues encapçalades per Corint, i algunes ciutats fenícies, especialment Tir i Sidó. El 300 aC va establir la seva capital a la ciutat d'Antioquia a la riba de l'Orontes, que va fundar (li va donar el nom en honor del seu pare) i va poblar amb grecs. Al mateix temps va fundar Seléucia del Tigris (enfront de Ctesifont), Apamea (en honor de la seva muller Apama) i Laodicea (en honor de la seva mare Laodice). En total se li atribueix la fundació d'unes cinquanta ciutats (algunes Seléucia, Antioquia i Alexandria). El 299 aC Seleuc va capgirar la seva aliança, i va mantenir converses amb Demetri que van acabar amb el casament de Seleuc amb una filla de Demetri, de nom Estratonice, enllaç que va tenir lloc a Rosos (Síria). Demetri va obtenir ajut per conquerir Cilícia que estava en mans de Plistarc. El 294 aC, ocupat Demetri a Grècia (on en un cop de mà es va proclamar rei de Macedònia), el seu sogre li va arrabassar la Cilícia (menys alguns punts estratègics defensats per la flota), mentre els egipcis van ocupar Xipre, i Lisímac de Tràcia va entrar a Efes i Milet. El 285 aC Demetri, expulsat de Macedònia, es va refugiar a les seves possessions de Cilícia, però assetjat per Seleuc es va haver de rendir i fou enviat presoner a una residència reial a la riba de l'Orontes on va morir vers el 283 aC. El 282 aC Seleuc va declarar la guerra a Lisímac de Tràcia i Macedònia, que per intrigues familiars havia fet matar el seu propi fill Agàtocles. El 281 aC Seleuc va iniciar la campanya i va atacar Frígia; la batalla principal es va lliurar a la Plana de Curopedion, a l'oest de Sardes, i Lisímac fou derrotat i mort i les seves possessions asiàtiques foren ocupades. Seleuc va prendre també el títol de rei de Macedònia i Tràcia que es va fer donar per l'exèrcit, i es va traslladar a Europa deixant com a regent d'Àsia al seu fill Antíoc. Però el setembre del 281 aC fou assassinat a Lisimàquia per Ptolemeu Ceraune, en revenja perquè no li havia entregat la corona d'Egipte que li havia promès. Ptolemeu Ceraune es va fer proclamar rei de Macedònia per l'exèrcit però el seu govern fou efímer. Antíoc I Soter (el Salvador) fill de Seleuc, fou reconegut a totes les possessions del seu pare a l'Àsia, menys a la Jònia (Efes, Milet i la seva regió) on una flota enviada per Egipte va fer reconèixer la sobirania dels Ptolomeus i constituí durant un temps la província de la Jònia egípcia. Seleuc I Nicàtor, per conmemorar el seu ascens al poder, va crear un nou calendari, introduint l'Era Selèucida, en el qual la seqüència d'anys del calendari no es reiniciava amb la coronació de cada nou sobirà, sino que es fixà l'any 1 d'una forma arbritària i a partir d'aquí la seqüència continuà ininterrompudament no sols fins la fi de l'Imperi Selèucida, sino que diveresos pobles el van continuar usant durant cents d'anys (ca)
  • Seleukos I. (pozdější generace ho obdařily přízviskem Níkátór – „Vítěz“; * kolem 358 př. n. l., † 281 př. n. l.) byl makedonský důstojník Alexandra Velikého a jeden z vůdčích diadochů. Během válek diadochů, které vypukly nedlouho po Alexandrově smrti, se Seleukos stal zakladatelem dynastie Seleukovců a seleukovské říše. (cs)
  • Ο Σέλευκος Α' Νικάτωρ (358 π.Χ. ή 353 π.Χ. – 281 π.Χ.) ήταν ένας από τους διαδόχους του Αλέξανδρου του Μέγα, ιδρυτής της δυναστείας των Σελευκιδών, που βασίλεψε στο Ασιατικό τμήμα της πρώην Περσικής Αυτοκρατορίας. (el)
  • Seleŭko la 1-a Nicator aŭ Nikatoro adaptaĵo el greka vorto por "Venkinto" antikve-greke Σέλευκος Νικάτωρ Séleukos Nikátōr, "Seleŭko la Venkinto", ĉ. 358 a.K. – 281 a.K., estis unu el la Diadoĥoj, nome sekvantoj de Aleksandro la Granda, kiuj dividigis inter si en la jaroj 322 a. K. - 301 a. K., dum la t.n. militoj de diadoĥoj, la grandan imperion de Aleksandro. Servinte kiel infanteria generalo en la armeo de Aleksandro, li eventuale atribuis al si la titolon de (tradukebla al reĝo) kaj establis la hegemonion de la Seleŭka Imperio sur multo de la teritorio de Mezoriento kiun Aleksandro estis konkerinta. (eo)
  • Seleukos I. Nikator (altgriechisch Σέλευκος Νικάτωρ Séleukos Nikátōr, deutsch ‚der Siegreiche‘; * um 358 v. Chr.; † 281 v. Chr.) war makedonischer Feldherr unter Alexander dem Großen und später König des von ihm selbst gegründeten Seleukidenreiches. Seleukos war einer der Diadochen. (de)
  • Seleuko I.a Nikator (antzinako grezieraz: Σέλευκος Νικάτωρ, Séleukos Nikátōr, «Seleuko Garailea»; Europus, Mazedonia, K.a. 358 aldean - , Trazia, K.a. 281 aldean) Alexandro Handiaren jenerala eta Seleukotar Inperioaren sortzailea izan zen. (eu)
  • Seleuco I, llamado Nicátor (el 'vencedor') (c. 358-281 a. C.) fue el último de los llamados diádocos y un comandante griego en el ejército de Alejandro Magno. Reinó en Babilonia y Siria desde el 305 a. C. al 281 a. C. Fue el fundador de la dinastía seléucida y del Imperio seléucida. (es)
  • Séleucos Ier Nicator, « le Vainqueur » (en grec ancien Σέλευκος Νικάτωρ / Séleukos Nikátôr), né vers 358 av. J.-C. à Europos en Macédoine et mort en septembre 281 av. J.-C. près de Lysimacheia, est un général et un diadoque d'Alexandre le Grand. Désigné satrape de Babylonie au moment du partage de l'empire, il est proclamé roi vers 305 av. J.-C. Il est le fondateur de la dynastie des Séleucides et le dernier survivant des grands généraux d'Alexandre. Rival d'Antigone le Borgne et principal allié de Ptolémée durant les guerres des Diadoques, il parvient à conserver ses possessions en Asie à l'issue de la guerre babylonienne puis à étendre son autorité de la Perside jusqu'aux frontières de l'Inde, concluant en 303 av. J.-C. une paix avec le roi Chandragupta Maurya. En 301, il défait avec Lysimaque Antigone à la bataille d'Ipsos et récupère la partie orientale de l'Asie Mineure et la Syrie. Il associe son fils Antiochos au pouvoir à partir de 294. Inquiet de la politique de Lysimaque qui s'est proclamé roi de Macédoine, il entre en guerre contre lui et le défait à la bataille de Couroupédion, mais il périt assassiné par la main de Ptolémée Kéraunos. Roi bâtisseur et promoteur de la fusion des élites irano-macédonienne (son fils et héritier a pour mère une Perse), Séleucos a posé les fondations d'un empire oriental qui perdure autour de la Syrie et de la Babylonie, malgré son déclin, jusqu'au Ier siècle av. J.-C. (fr)
  • Seleukos I Nikator (sek. 358 SM – 281 SM; bahasa Yunani: Σέλευκος Νικάτωρ, bahasa Hindi: सेल्यूकस, "Seleukos Sang Pemenang") adalah Raja Iran Raya, Syam, dan Anatolia, berkuasa pada akhir abad ke-4 SM sampai awal abad ke-3 SM. Dia merupakan salah satu Diadokhoi, sebutan untuk para jenderal atau kerabat Aleksander Agung yang bertarung untuk memegang kendali negara setelah kematiannya pada 323 SM. Namanya kemudian menjadi nama dinasti dan kerajaannya, Seleukia atau Seleukidai. Setelah kematian Aleksander, Seleukos diangkat sebagai satrap (gubernur) Babil pada tahun 320 SM. Antigonos memaksa Seleukos untuk pergi dari Babilon, tetapi dengan dukungan dari Ptolemaios, Seleukos berhasil kembali pada tahun 312 SM. Seleukos kemudian berhasil menaklukan Persia dan Media. Dia membentuk persekutuan dengan raja India, Candragupta Maurya. Seleukos mengalahkan Antigonos dalam Pertempuran Ipsos pada tahun 301 SM dan Lysimakhos dalam Pertempuran Kurupedion pada tahun 281 SM. Seleukos dibunuh oleh Ptolemaios Keraunos pada tahun 281 SM. Dia digantikan oleh putranya, Antiokhos I. Dibandingkan dengan Diadokhoi yang lain, Seleukos memiliki wilayah kekuasaan terluas, dengan hampir seluruh wilayah taklukan Aleksander Agung di Asia berada dalam kepemimpinannya. Dinasti Seleukia sendiri bertahan sampai sekitar dua setengah abad. (in)
  • Seleucus I Nicator (/səˈljuːkəs naɪˈkeɪtər/; c. 358 – 281 BC; Greek: Σέλευκος Νικάτωρ Séleukos Nikátōr Attic Greek pronunciation: [sé.leu̯.kos], lit. 'the Victorious') was a Macedonian Greek general who was an officer and successor (diadochus) of Alexander the Great. Seleucus was the founder of the eponymous Seleucid Empire. In the power struggles that followed Alexander's death, Seleucus rose from being a secondary player to becoming total ruler of Asia Minor, Syria, Mesopotamia, and the Iranian Plateau, eventually assuming the title of basileus (king). The state he established on these territories, the Seleucid Empire, was one of the major powers of the Hellenistic world, until being overcome by the Roman Republic and Parthian Empire in the late second and early first centuries BC. After the death of Alexander in June 323 BC, Seleucus initially supported Perdiccas, the regent of Alexander's empire, and was appointed Commander of the Companions and chiliarch at the Partition of Babylon in 323 BC. However, after the outbreak of the Wars of the Diadochi in 322, Perdiccas' military failures against Ptolemy in Egypt led to the mutiny of his troops in Pelusium. Perdiccas was betrayed and assassinated in a conspiracy by Seleucus, Peithon and Antigenes in Pelusium sometime in either 321 or 320 BC. At the Partition of Triparadisus in 321 BC, Seleucus was appointed Satrap of Babylon under the new regent Antipater. But almost immediately, the wars between the Diadochi resumed and one of the most powerful of the Diadochi, Antigonus, forced Seleucus to flee Babylon. Seleucus was only able to return to Babylon in 312 BC with the support of Ptolemy. From 312 BC, Seleucus ruthlessly expanded his dominions and eventually conquered the Persian and Median lands. Seleucus ruled not only Babylonia, but the entire enormous eastern part of Alexander's empire. Seleucus further made claim to the former satraps in Gandhara and in eastern India. However these ambitions were contested by Chandragupta Maurya, resulting in the Seleucid–Mauryan War (305–303 BC). The conflict was ultimately resolved by a treaty resulting in the Maurya Empire annexing the eastern satraps. Additionally, a marriage alliance was formed, with Chandragupta marrying a daughter of Seleucus, according to Strabo and Appian. Furthermore, the Seleucid Empire received a considerable military force of 500 war elephants with mahouts, which would play a decisive role against Antigonus at the Battle of Ipsus in 301 BC. In 281 BC, he also defeated Lysimachus at the Battle of Corupedium, adding Asia Minor to his empire. Seleucus' victories against Antigonus and Lysimachus left the Seleucid dynasty virtually unopposed amongst the Diadochi. However, Seleucus also hoped to take control of Lysimachus' European territories, primarily Thrace and Macedon itself. But upon arriving in Thrace in 281 BC, Seleucus was assassinated by Ptolemy Ceraunus, who had taken refuge at the Seleucid court with his sister Lysandra. The assassination of Seleucus destroyed Seleucid prospects in Thrace and Macedon, and paved the way for Ptolemy Ceraunus to absorb much of Lysimachus' former power in Macedon. Seleucus was succeeded by his son Antiochus I as ruler of the Seleucid Empire. Seleucus founded a number of new cities during his reign, including Antioch (300 BC), Edessa and Seleucia on the Tigris (c. 305 BC), a foundation that eventually depopulated Babylon. (en)
  • Seleuco Nicatore (in greco antico: Σέλευκος Νικάτωρ, Séleukos Nikátōr; , 358 a.C. circa – Lisimachia, 281 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Seleuco I, è stato un sovrano macedone antico.Fu prima diadoco di Alessandro Magno e poi primo sovrano dell'impero seleucide, che da lui prese il nome. (it)
  • 셀레우코스 1세 니카토르(그리스어: Σέλευκος Α΄ Νικάτωρ, 힌디어: सेल्यूकस, 기원전 358년 ~ 기원전 281년)는 알렉산드로스 대왕의 사후 분열된 제국의 승계권을 두고 싸웠던 디아도코이들 중 한명이다. 제국이 분열된 후 바빌론의 총독으로 임명되었고, 후에 시리아와 이란 지역에 셀레우코스 제국을 세워 기원전 281년 프톨레마이오스 케라우누스에게 암살당하기 전까지 통치했다. 그의 칭호인 Nicator(니카토르)는 그의 아들인 안티오코스 1세 소테르가 붙여준 칭호인데, 그 뜻은 승리자란 뜻이다. 그는 알렉산드로스 대왕의 페르시아 원정에 참여하였다가 알렉산드로스 제왕의 민족융합정책으로 페르시아 수사에서의 집단 결혼식에서 박트리아의 왕의 딸과 결혼했다. (ko)
  • セレウコス1世(古代ギリシア語: Σέλευκος Α'、紀元前358年 - 紀元前281年)は、セレウコス朝の創始者(在位:紀元前312年 - 紀元前281年)。ニカトール(古代ギリシア語: Νικάτωρ、勝利王)と呼ばれた。 (ja)
  • Seleucus I (358 – september 281 v.Chr.), bijgenaamd Nicator (Oudgrieks: Σέλευκος Αʹ Νικάτωρ, Séleukos Aʹ Nikátōr, Seleucus de overwinnaar), de stichter van het naar hem genoemde Seleucidische Rijk, was aanvankelijk veldheer onder Alexander de Grote en een van zijn diadochen, onder wie hij doorgaat als de meest humane en bekwame. In de strijd om het rijk van Alexander was zijn grootste tegenstander in het algemeen Antigonos I Monophthalmos, later diens zoon Demetrios Poliorketes. De gebieden van de beide diadochen grensden aan elkaar, want Seleucus' machtscentrum lag in het begin in Mesopotamië en spreidde zich nog verder uit richting het oosten. Hij bracht het in 321 of 320 v.Chr. tot satraap van Babylon bij de Rijksdeling van Triparadisus, maar werd door Antigonos verdreven in 316 en moest vluchten naar het hof van Ptolemaeus in Egypte. Met diens hulp wist Seleucus Demetrios uit te schakelen in de Slag bij Gaza (312 v. Chr.), waarmee hij het opperbevel verkreeg over de ruiterij van Alexander. Ten slotte kon hij het volgende jaar terugkeren naar Babylon, waarop de strijd tegen Antigonos werd aangebonden en gewonnen (Babylonische Oorlog 311-309 v.Chr.). In het jaar 305 v.Chr. nam hij de koningstitel aan, in navolging van Antigonos, die zich had uitgeroepen tot koning van Macedonië. Dit was het begin van de dynastie der Seleuciden, die over Syrië zou regeren tot de Romeinen hier in 64 v.Chr. door het optreden van Pompeius Magnus hun gezag zouden vestigen. Van de Indische vorst Chandragupta Maurya kreeg hij 500 krijgsolifanten cadeau en dit bezorgde hem het militaire overwicht tegen Antigonos, die hij met een coalitieleger versloeg bij Ipsos in 301. Door deze overwinning verkreeg hij Syrië en hij stichtte het jaar daarop aan de rivier de Orontes de stad Antiochia ad Orontem of Antiochia dei Siri (Nederlands: Antiochië) naar de naam van zijn vader . Antiochia werd het centrum van verfijnde luxe en parvenuachtige vertoon. Naast het strand werd de wijk Dafne gebouwd, waar de welvarendsten van de toenmalige wereld hun leven sleten. Ook op cultureel gebied spande de stad de kroon. Aan de Tigris bouwde hij Seleukeia, niet ver gelegen van Babylon. De gunstige positie en de nieuwe heersers van Seleukeia brachten de Babyloniërs ertoe meer en meer uit hun stad te verhuizen. Babylon zelf werd een spookachtige ruïneheuvel. Na de stichting van Antiochia richtte hij zijn aandacht vrijwel uitsluitend op het westen van zijn rijk en verkreeg in 281 v.Chr. ook de macht over het grootste deel van Klein-Azië, door een overwinning op Lysimachus in de Slag bij Corupedium. Door uitgebreide stedenstichtingen, Apamea (Syrië) aan de Orontes en Seleucia aan de Tigris (het eerdergenoemde Seleukeia), verspreidde Seleucus de Griekse cultuur in een oosterse omgeving. Hij was ook de enige van de diadochen die zijn oosterse echtgenote, Apame, niet verstootte, maar naast haar trad hij ook in het huwelijk met de veel jongere , de dochter van Demetrios Poliorketes. Later stond hij haar, zoals onder oosterse vorsten gebruikelijk was, af aan zijn zoon Antiochus I, die daarmee sinds 293 ook zijn mederegent en beoogde opvolger was. Bij een poging om ook Macedonië en Thracië in te lijven werd hij, enkele weken nadat hij Lysimachus had verslagen, door Ptolemaeus Ceraunus, zoon van Ptolemaeus I, gedood. (nl)
  • Селевк I Никатор (др.-греч. Σέλευκος Α' Νικάτωρ, буквально «Селевк Победитель»; ок. 358 до н. э. — 281 до н. э.) — полководец Александра Македонского, диадох. После смерти Александра в результате войн с другими диадохами основал Государство Селевкидов. Селевк после смерти Александра Македонского стал одним из главных претендентов на власть в его империи. Сатрап Вавилона с 323 года до н. э., был изгнан оттуда Антигоном, но в 312 году до н. э. вернулся, будучи поддержан царём Египта Птолемеем I Сотером. В 301 году до н. э. в битве при Ипсе разбил Антигона, а в 281 году до н. э. в битве при Курупедионе Лисимаха. Надеясь завоевать Македонию, оставил царствовать в Азии своего сына Антиоха I Сотера, но в том же году, едва дойдя до Херсонеса Фракийского на Галлиполийском полуострове, был убит сыном Птолемея I Птолемеем Керавном. Основал несколько городов, в частности, Селевкию-на-Тигре (312 год до н. э.) и Антиохию-на-Оронте (300 год до н. э.). После смерти Селевка к власти пришёл его сын Антиох I Сотер. Селевкиды правили Сирией вплоть до завоевания страны римлянами в 64 до н. э. (ru)
  • Seleuco I Nicátor (em grego clássico: Σέλευκος Νικάτωρ; romaniz.: Séleukos Nikátor) (358 - 281 a.C.), foi um oficial Macedônio do exército de Alexandre, o Grande. Um dos Diádocos, sucessores de Alexandre, e também um grande personagem na história oriental que ganhou relevância após a morte do rei macedônio. Quando tomou posição de líder de seu império, Seleuco e seus militares insurgiram-se na Ásia Superior onde concretizaram a fundação do Império Selêucida e, neste levante, o império de Seleuco reconfigurou de forma grandiosa a territorialidade geopolítica daquele âmbito social. Arquitetando novas curvas e delimitando fronteiras entre as terras daquela localidade. O Império Selêucida um dos maiores grupos militares da história oriental. Seleuco foi influente com a propagação de seu império nas terras da Anatólia, ou como conhecemos, Ásia Menor (Síria, Iraque, Irã, Afeganistão). Entre as terras em que seu império foi invadindo, está o que conhecemos hoje como Turquia, Paquistão, Líbano, Israel, entre outras cidades. Desta maneira, Seleuco, tornar-se-ia um personagem mais que fundamental, não sendo apenas um General, mas um grande Imperador que contribuiria tanto com o crescimento de sua nação quanto para a propagação de suas ambições. Aquele que, por conseguinte, continuaria a propagar a ideologia de seu antigo líder. Estruturando, assim, uma nova política através daquilo que foi o seu antigo império e do aprendizado que obteve com Alexandre, o Grande. (pt)
  • Seleukos I Nikator (gr. Nikator – zwycięzca; ur. ok. 358, zm. w 281 p.n.e.) – jeden z tzw. diadochów (gr. diadochos – dziedzic) Aleksandra Wielkiego, panował w latach 312 lub 311 p.n.e. – 281 p.n.e. Był synem Antiocha (Antiochosa), jednego z wodzów Filipa II, i Laodike. Służył jako oficer w armii Aleksandra Wielkiego, ciesząc się jego uznaniem. Po śmierci Aleksandra został królem znacznej wschodniej części jego imperium – obejmującej m.in. Syrię, Mezopotamię, Persję i Baktrię – i założycielem dynastii Seleucydów, panującej na Bliskim Wschodzie do roku 63 p.n.e. (pl)
  • Seleukos, Seleukos Nikator, eller Seleukos I, död 281 f.Kr., var en av Alexander den stores befälhavare och efter dennes död kung över Persien, Syrien, Babylonien, Susiana och Medien. Seleukos kom att ta kontroll över den större delen av Alexanders rike. 305 f.Kr.-304 f.Kr. lät han sälja de avlägsna områdena i Indusdalen till kung Chandragupta Maurya. (sv)
  • 塞琉古一世(勝利者),或譯為塞流息得一世、塞流卡斯一世(希臘語:Σέλευκος Νικάτωρ,約前358年-前281年),他起初是亞歷山大大帝的軍官,亞歷山大逝世後成為繼業者之一,在繼業者戰爭中塞琉古占領亞歷山大帝國東部的領土,並自立為國王,建立塞琉古帝國,領土包含美索不達米亞、波斯、小亞細亞一帶。他所開創的國家從亞歷山大帝國崩潰直到羅馬併吞為止,共249年之久。塞琉古一世的稱號Νικάτωρ,即「勝利者」。 在亞歷山大大帝逝世後,塞琉古於前320年被任命為巴比倫總督,之後另一位繼業者安提柯迫使塞琉古逃離他的領地巴比倫,他只好尋求埃及總督托勒密幫助,並於前311年重返巴比倫。塞琉古在之後的幾年內征服原先亞歷山大帝國的東部行省份如波斯、米底亞等,並與新興的印度孔雀王朝結盟。塞琉古於前305年正式使用國王頭銜,定都於美索不達米亞的塞琉西亞,實際建立了獨立的帝國。前301年,塞琉古一世聯同利西馬科斯在伊普蘇斯戰役打敗安提柯一世,前281年又於庫魯佩迪安戰役擊敗利西馬科斯,正當準備入主馬其頓時,塞琉古一世遭到托勒密·克勞諾斯刺殺。他的王位由其子安條克一世繼承。 塞琉古一世相當熱衷於東方建立城市,並招納許多馬其頓和希臘人前來殖民,他所建立的城市以安條克和塞琉西亞最為知名。 (zh)
  • Селевк І Нікатор (дав.-гр. Σέλευκος Α' Νικάτωρ — Селевк Переможець; близько 358 до н. е. — 281 до н. е.) — діадох, начальник кінноти Александра Македонського. Засновник династії та Держави Селевкідів. (uk)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0305-01-01 (xsd:gYear)
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 84554 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 61585 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123380723 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:alt
  • Male bust (en)
dbp:birthDate
  • c. 358 BC (en)
dbp:birthPlace
dbp:caption
  • Roman copy of a bronze statue of Seleucus found in Herculaneum (en)
dbp:date
  • May 2009 (en)
dbp:deathDate
  • September 281 BC (en)
dbp:deathPlace
dbp:dynasty
dbp:father
dbp:imageSize
  • 240 (xsd:integer)
dbp:mother
dbp:name
  • Seleucus I Nicator (en)
dbp:postText
  • insufficient details and context (en)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 305 (xsd:integer)
dbp:sign
  • (Appian) (en)
dbp:source
  • History of Rome, The Syrian Wars 55 (en)
dbp:succession
  • Basileus of the Seleucid Empire (en)
dbp:successor
dbp:text
  • [Seleucus was] always lying in wait for the neighboring nations, strong in arms and persuasive in council, he acquired Mesopotamia, Armenia, 'Seleucid' Cappadocia, Persis, Parthia, Bactria, Arabia, Tapouria, Sogdia, Arachosia, Hyrcania, and other adjacent peoples that had been subdued by Alexander, as far as the river Indus, so that the boundaries of his empire were the most extensive in Asia after that of Alexander. The whole region from Phrygia to the Indus was subject to Seleucus. (en)
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wordnet_type
dbp:years
  • 305 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • سلوقس الأول المنصور (نيكاتور) (358 ق.م. - 281 ق.م.) (باليونانية القديمة:Σέλευκος Νικάτωρ) حيث نيكاتور بمعنى المنتصر لقب استحقه بسبب انتصاراته وقد كان أحد قادة جيش الإسكندر المقدوني ومؤسس الأسرة السلوقية الحاكمة (ar)
  • Seleukos I. (pozdější generace ho obdařily přízviskem Níkátór – „Vítěz“; * kolem 358 př. n. l., † 281 př. n. l.) byl makedonský důstojník Alexandra Velikého a jeden z vůdčích diadochů. Během válek diadochů, které vypukly nedlouho po Alexandrově smrti, se Seleukos stal zakladatelem dynastie Seleukovců a seleukovské říše. (cs)
  • Ο Σέλευκος Α' Νικάτωρ (358 π.Χ. ή 353 π.Χ. – 281 π.Χ.) ήταν ένας από τους διαδόχους του Αλέξανδρου του Μέγα, ιδρυτής της δυναστείας των Σελευκιδών, που βασίλεψε στο Ασιατικό τμήμα της πρώην Περσικής Αυτοκρατορίας. (el)
  • Seleŭko la 1-a Nicator aŭ Nikatoro adaptaĵo el greka vorto por "Venkinto" antikve-greke Σέλευκος Νικάτωρ Séleukos Nikátōr, "Seleŭko la Venkinto", ĉ. 358 a.K. – 281 a.K., estis unu el la Diadoĥoj, nome sekvantoj de Aleksandro la Granda, kiuj dividigis inter si en la jaroj 322 a. K. - 301 a. K., dum la t.n. militoj de diadoĥoj, la grandan imperion de Aleksandro. Servinte kiel infanteria generalo en la armeo de Aleksandro, li eventuale atribuis al si la titolon de (tradukebla al reĝo) kaj establis la hegemonion de la Seleŭka Imperio sur multo de la teritorio de Mezoriento kiun Aleksandro estis konkerinta. (eo)
  • Seleukos I. Nikator (altgriechisch Σέλευκος Νικάτωρ Séleukos Nikátōr, deutsch ‚der Siegreiche‘; * um 358 v. Chr.; † 281 v. Chr.) war makedonischer Feldherr unter Alexander dem Großen und später König des von ihm selbst gegründeten Seleukidenreiches. Seleukos war einer der Diadochen. (de)
  • Seleuko I.a Nikator (antzinako grezieraz: Σέλευκος Νικάτωρ, Séleukos Nikátōr, «Seleuko Garailea»; Europus, Mazedonia, K.a. 358 aldean - , Trazia, K.a. 281 aldean) Alexandro Handiaren jenerala eta Seleukotar Inperioaren sortzailea izan zen. (eu)
  • Seleuco I, llamado Nicátor (el 'vencedor') (c. 358-281 a. C.) fue el último de los llamados diádocos y un comandante griego en el ejército de Alejandro Magno. Reinó en Babilonia y Siria desde el 305 a. C. al 281 a. C. Fue el fundador de la dinastía seléucida y del Imperio seléucida. (es)
  • Seleuco Nicatore (in greco antico: Σέλευκος Νικάτωρ, Séleukos Nikátōr; , 358 a.C. circa – Lisimachia, 281 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Seleuco I, è stato un sovrano macedone antico.Fu prima diadoco di Alessandro Magno e poi primo sovrano dell'impero seleucide, che da lui prese il nome. (it)
  • 셀레우코스 1세 니카토르(그리스어: Σέλευκος Α΄ Νικάτωρ, 힌디어: सेल्यूकस, 기원전 358년 ~ 기원전 281년)는 알렉산드로스 대왕의 사후 분열된 제국의 승계권을 두고 싸웠던 디아도코이들 중 한명이다. 제국이 분열된 후 바빌론의 총독으로 임명되었고, 후에 시리아와 이란 지역에 셀레우코스 제국을 세워 기원전 281년 프톨레마이오스 케라우누스에게 암살당하기 전까지 통치했다. 그의 칭호인 Nicator(니카토르)는 그의 아들인 안티오코스 1세 소테르가 붙여준 칭호인데, 그 뜻은 승리자란 뜻이다. 그는 알렉산드로스 대왕의 페르시아 원정에 참여하였다가 알렉산드로스 제왕의 민족융합정책으로 페르시아 수사에서의 집단 결혼식에서 박트리아의 왕의 딸과 결혼했다. (ko)
  • セレウコス1世(古代ギリシア語: Σέλευκος Α'、紀元前358年 - 紀元前281年)は、セレウコス朝の創始者(在位:紀元前312年 - 紀元前281年)。ニカトール(古代ギリシア語: Νικάτωρ、勝利王)と呼ばれた。 (ja)
  • Seleukos I Nikator (gr. Nikator – zwycięzca; ur. ok. 358, zm. w 281 p.n.e.) – jeden z tzw. diadochów (gr. diadochos – dziedzic) Aleksandra Wielkiego, panował w latach 312 lub 311 p.n.e. – 281 p.n.e. Był synem Antiocha (Antiochosa), jednego z wodzów Filipa II, i Laodike. Służył jako oficer w armii Aleksandra Wielkiego, ciesząc się jego uznaniem. Po śmierci Aleksandra został królem znacznej wschodniej części jego imperium – obejmującej m.in. Syrię, Mezopotamię, Persję i Baktrię – i założycielem dynastii Seleucydów, panującej na Bliskim Wschodzie do roku 63 p.n.e. (pl)
  • Seleukos, Seleukos Nikator, eller Seleukos I, död 281 f.Kr., var en av Alexander den stores befälhavare och efter dennes död kung över Persien, Syrien, Babylonien, Susiana och Medien. Seleukos kom att ta kontroll över den större delen av Alexanders rike. 305 f.Kr.-304 f.Kr. lät han sälja de avlägsna områdena i Indusdalen till kung Chandragupta Maurya. (sv)
  • 塞琉古一世(勝利者),或譯為塞流息得一世、塞流卡斯一世(希臘語:Σέλευκος Νικάτωρ,約前358年-前281年),他起初是亞歷山大大帝的軍官,亞歷山大逝世後成為繼業者之一,在繼業者戰爭中塞琉古占領亞歷山大帝國東部的領土,並自立為國王,建立塞琉古帝國,領土包含美索不達米亞、波斯、小亞細亞一帶。他所開創的國家從亞歷山大帝國崩潰直到羅馬併吞為止,共249年之久。塞琉古一世的稱號Νικάτωρ,即「勝利者」。 在亞歷山大大帝逝世後,塞琉古於前320年被任命為巴比倫總督,之後另一位繼業者安提柯迫使塞琉古逃離他的領地巴比倫,他只好尋求埃及總督托勒密幫助,並於前311年重返巴比倫。塞琉古在之後的幾年內征服原先亞歷山大帝國的東部行省份如波斯、米底亞等,並與新興的印度孔雀王朝結盟。塞琉古於前305年正式使用國王頭銜,定都於美索不達米亞的塞琉西亞,實際建立了獨立的帝國。前301年,塞琉古一世聯同利西馬科斯在伊普蘇斯戰役打敗安提柯一世,前281年又於庫魯佩迪安戰役擊敗利西馬科斯,正當準備入主馬其頓時,塞琉古一世遭到托勒密·克勞諾斯刺殺。他的王位由其子安條克一世繼承。 塞琉古一世相當熱衷於東方建立城市,並招納許多馬其頓和希臘人前來殖民,他所建立的城市以安條克和塞琉西亞最為知名。 (zh)
  • Селевк І Нікатор (дав.-гр. Σέλευκος Α' Νικάτωρ — Селевк Переможець; близько 358 до н. е. — 281 до н. е.) — діадох, начальник кінноти Александра Македонського. Засновник династії та Держави Селевкідів. (uk)
  • Seleuc I Nicàtor (Europos, 358 aC - Lisimàquia de Tràcia, 281 aC) va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida. Era fill d'Antíoc, un general del rei Filip II de Macedònia. El seu nom incorpora la paraula Nicàtor que significa vencedor. A la mort d'Alexandre el Gran (323 aC), Perdicas d'Orèstia el va nomenar com el seu lloctinent, però dos anys després va assassinar al seu cap amb l'ajut de Pithon, sàtrapa de Mèdia, i a la reunió de Triparadisos, pocs dies després, els generals d'Alexandre es van repartir l'imperi i Seleuc va rebre a satrapia de Babilònia. (ca)
  • Séleucos Ier Nicator, « le Vainqueur » (en grec ancien Σέλευκος Νικάτωρ / Séleukos Nikátôr), né vers 358 av. J.-C. à Europos en Macédoine et mort en septembre 281 av. J.-C. près de Lysimacheia, est un général et un diadoque d'Alexandre le Grand. Roi bâtisseur et promoteur de la fusion des élites irano-macédonienne (son fils et héritier a pour mère une Perse), Séleucos a posé les fondations d'un empire oriental qui perdure autour de la Syrie et de la Babylonie, malgré son déclin, jusqu'au Ier siècle av. J.-C. (fr)
  • Seleukos I Nikator (sek. 358 SM – 281 SM; bahasa Yunani: Σέλευκος Νικάτωρ, bahasa Hindi: सेल्यूकस, "Seleukos Sang Pemenang") adalah Raja Iran Raya, Syam, dan Anatolia, berkuasa pada akhir abad ke-4 SM sampai awal abad ke-3 SM. Dia merupakan salah satu Diadokhoi, sebutan untuk para jenderal atau kerabat Aleksander Agung yang bertarung untuk memegang kendali negara setelah kematiannya pada 323 SM. Namanya kemudian menjadi nama dinasti dan kerajaannya, Seleukia atau Seleukidai. (in)
  • Seleucus I Nicator (/səˈljuːkəs naɪˈkeɪtər/; c. 358 – 281 BC; Greek: Σέλευκος Νικάτωρ Séleukos Nikátōr Attic Greek pronunciation: [sé.leu̯.kos], lit. 'the Victorious') was a Macedonian Greek general who was an officer and successor (diadochus) of Alexander the Great. Seleucus was the founder of the eponymous Seleucid Empire. In the power struggles that followed Alexander's death, Seleucus rose from being a secondary player to becoming total ruler of Asia Minor, Syria, Mesopotamia, and the Iranian Plateau, eventually assuming the title of basileus (king). The state he established on these territories, the Seleucid Empire, was one of the major powers of the Hellenistic world, until being overcome by the Roman Republic and Parthian Empire in the late second and early first centuries BC. (en)
  • Seleucus I (358 – september 281 v.Chr.), bijgenaamd Nicator (Oudgrieks: Σέλευκος Αʹ Νικάτωρ, Séleukos Aʹ Nikátōr, Seleucus de overwinnaar), de stichter van het naar hem genoemde Seleucidische Rijk, was aanvankelijk veldheer onder Alexander de Grote en een van zijn diadochen, onder wie hij doorgaat als de meest humane en bekwame. Na de stichting van Antiochia richtte hij zijn aandacht vrijwel uitsluitend op het westen van zijn rijk en verkreeg in 281 v.Chr. ook de macht over het grootste deel van Klein-Azië, door een overwinning op Lysimachus in de Slag bij Corupedium. (nl)
  • Seleuco I Nicátor (em grego clássico: Σέλευκος Νικάτωρ; romaniz.: Séleukos Nikátor) (358 - 281 a.C.), foi um oficial Macedônio do exército de Alexandre, o Grande. Um dos Diádocos, sucessores de Alexandre, e também um grande personagem na história oriental que ganhou relevância após a morte do rei macedônio. Quando tomou posição de líder de seu império, Seleuco e seus militares insurgiram-se na Ásia Superior onde concretizaram a fundação do Império Selêucida e, neste levante, o império de Seleuco reconfigurou de forma grandiosa a territorialidade geopolítica daquele âmbito social. Arquitetando novas curvas e delimitando fronteiras entre as terras daquela localidade. O Império Selêucida um dos maiores grupos militares da história oriental. Seleuco foi influente com a propagação de seu impéri (pt)
  • Селевк I Никатор (др.-греч. Σέλευκος Α' Νικάτωρ, буквально «Селевк Победитель»; ок. 358 до н. э. — 281 до н. э.) — полководец Александра Македонского, диадох. После смерти Александра в результате войн с другими диадохами основал Государство Селевкидов. Основал несколько городов, в частности, Селевкию-на-Тигре (312 год до н. э.) и Антиохию-на-Оронте (300 год до н. э.). После смерти Селевка к власти пришёл его сын Антиох I Сотер. Селевкиды правили Сирией вплоть до завоевания страны римлянами в 64 до н. э. (ru)
rdfs:label
  • سلوقس الأول (ar)
  • Seleuc I Nicàtor (ca)
  • Seleukos I. Níkátór (cs)
  • Seleukos I. (de)
  • Σέλευκος Α΄ Νικάτωρ (el)
  • Seleŭko la 1-a (eo)
  • Seleuco I Nicátor (es)
  • Seleuko I.a Nikator (eu)
  • Seleukos I Nikator (in)
  • Séleucos Ier (fr)
  • Seleuco I (it)
  • セレウコス1世 (ja)
  • 셀레우코스 1세 니카토르 (ko)
  • Seleucus I Nicator (nl)
  • Seleukos I Nikator (pl)
  • Seleucus I Nicator (en)
  • Seleuco I Nicátor (pt)
  • Seleukos I (sv)
  • Селевк I Никатор (ru)
  • Селевк I Нікатор (uk)
  • 塞琉古一世 (zh)
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Seleucus I Nicator (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:founder of
is dbo:notableCommander of
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:spouse of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:builder of
is dbp:characters of
is dbp:commander of
is dbp:commander1a of
is dbp:commander2b of
is dbp:commander2c of
is dbp:commander2d of
is dbp:father of
is dbp:founder of
is dbp:leader of
is dbp:namedAfter of
is dbp:notableCommanders of
is dbp:predecessor of
is dbp:shipNamesake of
is dbp:spouse of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License