| dbo:abstract
|
- Memorandum SANU (srbsky v cyrilici Меморандум САНУ), plným názvem Skupina akademiků Srbské akademie věd o aktuálních společenských otázkách v Jugoslávii roku 1986 (srbsky v cyrilici Група академика Српске академије наука и уметности о актуалним друштвеним питањима Југославије 1986. године), je název pro dokument, který vstoupil do dějin jako jeden ze začátků obrody myšlenky velkého Srbska a srbského nacionalismu. Ačkoliv tento název dokumentu bývá zpochybňován a samo Memorandum bylo zveřejněno jako nedokončené, používá se obecně v literatuře právě toto jméno. Vyšlo v deníku v září 1986. Autory byla skupina srbských intelektuálů (Pavle Ivić, Antonije Isaković, Dušan Kanazir, Mihajlo Marković, Miloš Macura, Dejan Medaković, Miroslav Pantić, Nikola Pantić, Ljubiša Rakić, Radovan Samardžić, Miomir Vukobratović, Vasilije Krestić, Ivan Maksimović, Kosta Mihajlović, Stojan Čelić) v čele se spisovatelem Dobricou Ćosićem, jedním z hlavních kritiků tehdejšího politického systému v Jugoslávii. (cs)
- El Memoràndum de l'Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts va ser un projecte de document elaborat per un comitè de l'Acadèmia Sèrbia de 1985 a 1986. El setembre de 1986, el projecte és filtrat a l'opinió pública. El Memoràndum immediatament es va fer ben famós a Iugoslàvia, ja que va donar veu a algunes opinions controvertides sobre l'estat de la nació i va advocar per una reorganització fonamental de l'Estat. Entre molta gent a Iugoslàvia, inclosa Sèrbia, es considerarà aquest text una expressió de . El text no guardava cap coherència entre unes parts i altres, en tant i en quant va ser tasca d'un comitè d'homes que no necessàriament estaven d'acord els uns amb els altres. Tenia dues seccions: una sobre "l'estat actual de Iugoslàvia", i l'altre sobre la situació de Sèrbia dins Iugoslàvia. La primera secció es va centrar principalment en la política econòmica i la fragmentació de Iugoslàvia que va seguir a la promulgació de la Constitució de 1974. La segona secció se centra en el que els autors van veure com la situació d'inferioritat del poble serbi dins Iugoslàvia, i s'utilitza la situació dels serbis a la província de Kosovo i de Croàcia com a exemple. Sostenien que al final de la Segona Guerra Mundial, Tito va delimitar deliberadament la Situació de Sèrbia a la unió degut la divisió de la majoria del seu territori, que aleshores incloïa Sèrbia, Montenegro, Macedònia (actualment, Macedònia del Nord), Bòsnia i algunes petites parts de Croàcia amb majoria sèrbia. També va sostenir que Tito va empitjorar encara més la situació de Sèrbia mitjançant la inclusió de dues províncies autònomes (Kosovo i Voivodina) dins les seves fronteres, una cosa que no es va fer en cap de les altres Repúbliques iugoslaves. En el memoràndum, hom pot trobar discretes contribucions de gent com Kosta Mihajlovic en la part econòmica, Mihail Markovic sobre la lliure gestió, i Vasilije Krestić sobre la situació dels serbis de Croàcia, entre d'altres. El document en el seu conjunt és sovint erròniament atribuït a Dobrica Ćosić, que va prendre part en els debats sobre ella, però no estava en la comissió que el va produir. El Memoràndum va ser inicialment rebutjat oficialment per la majoria dels polítics comunistes el 1986, incloent el futur president serbi Slobodan Milošević, que va definir públicament el memoràndum com a "res més que el nacionalisme més fosc". Tot i aquesta declaració, Milošević i un nombre de polítics serbis comunistes van acabar donant suport a la majoria del memoràndum. El Memoràndum va ser considerat per alguns no-serbis com un acte virtual d'agressió contra Iugoslàvia, ja que propugnava una actitud xovinista Sèrbia i faria créixer el desig d'independència a la resta de les repúbliques. Els serbis que simpatitzaven amb els objectius del Memoràndum i els seus autors van argumentar repetidament que no s'hauria de considerar tal cosa, ja que mai no va ser editat pel consum públic tot i que va acabant sortint a la llum al diari vespertí Vecernije Novosti. El document s'anomena sovint "Memoràndum SANU" essent Sanu l'abreviatura en serbi de l'Acadèmia. (ca)
- Das Memorandum zur Lage der serbischen Nation in Jugoslawien, bekannt als SANU-Memorandum, war eine 1986 veröffentlichte Denkschrift der Serbischen Akademie der Wissenschaften und Künste (serbisch Српска академија наука и уметности Srpska akademija nauka i umetnosti, kurz: SANU), die einen bedeutenden Einfluss auf das Wiederaufleben des Nationalismus in Serbien hatte und die Konflikte verschärfte, die zum Jugoslawienkrieg führten. Es stellte eine angebliche Benachteiligung Serbiens innerhalb des sozialistischen Jugoslawien fest und forderte neben einer Demokratisierung eine „politische Abrechnung“ durch „revolutionären Kampf“ gegen eine „neofaschistische Aggression“ und einen „Genozid“ an den Serben im Kosovo. Sein Text soll vom ehemaligen Mitglied der Akademie und späteren Präsidenten der Bundesrepublik Jugoslawien Dobrica Ćosić (1921–2014) redigiert worden sein. Ćosić bestritt dies, verteidigte das Memorandum jedoch. (de)
- El Memorando de la Academia Serbia de Ciencias y Artes o Memorando SANU es un documento de proyecto elaborado entre 1985 y 1986 por un comité de la Academia de las Artes y de las Ciencias de Serbia. En septiembre de 1986, el proyecto fue publicado por partes en el diario . (es)
- The Memorandum of the Serbian Academy of Sciences and Arts, known simply as the SANU Memorandum (Serbian Cyrillic: Меморандум САНУ), was a draft document produced by a 16-member committee of the Serbian Academy of Sciences and Arts (SANU) from 1985 to 1986. The memo immediately captured the public's attention in Yugoslavia as it gave voice to controversial views on the state of the nation and argued for a fundamental reorganization of the state. The main theme was that Yugoslavia's constitutional structure discriminated against the Serbs, and that decentralisation was leading to the disintegration of Yugoslavia. It claimed that Serbia's development was eroded in favour of other parts of Yugoslavia, or rather that other more developed regions flourished at Serbia's expense. The memorandum was officially denounced by the government of Yugoslavia in 1986, and the government of the SR Serbia for inciting nationalism. Some consider its publication to be a key moment in the breakup of Yugoslavia and a contributor to the Yugoslav wars. (en)
- Het Sanu-Memorandum (Servisch: Меморандум САНУ) was een conceptdocument waaraan medewerkers van de Servische Academie van Wetenschappen en Kunsten (Servisch: Српске академија наука и уметности, Srpska akademija nauka i umetnosti; Sanu) tussen 1982 en 1986 werkten. In september 1986 lekte het document uit. Het memorandum was niet bedoeld als ideologische basis voor Servische nationalisten, maar werd daar later wel voor misbruikt. Het werd onmiddellijk bekend in heel Joegoslavië, omdat het een stem gaf aan sommige controversiële visies op de situatie van de federatie en zette aan tot discussie over een fundamentele reorganisatie van Joegoslavië. Het memorandum werd door veel Joegoslaven gezien als een uiting van Servisch nationalisme en agressie tegen de Joegoslavische federatie. De opstellers redeneerden echter dat het document nooit voor publieke consumptie bestemd was. De redactie van het memorandum wordt vaak toegeschreven aan , de latere president (1992-1993) van het resterende Joegoslavië. Er wordt echter ook van hem gezegd dat hij slechts bij de discussies over het document betrokken was. Andere bijdragen worden onder andere toegeschreven aan over de economie, over zelfbestuur, over de status van Servische Kroaten. (nl)
- セルビア科学芸術アカデミーの覚書（セルビアかがくげいじゅつアカデミーのおぼえがき）、通称SANU覚書は、セルビア科学芸術アカデミーによって1985年から1986年にかけて作成された草案文書。1986年9月、草案は漏洩し公の知れるところとなった。この覚書はただちにユーゴスラビア全土に知れ渡るところとなった。それは、この文書が民族国家に関して物議をかもす論点を表明し、セルビア人民族主義による議論を展開していたためである。 (ja)
- Il cosiddetto Memorandum SANU (in serbo-croato: Меморандум САНУ, conosciuto anche come Grupa akademika SANU o aktuelnim društvenim pitanjima u našoj zemlij, cioè 'il corpo accademico della SANU sulle attuali questioni sociali nel nostro paese') è una bozza di documento, di carattere confidenziale, prodotto da alcuni intellettuali della Accademia serba delle scienze e delle arti (in sigla SANU, Srpska Akademija Nauka i Umetnosti) di Belgrado tra la fine del 1985 e il 1986, e reso noto all'opinione pubblica jugoslava contro la volontà degli autori il 24 e il 25 settembre 1986. Il memorandum destò enorme scandalo politico in tutta la Repubblica Socialista Federale di Jugoslavia, in quanto, nel dare voce a controverse idee di revanscismo serbo, avanzava idee di riorganizzazione dei confini interni della federazione. Divisione amministrativa della Repubblica Socialista di Serbia, con le due provincie autonome di Kosovo e Voivodina, nell'assetto derivato dalla Costituzione jugoslava del 1974 e durato fino al 1990 L'apparizione del Memorandum SANU è generalmente considerata un momento chiave nella storia della dissoluzione della Jugoslavia e dello scoppio delle guerre jugoslave. Situazione della Repubblica Socialista Federale di Jugoslavia prima della dissoluzione. Lo Stato era una federazione di sei repubbliche socialiste (1974-1990): *1 = Bosnia-Erzegovina *2 = Croazia *3 = Macedonia *4 = Montenegro *5 = Serbia, con le due provincie autonome della Voivodina e del Kosovo *6 = Slovenia (it)
- Меморандум Сербской академии наук и искусств 1986 года (серб. Меморандум Српске академије наука и уметности) или кратко Меморандум САНИ (серб. Меморандум САНУ) — проект документа, написанный 16 членами Сербской академии наук и искусств. Фрагменты Меморандума САНИ вышли в свет в сентябре 1986 года в газете «Вечерние новости». Меморандум САНИ, после появления в прессе, моментально вызвал бурную реакцию в югославской общественности. В документе представлены факты того, что децентрализация ведет Югославию к распаду, а также дискриминация сербов в Косово и Метохии была инициирована Конституцией СФРЮ 1974 года. В 1986 году Меморандум был официально осужден со стороны Правительства СФРЮ и Правительства СР Сербии. Некоторые ученые и политики рассматривают Меморандум САНИ одной из ключевых причин распада Югославии. (ru)
- Меморандум Сербської академії наук і мистецтв, відомий просто як Меморандум САНУ (серб. кир. Меморандум САНУ), був проектом документа, розробленим комітетом Сербської академії наук і мистецтв (САНУ) з 16 членів протягом 1985-1986 років. Фрагменти проекту просочилися і були опубліковані щоденною газетою Večernje novosti у вересні 1986 року. Меморандум негайно привернув увагу громадськості в Югославії, оскільки він озвучував суперечливі погляди на стан нації та виступав за фундаментальну реорганізацію держави. Основна тема полягала в тому, що конституційна структура Югославії дискримінувала сербів, і що децентралізація вела до розпаду Югославії. У ньому стверджувалося, що розвиток Сербії підривається на користь інших частин Югославії, точніше, що інші більш розвинені регіони процвітають за рахунок Сербії. Меморандум був офіційно денонсований урядом Югославії в 1986 році та урядом СР Сербії за розпалювання націоналізму. Дехто вважає, що його публікація стала ключовим моментом у розпаді Югославії і сприяла розвитку югославських воєн. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- El Memorando de la Academia Serbia de Ciencias y Artes o Memorando SANU es un documento de proyecto elaborado entre 1985 y 1986 por un comité de la Academia de las Artes y de las Ciencias de Serbia. En septiembre de 1986, el proyecto fue publicado por partes en el diario . (es)
- セルビア科学芸術アカデミーの覚書（セルビアかがくげいじゅつアカデミーのおぼえがき）、通称SANU覚書は、セルビア科学芸術アカデミーによって1985年から1986年にかけて作成された草案文書。1986年9月、草案は漏洩し公の知れるところとなった。この覚書はただちにユーゴスラビア全土に知れ渡るところとなった。それは、この文書が民族国家に関して物議をかもす論点を表明し、セルビア人民族主義による議論を展開していたためである。 (ja)
- El Memoràndum de l'Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts va ser un projecte de document elaborat per un comitè de l'Acadèmia Sèrbia de 1985 a 1986. El setembre de 1986, el projecte és filtrat a l'opinió pública. El Memoràndum immediatament es va fer ben famós a Iugoslàvia, ja que va donar veu a algunes opinions controvertides sobre l'estat de la nació i va advocar per una reorganització fonamental de l'Estat. Entre molta gent a Iugoslàvia, inclosa Sèrbia, es considerarà aquest text una expressió de . (ca)
- Memorandum SANU (srbsky v cyrilici Меморандум САНУ), plným názvem Skupina akademiků Srbské akademie věd o aktuálních společenských otázkách v Jugoslávii roku 1986 (srbsky v cyrilici Група академика Српске академије наука и уметности о актуалним друштвеним питањима Југославије 1986. године), je název pro dokument, který vstoupil do dějin jako jeden ze začátků obrody myšlenky velkého Srbska a srbského nacionalismu. (cs)
- Das Memorandum zur Lage der serbischen Nation in Jugoslawien, bekannt als SANU-Memorandum, war eine 1986 veröffentlichte Denkschrift der Serbischen Akademie der Wissenschaften und Künste (serbisch Српска академија наука и уметности Srpska akademija nauka i umetnosti, kurz: SANU), die einen bedeutenden Einfluss auf das Wiederaufleben des Nationalismus in Serbien hatte und die Konflikte verschärfte, die zum Jugoslawienkrieg führten. (de)
- The Memorandum of the Serbian Academy of Sciences and Arts, known simply as the SANU Memorandum (Serbian Cyrillic: Меморандум САНУ), was a draft document produced by a 16-member committee of the Serbian Academy of Sciences and Arts (SANU) from 1985 to 1986. (en)
- Il cosiddetto Memorandum SANU (in serbo-croato: Меморандум САНУ, conosciuto anche come Grupa akademika SANU o aktuelnim društvenim pitanjima u našoj zemlij, cioè 'il corpo accademico della SANU sulle attuali questioni sociali nel nostro paese') è una bozza di documento, di carattere confidenziale, prodotto da alcuni intellettuali della Accademia serba delle scienze e delle arti (in sigla SANU, Srpska Akademija Nauka i Umetnosti) di Belgrado tra la fine del 1985 e il 1986, e reso noto all'opinione pubblica jugoslava contro la volontà degli autori il 24 e il 25 settembre 1986. Il memorandum destò enorme scandalo politico in tutta la Repubblica Socialista Federale di Jugoslavia, in quanto, nel dare voce a controverse idee di revanscismo serbo, avanzava idee di riorganizzazione dei confini int (it)
- Het Sanu-Memorandum (Servisch: Меморандум САНУ) was een conceptdocument waaraan medewerkers van de Servische Academie van Wetenschappen en Kunsten (Servisch: Српске академија наука и уметности, Srpska akademija nauka i umetnosti; Sanu) tussen 1982 en 1986 werkten. (nl)
- Меморандум Сербской академии наук и искусств 1986 года (серб. Меморандум Српске академије наука и уметности) или кратко Меморандум САНИ (серб. Меморандум САНУ) — проект документа, написанный 16 членами Сербской академии наук и искусств. Фрагменты Меморандума САНИ вышли в свет в сентябре 1986 года в газете «Вечерние новости». (ru)
- Меморандум Сербської академії наук і мистецтв, відомий просто як Меморандум САНУ (серб. кир. Меморандум САНУ), був проектом документа, розробленим комітетом Сербської академії наук і мистецтв (САНУ) з 16 членів протягом 1985-1986 років. Фрагменти проекту просочилися і були опубліковані щоденною газетою Večernje novosti у вересні 1986 року. (uk)
|
