An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Relations of production (German: Produktionsverhältnisse) is a concept frequently used by Karl Marx and Friedrich Engels in their theory of historical materialism and in Das Kapital. It is first explicitly used in Marx's published book The Poverty of Philosophy, although Marx and Engels had already defined the term in The German Ideology. The term "relations of production" is somewhat vague, for two main reasons:

Property Value
dbo:abstract
  • علاقات الإنتاج (بالألمانية: Produktionsverhältnisse) هو مفهوم كثيرا ما يستخدمه كارل ماركس وفريدريك إنجلز في نظرية المادية التاريخية وفي رأس المال.كان بؤس الفلسفة أول كتاب منشور لماركس استخدم فيه المصطلح، رغم من أن ماركس وإنجلز قد سبق وعرفا المصطلح في الألمانية أيديولوجية (الذي لم ينشر حتى عام 1932). بمصطلح «علاقات الإنتاج» يعني ماركس وإنجلز محصلة مجمل العلاقات الاجتماعية التي يجب على الناس أن تدخلها من أجل البقاء، إنتاج وإعادة إنتاج وسائل العيش. بما أن الناس يجب أن تدخل في هذه العلاقات الاجتماعية، أي أن المشاركة فيها ليست طوعية، مجمل هذه العلاقات بنية مستقرة نسبيا مستقرة «البنية الاقتصادية». المصطلح «علاقات الإنتاج» غامض إلى حد ما، لسببين رئيسيين: * الكلمة الألمانية Verhältnis يمكن أن يعني «علاقة»، «حصة» أو «نسبة». وهكذا فإن العلاقات يمكن أن تكون نوعية، كمية، أو كليهما معا. وهو معنى يمكن فهمه من السياق فقط. * العلاقات التي يشير إليها ماركس يمكن أن تكون العلاقات الاجتماعية، العلاقات الاقتصادية أو العلاقات التكنولوجية. عادة ما يستخدم ماركس وإنجلز المصطلح للإشارة إلى العلاقات الاجتماعية-الاقتصادية التي تميز حقبة محددة؛ على سبيل المثال: علاقة الرأسمالية الحصرية بالسلع الرأسمالية، علاقة أجر العامل المترتبة من ذلك بالرأسمالي؛ علاقة المقطع بالإقطاعة وما يترتب عنه من علاقة القن بسيده؛ علاقة مالك العبد بعبده إلخ. تقابلها وتؤثر عليها ما أطلق عليها ماركس اسم قوى الإنتاج. (ar)
  • Les relacions de producció (alemany: Produktionsverhältnisse) és un concepte utilitzat freqüentment per Karl Marx i Friedrich Engels en el desenvolupament de la seva teoria del materialisme històric i en Das Kapital. Per primera vegada s'utilitzà explícitament en el llibre de Marx "La pobresa de la filosofia", tot i que Marx i Engels ja havien definit el terme a "La ideologia alemanya". Algunes relacions socials són voluntàries i escollides lliurement (una persona opta per associar-se amb una altra persona o amb un grup), però altres relacions socials són involuntàries, és a dir, les persones poden estar relacionades socialment, vulguin o no, perquè formen part d'una família, d'un grup, d'una organització, d'una comunitat, d'una nació etc. Per "relacions de producció", Marx i Engels volien expressar la suma total de relacions socials que les persones han d'establir per sobreviure, produir i reproduir els seus mitjans de vida. Com que les persones han d'entrar en aquestes relacions socials, és a dir, perquè la participació en elles no és voluntària, la totalitat d'aquestes relacions constitueixen una estructura relativament estable i permanent, la “estructura econòmica” o el mode de producció. El terme "relacions de producció" és una mica vague, per dues raons principals: - La paraula alemanya verhältnis pot significar "relació", "proporció" o "ratio". Així, les relacions podrien ser qualitatives, quantitatives o ambdues coses alhora. Cosa que no es pot establir sovint des del context de la frase. - La relació a la qual Marx fa referència es pot referir a les relacions socials, a les relacions econòmiques o a les relacions tecnològiques. Marx i Engels utilitzen típicament el terme per referir-se a les relacions socioeconòmiques característiques d'una època concreta, com és ara: la relació exclusiva del capitalista amb un bé de capital i la relació consegüent del treballador amb el capitalista; la relació d'un senyor feudal amb un feu, i la consegüent relació del serf amb el senyor; la relació d'un esclavista amb el seu esclau; etc., concepte que contrasta i està relacionat amb el que Marx va anomenar les forces de producció. (ca)
  • Produktionsverhältnisse bezeichnet als Begriff der Marxistischen Wirtschaftstheorie die gesellschaftlichen Beziehungen, welche Menschen bei der Produktion, beim Austausch, bei der Verteilung und beim Verbrauch von Produkten zum Zweck der Bedürfnisbefriedigung oder als Ware miteinander eingehen. Ein wichtiges Merkmal dabei sind die Eigentumsverhältnisse, also wer Eigentümer der gesellschaftlichen (nicht individuellen!) Produktionsmittel ist bzw. die rechtliche oder faktische Verfügungsgewalt darüber hat. Während dem freien individuellen Schuster z. B. die Produktionsmittel wie Werkzeuge, Leder etc. selbst gehören und damit ihm auch das Produkt seiner Arbeit gehört, hat der Schuster in einer Fabrik weder Verfügungsgewalt über die Produktionsmittel noch das Produkt, die Schuhe, und muss selbst seine Arbeitskraft nach Vorgaben einsetzen. Die Produktion ist eine gesellschaftliche und keine individuelle mehr. Die Entwicklung der Produktivkräfte, z. B. Mechanisierung der Schuhherstellung, kann also die Produktionsverhältnisse ändern: Der handwerkliche Schuster wird als Handwerker überwiegend untergehen und muss sich als doppelt freier Lohnarbeiter in Fabriken verdingen. Diese Entwicklung geschieht ohne absichtliche Planung oder den Willen eines Beteiligten, dieses Ziel zu erreichen. Diese Produktionsverhältnisse und Eigentumsverhältnisse sind, da die Produktion oder Wirtschaft essenziell für den Bestand einer Gesellschaft ist, auch die wesentliche Grundlage für die Machtverteilung, die Weltanschauung oder Ideologie sowie Aspekte des Überbaus wie z. B. Recht oder Religion in der jeweiligen Gesellschaft. Deshalb unterscheidet sich auch die Urgesellschaft mit steinzeitlichen Horden von der Sklavenhaltergesellschaft, dem Feudalismus, dem Kapitalismus, Sozialismus oder Kommunismus. Marx selbst formuliert diese hochkomplexen Verhältnisse im Vorwort „Zur Kritik der Politischen Ökonomie“ so: "Das allgemeine Resultat, das sich mir ergab und, einmal gewonnen, meinen Studien zum Leitfaden diente, kann kurz so formuliert werden:In der gesellschaftlichen Produktion ihres Lebens gehen die Menschen bestimmte, notwendige, von ihrem Willen unabhängige Verhältnisse ein, Produktionsverhältnisse, die einer bestimmten Entwicklungsstufe ihrer materiellen Produktivkräfte entsprechen. Die Gesamtheit dieser Produktionsverhältnisse bildet die ökonomische Struktur der Gesellschaft, die reale Basis, worauf sich ein juristischer und politischer Überbau erhebt und welcher bestimmte gesellschaftliche Bewußtseinsformen entsprechen. Die Produktionsweise des materiellen Lebens bedingt den sozialen, politischen und geistigen Lebensprozeß überhaupt.Es ist nicht das Bewußtsein der Menschen, das ihr Sein, sondern umgekehrt ihr gesellschaftliches Sein, das ihr Bewußtsein bestimmt. " Die Bedeutung, das die Menschen "von ihrem Willen unabhängig" diese Produktionsverhältnisse eingehen, zeigt sich darin, dass niemand den Feudalismus oder Kapitalismus als Gesellschaftssystem einzuführen oder abzuschaffen geplant hat, es sich aber sozusagen naturwüchsig, gesetzmäßig auch ohne den Willen der Menschen – ja oft gegen den Willen der Menschen entwickelt hat. Auch bei Kenntnis solcher Gesetzmäßigkeiten oder auch vorhandenem Willen, Produktions- oder gesellschaftliche Verhältnisse zu ändern, sind die Menschen nach Marx nicht die treibende Kraft für gesellschaftliche Revolutionen oder Umwälzungen. Im Vorwort zu seinem Hauptwerk Das Kapital spricht er der Kenntnis dieser Gesetzmäßigkeiten lediglich die Rolle eines Geburtshelfers zu. In diesem Sinne sind es die Änderungen und Verhältnisse an der materiellen Basis und die Produktionsverhältnisse, die Veränderungen im Überbau bewirken. Dies ist ein dialektischer Prozess im Sinne der dialektischen Entwicklung, der auch graduell zu Reformen führen kann oder zu einer Revolution. Gemäß dem Historischen Materialismus können dann, wenn die Produktionsverhältnisse zu Fesseln der Entwicklung der Produktivkräfte werden, Revolutionen entstehen, die zu einer neuen gesellschaftlichen Produktionsweise mit gegebenenfalls neuen Produktionsverhältnissen überleiten. Nach dem Gesetz der Übereinstimmung der Produktionsverhältnisse mit dem Charakter der Produktivkräfte bilden beide eine dialektische Einheit. Produktionsverhältnisse stellen immer eine Vielzahl unterschiedlicher Verhältnisse dar, die entsprechend der vorherrschenden Produktionsweise in der Volkswirtschaft systematisch zusammenwirken. Zu den Produktionsverhältnissen zählen: * Eigentumsverhältnisse, * Herrschaftsverhältnisse, * Arbeitsverhältnisse, * Distributionsverhältnisse, * Zirkulationsverhältnisse, * Konsumtionsverhältnisse. (de)
  • Produktorilatoj (germane Produktionsverhältnisse) estas koncepto ofte uzata de Karl Marx kaj Friedrich Engels en sia teorio de historia materiismo kaj en Das Kapital. Ĝi estis por la unua fojo klare uzata en la libro de Markso nome Misère de la philosophie (Mizero de filozofio), kvankam Markso kaj Engels jam estis difinintaj la terminon en Die deutsche Ideologie (La germana ideologio). Kelkaj sociaj rilatoj estas volontaj kaj libere elektitaj (persono elektas asociiĝi kun alia persono aŭ grupo). Sed aliaj sociaj rilatoj estas nevolontaj, t.e. personoj povas esti socie rilatigitaj, vole nevole, ĉar ili estas parto de familio, grupo, organizo, komunumo, nacio, ŝtato ktp. Laŭ "produktorilatoj", Markso kaj Engels komprenas la totalan sumon de sociaj rilatoj kiujn persono devas entrepreni por survivi, produkti kaj reprodukti siajn vivrimedojn. Ĉar la personoj devas entrepreni tiujn sociajn rilatojn, t.e. ĉar la partopreno en tiuj ne estas volonta, la totalo de tiuj sociaj rilatoj konstituas relative stabilan kaj permanentan strukturon, nome la "ekonomia strukturo" aŭ Produktomaniero. La termino "produktorilatoj" estas iom svaga, pro du ĉefaj tialoj, nome la jenaj: * La germana vorto Verhältnis povas signifi "rilaton" aŭ "proporcion". Tiele, la rilatoj povas esti kvalitaj, kvantaj aŭ ambaŭaj. La aplikota signifo povas esti establita nur pro la kunteksto. * La rilatoj al kiuj Markso referencas povas esti sociaj rilatoj, ekonomiaj rilatoj aŭ teknologiaj rilatoj. Markso kaj Engels tipe uzis la terminon por referenci al la sociekonomiaj rilatoj karakteraj de specifa epoko; por ekzemplo: la ekskluziva rilato de kapitalisto kun la kapitala havaĵo, kaj la konsekvenca rilato de laboristo al kapitalisto; la rilato de feŭda senjoro al sia [[feŭdo], kaj la konsekvenca rilato de la servutulo al sia senjoro; la rilato de sklavestro al sia sklavo; ktp. Ĝi kontrastas kun kaj estas tuŝata ankaŭ je tio kion Markso nomas la produktofortoj. (eo)
  • Ekoizpen harremanak kontzeptua (Alemanez: Produktionsverhältnisse) “historiaren ikuspegi materialista” edo “materialismo historikoaren” kontzeptu nagusietako bat da. Materialismo historikoa esan zioten Friedrich Engels eta Karl Marx filosofoak giza historia ulertzeko egindako marko kontzeptualari. Materialismo historikoaren arabera, historia baldintza materialen emaitza da, eta ez giza kontzientziarena; gizarte batean dagoen bizitza materiala ekoizteko moduak, hau da, ekoizpen indarrek eta ekoizpen harremanek, determinatuko dute gizarte horren antolakuntza soziala. Ekoizpen harremanak Marx eta Engelsek erabilitako kontzeptu bat da gizarte orotan gizakiek bizitzeko behar dituzten baldintzak erreproduzitzeko nahitaniez elkarren artean ezarri behar dituzten harremanei esateko. Materialismo historikoaren teoriak dioen bezala, egitura ekonomiko edo formazio sozial bakoitzak ekoizpen harreman ezberdinak ditu oinarrian. Ekoizpen harremanak estuki lotuak daude ekoizpen indarren garapenarekin (ekoizpen bitartekoak, natura aldatzeko metodo teknikoak eta lan indarra). Ekoizpen indarren garapenaren maila ezberdinei dagozkien ekoizpen harremanen adibide dira, besteak beste, soldatapeko langilearen eta kapitalistaren arteko harremana, jaun feudal eta jopuaren arteko harremana, esklabistaren eta esklabuaren arteko harremana…. (eu)
  • Les rapports de production règlent l'organisation des relations entre les hommes dans la mise en œuvre des forces productives. Ils caractérisent l'organisation sociale de la production : esclavagisme, servage, fermage, salariat. Ils commandent en même temps la répartition des fruits du travail. Par extension, le terme désigne également les rapports entre les classes sociales, qui sont séparées par leur place dans les rapports de production. En effet, la notion de rapports de production et la notion de "rapports de propriété" apparaissent comme des équivalents stricts. (fr)
  • Por relaciones de producción se entienden, dentro del marxismo, las relaciones que los distintos seres humanos mantienen entre sí en tanto que son agentes del proceso de producción. Estas relaciones se establecen en función del lugar que ocupan los agentes respecto a si son poseedores o no de los medios de producción.​ El término relaciones de producción aparece por primera vez en textos de Karl Marx​y es constitutivo para la teoría de los modos de producción social. La categorización de cada modo de producción requiere que las relaciones económicas se definan como un tipo de relación social, específicamente: entre los hombres respecto de las cosas, y no de los hombres con las cosas. En el materialismo histórico de Marx, cada formación social específica cuenta con unas determinadas relaciones de producción y, a la vez, un grado especial de desarrollo histórico de las fuerzas productivas materiales. Existen relaciones de producción primitivas, antiguas, feudales, y capitalistas, cada una de ellas correspondiente a diferentes formas de división social del trabajo y propiedad de los medios de producción.​ (es)
  • Relations of production (German: Produktionsverhältnisse) is a concept frequently used by Karl Marx and Friedrich Engels in their theory of historical materialism and in Das Kapital. It is first explicitly used in Marx's published book The Poverty of Philosophy, although Marx and Engels had already defined the term in The German Ideology. Some social relations are voluntary or freely chosen (a person chooses to associate with another person or a group). But other social relations are involuntary, i.e. people can be socially related, whether they like that or not, because they are part of a family, a group, an organization, a community, a nation etc. By "relations of production", Marx and Engels meant the sum total of social relationships that people must enter into in order to survive, to produce, and to reproduce their means of life. As people must enter into these social relationships, i.e. because participation in them is not voluntary, the totality of these relationships constitute a relatively stable and permanent structure, the "economic structure" or mode of production. The term "relations of production" is somewhat vague, for two main reasons: * The German word Verhältnis can mean "relation", "proportion", or "ratio". Thus, the relationships could be qualitative, quantitative, or both. Which meaning applies can only be established from the context. * The relations to which Marx refers can be social relationships, economic relationships, or technological relationships. Marx and Engels typically use the term to refer to the socioeconomic relationships characteristic of a specific epoch; for example: a capitalist's exclusive relationship to a capital good, and a wage worker's consequent relation to the capitalist; a feudal lord's relationship to a fief, and the serf's consequent relation to the lord; a slavemaster's relationship to their slave; etc. It is contrasted with and also affected by what Marx called the forces of production. (en)
  • 生産関係(せいさんかんけい)とはマルクス経済学の基本概念の一つで、生産が行われる上で、人間によって相互に結ばれている関係の総体のことを言う。 社会的生産力には生産物市場、労働市場、金融市場などといった諸関係が存在しており、これらの全ては根本的には人間相互の関係によって規定されていることから、生産関係の基本は生産手段に対する人間関係であり、生産手段の所有関係である。現代社会の生産関係というのは、資本家などといった生産手段の所有者である階級が、労働者などといった生産手段を持たない階級を支配しているため、労働者が資本家のために価値を生産するという形式になっている。 (ja)
  • Relações de Produção é um conceito elaborado por Karl Marx e que recebeu muitas definições e utilizações posteriores. Resumidamente, as relações de produção são as formas como os seres humanos desenvolvem suas relações de trabalho e distribuição no processo de produção e reprodução da vida material. Segundo a teoria marxista, nas sociedades de classes as relações de propriedade são expressões jurídicas das relações de produção. Assim, nas sociedades de classes, as relações de produção são relações entre classes sociais, proprietários e não-proprietários. As relações de produção, conjuntamente com as forças produtivas são os componentes básicos do modo de produção, a base material da sociedade. São 3 relações de produção: a) Antagônica: corresponde a corrente clássica marcada pela relação entre os detentores dos meios de produção e os que vendem sua força de trabalho; b) Revolucionária: refere-se aos bens de consumo, e mostra a relação entre o processo material (executado pelos funcionários) e o processo de produção (executado pela indústria); c) Anárquica: equivale a relação de trabalho pautada na concorrência, no controle privado e no individualismo. (pt)
  • Stosunki produkcji - termin używany w teorii Karola Marksa, oznaczający stosunki międzyludzkie powstające w procesie produkcji. Powstają one w sposób konieczny i niezależny od ludzkiej woli. Do stosunków produkcji zalicza się między innymi formy własności, stosunki zwierzchności i podporządkowania itd. O kształcie stosunków produkcji decyduje rodzaj sił wytwórczych i sposób produkcji. Nauką o rozwoju stosunków produkcji jest marksistowska ekonomia polityczna. (pl)
  • Produktionsförhållanden, (tyska:Produktionsverhältnisse) är ett begrepp vilket används för att beteckna samhällsmedlemmarnas relationer till produktionsmedlen och produktionsresultatet. (sv)
  • 生產关系(德語:Produktionsverhältnisse;英語:Relations of production)是一个马克思主义概念。 (zh)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 39766813 (xsd:integer)
dbo:wikiPageInterLanguageLink
dbo:wikiPageLength
  • 24438 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1092797851 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Les rapports de production règlent l'organisation des relations entre les hommes dans la mise en œuvre des forces productives. Ils caractérisent l'organisation sociale de la production : esclavagisme, servage, fermage, salariat. Ils commandent en même temps la répartition des fruits du travail. Par extension, le terme désigne également les rapports entre les classes sociales, qui sont séparées par leur place dans les rapports de production. En effet, la notion de rapports de production et la notion de "rapports de propriété" apparaissent comme des équivalents stricts. (fr)
  • 生産関係(せいさんかんけい)とはマルクス経済学の基本概念の一つで、生産が行われる上で、人間によって相互に結ばれている関係の総体のことを言う。 社会的生産力には生産物市場、労働市場、金融市場などといった諸関係が存在しており、これらの全ては根本的には人間相互の関係によって規定されていることから、生産関係の基本は生産手段に対する人間関係であり、生産手段の所有関係である。現代社会の生産関係というのは、資本家などといった生産手段の所有者である階級が、労働者などといった生産手段を持たない階級を支配しているため、労働者が資本家のために価値を生産するという形式になっている。 (ja)
  • Stosunki produkcji - termin używany w teorii Karola Marksa, oznaczający stosunki międzyludzkie powstające w procesie produkcji. Powstają one w sposób konieczny i niezależny od ludzkiej woli. Do stosunków produkcji zalicza się między innymi formy własności, stosunki zwierzchności i podporządkowania itd. O kształcie stosunków produkcji decyduje rodzaj sił wytwórczych i sposób produkcji. Nauką o rozwoju stosunków produkcji jest marksistowska ekonomia polityczna. (pl)
  • Produktionsförhållanden, (tyska:Produktionsverhältnisse) är ett begrepp vilket används för att beteckna samhällsmedlemmarnas relationer till produktionsmedlen och produktionsresultatet. (sv)
  • 生產关系(德語:Produktionsverhältnisse;英語:Relations of production)是一个马克思主义概念。 (zh)
  • علاقات الإنتاج (بالألمانية: Produktionsverhältnisse) هو مفهوم كثيرا ما يستخدمه كارل ماركس وفريدريك إنجلز في نظرية المادية التاريخية وفي رأس المال.كان بؤس الفلسفة أول كتاب منشور لماركس استخدم فيه المصطلح، رغم من أن ماركس وإنجلز قد سبق وعرفا المصطلح في الألمانية أيديولوجية (الذي لم ينشر حتى عام 1932). بمصطلح «علاقات الإنتاج» يعني ماركس وإنجلز محصلة مجمل العلاقات الاجتماعية التي يجب على الناس أن تدخلها من أجل البقاء، إنتاج وإعادة إنتاج وسائل العيش. بما أن الناس يجب أن تدخل في هذه العلاقات الاجتماعية، أي أن المشاركة فيها ليست طوعية، مجمل هذه العلاقات بنية مستقرة نسبيا مستقرة «البنية الاقتصادية». (ar)
  • Les relacions de producció (alemany: Produktionsverhältnisse) és un concepte utilitzat freqüentment per Karl Marx i Friedrich Engels en el desenvolupament de la seva teoria del materialisme històric i en Das Kapital. Per primera vegada s'utilitzà explícitament en el llibre de Marx "La pobresa de la filosofia", tot i que Marx i Engels ja havien definit el terme a "La ideologia alemanya". El terme "relacions de producció" és una mica vague, per dues raons principals: (ca)
  • Produktionsverhältnisse bezeichnet als Begriff der Marxistischen Wirtschaftstheorie die gesellschaftlichen Beziehungen, welche Menschen bei der Produktion, beim Austausch, bei der Verteilung und beim Verbrauch von Produkten zum Zweck der Bedürfnisbefriedigung oder als Ware miteinander eingehen. Marx selbst formuliert diese hochkomplexen Verhältnisse im Vorwort „Zur Kritik der Politischen Ökonomie“ so: * Eigentumsverhältnisse, * Herrschaftsverhältnisse, * Arbeitsverhältnisse, * Distributionsverhältnisse, * Zirkulationsverhältnisse, * Konsumtionsverhältnisse. (de)
  • Produktorilatoj (germane Produktionsverhältnisse) estas koncepto ofte uzata de Karl Marx kaj Friedrich Engels en sia teorio de historia materiismo kaj en Das Kapital. Ĝi estis por la unua fojo klare uzata en la libro de Markso nome Misère de la philosophie (Mizero de filozofio), kvankam Markso kaj Engels jam estis difinintaj la terminon en Die deutsche Ideologie (La germana ideologio). La termino "produktorilatoj" estas iom svaga, pro du ĉefaj tialoj, nome la jenaj: (eo)
  • Ekoizpen harremanak kontzeptua (Alemanez: Produktionsverhältnisse) “historiaren ikuspegi materialista” edo “materialismo historikoaren” kontzeptu nagusietako bat da. Materialismo historikoa esan zioten Friedrich Engels eta Karl Marx filosofoak giza historia ulertzeko egindako marko kontzeptualari. Materialismo historikoaren arabera, historia baldintza materialen emaitza da, eta ez giza kontzientziarena; gizarte batean dagoen bizitza materiala ekoizteko moduak, hau da, ekoizpen indarrek eta ekoizpen harremanek, determinatuko dute gizarte horren antolakuntza soziala. (eu)
  • Por relaciones de producción se entienden, dentro del marxismo, las relaciones que los distintos seres humanos mantienen entre sí en tanto que son agentes del proceso de producción. Estas relaciones se establecen en función del lugar que ocupan los agentes respecto a si son poseedores o no de los medios de producción.​ (es)
  • Relations of production (German: Produktionsverhältnisse) is a concept frequently used by Karl Marx and Friedrich Engels in their theory of historical materialism and in Das Kapital. It is first explicitly used in Marx's published book The Poverty of Philosophy, although Marx and Engels had already defined the term in The German Ideology. The term "relations of production" is somewhat vague, for two main reasons: (en)
  • Relações de Produção é um conceito elaborado por Karl Marx e que recebeu muitas definições e utilizações posteriores. Resumidamente, as relações de produção são as formas como os seres humanos desenvolvem suas relações de trabalho e distribuição no processo de produção e reprodução da vida material. São 3 relações de produção: a) Antagônica: corresponde a corrente clássica marcada pela relação entre os detentores dos meios de produção e os que vendem sua força de trabalho; c) Anárquica: equivale a relação de trabalho pautada na concorrência, no controle privado e no individualismo. (pt)
rdfs:label
  • علاقات الإنتاج (ar)
  • Relacions de producció (ca)
  • Produktionsverhältnisse (de)
  • Produktorilatoj (eo)
  • Relaciones de producción (es)
  • Ekoizpen harreman (eu)
  • Rapports de production (fr)
  • 生産関係 (ja)
  • Relations of production (en)
  • Relações de produção (pt)
  • Stosunki produkcji (pl)
  • Produktionsförhållanden (sv)
  • Производственные отношения (ru)
  • 生产关系 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License