| dbo:abstract
|
- La dinastia kutubxàhida o dels kutubxàhides fou una nissaga que va governar el sultanat de Golconda de fet des de 1496 (com a sultans des de 1518) fins al 1687. El primer kutubshàhida, Kuli Kutb al-Mulk, va fundar el seu poder sobre la decadència de la dinastia bahmànida i el van conservar fins a la conquesta pels mogols d'Aurangzeb el 1687. Kuli Kutb al-Mulk era un turc del clan dels qara qoyunlu que va abandonar Pèrsia de jove i es va posar al servei dels bahmànides. Després d'ocupar diversos càrrecs, va ser nomenar el 1496 com a governador de la província oriental del sultanat bahmànida o del Dècan. No va aspirar directament al títol de sultà, que li va venir per si sol el 1518. Era xiïta i aquesta religió fou oficial als seus dominis tal com havia fet a Pèrsia el safàvida Ismail I. Així, tot i ser d'origen turc, la dinastia sempre es va emmirallar als perses safàvides i fou distant dels otomans i dels mogols que eren sunnites. La major part del segle xvi i a l'inici del segle xvii va estar en guerra constant contra els sultanats veïns de Bijapur i Ahmadnagar, i amb l'imperi hindú de Vijayanagar. El 1565 Golconda, Bijapur i Ahmednagar es van aliar per aconseguir una derrota decisiva sobre Vijayanagar a Talikota, saquejant la capital hindú; però posteriorment van tornar a estar en conflicte. El 1636 Shah Jahan va obligar a Abd Allah ibn Muhammad Kutb Shah a reconèixer la sobirania mogol sobre el sultanat. Això fou una realitat un benefici per Golconda, perquè li garantia la pau pel nord, sempre que es pagués el tribut establert, i li va permetre estendre's cap al sud fins a Palar (prop de Chennai, abans Madras) annexionant alguns petits principats hindús que abans havien estat dependents de Viyanagar. Sota el següent sultà, Abu l-Hasan Kutb Shah, gendre d'Abd Allah, els bramans, encapçalats pels germans Madanna i Akkana, van prendre el poder a la cort. Això combinat amb el fet que el tribut als mongols estava retardat, al declivi del xiisme, i al caos que a tot el Dècan havien portat els marathes, va propiciar que els mogols consideressin la possibilitat de l'annexió. El 1687 després d'un llarg setge del fort de Golkonda, l'estat fou conquerit. La dinastia es va valer durant el dos segles que va governar dels nayaks, una mena de caps de guerra , que foren posats al capdavant de les guarnicions del territori i fins i tot a la guàrdia reial. També els bramans, l'altra grup hindú influent, foren integrats a l'estructura del sultanat en funcions administratives i fiscals; sovint els seus càrrecs van esdevenir hereditaris. Els impostos principals sortien de la possessió de la terra, però l'estat també era ric mercès a l'explotació de mines, especialment les de diamants a la vall del Krishna, l'explotació de les quals era monopoli de l'estat. Golconda era al segle xvii el principal centre comercial de diamants del món. Ibrahim ibn Kuli Kutb Shah va viure set anys exiliat a Vijayanagar i va aprendre el telugu casant-se amb una dona hindú, i quan va regnar va introduir amb més força una cultura musulmana-hindú adoptant pel seu govern els símbols de sobirania i poder dels rages al costat dels propis dels sobirans islàmics; així per exemple feia llegir la khutba, però reservava terres lliures d'impostos pels bramans; va construir diversos temples i als pilars d'aquestos hi feia gravar el jurament de lleialtat dels nayaks. Diversos poetes telugus foren protegits per Ibrahim; seguint la tradició telugu va construir també grans obres de regadiu. La fusió de l'element telugu amb la cultura turca-persa-musulmana va originar la llengua dakhni (decanès) des del segle xvi. En l'art va aparèixer una barreja d'estils hindús i islàmics en la pintura i l'arquitectura, especialment a Hyderabad, que inicialment era un barri de Golkonda. (ca)
- قطب شاهي (بالتركية: Kutub Şah Hanedanı) أو مملكة غولكوندا (بالتركية: Golkonda) (1518-1687)، إحدى سلالات المسلمين الخمس المستقلة في الجنوب الشرقي من الهند. وهي واحدة من الدول الخمس الخلف للمملكة البهمانية، التي قامت على أنقاض الدولة البهمنية وأسسها (1512-1543) وكان ضابطا تركيا عند المنطقة الشرقية للبهمن ثم عين حاكماً على غولكوندا وفيها أعلن استقلاله سنة 1518 وأسس سلالته المعروفة بقطب شاهي. وانتقلت عاصمته إلى غولكوندا ثم إلى العاصمة الجديدة في حيدر أباد، على بعد بضعة أميال بعيدا. حكم السلالة سبعة سلاطين كان آخرهم أبو الحسن قطب شاه. عام 1687 في عهد السلطان السابع للمملكة أبو الحسن قطب شاه عندما قام الإمبراطور المغولي أورنكزيب باعتقال الحاكم أبو الحسن لبقية حياته في دولت أباد، ودمج غولكوندا مع إمبراطورية المغول. كان أمتداد المملكة ضمن الحدود المعاصرة يتضمن أجزاء من ولايات العصر الحديث كارناتاكا وأندرا براديش وأوديشا وتيلانغانا. (ar)
- Das Qutb-Schāhī-Sultanat (persisch سلطنت قطب شاهی, DMG salṭanat-i Quṭb Šāhī) war eines der fünf Dekkan-Sultanate, die aus dem indischen Bahmani-Sultanat hervorgingen. Es wurde 1512 gegründet und bestand bis zur Unterwerfung durch das Mogulreich im Jahre 1687. Hauptstadt war zunächst Golkonda, ab 1590 dann Hyderabad. Das Qutb-Schāhī-Sultanat hatte eine schiitische Ausrichtung. Außerdem siedelten sich ab der Mitte des 16. Jahrhunderts viele Sufis hier an. Die Qutb-Schāhī-Sultane zeigten der überwiegend hinduistischen Bevölkerung gegenüber große Toleranz und förderten Kunst und Literatur, sowohl in der einheimischen Sprache Telugu, als auch in Urdu und Sanskrit. In häufig wechselnden Bündnissen mit anderen Dekkan-Sultanaten sowie dem südlich angrenzenden Hindu-Reich Vijayanagar führten sie mehrere Kriege gegen Bijapur und Ahmadnagar. Wie für alle indischen Reiche war für das Qutb-Schāhī-Sultanat die Grundsteuer die wichtigste Einnahmequelle. Die Steuereintreiber mussten auf Auktionen das Recht ersteigern, in bestimmten Gebieten überhaupt Steuern eintreiben zu dürfen. Um die hohen Gebotszahlungen auszugleichen zu können, wurden den Bauern enorm hohe Abgaben auferlegt. Die Landbevölkerung lebte daher in vergleichsweise größerer Armut als etwa die Bauern im Mogulreich. (de)
- La dinastía Qutb Shahi (o sultanato de Golconda) fue una dinastía en el sur de la India que surgió de la descomposición del Sultanato bahmaní.Sus miembros fueron llamados colectivamente Qutub Shahis y eran la familia gobernante del reino de Golconda, en y cerca de los estados modernos de Andhra Pradesh y Telangana. El sultanato de Golconda estaba constantemente en conflicto con los Adil Shahis de Bijapur y con los Nizam Shahis. En 1636, Shah Jahan obligó a los Qutb Shahis a reconocer la soberanía Mogol, que duró hasta 1687 cuando el emperador mogol Aurangzeb conquistó el sultanato. (es)
- Dinasti Qutb Shahi (bahasa Urdu: سلطنت قطب شاهی ) (yang angotanya juga disebut Qutub Shahis) adalah keluarga yang berkuasa di kerajaan Golkonda di India selatan. Dinasti ini merupakan Islam Syi'ah dan termasuk dalam Kara Koyunlu. (in)
- The Qutb Shahi dynasty also called as Golconda Sultanate (Persian: قطب شاهیان Qutb Shāhiyān or سلطنت گلکنده Sultanat-e Golkonde) was a Persianate Shia Islam dynasty of Turkoman origin that ruled the sultanate of Golkonda in southern India. After the collapse of Bahmani Sultanate, the Qutb Shahi dynasty was established in 1512 AD by Sultan-Quli Qutb-ul-Mulk, better known though less correctly referred to in English as "Quli Qutb Shah". In 1636, Mughal emperor Shah Jahan forced the Qutb Shahis to recognize Mughal suzerainty and pay periodic tributes. The dynasty came to an end in 1687 during the reign of its seventh sultan Abul Hasan Qutb Shah, when the Mughal ruler Aurangzeb arrested and jailed Abul Hasan for the rest of his life in Daulatabad, incorporating Golconda into the Mughal empire. The kingdom extended from the parts of modern-day states of Karnataka, Andhra Pradesh, Odisha and Telangana. The Golconda sultanate was constantly in conflict with the Adil Shahis and Nizam Shahis. The Qutb Shahis were patrons of Persianate Shia culture. The official and court language of the Golconda sultanate during the first 90 years of its existence (c. 1512 – 1600) was also Persian. In the early 17th century, however, the Telugu language was elevated to the status of the Persian language, while towards the end of the Qut Shahis' rule, it was the primary court language with Persian used occasionally in official documents. According to Indologist Richard Eaton, as Qutb Shahis adopted Telugu, they started seeing their polity as the Telugu speaking state, with the elites of the sultanate viewing their rulers as "Telugu Sultans". (en)
- Il sultananto di Golconda fu un regno retto dalla dinastia Qutb Shahi nell'India meridionale. Fu inizialmente una dinastia islamica turkmena altamente persianizzata del XVI secolo che alla fine adottò la cultura regionale del Deccan (la Cultura Telugu, la lingua e il nuovo idioma Urdu del Deccan).I suoi membri erano conosciuti collettivamente Qutub Shahis ed erano la famiglia regnante di Golconda, come anche oggi nei moderni stati di Andhra Pradesh e Telangana Il sultanato di Golconda era costantemente in conflitto con Adil Shahi e Nizam Shahi. Nel 1636, Shah Jahanforzò Qutb Shahis a riconoscere la sovranità Mogul, che durò fino al 1687 quando l'imperatore Mogul Aurangzeb conquistò il sultanato. (it)
- Qutb Shahi-dynastin var en turkisk dynasti (vars medlemmar också kallades Qutub Shahis). De var den styrande familjen i kungadömet Golkonda i södra Indien 1518-1687. De var shiamuslimer och hörde till Kara Koyunlu. Eftersom Golkonda inte var mäktigt försökte de alltid hålla sig neutrala och undvek varje krigsscenario. De åtta sultanerna i dynastin var: 1.
* (1518 - 1543) 2.
* (1543 - 1550) 3.
* (1550) 4.
* (1550 - 1580) 5.
* Muhammad Quli Qutb Shah (1580 - 1611) 6.
* (1611 - 1625) 7.
* (1625 - 1672) 8.
* (1672 - 1687) (sv)
- 顧特卜沙希王朝，或稱戈爾坎達蘇丹國，是16世紀初期在印度南部建立的高度波斯化的突厥王朝。由1518年生存至1687年被蒙兀兒帝國合併為止，它的成員統稱為庫塔布·沙希斯，位置在現在安德拉邦和泰倫加納邦。在王國存在時期不斷與鄰近的阿迪勒·沙阿王朝和艾哈邁德納加爾蘇丹國衝突。 在1636年，沙賈汗迫使戈爾坎達蘇丹國承認蒙兀兒帝國的宗主權，到1687年，當時莫臥兒皇帝奧朗則布征服了戈爾坎達蘇丹國。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- La dinastía Qutb Shahi (o sultanato de Golconda) fue una dinastía en el sur de la India que surgió de la descomposición del Sultanato bahmaní.Sus miembros fueron llamados colectivamente Qutub Shahis y eran la familia gobernante del reino de Golconda, en y cerca de los estados modernos de Andhra Pradesh y Telangana. El sultanato de Golconda estaba constantemente en conflicto con los Adil Shahis de Bijapur y con los Nizam Shahis. En 1636, Shah Jahan obligó a los Qutb Shahis a reconocer la soberanía Mogol, que duró hasta 1687 cuando el emperador mogol Aurangzeb conquistó el sultanato. (es)
- Dinasti Qutb Shahi (bahasa Urdu: سلطنت قطب شاهی ) (yang angotanya juga disebut Qutub Shahis) adalah keluarga yang berkuasa di kerajaan Golkonda di India selatan. Dinasti ini merupakan Islam Syi'ah dan termasuk dalam Kara Koyunlu. (in)
- Il sultananto di Golconda fu un regno retto dalla dinastia Qutb Shahi nell'India meridionale. Fu inizialmente una dinastia islamica turkmena altamente persianizzata del XVI secolo che alla fine adottò la cultura regionale del Deccan (la Cultura Telugu, la lingua e il nuovo idioma Urdu del Deccan).I suoi membri erano conosciuti collettivamente Qutub Shahis ed erano la famiglia regnante di Golconda, come anche oggi nei moderni stati di Andhra Pradesh e Telangana Il sultanato di Golconda era costantemente in conflitto con Adil Shahi e Nizam Shahi. Nel 1636, Shah Jahanforzò Qutb Shahis a riconoscere la sovranità Mogul, che durò fino al 1687 quando l'imperatore Mogul Aurangzeb conquistò il sultanato. (it)
- Qutb Shahi-dynastin var en turkisk dynasti (vars medlemmar också kallades Qutub Shahis). De var den styrande familjen i kungadömet Golkonda i södra Indien 1518-1687. De var shiamuslimer och hörde till Kara Koyunlu. Eftersom Golkonda inte var mäktigt försökte de alltid hålla sig neutrala och undvek varje krigsscenario. De åtta sultanerna i dynastin var: 1.
* (1518 - 1543) 2.
* (1543 - 1550) 3.
* (1550) 4.
* (1550 - 1580) 5.
* Muhammad Quli Qutb Shah (1580 - 1611) 6.
* (1611 - 1625) 7.
* (1625 - 1672) 8.
* (1672 - 1687) (sv)
- 顧特卜沙希王朝，或稱戈爾坎達蘇丹國，是16世紀初期在印度南部建立的高度波斯化的突厥王朝。由1518年生存至1687年被蒙兀兒帝國合併為止，它的成員統稱為庫塔布·沙希斯，位置在現在安德拉邦和泰倫加納邦。在王國存在時期不斷與鄰近的阿迪勒·沙阿王朝和艾哈邁德納加爾蘇丹國衝突。 在1636年，沙賈汗迫使戈爾坎達蘇丹國承認蒙兀兒帝國的宗主權，到1687年，當時莫臥兒皇帝奧朗則布征服了戈爾坎達蘇丹國。 (zh)
- قطب شاهي (بالتركية: Kutub Şah Hanedanı) أو مملكة غولكوندا (بالتركية: Golkonda) (1518-1687)، إحدى سلالات المسلمين الخمس المستقلة في الجنوب الشرقي من الهند. وهي واحدة من الدول الخمس الخلف للمملكة البهمانية، التي قامت على أنقاض الدولة البهمنية وأسسها (1512-1543) وكان ضابطا تركيا عند المنطقة الشرقية للبهمن ثم عين حاكماً على غولكوندا وفيها أعلن استقلاله سنة 1518 وأسس سلالته المعروفة بقطب شاهي. وانتقلت عاصمته إلى غولكوندا ثم إلى العاصمة الجديدة في حيدر أباد، على بعد بضعة أميال بعيدا. حكم السلالة سبعة سلاطين كان آخرهم أبو الحسن قطب شاه. (ar)
- La dinastia kutubxàhida o dels kutubxàhides fou una nissaga que va governar el sultanat de Golconda de fet des de 1496 (com a sultans des de 1518) fins al 1687. El primer kutubshàhida, Kuli Kutb al-Mulk, va fundar el seu poder sobre la decadència de la dinastia bahmànida i el van conservar fins a la conquesta pels mogols d'Aurangzeb el 1687. (ca)
- Das Qutb-Schāhī-Sultanat (persisch سلطنت قطب شاهی, DMG salṭanat-i Quṭb Šāhī) war eines der fünf Dekkan-Sultanate, die aus dem indischen Bahmani-Sultanat hervorgingen. Es wurde 1512 gegründet und bestand bis zur Unterwerfung durch das Mogulreich im Jahre 1687. Hauptstadt war zunächst Golkonda, ab 1590 dann Hyderabad. (de)
- The Qutb Shahi dynasty also called as Golconda Sultanate (Persian: قطب شاهیان Qutb Shāhiyān or سلطنت گلکنده Sultanat-e Golkonde) was a Persianate Shia Islam dynasty of Turkoman origin that ruled the sultanate of Golkonda in southern India. After the collapse of Bahmani Sultanate, the Qutb Shahi dynasty was established in 1512 AD by Sultan-Quli Qutb-ul-Mulk, better known though less correctly referred to in English as "Quli Qutb Shah". (en)
|
.png){kind=link}
,_1660-1670_CE,_Golkonda.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
,_1660-1670_CE,_Golkonda.png){kind=link}