An Entity of Type: societal event, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Revolución Libertadora (Spanish pronunciation: [reβoluˈsjon liβeɾtaˈðoɾa]; Liberating Revolution) was the coup d'état that ended the second presidential term of Juan Perón in Argentina, on 16 September 1955.

Property Value
dbo:abstract
  • L'autoanomenada Revolució Alliberadora (en castellà, Revolución Libertadora) va ser la dictadura cívico-militar que va governar la República Argentina després de derrocar al president Juan Domingo Perón, clausurar el Congreso Nacional, deposar als membres de la Cort Suprema, a les autoritats provincials, municipals i universitàries i posar en comissió tot el Poder Judicial mitjançant un i que, després de més de dos anys, va organitzar que va traslladar a un govern encapçalat pel radical Arturo Frondizi, el 1r de maig del 1958, que també seria enderrocat el 1962. El general de divisió , líder del cop, va assumir el 23 de setembre de 1955, liderant un govern d'ideologia i contrari a la proscripció del peronisme. Va ser enderrocat el 13 de novembre pel general Pedro Eugenio Aramburu, mitjançant un cop d'estat intern. Tots dos van governar com a autoritats supremes, amb la suma dels poders executius i legislatius nacionals i provincials, atribuint-se el títol de President de la Nació. La dictadura va crear una , integrada pels partits Unió Cívica Radical, Socialista, , , i . Aramburu va derogar mitjançant una proclama militar la i va reposar el , amb les reformes de , i . Poc després, el règim va organitzar sota el seu control, mitjançant , una Convenció Constituent que va convalidar la decisió i va afegir l'. Durant la dictadura d'Aramburu van ser afusellats 16 militars i 13 civils per ordre presidencial, alguns d'ells de manera clandestina, amb motiu de l'intent d'aixecament encapçalat pel general . (ca)
  • La Liberiga Revolucio, aŭ en hispana Revolución Libertadora, estas la nomo per kiu memnomiĝis la civil-militista diktaturo kiu regis en Argentino post elpostenigi la konstitucian prezidenotn Juan Domingo Perón, fermi la parlamenton kaj elpostenigi la membrojn de la Suprema Justictribunalo, pere de puĉo komencita la 16-a de septembro de 1955 kaj kiu, post pli ol du jaroj de regado, donis la povon al prezidento Arturo Frondizi, la 1-a de majo de 1958. La unua registo de facto de la Liberiga Revolucio estis la brigada generalo , kiu estis anstataŭta la 13an de novembro samjare de la leŭtenanta generalo . Ambaŭ regis kiel supremaj estroj de la ladno, atribuante al si la titolon de Presidente de la Nación. Dum sia regado Pedro Eugenio Aramburu nuligis la konstitucion validan ekde 1949 kaj remetis la Argentinan Konstitucion de 1853, kun la reformoj de 1860, 1866 y 1898. Ĉio tio estis poste siavice reformita. (eo)
  • La Revolución Libertadora, según el nombre con que se autodenominó, fue la dictadura cívico-militar que gobernó la República Argentina tras derrocar al presidente Juan Domingo Perón, clausurar el Congreso Nacional, deponer a los miembros de la Corte Suprema, a las autoridades provinciales, municipales y universitarias y poner en comisión a todo el Poder Judicial​​ mediante un golpe de Estado iniciado el 16 de septiembre de 1955 y que, tras más de dos años, organizó elecciones condicionadas que trasladó a un gobierno encabezado por el radical Arturo Frondizi, el 1 de mayo de 1958, quien también sería derrocado en 1962. El general de división Eduardo Lonardi, líder del golpe, asumió el 23 de septiembre de 1955, liderando un gobierno de ideología nacionalista católica y contrario a la proscripción del peronismo. Fue derrocado el 13 de noviembre por el general Pedro Eugenio Aramburu, mediante un golpe palaciego, instalando un gobierno antiperonista a ultranza, que inició la proscripción del peronismo. Ambos gobernaron como autoridades supremas, con la suma de los poderes ejecutivos y legislativos nacionales y provinciales, atribuyéndose el título de Presidente de la Nación. La dictadura creó una Junta Consultiva Nacional, integrada por los partidos Unión Cívica Radical, Socialista, Demócrata, Demócrata Progresista, Demócrata Cristiano y . Aramburu derogó mediante una proclama militar la Constitución Nacional vigente y repuso el texto constitucional de 1853, con las reformas de 1860, 1866 y 1898. Poco después, el régimen organizó bajo su control, mediante elecciones condicionadas, una Convención Constituyente que convalidó la decisión y agregó el artículo 14 bis. Durante la dictadura de Aramburu fueron fusilados 16 militares y 13 civiles por orden presidencial, algunos de ellos de manera clandestina, con motivo del intento de levantamiento encabezado por el general Juan José Valle.​​​​ (es)
  • La Révolution libératrice (en espagnol Revolución Libertadora) est le nom par lequel se désignait elle-même la dictature civico-militaire qui gouverna l’Argentine après avoir, au moyen d’un coup d’État exécuté le 16 septembre 1955, renversé le président constitutionnel Juan Perón, dissous le Congrès national et destitué les membres de la , et qui le 1er mai 1958, au terme de près de trois années de gouvernement, remit le pouvoir au président élu Arturo Frondizi, lequel sera à son tour renversé quatre ans plus tard, en 1962 ; cette dictature se verra aussi appliquer, en particulier par les secteurs péronistes, le sobriquet de Révolution fusillante (Revolución Fusiladora), en raison de l’exécution en 1956, sur ordre du dictateur Pedro Eugenio Aramburu, de plus d’une trentaine de militaires et civils dans le sillage du soulèvement péroniste avorté déclenché par le général Juan José Valle. Le général de division Eduardo Lonardi, chef du coup d’État de 1955, qui s’empara du pouvoir le 23 septembre, en fut évincé le 13 novembre de la même année par le lieutenant-général Aramburu, à la faveur d’une révolution de palais. Tous deux gouverneront en tant qu’autorité suprême de l’État, en s’attribuant le titre de président de la Nation. Les périodes de pouvoir de ces deux dictateurs correspondent aussi à deux phases distinctes de la Révolution libératrice, où prédominèrent tour à tour les deux ailes antagonistes du pouvoir militaire : l’aile nationaliste catholique d’abord, dirigée par le général Lonardi lui-même, plus encline à négocier avec le péronisme et à pactiser avec les syndicats, et disposée à préserver la plupart des conquêtes sociales réalisées sous les gouvernements de Perón ; ensuite, après le 13 novembre, l’aile dite libérale emmenée par le vice-président, l’amiral Isaac Rojas, animée d’un antipéronisme radical, la phase de domination de laquelle sera marquée par la mise en œuvre d’une politique économique sous la direction des économistes les plus conservateurs, par des rapports houleux avec les syndicats (dont le gouvernement entendra nommer les dirigeants) et par l’adoption d’une ligne dure face au péronisme, le régime renonçant dès lors à sa précédente politique de conciliation exprimée par la devise « ni vainqueurs ni vaincus». La grève générale décrétée par la CGT au lendemain du coup d’État du 13 novembre fut énergiquement réprimée par le gouvernement militaire, qui fit incarcérer plus de 9 000 dirigeants syndicaux. En juillet 1957, dans le cadre de son entreprise de dépéronisation, le général Aramburu, en plus de rétablir symboliquement l’ancienne dénomination de lieux et établissements publics, peu avant baptisés d’appellations péronistes, annula par voie de proclamation la constitution argentine de 1949 et remit en vigueur celle de 1853, puis convoqua peu après, sous sa supervision et à l’issue d’élections restrictives, une assemblée constituante, laquelle entérina la décision prise antérieurement, mais fit à l’ancienne constitution deux adjonctions, notamment l’article 14bis, fixant les droits sociaux des travailleurs. Néanmoins, Aramburu ne réussira pas en endiguer l’activité et la pression du mouvement justicialiste, c’est-à-dire ce qu’il est convenu d’appeler la Résistance péroniste ; au milieu d’une grave crise économique, de grèves générales à répétition, de la répression politique et d’un mécontentement croissant devant le manque de libertés civiques et politiques, Aramburu finit par convoquer des élections pour février 1958, qui virent la victoire du radical Arturo Frondizi. (fr)
  • Revolución Libertadora (Spanish pronunciation: [reβoluˈsjon liβeɾtaˈðoɾa]; Liberating Revolution) was the coup d'état that ended the second presidential term of Juan Perón in Argentina, on 16 September 1955. (en)
  • La Rivoluzione Liberatrice (Revolución Libertadora in spagnolo) fu il nome dato alla dittatura militare che governò l'Argentina dopo aver rovesciato con un golpe militare il presidente costituzionale Juan Domingo Perón. Il colpo di Stato avvenne il 16 settembre 1955, sciogliendo il Congresso Nazionale e destituendo i membri della Corte Suprema. Il 1º maggio 1958, dopo quasi tre anni di potere, i la dittatura passò il testimone a un presidente eletto, Arturo Frondizi, che verrà poi rovesciato quattro anni dopo da un altro golpe. A questa dittatura verrà attribuito, soprattutto dai peronisti, il soprannome di Rivoluzione Fucilatrice (Revolución Fusiladora), a causa dell'esecuzione nel 1956, per ordine del generale Pedro Eugenio Aramburu, capo della giunta, di più di trenta tra soldati e civili in seguito della rivolta fallita guidata dal generale . Il maggiore generale Eduardo Lonardi, alla guida del colpo di Stato del 1955, che prese il potere il 23 settembre, fu spodestato il 13 novembre dello stesso anno dal tenente generale Aramburu, in una rivoluzione di palazzo. Entrambi governarono come autorità suprema dello Stato, assumendo il titolo di Presidente della Nazione. Le due presidenze corrispondono anche ad altrettanti fasi distinte della Rivoluzione liberatrice, in cui predominano a turno le due ali antagoniste del potere militare: in primo luogo, l'ala nazionalista cattolica, guidata dallo stesso generale Lonardi, più propensa a negoziare con il peronismo, a stringere un patto con i sindacati e disposta a conservare gran parte delle conquiste sociali ottenute sotto i governi di Perón; poi, dopo il 13 novembre, la cosiddetta ala liberale, guidata dal vicepresidente, l'ammiraglio Isaac Rojas, animata da un radicale antiperonismo e caratterizzata dall'attuazione di una serie di politiche economiche conservatrici. In questa seconda fase il regime abbandonò la precedente politica di conciliazione, espressa nel motto "né vincitori né vinti", e adottò una linea dura contro il peronismo. Lo sciopero generale indetto dalla CGT all'indomani del colpo di Stato del 13 novembre fu duramente represso dal governo militare, che fece imprigionare più di 9.000 dirigenti sindacali. Nel luglio 1957, nell'ambito della sua opera di de-peronizzazione, il generale Aramburu, oltre a ripristinare simbolicamente i vecchi toponimi e stabilimenti pubblici, che pochi anni prima erano stati ribattezzati con nomi peronisti, annullò per proclamazione la Costituzione argentina del 1949 e ripristinò quella del 1853. Poco dopo, sotto la sua supervisione e dopo elezioni restrittive, convocò un'Assemblea Costituente, che ratificò la decisione presa in precedenza, ma apportò due aggiunte alla vecchia Costituzione, in particolare l'articolo 14bis, che stabiliva i diritti sociali dei lavoratori. Tuttavia, Aramburu non riuscì a contenere l'attività e la pressione del movimento giustizialista, la cosiddetta Resistenza peronista; in mezzo a una grave crisi economica, a ripetuti scioperi generali, alla repressione politica e al crescente malcontento per la mancanza di libertà civili e politiche, Aramburu indisse infine le elezioni per il febbraio 1958, che videro la vittoria del candidato dell'Unione Civica Radicale Arturo Frondizi. (it)
  • A Revolução Libertadora (em castelhano Revolución Libertadora) foi o golpe de estado que derrubou o presidente Argentino Juan Domingo Perón em 16 de setembro de 1955. O evento deu início a uma ditadura militar que fechou o Congresso Nacional e depôs os membros da Corte Suprema, e que, após mais de dois anos de governo, entregaria o poder ao presidente Arturo Frondizi, a 1 de maio de 1958. O primeiro governante da Revolução Libertadora foi o general Eduardo Lonardi, que foi substituído por Pedro Eugenio Aramburu. (pt)
  • Освободительная революция (исп. Revolución Libertadora) — официальное название военного и гражданского восстаний, в результате которых Хуан Перон досрочно прекратил полномочия президента Аргентины 16 сентября 1955 года. (ru)
dbo:combatant
  • *Communist Party
  • *Socialist Party
  • Argentine Armed Forces
  • *20pxArgentine Air Force
  • *20pxArgentine Army
  • *20pxArgentine Federal Police
  • *20pxArgentine Navy
  • *20pxAir Force loyalists
  • *20pxArmy loyalists
  • *20pxChristian Democrat Party
  • *20pxDemocrat Progressive Party
  • *20pxGeneral Confederation of Labour
  • *20pxNational Democratic Party
  • *Peronist Party
  • *Radical Civic Union
  • Argentine Government
  • Argentine Opposition
dbo:commander
dbo:date
  • 1955-09-23 (xsd:date)
dbo:isPartOfMilitaryConflict
dbo:place
dbo:result
  • Eduardo Lonardibecomes acting head of state
  • Military dictatorshipseizes power
  • Peronist government overthrown
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2475777 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 12998 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1114064625 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:action
  • Military uprising against Peron's Government. For several days, there was some fighting in provinces such as Córdoba and Corrientes. (en)
dbp:caption
  • Presidents Eduardo Lonardi and Pedro Aramburu, the first leaders of the post-Perón era in Argentina (en)
dbp:combatant
  • Argentine Armed Forces * 20px Argentine Army * 20px Argentine Navy * 20px Argentine Air Force * 20px Argentine Federal Police Argentine Opposition (en)
  • Argentine Government * 20px Army loyalists * 20px Air Force loyalists * Peronist Party * 20px General Confederation of Labour (en)
  • * Radical Civic Union * Socialist Party * 20px National Democratic Party * Communist Party * 20px Democrat Progressive Party * 20px Christian Democrat Party (en)
dbp:commander
  • Juan Perón (en)
  • Isaac Rojas (en)
  • Alberto Teisaire (en)
  • Eduardo Lonardi (en)
  • Héctor Cámpora (en)
  • Pedro Aramburu (en)
dbp:conflict
  • Revolución Libertadora (en)
dbp:date
  • 0001-09-23 (xsd:gMonthDay)
dbp:imageSize
  • 400 (xsd:integer)
dbp:milstrength
  • Dissidents of the Argentine Armed Forces (en)
  • Loyalists of the Argentine Armed Forces (en)
dbp:partof
  • the Cold War (en)
dbp:place
dbp:polstrength
  • Christian democrats (en)
  • Communists (en)
  • Peronists (en)
  • Radicals (en)
  • Socialists (en)
  • Liberals (en)
  • Conservatives (en)
dbp:result
  • Eduardo Lonardi becomes acting head of state (en)
  • Military dictatorship seizes power (en)
  • Peronist government overthrown (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Revolución Libertadora (Spanish pronunciation: [reβoluˈsjon liβeɾtaˈðoɾa]; Liberating Revolution) was the coup d'état that ended the second presidential term of Juan Perón in Argentina, on 16 September 1955. (en)
  • A Revolução Libertadora (em castelhano Revolución Libertadora) foi o golpe de estado que derrubou o presidente Argentino Juan Domingo Perón em 16 de setembro de 1955. O evento deu início a uma ditadura militar que fechou o Congresso Nacional e depôs os membros da Corte Suprema, e que, após mais de dois anos de governo, entregaria o poder ao presidente Arturo Frondizi, a 1 de maio de 1958. O primeiro governante da Revolução Libertadora foi o general Eduardo Lonardi, que foi substituído por Pedro Eugenio Aramburu. (pt)
  • Освободительная революция (исп. Revolución Libertadora) — официальное название военного и гражданского восстаний, в результате которых Хуан Перон досрочно прекратил полномочия президента Аргентины 16 сентября 1955 года. (ru)
  • L'autoanomenada Revolució Alliberadora (en castellà, Revolución Libertadora) va ser la dictadura cívico-militar que va governar la República Argentina després de derrocar al president Juan Domingo Perón, clausurar el Congreso Nacional, deposar als membres de la Cort Suprema, a les autoritats provincials, municipals i universitàries i posar en comissió tot el Poder Judicial mitjançant un i que, després de més de dos anys, va organitzar que va traslladar a un govern encapçalat pel radical Arturo Frondizi, el 1r de maig del 1958, que també seria enderrocat el 1962. (ca)
  • La Liberiga Revolucio, aŭ en hispana Revolución Libertadora, estas la nomo per kiu memnomiĝis la civil-militista diktaturo kiu regis en Argentino post elpostenigi la konstitucian prezidenotn Juan Domingo Perón, fermi la parlamenton kaj elpostenigi la membrojn de la Suprema Justictribunalo, pere de puĉo komencita la 16-a de septembro de 1955 kaj kiu, post pli ol du jaroj de regado, donis la povon al prezidento Arturo Frondizi, la 1-a de majo de 1958. (eo)
  • La Revolución Libertadora, según el nombre con que se autodenominó, fue la dictadura cívico-militar que gobernó la República Argentina tras derrocar al presidente Juan Domingo Perón, clausurar el Congreso Nacional, deponer a los miembros de la Corte Suprema, a las autoridades provinciales, municipales y universitarias y poner en comisión a todo el Poder Judicial​​ mediante un golpe de Estado iniciado el 16 de septiembre de 1955 y que, tras más de dos años, organizó elecciones condicionadas que trasladó a un gobierno encabezado por el radical Arturo Frondizi, el 1 de mayo de 1958, quien también sería derrocado en 1962. (es)
  • La Révolution libératrice (en espagnol Revolución Libertadora) est le nom par lequel se désignait elle-même la dictature civico-militaire qui gouverna l’Argentine après avoir, au moyen d’un coup d’État exécuté le 16 septembre 1955, renversé le président constitutionnel Juan Perón, dissous le Congrès national et destitué les membres de la , et qui le 1er mai 1958, au terme de près de trois années de gouvernement, remit le pouvoir au président élu Arturo Frondizi, lequel sera à son tour renversé quatre ans plus tard, en 1962 ; cette dictature se verra aussi appliquer, en particulier par les secteurs péronistes, le sobriquet de Révolution fusillante (Revolución Fusiladora), en raison de l’exécution en 1956, sur ordre du dictateur Pedro Eugenio Aramburu, de plus d’une trentaine de militaires (fr)
  • La Rivoluzione Liberatrice (Revolución Libertadora in spagnolo) fu il nome dato alla dittatura militare che governò l'Argentina dopo aver rovesciato con un golpe militare il presidente costituzionale Juan Domingo Perón. Il colpo di Stato avvenne il 16 settembre 1955, sciogliendo il Congresso Nazionale e destituendo i membri della Corte Suprema. Il 1º maggio 1958, dopo quasi tre anni di potere, i la dittatura passò il testimone a un presidente eletto, Arturo Frondizi, che verrà poi rovesciato quattro anni dopo da un altro golpe. (it)
rdfs:label
  • Revolució Alliberadora (ca)
  • Liberiga Revolucio (Argentino) (eo)
  • Revolución Libertadora (Argentina) (es)
  • Révolution libératrice (fr)
  • Rivoluzione Liberatrice (it)
  • Revolución Libertadora (en)
  • Revolução Libertadora (Argentina) (pt)
  • Освободительная революция (ru)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Revolución Libertadora (en)
is dbo:usedInWar of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:appointer of
is dbp:row46Text of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License