About: Sa'd al-Dawla

An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Abu 'l-Ma'ali Sharif, more commonly known by his honorific title, Sa'd al-Dawla (Arabic: سعد الدولة), was the second ruler of the Hamdanid Emirate of Aleppo, encompassing most of northern Syria. The son of the emirate's founder, Sayf al-Dawla, he inherited the throne at a young age and in the midst of a major offensive by the Byzantine emperor Nikephoros II Phokas that within two years conquered the western portions of his realm and turned Aleppo into a tributary state. Facing a multitude of rebellions and desertions until 977, Sa'd was unable even to enter his own capital, which was in the hands of his father's chief minister, Qarquya. By maintaining close relations with the Buyids, he managed to re-establish his authority in parts of the Jazira, but his rule was soon challenged by the re

Property Value
dbo:abstract
  • Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla (àrab: سعد الدولة, Saʿd ad-Dawla), fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991). Va succeir al seu pare Sayf-ad-Dawla a l'edat de 15 anys, el 967. Era fill de Sayf-ad-Dawla i de la cosina d'aquest (germana d'Abu-Firàs governador d'Homs i Manbidj i destacat poeta). A la mort del pare el febrer del 967, Abu-l-Maali Xarif va venir des Mayyafarikin on estava, i va arribar a Alep el juliol del 967. Immediatament es va haver d'enfrontar a la rebel·lió del seu oncle Abu Firas a Homs, rebel·lió sufocada el 968 (Abu Firas va resultar mort l'abril del 968). Aquell mateix any 968 els romans d'Orient van arribar fins a Homs i Trípoli i Abu-l-Maali va sortir per combatre'ls i va deixar a Alep al camarlenc (hadjib) del seu pare, de nom Karghuyah que ja havia governat Alep en absència de l'emir (uns mesos del 967 i abans en vida de Sayf-ad-Dawla quan aquest era absent). Quan es va acabar la campanya Abu-l-Maali no va poder entrar a Alep on Karghuyah s'havia revoltat. A Rakka va prendre el poder el seu cosí Abu Taghlib, emir de Mosul. Abu-l-Maali va passar a Sarudj, i després cap a Haran i Mayyafarikin on va reunir forces (968) i d'allí cap a Manbidj, des on va amenaçar Alep però es va haver de retirar davant la presència de forces romanes d'Orient que sota el comandament de l'estratopedarca Pere i de Miguel Burtzes havien conquerit Antioquia l'octubre del 969 i seguidament havien entrat a Alep i havien imposat el protectorat a Kharguyah. (desembre del 969 i gener del 970) que excloïa a Abu-l-Maali de l'emirat que era reconegut possessió de Kharguyah (amb el seu lloctinent Bakdjur com a hereu presumpte). Abu-l-Maali va entrar llavors a Homs on va restar set anys fins que el 977, després de l'assassinat de Kharguyah per Bakdjur, va poder reconquerir Alep. El 971 Abu Taghlib de Mosul va ocupar tota la Jazira que legalment li pertanyia, i la seva preeminencia sobre Alep fou reconeguda per Abu-l-Maali el 971, ja que havia estat acordat en el seu dia en aquestes condicions pel califa. Abu-l-Maali es va reconèixer vassall de l'emir buwàyhida Adud-ad-Dawla el 979 i aquest li va reconèixer la possessió de la Síria del nord i li va donar el títol (làqab) de Sad-ad-Dawla, i també li va permetre recuperar el Diyar Mudar on Abu-Tàghlib havia estat expulsat pels mateixos buwàyhides, menys Rakka i Rahba. Badjkur havia estat nomenat governador d'Homs i aviat va esclatar el conflicte amb Sad-ad-Dawla, i Badjkur va buscar el suport del califa fatimita que li va prometre el govern de Damasc, però en realitat volia dominar la regió. El 982 l'exèrcit romà d'Orient es va presentar a Alep per reclamar de l'emir les obligacions del pacte del gener del 970 i Sad-ad-Dawla va buscar la seva aliança per lluitar contra Bakdjur i es va comprometre a respectar al tractat però a canvi d'ajut. El 983 els romans d'Orient van rebutjar Bakdjur, que havia vingut a assetjar Alep i després van ocupar Homs que van entregar a Sad-ad-Dawla. Bakdjur fou nomenat governador de Damasc però la lluita per Alep es va aturar doncs Sad-ad-Dawla, davant la decadència els buwàyhides, es va acostar al califa fatimita i va reconèixer la seva sobirania el 986. L'any anterior (985) els romans d'Orient van enviar un exèrcit a Alep per obligar altre cop al compliment del tractat que Sad-ad-Dawla no respectava del tot i van ocupar Kilis i van bombardejar Apamea i Kafartab i en represàlia Sad-ad-Dawla va enviar el 986 al general Karghuyah contra el monestir de Dayr Saman on va matar molts monjos i va fer presoners a altres fins que el maig del 986 es va signar un nou tractat. A finals del 986 Sad-ad-Dawla va ajudar a Bardas Escleros, alliberat pels buwàyhides, i al mateix temps va reconèixer la sobirania fatimita com ja s'ha vist. Quan Bakdjur va entrar en conflicte amb el visir fatimita Ibn Killis, i li fou retirat el govern de Damasc, va passar a Rakka (de la que va rebre el govern), Bakdjur va reactivar les seves aspiracions i des Rakka va organitzar l'atac a Alep; però Sad-ad-Dawla, ajudat pels romans d'Orient, el va derrotar a Naura (est d'Alep) el 991, i fou capturat i executat. Però els fills de Bakdjur foren empresonats per Sad-ad-Dawla incomplint la promesa en sentit contrari feta al califa fatimita, i això va fer trencar les relacions amb els fatimites i quan anava a esclatar la guerra va morir sobtadament d'un atac d'hemiplegia (com el seu pare) el desembre del 991. El va succeir el seu fill Saïd-ad-Dawla. (ca)
  • سعد الدولة (بالإنجليزية: Sa'd al-Dawla)‏ (توفي 991 م) هو أمير حلب. (ar)
  • Sa'd al-Dawla Abu 'l-Ma'ali Sharif, más conocido por su laqab (título honorario) Sa'd al-Dawla (en árabe, سعد الدولة‎), fue el segundo señor hamdánida del , que por entonces se extendía por todo el norte del Levante. Era hijo del fundador del emirato, Sayf al-Dawla, y heredó el trono joven, durante una ofensiva bizantina que en dos años permitió al imperio vecino adueñarse de las tierras occidentales del emirato y sometió el resto a vasallaje. La multitud de rebeliones y deserciones a las que tuvo que hacer frente le impidieron apoderarse de la capital del emirato hasta el 977, que hasta entonces dominó el ministro principal de su padre, . Con la estrecha colaboración de los buyíes, logró restablecer su autoridad en parte de la Yazira, pero pronto el gobernador de la región, , se alzó contra él con el apoyo de los fatimíes de Egipto. Para sostenerse en el poder, comenzó a depender cada vez más de la ayuda bizantina, si bien mudó continuamente sus alianzas entre buyíes, fatimíes y bizantinos. (es)
  • Abu 'l-Ma'ali Sharif, more commonly known by his honorific title, Sa'd al-Dawla (Arabic: سعد الدولة), was the second ruler of the Hamdanid Emirate of Aleppo, encompassing most of northern Syria. The son of the emirate's founder, Sayf al-Dawla, he inherited the throne at a young age and in the midst of a major offensive by the Byzantine emperor Nikephoros II Phokas that within two years conquered the western portions of his realm and turned Aleppo into a tributary state. Facing a multitude of rebellions and desertions until 977, Sa'd was unable even to enter his own capital, which was in the hands of his father's chief minister, Qarquya. By maintaining close relations with the Buyids, he managed to re-establish his authority in parts of the Jazira, but his rule was soon challenged by the rebellion of his governor Bakjur, who was supported by the Fatimids of Egypt. In turn, Sa'd came to rely increasingly on Byzantine assistance, although he continued to fluctuate in his allegiance between Byzantium, the Buyids, and the Fatimids. (en)
  • Saad al-Dawla (en arabe : سعد الدولة / saʿd ad-dawla), de son nom complet أبو المعالي سعد الدولة شريف بن أبي الحسن علي (abū al-maʿālī saʿd ad-dawla šarīf bin abī al-ḥasan ʿalī), est un émir d'Alep, de la dynastie des Hamdanides. Il devient émir le 8 février 967 après la mort de son père Ali Sayf al-Dawla, fondateur de l'émirat d'Alep. Il est alors jeune et il doit faire face à une importante offensive byzantine qui, en deux ans, conquiert les régions occidentales de son royaume, transformant l'émirat en un État vassal. Jusqu'en 977, Saad est confronté à de multiples rébellions et désertions, qui l'empêchent de rentrer dans sa propre capitale, aux mains du principal ministre de son père, Qarquya. En maintenant de solides relations avec les Bouyides, il parvient à rétablir son autorité sur des territoires de la Jazira, mais son pouvoir est mis au défi par la rébellion du gouverneur Bakjour, soutenu par les Fatimides. En réaction, Saad en vient à s'appuyer sur le soutien croissant des Byzantins, même si son allégeance fluctue entre l'Empire byzantin, les Bouyides et les Fatimides. (fr)
  • Sade Adaulá Abu Maali Xarife (Sa'd al-Dawla Abu 'l-Ma'ali Sharif), mais conhecido por seu lacabe (epíteto honorífico) Sade Adaulá (em árabe: سعد الدولة‎‎), foi o segundo governante hamadânida do Emirado de Alepo, que compreendia a maior parte do norte da Síria. Filho do fundador do emirado, Ceife Adaulá, herdou o trono jovem e em meio a uma grande ofensiva bizantina que dentro de dois anos conquistou as porções ocidentais de seu reino e transformou Alepo num Estado tributário. Enfrentando muitas rebeliões e deserções até 977, Sade foi incapaz inclusive de entrar em sua própria capital, que estava nas mãos do ministro chefe de seu pai, . Ao mantar íntimas relações com os buídas, consegui restabelecer sua autoridade em partes da Jazira, mas seu governo foi logo ameaçado pela rebelião de seu governador Baquejur, que foi apoiada pelos fatímidas do Egito. Em contrapartida, Sade começou a depender consideravelmente da assistência bizantina, embora continuou a flutuar sua aliança entre o Império Bizantino, o Reino Buída e o Califado Fatímida. (pt)
dbo:activeYearsEndYear
  • 0991-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0967-01-01 (xsd:gYear)
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 36562595 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 13015 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1075577361 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:authorlink
  • Marius Canard (en)
dbp:birthDate
  • 952 (xsd:integer)
dbp:deathDate
  • December 991 (en)
dbp:deathPlace
dbp:dynasty
dbp:father
dbp:first
  • Marius (en)
dbp:fullName
  • Sa'd al-Dawla Abu'l-Ma'ali Sharif (en)
dbp:last
  • Canard (en)
dbp:mother
  • Sakhinah (en)
dbp:name
  • Sa'd al-Dawla (en)
  • سعد الدولة (en)
dbp:pages
  • 126 (xsd:integer)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 967 (xsd:integer)
dbp:religion
dbp:succession
dbp:successor
dbp:title
dbp:url
dbp:volume
  • 3 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 967 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • سعد الدولة (بالإنجليزية: Sa'd al-Dawla)‏ (توفي 991 م) هو أمير حلب. (ar)
  • Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla (àrab: سعد الدولة, Saʿd ad-Dawla), fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991). Va succeir al seu pare Sayf-ad-Dawla a l'edat de 15 anys, el 967. Era fill de Sayf-ad-Dawla i de la cosina d'aquest (germana d'Abu-Firàs governador d'Homs i Manbidj i destacat poeta). El va succeir el seu fill Saïd-ad-Dawla. (ca)
  • Saad al-Dawla (en arabe : سعد الدولة / saʿd ad-dawla), de son nom complet أبو المعالي سعد الدولة شريف بن أبي الحسن علي (abū al-maʿālī saʿd ad-dawla šarīf bin abī al-ḥasan ʿalī), est un émir d'Alep, de la dynastie des Hamdanides. Il devient émir le 8 février 967 après la mort de son père Ali Sayf al-Dawla, fondateur de l'émirat d'Alep. Il est alors jeune et il doit faire face à une importante offensive byzantine qui, en deux ans, conquiert les régions occidentales de son royaume, transformant l'émirat en un État vassal. Jusqu'en 977, Saad est confronté à de multiples rébellions et désertions, qui l'empêchent de rentrer dans sa propre capitale, aux mains du principal ministre de son père, Qarquya. En maintenant de solides relations avec les Bouyides, il parvient à rétablir son autorité sur d (fr)
  • Sa'd al-Dawla Abu 'l-Ma'ali Sharif, más conocido por su laqab (título honorario) Sa'd al-Dawla (en árabe, سعد الدولة‎), fue el segundo señor hamdánida del , que por entonces se extendía por todo el norte del Levante. Era hijo del fundador del emirato, Sayf al-Dawla, y heredó el trono joven, durante una ofensiva bizantina que en dos años permitió al imperio vecino adueñarse de las tierras occidentales del emirato y sometió el resto a vasallaje. La multitud de rebeliones y deserciones a las que tuvo que hacer frente le impidieron apoderarse de la capital del emirato hasta el 977, que hasta entonces dominó el ministro principal de su padre, . Con la estrecha colaboración de los buyíes, logró restablecer su autoridad en parte de la Yazira, pero pronto el gobernador de la región, , se alzó cont (es)
  • Abu 'l-Ma'ali Sharif, more commonly known by his honorific title, Sa'd al-Dawla (Arabic: سعد الدولة), was the second ruler of the Hamdanid Emirate of Aleppo, encompassing most of northern Syria. The son of the emirate's founder, Sayf al-Dawla, he inherited the throne at a young age and in the midst of a major offensive by the Byzantine emperor Nikephoros II Phokas that within two years conquered the western portions of his realm and turned Aleppo into a tributary state. Facing a multitude of rebellions and desertions until 977, Sa'd was unable even to enter his own capital, which was in the hands of his father's chief minister, Qarquya. By maintaining close relations with the Buyids, he managed to re-establish his authority in parts of the Jazira, but his rule was soon challenged by the re (en)
  • Sade Adaulá Abu Maali Xarife (Sa'd al-Dawla Abu 'l-Ma'ali Sharif), mais conhecido por seu lacabe (epíteto honorífico) Sade Adaulá (em árabe: سعد الدولة‎‎), foi o segundo governante hamadânida do Emirado de Alepo, que compreendia a maior parte do norte da Síria. Filho do fundador do emirado, Ceife Adaulá, herdou o trono jovem e em meio a uma grande ofensiva bizantina que dentro de dois anos conquistou as porções ocidentais de seu reino e transformou Alepo num Estado tributário. Enfrentando muitas rebeliões e deserções até 977, Sade foi incapaz inclusive de entrar em sua própria capital, que estava nas mãos do ministro chefe de seu pai, . Ao mantar íntimas relações com os buídas, consegui restabelecer sua autoridade em partes da Jazira, mas seu governo foi logo ameaçado pela rebelião de seu (pt)
rdfs:label
  • سعد الدولة الحمداني (ar)
  • Sad-ad-Dawla (hamdànida) (ca)
  • Sa'd al-Dawla (es)
  • Saad al-Dawla (fr)
  • Sa'd al-Dawla (en)
  • Sade Adaulá (pt)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Sa'd al-Dawla (en)
  • سعد الدولة (en)
is dbo:child of
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:father of
is dbp:predecessor of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License