| dbo:abstract
|
- La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals. Sobre un fons grana, s'hi representa la figura de la patrona de la ciutat a través d'una figuració o pel símbol del sautor (popularment dit creu de Santa Eulàlia), el seu principal atribut. A principis del segle xxi, el penó oneja a la balconada de l'ajuntament cada 12 de febrer, per la diada de Santa Eulàlia de Barcelona. L'acte de col·locació del penó és un dels més antics i solemnes que es fan per la festa major d'hivern. El dia de Santa Eulàlia al matí l'alcalde el posa mentre sonen «Els Segadors» i la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra es posen ferms. Hi ha dues versions del mateix emblema: com a penó i com a bandera. El penó, més lleuger, és l'antic estendard militar; la bandera és més grossa i tenia un ús cerimonial. El penó de Santa Eulàlia té un significat històric molt important, perquè onejava al balcó de la Casa de la Ciutat el juliol del 1713 quan el Consell de Cent, enmig de la guerra de Successió, va decidir de resistir. També era l'estendard que brandava Rafael de Casanova quan va ser ferit durant la darrera escomesa en la defensa de la ciutat, l'11 de setembre de 1714. Aquesta ensenya, usualment allotjada a la sala del trentenari de la Casa de la Ciutat, era treta i passejada en els actes solemnes, tant laics com religiosos, i a l'hora de fer la crida a sometent (sota el privilegi Princeps namque) que incitava a tots els ciutadans a la lluita armada contra invasors estrangers. (ca)
- La bandera o pendón de Santa Eulalia es la enseña histórica de Barcelona y uno de los símbolos mayores de la ciudad. Sobre un fondo carmesí, representa la figura de Santa Eulalia de Barcelona, patrona de la ciudad, sosteniendo una cruz en aspa, su principal atributo. Desde finales del siglo XX, el pendón de santa Eulalia ondea en el balcón de la Casa de la Ciudad cada 12 de febrero, festividad de Santa Eulalia de Barcelona. El acto de colocación del pendón en el balcón principal de la Casa de la Ciudad es uno de los más antiguos y solemnes de la fiesta mayor de invierno de Barcelona. La mañana del día de Santa Eulalia el alcalde iza la bandera mientras suena “Els Segadors” y la Guardia Urbana de Barcelona junto con Mozos de Escuadra le rinden honores. Hay dos versiones de la misma enseña: como pendón y como bandera. El pendón, más ligero, es el antiguo estandarte militar. La bandera, más grande, tenía uso ceremonial. El pendón de Santa Eulalia tiene un significado histórico muy importante, ya que ondeaba en el balcón de la Casa de la Ciudad de Barcelona en julio de 1713 cuando el Consejo de Ciento, en plena Guerra de Sucesión Española, decidió resistir ante el asedio de la ciudad. También era el estandarte que enarbolaba Rafael Casanova al ser herido durante la última acometida en la defensa de la ciudad, el 11 de septiembre de 1714. Esta enseña, usualmente alojada en la sala del trentenario de la Casa de la Ciudad, era sacada y paseada en los actos solemnes, tanto laicos como religiosos, así como en las llamadas a somatén (bajo el privilegio Princeps namque) que incitaba a todos los ciudadanos a la lucha armada contra los invasores extranjeros. (es)
- Saint Eulalia’s flag or pennon is the historical flag of Barcelona and one of its main symbols. Over a maroon background it is represented the figure of the city’s patron through a saltire, its main attribute. Early twentieth Century, the flag was held on City Council balcony every February 12, Saint Eulalia of Barcelona’s Day. There are two versions of the same emblem: The pennon and the flag. The pennon is lighter, is the ancient military standard. On the other hand, the flag is bigger and it had a ceremonial use. Saint Eulalia’s flag has an important historical meaning because it waved in City Council balcony in 1713 when the Council decided to resist. It was also the standard held by Rafael de Casanova when he was hurt in the last attack for the city defence, 11 September 1714. The ensign, usually allocated in Tercentenary room of the City House, was shown in solemn acts, both lay and religious, as well as in the calls to citizens to defend the city against foreign enemies. (en)
|
| rdfs:comment
|
- La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals. Sobre un fons grana, s'hi representa la figura de la patrona de la ciutat a través d'una figuració o pel símbol del sautor (popularment dit creu de Santa Eulàlia), el seu principal atribut. A principis del segle xxi, el penó oneja a la balconada de l'ajuntament cada 12 de febrer, per la diada de Santa Eulàlia de Barcelona. L'acte de col·locació del penó és un dels més antics i solemnes que es fan per la festa major d'hivern. El dia de Santa Eulàlia al matí l'alcalde el posa mentre sonen «Els Segadors» i la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra es posen ferms. (ca)
- La bandera o pendón de Santa Eulalia es la enseña histórica de Barcelona y uno de los símbolos mayores de la ciudad. Sobre un fondo carmesí, representa la figura de Santa Eulalia de Barcelona, patrona de la ciudad, sosteniendo una cruz en aspa, su principal atributo. Desde finales del siglo XX, el pendón de santa Eulalia ondea en el balcón de la Casa de la Ciudad cada 12 de febrero, festividad de Santa Eulalia de Barcelona. El acto de colocación del pendón en el balcón principal de la Casa de la Ciudad es uno de los más antiguos y solemnes de la fiesta mayor de invierno de Barcelona. La mañana del día de Santa Eulalia el alcalde iza la bandera mientras suena “Els Segadors” y la Guardia Urbana de Barcelona junto con Mozos de Escuadra le rinden honores. (es)
- Saint Eulalia’s flag or pennon is the historical flag of Barcelona and one of its main symbols. Over a maroon background it is represented the figure of the city’s patron through a saltire, its main attribute. Early twentieth Century, the flag was held on City Council balcony every February 12, Saint Eulalia of Barcelona’s Day. The ensign, usually allocated in Tercentenary room of the City House, was shown in solemn acts, both lay and religious, as well as in the calls to citizens to defend the city against foreign enemies. (en)
|
