| dbo:abstract
|
- السيادة هي الحق الكامل للهيئة الحاكمة وسلطتها على نفسها، دون أي تدخل من جهات أو هيئات خارجية. في النظرية السياسية، السيادة مصطلح أساسي يعيّن السلطة العليا على بعض الكيانات السياسية. في القانون الدولي، يشير مفهوم السيادة المهم إلى ممارسة الدولة للسلطة. تشير السيادة القانونية إلى الحق القانوني بفعل ذلك، والسيادة الواقعية إلى القدرة على فعل ذلك، والسيادة الحقيقية إلى القيام بذلك أيضاً. يمكن أن يصبح هذا موضوعًا يثير بلبلةً خاصةً عند فشل التوقع المعتاد بأن السيادة القانونية والواقعية موجودة في مكان إثارة الاهتمام وفي وقت نفسه وتكمن داخل نفس المنظمة. يمكن أن نشير أيضًا إلى العاهل الذي يَحكم مملكةً ذات سيادة باسم صاحب السيادة. (ar)
- La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat. Per a alguns autors, els elements mínims, però necessaris, perquè una societat humana pugui ser inclosa en la categoria d'Estat són quatre: Població, Territori, Sobirania i Reconeixement internacional, i entenen que en cas contrari es tracta d'una regió, o d'un poble, o inclús davant d'una nació en sentit cultural, però no davant d'un Estat. Montesquieu determinà en la seva Teoria de l'Estat que només quan un poble és capaç d'exercir aquestes Potestats de manera exclusiva i suprema —sense estar supeditats a cap altre— aquest poble s'ha constituït en Estat. Per a Montesquieu les Potestats es redueixen a tres: Legislativa, Executiva i Judicial, per bé que els historiadors assenyalen que la sobirania acaba resultant inviable sense altres dues Potestats més: del territori i recursos econòmics. Aquestes cinc Potestats —poders— són exercits en els estats democràtics per mitjà de les Institucions, que són les úniques dipositàries de l'«Auctoritas» per exercir aquestes «Potestas» amb l'ús legítim de la i de la violència sobre una població en un circumscrit territori. D'aquesta manera les institucions —formades per persones— esdevenen l'encarnació d'una mera abstracció, la Sobirania. En el món contemporani el quadre d'institucions que encarnen la Sobirania són les següents: Parlament (Potestat legislativa), Govern i Administració (Potestat executiva), Òrgans Judicials (Potestat judicial), Exèrcit (Potestat defensiva) i Hisenda (Potestat econòmica). Ara bé, cada Estat es constitueix en una determinada Forma política, que pot ser classificada en funció del repartiment de les Potestats que exerceixen les Institucions d'un Estat; així, si una sola institució monopolitza tots els poders s'està davant d'un estat dictatorial, mentre que si hi ha divisió de poders s'està davant d'un estat de dret. (ca)
- Svrchovanost (též suverenita) je právo vykonávat neomezeně moc na území státu, které náleží každému nezávislému státu, a co zároveň nezakazuje mezinárodní právo. Mezinárodní právo je potřeba však vždy přenést do práva vnitrostátního, aby mělo na území státu platnost. V reprezentativních (zastupitelských) demokraciích propůjčují občané toto své právo k vykonáváním svým reprezentantům (zastupitelům) po dobu jejich mandátu. (cs)
- Στο Διεθνές Δίκαιο καθώς και στη διεθνή πολιτική σκηνή ο όρος κυριαρχία χρησιμοποιείται προκειμένου να υποδηλώσει την ανεξαρτησία αλλά και την αυτονομία ενός Κράτους, ακριβώς επί των σχέσεών του με άλλα Κράτη. Επίσης ο συναφής όρος εθνική κυριαρχία που χρησιμοποιείται και αυτός ευρύτατα, με λιγότερη ίσως αυστηρότητα, υποδηλώνει (καταδεικνύει) το δικαίωμα ή την αξίωση μιας εθνικής ομάδας για αυτοδιάθεση ή ελεύθερη εκλογή διακυβέρνησης. (el)
- Suvereneco estas "La plej supera povo interne de regno" kaj "Sendependeco de regno en ĝiaj eksteraj rilatoj". (eo)
- La soberanía es el poder político supremo que corresponde a un Estado independiente, sin interferencias externas. En teoría política, la soberanía es un término sustantivo que designa la autoridad suprema que posee el poder último e inapelable sobre algún sistema de gobernabilidad. La soberanía de las personas o la soberanía popular es la base moderna de los estados democráticos a través del mundo. (es)
- Unter dem Begriff Souveränität (französisch souveraineté, aus mittellateinisch superanus ‚darüber befindlich‘, ‚überlegen‘) versteht man in der Rechtswissenschaft die Fähigkeit einer natürlichen oder juristischen Person zu ausschließlicher rechtlicher Selbstbestimmung. Diese Selbstbestimmungsfähigkeit wird durch Eigenständigkeit und Unabhängigkeit des Rechtssubjektes gekennzeichnet und grenzt sich so vom Zustand der Fremdbestimmung ab. In der Politikwissenschaft versteht man darunter die Eigenschaft einer Institution, innerhalb eines politischen Ordnungsrahmens einziger Ausgangspunkt der gesamten Staatsgewalt zu sein. Geprägt wurde der Begriff im 16. Jahrhundert durch die Absolutismuslehre des französischen Staatsphilosophen Jean Bodin. (de)
- Burujabetza, burujabetasuna edo subiranotasuna nazio, herrialde nahiz herri bateko lurraldea eta herritarrak gobernatzeko ahalmena, eskumena eta eskubidea da. Burujabetza duen nazio, herrialde nahiz herria burujabea dela esaten da. Gizabanakoen eta taldeen historian boterea da protagonista garrantzitsuenetarikoa. Horrexegatik, hori da zuzenbide nahiz zientzia eta filosofia politikoen ardatz. Boterearen teoria eta zientzia, , diziplina gisa oraindik askorik landu ez bada ere, historiako une orok berariazko boterearen doktrina landu du, eta horren arabera antolatu du bakoitzari dagokion botere eraginkorra. Esan daiteke Estatu modernoen boterearen doktrina berariazkoa dela burujabetza. Estatuaren espresio den heinean, kontzeptu historikoa da, Estatuaren beraren bilakaerarekin batera baita garatzen. Hala ere, burujabetasun kontzeptuak elementu aldaezinak ere baditu. Burujabetza gizarte politiko baten aginpide goreneko boterea da, eta beste edozein botereren gainean dago. Botere horren sortzailea da haren jabe bakarra, burujabetzak iturburua ez baitu beste inolako botere motatan. Goreneko botererik ez duten gainerako giza elkarte guztiak multzo honetatik kanpo geratzen dira. Gehiago zehaztuz, burujabetzak esan nahi botere politikoa ez dagoela goi mailako beste botere baten mende, bera baita aginte gorena. Botere politikoa bere erabakiak beste botere baten ondorio ez direnean da burujabe. Arestian aipatu bezala, giza historiaren une bakoitzean gauzatu den egokituz eratu da burujabetza. Boterearen kontzeptua modu batean edo bestean erabili arren, burujabetza esaten den guztietan goreneko botere politikoaz ari gara. (eu)
- Kedaulatan adalah suatu hak eksklusif untuk menguasai suatu wilayah pemerintahan, masyarakat, atau atas diri sendiri. Terdapat penganut dalam dua teori yaitu berdasarkan pemberian dari Tuhan atau Masyarakat. Dalam hukum konstitusi dan , konsep kedaulatan terkait dengan suatu pemerintahan yang memiliki kendali penuh urusan dalam negerinya sendiri dalam suatu wilayah atau batas teritorial atau geografisnya, dan dalam konteks tertentu terkait dengan berbagai organisasi atau lembaga yang memiliki yurisdiksi hukum sendiri. Penentuan apakah suatu entitas merupakan suatu entitas yang berdaulat bukanlah sesuatu yang pasti, melainkan sering kali merupakan masalah sengketa diplomatik. Beberapa pemikiran mengenai kedaulatan dan pemegang kedaulatan suatu negara setelah revolusi Prancis dikemukakan oleh Jean-Jacques Rousseau dalam karyanya Du Contrat Social Ou Principes Du Droit Politique (Mengenai Kontrak Sosial atau Prinsip-prinsip Hak Politik) membagi tingkat kedaulatan menjadi dua yaitu de facto dan de jure. (in)
- Sovereignty is the defining authority within individual consciousness, social construct, or territory. Sovereignty entails hierarchy within the state, as well as external autonomy for states. In any state, sovereignty is assigned to the person, body, or institution that has the ultimate authority over other people in order to establish a law or change an existing law. In political theory, sovereignty is a substantive term designating supreme legitimate authority over some polity. In international law, sovereignty is the exercise of power by a state. De jure sovereignty refers to the legal right to do so; de facto sovereignty refers to the factual ability to do so. This can become an issue of special concern upon the failure of the usual expectation that de jure and de facto sovereignty exist at the place and time of concern, and reside within the same organization. (en)
- La souveraineté (dérivé de « souverain », du latin médiéval superus, de super, « dessus », fin XIIe siècle) désigne l'exercice du pouvoir sur une zone géographique et sur la population qui l'occupe. La notion de souveraineté ne doit pas être confondue avec celle de suzeraineté, même si les deux termes émergent avec la langue française à partir du Moyen Âge sur la base d'une racine latine commune, super, désignant ce qui est au-dessus, au sommet. De facto, la dignité de roi est placée au sommet de la pyramide féodale en tant que suzerain, et aucun pouvoir, qu'il soit séculier ou ecclésiastique, ne lui est supérieur, c'est-à-dire qu'aucune autre entité exerçant un pouvoir n'est susceptible d'avoir l'autorité nécessaire et reconnue pour réformer, contredire ou annuler ses décisions, ni lui imposer le paiement d'aucun tribut. L'adjectif souverain est employé pendant l'Ancien Régime pour désigner les cours de justice de dernier ressort, notamment les parlements, mais aussi les cours de la Table de marbre et des Eaux et forêts, par la suite à partir du XIXe siècle la Cour de cassation et le Conseil d'État. (fr)
- 主権（しゅけん、仏: Souveraineté、英: Sovereignty）とは、国家の構成要素のうち、最高・独立・絶対の権力、または近代的な領域国家における意思決定と秩序維持における最高で最終的な政治的権威を指す。国家主権（こっかしゅけん）のこと。国が国家であるために有する権利。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 주권 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 주권(主權, 영어: sovereignty)의 개념에 대해서는 정치학자들마다 다양한 정의가 존재한다. 국가주권 또는 국권이라 부르기도 한다. 근대적 주권의 개념이 형성되고 있던 시기에 주권론을 펼친 장 보댕과 나치 치하에서 정치철학을 연구한 바 있던 카를 슈미트의 정의는 그 가운데서도 특히 살펴볼 만한 정의라고 할 수 있다.
* "주권은 국가의 절대적이며 영구적인 권력이다(장 보댕)"
* "주권은 를 선포할 수 있는 권력을 의미한다(카를 슈미트)" 주권은 영토, 국민과 함께 국가를 구성하는 3대 요소 중 하나이다. 현대 세계에 어느 국가의 주권도 미치지 않는 지역은 남극 대륙뿐이다. (ko)
- Soevereiniteit of souvereiniteit is het recht van een bestuursorgaan om het hoogste gezag uit te oefenen zonder dat verantwoording is verschuldigd aan een ander orgaan. Legitimatie van dit gezag kan vanuit verschillende gezichtspunten benaderd worden, zoals volkssoevereiniteit of godssoevereiniteit. Het begrip komt waarschijnlijk van het Latijnse superanus of suprema potestas. In moderne staten is al het recht dat binnen het territorium geldt doorgaans terug te voeren op een grondwet of constitutie. Door middel van het soevereiniteitsbegrip wordt aangegeven waarom de grondwet geldt. In het geval van volkssoevereiniteit is dat bijvoorbeeld zo omdat het volk geacht wordt de constitutie te hebben opgesteld. In het geval van vorstensoevereiniteit wordt de vorst geacht de constitutie te hebben opgesteld. In het moderne internationaal recht is soevereiniteit een belangrijk concept, omdat het gaat om het respect voor elkaars grenzen en het recht om gezag uit te mogen oefenen binnen de grenzen van een nationale staat, het zelfbeschikkingsrecht. Dit betekent dat een andere staat niet het recht heeft zich te bemoeien met de binnenlandse aangelegenheden en zich onthoudt van agressie tegen de soevereine staat (non-interventie). Soevereiniteit betekent ook dat een soevereine staat geen enkel gezag over een andere soevereine staat kan uitoefenen en diens territoriale integriteit moet respecteren. Het begrip had in de geschiedenis ook andere betekenissen. (nl)
- Suwerenność (z ang. sovereign „suweren(ny)” i fr. souverain „najwyższy” od łac. super „nad; dodatkowo”) – zdolność do samodzielnego, niezależnego od innych podmiotów, sprawowania władzy politycznej nad określonym terytorium, grupą osób lub samym sobą. Suwerenność państwa obejmuje niezależność w sprawach wewnętrznych i zewnętrznych. Słowa „suwerenność” użył po raz pierwszy Jean Bodin w 1576 roku, a po nim Cardin Le Bret w 1632. Obaj pojmowali ją jako wyłączność monarchy do sprawowania władzy ustawodawczej i wykonawczej na terenie swego państwa. (pl)
- La sovranità è l'espressione della somma dei poteri di governo (legislativo, esecutivo e giudiziario), riconosciuta a un soggetto di diritto pubblico internazionale (es. Stato) che può essere una persona o un organo collegiale. La modalità in cui questa somma di poteri è organizzata e ripartita è detta forma di governo. (it)
- Суверените́т (через нем. Souveränität от фр. souveraineté — верховная власть, верховенство, господство) — независимость государства во внешних делах и верховенство государственной власти во внутренних делах. Для обозначения этого понятия используется также термин государственный суверенитет для отличия от понятий национального и народного суверенитета. В современной политологии рассматривается также суверенитет личности или гражданина. К примеру в XVI в. Ж. Боден отождествлял суверенитет с комплексом прав, проистекающих из него, и относил к ним: право законодательства; право войны и мира; право назначения высших должностных лиц; право верховной юрисдикции; право на верность и повиновение; право помилования; право чеканки монеты; право налогообложения. (ru)
- De acordo com Jean Bodin (1530-1596), soberania refere-se à entidade que não conhece superior na ordem externa nem igual na ordem interna. Nas estritas palavras do renascentista francês, "a soberania é o poder absoluto e perpétuo de um Estado-Nação". Esse conceito se relaciona com a autoridade suprema, geralmente no âmbito de um país. É o direito exclusivo de uma autoridade suprema sobre um grupo de pessoas — em regra, uma nação. Há casos em que essa soberania é atribuída a um indivíduo, como na monarquia absolutista, na qual o líder é chamado genericamente de soberano ou se atribui a algum Deus, como no caso do Daesh. Entende-se por soberania a qualidade máxima de poder social por meio da qual as normas e decisões elaboradas pelo Estado prevalecem sobre as normas e decisões emanadas de grupos sociais intermediários, tais como família, escola, empresa e religião. Nesse sentido, no âmbito interno, a soberania estatal traduz a superioridade de suas diretrizes na organização da vida comunitária. No âmbito externo, a soberania traduz, por sua vez, a ideia de igualdade de todos os Estados na comunidade internacional, associada à independência nacional. A soberania se manifesta, principalmente, pela constituição de um sistema de normas jurídicas capaz de estabelecer as pautas fundamentais do dentro de uma territorialidade. O conceito de "soberania" foi teorizado por Bodin no primeiro livro de sua obra Os seis livros da República (1576), no qual sustentava a seguinte tese: a monarquia francesa é de origem hereditária; o rei não está sujeito a condições postas pelo povo; todo o poder do Estado pertence ao Rei e não pode ser partilhado com mais ninguém (clero, nobreza ou povo). Porém, na Monarquia Constitucional Parlamentarista tanto o monarca quanto a nação são os soberanos sendo o monarca a identidade e representação da nação por não estar vinculado a partidos, facções ou ideologias como os presidentes e políticos da república, apenas à nação como um todo. Como dizia a Constituição Imperial de 1824: "Art. 1. O Império do Brazil é a associação Política de todos os Cidadãos Brasileiros. Eles formam uma Nação livre, e independente, que não admite com qualquer outra laço algum de união, ou federação, que se oponha à sua Independência. Jean-Jacques Rousseau transfere o conceito de soberania da pessoa do governante para todo o povo, entendido como corpo político ou sociedade de cidadãos. A soberania é inalienável e indivisível e deve ser exercida pela vontade geral, denominada por soberania popular. Interessante notar que o termo soberania popular pode ser visto na Constituição da República Federativa do Brasil, em seu art. 14, caput. A partir do século XIX foi elaborado um conceito jurídico de soberania, segundo o qual esta não pertence a nenhuma autoridade particular, mas ao Estado enquanto pessoa jurídica. A noção jurídica de soberania orienta as relações entre Estados — na qualidade de potências, como diriam Kant e Rousseau — e enfatiza a necessidade de legitimação do poder político pela lei. (pt)
- Suveränitet är en term inom statsrätt och internationell rätt som åsyftar i sin moderna betydelse den högsta politiska makten i samhället samt självständighet (autonomi) från yttre kontroll. Begreppet kommer från suverän, som i äldre nomenklatur är en monark eller härskare, som suveräniteten ofta tillhör i kraft av ämbetet. Suveränitet skiljer med andra ord stater från vasallstater och delstater, och är vad som ger lagen kraft enligt maximen: det finns ingen lag utan en suverän. Statens rätt till suveränitet är en allmän rättsprincip, och delar av den brukar räknas som jus cogens. (sv)
- Держа́вний сувереніте́т — верховенство держави на своїй території і незалежність у міжнародних відносинах. Верховенство держави означає дію в межах її території тільки однієї публічної влади, яка визначає повноваження усіх державних органів і посадових осіб, а також підлеглість цій владі всього населення території. Незалежність держави в міжнародних відносинах — це її непідпорядкованість будь-якій зовнішній владі, владі інших держав. (uk)
- 主權（英語：sovereignty）是一種排他的、自我管理的政治權力，簡言之，即為「自主自決」的最高權威。擁有這種權力的個體，包括個人、國族、政府、國家，將會被認為是一個獨立自主的個體，可依自身意志行動，不受其他個體控制。對於國家來說，主權體現在在其領土管轄範圍內擁有的獨立自治自決權，是行政、立法、司法等公權力的來源，以及對外推動自主外交與軍事行動的權力來源。擁有主權的國家，即為獨立國家。主權的法律形式對內常規定於憲法或基本法中，對外則是國際的相互承認，因此它是國家最基本的特徵之一。國家主權的喪失往往意味著國家的解體或滅亡。 傳統社會有將主權來源歸給神或上帝的說法，現代國家一般認為主權的基礎來自人民，即人民主權。 當今主權的概念正因為其至高無上的排他性，外交官不斷援引之；跨國組織及企業設法規避之；諸如政治學家、憲法、國際法學家仍爭論之，討論全球化及國際及區域組織對主權概念的影响。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Svrchovanost (též suverenita) je právo vykonávat neomezeně moc na území státu, které náleží každému nezávislému státu, a co zároveň nezakazuje mezinárodní právo. Mezinárodní právo je potřeba však vždy přenést do práva vnitrostátního, aby mělo na území státu platnost. V reprezentativních (zastupitelských) demokraciích propůjčují občané toto své právo k vykonáváním svým reprezentantům (zastupitelům) po dobu jejich mandátu. (cs)
- Στο Διεθνές Δίκαιο καθώς και στη διεθνή πολιτική σκηνή ο όρος κυριαρχία χρησιμοποιείται προκειμένου να υποδηλώσει την ανεξαρτησία αλλά και την αυτονομία ενός Κράτους, ακριβώς επί των σχέσεών του με άλλα Κράτη. Επίσης ο συναφής όρος εθνική κυριαρχία που χρησιμοποιείται και αυτός ευρύτατα, με λιγότερη ίσως αυστηρότητα, υποδηλώνει (καταδεικνύει) το δικαίωμα ή την αξίωση μιας εθνικής ομάδας για αυτοδιάθεση ή ελεύθερη εκλογή διακυβέρνησης. (el)
- Suvereneco estas "La plej supera povo interne de regno" kaj "Sendependeco de regno en ĝiaj eksteraj rilatoj". (eo)
- La soberanía es el poder político supremo que corresponde a un Estado independiente, sin interferencias externas. En teoría política, la soberanía es un término sustantivo que designa la autoridad suprema que posee el poder último e inapelable sobre algún sistema de gobernabilidad. La soberanía de las personas o la soberanía popular es la base moderna de los estados democráticos a través del mundo. (es)
- Unter dem Begriff Souveränität (französisch souveraineté, aus mittellateinisch superanus ‚darüber befindlich‘, ‚überlegen‘) versteht man in der Rechtswissenschaft die Fähigkeit einer natürlichen oder juristischen Person zu ausschließlicher rechtlicher Selbstbestimmung. Diese Selbstbestimmungsfähigkeit wird durch Eigenständigkeit und Unabhängigkeit des Rechtssubjektes gekennzeichnet und grenzt sich so vom Zustand der Fremdbestimmung ab. In der Politikwissenschaft versteht man darunter die Eigenschaft einer Institution, innerhalb eines politischen Ordnungsrahmens einziger Ausgangspunkt der gesamten Staatsgewalt zu sein. Geprägt wurde der Begriff im 16. Jahrhundert durch die Absolutismuslehre des französischen Staatsphilosophen Jean Bodin. (de)
- 主権（しゅけん、仏: Souveraineté、英: Sovereignty）とは、国家の構成要素のうち、最高・独立・絶対の権力、または近代的な領域国家における意思決定と秩序維持における最高で最終的な政治的権威を指す。国家主権（こっかしゅけん）のこと。国が国家であるために有する権利。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 주권 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 주권(主權, 영어: sovereignty)의 개념에 대해서는 정치학자들마다 다양한 정의가 존재한다. 국가주권 또는 국권이라 부르기도 한다. 근대적 주권의 개념이 형성되고 있던 시기에 주권론을 펼친 장 보댕과 나치 치하에서 정치철학을 연구한 바 있던 카를 슈미트의 정의는 그 가운데서도 특히 살펴볼 만한 정의라고 할 수 있다.
* "주권은 국가의 절대적이며 영구적인 권력이다(장 보댕)"
* "주권은 를 선포할 수 있는 권력을 의미한다(카를 슈미트)" 주권은 영토, 국민과 함께 국가를 구성하는 3대 요소 중 하나이다. 현대 세계에 어느 국가의 주권도 미치지 않는 지역은 남극 대륙뿐이다. (ko)
- Suwerenność (z ang. sovereign „suweren(ny)” i fr. souverain „najwyższy” od łac. super „nad; dodatkowo”) – zdolność do samodzielnego, niezależnego od innych podmiotów, sprawowania władzy politycznej nad określonym terytorium, grupą osób lub samym sobą. Suwerenność państwa obejmuje niezależność w sprawach wewnętrznych i zewnętrznych. Słowa „suwerenność” użył po raz pierwszy Jean Bodin w 1576 roku, a po nim Cardin Le Bret w 1632. Obaj pojmowali ją jako wyłączność monarchy do sprawowania władzy ustawodawczej i wykonawczej na terenie swego państwa. (pl)
- La sovranità è l'espressione della somma dei poteri di governo (legislativo, esecutivo e giudiziario), riconosciuta a un soggetto di diritto pubblico internazionale (es. Stato) che può essere una persona o un organo collegiale. La modalità in cui questa somma di poteri è organizzata e ripartita è detta forma di governo. (it)
- Suveränitet är en term inom statsrätt och internationell rätt som åsyftar i sin moderna betydelse den högsta politiska makten i samhället samt självständighet (autonomi) från yttre kontroll. Begreppet kommer från suverän, som i äldre nomenklatur är en monark eller härskare, som suveräniteten ofta tillhör i kraft av ämbetet. Suveränitet skiljer med andra ord stater från vasallstater och delstater, och är vad som ger lagen kraft enligt maximen: det finns ingen lag utan en suverän. Statens rätt till suveränitet är en allmän rättsprincip, och delar av den brukar räknas som jus cogens. (sv)
- Держа́вний сувереніте́т — верховенство держави на своїй території і незалежність у міжнародних відносинах. Верховенство держави означає дію в межах її території тільки однієї публічної влади, яка визначає повноваження усіх державних органів і посадових осіб, а також підлеглість цій владі всього населення території. Незалежність держави в міжнародних відносинах — це її непідпорядкованість будь-якій зовнішній владі, владі інших держав. (uk)
- 主權（英語：sovereignty）是一種排他的、自我管理的政治權力，簡言之，即為「自主自決」的最高權威。擁有這種權力的個體，包括個人、國族、政府、國家，將會被認為是一個獨立自主的個體，可依自身意志行動，不受其他個體控制。對於國家來說，主權體現在在其領土管轄範圍內擁有的獨立自治自決權，是行政、立法、司法等公權力的來源，以及對外推動自主外交與軍事行動的權力來源。擁有主權的國家，即為獨立國家。主權的法律形式對內常規定於憲法或基本法中，對外則是國際的相互承認，因此它是國家最基本的特徵之一。國家主權的喪失往往意味著國家的解體或滅亡。 傳統社會有將主權來源歸給神或上帝的說法，現代國家一般認為主權的基礎來自人民，即人民主權。 當今主權的概念正因為其至高無上的排他性，外交官不斷援引之；跨國組織及企業設法規避之；諸如政治學家、憲法、國際法學家仍爭論之，討論全球化及國際及區域組織對主權概念的影响。 (zh)
- السيادة هي الحق الكامل للهيئة الحاكمة وسلطتها على نفسها، دون أي تدخل من جهات أو هيئات خارجية. في النظرية السياسية، السيادة مصطلح أساسي يعيّن السلطة العليا على بعض الكيانات السياسية. في القانون الدولي، يشير مفهوم السيادة المهم إلى ممارسة الدولة للسلطة. تشير السيادة القانونية إلى الحق القانوني بفعل ذلك، والسيادة الواقعية إلى القدرة على فعل ذلك، والسيادة الحقيقية إلى القيام بذلك أيضاً. يمكن أن يصبح هذا موضوعًا يثير بلبلةً خاصةً عند فشل التوقع المعتاد بأن السيادة القانونية والواقعية موجودة في مكان إثارة الاهتمام وفي وقت نفسه وتكمن داخل نفس المنظمة. (ar)
- La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat. Per a alguns autors, els elements mínims, però necessaris, perquè una societat humana pugui ser inclosa en la categoria d'Estat són quatre: Població, Territori, Sobirania i Reconeixement internacional, i entenen que en cas contrari es tracta d'una regió, o d'un poble, o inclús davant d'una nació en sentit cultural, però no davant d'un Estat. (ca)
- Burujabetza, burujabetasuna edo subiranotasuna nazio, herrialde nahiz herri bateko lurraldea eta herritarrak gobernatzeko ahalmena, eskumena eta eskubidea da. Burujabetza duen nazio, herrialde nahiz herria burujabea dela esaten da. Arestian aipatu bezala, giza historiaren une bakoitzean gauzatu den egokituz eratu da burujabetza. Boterearen kontzeptua modu batean edo bestean erabili arren, burujabetza esaten den guztietan goreneko botere politikoaz ari gara. (eu)
- Kedaulatan adalah suatu hak eksklusif untuk menguasai suatu wilayah pemerintahan, masyarakat, atau atas diri sendiri. Terdapat penganut dalam dua teori yaitu berdasarkan pemberian dari Tuhan atau Masyarakat. Dalam hukum konstitusi dan , konsep kedaulatan terkait dengan suatu pemerintahan yang memiliki kendali penuh urusan dalam negerinya sendiri dalam suatu wilayah atau batas teritorial atau geografisnya, dan dalam konteks tertentu terkait dengan berbagai organisasi atau lembaga yang memiliki yurisdiksi hukum sendiri. Penentuan apakah suatu entitas merupakan suatu entitas yang berdaulat bukanlah sesuatu yang pasti, melainkan sering kali merupakan masalah sengketa diplomatik. (in)
- Sovereignty is the defining authority within individual consciousness, social construct, or territory. Sovereignty entails hierarchy within the state, as well as external autonomy for states. In any state, sovereignty is assigned to the person, body, or institution that has the ultimate authority over other people in order to establish a law or change an existing law. In political theory, sovereignty is a substantive term designating supreme legitimate authority over some polity. In international law, sovereignty is the exercise of power by a state. De jure sovereignty refers to the legal right to do so; de facto sovereignty refers to the factual ability to do so. This can become an issue of special concern upon the failure of the usual expectation that de jure and de facto sovereignty exi (en)
- La souveraineté (dérivé de « souverain », du latin médiéval superus, de super, « dessus », fin XIIe siècle) désigne l'exercice du pouvoir sur une zone géographique et sur la population qui l'occupe. La notion de souveraineté ne doit pas être confondue avec celle de suzeraineté, même si les deux termes émergent avec la langue française à partir du Moyen Âge sur la base d'une racine latine commune, super, désignant ce qui est au-dessus, au sommet. De facto, la dignité de roi est placée au sommet de la pyramide féodale en tant que suzerain, et aucun pouvoir, qu'il soit séculier ou ecclésiastique, ne lui est supérieur, c'est-à-dire qu'aucune autre entité exerçant un pouvoir n'est susceptible d'avoir l'autorité nécessaire et reconnue pour réformer, contredire ou annuler ses décisions, ni lui im (fr)
- Soevereiniteit of souvereiniteit is het recht van een bestuursorgaan om het hoogste gezag uit te oefenen zonder dat verantwoording is verschuldigd aan een ander orgaan. Legitimatie van dit gezag kan vanuit verschillende gezichtspunten benaderd worden, zoals volkssoevereiniteit of godssoevereiniteit. Het begrip komt waarschijnlijk van het Latijnse superanus of suprema potestas. (nl)
- De acordo com Jean Bodin (1530-1596), soberania refere-se à entidade que não conhece superior na ordem externa nem igual na ordem interna. Nas estritas palavras do renascentista francês, "a soberania é o poder absoluto e perpétuo de um Estado-Nação". A soberania se manifesta, principalmente, pela constituição de um sistema de normas jurídicas capaz de estabelecer as pautas fundamentais do dentro de uma territorialidade. (pt)
- Суверените́т (через нем. Souveränität от фр. souveraineté — верховная власть, верховенство, господство) — независимость государства во внешних делах и верховенство государственной власти во внутренних делах. Для обозначения этого понятия используется также термин государственный суверенитет для отличия от понятий национального и народного суверенитета. В современной политологии рассматривается также суверенитет личности или гражданина. (ru)
|
