| dbo:abstract
|
- Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle segle xiii al segle xv. Van acompanyar a Hulagu a Pèrsia i foren establerts a Tabriz. Com que eren turbulents se’ls va traslladar a la frontera amb Rum; quan Arghun Khan va pujar al tron el seu cap era Juskab Oghul que fou executat acusat de preparar una rebel·lió; al seu lloc el tuman va elegir Agaolug. Fins als temps de Abu Said Khan Bahadur anaven periòdicament a la cort (ordu), però a la seva mort el 1335 es van fer independents, dividits en 52 aimaks i cada grup de 100 homes (sadeh) es va establir en lloc diferent (iurt). Finalment el cadi Burhan al-Din els va reagrupar i en va establir una bona part a la regió de Sivas. Mort el cadi en la lluita contra els otomans i els seus aliats, els tàtars negres foren derrotats per Bayazid I quan assetjaven Ankara i incorporats a l'exèrcit otomà i repartits entre Karahissar i Ak Shehir. Al no haver de pagar altre impost que la dizma els tàtars negres es van enriquir. Quan Tamerlà va conquerir Sivas el 1400 va pactar amb els caps dels tàtars negres i després de la batalla d'Ankara va optar per emportar-se’ls a Transoxiana. Quan Timur marxava per la zona de Kayseri, es va aturar amb ells tres dies; va planificar com emportar-se’ls ja que eren de trenta a quaranta mil (nombre probablement referit a les tendes i no a les persones que eren moltes mes); va ordenar als prínceps i amirs conduir-los en grups: Jahan Xah Bahadur i l'exercit de la dreta de Muhammad Sultan (encara viu aleshores) van anar per Tokat i Amasya; l'amir Sulayman Xah i l'exèrcit de l'esquerra va anar per Kayseri i Sivas; el propi Timur per les planes de Kayseri i Amasya (els tàtars negres estaven dispersos a la zona d'Amasya, la de Sivas i la de Kayseri) amb Xah Rukh i Sultan Husayn Mirza al davant tallant el camí per evitar la fugida de cap grup. Timur va retornar a la zona dels tàtars negres a Kayseri i va cridar als caps: hi van anar dos: Murwat i Akhi Tabarak, als quals Timur va explicar que la seva terra original era Transoxiana i havien estat desterrats a Anatòlia feia molt de temps però ara que Timur governava a totes les terres els permetia retornar; els caps van acceptar i els tàtars negres foren portats cap a Transoxiana. Els tàtars negres havien arribar a Damghan i allí van ferir al seu daroga (governador) i es van revoltat; el daroga d'un altra aimak kata tàtar, que marxava a la columna dels rebels tàtars negres, va reconèixer a Tangribrimish, que estava nu i inconscient a terra i el va portar a la vila per curar-lo; quan els tàtars negres ho van saber van pensar que no tindrien el suport d'altres grups o aimaks i van fugir, moment que van aprofitar els amirs timúrides Shams al-Din Abas, Atilmish, Shalveli fill de Sevinjik i algun altre, que van fer una matança de rebels a Damghan i a la rodalia (uns tres mil morts); alguns van poder escapar cap als boscos que anaven fins a Astarabad. Quan Timur ho va saber va enviar 1.500 homes manats per Bayan Kutxin, Seifel Muluk (fill d'Hajji Saif al-Din Barles), Dane Khoja, Rustem Pulad i Komari Bahadur amb ordre de matar tots els tàtars negres que trobessin. Poc després encara hi va enviar al jove príncep Ahmad ibn Umar Shaikh i l'amir Barandak, però aquests van retornar ràpidament ja que els rebels o havien mort o s'havien pogut escapar o ja havien estat atrapats pels amirs. Efectivament Bayan Kutxin i els altres amirs havien passat per Bistam, van creuar les muntanyes de Langarud, van entrar als boscos de Gurgan i van trobar als tàtars negres a prop de la costa de la mar Càspia; tot i que els rebels fugits eren en nombre superior, els amirs els van atacar, els van derrotar i en van matar un miler; deu mil (entre guerrers i les seves famílies) foren fets presoners. Bayan Kutxin va informar de la seva acció a la cort. Timur va ordenar empresonar als caps dels rebels i conduir-los a Samarcanda. A la mort de Tamerlà una part va intentar fugir i es van dirigir cap al Khurasan (província mongola), a Makhan. Xah Rukh va enviar allí als amirs Said Khoja, Shah Mulk i Jahan Malik. Els amirs van combatre els tàtars negres i en van fer molts de presoners. Establerta la tribu al Mogolistan van acabar diluïts progressivament amb altres grups. (ca)
- The Karai or Qarai Turks are a Turkic minority mostly found in Khorasan and Iran especially Torbat-e Heydarieh. At the start of the Qajar dynasty, Qarai Turks were also scattered even beyond southern Khorasan through the desert zone of Sistan. Malcolm (1829) thought the Karai of Persia arrived from "Tartary" as a result of Timur's campaigns.Under Afsharid Nader Shah (r. 1736–1747), they were settled in Khorasan.Before that time, the Karai seem also to have been found in Azerbaijan.Adam Olearius, who traveled in Azerbaijan in 1638, mentions Karai as one of the tribes of Mogan. (en)
- Кере́й — одно из шести племён (аргын, керей, кипчак, найман, уак, конырат) Среднего Жуза казахов. Кереи в Казахстане состоят из двух крупных родов — абак и ашамайлы. (ru)
- 黑鞑靼是中国宋朝、金朝时代对漠北的操突厥语和蒙古语诸部的称呼，又称生鞑靼，与漠南的白鞑靼（或熟鞑靼，即汪古部）相对。对于这些称谓，其实是当时汉人依据这些部族汉化程度的高低来划分的。离汉地近、汉化程度较深的被称为“白鞑靼”或“熟鞑靼”；离汉地远、受汉族影响较少的则称为“黑鞑靼”或“生鞑靼”。并非民族学意义上单一的种族，范围上与辽代所称的“阻卜”重合。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- The Karai or Qarai Turks are a Turkic minority mostly found in Khorasan and Iran especially Torbat-e Heydarieh. At the start of the Qajar dynasty, Qarai Turks were also scattered even beyond southern Khorasan through the desert zone of Sistan. Malcolm (1829) thought the Karai of Persia arrived from "Tartary" as a result of Timur's campaigns.Under Afsharid Nader Shah (r. 1736–1747), they were settled in Khorasan.Before that time, the Karai seem also to have been found in Azerbaijan.Adam Olearius, who traveled in Azerbaijan in 1638, mentions Karai as one of the tribes of Mogan. (en)
- Кере́й — одно из шести племён (аргын, керей, кипчак, найман, уак, конырат) Среднего Жуза казахов. Кереи в Казахстане состоят из двух крупных родов — абак и ашамайлы. (ru)
- 黑鞑靼是中国宋朝、金朝时代对漠北的操突厥语和蒙古语诸部的称呼，又称生鞑靼，与漠南的白鞑靼（或熟鞑靼，即汪古部）相对。对于这些称谓，其实是当时汉人依据这些部族汉化程度的高低来划分的。离汉地近、汉化程度较深的被称为“白鞑靼”或“熟鞑靼”；离汉地远、受汉族影响较少的则称为“黑鞑靼”或“生鞑靼”。并非民族学意义上单一的种族，范围上与辽代所称的“阻卜”重合。 (zh)
- Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle segle xiii al segle xv. Van acompanyar a Hulagu a Pèrsia i foren establerts a Tabriz. Com que eren turbulents se’ls va traslladar a la frontera amb Rum; quan Arghun Khan va pujar al tron el seu cap era Juskab Oghul que fou executat acusat de preparar una rebel·lió; al seu lloc el tuman va elegir Agaolug. Fins als temps de Abu Said Khan Bahadur anaven periòdicament a la cort (ordu), però a la seva mort el 1335 es van fer independents, dividits en 52 aimaks i cada grup de 100 homes (sadeh) es va establir en lloc diferent (iurt). Finalment el cadi Burhan al-Din els va reagrupar i en va establir una bona part a la regió de Sivas. Mort el cadi en la lluita contra els otomans i els seus aliats, els tàtars negres foren derrotats per Bay (ca)
|
