| dbo:abstract
|
- Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647). Fou un noble i militar castellà. Era besnet de Lluís de Requesens i Zúñiga. Casat en primeres núpcies amb , amb qui tingué un fill: Luis Francisco Fajardo, primer marquès de Martorell (nat el 1637 i mort jove). En segones noces, es va casar amb María Engracia de Toledo i Portugal, després de restar viuda nodrissa del rei, que morí el 1696 i amb qui tingué 4 fills:
* Pedro Fajardo, carmelita descalç.
* Fernando Joaquín, sisè marquès de los Vélez.
* José Fajardo, comendador de Castellanos (Palerm, 1647 - Embarcat, guerrejant contra els turcs, 1670).
* María Teresa, setena marquesa de los Vélez. Fou el quart marquès de Molina; senyor de Mula, Lebrilla, Alhama, Benitaglar, Castellvell de Rosanes, Sant Andreu i Molins de Rei; adelantado mayor i capità general del regne de Múrcia; alcaide de Lorca; , Navarra, Catalunya (durant la Guerra dels Segadors) i Sicília; ambaixador a Roma; president del , i administrador con goce de frutos de la encomienda del Moral. Fou virrei de València entre el 1631 i el 1635, quan va ser nomenat lloctinent d'Aragó, fins al 1638. El 1640, Gaspar de Guzmán y Pimentel (el comte-duc Olivares) el nomenà virrei de Catalunya i cap de l'exèrcit de Felip IV de Castella. El 1641, Fajardo va envair Catalunya. S'iniciava la Guerra dels Segadors o Guerra de Separació de Catalunya. El Govern català, encapçalat pel President de la Generalitat Pau Claris, va pactar amb la monarquia francesa suport militar i polític. L'exèrcit castellà, amb nombroses tropes auxiliars d'altres nacions (portuguesos, italians, etc.), després d'avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir amb actes de terrorisme la resistència que trobava, va vèncer a la Batalla de Martorell. Finalment, va ser derrotat, en l'intent d'assetjar Barcelona, a la batalla de Montjuïc, el 26 de gener del 1641, i es va haver de retirar a Tarragona, on fou assetjat durant mesos. A causa de la derrota a la batalla de Montjuïc el rei va destituir el marquès de los Vélez i va nomenar, com a nou virrei de Catalunya, Federico Colonna. Enviat d'ambaixador a Roma, el 1644 Fajardo fou nomenat virrei de Sicília, on hagué de reprimir la revolta de el 1647. (ca)
- Pedro Fajardo de Zúñiga y Requeséns (Mula, Murcia, 1602 - Palermo, Sicilia, 1647), V marqués de los Vélez y grande de España, fue un noble y militar español. (es)
- Pedro Fajardo de Zuñiga-Requeséns Pimentel, Vélezko markesa, (Mula, Espainia, 1602 - Palermo, Italia, 1647ko azaroaren 3a) espainiar noble eta militarra izan zen. Filipe IV.a Espainiakoak Aragoi eta Kataluniako erregeorde izendatu zuen, eta altxatutako kataluniarren askatasun-asmoak zapaldu zituen, Montjuïcen menderatua izan bazen ere. Siziliako erregeorde izendatu zuten 1644an, eta espainiar agintarien bidegabekerien aurkako matxinada bati egin zion aurre: matxinadaren buruzagi guztiak hilarazi zituen. (eu)
- Pedro III Fajardo de Zúñiga y Requesens (1602 – Palermo, Sicily, 3 November 1647) was a Spanish soldier and aristocrat notable for his command of Spanish forces during the Catalan Revolt after 1640. He was Viceroy of Valencia, 1631–1635, Viceroy of Navarre, 1638–1640, Viceroy of Catalonia, 1640–1642, Spanish Ambassador to Rome, and Viceroy of Sicily, 1644–1647. He was 5th Marqués de los Vélez from 1631, and Grandee of Spain. He was born in Mula, region of Murcia, a great-grandson of Luis de Zúñiga y Requesens and the son of , (1576–1631), the preceding Viceroy of Valencia, 1628–1631, deceased 1631. He joined the Spanish army and rose up the ranks to General. He was Viceroy of Valencia, 1631–1636, Viceroy of Navarre, 1638–1640. In 1641 when the Catalan Revolt broke out, he led a Spanish force into Catalonia which aimed to capture Barcelona and crush the revolt. He was defeated at the Battle of Montjuïc in 1641, and forced to withdraw along the coast to Tarragona which proved a devastating defeat to Spanish morale. He was dismissed and replaced as Viceroy of Catalonia by Pedro Antonio de Aragón, 1642–1644. Afterwards he was also a Viceroy of Sicily, 1644 – 1647. He married Ana, a daughter of Fernando Afán de Ribera y Téllez-Girón, 3rd Duke of Alcalá de los Gazules, Viceroy of Naples, deceased 1636. There was no issue from this marriage. He remarried with Mariana Engracia Älvarez de Toledo y Portugal, from the family of the 6th . He was from his second marriage, the father of , (before 1642 – Zaragoza, Spain, 1693), 6th Marqués de los Vélez since 1647, Viceroy of Sardinia, 1673–1675, and Viceroy of Naples, 1675 – 1683. He died in Palermo, Sicily. (en)
- Pedro Fajardo-Zúñiga-Requeséns y Pimentel, cinquième , et Grand d'Espagne (Mula, (Murcie), 1602 - Palerme, (Sicile), 3 novembre 1647) est un noble et un militaire espagnol. (fr)
- Pedro Fajardo de Zúñiga y Requeséns foi Marquês de Los Vélez e Vice-rei de Navarra. Exerceu o vice-reinado de Navarra entre 1638 e 1640. Antes dele o cargo foi exercido por Fernando de Andrade e Sotomayor. Seguiu-se-lhe Francisco Maria Carrafa. (pt)
- Пе́дро Фаха́рдо де Су́ньига-и-Рекесе́нс-и-Пименте́ль (исп. Pedro Fajardo de Zúñiga y Requeséns y Pimentel; 1602, Мула, королевство Мурсия — 3 ноября 1647, Палермо королевство Сицилия) — испанский гранд, 5-й маркиз де Лос-Велес из ; вице-король Валенсии (1631—1635), Арагона (1636—1638), Наварры (1638—1640), Каталонии (1640—1641) и Сицилии (1644—1647). Посланник испанского короля при Святом Престоле (1641—1642). Во главе армии испанского королевства участвовал в подавлении Сегадорского восстания. После поражения в битве при Монжуике был отстранён от командования. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Pedro Fajardo de Zúñiga y Requeséns (Mula, Murcia, 1602 - Palermo, Sicilia, 1647), V marqués de los Vélez y grande de España, fue un noble y militar español. (es)
- Pedro Fajardo de Zuñiga-Requeséns Pimentel, Vélezko markesa, (Mula, Espainia, 1602 - Palermo, Italia, 1647ko azaroaren 3a) espainiar noble eta militarra izan zen. Filipe IV.a Espainiakoak Aragoi eta Kataluniako erregeorde izendatu zuen, eta altxatutako kataluniarren askatasun-asmoak zapaldu zituen, Montjuïcen menderatua izan bazen ere. Siziliako erregeorde izendatu zuten 1644an, eta espainiar agintarien bidegabekerien aurkako matxinada bati egin zion aurre: matxinadaren buruzagi guztiak hilarazi zituen. (eu)
- Pedro Fajardo-Zúñiga-Requeséns y Pimentel, cinquième , et Grand d'Espagne (Mula, (Murcie), 1602 - Palerme, (Sicile), 3 novembre 1647) est un noble et un militaire espagnol. (fr)
- Pedro Fajardo de Zúñiga y Requeséns foi Marquês de Los Vélez e Vice-rei de Navarra. Exerceu o vice-reinado de Navarra entre 1638 e 1640. Antes dele o cargo foi exercido por Fernando de Andrade e Sotomayor. Seguiu-se-lhe Francisco Maria Carrafa. (pt)
- Пе́дро Фаха́рдо де Су́ньига-и-Рекесе́нс-и-Пименте́ль (исп. Pedro Fajardo de Zúñiga y Requeséns y Pimentel; 1602, Мула, королевство Мурсия — 3 ноября 1647, Палермо королевство Сицилия) — испанский гранд, 5-й маркиз де Лос-Велес из ; вице-король Валенсии (1631—1635), Арагона (1636—1638), Наварры (1638—1640), Каталонии (1640—1641) и Сицилии (1644—1647). Посланник испанского короля при Святом Престоле (1641—1642). Во главе армии испанского королевства участвовал в подавлении Сегадорского восстания. После поражения в битве при Монжуике был отстранён от командования. (ru)
- Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647). Fou un noble i militar castellà. Era besnet de Lluís de Requesens i Zúñiga. Casat en primeres núpcies amb , amb qui tingué un fill: Luis Francisco Fajardo, primer marquès de Martorell (nat el 1637 i mort jove). En segones noces, es va casar amb María Engracia de Toledo i Portugal, després de restar viuda nodrissa del rei, que morí el 1696 i amb qui tingué 4 fills: (ca)
- Pedro III Fajardo de Zúñiga y Requesens (1602 – Palermo, Sicily, 3 November 1647) was a Spanish soldier and aristocrat notable for his command of Spanish forces during the Catalan Revolt after 1640. He was Viceroy of Valencia, 1631–1635, Viceroy of Navarre, 1638–1640, Viceroy of Catalonia, 1640–1642, Spanish Ambassador to Rome, and Viceroy of Sicily, 1644–1647. He was from his second marriage, the father of , (before 1642 – Zaragoza, Spain, 1693), 6th Marqués de los Vélez since 1647, Viceroy of Sardinia, 1673–1675, and Viceroy of Naples, 1675 – 1683. He died in Palermo, Sicily. (en)
|
