| dbo:abstract
|
- La Pfaffenbrief és un contracte amb data del 7 d'octubre de 1370 entre sis estats de l'Antiga Confederació Suïssa: Zuric, Lucerna, Zug i Unterwalden (falten Berna i Glaris). En el Pfaffenbrief per primera vegada es van referir a si mateixos com una unitat territorial (unser ). Van assumir l'autoritat sobre els clergues (Pfaffen) sotmetent-los a la seua legislació. A més, la Pfaffenbrief va prohibir els feus per a garantir la pau en la carretera de Zuric al Pas de Sant Gotard. La causa immediata del contracte va ser un atac dels prebosts a la catedral de Zuric (Grossmünster). Bruno Brun va ser mantingut sota captura a Gundoldingen i va refusar reconèixer la jurisdicció d'una cort secular, però va ser expulsat de Zuric i el presoner alliberat. La Pfaffenbrief va ser redactada perquè la Confederació estava preocupada pel fet que Brun, als serveis dels Habsburg, poguera apel·lar a una cort del Sacre Imperi Romanogermànic o a una cort eclesiàstica, així com per a evitar disputes similars en el futur. (ca)
- Der Pfaffenbrief vom 7. Oktober 1370 war ein Vertrag zwischen Zürich, Luzern, Zug, Uri, Schwyz und Unterwalden. Er stipulierte, dass weltliche und geistliche Personen im Gebiet der Vertragspartner der lokalen Obrigkeit Gehorsam schuldeten. Den in den eidgenössischen Orten wohnenden Geistlichen wurde verboten, an fremde Gerichte zu gelangen, ausgenommen in Ehe- und geistlichen Sachen. Ferner wurde ein Fehdeverbot erlassen. Der Pfaffenbrief von 1370, der Sempacherbrief von 1393 und das Stanser Verkommnis von 1481 gelten in der schweizerischen Geschichtsschreibung gemeinhin als Ansätze zur Schaffung eines Gesamtstaates, eine Interpretation, die durch neuere Untersuchungen relativiert wurde. (de)
- La Charte des prêtres, appelée en allemand Pfaffenbrief, est un traité signé en 1370 par sept des huit Confédérés suisses. Le traité est conclu le 7 octobre 1370 entre les cantons d'Uri, Schwytz, Unterwald, Lucerne, Zurich et Zoug et à l'exception du canton de Berne. (fr)
- La Pfaffenbrief (en alemán Carta de los clérigos o curas) es un contrato con fecha del 7 de octubre de 1370 entre seis cantones de la Antigua Confederación Suiza: Zúrich, Lucerna, Zug y Unterwalden (faltan Berna y Glaris). En la Pfaffenbrief se refirieron por primera vez a sí mismos como una unidad territorial (unser Eydgnosschaft). Asumieron la autoridad sobre los clérigos (Pfaffen) sometiéndoles a su legislación. Además, la Pfaffenbrief prohibió los feudos para garantizar la paz en el camino de Zúrich al Paso de San Gotardo. La causa inmediata del contrato fue un ataque el 13 de septiembre de 1370 del preboste de la catedral de Zúrich (Grossmünster), Bruno Brun, contra Peter von Gundoldingen, el alcalde de Lucerna, a quien mantuvo apresado rehusando reconocer la jurisdicción de una corte secular, pero fue expulsado de Zúrich y su prisionero liberado. La Pfaffenbrief fue redactada porque la Confederación estaba preocupada por el hecho de que Brun, al servicio de los Habsburgo, pudiera apelar a un tribunal del Sacro Imperio Romano Germánico o a una corte eclesiástica, así como para evitar disputas similares en el futuro. (es)
- The Pfaffenbrief is a contract dated to October 7, 1370, between six states of the Old Swiss Confederacy, Zürich, Lucerne, Zug, Uri, Schwyz and Unterwalden (with Bern and Glarus missing). In the Pfaffenbrief they for the first time expressed themselves as a territorial unity, referring to themselves as unser Eydgnosschaft. They assumed in this document authority over clericals (Pfaffen), subjecting them to their worldly legislation. Furthermore, the Pfaffenbrief forbade feuds and the parties pledged to guarantee the peace on the road from Zürich to the St. Gotthard pass. The immediate cause of the contract was an attack of the provost of the cathedral (Grossmünster) of Zürich, Bruno Brun, on , mayor of Lucerne, on September 13, 1370. Brun held Gundoldingen imprisoned and refused to recognize the jurisdiction of a secular court, but was banned from Zürich and his prisoner released. The Pfaffenbrief was drawn up because the Confederacy was concerned that Brun, who was in Habsburg services, might still appeal to a court of the Holy Roman Empire, or to an ecclesiastical court, and to avoid similar disputes in the future. (en)
- La Carta dei preti del 7 ottobre 1370 fu una convenzione stipulata tra sei cantoni della vecchia Confederazione svizzera degli otto cantoni (Zurigo, Lucerna, Zugo, Uri, Svitto e Untervaldo). Glarona e Berna non fecero parte del patto. Nella Carta dei preti per la prima volta i cantoni si identificarono come unità territoriale, parlando di "nostra Confederazione" (unser Eydgnoschaft). La convenzione prescriveva agli ecclesiastici abitanti nei territori convenzionati di giurare obbedienza all'autorità locale. Fu così proibito loro di rivolgersi a tribunali stranieri o ecclesiastici, fatta eccezione per cause matrimoniali ed ecclesiali. Inoltre fu vietata la faida e i cantoni si impegnarono a mantenere la pace sulla strada da Zurigo al passo del San Gottardo. La causa immediata per la stipulazione della convenzione fu un fatto accaduto a Zurigo, dove il prevosto della cattedrale (Grossmünster), Bruno Brun, catturò illegalmente lo scoltetto (borgomastro cantonale) di Lucerna . Il prigioniero fu liberato e Brun fu bandito, ma il prelato, al servizio degli Asburgo, si rifiutò di riconoscere la giurisdizione del tribunale secolare di Zurigo e invocò la protezione austriaca. La Carta dei preti segnò il passaggio in Svizzera al principio di territorialità del diritto. Nella tradizionale storiografia svizzera, insieme alla Convenzione di Sempach del 1393 e alla Convenzione di Stans del 1481, la Carta dei preti è considerata uno dei patti fondamentali nella transizione della Confederazione da semplice sistema di alleanze regionali a stato. (it)
- De Pfaffenbrief was een verdrag dat op 7 oktober 1370 werd gesloten tussen zes van de destijds acht deelstaatjes (kantons) van het Oude Eedgenootschap, te weten Zürich, Luzern, Zug, Uri, Schwyz en Unterwalden. Alleen Bern en Glarus deden niet mee met deze overeenkomst. Door Zwitserse geschiedschrijvers wordt dit verdrag samen met de van 1393 en de van 1481 als een zeer belangrijke mijlpaal in de geschiedenis van de eenwording van Zwitserland gezien. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- La Charte des prêtres, appelée en allemand Pfaffenbrief, est un traité signé en 1370 par sept des huit Confédérés suisses. Le traité est conclu le 7 octobre 1370 entre les cantons d'Uri, Schwytz, Unterwald, Lucerne, Zurich et Zoug et à l'exception du canton de Berne. (fr)
- De Pfaffenbrief was een verdrag dat op 7 oktober 1370 werd gesloten tussen zes van de destijds acht deelstaatjes (kantons) van het Oude Eedgenootschap, te weten Zürich, Luzern, Zug, Uri, Schwyz en Unterwalden. Alleen Bern en Glarus deden niet mee met deze overeenkomst. Door Zwitserse geschiedschrijvers wordt dit verdrag samen met de van 1393 en de van 1481 als een zeer belangrijke mijlpaal in de geschiedenis van de eenwording van Zwitserland gezien. (nl)
- La Pfaffenbrief és un contracte amb data del 7 d'octubre de 1370 entre sis estats de l'Antiga Confederació Suïssa: Zuric, Lucerna, Zug i Unterwalden (falten Berna i Glaris). En el Pfaffenbrief per primera vegada es van referir a si mateixos com una unitat territorial (unser ). Van assumir l'autoritat sobre els clergues (Pfaffen) sotmetent-los a la seua legislació. A més, la Pfaffenbrief va prohibir els feus per a garantir la pau en la carretera de Zuric al Pas de Sant Gotard. (ca)
- Der Pfaffenbrief vom 7. Oktober 1370 war ein Vertrag zwischen Zürich, Luzern, Zug, Uri, Schwyz und Unterwalden. Er stipulierte, dass weltliche und geistliche Personen im Gebiet der Vertragspartner der lokalen Obrigkeit Gehorsam schuldeten. Den in den eidgenössischen Orten wohnenden Geistlichen wurde verboten, an fremde Gerichte zu gelangen, ausgenommen in Ehe- und geistlichen Sachen. Ferner wurde ein Fehdeverbot erlassen. (de)
- La Pfaffenbrief (en alemán Carta de los clérigos o curas) es un contrato con fecha del 7 de octubre de 1370 entre seis cantones de la Antigua Confederación Suiza: Zúrich, Lucerna, Zug y Unterwalden (faltan Berna y Glaris). En la Pfaffenbrief se refirieron por primera vez a sí mismos como una unidad territorial (unser Eydgnosschaft). Asumieron la autoridad sobre los clérigos (Pfaffen) sometiéndoles a su legislación. Además, la Pfaffenbrief prohibió los feudos para garantizar la paz en el camino de Zúrich al Paso de San Gotardo. (es)
- The Pfaffenbrief is a contract dated to October 7, 1370, between six states of the Old Swiss Confederacy, Zürich, Lucerne, Zug, Uri, Schwyz and Unterwalden (with Bern and Glarus missing). In the Pfaffenbrief they for the first time expressed themselves as a territorial unity, referring to themselves as unser Eydgnosschaft. They assumed in this document authority over clericals (Pfaffen), subjecting them to their worldly legislation. Furthermore, the Pfaffenbrief forbade feuds and the parties pledged to guarantee the peace on the road from Zürich to the St. Gotthard pass. (en)
- La Carta dei preti del 7 ottobre 1370 fu una convenzione stipulata tra sei cantoni della vecchia Confederazione svizzera degli otto cantoni (Zurigo, Lucerna, Zugo, Uri, Svitto e Untervaldo). Glarona e Berna non fecero parte del patto. (it)
|
