| dbo:abstract
|
- El preciosisme és un estil caracteritzat per un excés de refinament, especialment en el llenguatge. Estigué molt en voga en la societat i la literatura franceses de mitjan segle xvii (de 1610 a 1660), entre el barroc i el classicisme. Fou satiritzat per Molière i Boileau. El nom prové de les precioses o dames galants que convocaven en els seus salons literats i artistes, i els comminaven a buscar la bellesa formal amb formes exagerades i cortesia. Va provocar l'aparició de nombrosos neologismes que van triomfar per la seva sonoritat, així com l'accentuació de la diferència entre registres lingüístics en l'escrit i l'oral. Igualment, va afavorir una simplificació de l'ortografia de determinats mots comuns. (ca)
- Οι Πολύτιμες (γαλλικά: Les Précieuses), στα ελληνικά έχουν αποδοθεί και ως Περισπούδαστες, δημιούργησαν μια γαλλική λογοτεχνική μόδα και κοινωνικό και πολιτιστικό ρεύμα της μπαρόκ εποχής κυρίως στο Παρίσι, στο πρώτο μισό του 17ου αιώνα που είχε στόχο την εκλέπτυνση των γαλλικών ηθών και της γαλλικής γλώσσας. Ήταν ένα ευρωπαϊκό φιλολογικό κίνημα από γυναίκες αριστοκρατικής καταγωγής που ήθελαν να συμμετέχουν ενεργά στην πολιτιστική ζωή της εποχής τους και διεκδικούσαν το δικαίωμα να κρίνουν λογοτεχνικά έργα, και ενδεχομένως να τα γράφουν. (el)
- Als preziös und Preziosität (von französisch précieux „edel“, „kostbar“, „affektiert“ und préciosité „Affektiertheit“, „Geziertheit“) galten in Frankreich etwa seit Mitte des 17. Jahrhunderts Lebens-, Empfindungs- und Ausdrucksweisen von äußerster oder übersteigerter Kultiviertheit; diese wurden vorab der Pariser Salonkultur zugeschrieben, und die Begrifflichkeit fand insbesondere im abschlägigen Namen Preziöse für ein weibliches Publikum Anwendung, das sich in genannter Art höchst auffällig hervorgetan haben soll. Eine programmatisch handelnde Bewegung oder Gruppe bestimmter Frauen und Männer waren Preziosität und Preziöse allerdings nicht. Die jüngere Forschung, die den Begriff der Preziosität in ein emanzipatorisches Umfeld setzt, versteht „die Preziösen“ sogar als travestierende Schöpfung der Literatur und Literaturkritik ihrer Zeit mit Molières Theaterstück Les Précieuses ridicules (Die lächerlichen Preziösen, uraufgeführt 1659, gedruckt 1660) als Dreh- und Angelpunkt. Als der größere Rahmen, in dem sich die Begriffsprägung vollzog, gelten die gesellschaftlichen und kulturellen Debatten der querelle des femmes und der querelle des anciens et des modernes. (de)
- Preciosismo es la denominación de un movimiento social y cultural de naturaleza barroca que precede al clasicismo francés y hasta cierto punto lo prepara, en la primera mitad del siglo XVII. Vinculado a una moda social (la poussée précieuse), que responde a un deseo de elevación y refinamiento en los modales, costumbres y gustos, sentido por una parte de la alta sociedad parisina como reacción a lo que consideraba formas vulgares de la Corte de Enrique IV. (es)
- La préciosité est un mouvement et une mode littéraire française du XVIIe siècle visant à raffiner les mœurs et la langue française. (fr)
- The French literary style called préciosité (French pronunciation: [pʁesjɔzite], preciousness) arose in the 17th century from the lively conversations and playful word games of les précieuses (French pronunciation: [le pʁesjøz]), the intellectual, witty and educated women who frequented the salon of Catherine de Vivonne, marquise de Rambouillet. Her Chambre bleue (the "blue room" of her hôtel particulier) offered a Parisian refuge from the dangerous political factionalism and coarse manners of the royal court during the regency of Louis XIV. One of the central figures of the salon that gathered at the Hôtel de Rambouillet was Madeleine de Scudéry. She wrote voluminous romance novels that embodied the refinements of preciosité including the concepts of feminine elegance, etiquette and courtly Platonic love that were hugely popular with female audiences, but scorned by most men, including Molière, who satirized the précieuses in his comedy Les Précieuses ridicules (1659). The "questions of love" that were debated in the précieuses' salons reflected the "courts of love" (fictional courts which judged lovers' behavior) that were a feature of medieval courtly love. None of the women ever actually used or defined the term Précieuse themselves. Myriam Maître has found in préciosité not so much a listable series of characteristics "as an interplay of forces, a place to confront and resolve the tensions that extended through the century, the court and the field of literature". In assessing the career of Philippe Quinault, which began at the Hôtel de Bourgogne in 1653, Patricia Howard noted, "For if in French theatre in the second half of the century, women's roles are preeminent, it was the précieux movement which made them so." One préciosité parlor game, the retelling of fairy tales as if spontaneously (though the tales were in fact carefully prepared), was to have great effects. Many of these fairy tales, in the préciosité style, were written, mostly notably by Madame d'Aulnoy. This fashion for fairy tales, and the writers themselves, were a notable influence later upon Charles Perrault, and Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve, the author of Beauty and the Beast. The stories tended to vary from the folk tradition, for example the characters were made to be of genteel origin. Whilst the heroes and heroines of fairy tales written by the précieuses often appeared as shepherds and shepherdesses, in pastoral settings, these figures were often secretly royal or noble. The précieuses are also remembered through the filter of Molière's one-act satire, Les Précieuses ridicules (1659). After years touring the provinces, this bitter comedy of manners brought Molière and his company to the attention of Parisians and attracted the patronage of Louis XIV. Les Précieuses ridicules is considered to be the origin of the pejorative connotation of précieuse as "affected". The phenomenon of the précieuses in establishing French literary classicism was first revived by Louis Roederer in 1838. His Mémoires pour servir à l'histoire de la société polie en France, evoked an atmosphere of nostalgia for the douceur de vivre of the Ancien Régime and the aristocratic leisure of its authors, at least for the upper classes. Later, Roxane, a critical character in Edmond Rostand's 1897 play Cyrano de Bergerac, is described as a précieuse. René Bary (died in 1680) a French historiographer and rhetorician wrote La Rhétorique française où pour principale augmentation l'on trouve les secrets de nostre langue published in Paris in 1653 for the female audience of the précieuses. (en)
- Préciosité is een literaire stroming in Frankrijk uit het begin van de 17e eeuw. (nl)
- 프레시오지테(préciosité)는 17세기 프랑스 문학의 한 갈래로서, 1620-1660년대 당시 살롱의 귀부인들 사이에서 유행한, 귀족적, 유미주의적인 어문학 및 생활 전반의 미학관이다. (ko)
- プレシオジテ（Préciosité）は、17世紀フランス王国の上流社交界に現れた、言語や作法に洗練を求める風潮のこと。1620年頃から1680年頃にかけて出現し、特にサロンにて発展していった。モリエールの戯曲『才女気取り』において攻撃されたように、滑稽な面もあったが、フランス文学や社会に果たした貢献は大きい。 (ja)
- Il preziosismo fu un fenomeno di costume e di gusto sviluppatosi nel Seicento in Francia ed ebbe la sua massima diffusione nei decenni centrali del secolo (fra il 1640 e il 1660 circa) dove costituì, accanto al genere burlesco e prima del definitivo affermarsi del classicismo, una delle manifestazioni letterarie del barocco (come in altri paesi il marinismo, l'eufuismo, il gongorismo). (it)
- O estilo literário denominado preciosismo (préciosité em francês) surgiu das vívidas conversações e dos alegres jogos de palavras das les précieuses, as espirituosas e bem-educadas damas que freqüentavam os salons da Marquesa de Rambouillet; a sua Chambre bleue (o "quarto azul" do seu hôtel particulier, o Hôtel de Rambouillet) oferecia um refúgio parisiense às perigosas intrigas políticas e às maneiras rudes da corte francesa durante a menoridade de Luís XIII. Uma das figuras centrais do salon, Madeleine de Scudéry, escreveu romances volumosos insuflados de elegância feminina, requintados escrúpulos de comportamento e amor platônico, que eram extremamente populares junto a uma grande audiência feminina, mas sofriam o desprezo da maioria dos homens. As "questões de amor" que eram debatidos nos salons das précieuses refletiam as "cortes de amor", característica do amor cortês medieval. (pt)
- Прецио́зная литература (фр. précieux первоначально «драгоценный», а затем также «изысканный, жеманный»; от лат. pretiosus) — литературное направление, возникшее во Франции в начале XVII века в придворно-аристократической среде и просуществовавшее до 60-х годов XVII века. Аналогичные литературные движения существовали примерно в ту же эпоху в ряде других стран:
* маринизм — в Италии,
* гонгоризм, или культизм — в Испании,
* эвфуизм — в Англии. (ru)
- Preciositet (franska: préciosité, utsökt, dyrbart) var en litterär stil och idérörelse på 1600-talet som uppstod i Catherine de Vivonne, markisinnan de Rambouillets litterära salonger i Paris; dess medlemmar kallades preciositeten, les précieuses. De blev framför allt kända för sina herderomaner, en föregångare till den moderna kärleksromanen, och sina långa berättelser. Salongen hölls mellan åren 1607 och 1665. Preciositeten samlades i markisinnans Chambre bleue för att fördriva tiden och som flykt från verkligheten av politiska intriger och instabilitet under Ludvig XIII av Frankrike. Markisinnans residens, där salongen hölls, kallas Hôtel de Rambouillet. En av dess mest framstående personer, Madeleine de Scudéry, skrev långa kärleksromaner som fick flera kvinnliga beundrare men häcklades av männen. Hennes romaner var uttryck för de diskussioner om kärlekens väsen som fördes i Chambre bleue; medlemmarna var starkt påverkade av hur kärleken framställdes i medeltidens riddarromaner och av nyplatonismen. Honoré d'Urfés herderoman L'Astrée (1624) var en annan central källa till idéer. Även Madame d'Aulnoys sagor är en del av rörelsen. Sagorna hade liksom kärleksberättelserna syftet att studera och sprida rörelsens idéer om kvinnans roll i samhället. Preciositeten är en av de äldsta feministiska rörelserna, och på grund av de blå strumpor som var på modet i salongen kom de att kallas blåstrumporna, bas-bleus, en metonymi som användes om feminister på engelska och franska i många hundra år därefter. Bland de mest radikala tankar som framlades i salongerna var att äktenskapet skulle tidsbegränsas och att männen skulle sköta barnen från ett års ålder. Deras kärleksromaner var inte ämnade som underhållning, utan med dessa ville de visa att kvinnan, för att kunna vara fri, måste avhålla sig från att följa sina sexuella passioner. Preciositetens betydelse för feminismens historia är sällan omtalad. De har oftare i stället förknippats med skapandet av den borgerliga identiteten i Europa. Deras intressesfär inbegrep språknormer och uppförandekoder, vilka genom deras alsters enorma popularitet, spreds till borgerskapet som efterhärmade dessa aristokratiska celebriteter. Dit hör bruket av eufemismer för ord och fenomen som de fann låga och onämnbara, författandet av tillfällighetspoesi till födelsedagar, dödsfall och bemärkelsedagar, etikettsregler för hur män och kvinnor skulle umgås, neologismer, med mera. Preciositeten var uttalat elitistisk, och tog bestämt avstånd från allt lågt och obildat, genom att med raffinerade uttryck upprätta oöverstigliga hinder mellan sig och plebejerna. I och med att deras alster översattes till andra språk, bildades sålunda det borgerliga runt om i Europa, på preciositetens grund. Som litterär stil blev preciös därmed ett internationellt begrepp. Allt medan tidens smak ändrades kom detta ord att stå för det överdrivet graciösa, svulstiga, tillgjorda, förljugna, koketterande, och onaturliga. Deras verk läses praktiskt taget aldrig numera, ens av litteraturhistoriker, eftersom de är ofantligt långa; de Scudéry har skrivit en av världshistoriens längsta romaner (10 band), men skrev därtill flera andra romaner som var nästan lika långa. Alstren har också kritiserats för mångordighet och brist på pregnans. Fastän preciositeten förknippats med det äkta franska, hade den sitt nationella ursprung i framför allt Italien varifrån Catherine de Vivonne, markisinnan de Rambouillet var bördig, och varifrån flera diktare kom som imiterades av preciositeten, däribland Giambattista Marini. Den spanske Luís de Góngora y Argote må också nämnas i sammanhanget. Benämningen "preciositet" användes aldrig av kvinnorna själva som självbeteckning, och därför saknar den en fast definition. Kännetecknande för de berättelser och dikter som kvinnorna skrev, var att de ofta utspelades i herdemiljöer, så kallade pastoraler eller bukoler, och huvudpersonerna är därför ofta herdar eller herdinnor, men karaktärerna gavs nobla och höga egenskaper. Detta var ett klassicistiskt tema eftersom det anknöt till Arkadien och Virgilius Bucolica. Allegorin var fortfarande utbredd, och brukades bland annat för att symboliskt beskriva kärleken, såsom i de Scudérys Clélie (1654). Den realistiska romanen hade ännu inte skapats, och för samtida skildringar användes klassiska motiv som nyckelromaner. Med Molières (1659) cementerades en pejorativ betydelse av preciocitet, att betyda tillgjord och överdrivet känslosam. Han häcklade också de kvinnor som kom till Paris från landet, och trodde att de platsade i de litterära salongerna för att de läst Madeleine de Scudérys romaner. Sedermera fick gruppen les précieuses upprättelse genom att Louis Roederer i Mémoires pour servir à l'histoire de la société polie en France (1838) erkände att salongen hade betydelse för framväxten av den franska klassicismen inom skönlitteraturen. Preciositeten själva kom däremot att dö bort, bland annat till följd av Boileaus kritik. Dess förkärlek för verbala utsvävningar och strukturell komplexitet blev omodern och fick ge vika för en strävan efter enhet, enkelhet och det mindre formatet i den franskklassicistiska stilen. (sv)
- Préciosité, preciosite (fr. dosł. wykwintność) – tendencja w literaturze francuskiej 1. połowy XVII wieku, odmiana baroku, bliska zwłaszcza takim kierunkom jak konceptyzm i marinizm. (pl)
- Преціозна література (від фр. precieux — дорогоцінний; витончений, манірний) — аристократичний напрям у французькій літературі бароко XVII століття. Була своєрідним протестом переможеної феодальної знаті проти політики абсолютизму. Антидемократична за характером, преціозна література вимагала повної відмови від «низької» дійсності й народної мови, їй властиві алегоричність, умовність, лицарсько-пасторальні сюжети. Виникла в салоні маркізи де Рамбуйє. Найвідоміші представники: поети В. Вуатюр, А. Годо, Ж. Скюдері, Ж. Ф. Саразен, Ж. Шаплен, романісти — О. д'Юрфе, М. Л. де Гомбервіль, Мадлен Скюдері. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Οι Πολύτιμες (γαλλικά: Les Précieuses), στα ελληνικά έχουν αποδοθεί και ως Περισπούδαστες, δημιούργησαν μια γαλλική λογοτεχνική μόδα και κοινωνικό και πολιτιστικό ρεύμα της μπαρόκ εποχής κυρίως στο Παρίσι, στο πρώτο μισό του 17ου αιώνα που είχε στόχο την εκλέπτυνση των γαλλικών ηθών και της γαλλικής γλώσσας. Ήταν ένα ευρωπαϊκό φιλολογικό κίνημα από γυναίκες αριστοκρατικής καταγωγής που ήθελαν να συμμετέχουν ενεργά στην πολιτιστική ζωή της εποχής τους και διεκδικούσαν το δικαίωμα να κρίνουν λογοτεχνικά έργα, και ενδεχομένως να τα γράφουν. (el)
- Preciosismo es la denominación de un movimiento social y cultural de naturaleza barroca que precede al clasicismo francés y hasta cierto punto lo prepara, en la primera mitad del siglo XVII. Vinculado a una moda social (la poussée précieuse), que responde a un deseo de elevación y refinamiento en los modales, costumbres y gustos, sentido por una parte de la alta sociedad parisina como reacción a lo que consideraba formas vulgares de la Corte de Enrique IV. (es)
- La préciosité est un mouvement et une mode littéraire française du XVIIe siècle visant à raffiner les mœurs et la langue française. (fr)
- Préciosité is een literaire stroming in Frankrijk uit het begin van de 17e eeuw. (nl)
- 프레시오지테(préciosité)는 17세기 프랑스 문학의 한 갈래로서, 1620-1660년대 당시 살롱의 귀부인들 사이에서 유행한, 귀족적, 유미주의적인 어문학 및 생활 전반의 미학관이다. (ko)
- プレシオジテ（Préciosité）は、17世紀フランス王国の上流社交界に現れた、言語や作法に洗練を求める風潮のこと。1620年頃から1680年頃にかけて出現し、特にサロンにて発展していった。モリエールの戯曲『才女気取り』において攻撃されたように、滑稽な面もあったが、フランス文学や社会に果たした貢献は大きい。 (ja)
- Il preziosismo fu un fenomeno di costume e di gusto sviluppatosi nel Seicento in Francia ed ebbe la sua massima diffusione nei decenni centrali del secolo (fra il 1640 e il 1660 circa) dove costituì, accanto al genere burlesco e prima del definitivo affermarsi del classicismo, una delle manifestazioni letterarie del barocco (come in altri paesi il marinismo, l'eufuismo, il gongorismo). (it)
- Прецио́зная литература (фр. précieux первоначально «драгоценный», а затем также «изысканный, жеманный»; от лат. pretiosus) — литературное направление, возникшее во Франции в начале XVII века в придворно-аристократической среде и просуществовавшее до 60-х годов XVII века. Аналогичные литературные движения существовали примерно в ту же эпоху в ряде других стран:
* маринизм — в Италии,
* гонгоризм, или культизм — в Испании,
* эвфуизм — в Англии. (ru)
- Préciosité, preciosite (fr. dosł. wykwintność) – tendencja w literaturze francuskiej 1. połowy XVII wieku, odmiana baroku, bliska zwłaszcza takim kierunkom jak konceptyzm i marinizm. (pl)
- Преціозна література (від фр. precieux — дорогоцінний; витончений, манірний) — аристократичний напрям у французькій літературі бароко XVII століття. Була своєрідним протестом переможеної феодальної знаті проти політики абсолютизму. Антидемократична за характером, преціозна література вимагала повної відмови від «низької» дійсності й народної мови, їй властиві алегоричність, умовність, лицарсько-пасторальні сюжети. Виникла в салоні маркізи де Рамбуйє. Найвідоміші представники: поети В. Вуатюр, А. Годо, Ж. Скюдері, Ж. Ф. Саразен, Ж. Шаплен, романісти — О. д'Юрфе, М. Л. де Гомбервіль, Мадлен Скюдері. (uk)
- El preciosisme és un estil caracteritzat per un excés de refinament, especialment en el llenguatge. Estigué molt en voga en la societat i la literatura franceses de mitjan segle xvii (de 1610 a 1660), entre el barroc i el classicisme. Fou satiritzat per Molière i Boileau. (ca)
- Als preziös und Preziosität (von französisch précieux „edel“, „kostbar“, „affektiert“ und préciosité „Affektiertheit“, „Geziertheit“) galten in Frankreich etwa seit Mitte des 17. Jahrhunderts Lebens-, Empfindungs- und Ausdrucksweisen von äußerster oder übersteigerter Kultiviertheit; diese wurden vorab der Pariser Salonkultur zugeschrieben, und die Begrifflichkeit fand insbesondere im abschlägigen Namen Preziöse für ein weibliches Publikum Anwendung, das sich in genannter Art höchst auffällig hervorgetan haben soll. (de)
- The French literary style called préciosité (French pronunciation: [pʁesjɔzite], preciousness) arose in the 17th century from the lively conversations and playful word games of les précieuses (French pronunciation: [le pʁesjøz]), the intellectual, witty and educated women who frequented the salon of Catherine de Vivonne, marquise de Rambouillet. Her Chambre bleue (the "blue room" of her hôtel particulier) offered a Parisian refuge from the dangerous political factionalism and coarse manners of the royal court during the regency of Louis XIV. (en)
- O estilo literário denominado preciosismo (préciosité em francês) surgiu das vívidas conversações e dos alegres jogos de palavras das les précieuses, as espirituosas e bem-educadas damas que freqüentavam os salons da Marquesa de Rambouillet; a sua Chambre bleue (o "quarto azul" do seu hôtel particulier, o Hôtel de Rambouillet) oferecia um refúgio parisiense às perigosas intrigas políticas e às maneiras rudes da corte francesa durante a menoridade de Luís XIII. Uma das figuras centrais do salon, Madeleine de Scudéry, escreveu romances volumosos insuflados de elegância feminina, requintados escrúpulos de comportamento e amor platônico, que eram extremamente populares junto a uma grande audiência feminina, mas sofriam o desprezo da maioria dos homens. As "questões de amor" que eram debatidos (pt)
- Preciositet (franska: préciosité, utsökt, dyrbart) var en litterär stil och idérörelse på 1600-talet som uppstod i Catherine de Vivonne, markisinnan de Rambouillets litterära salonger i Paris; dess medlemmar kallades preciositeten, les précieuses. De blev framför allt kända för sina herderomaner, en föregångare till den moderna kärleksromanen, och sina långa berättelser. Salongen hölls mellan åren 1607 och 1665. (sv)
|
