An Entity of Type: Whole100003553, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Pottery was produced in enormous quantities in ancient Rome, mostly for utilitarian purposes. It is found all over the former Roman Empire and beyond. Monte Testaccio is a huge waste mound in Rome made almost entirely of broken amphorae used for transporting and storing liquids and other products – in this case probably mostly Spanish olive oil, which was landed nearby, and was the main fuel for lighting, as well as its use in the kitchen and washing in the baths.

Property Value
dbo:abstract
  • [[Fitxer:Àmfora de salaons, segle i, Lucentum, MARQ.JPG|miniatura|Àmfora de salaons provinent de Lucentum (segle i aC, MARQ, Alacant)]] Sota el terme de ceràmica romana s'uneixen produccions de terrissa de molt diverses procedències, categories tècniques i zones de comercialització o difusió. Des de produccions locals fruit d'artesans anònims que assorteixen una demanda molt propera, fabricades amb tècniques i formes de la tradició local, fins a luxoses i sofisticades vaixelles amb influències hel·lenístiques i orientals, sortides de famosos tallers altament especialitzats, que signen els seus productes i els difonen pels racons més recòndits de l'orbe romà. Aquest fenomen abasta un espai cronològic molt extens, que comprèn des de l'època republicana –amb produccions com les campanianes, hereves directes de les ceràmiques àtiques i etrusques, que es remunten al segle IV aC– fins a la fi de l'Imperi, amb manufactures que perllonguen la seva tradició al llarg de tota l'antiguitat tardana fins a les albors de l'edat mitjana, és a dir més de 1.000 anys d'història. A aquest àmbit espacial i temporal s'hi uneix una ingent varietat de funcions i formes: ceràmiques comunes per ser usades a taula, la cuina i el rebost, d'emmagatzematge i transport, àmfores, llànties, commemoratives, ceràmiques de tocador o vaixelles fines i de luxe com la terra sigillata –sense oblidar els més modestos materials ceràmics de construcció, que van proporcionar una ajuda inestimable a una política d'edificació sense parió al món antic–, tot plegat configura un immens llegat material i cultural, de valor importantíssim per a arqueòlegs, ceramòlegs i estudiosos de l'antiguitat clàssica en general. Tota aquesta diversitat tècnica, formal, funcional, geogràfica i cronològica va acompanyada d'una gran varietat decorativa, que abasta gairebé totes les tècniques conegudes: pintura, incisió, excisió, brunyiment, estampillat, burinatge, l'ús de la barbotina o el relleu aplicat i, potser la més difosa de totes, el modelatge, que dona lloc a la primera producció en massa de la història, la terra sigillata. Alguns d'aquests productes van arribar a aconseguir tal grau de perfecció que avui es consideren veritables obres d'art. Des del seu naixement fins a la seva mort, cada ciutadà romà necessitava utensilis i atuells de tota classe per a les activitats de la vida diària, de manera directa o indirecta. La seva presència en la vida quotidiana era tan constant com el plàstic en la societat actual. Aquest mercat tan vast va ocasionar una demanda ingent i permanent, cosa que vol dir que la fabricació terrissaire va esdevenir l'activitat manufacturera més important de l'època. Fins i tot les legions romanes disposaven dels seus propis tallers de terrissa, la qual cosa va donar lloc també a una gran pluralitat de produccions militars. (ca)
  • أُنتج الفخار بكميات هائلة في روما القديمة، لأغراض نفعية في معظم الحالات. عُثر على الفخار في جميع أنحاء الإمبراطورية الرومانية السابقة وخارجها. يُعد جبل تيستاشيو، تلًا ضخمًا للنفايات في روما، وهو مصنوع بالكامل تقريبًا من أمفورات محطمة كانت تُستخدم لنقل وتخزين السوائل والمنتجات الأخرى، ربما يكون زيت الزيتون الإسباني في الغالب، والذي يُحتمل أنه نُقل إلى مكان قريب واستُخدم كوقود رئيسي من أجل الإضاءة، إلى جانب استخدامه في المطبخ والغسيل في الحمامات. يُقسم الفخار المنزلي الروماني عادة إلى الأواني الخشنة والأواني الناعمة. الأواني الخشنة هي الأواني والأطباق والأوعية الفخارية المستخدمة في الطبخ أو تخزين ونقل الأطعمة والسلع الأخرى، وفي بعض الحالات تُستخدم كأدوات للمائدة أيضًا وغالبًا ما تُصنع وتُشترى محليًا. كانت الأواني الناعمة هي الأواني أو أدوات المائدة التي يُقدم فيها الطعام بشكل أكثر رسمية، وعادة ما يُتاجر بها عبر مسافات طويلة، ليس فقط داخل مقاطعات مختلفة من الإمبراطورية الرومانية، ولكن أيضًا بينها. على سبيل المثال، أُنتجت عشرات الأنواع المختلفة من الأواني البريطانية الخشنة والناعمة محليًا، مع ذلك استورد العديد من أنواع الفخار الأخرى من أماكن أخرى في الإمبراطورية. صُنعت الأواني الناعمة مثل التيرا سيجلاتا في مجمعات تتضمن ورش عمل كبيرة، نُظمت على طول الخطوط الصناعية وأُنتجت مواد عالية الجودة تلائم التصنيف الدقيق والمنهجي. ليس هناك نظير روماني مباشر للرسم الفني على المزهريات في اليونان القديمة، وقد نجا عدد قليل من القطع ذات الأهمية الفنية البارزة، ولكن هناك قدرًا كبيرًا من أدوات المائدة الناعمة والعديد من الأشكال الصغيرة، غالبًا ما استُخدمت كمصابيح للزيت أو ما شابه ذلك، وفي كثير من الأحيان مثلت مواضيع دينية أو جنسية. تباينت عادات الدفن الرومانية بمرور الوقت واختلاف المكان، لذا فإن الأوعية المودعة كبضائع جنائزية، وهي المصدر المعتاد للأواني الفخارية القديمة الكاملة، ليست كثيرة العدد دائمًا، على الرغم من أن جميع المواقع الرومانية قد أنتجت العديد من القطع الخزفية المحطمة. يُعد الفخار «الناعم» بدلًا من الفخار الراقي، القوة الرئيسية للفخار الروماني، على عكس الزجاج الروماني، الذي غالبًا ما استخدمته النخبة جنبًا إلى جنب مع أدوات المائدة الذهبية أو الفضية، ويمكن أن يكون باهظ الثمن ومكلفًا للغاية. يتضح من خلال الكميات الموجودة أن الفخار الناعم كان يُستخدم على نطاق واسع من الناحيتين الاجتماعية والجغرافية. يميل الفخار الأغلى ثمنًا إلى استخدام الزخرفة الناتئة، وعادة ما تكون مصبوبة بدلًا من رسمها، وغالبًا ما تُنسخ الأشكال والزخارف من الأعمال المعدنية الأكثر شهرة. استمرت التقاليد المحلية خاصة في الإمبراطورية الشرقية، وهُجنت مع الأساليب الرومانية بدرجات متفاوتة. تدهورت جودة الفخار منذ القرن الثالث بشكل مطرد، ويرجع ذلك جزئيًا إلى الاضطرابات الاقتصادية والسياسية، ولأن الأواني الزجاجية حلت محل الفخار في أكواب الشرب (فضل الأثرياء الفضة في جميع الأحوال). استُخدم الطين المشوي أو الطين النضيج على نطاق واسع في العصر الروماني للأغراض المعمارية، مثل الطوب والبلاطات الإنشائية وأحيانًا بغرض الزخرفة المعمارية ولصنع التماثيل الصغيرة والمصابيح. لا يصنف علماء الآثار هذه الأشياء تحت مسمى «الفخار»، ولكن الطين النضيج والمصابيح ستُذكر في هذه المقالة. يُعتبر الفخار مادة أساسية في تأريخ وفهم المواقع الأثرية من العصر الحجري الحديث وما بعده، وقد درسه علماء الآثار لأجيال. أُنتج الخزف في العصر الروماني، واستُخدم بكميات هائلة، ويُعد الأدب الذي يتناول هذا الموضوع بلغات عديدة كثيرًا للغاية. (ar)
  • Pottery was produced in enormous quantities in ancient Rome, mostly for utilitarian purposes. It is found all over the former Roman Empire and beyond. Monte Testaccio is a huge waste mound in Rome made almost entirely of broken amphorae used for transporting and storing liquids and other products – in this case probably mostly Spanish olive oil, which was landed nearby, and was the main fuel for lighting, as well as its use in the kitchen and washing in the baths. It is usual to divide Roman domestic pottery broadly into coarse wares and fine wares, the former being the everyday pottery jars, dishes and bowls that were used for cooking or the storage and transport of foods and other goods, and in some cases also as tableware, and which were often made and bought locally. Fine wares were serving vessels or tableware used for more formal dining, and are usually of more decorative and elegant appearance. Some of the most important of these were made at specialised pottery workshops, and were often traded over substantial distances, not only within, but also between, different provinces of the Roman Empire. For example, dozens of different types of British coarse and fine wares were produced locally, yet many other classes of pottery were also imported from elsewhere in the Empire. The manufacture of fine wares such as terra sigillata took place in large workshop complexes that were organised along industrial lines and produced highly standardised products that lend themselves well to precise and systematic classification. There is no direct Roman equivalent to the artistically central vase-painting of ancient Greece, and few objects of outstanding artistic interest have survived, but there is a great deal of fine tableware, and very many small figures, often incorporated into oil lamps or similar objects, and often with religious or erotic themes. Roman burial customs varied over time and space, so vessels deposited as grave goods, the usual source of complete ancient pottery vessels, are not always abundant, though all Roman sites produce plenty of broken potsherds. "Fine" rather than luxury pottery is the main strength of Roman pottery, unlike Roman glass, which the elite often used alongside gold or silver tableware, and which could be extremely extravagant and expensive. It is clear from the quantities found that fine pottery was used very widely in both social and geographic terms. The more expensive pottery tended to use relief decoration, usually moulded, rather than colour, and often copied shapes and decoration from the more prestigious metalwork. Especially in the Eastern Empire, local traditions continued, hybridizing with Roman styles to varying extents. From the 3rd century the quality of fine pottery steadily declined, partly because of economic and political disturbances, and because glassware was replacing pottery for drinking cups (the rich had always preferred silver in any case). Fired clay or terracotta was also widely employed in the Roman period for architectural purposes, as structural bricks and tiles, and occasionally as architectural decoration, and for the manufacture of small statuettes and lamps. These are not normally classified under the heading 'pottery' by archaeologists, but the terracottas and lamps will be included in this article. Pottery is a key material in the dating and interpretation of archaeological sites from the Neolithic period onwards, and has been minutely studied by archaeologists for generations. In the Roman period, ceramics were produced and used in enormous quantities, and the literature on the subject, in numerous languages, is very extensive. (en)
  • Ceramiko estis produktita je enormaj kvantoj en antikva Romo, plejparte por utilismaj celoj. Ĝi troviĝas ĉie en la antaŭa Romia Imperio kaj plie. Monte Testaccio estas grandega holmo en Romo preskaŭ tute formita el rompitaj amforoj uzataj por transporti kaj stoki likvaĵojn kaj aliajn produktojn, en ĉi tiu okazo probable plejparte hispanidevenan olivoleon, kiu estis surterigita proksime, kaj estis la ĉefa brulaĵo por lumigi, krom ĝia ad en la kuirado kaj lavado en la banoj. Estas kutime dividi romian hejman ceramikon larĝe en maldelikatajn varojn kaj belajn komercajn varojn, la unuaj estas la ĉiutagaj ceramikaj bokaloj, pladoj kaj bovloj uzataj por kuiri aŭ konservi kaj transporti manĝaĵojn kaj aliajn varojn, kaj en iuj okazoj ankaŭ kiel servotablo, kaj kiuj ofte estis faritaj kaj aĉetitaj surloke. La fajnaj varoj estis servujoj aŭ servotable uzitaj por pli formala manĝo, kaj kutime estas pli ornamaj kaj elegantaj. Iuj el la plej gravaj el ili estis faritaj ĉe specialigitaj ceramikaj metiejoj, kaj ofte estis interŝanĝitaj laŭ grandaj distancoj, ne nur ene, sed ankaŭ inter malsamaj provincoj de la Romia Imperio. Ekzemple, dekoj da malsamaj specoj de britaj krudaj kaj fajnaj varoj estis produktitaj surloke, ankoraŭ multaj aliaj specoj de ceramiko ankaŭ estis importitaj el aliaj partoj en la Imperio. La fabrikado de fajnaj varoj kiel ekzemple terra sigillata okazis en grandaj laborejaj kompleksoj organizitaj laŭ industriaj linioj kaj produktis tre normigitajn produktojn, kiuj bone taŭgis je preciza kaj sistema klasado. Ne ekzistas rekta romia ekvivalento al la artisme ornamitaj vazoj de antikva Grekio, kaj malmultaj objektoj el elstara arta intereso travivis, sed estas multe da bonega servico, kaj tre multaj malgrandaj figuroj, ofte integritaj en oleolampoj aŭ similaj objektoj, kaj ofte kun religiaj aŭ erotikaj temoj. Romiaj funebraj ritoj variis dum tempo kaj spaco, tiel ke ujoj deponitaj kiel tombaj varoj, la kutima fonto de kompletaj malnovaj ceramikaj ŝipoj, ne ĉiam abundas, kvankam ĉiuj romiaj ejoj produktas multajn rompitajn ceramikaĵojn. "Bela" prefere ol luksa ceramiko estas la ĉefa forto de romia ceramiko, male al romia vitro, kiun la elito ofte uzis kune kun ora aŭ arĝenta tabloservo, kaj kiu povus esti ekstreme ekstravaganca kaj multekosta. Pro la kvantoj troveblas, ke bona ceramiko estis vaste uzata en geografiaj kaj sociaj terminoj. La pli multekosta ceramiko kutime uzis reliefan dekoracion, kutime formitan, anstataŭ koloro, kaj ofte kopiis formojn kaj dekoraciojn de la pli prestiĝa metala laboro. Precipe en la Orienta Imperio, lokaj tradicioj daŭris, hibrido el romaj stiloj laŭ diversaj ampleksoj. Ekde la 3-a jarcento la kvalito de bona ceramiko konstante malpliiĝis, parte pro ekonomiaj kaj politikaj tumultoj, kaj ĉar glasoj anstataŭis ceramikon favore al tasoj (la riĉuloj ĉiam preferis arĝenton ĉiukaze). Ardaĵa argilo aŭ terakoto ankaŭ estis vaste utiligita en la romia periodo por arkitekturaj celoj, kiel strukturaj brikoj kaj kaheloj, kaj foje kiel arkitektura dekoracio, kaj por la fabrikado de malgrandaj statuetoj kaj lampoj. Ĉi tiuj kutime ne estas klasifikitaj sub la titolo "ceramiko" fare de arkeologoj. Ceramiko estas ŝlosila materialo en la datado kaj interpretado de arkeologiaj lokoj de la Neolitika periodo, kaj arkeologoj zorge studis dum generacioj. En la romia epoko, ceramikaĵoj estis produktitaj kaj uzitaj je enormaj kvantoj, kaj la literaturo pri la temo, en multaj lingvoj, estas tre vasta. (eo)
  • Cerámica romana es el conjunto de producciones de muy diversas procedencias, categorías técnicas y zonas de comercialización o difusión. Desde producciones locales fruto de artesanos anónimos que surten una demanda muy próxima, fabricadas con técnicas y formas de la tradición local, hasta lujosas y sofisticadas vajillas con influencias helenísticas y orientales salidas de afamados talleres altamente especializados que firman sus productos y los difunden por los más apartados rincones del orbe romano. Este fenómeno abarca un dilatado espacio cronológico, que comprende desde época republicana, con producciones como las campanienses, herederas directas de las cerámicas áticas y etruscas, que se remontan al siglo IV a. C., hasta el fin del Imperio con manufacturas que prolongan su tradición a lo largo de toda la tardoantiguedad hasta los albores de la Edad Media, es decir más de 1000 años de historia. A este ámbito espacio temporal se une una ingente variedad funcional y formal: cerámicas comunes de mesa, cocina y despensa, de almacenaje y transporte, ánforas, lucernas, conmemorativas, cerámicas de tocador o vajillas finas y de lujo como la terra sigillata, -sin olvidar los más modestos materiales cerámicos de construcción, que dieron soporte a una política de edificación sin paralelo en el mundo antiguo-, configuran un inmenso legado material y cultural, de sustancial valor para arqueólogos, ceramólogos y estudiosos de la Antigüedad en general. Tal diversidad técnica, formal, funcional, geográfica y cronológica va acompañada de una gran variedad decorativa que abarca casi todas las técnicas conocidas: pintura, incisión, escisión, bruñido, estampillado, burilado, barbotina o relieve aplicado y quizá la más difundida de todas, el moldeado, que da lugar a la primera producción en masa de la Historia, la terra sigillata. Algunos de estos productos llegaron a alcanzar tal grado de perfección que hoy se consideran verdaderas obras de arte. Desde su nacimiento hasta su muerte cada habitante romano precisaba cerámicas de todo tipo para todas las actividades de la vida diaria, de manera directa o indirecta. Su presencia en la vida cotidiana era tan constante como el plástico en la nuestra. Tan vasto mercado condujo a una ingente y permanente demanda provocando que la actividad alfarera llegara a ser la mayor industria manufacturera de la época. Incluso las legiones romanas disponían de sus propios talleres, lo que supuso también una gran pluralidad de producciones militares. Esta diversidad y consiguiente abundancia representa para arqueólogos e historiadores un extraordinario reto de investigación a la vez que una herramienta de singular valor para la datación de los yacimientos, el estudio de las corrientes comerciales en cada periodo y lugar e incluso para analizar la penetración de las influencias romanas entre aquellos pueblos, que bien mediante el comercio o la conquista tomaron contacto con Roma. En el campo de la cerámica común romana del Mediterráneo Occidental, es referente la tesis doctoral de la arqueóloga Mercedes Vegas, publicada en 1973.​ * Ánfora de terracota * Cerámica vidriada, s.I adC-s.I * Lámpara de aceite * Olla con motivos geométricos, s. VII adC * Mortero de terracota * Copa romana * Ritón romano (es)
  • Кераміку у Стародавньому Римі виготовляли у величезних кількостях, в основному для утилітарних цілей. Зустрічається по всій колишній Римській імперії та за її межами. Монте Тестаччо –величезний курган у Римі, майже повністю зроблений з розбитих амфор, які використовували для транспортування та зберігання рідин та інших продуктів – у даному випадку, ймовірно, переважно іспанської оливкової олії, яка виготовлялася неподалік і була основним паливом для освітлення, а також використовувалась на кухні та для миття у лазні . Зазвичай римську домашню кераміку поділяють на грубі та вишукані вироби. "Грубими" були повсякденні гончарні глечики, посуд і миски, які часто виготовляли та купували на місці. Їх використовувалися для приготування їжі, зберігання та транспортування продуктів харчування і інших товарів, а в деяких випадках також як столовий посуд. Вишукані вироби являли собою ємності для подачі їжі або столовий посуд, який використовувався для більш урочистих обідів, і, як правило, більш декоративний і елегантний. Найважливіші з цих виробів виготовлялися в спеціалізованих гончарних майстернях і часто продавалися на значній відстані, не тільки в межах, а й між різними провінціями Римської імперії. Наприклад, десятки різних типів британських грубих і вишуканих виробів були виготовлені на місцевому рівні , проте багато інших видів кераміки також були імпортовані з інших країн Імперії. Створення вишуканих виробів, таких як відбувалося у великих цехових комплексах, які були організовані за промисловими лініями і виробляли високостандартизовані продукти, які добре піддаються точній і систематичній класифікації. Немає прямого римського еквіваленту художньо -центральному розпису вази Стародавньої Греції, і майже не збереглося предметів, що становлять видатний художній інтерес, але є чимало чудового посуду та дуже багато маленьких фігурок, які часто були доповненням олійних ламп та подібних предметів, і переважно на релігійні чи еротичні теми. Римські звичаї поховання змінювалися в часі та просторі, тому судини, збережені як похоронний інвентар - звичайне джерело для здобуття цілого давнього гончарного посуду - зустрічаються не так часто, хоча на всіх римських пам’ятках знайдено багато розбитих черепків. «Вишукана», а не розкішна кераміка є основною перевагою римської кераміки, на відміну від римського скла, яке еліта часто використовувала поряд із золотим або срібним посудом і яке могло бути надзвичайно екстравагантним і дорогим. З кількості знайдених експонатів видно, що тонка кераміка була дуже широко використана як у соціальному, так і в географічному відношенні. У дорожчій кераміці, як правило, використовували рельєфні прикраси, переважно литі, а не кольорові, і часто копіювали форми та орнаменти з більш престижних металевих виробів. Особливо у Східній імперії активно продовжували місцеві традиції, різною мірою поєднуючись із римськими стилями. Починаючи з 3-го століття якість тонкої кераміки неухильно знижувалася, частково через економічні та політичні негаразди, а також через те, що скляний посуд заміняв глиняний посуд для пиття (багаті завжди віддавали перевагу сріблу в будь-якому випадку). Обпалена глина або теракота також широко використовувалися в римський період для архітектурних цілей, як будівельна цегла і плитка, іноді як архітектурна прикраса, а також для виготовлення невеликих статуеток і світильників. Зазвичай археологи не класифікують їх під заголовком «гончарні вироби», але теракота та лампи будуть включені в цю статтю. Кераміка є ключовим матеріалом у датуванні та інтерпретації археологічних пам’яток з періоду неоліту й далі, і вона ретельно вивчалася археологами протягом поколінь. У римський період кераміка вироблялася та використовувалася у величезних кількостях, і література на цю тему багатьма мовами дуже обширна. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 21239195 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 53198 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1121219920 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:about
  • yes (en)
dbp:by
  • no (en)
dbp:label
  • Ancient Roman pottery (en)
dbp:onlinebooks
  • yes (en)
dbp:others
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • أُنتج الفخار بكميات هائلة في روما القديمة، لأغراض نفعية في معظم الحالات. عُثر على الفخار في جميع أنحاء الإمبراطورية الرومانية السابقة وخارجها. يُعد جبل تيستاشيو، تلًا ضخمًا للنفايات في روما، وهو مصنوع بالكامل تقريبًا من أمفورات محطمة كانت تُستخدم لنقل وتخزين السوائل والمنتجات الأخرى، ربما يكون زيت الزيتون الإسباني في الغالب، والذي يُحتمل أنه نُقل إلى مكان قريب واستُخدم كوقود رئيسي من أجل الإضاءة، إلى جانب استخدامه في المطبخ والغسيل في الحمامات. (ar)
  • [[Fitxer:Àmfora de salaons, segle i, Lucentum, MARQ.JPG|miniatura|Àmfora de salaons provinent de Lucentum (segle i aC, MARQ, Alacant)]] Sota el terme de ceràmica romana s'uneixen produccions de terrissa de molt diverses procedències, categories tècniques i zones de comercialització o difusió. Des de produccions locals fruit d'artesans anònims que assorteixen una demanda molt propera, fabricades amb tècniques i formes de la tradició local, fins a luxoses i sofisticades vaixelles amb influències hel·lenístiques i orientals, sortides de famosos tallers altament especialitzats, que signen els seus productes i els difonen pels racons més recòndits de l'orbe romà. Aquest fenomen abasta un espai cronològic molt extens, que comprèn des de l'època republicana –amb produccions com les campanianes, h (ca)
  • Pottery was produced in enormous quantities in ancient Rome, mostly for utilitarian purposes. It is found all over the former Roman Empire and beyond. Monte Testaccio is a huge waste mound in Rome made almost entirely of broken amphorae used for transporting and storing liquids and other products – in this case probably mostly Spanish olive oil, which was landed nearby, and was the main fuel for lighting, as well as its use in the kitchen and washing in the baths. (en)
  • Ceramiko estis produktita je enormaj kvantoj en antikva Romo, plejparte por utilismaj celoj. Ĝi troviĝas ĉie en la antaŭa Romia Imperio kaj plie. Monte Testaccio estas grandega holmo en Romo preskaŭ tute formita el rompitaj amforoj uzataj por transporti kaj stoki likvaĵojn kaj aliajn produktojn, en ĉi tiu okazo probable plejparte hispanidevenan olivoleon, kiu estis surterigita proksime, kaj estis la ĉefa brulaĵo por lumigi, krom ĝia ad en la kuirado kaj lavado en la banoj. (eo)
  • Cerámica romana es el conjunto de producciones de muy diversas procedencias, categorías técnicas y zonas de comercialización o difusión. Desde producciones locales fruto de artesanos anónimos que surten una demanda muy próxima, fabricadas con técnicas y formas de la tradición local, hasta lujosas y sofisticadas vajillas con influencias helenísticas y orientales salidas de afamados talleres altamente especializados que firman sus productos y los difunden por los más apartados rincones del orbe romano. Este fenómeno abarca un dilatado espacio cronológico, que comprende desde época republicana, con producciones como las campanienses, herederas directas de las cerámicas áticas y etruscas, que se remontan al siglo IV a. C., hasta el fin del Imperio con manufacturas que prolongan su tradición a (es)
  • Кераміку у Стародавньому Римі виготовляли у величезних кількостях, в основному для утилітарних цілей. Зустрічається по всій колишній Римській імперії та за її межами. Монте Тестаччо –величезний курган у Римі, майже повністю зроблений з розбитих амфор, які використовували для транспортування та зберігання рідин та інших продуктів – у даному випадку, ймовірно, переважно іспанської оливкової олії, яка виготовлялася неподалік і була основним паливом для освітлення, а також використовувалась на кухні та для миття у лазні . (uk)
rdfs:label
  • Ancient Roman pottery (en)
  • الفخار الروماني القديم (ar)
  • Ceràmica romana (ca)
  • Romia ceramiko (eo)
  • Cerámica romana (es)
  • Давньоримська кераміка (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License