| dbo:abstract
|
- La ruta comercial dels varegs als grecs (rus: Путь «из варяг в греки», Put iz variag v greki ) va ser una ruta comercial medieval que unia Escandinàvia, el Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient, que ocasionalment era conegut com a Imperi dels Grecs. La ruta va permetre als comerciants varegs establir al llarg d'aquesta ruta, un comerç directe i pròsper amb Constantinoble, i que alguns d'ells es van instal·lar en aquests territoris (actualment de Bielorússia, Rússia i Ucraïna). La ruta començava en algun dels centres comercials escandinaus, com Birka, Hedeby o Gotland, i després de travessar el mar Bàltic, s'endinsava en el golf de Finlàndia i seguia pel riu Nevà fins al llac Làdoga. Després, remuntava el riu Vólkhov, aigües amunt per les ciutats de Stàraia Làdoga i Veliki Nóvgorod, travessava el llac Ilmen i remuntava el . Des d'allà, els vaixells havien de fer un Portaje al riu Dniprò, prop de . Una segona ruta partia des del Bàltic i remuntava el riu Daugava i seguia al llarg del , fins a arribar a la regió de Smolensk, a la mateixa zona entre el Lóvat i el Dniprò, i també arribaven a Gniózdovo. Les dues rutes continuaven després aigües avall al llarg del Dniprò, creuant diverses zones de perillosos ràpids i arribaven a Kíev. Després d'entrar en el mar Negre seguien vorejant la seva costa occidental fins a arribar finalment a Constantinoble. La ruta probablement va ser establerta a finals del segle viii o principis del IX i va adquirir gran importància des del segle x fins al primer terç del segle xi, juntament amb la ruta comercial del Volga i la ruta comercial dels khàzars als alemanys. L'ús de la mateixa va decaure a partir de la segona meitat del segle xi, amb l'auge d'altres rutes alternatives que van sorgir amb les Croades. (ca)
- Cesta od Varjagů k Řekům (rusky Путь из варяг в греки, Puť iz varjag v greki; švédsky Vägen från varjagerna till grekerna; řecky Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνω) byla , která spojovala Skandinávii, Kyjevskou Rus a Byzantskou říši. Cesta umožnila obchodníkům v oblastech, kudy procházela, založit přímý výhodný obchod s Byzancí. Tím také podpořila další osídlení území dnešního Běloruska, Ruska a Ukrajiny. Tato dlouhá vodní cesta vedla přes Baltské moře, povodí jeho přítoků, povodí Dněpru a Černé moře. K této cestě existovala paralelní cesta – tzv. , která vedla přes Volhu a Kaspické moře, a také západní cesta, která spojovala sever s oblastí Středozemního moře. Známá je i mnohem starší verze této cesty vedoucí přímo z Baltského moře k Západní Dvině a odtud přes Dněpr do Černého moře. (cs)
- Η Εμπορική οδός Βαράγγων - Ελλήνων (ή του Δνείπερου) είναι όρος που χρησιμοποιείται από τους ιστορικούς για να περιγράψει την εμπορική δραστηριότητα μεταξύ των Βαράγγων και των Βυζαντινών κατά το Μεσαίωνα. Υπήρξε μία από τις δύο βασικές εμπορικές γραμμές των Βαράγγων - η άλλη ήταν η Οδός του Βόλγα. (el)
- Der Weg von den Warägern zu den Griechen (russisch Путь из варяг в греки) war eine von mittelalterlichen Kaufleuten und Kriegern genutzte (Handels-)Route über die Wasserwege Osteuropas. Sie verband die Ostseeregion mit dem Byzantinischen Reich. Der Weg spielte eine bedeutende Rolle bei der Ausbreitung der Herrschaft der Waräger über das von ihnen Gardarike (Reich der Burgen) genannte Gebiet der Ostslawen sowie bei der Gründung der Kiewer Rus. (de)
- La ruta comercial de los varegos a los griegos (en ruso, Путь «из варяг в греки», romanizado: Put iz varyag v greki; en sueco, Vägen från varjagerna till grekerna; en griego, Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνων) fue una ruta comercial medieval que unía Escandinavia, el Rus de Kiev y el Imperio romano de Oriente. La ruta permitió a los comerciantes varegos establecer a lo largo de la misma un comercio directo y próspero con el Imperio romano de oriente, y que algunos de ellos se instalaran en esos territorios (actualmente de Bielorrusia, Rusia y Ucrania). La ruta comenzaba en alguno de los centros comerciales escandinavos, como Birka, Hedeby o Gotland, y tras cruzar el mar Báltico, se adentraba en el golfo de Finlandia y seguía por el río Nevá hasta el lago Ládoga. Luego, remontaba el río Vóljov, aguas arriba de las ciudades de Stáraya Ládoga y Veliki Nóvgorod, cruzaba el lago Ilmen y remontaba el río Lovat. Desde allí, los barcos tenían que hacer un portaje al río Dniéper, cerca de Gnyózdovo. Una segunda ruta partía desde el Báltico y remontaba el río Dviná Occidental (Daugava) y seguía a lo largo del río Kasplya, hasta llegar a la región de Smolensk, a la misma zona entre el Lovat y el Dniéper, y también alcanzaban Gnyózdovo. Ambas rutas continuaban después aguas abajo a lo largo del Dniéper, cruzando varias zonas de peligrosos rápidos y llegaban a Kiev. Después de entrar en el mar Negro seguían bordeando su costa occidental hasta arribar finalmente a Constantinopla. La ruta probablemente fue establecida a finales del siglo VIII o principios del IX y adquirió gran importancia desde el siglo X hasta el primer tercio del siglo XI, junto con la ruta comercial del Volga y la ruta comercial de los jázaros a los alemanes. El uso de la misma decayó a partir de la segunda mitad del siglo XI, con el auge de otras rutas alternativas que surgieron con las Cruzadas. (es)
- The trade route from the Varangians to the Greeks was a medieval trade route that connected Scandinavia, Kievan Rus' and the Eastern Roman Empire. The route allowed merchants along its length to establish a direct prosperous trade with the Empire, and prompted some of them to settle in the territories of present-day Belarus, Russia and Ukraine. The majority of the route comprised a long-distance waterway, including the Baltic Sea, several rivers flowing into the Baltic Sea, and rivers of the Dnieper river system, with portages on the drainage divides. An alternative route was along the Dniestr river with stops on the Western shore of Black Sea. These more specific sub-routes are sometimes referred to as the Dnieper trade route and Dniestr trade route, respectively. The route began in Scandinavian trading centers such as Birka, Hedeby, and Gotland, the eastern route crossed the Baltic Sea, entered the Gulf of Finland, and followed the Neva River into Lake Ladoga. Then it followed the Volkhov River upstream past the towns of Staraya Ladoga and Velikiy Novgorod, crossed Lake Ilmen, and continued up the Lovat River, the Kunya River and possibly the . From there, a portage led to the and downstream to the Western Dvina River. From the Western Dvina, the ships went upstream along the Kasplya River and were portaged again to the (near Katyn), a tributary of the Dnieper. It seems probable that once the route was established, the goods were unloaded onto land transport to cross the portage and reloaded onto other waiting ships on the Dnieper. Along the Dnieper, the route crossed several major rapids and passed through Kiev. After entering the Black Sea, it followed its west coast to Constantinople. (en)
- La route commerciale des Varègues aux Grecs (biélorusse : Шлях з варагаў у грэкі, ukrainien : Шлях із варягів у греки (Chliakh iz variahiv ou hreky), russe : Путь из варяг в греки; en suédois : Vägen från varjagerna till grekerna ; en grec moderne : Εμπορική Οδός Βαράγγων – Ελλήνων) reliait la Scandinavie, la Rous’ kiévienne et l’empire byzantin. Elle permit aux marchands varègues venant de Suède d’établir des liens directs avec Byzance et incita certains d’entre eux à s’établir le long de son parcours dans les pays qui sont aujourd’hui la Biélorussie, la Russie et l’Ukraine. Partant de la mer Baltique, la plus fréquentée conduisait au lac Ladoga, puis au lac Ilmen et, par une série de portages ou vololks, rejoignait le Dniepr jusqu’à la mer Noire. D'autres rejoignaient le Dniepr par la Dvina occidentale ou le Dniestr par la Vistule et le San. (fr)
- La via variago-greca (in russo: Путь «из варяг в греки»?, traslitterato: Put' iz varjag v greki; in svedese: Vägen från varjagerna till grekerna; in greco: Εμπορική Οδός Βαράγγων-Ελλήνων) era una via di comunicazione che permetteva di unire in un'unica vasta rete di scambi la Scandinavia, la Rus' di Kiev e l'Impero bizantino. Essa consentiva da un lato alle popolazioni settentrionali di acquistare i prodotti più raffinati della manifattura greca (vetro, tessuti e altri prodotti finiti), dall'altro forniva all'Impero bizantino un mezzo per ottenere materie prime ma anche schiavi ed era utilizzata altresì per reclutare la forte e temibile guardia variaga. La via attraversava una serie di vie d'acqua, fluviali e marittime, che si estendevano tra il mar Nero e il mar Baltico. Il percorso aveva inizio in Scandinavia, in centri commerciali come Birka, Hedeby e Gotland, attraversava il mar Baltico, entrava nel golfo di Finlandia, risaliva la Neva fino al lago Ladoga. In seguito seguiva il corso del fiume Volkhov, attraversando le città di Staraja Ladoga e Velikij Novgorod. Superava dunque il lago Il'men' e poi il fiume Lovat. A questo punto le imbarcazioni venivano trasbordate fino al fiume Dnieper, presso Gnëzdovo. Un percorso alternativo dal Baltico al Dnieper seguiva la Dvina occidentale (Daugava) e il fino al Dnieper. Dal Dnieper il viaggio proseguiva fino a Kiev, entrando in seguito nel mar Nero. Navigando lungo la sua costa occidentale si giungeva a Sulina, Conopa e Constantia e infine a Costantinopoli. Un altro percorso alternativo era sul fiume Nistro e con le stesse fermate sulla costa occidentale del mar Nero. (it)
- ヴァリャーグからギリシアへの道（ヴァリャーグからギリシアへのみち、ロシア語: Путь из варяг в греки、スウェーデン語: Vägen från varjagerna till grekerna、ギリシア語: Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνων、ヴァリャギからグレキへの道）は、河川にそってルーシを縦断し、またバルト海を越えてスカンディナヴィア、黒海を越えて東ローマ帝国へも至る水上交易路である。8世紀から13世紀にかけて存在したこの交易路を通して、バルト海沿岸に住むヴァリャーグは、行動範囲を東欧南部やアナトリア半島まで拡大させた。またルーシの商人は、この道をスカンディナヴィアやコンスタンティノープルとの交易のために利用した。ルーシの歴史を記した『原初年代記』では、この道は「из Варягъ въ Грѣкы」（ヴァリャギからグレキへ）と記されている。 （留意事項）以下の「主幹ルート」・「分岐ルート」の名称は、説明上便宜的に用いた用語である。また「ルーシ」はおおよそキエフ大公国の支配領域を指す。地名は現在の現地の言語の転写表記よりも、歴史学的文献等において一般的と思われる表記を優先している。 (ja)
- De handelsroute van de Varjagen naar de Grieken was een handelsroute die vrijwel geheel over water ging en die Scandinavië, het Kievse Rijk en het Byzantijnse Rijk met elkaar verbond. De route stelde de Varjagen in staat om een profijtelijke handel met het Byzantijnse Rijk op te zetten. Naar de Varjaagse stam der Roes werd het gebied langs de route bekend als het land van de Roes. Uiteindelijk stichtten deze Varjagen het Kievse Rijk, grofweg het gebied dat nu bestaat uit Wit-Rusland, Oekraïne en westelijke delen van Rusland. (nl)
- Szlak od Waregów do Greków (starorus. Путь изъ варѧгъ въ греки), wielka droga od Normanów do Grecji lub szlak wschodni (staronord. Austrvegr) – szlak handlowy łączący we wczesnym średniowieczu Skandynawię z Konstantynopolem i Bliskim Wschodem za pośrednictwem sieci rzek. Odkryty i wykorzystywany przez wikińskich Waregów, służył zarówno wyprawom handlowym, jak i łupieżczym. Efektem istnienia szlaku było powstanie w IX wieku Rusi. (pl)
- A rota comercial dos varegues com os gregos (em russo: Путь «из варяг в греки; romaniz.: Put' "iz varyag v grʲeki"; em sueco: Vägen från varjagerna till grekerna; em grego: Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνων; romaniz.: Emporikē Odós Barággōn - Ellēnōn) foi uma rota comercial que conectou a Escandinávia, a Rússia de Quieve e o Império Bizantino. A rota permitiu que comerciantes estabelecessem ao longo dela um próspero comércio com Bizâncio, e levou alguns deles a se assentarem nos territórios das atuais Bielorrússia, Rússia e Ucrânia. Era de longa distância e incluía a hidrovia do mar Báltico, vários rios que desembocam no Báltico, e rios do sistema do rio Dniepre com transporte terrestre das embarcações nas divisórias de águas. A rota iniciava nos centros comerciais escandinavos tais como Birka, Hedeby e Gotlândia, cruzava o mar Báltico, entrava no golfo da Finlândia, seguia o rio Neva ao lago Ládoga. Em seguida, seguia o rio Volchova, passando pelas cidades de Antiga Ladoga e Novogárdia Magna, cruzava o lago Ilmen e subia os rios , e possivelmente o . De lá, levou-se por terra as embarcações até o e, rio acima, para o rio Duína Ocidental. Do Duína Ocidental, os navios foram rio acima para o e novamente foram carregados para o rio Katyn, um tributário do rio Dniepre. Ao longo do Dniepre, a rota cruzou grandes corredeiras e passou por Quieve, e após entrar no mar Negro seguiu pela costa até Constantinopla. (pt)
- Vägen från varjagerna till grekerna (ryska: «Путь из варяг в греки», Put iz varyag v greki) var enligt den gammalryska Nestorskrönikan en färdled som sammanband Skandinavien, Kievriket och Bysantinska riket med hjälp av Östeuropas vattenvägar. Krönikans text i detta avsnitt lyder enligt den senaste svenska översättningen: Lovot heter i dag Lovat, Nevo är Ladoga och Neva och med Varjagiska havet åsyftas Östersjön. Med grekerna menas det Bysantinska riket, vars huvudstad var Konstantinopel (dagens turkiska Istanbul) – skandinaverna kallade staden Miklagård. Äldre svensk forskning tänkte sig att leden varit en genomgående handelsled mellan det vikingatida Skandinavien och Bysans. Emellertid finns det påtagligt ont om bysantinska arkeologiska fynd från vikingatiden i Skandinavien. Bysantinska mynt är således, jämfört med de islamska från denna tid, verkliga rariteter. De kontakter som är kända från inskriptioner på runstenar är först från 1000-talet, främst dess senare del, och syftar uppenbarligen oftast på män som gått ut som kejserliga legosoldater. Handelsförbindelser mellan de fornryska furstendömena, speciellt Kiev, och Bysans är däremot kända från många källor från 900-talet. Det har aldrig varit möjligt att färdas med båt hela sträckan längs leden. Den över 500 km långa floden Lovat, som nämns i krönikan, är i sitt översta och mellersta lopp smal och stenig. Den har en häftig vårflod, som man i historisk tid utnyttjat till flottning. På sommaren sinar den. Svenska och norska arkeologer gjorde på 1990-talet färdexperiment med båtar av vikingatida typ, bland annat med båten Aifur, längs hela sträckan. Detta tillförde värdefull, jämförande kunskap. Det är rimligt att tänka sig, att resenärer följde Lovats ofarbara partier till fots eller i sadeln. (sv)
- Путь «из варя́г в гре́ки» (также Варя́жский путь или Восто́чный путь) — водный (морской и речной) путь из Балтийского моря через Восточную Европу в Византию. Один из водных путей экспансии варягов из района проживания (побережье Балтийского моря) на юг — в Юго-Восточную Европу и Малую Азию в начале X века — середине XIII века. Как пишет академик Д. С. Лихачёв, этот торговый путь «был в Европе наиболее важным вплоть до XII века, когда европейская торговля между югом и севером переместилась на запад». (ru)
- Шлях із варя́гів у гре́ки, Варязькі шляхи («Грецький шлях») — назва основного водного торгового шляху Київської Русі, що зв'язував північні райони країни з південними руськими землями і скандинавські країни з Візантійською імперією. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Η Εμπορική οδός Βαράγγων - Ελλήνων (ή του Δνείπερου) είναι όρος που χρησιμοποιείται από τους ιστορικούς για να περιγράψει την εμπορική δραστηριότητα μεταξύ των Βαράγγων και των Βυζαντινών κατά το Μεσαίωνα. Υπήρξε μία από τις δύο βασικές εμπορικές γραμμές των Βαράγγων - η άλλη ήταν η Οδός του Βόλγα. (el)
- Der Weg von den Warägern zu den Griechen (russisch Путь из варяг в греки) war eine von mittelalterlichen Kaufleuten und Kriegern genutzte (Handels-)Route über die Wasserwege Osteuropas. Sie verband die Ostseeregion mit dem Byzantinischen Reich. Der Weg spielte eine bedeutende Rolle bei der Ausbreitung der Herrschaft der Waräger über das von ihnen Gardarike (Reich der Burgen) genannte Gebiet der Ostslawen sowie bei der Gründung der Kiewer Rus. (de)
- ヴァリャーグからギリシアへの道（ヴァリャーグからギリシアへのみち、ロシア語: Путь из варяг в греки、スウェーデン語: Vägen från varjagerna till grekerna、ギリシア語: Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνων、ヴァリャギからグレキへの道）は、河川にそってルーシを縦断し、またバルト海を越えてスカンディナヴィア、黒海を越えて東ローマ帝国へも至る水上交易路である。8世紀から13世紀にかけて存在したこの交易路を通して、バルト海沿岸に住むヴァリャーグは、行動範囲を東欧南部やアナトリア半島まで拡大させた。またルーシの商人は、この道をスカンディナヴィアやコンスタンティノープルとの交易のために利用した。ルーシの歴史を記した『原初年代記』では、この道は「из Варягъ въ Грѣкы」（ヴァリャギからグレキへ）と記されている。 （留意事項）以下の「主幹ルート」・「分岐ルート」の名称は、説明上便宜的に用いた用語である。また「ルーシ」はおおよそキエフ大公国の支配領域を指す。地名は現在の現地の言語の転写表記よりも、歴史学的文献等において一般的と思われる表記を優先している。 (ja)
- De handelsroute van de Varjagen naar de Grieken was een handelsroute die vrijwel geheel over water ging en die Scandinavië, het Kievse Rijk en het Byzantijnse Rijk met elkaar verbond. De route stelde de Varjagen in staat om een profijtelijke handel met het Byzantijnse Rijk op te zetten. Naar de Varjaagse stam der Roes werd het gebied langs de route bekend als het land van de Roes. Uiteindelijk stichtten deze Varjagen het Kievse Rijk, grofweg het gebied dat nu bestaat uit Wit-Rusland, Oekraïne en westelijke delen van Rusland. (nl)
- Szlak od Waregów do Greków (starorus. Путь изъ варѧгъ въ греки), wielka droga od Normanów do Grecji lub szlak wschodni (staronord. Austrvegr) – szlak handlowy łączący we wczesnym średniowieczu Skandynawię z Konstantynopolem i Bliskim Wschodem za pośrednictwem sieci rzek. Odkryty i wykorzystywany przez wikińskich Waregów, służył zarówno wyprawom handlowym, jak i łupieżczym. Efektem istnienia szlaku było powstanie w IX wieku Rusi. (pl)
- Путь «из варя́г в гре́ки» (также Варя́жский путь или Восто́чный путь) — водный (морской и речной) путь из Балтийского моря через Восточную Европу в Византию. Один из водных путей экспансии варягов из района проживания (побережье Балтийского моря) на юг — в Юго-Восточную Европу и Малую Азию в начале X века — середине XIII века. Как пишет академик Д. С. Лихачёв, этот торговый путь «был в Европе наиболее важным вплоть до XII века, когда европейская торговля между югом и севером переместилась на запад». (ru)
- Шлях із варя́гів у гре́ки, Варязькі шляхи («Грецький шлях») — назва основного водного торгового шляху Київської Русі, що зв'язував північні райони країни з південними руськими землями і скандинавські країни з Візантійською імперією. (uk)
- La ruta comercial dels varegs als grecs (rus: Путь «из варяг в греки», Put iz variag v greki ) va ser una ruta comercial medieval que unia Escandinàvia, el Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient, que ocasionalment era conegut com a Imperi dels Grecs. La ruta va permetre als comerciants varegs establir al llarg d'aquesta ruta, un comerç directe i pròsper amb Constantinoble, i que alguns d'ells es van instal·lar en aquests territoris (actualment de Bielorússia, Rússia i Ucraïna). (ca)
- Cesta od Varjagů k Řekům (rusky Путь из варяг в греки, Puť iz varjag v greki; švédsky Vägen från varjagerna till grekerna; řecky Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνω) byla , která spojovala Skandinávii, Kyjevskou Rus a Byzantskou říši. Cesta umožnila obchodníkům v oblastech, kudy procházela, založit přímý výhodný obchod s Byzancí. Tím také podpořila další osídlení území dnešního Běloruska, Ruska a Ukrajiny. Tato dlouhá vodní cesta vedla přes Baltské moře, povodí jeho přítoků, povodí Dněpru a Černé moře. (cs)
- La route commerciale des Varègues aux Grecs (biélorusse : Шлях з варагаў у грэкі, ukrainien : Шлях із варягів у греки (Chliakh iz variahiv ou hreky), russe : Путь из варяг в греки; en suédois : Vägen från varjagerna till grekerna ; en grec moderne : Εμπορική Οδός Βαράγγων – Ελλήνων) reliait la Scandinavie, la Rous’ kiévienne et l’empire byzantin. Elle permit aux marchands varègues venant de Suède d’établir des liens directs avec Byzance et incita certains d’entre eux à s’établir le long de son parcours dans les pays qui sont aujourd’hui la Biélorussie, la Russie et l’Ukraine. Partant de la mer Baltique, la plus fréquentée conduisait au lac Ladoga, puis au lac Ilmen et, par une série de portages ou vololks, rejoignait le Dniepr jusqu’à la mer Noire. D'autres rejoignaient le Dniepr par la Dv (fr)
- La ruta comercial de los varegos a los griegos (en ruso, Путь «из варяг в греки», romanizado: Put iz varyag v greki; en sueco, Vägen från varjagerna till grekerna; en griego, Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνων) fue una ruta comercial medieval que unía Escandinavia, el Rus de Kiev y el Imperio romano de Oriente. La ruta permitió a los comerciantes varegos establecer a lo largo de la misma un comercio directo y próspero con el Imperio romano de oriente, y que algunos de ellos se instalaran en esos territorios (actualmente de Bielorrusia, Rusia y Ucrania). (es)
- The trade route from the Varangians to the Greeks was a medieval trade route that connected Scandinavia, Kievan Rus' and the Eastern Roman Empire. The route allowed merchants along its length to establish a direct prosperous trade with the Empire, and prompted some of them to settle in the territories of present-day Belarus, Russia and Ukraine. The majority of the route comprised a long-distance waterway, including the Baltic Sea, several rivers flowing into the Baltic Sea, and rivers of the Dnieper river system, with portages on the drainage divides. An alternative route was along the Dniestr river with stops on the Western shore of Black Sea. These more specific sub-routes are sometimes referred to as the Dnieper trade route and Dniestr trade route, respectively. (en)
- La via variago-greca (in russo: Путь «из варяг в греки»?, traslitterato: Put' iz varjag v greki; in svedese: Vägen från varjagerna till grekerna; in greco: Εμπορική Οδός Βαράγγων-Ελλήνων) era una via di comunicazione che permetteva di unire in un'unica vasta rete di scambi la Scandinavia, la Rus' di Kiev e l'Impero bizantino. Essa consentiva da un lato alle popolazioni settentrionali di acquistare i prodotti più raffinati della manifattura greca (vetro, tessuti e altri prodotti finiti), dall'altro forniva all'Impero bizantino un mezzo per ottenere materie prime ma anche schiavi ed era utilizzata altresì per reclutare la forte e temibile guardia variaga. La via attraversava una serie di vie d'acqua, fluviali e marittime, che si estendevano tra il mar Nero e il mar Baltico. (it)
- A rota comercial dos varegues com os gregos (em russo: Путь «из варяг в греки; romaniz.: Put' "iz varyag v grʲeki"; em sueco: Vägen från varjagerna till grekerna; em grego: Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνων; romaniz.: Emporikē Odós Barággōn - Ellēnōn) foi uma rota comercial que conectou a Escandinávia, a Rússia de Quieve e o Império Bizantino. A rota permitiu que comerciantes estabelecessem ao longo dela um próspero comércio com Bizâncio, e levou alguns deles a se assentarem nos territórios das atuais Bielorrússia, Rússia e Ucrânia. Era de longa distância e incluía a hidrovia do mar Báltico, vários rios que desembocam no Báltico, e rios do sistema do rio Dniepre com transporte terrestre das embarcações nas divisórias de águas. (pt)
- Vägen från varjagerna till grekerna (ryska: «Путь из варяг в греки», Put iz varyag v greki) var enligt den gammalryska Nestorskrönikan en färdled som sammanband Skandinavien, Kievriket och Bysantinska riket med hjälp av Östeuropas vattenvägar. Krönikans text i detta avsnitt lyder enligt den senaste svenska översättningen: Lovot heter i dag Lovat, Nevo är Ladoga och Neva och med Varjagiska havet åsyftas Östersjön. Med grekerna menas det Bysantinska riket, vars huvudstad var Konstantinopel (dagens turkiska Istanbul) – skandinaverna kallade staden Miklagård. (sv)
|
.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
