An Entity of Type: Morality104846770, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Religion in ancient Rome consisted of varying imperial and provincial religious practices, which were followed both by the people of Rome as well as those who were brought under its rule. The Romans thought of themselves as highly religious, and attributed their success as a world power to their collective piety (pietas) in maintaining good relations with the gods. Their polytheistic religion is known for having honored many deities.

Property Value
dbo:abstract
  • Starověké římské náboženství je soubor věrských představ a praktik Římanů od založení Říma do konce starověku. Bylo základem takzvané mos maiorum „cesty předků“ či „tradice“ a jeho počátky byly spojovány především s vládou legendárního Numa Pompilia, druhého krále Říma. Kromě domácích římských tradic však bylo silně ovlivněno náboženstvím řady dalších národů, na počátku především Řeků a Etrusků. Hledání společného základu mezi římskými a řeckými božstvy vedlo skrze k přijetí řecké mytologie a ikonografie v římské literatuře a . Stejného původu byl také například kult Apolla. Významný byl také vliv etruského náboženství, především co se týče praktikování augurie – věštěním z letu ptáků. Římané samy sebe považovali za velmi zbožné a moc své říše připisovali své kolektivní zbožnosti (pietas) udržující dobré vztahy s bohy. Pro toto náboženství je typické velké množství božstev, včetně takových která nebyla personifikována – numen. Římští kněží byly původně vybíráni pouze z nejvyšší vrstvy – patriciátu a stejně jako jiní občané se ženili, zakládali rodiny a vedli aktivní politický život. Například Julius Caesar se před svým zvolením konzulem získal funkci pontifika maxima – nejvyššího kněze. Významnou pozici zastávali augurové, kteří četli z letu ptáků vůli bohů. Římské náboženství bylo orientováno prakticky a smluvně v duchu zásady „dávám abys dal“. Jeho správné praktikování bylo založeno na znalosti a správném provedení modliteb, rituálů a obětování, nikoliv na víře či dogmatu. V každém domě byl umístěn oltář určený pro modlitby a úlitby k domácím božstvům – larům a penátům. Na náboženských slavnostech byl také založen římský kalendář. Významnou roli spojenou s římským expanzionismem měl rituál zvaný triumphus – veřejná oslava vojenského úspěchu. Od počátku císařství existoval také důležitý kult císaře. Během své expanze Římané božstva a kulty podmaněných národů zpravidla přijímali, namísto toho aby se je snažili potlačit. V době nejvyššího rozmachu jejich říše zaujímal významné místo například kult egyptské Isis, frygické Kybelé, galské Epony, perského Mithry či synkretický kult Sol Invictus. Cizího původu byly také mysterijní kulty, které nabízely posmrtnou spásu a jejichž členové se dále účastnili rodinného a veřejného kultu římského náboženství. Uzavřenost mystérií však zároveň mezi konzervativní Římany vzbuzovala podezření z praktikování zlovolné magie a podvratné činnosti. (cs)
  • La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini. Els romans es consideraven altament religiosos i atribuïen el seu èxit polític i militar a la pietat col·lectiva (pietas) que els feia mantenir bones relacions amb els déus. La presència d'una població grega a la península Itàlica des de l'inici del període històric va influir en la cultura romana, introduint algunes pràctiques religioses després es van convertir en fonamentals, com ara el culte a Apol·lo. Els romans van buscar punts en comú entre els seus déus principals i els dels grecs (interpretatio graeca), adaptant els mites i la iconografia dels grecs a la literatura llatina i a l'art romà, tal com havien fet també els etruscs. La religió etrusca va influir a la romana especialment en la pràctica dels auguris, que s'usaven per buscar per buscar la voluntat dels déus. Segons les llegendes, la majoria de les institucions religioses de Roma es podien remuntar als seus fundadors, en particular a Numa Pompili, el segon rei sabí de Roma, que segons la tradició parlava directament amb els déus. Aquesta religió arcaica va ser la base del mos maiorum, «els costums dels avantpassats» o simplement «la tradició», que era una part fonamental de la identitat romana. La religió romana era pràctica i contractual, basada en el principi del do ut des, «Jo dono perquè tu puguis donar». La religió depenia del coneixement i de la pràctica correcta de l'oració, dels rituals i dels sacrificis, no de la fe o del dogma, encara que a la literatura llatina es conserven escrits especulatius sobre la naturalesa de les coses divines i la seva relació amb els afers humans. Fins i tot els més escèptics de l'elit intel·lectual de Roma, com Ciceró, que era àugur, veien la religió com una inspiració de l'ordre social. A mesura que l'Imperi Romà es va expandir, els que arribaven a la capital portaven els seus cultes locals propis. El cristianisme va ser finalment el que més èxit va tenir d'aquests cultes, i l'any 380 es va convertir en la religió oficial de l'estat. Per als romans corrents, la religió era una part de la vida quotidiana.[1] Cada casa tenia un santuari domèstic on s'oferien oracions i libació a les divinitats domèstiques de la família. Santuaris de barri i llocs sagrats com fonts i arbredes esquitxaven la ciutat.[2] El calendari romà s'estructurava al voltant de les observacions religioses. Dones, esclaus i nens participaven en la majoria d'activitats religioses. Alguns rituals públics només podien ser realitzats per dones, i les dones formaven part del que potser és el sacerdoci més famós de Roma, les vestals, que tenien el suport de l'estat, i que van cuidar del foc sagrat de Roma durant segles, fins que es van dissoldre sota la dominació cristiana. Els déus primitius romans eren en realitat manifestacions de la voluntat divina; no tenien representacions artístiques i rebien el nom de numina. Més tard els déus es van representar amb formes antropomorfes, sobretot per influència grega. Després dels primers contactes amb els grecs hi van assimilar molta de la mitologia, canviant els noms als déus. (ca)
  • الدين في روما القديمة يحمل في طياته مختلف الممارسات والمعتقدات التي اعتبرها الرومانيون القدماء خاصة بهم، بالإضافة إلى العقائد العديدة التي آمنت بها الشعوب التي خضعت للحكم الروماني. وكان الرومان[؟] يعتبرون أنفسهم شعبًا متدينًا جدًا، وكانوا ينسبون نجاحاتهم كقوة عالمية لورعهم (ورع) والذي أدى إلى الحفاظ على وجود علاقات جيدة مع الآلهة. ووفقًا لـ التاريخ الأسطوري، فإن معظم المؤسسات الدينية في روما يمكن تعقبها حتى مؤسسيها، لاسيما نوما بومبيليوس وسابينيون ثاني ملوك روما وكان يتباحث مع الآلهة مباشرةً. وكان هذا الدين القديم أساس للـموس مايورام (mos maiorum)، «طريقة الأسلاف» أو ببساطة «العُرف»، وكان هذا أساسًا للهوية الرومانية. وكان يتنصب لمنصب القساوسة في الديانات العامة أعضاء في طبقات الصفوة. ولم يكن هناك مبدأ يشبه مبدأ «انفصال الكنيسة عن الدولة» في روما القديمة. وفي أثناء الجمهورية الرومانية (509 قبل الميلاد–27 قبل الميلاد)، عَمِلَ المسئولون المنتخَبون كعرافين وأحبار. وكان القساوسة يتزوجون وينشئون عائلات ويشاركون في الحياة السياسة مشاركة فاعلة. وكان يوليوس قيصر كبير هيئة الأحبار (Pontifex Maximus) قبل انتخابه لتولي منصب الـقنصل[؟]. وكان العرافون يقرؤون وصايا الآلهة ويراقبون ترك علامات على الحدود لعكس النظام الكوني، ومن ثم فكانوا يسمحون بالـتوسعية الرومانية كأمر من القدر الإلهي. وكانوا يرجعون الانتصار الروماني لتدينهم حيث إن الانتصار العام الذي تمتعوا به كان عرضًا للورع والاستعداد الذي يتأهبون به لخدمة المصلحة العامة بإهداء جزء من غنائم الحروب إلى الآلهة، خاصًة الإله يوبيتر الذي يجسد الحكم العادل. وكنتيجة للحروب البونيقية (264–146 قبل الميلاد)، حين ناضلت روما لبناء نفسها كقوة عظمى، بنيت الكثير من المعابد على يد القُضاة وفاءً بالوعد الذي تم قطعه للآلهة لضمان نجاحهم العسكري. لذا فقد كان الدين الروماني دينًا عمليًا وعقديًا، يرتكز على مبدأ (do ut des) «أنا أعطيك الذي قد تعطيه.» واستند الدين إلى المعرفة والممارسة الصحيحة للصلوات والطقوس والتضحية (تقديم القرابين)، ولم يكن يستند إلى إيمانٍ أو عقيدة، وعلى الرغم من ذلك فإن الأدب اللاتيني حَفِظَ اهتمامهم بالطبيعة الإلهية وعلاقتها بشؤون الإنسان. وحتى أكثر مفكري الصفوة الرومان ريبةً وشكًا، مثل شيشرون، والذي كان عرافًا، كانوا ينظرون إلى الدين كمصدر يحفظ النظام الاجتماعي. أما بالنسبة لعامة الرومان، فقد كان الدين جزءًا من حياتهم اليومية. وكان لدى كل بيت مكان مقدس يؤدون فيه الصلاة ويقدمون فيه المشروبات للآلهة المحلية. وكانت الأضرحة في المناطق المجاورة والأماكن المقدسة كالينابيع والبساتين تملأ المدينة. ولاحظ لوكيوس أبوليوس تمسك الناس بالدين في حياتهم اليومية بعد مراقبة أفعالهم عند المرور بمكان مقدس فكان البعض يردد العهوم والبعض يقدم الفاكهة كقربان وهناك من كان يجلس لفترة قبل مواصلة الطريق. وكان التقويم الروماني مقسمًا حسب المناسبات الدينية. وفي عصر الإمبراطورية تم تكريس 135 يومًا في السنة للمهرجانات الدينية وألعاب.(اللودي) (ludi) . وشارك كل من النساء والعبيد والأطفال على حد سواء في الأنشطة الدينية المختلفة. وكانت هناك بعض الطقوس العامة التي لم يكن ليمارسها سوى النساء، وشكل النساء ما يمكن اعتبارة أكثر اشكال الكهنوتية الرومانية شهرةً، وهي كهنوتية «عذارى الفيستال» التي كانت مدعومة من الحكومة آنذاك، والتي تولت عناية روما لقرونٍ عِدة حتى انفرط عقدهم عند دخول المسيحية البلاد. ويشتهر الرومان بعبادتهم لعدد كبير من الآلهة، حتى نال ذلك الأمر سخرية الجدل المسيحي. وأثَّر وجود اليونانيون في شبه الجزيرة الإيطالية منذ أوائل الفترات التاريخية على الثقافة الرومانية، حيث قدموا بعض الممارسات الدينية التي أصبحت بعد ذلك نقاطًا جوهرية في عقيدة أبوللو[؟]. وبحث الرومان عن أساس مشترك بين آلهتهم وآلهة اليونانيين، فتبنوا الأساطير اليونانية وصور القديسين ومزجوها في الأدب اللاتيني والفن الروماني. وكان للديانة الإترورية (Etruscan religion) عظيم الأثر، لاسيما في ممارسات العرافين وكان ذلك منذ تولي الملوك الإتروسكان عرش البلاد. وجاءت الديانات الغامضة لتُقدم مفاهيم عن الخلاص في الحياة الأخرى، وكانت بمثابة تقدير شخصي للفرد وتتم ممارستها إضافةً لللطقوس العائلية (sacra gentilicia) ضُمن الديانة العامة. وتضمنت تلك الديانات الغامضة على أنواع من القسم الحصرية لها والسحر، وهي حالات كان ينظر لها الرومان المحافظون في ريبٍ وشك باعتبارها خاصية من خواص "السحر ومؤامرة (كونيوراتيو) (coniuratio) والأعمال التخريبية. وكانت هناك بعض المحاولات المتقطعة وأحيانًا المتوحشة لقمع هذه الطقوس التي من شأنها تهديد الوحدة والأخلاقيات التقليدية، كما كان الأمر مع جهود مجلس الشيوخ الروماني لحصر عيد الباخوس في عام 186 قبل الميلاد. وكانت سياسة الرومان في أثناء توسع سلطانهم وشمول حكمهم على دول البحر المتوسط هي معرفة آلهة وعقائد الشعوب الأخرى وليس القضاء عليها أو استئصال شأفتها، وذلك لأنهم كانوا مؤمنين بأن الحفاظ على التقاليد سبيل من شأنه تعزيز استقرار المجتمع. وكان الرومانيون يختلطون بالشعوب المختلفة عن طريق تشجيع التراث الديني لدى تلك الشعوب، وبناء معابد للآلهة المحلية في إطار يتفق واعتقاداتهم في الديانة الرومانية. وتسجل النقوش المحفورة حول الإمبراطورية عبادة الآلهة المحلية وآلهة اليونان جنبًا إلى جنب، كما سجلت الإهداءات التي قدمها الرومان للآلهة المحلية. ومع توسع الإمبراطورية الرومانية، ظهرت آلهة عالمية عديدة تبنتها روما ووصلت بهذه الآلهة إلى مختلف الولايات الرومانية وأبعدها، من ضِمن هذه الآلهة كان كوبيلي وإيزيس وإيبونا وآلهة الوحودية الشمس منها الميثرانية وسول إنفكتوس وقد عُثِرَ عليهما بعيدًا في بريطانيا الرومانية. ولأن الرومانيين لم يلتزموا قط بعبادة إله واحد أو ينتموا لعقيدة وحيدة لم يكن مفهوم التسامح الديني كما هو في المنظومات التوحيدية الأخرى. وشكلت الصرامة التوحيدية عند اليهودية بعض الصعاب لسياسات روما والتي تم حلها في أوقات ما بتقديم تنازلات أو منح بعض الامتيازات وفي حالاتٍ أخرى أدت إلى صراعات عنيفة. وفي غمار انهيار الجمهورية، تم تبني دين رسمي للدولة لدعم حكم الأباطرة الجدد. وبرر اغسطس وهو أول إمبراطور روماني ابتكار حكم الرجل الواحد بعِدة برامج ترمي إلى الإصلاح والإحياء الديني. وكان في بادئ الأمر يتم قسم الولاء العام لصالح أمن الجمهورية، أما تحت حكم أغسطس فإنه يُقسم لصالح رفاهية الإمبراطور. وانتشرت فكرة «عبادة الإمبراطور» على نطاق واسع من التقليد الروماني تبجيل الموتى من الأسلاف وتوقير جنيوس (Genius)، وكذلك الإله الحارس لكل فرد. وأصبحت العقيدة الإمبراطورية واحدة من طرق إعلان الرومان لسطوتهم على الولايات وتأكيد للهوية الثقافية المشتركة والولاء حول الإمبراطورية وأنحاءها. وكان رفض الدين الرسمي للإمبراطورية بمثابة خيانة. وكان ذلك في غِمار الصراع الروماني مع الديانة المسيحية والتي اعتبرها الرومان شكلاً من أشكال الإلحاد وخرافات جديدة. ومع بداية القرن الثاني، بدأ آباء الكنيسة بشجب مختلف الممارسات الدينية التي يقوم بها الناس في أنحاء الإمبراطورية ووصفوها بالـ«وثنية». وفي بداية القرن الرابع، كان قسطنطين الأول أول إمبراطور يعتنق المسيحية وبدأ عصر الهيمنة المسيحية. وقام الإمبراطور يوليان المرتد بمحاولة دامت لفترة قصيرة لإحياء الديانة الهلينية وللتأكيد على الوضع الخاص الذي تحتله الديانة اليهودية، بيد أنه في عام 391 وتحت حكم ثيودوسيوس الأول أصبحت المسيحية هي الدين الرسمي لروما وتم التخلص من الديانات الأخرى. وتم رفض الالتماسات التي قدمها السيناتور سيماخوس (Quintus Aurelius Symmachus) (توفى في عام 402) والتي ناشد فيها بالتسامح الديني، وبذلك أصبحت المسيحية التوحيدية علامة بارزة لهيمنة الإمبراطورية. وتعرض الهراطقة وغيرهم من غير المسيحين إلى الإبعاد عن الحياة العامة والاضطهاد، بيد أن الطقوس الدينية الأصلية لروما قبل المسيحية تركت آثارًا واضحة على الطقوس المسيحية، وظلت بعض المعتقدات التي سبقت المسيحية تمارس سطوتها على الأعياد المسيحية والتقاليد المحلية. (ar)
  • Ως ρωμαϊκή θρησκεία ορίζεται το σώμα δοξασιών, αντιλήψεων και λατρευτικών πρακτικών που εξασκούνταν στην Ιταλική χερσόνησο κατά την Αρχαιότητα, σε διαφορετικές περιόδους. Σύμφωνα με το A Companion to Roman Religion (εκδ) Γιοργκ Ρούπκε (Jörg Rüpke) υπό την άμεση επίδραση της pax romana στην ώριμη περίοδο της ρωμαϊκής αυτοκρατορίας η ρωμαϊκή θρησκεία μπορεί να οριστεί ως ένα αμάλγαμα κοινής θρησκευτικής γλώσσας και ποικιλίας τοπικών κοινοτικών πανθέων, καθώς κάθε διακριτή πόλη όριζε τα δικά της θρησκευτικά δρώμενα. (el)
  • Die römische Religion, deren Geschichte bis in das frühe 1. Jahrtausend v. Chr. zurückverfolgt werden kann, gehört wie die überwiegende Zahl antiker Religionen zu den polytheistischen Volks- und Stammesreligionen. Die Praktizierung der römischen Religion als verbindlichem Staatskult des Römischen Reiches endete im 4. Jahrhundert mit den kaiserlichen Toleranzedikten zugunsten des Christentums und dem späteren Verbot aller nichtchristlichen Religionen (außer dem Judentum) im Jahr 380 bzw. 393. Heute sind viele Forscher der Meinung, erst Kaiser Justinian sei (150 Jahre nach dem Verbot) wirklich entschlossen und tatkräftig gegen die letzten Altgläubigen im Imperium vorgegangen; erst dieser ließ die letzten offiziell geduldeten Tempel schließen. Sie verschwand endgültig im Verlauf des 6. Jahrhunderts. (de)
  • La romia religio konsistis, same kiel inter la grekoj, en aro de kultoj pli ol en doktrinaro. Estis du klasoj de kultoj: tiuj hejmaj, kiuj ligis la familion, kaj tiuj publikaj, kiuj apogis la patriotismon kaj la respekton al la ŝtato. En la imperia epoko oni aldonis la kulton al imperiestro. En ĝeneralaj terminoj, temas pri religio tolerema al ĉiuj eksterlandaj religioj, ĉar la romianoj akceptis diojn grekajn, egiptajn, frigiajn ktp. Ĝi estis ankaŭ kontrakta religio, ĉar la preĝoj kaj oferoj utilis kiel pakto kun la dioj, tio estas, por ricevi favorojn, kaj se la kredanto komprenis, ke la diaĵo ne plenumis, tiu ĉesis adori la diaĵon. Romiaj temploj estis inter la plej gravaj konstruaĵoj en romia kulturo, kaj kelkaj el la plej riĉaj konstruaĵoj en romia arkitekturo, kvankam nur kelkaj pluvivas en iu speco de kompleta ŝtato. Hodiaŭ ili restas "la plej evidenta simbolo de romia arkitekturo". Ilia konstruo kaj prizorgado estis grava parto de antikva romia religio, kaj ĉiuj urboj de iu graveco havis almenaŭ unu ĉefan templon, same kiel pli malgrandajn sanktejojn. (eo)
  • Antzinako Erromako erlijioa denboraren poderioz aldatuz joan zen. Jatorrizkoa inguruko etruskoen eragin handia zuen, gero greziar jainkoak erromatartu zituzten, ondoren, Ekialdeko kultuak zabaldu ziren eta, azkenean, kristautasuna nagusitu eta jainko tradizionalak ordezkatu zituen. Etxe barruko kulutu, kultu publikoa eta pertsonala zeuden. (eu)
  • La religión en la antigua Roma consistía en diversas prácticas religiosas imperiales y provinciales, que eran seguidas tanto por las gentes de Roma como por aquellos pueblos que estaban bajo su dominio. Los romanos se consideraban a sí mismos muy religiosos y atribuían su éxito como potencia mundial a su piedad colectiva (pietas) a la hora de mantener buenas relaciones con los dioses. Su religión politeísta es conocida por haber venerado a muchas deidades. La religión romana consistía, igual que entre los griegos, más en un conjunto de cultos que en un cuerpo de doctrinas. Había dos clases de cultos: los del hogar, que unían estrechamente a la familia, y los públicos, que estimulaban el patriotismo y el respeto al Estado. En la época imperial se añadiría el culto al emperador. En términos generales, se trataba de una religión tolerante con todas las religiones extranjeras, pues los romanos acogieron a dioses griegos, egipcios, frigios, etc. También era una religión contractual, pues las plegarias y ofrendas se hacían a manera de pacto con los dioses, es decir, para recibir favores, y si el creyente entendía que la divinidad no cumplía, dejaba de rendirle culto.​ La presencia de los griegos en la península itálica desde el principio del periodo histórico influyó en la cultura romana, introduciendo algunas prácticas religiosas que se convirtieron en fundamentales, como el culto a Apolo. Los romanos buscaron puntos en común entre sus dioses principales y los de los griegos (interpretatio graeca), adaptando los mitos y la iconografía griegos a la literatura latina y al arte romano, como habían hecho los etruscos. La religión etrusca también tuvo una gran influencia, sobre todo en la práctica del auspicio, utilizado por el Estado para buscar la voluntad de los dioses. Según las leyendas, la mayoría de las instituciones religiosas de Roma se remontan a sus fundadores, en particular Numa Pompilio, el segundo rey sabino de Roma, que negociaba directamente con los dioses. Esta religión arcaica fue la base del mos maiorum, «el camino de los antepasados» o simplemente «la tradición», considerada como algo fundamental para la identidad romana. La religión romana era práctica y contractual, basada en el principio de do ut des, «yo doy para que tú des». La religión dependía del conocimiento y de la práctica correcta de la oración, el ritual y el sacrificio, no de la fe o el dogma, aunque la literatura latina conserva especulaciones académicas sobre la naturaleza de lo divino y su relación con los asuntos humanos. Incluso los más escépticos de la élite intelectual romana, como Cicerón, que era augur, veían la religión como una fuente de orden social. A medida que el Imperio Romano se expandía, los emigrantes a la capital traían sus cultos locales, muchos de los cuales se hicieron populares entre los italianos. El cristianismo fue eventualmente el más exitoso de estos cultos, y en el año 380 se convirtió en la religión oficial del Estado. Para los romanos de a pie, la religión formaba parte de la vida cotidiana. Cada hogar tenía un santuario doméstico en el que se ofrecían oraciones y libaciones a las deidades domésticas de la familia. Santuarios de barrio y lugares sagrados, como manantiales y arboledas, se encontraban por doquier en la ciudad.​ El calendario romano estaba estructurado en torno a las celebraciones religiosas. Las mujeres, los esclavos y los niños participaban en una serie de actividades religiosas. Algunos rituales públicos sólo podían ser llevados a cabo por mujeres, y éstas formaban el que quizá sea el sacerdocio más famoso de Roma, las Vestales, apoyadas por el Estado, que atendieron el Fuego sagrado de Vesta, en Roma durante siglos, hasta que fueron disueltas bajo la dominación cristiana. (es)
  • La religion de la Rome antique ou les religions des Romains est l'ensemble des pratiques et croyances religieuses que les Romains considéraient comme proprement romaines (on peut alors parler de Religion romaine, ou de religion publique de Rome), ainsi que les nombreux cultes importés à Rome ou pratiquées par les populations faisant partie de l'Empire romain. En latin, le mot religio ne signifie pas Religion mais plutôt obligation rituelle et s'emploie souvent au pluriel. Il faut garder cette nuance à l'esprit pour éviter les confusions terminologiques. Chaque communauté humaine a ses propres partenaires divins. Les Romains se considéraient eux-mêmes comme profondément religieux, et ils attribuaient le succès de leur empire à leur piété collective (pietas) qui permettait de conserver de bonnes relations avec les dieux. D'après l'histoire légendaire des premiers siècles de Rome, la plupart des institutions et des rites religieux de Rome remontent aux premiers fondateurs de Rome, particulièrement Numa Pompilius, le second roi de Rome. Peu à peu, le droit romain se sépare de la religion. (fr)
  • Religion in ancient Rome consisted of varying imperial and provincial religious practices, which were followed both by the people of Rome as well as those who were brought under its rule. The Romans thought of themselves as highly religious, and attributed their success as a world power to their collective piety (pietas) in maintaining good relations with the gods. Their polytheistic religion is known for having honored many deities. The presence of Greeks on the Italian peninsula from the beginning of the historical period influenced Roman culture, introducing some religious practices that became fundamental, such as the cultus of Apollo. The Romans looked for common ground between their major gods and those of the Greeks (interpretatio graeca), adapting Greek myths and iconography for Latin literature and Roman art, as the Etruscans had. Etruscan religion was also a major influence, particularly on the practice of augury, used by the stateto seek the will of the gods. According to legends, most of Rome's religious institutions could be traced to its founders, particularly Numa Pompilius, the Sabine second king of Rome, who negotiated directly with the gods. This archaic religion was the foundation of the mos maiorum, "the way of the ancestors" or simply "tradition", viewed as central to Roman identity. Roman religion was practical and contractual, based on the principle of do ut des, "I give that you might give". Religion depended on knowledge and the correct practice of prayer, rite, and sacrifice, not on faith or dogma, although Latin literature preserves learned speculation on the nature of the divine and its relation to human affairs. Even the most skeptical among Rome's intellectual elite such as Cicero, who was an augur, saw religion as a source of social order. As the Roman Empire expanded, migrants to the capital brought their local cults, many of which became popular among Italians. Christianity was eventually the most successful of these cults, and in 380 became the official state religion. For ordinary Romans, religion was a part of daily life. Each home had a household shrine at which prayers and libations to the family's domestic deities were offered. Neighborhood shrines and sacred places such as springs and groves dotted the city. The Roman calendar was structured around religious observances. Women, slaves, and children all participated in a range of religious activities. Some public rituals could be conducted only by women, and women formed what is perhaps Rome's most famous priesthood, the state-supported Vestals, who tended Rome's sacred hearth for centuries, until disbanded under Christian domination. (en)
  • Agama di Romawi Kuno meliputi praktik dan kepercayaan asli penduduk Romawi Kuno dan juga kultus yang diimpor ke Roma atau dipraktikkan oleh penduduk yang dijajah Roma. Bangsa Romawi meyakini bahwa mereka sangat religius, dan mengaitkan keberhasilan mereka dengan kesalehan kolektif dalam menjaga hubungan baik dengan para dewa. Menurut legenda Romawi, sebagian besar institusi religius Roma dapat ditilik kembali ke pendiri Roma, terutama Numa Pompilius, raja Roma kedua, yang bernegosiasi secara langsung dengan para dewa. Status kependetaan agama Romawi hanya dimiliki oleh anggota kelas atas. Tidak ada asas "pemisahan gereja dan agama" di Romawi Kuno: pada masa Republik Romawi, orang yang menjadi pejabat juga bisa menjadi augur dan , sementara menjadi Pontifex Maximus sebelum terpilih menjadi konsul. Agama Romawi bersifat praktis dan kontraktual, dan didasarkan pada asas , "Saya memberi apa yang akan Anda beri." Agama bergantung kepada pengetahuan dan praktik doa, ritual, dan pengorbanan yang benar, bukan melalui iman dan dogma. Bagi penduduk Roma, agama adalah bagian dari kehidupan sehari-hari. Setiap rumah memiliki kuil kepada dewa. Kuil dan tempat suci seperti air mancur dan hutan kecil banyak ditemui di kota. Kalender Romawi disesuaikan dengan agama. Namun, pada tahun 391, Kaisar Theodosius I menjadikan Kekristenan sebagai agama resmi Kekaisaran Romawi. (in)
  • La religione romana è l'insieme dei fenomeni religiosi propri dell'antica Roma considerati nel loro evolvere come varietà di culti, questi correlati allo sviluppo politico e sociale della città e del suo popolo. Le origini della città sono controverse (vedi Fondazione di Roma). Recentemente l'archeologo italiano Andrea Carandini sembrerebbe aver quantomeno dimostrato di poter datare l'origine di Roma all'VIII secolo a.C., saldando quindi le sue conclusioni, basate sugli scavi da lui condotti nella zona del Palatino, all'età di fondazione stabilita dal racconto tradizionale. Le origini della religione romana vanno individuate nei culti delle popolazioni italiche, nelle tradizioni religiose dei popoli indoeuropei che, probabilmente a partire dal XV secolo a.C., migrarono nella penisola, nelle civiltà etrusca e della Grecia e nelle influenze delle civiltà del Vicino Oriente occorse lungo i secoli. La religione romana cessò di essere la religione "ufficiale" all'interno dell'Impero romano con l'editto di Tessalonica e i successivi editti promulgati a partire dal 380 dall'imperatore romano convertito al cristianesimo Teodosio I, il quale proibì e perseguitò tutti i culti non cristiani professati nell'Impero, soprattutto quelli pagani. Precedentemente (362-363) c'era stato il vano tentativo dell'imperatore Giuliano di riformare la religione pagana per contrapporla efficacemente al cristianesimo, ormai ampiamente diffuso. (it)
  • De geschiedenis van de Romeinse religie gaat terug tot het vroege 1e millennium v.Chr., maar neemt pas aan het begin van de 3e eeuw v.Chr. vaste vorm aan. Zoals het overgrote deel van de antieke religies behoort ze tot de polytheïstische volks- en stammenreligies. Zij wordt gekenmerkt door een veelvoud aan riten die als doel hadden de natuurlijke en publieke orde te handhaven. Daarin wijkt zij af van religies die het heil van het individu als doel hadden en hebben, zoals het christendom. Haar praktisering als verplichte staatsgodsdienst van het oude Rome eindigde met de tolerantie-edicten van 311 en 313 n.Chr. ten gunste van het christendom. Ze verdween aan het begin van de 6e eeuw. (nl)
  • 고대 로마의 종교는 로마인이 사람들로 자신을 정의하는 데 사용한 의 조상 민족 종교와 더불어, 로마의 통치 하에 가져온 사람들의 채택 종교적 관행을 포괄한다. 로마인들은 스스로를 매우 종교적으로 생각했고, 이 그들의 집단적인 경건 (피에타스)에 세계 전력으로 그들의 성공을 만들어 줬다고 믿었다. (ko)
  • Romersk religion betecknar den kult och de gudar som erkändes av den romerska staten. Religionen saknar helig skrift (även om orakeltexter som exempelvis Sibyllinska böckerna hölls i stor aktning), och det finns sparsamt med källor vilket gör den dåligt känd. De källor som finns är framför allt arkeologiskt material från till exempel tempel och gravar, inskriptioner och notiser hos historiska författare. (sv)
  • A religião na Roma Antiga caracterizou-se pelo politeísmo, com elementos que combinaram influências de diversos cultos ao longo de sua história. Desse modo, em sua origem, crenças etruscas, gregas e orientais foram sendo incorporadas aos costumes já tradicionais de acordo com sua efetividade. A ideia de efetividade de um ritual para agradar a um deus ou deuses é a ideia que permeia o cenário religioso da época. A noção de nossa sociedade de tradição judaico-cristã quanto à religião liga os rituais à fé, algo que não era levado em conta pelos romanos. Para eles os deuses simplesmente existiam, não havia necessidade de questionar esse fato. Os deuses dos antigos romanos, à semelhança dos antigos gregos, eram antropomórficos, ou seja, eram representados com a forma humana e possuíam características como qualidades e defeitos de seres humanos. O Estado romano propagava uma religião oficial que prestava culto aos grandes deuses, como, por exemplo, Júpiter, pai dos deuses; Marte, deus da guerra, ou Minerva, deusa da sabedoria e da justiça. Em honra desses deuses eram realizados festivais, jogos, sacrifícios e outras cerimônias. Posteriormente, diante da expansão militar que conduziu ao império, muitos deuses das regiões conquistadas também foram incorporados aos cultos romanos, assim como alguns deuses romanos foram incorporados às regiões conquistadas. No âmbito privado, os cidadãos, por sua vez, tradicionalmente buscavam proteção nos espíritos domésticos, os chamados lares, e nos espíritos dos antepassados, os penates, aos quais rendiam culto dentro de casa. (pt)
  • Religia starożytnego Rzymu – zbiór wierzeń i rytuałów praktykowanych w starożytnym Rzymie w formie kultu, a w wyniku późniejszych podbojów rozprzestrzenionych na cały obszar rzymskiego imperium. Ze względu na znaczne zróżnicowanie obrzędów, często mówi się o „religiach starożytnego Rzymu”. (pl)
  • Римская религия, как и древнегреческая религия, не имела единой организации и канонов, а состояла из культов различных божеств, являясь политеизмом. Религиозные обряды, связанные с жизнью семьи или домашними и частными делами, совершал сам отец семейства. В деревне его мог заменить обладавший особыми полномочиями управляющий поместьем. Официальные государственные обряды совершались опосредствованно некоторыми носителями высшей власти — сначала царём через так называемых жреческих царей, потом консулами и преторами, в критические моменты — диктатором. При этом император, совместивший в себе функцию Великого понтифика, обычно своих инициатив не выражал. Институт жрецов ввёл по традиции Нума Помпилий. При этом римские жреческие коллегии не были замкнутой кастой — доступ к ним был открыт через общественную деятельность. Так, например, сана авгура добились Цицерон и Плиний Младший, а например Цезарь и Нерон в ранней карьере были фламинами. Важную роль играла коллегия фециалов, ведавшая сакральным ритуалом объявления войны и частично курировавшая римскую дипломатию. Большую роль играла и коллегия весталок. (ru)
  • 古罗马宗教指在公元4世纪基督教成为罗马帝国合法宗教及國教之前,罗马人及羅馬公民的宗教信仰。罗马人相信,每样东西都由神支配,宗教的目的是获得神协助和垂怜。用祈祷和奉献来博取神的好感,往往在专为具体某些神设的寺庙里进行,并由祭祀主持。罗马主祭司是国家宗教的领袖,称为大祭司;在其他祭司集团中显要的是占卜师。最早的罗马诸神是天神朱庇特、战神马尔斯、以及羅馬城的奠基之神奎里努斯。许多其他的神借自古希腊宗教或与希腊诸神有关,编入罗马神话中的故事往往直接取自希腊神话。 (zh)
  • Давньори́мська релі́гія — одна з політеїстичних систем рабовласницького суспільства з пережитками релігійних уявлень епохи родового ладу, зазнала активного впливу грецької релігії. По суті рання римська релігія була однією із форм анімізму. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 214954 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 145820 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1119119309 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:about
  • yes (en)
dbp:by
  • no (en)
dbp:label
  • Ancient Roman Religion (en)
dbp:onlinebooks
  • yes (en)
dbp:others
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Ως ρωμαϊκή θρησκεία ορίζεται το σώμα δοξασιών, αντιλήψεων και λατρευτικών πρακτικών που εξασκούνταν στην Ιταλική χερσόνησο κατά την Αρχαιότητα, σε διαφορετικές περιόδους. Σύμφωνα με το A Companion to Roman Religion (εκδ) Γιοργκ Ρούπκε (Jörg Rüpke) υπό την άμεση επίδραση της pax romana στην ώριμη περίοδο της ρωμαϊκής αυτοκρατορίας η ρωμαϊκή θρησκεία μπορεί να οριστεί ως ένα αμάλγαμα κοινής θρησκευτικής γλώσσας και ποικιλίας τοπικών κοινοτικών πανθέων, καθώς κάθε διακριτή πόλη όριζε τα δικά της θρησκευτικά δρώμενα. (el)
  • Antzinako Erromako erlijioa denboraren poderioz aldatuz joan zen. Jatorrizkoa inguruko etruskoen eragin handia zuen, gero greziar jainkoak erromatartu zituzten, ondoren, Ekialdeko kultuak zabaldu ziren eta, azkenean, kristautasuna nagusitu eta jainko tradizionalak ordezkatu zituen. Etxe barruko kulutu, kultu publikoa eta pertsonala zeuden. (eu)
  • De geschiedenis van de Romeinse religie gaat terug tot het vroege 1e millennium v.Chr., maar neemt pas aan het begin van de 3e eeuw v.Chr. vaste vorm aan. Zoals het overgrote deel van de antieke religies behoort ze tot de polytheïstische volks- en stammenreligies. Zij wordt gekenmerkt door een veelvoud aan riten die als doel hadden de natuurlijke en publieke orde te handhaven. Daarin wijkt zij af van religies die het heil van het individu als doel hadden en hebben, zoals het christendom. Haar praktisering als verplichte staatsgodsdienst van het oude Rome eindigde met de tolerantie-edicten van 311 en 313 n.Chr. ten gunste van het christendom. Ze verdween aan het begin van de 6e eeuw. (nl)
  • 고대 로마의 종교는 로마인이 사람들로 자신을 정의하는 데 사용한 의 조상 민족 종교와 더불어, 로마의 통치 하에 가져온 사람들의 채택 종교적 관행을 포괄한다. 로마인들은 스스로를 매우 종교적으로 생각했고, 이 그들의 집단적인 경건 (피에타스)에 세계 전력으로 그들의 성공을 만들어 줬다고 믿었다. (ko)
  • Romersk religion betecknar den kult och de gudar som erkändes av den romerska staten. Religionen saknar helig skrift (även om orakeltexter som exempelvis Sibyllinska böckerna hölls i stor aktning), och det finns sparsamt med källor vilket gör den dåligt känd. De källor som finns är framför allt arkeologiskt material från till exempel tempel och gravar, inskriptioner och notiser hos historiska författare. (sv)
  • Religia starożytnego Rzymu – zbiór wierzeń i rytuałów praktykowanych w starożytnym Rzymie w formie kultu, a w wyniku późniejszych podbojów rozprzestrzenionych na cały obszar rzymskiego imperium. Ze względu na znaczne zróżnicowanie obrzędów, często mówi się o „religiach starożytnego Rzymu”. (pl)
  • 古罗马宗教指在公元4世纪基督教成为罗马帝国合法宗教及國教之前,罗马人及羅馬公民的宗教信仰。罗马人相信,每样东西都由神支配,宗教的目的是获得神协助和垂怜。用祈祷和奉献来博取神的好感,往往在专为具体某些神设的寺庙里进行,并由祭祀主持。罗马主祭司是国家宗教的领袖,称为大祭司;在其他祭司集团中显要的是占卜师。最早的罗马诸神是天神朱庇特、战神马尔斯、以及羅馬城的奠基之神奎里努斯。许多其他的神借自古希腊宗教或与希腊诸神有关,编入罗马神话中的故事往往直接取自希腊神话。 (zh)
  • Давньори́мська релі́гія — одна з політеїстичних систем рабовласницького суспільства з пережитками релігійних уявлень епохи родового ладу, зазнала активного впливу грецької релігії. По суті рання римська релігія була однією із форм анімізму. (uk)
  • الدين في روما القديمة يحمل في طياته مختلف الممارسات والمعتقدات التي اعتبرها الرومانيون القدماء خاصة بهم، بالإضافة إلى العقائد العديدة التي آمنت بها الشعوب التي خضعت للحكم الروماني. وكان الرومان[؟] يعتبرون أنفسهم شعبًا متدينًا جدًا، وكانوا ينسبون نجاحاتهم كقوة عالمية لورعهم (ورع) والذي أدى إلى الحفاظ على وجود علاقات جيدة مع الآلهة. ووفقًا لـ التاريخ الأسطوري، فإن معظم المؤسسات الدينية في روما يمكن تعقبها حتى مؤسسيها، لاسيما نوما بومبيليوس وسابينيون ثاني ملوك روما وكان يتباحث مع الآلهة مباشرةً. وكان هذا الدين القديم أساس للـموس مايورام (mos maiorum)، «طريقة الأسلاف» أو ببساطة «العُرف»، وكان هذا أساسًا للهوية الرومانية. (ar)
  • La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini. Els romans es consideraven altament religiosos i atribuïen el seu èxit polític i militar a la pietat col·lectiva (pietas) que els feia mantenir bones relacions amb els déus. (ca)
  • Starověké římské náboženství je soubor věrských představ a praktik Římanů od založení Říma do konce starověku. Bylo základem takzvané mos maiorum „cesty předků“ či „tradice“ a jeho počátky byly spojovány především s vládou legendárního Numa Pompilia, druhého krále Říma. Kromě domácích římských tradic však bylo silně ovlivněno náboženstvím řady dalších národů, na počátku především Řeků a Etrusků. Hledání společného základu mezi římskými a řeckými božstvy vedlo skrze k přijetí řecké mytologie a ikonografie v římské literatuře a . Stejného původu byl také například kult Apolla. Významný byl také vliv etruského náboženství, především co se týče praktikování augurie – věštěním z letu ptáků. (cs)
  • La romia religio konsistis, same kiel inter la grekoj, en aro de kultoj pli ol en doktrinaro. Estis du klasoj de kultoj: tiuj hejmaj, kiuj ligis la familion, kaj tiuj publikaj, kiuj apogis la patriotismon kaj la respekton al la ŝtato. En la imperia epoko oni aldonis la kulton al imperiestro. En ĝeneralaj terminoj, temas pri religio tolerema al ĉiuj eksterlandaj religioj, ĉar la romianoj akceptis diojn grekajn, egiptajn, frigiajn ktp. Ĝi estis ankaŭ kontrakta religio, ĉar la preĝoj kaj oferoj utilis kiel pakto kun la dioj, tio estas, por ricevi favorojn, kaj se la kredanto komprenis, ke la diaĵo ne plenumis, tiu ĉesis adori la diaĵon. (eo)
  • Die römische Religion, deren Geschichte bis in das frühe 1. Jahrtausend v. Chr. zurückverfolgt werden kann, gehört wie die überwiegende Zahl antiker Religionen zu den polytheistischen Volks- und Stammesreligionen. (de)
  • La religión en la antigua Roma consistía en diversas prácticas religiosas imperiales y provinciales, que eran seguidas tanto por las gentes de Roma como por aquellos pueblos que estaban bajo su dominio. Los romanos se consideraban a sí mismos muy religiosos y atribuían su éxito como potencia mundial a su piedad colectiva (pietas) a la hora de mantener buenas relaciones con los dioses. Su religión politeísta es conocida por haber venerado a muchas deidades. (es)
  • Agama di Romawi Kuno meliputi praktik dan kepercayaan asli penduduk Romawi Kuno dan juga kultus yang diimpor ke Roma atau dipraktikkan oleh penduduk yang dijajah Roma. Bangsa Romawi meyakini bahwa mereka sangat religius, dan mengaitkan keberhasilan mereka dengan kesalehan kolektif dalam menjaga hubungan baik dengan para dewa. Menurut legenda Romawi, sebagian besar institusi religius Roma dapat ditilik kembali ke pendiri Roma, terutama Numa Pompilius, raja Roma kedua, yang bernegosiasi secara langsung dengan para dewa. (in)
  • Religion in ancient Rome consisted of varying imperial and provincial religious practices, which were followed both by the people of Rome as well as those who were brought under its rule. The Romans thought of themselves as highly religious, and attributed their success as a world power to their collective piety (pietas) in maintaining good relations with the gods. Their polytheistic religion is known for having honored many deities. (en)
  • La religion de la Rome antique ou les religions des Romains est l'ensemble des pratiques et croyances religieuses que les Romains considéraient comme proprement romaines (on peut alors parler de Religion romaine, ou de religion publique de Rome), ainsi que les nombreux cultes importés à Rome ou pratiquées par les populations faisant partie de l'Empire romain. En latin, le mot religio ne signifie pas Religion mais plutôt obligation rituelle et s'emploie souvent au pluriel. Il faut garder cette nuance à l'esprit pour éviter les confusions terminologiques. (fr)
  • La religione romana è l'insieme dei fenomeni religiosi propri dell'antica Roma considerati nel loro evolvere come varietà di culti, questi correlati allo sviluppo politico e sociale della città e del suo popolo. Le origini della città sono controverse (vedi Fondazione di Roma). Recentemente l'archeologo italiano Andrea Carandini sembrerebbe aver quantomeno dimostrato di poter datare l'origine di Roma all'VIII secolo a.C., saldando quindi le sue conclusioni, basate sugli scavi da lui condotti nella zona del Palatino, all'età di fondazione stabilita dal racconto tradizionale. (it)
  • A religião na Roma Antiga caracterizou-se pelo politeísmo, com elementos que combinaram influências de diversos cultos ao longo de sua história. Desse modo, em sua origem, crenças etruscas, gregas e orientais foram sendo incorporadas aos costumes já tradicionais de acordo com sua efetividade. Os deuses dos antigos romanos, à semelhança dos antigos gregos, eram antropomórficos, ou seja, eram representados com a forma humana e possuíam características como qualidades e defeitos de seres humanos. (pt)
  • Римская религия, как и древнегреческая религия, не имела единой организации и канонов, а состояла из культов различных божеств, являясь политеизмом. Религиозные обряды, связанные с жизнью семьи или домашними и частными делами, совершал сам отец семейства. В деревне его мог заменить обладавший особыми полномочиями управляющий поместьем. Официальные государственные обряды совершались опосредствованно некоторыми носителями высшей власти — сначала царём через так называемых жреческих царей, потом консулами и преторами, в критические моменты — диктатором. При этом император, совместивший в себе функцию Великого понтифика, обычно своих инициатив не выражал. (ru)
rdfs:label
  • الدين في روما القديمة (ar)
  • Religió a l'antiga Roma (ca)
  • Starověké římské náboženství (cs)
  • Römische Religion (de)
  • Θρησκεία στην αρχαία Ρώμη (el)
  • Romia religio (eo)
  • Religión en la Antigua Roma (es)
  • Antzinako Erromako erlijioa (eu)
  • Agama di Romawi Kuno (in)
  • Religion de la Rome antique (fr)
  • Religione romana (it)
  • 고대 로마의 종교 (ko)
  • Religia starożytnego Rzymu (pl)
  • Romeinse religie (nl)
  • Religion in ancient Rome (en)
  • Religião na Roma Antiga (pt)
  • Римская религия (ru)
  • Romersk religion (sv)
  • 古羅馬宗教 (zh)
  • Давньоримська релігія (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:country of
is dbo:nonFictionSubject of
is dbo:religion of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:longtype of
is dbp:observedby of
is dbp:religion of
is dbp:subject of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License