| dbo:abstract
|
- كوينتوس أوريليوس سيماكوس (345-ح.402) هو سياسي وخطيب ولغوي وكاتب رسائل روماني ولد في سنة 345، أصبح والي أفريقيا في سنة 373، دافع عن الإيمان بالديانة الوثنية الرومانية ورفض تحول النبلاء إلى المسيحية. عارض الإمبراطور جراتيان بسبب إزالته لعدة معابد في روما. وبعد وفاته أعلن دعمه للغاصب ماغنوس مكسيموس مما أدى لاستبعاده عن بلاط الحكم لمدة ثلاثة سنوات ليعود فيما بعد في سنة 387 ليصبح والي روما، وثم أصبح قنصل الإمبراطورية في سنة 391. شكل فريق مع كل من فيريوس نيكوماكوس فلافيانوس ونيكوماكوس فلافيانوس وماكروبيوس لإعادة عبادة الآلهة الرومانية القديمة، وقف أمبروز أسقف ميلانو ضدهم. بعد وفاة الإمبراطور ثيودوسيوس الأول قرر التقرب من ستيليكو والذي كان وصي الإمبراطور هونوريوس وقد دافع عن سياساته في مجلس الشيوخ الروماني. بقي نشيط في البلاط الروماني حتى سنة 402 حيث ورد آخر ذكر له في الرسائل ويعتقد أنها السنة التي توفي فيها. (ar)
- Quintus Aurelius Symmachus Eusebius (asi 345 – po 402 před 415), byl římský spisovatel, řečník a státník. Vystudoval rétoriku. Vojenskou službu konal v Galii a po ní odešel do státních služeb. Kde se stal v roce 384 prefektem města Řím a roku 391 se stal konzulem. Byl odpůrcem křesťanství a všemožně se snažil podporovat původní římské náboženství a kulturu. Všeobecně byl uznáván především pro řeči, které pronesl na soudech a před císařem. Řeči, které pronášel před císařem lze tematicky zařadit do oslavných projevů. Zachovalo se několik jeho projevů a korespondence (přes 900 dopisů), kterou uspořádal jeho syn. (cs)
- Quint Aureli Símmac (en llatí: Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del segle iv. Era fill de Luci Aureli Aviani Simmac. Va ser educat a la Gàl·lia, probablement a Bordeus o Tolosa, en aquella època els llocs més importants d'estudi, i es va dedicar a les arts lliberals, inspirat una nova vida i vigor a la literatura del seu país que estava en decadència. Va ser qüestor i pretor i després corrector de Lucània i el Bruttium l'any 365. El 373 va ser nomenat procònsol d'Àfrica i segurament va esdevenir membre aquell mateix any o per la mateixa època del . El senat el va escollir, donada la seva eloqüència, per queixar-se a Flavi Gracià per l'eliminació de l'altar de la Victòria, instal·lat al senat per August, i per la retallada de les quantitats anuals establertes pel sosteniments de les verges vestals i els ritus públics sagrats (382). L'emperador el va desterrar a 150 km de Roma. Però el 384 va recuperar el favor imperial amb Valentinià II i va ser nomenat prefecte de la ciutat. Va demanar, en una elaborada carta, al nou emperador el restabliment dels honors de les deïtats paganes. La petició no va tenir èxit. Símmac simpatitzava amb Magne Màxim, que havia derrotat i mort Flavi Gracià i quan Màxim va envair Itàlia l'any 387, Símmac li va donar suport. Per això va ser acusat de traïció i es va haver de refugiar a un santuari fins que va ser perdonat per intercessió de molts amics. Va recuperar de nou el favor imperial i va ser nomenat cònsol el 391 i durant la resta de la seva vida va participar activament en els afers públics. La darrera notícia que se'n té és del 402 i segurament vivia encara el 404. La data exacta de la mort no és coneguda però no és llunyana al 404. El seu caràcter sembla que era impecable, ja que va exercir els alts càrrecs amb un grau de suavitat, fermesa i integritat, que rarament es trobaven entre els homes d'estat en aquella època corrupta. Alguns autors posteriors, sense cap evidència, deien que va abusar del seu poder quan era magistrat a Roma, per oprimir els cristians, acusació que sembla sense fonament. Dedicava les seves hores d'oci exclusivament a activitats literàries, cosa que es coneix per les nombroses al·lusions que es llegeixen a les seves epístoles. Tenia amistat amb Dècim Magne Ausoni i altres autors distingits d'aquella època. La seva riquesa es veu que era prodigiosa, ja que a més de la seva mansió al mont Celi i de diverses cases de la ciutat que deixava als seus amics, tenia més d'una dotzena de vil·les a la ciutat, i altres a les parts més encantadores d'Itàlia, a més moltes explotacions al camp i finques a Sicília i Mauretània. Actualment es conserven unes cartes i alguns fragments de discursos:
* I. Epistolarum Libri X, publicades després de la seva mort pel seu fill. El darrer llibre conté la seva correspondència oficial i està format principalment per les cartes que va presentar quan era el prefecte de la ciutat als emperadors sota els quals servia.
* II. Novem Orationum Fragmenta També va compondre en vers i prosa, i se sap que va fer una producció poètica que explicava la història de Bauli. Jornandes copia llargs paràgrafs d'una obra històrica d'un Símmac, però no és clar que es tracti de la mateixa persona. Estava casat amb , filla d', de la qual va tenir Quint Fabi Memmi Símmac. (ca)
- Ο Κόιντος Αυρήλιος Σύμμαχος (Quintus Aurelius Symmachus, 340 – 402) ήταν Ρωμαίος πολιτικός, ρήτορας και διανοούμενος. Διετέλεσε ανθύπατος το 373, Πολίαρχος Ρώμης (praefectus urbi) το 384 and 385, και ύπατος το 391. Ο Σύμμαχος επιδίωξε τη διατήρηση των ρωμαϊκών παραδόσεων εν μέσω του εκχριστιανισμού της αυτοκρατορίας, και ηγήθηκε μιας ανεπιτυχούς αντιπροσωπείας προς τον αυτοκράτορα Γρατιανό για την επανατοποθέτηση του Βωμού της Νίκης στην όπου έδρευε η Ρωμαϊκή Σύγκλητος. Δύο χρόνια αργότερα, απηύθυνε μια περίφημη έκκληση προς τον διάδοχο του Γρατιανού Ουαλεντινιανό Β’, η οποία αντικρούσθηκε από τον Επίσκοπο Μεδιολάνων Αμβρόσιο. Ο Σύμμαχος κινδύνευσε να καταστραφεί όταν υποστήριξε το στασιαστή Μάγνο Μάξιμο, όμως η φήμη του αποκαταστάθηκε και τρία χρόνια αργότερα διορίσθηκε ύπατος. Πολλά εκ των γραπτών του έχουν επιβιώσει: εννέα τόμοι με επιστολές, μια συλλογή επισήμων εγγράφων, και ψήγματα διαφόρων ρητορικών ομιλιών. (el)
- Quintus Aurelius Symmachus (signo Eusebius) (* um 342; † 402/403) war ein nichtchristlicher Senator, Konsul und Stadtpräfekt im spätantiken Rom. Er gilt als der bedeutendste lateinische Redner seiner Zeit und wurde von Zeitgenossen mit Cicero verglichen. Mit seinem Plädoyer für religiöse Toleranz im Streit um den Victoriaaltar, das von Christen literarisch rezipiert wurde, scheiterte Symmachus allerdings. Verwicklungen in politische Intrigen und Parteinahmen für die Usurpationen gegen Kaiser Theodosius zwangen ihn dazu, sich zunehmend von der Politik fernzuhalten. Besonders in seinen letzten Lebensjahren widmete sich Symmachus der Philologen- und Herausgebertätigkeit, wodurch er eine Tradition begründete. Dank seiner aus den Jahren 365 bis 402 umfangreich erhaltenen Korrespondenz ist sein Lebensweg für einen Nichtchristen des ausgehenden vierten Jahrhunderts außergewöhnlich gut dokumentiert. Als an der altrömischen Restaurationsbewegung im Westen maßgeblich beteiligter Akteur ist Symmachus nach seinem Tod sehr kontrovers beurteilt worden. (de)
- Quinto Aurelio Símaco (en latín, Quintus Aurelius Symmachus; c. 340-402) fue un escritor y estadista romano. (es)
- Quintus Aurelius Symmachus signo Eusebius (/ˈsɪməkəs/, Classical Latin: [ˈsʏmmakʰʊs]; c. 345 – 402) was a Roman statesman, orator, and man of letters. He held the offices of governor of proconsular Africa in 373, urban prefect of Rome in 384 and 385, and consul in 391. Symmachus sought to preserve the traditional religions of Rome at a time when the aristocracy was converting to Christianity, and led an unsuccessful delegation of protest against Gratian, when he ordered the Altar of Victory removed from the curia, the principal meeting place of the Roman Senate in the Forum Romanum. Two years later he made a famous appeal to Gratian's successor, Valentinian II, in a dispatch that was rebutted by Ambrose, the bishop of Milan. Symmachus's career was temporarily derailed when he supported the short-lived usurper Magnus Maximus, but he was rehabilitated and three years later appointed consul. After the death of Theodosius I, he became an ally of Stilicho, the guardian of emperor Honorius. In collaboration with Stilicho he was able to restore some of the legislative powers of the Senate. Much of his writing has survived: nine books of letters; a collection of Relationes or official dispatches; and fragments of various orations. (en)
- Symmaque (Quintus Aurelius Memmius Symmachus), né vers 342 et mort en 402-403, fut un grand aristocrate romain du IVe siècle, particulièrement connu pour la lutte qu'il engagea en vue de défendre la religion traditionnelle romaine contre le christianisme, en plein développement alors dans l'empire romain. Entre autres postes importants, il fut préfet de Rome en 384 et 385, consul en 391. En remerciement des services qu'il rendit à l'État, le Sénat fit ériger une statue dorée à son effigie. (fr)
- Quintus Aurelius Symmachus (k. 345 – 402) adalah seorang negarawan, orator dan asal Romawi. Ia memegang jabatan gubernur prokonsuler pada 373, prefek urban Roma pada 384 dan 385, dan konsul pada 391. (in)
- Quinto Aurelio Simmaco (in latino: Quintus Aurelius Symmăchus; Roma, 340 circa – 402/403) è stato un oratore, politico e scrittore romano. È considerato il più importante oratore in lingua latina della sua epoca, paragonato dai contemporanei a Cicerone; la sua famosa relazione sulla controversia riguardante l'altare della Vittoria fu però fallimentare, e il suo coinvolgimento con un usurpatore insieme alla sua opposizione all'imperatore cristiano Teodosio I lo obbligarono ad allontanarsi dalla vita politica. Negli ultimi anni della sua vita si dedicò alla filologia, e tra il 365 e il 402 fu al centro di una corposa rete di scambi epistolari, che permettono di formare un ritratto insolitamente ricco della classe dirigente romana dell'epoca e di un personaggio non-cristiano della fine del IV secolo. (it)
- 퀸투스 아우렐리우스 심마쿠스(Quintus Aurelius Symmachus), 간단히 심마쿠스는 로마의 귀족이다. 심마쿠스의 아버지는 갈리아 출신의 고위관료였다. 심마쿠스는 회계감사관으로 공직을 시작한 뒤, 원로원 의원이 되어 원로원에 들어갔고, 그 다음은 법무관으로 선출되었다. 이탈리아 반도 내의 주지사를 거쳐 집정관으로 진출하였다. 그리고 수도관장으로 선출되었으며, 그는 제사장에 취임한 적도 있었다. 그라티아누스 황제가 원로원에 있는 승리의 여신상을 해체하려고 하자 이에 반대를 하였으나 당시 실세였던 밀라노 주교인 암브로시우스가 찬성을 하여 결국 승리의 여신상은 해체되었다. 그 후부터는 그의 기록이 끊겼다. 지금도 그의 비석이 캄피톨리오 언덕에 남아있다. (ko)
- Quintus Aurelius Symmachus (345-405 na Chr.) was een laat-Romeins politicus, schrijver en intellectueel. Symmachus behoorde tot de vóór-christelijke Romeinse adelstand. Hij bekleedde enkele bestuurlijke functies te Rome: in 384 was hij stadsprefect (praefectus urbi) en in 391 consul. Zijn bekendheid verwierf hij voornamelijk door zijn retorische gaven en door de vastberadenheid waarmee hij, tegen de tijdgeest in, de oud-Romeinse erediensten en waarden verdedigde tegen keizerlijke beslissingen. (nl)
- Kwintus Aureliusz Symmachus (łac. Quintus Aurelius Symmachus, ok. 340-402/404) – rzymski mówca, senator i polityk. (pl)
- Квинт Аврелий Си́ммах (лат. Quintus Aurelius Symmachus, ок. 340 — ок. 402) — один из последних вождей потомственной сенатской аристократии Древнего Рима, принадлежавший к роду . (ru)
- Quintus Aurelius Symmachus, född omkring 345, död omkring 402, var en romersk talare. Symmachus var en av det hedniska partiets sista och mest lysande förkämpar, tillhörde en av det senare romerska kejsardömets förnämaste familjer och var själv son till en stadsprefekt i Rom. Han erhöll sin uppfostran i Gallien samt var 373 prokonsul i Afrika och 391 konsul. På grund av sin stora rikedom och de höga ämbeten han beklädde (han var bland annat även pontifex) blev Symmachos den hedniska senatens målsman mot de kristna kejsarna vid deras angrepp på Roms gamla statsreligion. Av Gratianus blev han landsförvisad för sin opposition mot borttagandet av segergudinnans bild och altare från senatshuset. Valentinianus II lät honom återvända och gjorde honom till stadsprefekt 384. Symmachus skrev då sitt bekanta brev till kejsaren om återställandet av ovan nämnda helgedomar, vilket föranledde motskrifter från Ambrosius av Milano och, i poetisk form, från Prudentius. Av hans tal finns nio fragment. Dessutom finns tio böcker bevarade vari Symmachus son samlat faderns brev och ämbetsskrivelser, av vilka de förra till formen nära efterbildar Plinius den yngres arbeten. En kritisk upplaga av Symmachus skrifter, först publicerade av Angelo Mai (1815 och 1825), utgavs av Otto Seeck i Monumenta Germaniae Historica (1883). (sv)
- Квінт Аврелій Сіммах (лат. Quintus Aurelius Symmachus, близько 345–405) — римський латинський письменник і філолог, політичний діяч, консул 388 і 391 років. Ревнитель античної спадщини, автор 10 книг «Послань». (uk)
- 叙马库斯（拉丁語：Quintus Aurelius Symmachus），（345年－402年）。古罗马政治家、演说家以及文学家。出生于贵族家庭，后参加教会事务，并开始进行文学创作，以此获得了巨额财富。不久他因为卷入罗马帝国政治纷争而死于非命，他的作品传世至今，反映了公元4世纪中期至公元5世纪初期混乱的欧洲状况。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Quinto Aurelio Símaco (en latín, Quintus Aurelius Symmachus; c. 340-402) fue un escritor y estadista romano. (es)
- Symmaque (Quintus Aurelius Memmius Symmachus), né vers 342 et mort en 402-403, fut un grand aristocrate romain du IVe siècle, particulièrement connu pour la lutte qu'il engagea en vue de défendre la religion traditionnelle romaine contre le christianisme, en plein développement alors dans l'empire romain. Entre autres postes importants, il fut préfet de Rome en 384 et 385, consul en 391. En remerciement des services qu'il rendit à l'État, le Sénat fit ériger une statue dorée à son effigie. (fr)
- Quintus Aurelius Symmachus (k. 345 – 402) adalah seorang negarawan, orator dan asal Romawi. Ia memegang jabatan gubernur prokonsuler pada 373, prefek urban Roma pada 384 dan 385, dan konsul pada 391. (in)
- 퀸투스 아우렐리우스 심마쿠스(Quintus Aurelius Symmachus), 간단히 심마쿠스는 로마의 귀족이다. 심마쿠스의 아버지는 갈리아 출신의 고위관료였다. 심마쿠스는 회계감사관으로 공직을 시작한 뒤, 원로원 의원이 되어 원로원에 들어갔고, 그 다음은 법무관으로 선출되었다. 이탈리아 반도 내의 주지사를 거쳐 집정관으로 진출하였다. 그리고 수도관장으로 선출되었으며, 그는 제사장에 취임한 적도 있었다. 그라티아누스 황제가 원로원에 있는 승리의 여신상을 해체하려고 하자 이에 반대를 하였으나 당시 실세였던 밀라노 주교인 암브로시우스가 찬성을 하여 결국 승리의 여신상은 해체되었다. 그 후부터는 그의 기록이 끊겼다. 지금도 그의 비석이 캄피톨리오 언덕에 남아있다. (ko)
- Quintus Aurelius Symmachus (345-405 na Chr.) was een laat-Romeins politicus, schrijver en intellectueel. Symmachus behoorde tot de vóór-christelijke Romeinse adelstand. Hij bekleedde enkele bestuurlijke functies te Rome: in 384 was hij stadsprefect (praefectus urbi) en in 391 consul. Zijn bekendheid verwierf hij voornamelijk door zijn retorische gaven en door de vastberadenheid waarmee hij, tegen de tijdgeest in, de oud-Romeinse erediensten en waarden verdedigde tegen keizerlijke beslissingen. (nl)
- Kwintus Aureliusz Symmachus (łac. Quintus Aurelius Symmachus, ok. 340-402/404) – rzymski mówca, senator i polityk. (pl)
- Квинт Аврелий Си́ммах (лат. Quintus Aurelius Symmachus, ок. 340 — ок. 402) — один из последних вождей потомственной сенатской аристократии Древнего Рима, принадлежавший к роду . (ru)
- Квінт Аврелій Сіммах (лат. Quintus Aurelius Symmachus, близько 345–405) — римський латинський письменник і філолог, політичний діяч, консул 388 і 391 років. Ревнитель античної спадщини, автор 10 книг «Послань». (uk)
- 叙马库斯（拉丁語：Quintus Aurelius Symmachus），（345年－402年）。古罗马政治家、演说家以及文学家。出生于贵族家庭，后参加教会事务，并开始进行文学创作，以此获得了巨额财富。不久他因为卷入罗马帝国政治纷争而死于非命，他的作品传世至今，反映了公元4世纪中期至公元5世纪初期混乱的欧洲状况。 (zh)
- كوينتوس أوريليوس سيماكوس (345-ح.402) هو سياسي وخطيب ولغوي وكاتب رسائل روماني ولد في سنة 345، أصبح والي أفريقيا في سنة 373، دافع عن الإيمان بالديانة الوثنية الرومانية ورفض تحول النبلاء إلى المسيحية. عارض الإمبراطور جراتيان بسبب إزالته لعدة معابد في روما. وبعد وفاته أعلن دعمه للغاصب ماغنوس مكسيموس مما أدى لاستبعاده عن بلاط الحكم لمدة ثلاثة سنوات ليعود فيما بعد في سنة 387 ليصبح والي روما، وثم أصبح قنصل الإمبراطورية في سنة 391. شكل فريق مع كل من فيريوس نيكوماكوس فلافيانوس ونيكوماكوس فلافيانوس وماكروبيوس لإعادة عبادة الآلهة الرومانية القديمة، وقف أمبروز أسقف ميلانو ضدهم. بعد وفاة الإمبراطور ثيودوسيوس الأول قرر التقرب من ستيليكو والذي كان وصي الإمبراطور هونوريوس وقد دافع عن سياساته في مجلس الشيوخ الروماني. بقي نشيط في البلاط الروماني حتى سنة 402 حيث ورد آخر ذكر له في الرسائل ويعتقد أنها السنة ال (ar)
- Quint Aureli Símmac (en llatí: Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del segle iv. Era fill de Luci Aureli Aviani Simmac. Va ser educat a la Gàl·lia, probablement a Bordeus o Tolosa, en aquella època els llocs més importants d'estudi, i es va dedicar a les arts lliberals, inspirat una nova vida i vigor a la literatura del seu país que estava en decadència. Va ser qüestor i pretor i després corrector de Lucània i el Bruttium l'any 365. El 373 va ser nomenat procònsol d'Àfrica i segurament va esdevenir membre aquell mateix any o per la mateixa època del . (ca)
- Quintus Aurelius Symmachus Eusebius (asi 345 – po 402 před 415), byl římský spisovatel, řečník a státník. Vystudoval rétoriku. Vojenskou službu konal v Galii a po ní odešel do státních služeb. Kde se stal v roce 384 prefektem města Řím a roku 391 se stal konzulem. Byl odpůrcem křesťanství a všemožně se snažil podporovat původní římské náboženství a kulturu. Všeobecně byl uznáván především pro řeči, které pronesl na soudech a před císařem. Řeči, které pronášel před císařem lze tematicky zařadit do oslavných projevů. (cs)
- Ο Κόιντος Αυρήλιος Σύμμαχος (Quintus Aurelius Symmachus, 340 – 402) ήταν Ρωμαίος πολιτικός, ρήτορας και διανοούμενος. Διετέλεσε ανθύπατος το 373, Πολίαρχος Ρώμης (praefectus urbi) το 384 and 385, και ύπατος το 391. Ο Σύμμαχος επιδίωξε τη διατήρηση των ρωμαϊκών παραδόσεων εν μέσω του εκχριστιανισμού της αυτοκρατορίας, και ηγήθηκε μιας ανεπιτυχούς αντιπροσωπείας προς τον αυτοκράτορα Γρατιανό για την επανατοποθέτηση του Βωμού της Νίκης στην όπου έδρευε η Ρωμαϊκή Σύγκλητος. Δύο χρόνια αργότερα, απηύθυνε μια περίφημη έκκληση προς τον διάδοχο του Γρατιανού Ουαλεντινιανό Β’, η οποία αντικρούσθηκε από τον Επίσκοπο Μεδιολάνων Αμβρόσιο. Ο Σύμμαχος κινδύνευσε να καταστραφεί όταν υποστήριξε το στασιαστή Μάγνο Μάξιμο, όμως η φήμη του αποκαταστάθηκε και τρία χρόνια αργότερα διορίσθηκε ύπατος. Πολλά εκ (el)
- Quintus Aurelius Symmachus (signo Eusebius) (* um 342; † 402/403) war ein nichtchristlicher Senator, Konsul und Stadtpräfekt im spätantiken Rom. Er gilt als der bedeutendste lateinische Redner seiner Zeit und wurde von Zeitgenossen mit Cicero verglichen. Mit seinem Plädoyer für religiöse Toleranz im Streit um den Victoriaaltar, das von Christen literarisch rezipiert wurde, scheiterte Symmachus allerdings. Verwicklungen in politische Intrigen und Parteinahmen für die Usurpationen gegen Kaiser Theodosius zwangen ihn dazu, sich zunehmend von der Politik fernzuhalten. (de)
- Quintus Aurelius Symmachus signo Eusebius (/ˈsɪməkəs/, Classical Latin: [ˈsʏmmakʰʊs]; c. 345 – 402) was a Roman statesman, orator, and man of letters. He held the offices of governor of proconsular Africa in 373, urban prefect of Rome in 384 and 385, and consul in 391. Symmachus sought to preserve the traditional religions of Rome at a time when the aristocracy was converting to Christianity, and led an unsuccessful delegation of protest against Gratian, when he ordered the Altar of Victory removed from the curia, the principal meeting place of the Roman Senate in the Forum Romanum. Two years later he made a famous appeal to Gratian's successor, Valentinian II, in a dispatch that was rebutted by Ambrose, the bishop of Milan. Symmachus's career was temporarily derailed when he supported the (en)
- Quinto Aurelio Simmaco (in latino: Quintus Aurelius Symmăchus; Roma, 340 circa – 402/403) è stato un oratore, politico e scrittore romano. È considerato il più importante oratore in lingua latina della sua epoca, paragonato dai contemporanei a Cicerone; la sua famosa relazione sulla controversia riguardante l'altare della Vittoria fu però fallimentare, e il suo coinvolgimento con un usurpatore insieme alla sua opposizione all'imperatore cristiano Teodosio I lo obbligarono ad allontanarsi dalla vita politica. Negli ultimi anni della sua vita si dedicò alla filologia, e tra il 365 e il 402 fu al centro di una corposa rete di scambi epistolari, che permettono di formare un ritratto insolitamente ricco della classe dirigente romana dell'epoca e di un personaggio non-cristiano della fine del IV (it)
- Quintus Aurelius Symmachus, född omkring 345, död omkring 402, var en romersk talare. Symmachus var en av det hedniska partiets sista och mest lysande förkämpar, tillhörde en av det senare romerska kejsardömets förnämaste familjer och var själv son till en stadsprefekt i Rom. Han erhöll sin uppfostran i Gallien samt var 373 prokonsul i Afrika och 391 konsul. På grund av sin stora rikedom och de höga ämbeten han beklädde (han var bland annat även pontifex) blev Symmachos den hedniska senatens målsman mot de kristna kejsarna vid deras angrepp på Roms gamla statsreligion. Av Gratianus blev han landsförvisad för sin opposition mot borttagandet av segergudinnans bild och altare från senatshuset. Valentinianus II lät honom återvända och gjorde honom till stadsprefekt 384. Symmachus skrev då sitt (sv)
|
