| dbo:abstract
|
- El cas Plessy contra Ferguson, 163 US 537 (1896), va ser una important decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units que va confirmar la constitucionalitat de les lleis de segregació racial per a instal·lacions públiques sempre que les instal·lacions segregades fossin iguals de qualitat, una doctrina que va arribar a ser coneguda com "separats però iguals". La decisió va legitimar les moltes lleis estatals que restablien la segregació racial que s'havia aprovat al Sud dels Estats Units després de la fi de la reconstrucció (1865-1877). La decisió va comportar un cas que es va originar el 1892 quan Homer Plessy, un octoroon (persona d'ascendent de set vuitens de blanc i un vuitè de negre) resident a Nova Orleans, que va violar deliberadament la de Louisiana del 1890, exigia "igualtat, però separats" en l'allotjament en cotxes de tren per a passatgers blancs i no blancs. En ser acusat, els advocats de Plessy el van defensar argumentant que la llei era inconstitucional. Va perdre en el judici i es va afirmar la seva condemna en la seva demanda al Tribunal Suprem de Louisiana. Finalment, Plessy va recórrer al Tribunal Suprem dels Estats Units, que va acordar escoltar el seu cas. Al maig de 1896, el Tribunal Suprem va dictar una decisió de 7 a 1 contra la decisió de Plessy; establint així que la llei de Louisiana no violava la Catorzena esmena de la Constitució dels Estats Units, afirmant que tot i que la Catorzena Esmena establia la igualtat legal dels nord-americans blancs i negres, no es podia exigir l'eliminació de totes les "distincions" socials o altres basades en el color. La Cort va rebutjar els arguments dels advocats de Plessy segons els quals la llei de Louisiana implicava de manera inherent que els negres eren inferiors i va donar una gran deferència al poder inherent dels legisladors dels Estats nord-americans de fer lleis que regulessin la salut, la seguretat i la moral — el "poder policial" — i determinar la raonabilitat de les lleis que van aprovar. El jutge John Marshall Harlan va ser l'únic dissident de la decisió del Tribunal, escrivint que la Constitució dels Estats Units "és daltònica i no coneix ni tolera les classes entre els ciutadans", per la qual cosa la llei hauria d'haver estat considerada inconstitucional. Plessy és considerada com una de les pitjors decisions de la història del Tribunal Suprem dels Estats Units. Malgrat la seva infàmia, la decisió en si mateixa mai no ha estat rebutjada explícitament.. Tanmateix, una sèrie de decisions posteriors a partir del cas 1954 de Brown contra el Consell d'Educació va afirmar que la doctrina "separats però iguals" és inconstitucional en el context de les escoles públiques i els equipaments educatius debilitant greument Plessy fins al punt que es considera que ha estat anul·lada de facto. (ca)
- Plessy v. Ferguson (1896) je jedním z klíčových rozhodnutí Nejvyššího soudu Spojených států amerických podporující segregaci a ústavnost doktríny „“ (česky odděleni, ale rovni). V roce 1890 přijal stát Louisiana zákon, který požadoval oddělené vagóny pro černé a bílé lidi. Ve městě New Orleans skupina občanů ve snaze zákon zrušit přesvědčila Homera Plessyho, který byl z jedné osminy černošského původu, aby jej otestoval. (cs)
- Plessy v. Ferguson ist ein 1896 vom Obersten Gerichtshof der Vereinigten Staaten entschiedener Fall, der als Grundsatzentscheidung in der Geschichte des Gerichts gilt. Das Gericht hatte darüber zu entscheiden, ob ein Gesetz des Staates Louisiana, das getrennte Abteile für Bürger weißer und schwarzer Hautfarbe in Eisenbahnzügen vorschrieb, gegen die Verfassung der Vereinigten Staaten verstoße. Es verneinte dies mit sieben zu einer Richterstimme und erklärte damit die Bereitstellung getrennter Einrichtungen für Weiße und Schwarze unter bestimmten Voraussetzungen für zulässig. Durch dieses Urteil wurde damit de facto das Prinzip Separate but equal, also „Getrennt aber gleich“, als Basis der Rassentrennung in den Südstaaten etabliert. Die Entscheidung Plessy v. Ferguson wurde 1954 durch das Urteil im Fall Brown v. Board of Education, das aber nur das öffentliche Schulwesen betraf, und später andere Urteile effektiv, aber formal nie, aufgehoben. In der US-amerikanischen Geschichtsschreibung wird Plessy zusammen mit Dred Scott v. Sandford und Korematsu v. United States allgemein als eines der schlechtesten Urteile des Obersten Gerichtshofs angesehen. Die Benennung des Falls ergibt sich der angelsächsischen Rechtstraditionen entsprechend aus den Namen der beiden als Prozessparteien beteiligten Personen, des Schuhmachers Homer Plessy und des Richters John Howard Ferguson, sowie der Abkürzung für den aus dem Lateinischen entnommenen juristischen Fachausdruck „versus“ (deutsch: „gegen“). (de)
- El caso Plessy contra Ferguson, 163 U.S. 537 (1896) es una decisión legal en la jurisprudencia de la Corte Suprema de los Estados Unidos en el que se decidió mantener la constitucionalidad de la segregación racial incluso en lugares públicos (en especial en redes ferroviarias) bajo la doctrina de «Separados pero iguales». Se dio a conocer el veredicto de siete votos a uno, con la opinión mayoritaria redactada por el juez y la disidente por . no participó en la decisión. «Separados pero iguales» permaneció en las leyes estadounidenses hasta su impugnación en 1954 por decisión de la Corte Suprema en el caso Brown v. Board of Education. Después de que la corte diese la orden, el Comité de Ciudadanos (New Orleans Comité des Citoyens) emprendió un pleito y arrestó a a causa de la ley racial de Luisiana, Plessy replicó, Somos hombres libres, seguimos creyendo en que lo que hacemos es lo correcto y nuestra causa es sagrada. Homer Plessy. (es)
- Plessy v. Ferguson (Plessy contre Ferguson) est un arrêt de la Cour suprême des États-Unis, (arrêt N° 163 U.S. 537) rendu le 18 mai 1896. Il est parfois cité simplement comme Plessy. Cet arrêt autorise les États du Sud à imposer par la loi des mesures de ségrégation raciale, pourvu que les conditions offertes aux divers groupes « raciaux » par cette ségrégation soient égales, doctrine appelée « separate but equal » (séparés mais égaux) qui dans son effectivité perpétuera des inégalités de fait. Les diverses inégalités constatées dans différents domaines (scolarité, transports publics, culture, logement, etc.) vont être reprises par des avocats du mouvement des droits civiques, plus spécialement de la National Association for the Advancement of Colored People (NAACP) pour faire valoir qu'elles sont une infraction à l'égale protection de la loi pour tous les citoyens quelle que soit leur race garantie par le XIVe amendement à la constitution. C'est au nom de l’inégalité que l'arrêt va être rendu caduc et définitivement annulé par les arrêts Brown et al. v. Board of Education of Topeka et al du 17 mai 1954, l'arrêt Browder v. Gayle du 5 juin 1956 et définitivement révoqué par le Civil Rights Act du 9 septembre 1957. (fr)
- Plessy v. Ferguson, 163 U.S. 537 (1896), was a landmark U.S. Supreme Court decision in which the Court ruled that racial segregation laws did not violate the U.S. Constitution as long as the facilities for each race were equal in quality, a doctrine that came to be known as "separate but equal". The decision legitimized the many state laws re-establishing racial segregation that had been passed in the American South after the end of the Reconstruction era (1865–1877). The underlying case began in 1892 when Homer Plessy, a mixed-race man, deliberately boarded a "whites-only" train car in New Orleans. By boarding the whites-only car, Plessy violated Louisiana's Separate Car Act of 1890, which required "equal, but separate" railroad accommodations for white and non-white passengers. Plessy was charged under the Act, and at his trial his lawyers argued that judge John Howard Ferguson should dismiss the charges on the grounds that the Act was unconstitutional. Ferguson denied the request, and the Louisiana Supreme Court upheld Ferguson's ruling on appeal. Plessy then appealed to the U.S. Supreme Court. In May 1896, the Supreme Court issued a 7–1 decision against Plessy, ruling that the Louisiana law did not violate the Fourteenth Amendment to the U.S. Constitution and stating that although the Fourteenth Amendment established the legal equality of whites and blacks it did not and could not require the elimination of all "distinctions based upon color". The Court rejected Plessy's lawyers' arguments that the Louisiana law inherently implied that black people were inferior, and gave great deference to American state legislatures' inherent power to make laws regulating health, safety, and morals—the "police power"—and to determine the reasonableness of the laws they passed. Justice John Marshall Harlan was the lone dissenter from the Court's decision, writing that the U.S. Constitution "is color-blind, and neither knows nor tolerates classes among citizens", and so the law's distinguishing of passengers' races should have been found unconstitutional. Plessy is widely regarded as one of the worst decisions in U.S. Supreme Court history. Despite its infamy, the decision has never been explicitly overruled. But a series of the Court's later decisions, beginning with the 1954 decision Brown v. Board of Education—which held that the "separate but equal" doctrine is unconstitutional in the context of public schools—have severely weakened Plessy to the point that it is considered to have been de facto overruled. The United States Congress regards Plessy as having been overruled by Bob Jones University v. United States. (en)
- Plessy v. Ferguson, 163 US 537 (1896), adalah dari Mahkamah Agung AS yang menyatakan bahwa undang-undang segregasi rasial tidak melanggar Konstitusi AS selama fasilitas untuk setiap ras adalah sama kualitasnya, sebuah doktrin hukum yang kemudian dikenal sebagai "terpisah tetapi setara" (separate but equal). Putusan tersebut melegitimasi banyak undang-undang negara bagian yang menetapkan segregasi rasial yang sebelumnya telah disahkan di Amerika Serikat bagian Selatan setelah berakhirnya Era Rekonstruksi (1865–1877). Kasus yang mendasarinya dimulai pada tahun 1892 ketika , seorang warga ras campuran New Orleans, dengan sengaja melanggar Undang-Undang Gerbong Terpisah Louisiana 1890 (Separate Car Act), yang mengharuskan akomodasi kereta api "terpisah tetapi setara" untuk penumpang kulit putih dan non-kulit putih. Plessy didakwa telah menaiki gerbong "khusus untuk orang kulit putih". Pengacaranya kemudian mengajukan permohonan kepada Hakim John Howard Ferguson untuk menyatakan gugatan tersebut tidak dapat diterima dengan alasan bahwa undang-undang tersebut tidak konstitusional. Hakim Ferguson menolak permohonan Plessy, dan kemudian menguatkan putusan Ferguson. Plessy kemudian mengajukan banding ke Mahkamah Agung AS. Pada bulan Mei 1896, Mahkamah Agung mengeluarkan keputusan 7-1 terhadap Plessy, memutuskan bahwa hukum Louisiana tidak melanggar Amandemen Keempat Belas Konstitusi AS dan menyatakan bahwa meskipun Amandemen Keempat Belas menetapkan kesetaraan hukum kulit putih dan kulit hitam, hal itu tidak dan tidak bisa mengharuskan penghapusan semua "perbedaan berdasarkan warna kulit". Pengadilan menolak argumen pengacara Plessy bahwa undang-undang Louisiana secara implisit menyatakan bahwa orang kulit hitam adalah berstatus lebih rendah, dan memberikan keleluasaan kepada badan legislatif negara bagian Amerika untuk membuat undang-undang yang mengatur kesehatan, keselamatan, dan moral—""—dan untuk menentukan kewajaran undang-undang yang mereka buat. Hakim John Marshall Harlan adalah satu-satunya yang berbeda dalam putusan ini. Dia menyatakan bahwa Konstitusi AS "buta warna, dan tidak mengenal atau mentolerir kelas-kelas di antara warga negara", dan oleh karena itu pembedaan hukum atas ras penumpang seharusnya dianggap tidak konstitusional. Putusan Plessy secara luas dianggap sebagai salah satu keputusan terburuk dalam sejarah Mahkamah Agung AS. Meski begitu, putusan tersebut tidak pernah secara eksplisit dibatalkan oleh putusan Mahkamah Agung AS lainnya. Namun, serangkaian putusan pengadilan kemudian (dimulai dengan keputusan Brown v. Board of Education) menyatakan bahwa doktrin "terpisah tetapi setara" adalah tidak konstitusional dalam konteks sekolah umum dan fasilitas pendidikan. Putusan ini sangat melemahkan Plessy sampai-sampai dianggap bahwa Plessy telah dibatalkan secara de facto. (in)
- プレッシー対ファーガソン裁判（プレッシーたいファーガソンさいばん、Plessy v. Ferguson）は、「分離すれど平等」の主義のもと公共施設での白人専用等の黒人分離は人種差別に当たらないとし、これを合憲としたアメリカ合衆国の裁判。1890年に成立したルイジアナ州法で「黒人の血が1滴でもあれば」非白人とみなされ、鉄道車両が白人と別なことに不満を持ったホーマー・プレッシー（8分の7が欧州系、8分の1がアフリカ系,1925年に62歳で死去）は1892年、白人専用車両に乗り込み、移動を拒んだところ、逮捕されて有罪になった。法学上、画期的なアメリカ合衆国最高裁判所の判決となった。連邦最高裁判決は1896年5月18日に7対1の賛成多数によって下された。判決理由の主な見解は判事によって書かれ、判事が反対意見を書いた。「分離すれど平等」の主義、白人と非白人を分離することに法的なお墨付きを与えた連邦最高裁判決であり、米国に大きな影響を与えた。58年後に1954年のブラウン対教育委員会裁判で最終的に否定されるまで、アメリカの標準的な主義として残った。その10年後に1964年公民権法が制定された。 (ja)
- Plessy contro Ferguson è una sentenza della Corte suprema degli Stati Uniti del 1896, rilevante nella giurisprudenza statunitense in quanto sancisce la legittimità della segregazione razziale, avvalorando la dottrina del separati ma uguali (separate but equal). Nel 1954 la Corte muterà il proprio orientamento in materia con la sentenza "Brown contro l'ufficio scolastico di Topeka", dichiarando incostituzionale la segregazione razziale. (it)
- 플레시 대 퍼거슨 사건(Plessy v. Ferguson, 163 U.S. 537, 1896년)은 인종 분리 정책에 대해 ‘분리하되 평등하다(separate but equal)’고 판시한 미국 대법원의 판결이다. 1954년 브라운 대 토피카 교육위원회 재판에 의해 폐기되기까지 58년의 동안 선판례로서 '분리하되 평등의 원칙'을 확립시켰다. (ko)
- Plessy v. Ferguson (de 1896) foi um caso marcante decidido pela Suprema Corte dos Estados Unidos que decidiu sobre a constitucionalidade do direito dos estados da União de impor a segregação racial em locais públicos sob a doutrina do "separate but equal" ("separados mas iguais"). A corte decidiu, por 7 votos a 1, declarar que a segregação nos estados do sul não violava a Constituição dos Estados Unidos (em particular a 14ª Emenda que afirmava que todos os cidadãos eram iguais perante a lei). O juiz , ao falar pela maioria que aprovou a decisão, afirmou que a segregação feita no estado da Luisiana não implicava em inferioridade, aos olhos da lei, dos afro-americanos e que a separação por raça em locais e serviços públicos era uma mera questão política. A voz dissidente dentro da Corte, o juiz John Marshall Harlan, condenou veementemente seus colegas e afirmou que esta decisão seria tão negativamente marcante quanto o "Caso Dred Scott". Ele complementou dizendo que a lei dos Estados Unidos não afirmava que o país tinha um sistema de castas, que a constituição não via a cor da pele de seus cidadãos e que todos eram iguais perante a lei. Vários juristas concordaram com Harlan e a nação se dividiu a respeito. Os estados sulistas, contudo, se regozijaram pois agora seu sistema de segregação por raça tinha uma base jurídica para se apoiar. O "Separados mas iguais", graças a esta decisão, se tornou a doutrina jurídica nos Estados Unidos (especialmente no sul) para justificar a segregação racial no país. Ela só foi derrubada pela Suprema Corte em 1954 com a decisão Brown v. Board of Education. Neste novo caso, os juízes tomaram o caminho contrário aos seus pares de quase sessenta anos atrás ao afirmar que a segregação não era constitucional. (pt)
- 普莱西诉弗格森案（英語：Plessy v. Ferguson），有时简称“普莱西案”，是美国歷史上一个标志性案件，这个判决维护了种族隔离的合法性，使得美国南部各州在公共场合实施的“隔离但平等”的种族隔离法延续了半个多世纪，直到1954年最高法院判决布朗诉托皮卡教育局案及此后国会于1964年通过的民权法、1965年通过的投票权法后，南部各州实施的种族隔离法才彻底消失。 (zh)
- Плесси против Фергюсона (англ. Plessy v. Ferguson) 163 U.S. 537 (1896) — решение Верховного суда США, юридически оформившее расовую сегрегацию и подтвердившее её соответствие американской конституции. В 1892 году Гомер Плесси (Homer Plessy), который на 1/8 был негром, сел в поезде в вагон для белых. По законам Луизианы, он был арестован. Плесси обратился в суд, считая, что власти штата нарушают Четырнадцатую поправку к Конституции США, которая гарантирует равенство граждан перед законом. Плесси подал апелляцию в Верховный суд США, который в 1896 году постановил, что разделение граждан на чернокожих и белых не нарушает конституцию. Данное решение укрепило в США явление расовой сегрегации. В ряде штатов были приняты законы, которые устанавливали сегрегацию в учебных заведениях, отелях, ресторанах, больницах, транспорте, туалетах. В судах было две Библии, одна из которых предназначалась для принесения присяги чернокожими. Окончательная отмена сегрегации в США на законодательном уровне произошла спустя 60 лет. В 1963 году состоялся Марш 250 тысяч американцев на Вашингтон, которые требовали равных прав для чернокожих. В июне 1963 года президент Кеннеди в обращении к народу заявил о необходимости принять новое законодательство. Кеннеди был убит в том же году, но многие его предложения вошли в Закон о гражданских правах 1964 года, который запрещал дискриминацию. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Plessy v. Ferguson (1896) je jedním z klíčových rozhodnutí Nejvyššího soudu Spojených států amerických podporující segregaci a ústavnost doktríny „“ (česky odděleni, ale rovni). V roce 1890 přijal stát Louisiana zákon, který požadoval oddělené vagóny pro černé a bílé lidi. Ve městě New Orleans skupina občanů ve snaze zákon zrušit přesvědčila Homera Plessyho, který byl z jedné osminy černošského původu, aby jej otestoval. (cs)
- プレッシー対ファーガソン裁判（プレッシーたいファーガソンさいばん、Plessy v. Ferguson）は、「分離すれど平等」の主義のもと公共施設での白人専用等の黒人分離は人種差別に当たらないとし、これを合憲としたアメリカ合衆国の裁判。1890年に成立したルイジアナ州法で「黒人の血が1滴でもあれば」非白人とみなされ、鉄道車両が白人と別なことに不満を持ったホーマー・プレッシー（8分の7が欧州系、8分の1がアフリカ系,1925年に62歳で死去）は1892年、白人専用車両に乗り込み、移動を拒んだところ、逮捕されて有罪になった。法学上、画期的なアメリカ合衆国最高裁判所の判決となった。連邦最高裁判決は1896年5月18日に7対1の賛成多数によって下された。判決理由の主な見解は判事によって書かれ、判事が反対意見を書いた。「分離すれど平等」の主義、白人と非白人を分離することに法的なお墨付きを与えた連邦最高裁判決であり、米国に大きな影響を与えた。58年後に1954年のブラウン対教育委員会裁判で最終的に否定されるまで、アメリカの標準的な主義として残った。その10年後に1964年公民権法が制定された。 (ja)
- Plessy contro Ferguson è una sentenza della Corte suprema degli Stati Uniti del 1896, rilevante nella giurisprudenza statunitense in quanto sancisce la legittimità della segregazione razziale, avvalorando la dottrina del separati ma uguali (separate but equal). Nel 1954 la Corte muterà il proprio orientamento in materia con la sentenza "Brown contro l'ufficio scolastico di Topeka", dichiarando incostituzionale la segregazione razziale. (it)
- 플레시 대 퍼거슨 사건(Plessy v. Ferguson, 163 U.S. 537, 1896년)은 인종 분리 정책에 대해 ‘분리하되 평등하다(separate but equal)’고 판시한 미국 대법원의 판결이다. 1954년 브라운 대 토피카 교육위원회 재판에 의해 폐기되기까지 58년의 동안 선판례로서 '분리하되 평등의 원칙'을 확립시켰다. (ko)
- 普莱西诉弗格森案（英語：Plessy v. Ferguson），有时简称“普莱西案”，是美国歷史上一个标志性案件，这个判决维护了种族隔离的合法性，使得美国南部各州在公共场合实施的“隔离但平等”的种族隔离法延续了半个多世纪，直到1954年最高法院判决布朗诉托皮卡教育局案及此后国会于1964年通过的民权法、1965年通过的投票权法后，南部各州实施的种族隔离法才彻底消失。 (zh)
- El cas Plessy contra Ferguson, 163 US 537 (1896), va ser una important decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units que va confirmar la constitucionalitat de les lleis de segregació racial per a instal·lacions públiques sempre que les instal·lacions segregades fossin iguals de qualitat, una doctrina que va arribar a ser coneguda com "separats però iguals". La decisió va legitimar les moltes lleis estatals que restablien la segregació racial que s'havia aprovat al Sud dels Estats Units després de la fi de la reconstrucció (1865-1877). (ca)
- Plessy v. Ferguson ist ein 1896 vom Obersten Gerichtshof der Vereinigten Staaten entschiedener Fall, der als Grundsatzentscheidung in der Geschichte des Gerichts gilt. Das Gericht hatte darüber zu entscheiden, ob ein Gesetz des Staates Louisiana, das getrennte Abteile für Bürger weißer und schwarzer Hautfarbe in Eisenbahnzügen vorschrieb, gegen die Verfassung der Vereinigten Staaten verstoße. Es verneinte dies mit sieben zu einer Richterstimme und erklärte damit die Bereitstellung getrennter Einrichtungen für Weiße und Schwarze unter bestimmten Voraussetzungen für zulässig. Durch dieses Urteil wurde damit de facto das Prinzip Separate but equal, also „Getrennt aber gleich“, als Basis der Rassentrennung in den Südstaaten etabliert. (de)
- El caso Plessy contra Ferguson, 163 U.S. 537 (1896) es una decisión legal en la jurisprudencia de la Corte Suprema de los Estados Unidos en el que se decidió mantener la constitucionalidad de la segregación racial incluso en lugares públicos (en especial en redes ferroviarias) bajo la doctrina de «Separados pero iguales». Después de que la corte diese la orden, el Comité de Ciudadanos (New Orleans Comité des Citoyens) emprendió un pleito y arrestó a a causa de la ley racial de Luisiana, Plessy replicó, (es)
- Plessy v. Ferguson (Plessy contre Ferguson) est un arrêt de la Cour suprême des États-Unis, (arrêt N° 163 U.S. 537) rendu le 18 mai 1896. Il est parfois cité simplement comme Plessy. Cet arrêt autorise les États du Sud à imposer par la loi des mesures de ségrégation raciale, pourvu que les conditions offertes aux divers groupes « raciaux » par cette ségrégation soient égales, doctrine appelée « separate but equal » (séparés mais égaux) qui dans son effectivité perpétuera des inégalités de fait. Les diverses inégalités constatées dans différents domaines (scolarité, transports publics, culture, logement, etc.) vont être reprises par des avocats du mouvement des droits civiques, plus spécialement de la National Association for the Advancement of Colored People (NAACP) pour faire valoir qu'el (fr)
- Plessy v. Ferguson, 163 U.S. 537 (1896), was a landmark U.S. Supreme Court decision in which the Court ruled that racial segregation laws did not violate the U.S. Constitution as long as the facilities for each race were equal in quality, a doctrine that came to be known as "separate but equal". The decision legitimized the many state laws re-establishing racial segregation that had been passed in the American South after the end of the Reconstruction era (1865–1877). (en)
- Plessy v. Ferguson, 163 US 537 (1896), adalah dari Mahkamah Agung AS yang menyatakan bahwa undang-undang segregasi rasial tidak melanggar Konstitusi AS selama fasilitas untuk setiap ras adalah sama kualitasnya, sebuah doktrin hukum yang kemudian dikenal sebagai "terpisah tetapi setara" (separate but equal). Putusan tersebut melegitimasi banyak undang-undang negara bagian yang menetapkan segregasi rasial yang sebelumnya telah disahkan di Amerika Serikat bagian Selatan setelah berakhirnya Era Rekonstruksi (1865–1877). (in)
- Plessy v. Ferguson (de 1896) foi um caso marcante decidido pela Suprema Corte dos Estados Unidos que decidiu sobre a constitucionalidade do direito dos estados da União de impor a segregação racial em locais públicos sob a doutrina do "separate but equal" ("separados mas iguais"). (pt)
- Плесси против Фергюсона (англ. Plessy v. Ferguson) 163 U.S. 537 (1896) — решение Верховного суда США, юридически оформившее расовую сегрегацию и подтвердившее её соответствие американской конституции. В 1892 году Гомер Плесси (Homer Plessy), который на 1/8 был негром, сел в поезде в вагон для белых. По законам Луизианы, он был арестован. Плесси обратился в суд, считая, что власти штата нарушают Четырнадцатую поправку к Конституции США, которая гарантирует равенство граждан перед законом. Плесси подал апелляцию в Верховный суд США, который в 1896 году постановил, что разделение граждан на чернокожих и белых не нарушает конституцию. (ru)
|
