| dbo:abstract
|
- L'octobaix és un instrument musical inventat a finals de 1849 pel francès . Pertany a la família d'instruments de corda fregada. L'octobaix és un instrument que produeix els sons musicals més greus de tot l'espectre audible per l'ésser humà, i per tant de tots els instruments existents en el món. Les seves 3 cordes produeixen sons dues octaves per sota de les que pot produir el contrabaix. Com tots els instruments de corda fregada, excepte el contrabaix, s'afina per cinquenes ascendents.L'afinació d'aquest instrument és: la primera en D1, la corda intermèdia en G0, i l'última en C0. Aquesta última corda té el Do (C) més greu que existeix, pel que d'alguna manera representa l'inici de l'espectre audible humà. A la Universitat de Mòdena es va gravar una demostració de l'octabaix amb fins educatius, on s'explica la seva relació amb la família dels instruments de corda fregada. (ca)
- Oktobas je strunný smyčcový nástroj, který byl vynalezen v roce 1850 v Paříži francouzským houslařem . Má tři struny a v základu je zvětšeninou kontrabasu (exemplář v Cité de la Musique v Paříži měří 3,48 m, zatímco kontrabas zpravidla měří kolem 2 m). Kvůli extrémně dlouhému hmatníku a tlustým strunám se na něj hraje za využití systému pák a pedálů. Oktobas nebyl nikdy masově produkován či využíván skladateli. Kromě pařížského kusu existuje ještě ve sbírce Musical Instrument Museum ve Phoenixu a v Uměleckohistorickém muzeu ve Vídni. V říjnu 2016 se Montrealský symfonický orchestr stal jediným orchestrem na světě, který vlastní oktobas, poté, co mu firma Canimex jeden darovala (vyrobený ve Francii v roce 2010). (cs)
- Der Oktobass (gelegentlich auch Octobass) ist das größte Streichinstrument. Er ist bezüglich der C- und G-Saite eine Oktave tiefer gestimmt als das Violoncello hat aber anstelle der D- eine C-Saite; Aufbau und Spieltechnik entsprechen jedoch der eines großen Kontrabasses. Es existieren nur wenige historische und moderne Exemplare dieses Instruments. (de)
- Oktobaxua harizko instrumentuetan sortzen dituena da, kontrabaxuaren itxurakoa eta horren antzera jotzen dena, baina nabarmen handiagoa; hain zuzen, harizko instrumentuetan handiena ere bada. (eu)
- El octabajo u octobajo es un instrumento musical inventado a finales de 1849 por el francés Jean Baptiste Vuillaume. Pertenece a la familia de los instrumentos de cuerda frotada. El octabajo es uno de los instrumentos que produce los sonidos musicales más graves de todo el espectro audible por el ser humano, junto con el piano de ocho octavas Bösendorfer imperial, por ende estos dos instrumentos tienen el registro más grave de todos los instrumentos existentes en el mundo. Sus tres cuerdas producen sonidos una octava más grave que el contrabajo. Este instrumento mide aproximadamente 3,75 m. Es de los más altos. Al ser muy grande la distancia entre la parte alta del diapasón y la zona por donde se pasa el arco, se vuelve difícil tapar las cuerdas con los dedos, además de que en la posición para lograrlo es también difícil usar la fuerza necesaria para taparlas produciendo un sonido claro. Es por esto que cuenta con un sistema mecánico que permite al ejecutante tapar las cuerdas mediante una serie de palancas o lengüetas localizadas en la parte derecha del aro del instrumento. (es)
- The octobass is an extremely large and rare bowed string instrument that was first built around 1850 in Paris by the French luthier Jean-Baptiste Vuillaume (1798–1875). It has three strings and is essentially a larger version of the double bass – the specimen in the collection of the Musée de la Musique in Paris measures 3.48 metres (11 ft 5 in) in length, whereas a full-size double bass is generally approximately 2 m (6 ft 7 in) in length. (en)
- Octobass adalah alat musik dawai berbusur yang sangat besar dan langka (hanya 7 yang ada) yang pertama kali dibuat sekitar tahun 1850 di Paris oleh luthier (pembuat alat musik dawai) Prancis Jean-Baptiste Vuillaume (1798-1875). Octobass memiliki tiga senar dan pada dasarnya adalah versi yang lebih besar dari kontrabas (spesimen dalam koleksi Musée de la Musique di Paris memiliki panjang 348 m (1.142 ft), sedangkan kontrabas umumnya memiliki panjang sekitar 2 m (6 ft 7 in)). Karena panjang papan jari dan ketebalan dawai yang sangat besar, musisi yang memainkan menggunakan sistem tuas dan pedal. Octobass belum pernah diproduksi pada skala besar atau banyak digunakan oleh komposer (meskipun Hector Berlioz menulis pujian tentang instrumen tersebut dan mengusulkannya untuk adopsi). Selain instrumen yang di Paris, octobass ada dalam koleksi Museum Alat Musik di Phoenix, Arizona dan Kunsthistorisches Museum di Wina. Pada Oktober 2016, Montreal Symphony Orchestra disumbangkan sebuah octobass oleh perusahaan Quebek Canimex dan sekarang satu-satunya orkestra di dunia yang memilikinya. Alat musik ini dibuat oleh luthier Jean-Jacques Pagès di Mirecourt, Prancis pada tahun 2010. (in)
- L'octobasse est le plus grand et le plus grave des instruments de la famille des instruments à cordes. Il n’en existe que cinq au monde. (fr)
- 옥토베이스(영어: Octobass, 독일어: Oktobass, 이탈리아어: Ottobasso, 프랑스어: Octobasse)는 현의 진동을 이용하여 소리를 내는 찰현악기중 가장 큰 악기이다. (ko)
- オクトバス（仏：octobasse）はヴァイオリン族の中で最も大きな楽器である。これは巨大なコントラバスといったもので、弦は3本しかない（C2-G1-C1）。 この楽器は19世紀にフランスの弦楽器製作家ジャン＝バティスト・ヴィヨームが作った。ヴィヨームは作曲家エクトル・ベルリオーズと協力してこの楽器を考案した。ベルリオーズは自身の作品のために非常に低い楽器を必要としていたのである。ヴィヨームは1855年のパリ万国博覧会にこの楽器を出品した。 実際に作られたこの楽器のうちの一つはに展示されている。またウィーンにも別の一挺がある。 この楽器の演奏法は非常に特殊で、演奏者は楽器に取り付けられた小さな台の上に乗るが、ネックの位置が高過ぎるので奏者の手ではなく、レバーで動く装置によって弦を押さえる。 (ja)
- L'ottobasso, chiamato anche col nome francese octobasse (octobass in inglese), è uno strumento ad arco, una sorta di enorme contrabbasso a tre corde, alto 3,85 m, inventato e realizzato dal liutaio francese Jean-Baptiste Vuillaume nel XIX secolo in collaborazione con Hector Berlioz. Il maestro Nicola Moneta mentre suona il suo ottobasso nella sua casa di Milano Nel suo trattato di strumentazione, Berlioz ne parla in termini entusiastici: "Questo strumento ha suoni di potenza e bellezza considerevoli, pieni e forti senza essere aspri". A suo giudizio, lo strumento ha un ottimo effetto nelle grandi orchestre e ne propone un'adozione su ampia scala, suggerendo l'uso di almeno tre ottobassi nelle orchestre che superano i 150 strumentisti. Nonostante tali apprezzamenti, lo strumento non si è però mai affermato nell'usuale organico orchestrale. (it)
- De octobas is het grootste bewaard gebleven strijkinstrument. De octobas werd rond 1850 ontwikkeld door . Er zijn door Vuillaume slechts drie exemplaren van vervaardigd: een staat in het Musée de la Musique in Parijs, een in Wenen in het archief en een is in Londen bij een brand verloren gegaan. In de laatste decennia zijn nog enkele kopieën gebouwd. De octobas in Parijs is 3,48 meter hoog en is gebaseerd op de viola da gamba-familie, als grote broer van de contrabas. De octobas heeft drie snaren, en wat bijzonder is: een soort klampen en een systeem van sleutel en pedalen (deze enkel bij Vuillaume) die de klampen induwen, omdat het met de hand indrukken van de snaren onmogelijk is. De bassist kan daar namelijk niet bij. Het model dat tegenwoordig nog wordt bespeeld, heeft sleutels op 2 meter hoogte die met de hand worden ingedrukt. De laagste snaar van de octobas is een C, een octaaf onder de lage C, die een contrabas met extensie of vijfde snaar heeft, oftewel een C 2 octaven (dus 16,35 Hz) onder de C-snaar van een cello. De meeste mensen kunnen deze lage toon niet meer horen: de grens van het ligt bij de lage frequenties tussen de 17 en 20 Hz. Zo een lage toon is wel te voelen als deze voldoende luid is. Naar het instrument van J.B. Vuillaume zijn enkele kopieën gebouwd. Een door Pierre Bohr (Milaan), een instrument dat bespeeld wordt door bassist Nicola Moneta (geboren in 1961); Antonio Dattis bouwde in 2007 een instrument dat in een museum in Phoenix (Arizona) staat; instrumentbouwer Jean-Jacques Pagès bouwde een octobas in oktober 2011 die in het 'Musée de la lutherie de Mirecourt' staat; en de Belgen Theo Faes, Luc Faes en Henri Toté bouwden samen in december 2011 een octobas die bespeeld wordt door bassist Ben Faes. De octobas werd waarschijnlijk in opdracht of naar aanleiding van een compositie van Hector Berlioz gebouwd. De eerste compositie voor octobas was een baspartij in de Messe Solennelle de Sainte Cécile van Charles Gounod. In 2012 schreef Stephane Vande Ginste voor de inauguratie van de Belgische octobas een werkje voor altviool, cello, contrabas en octobas. (nl)
- O octobaixo é um instrumento de cordas extremamente grande construído em 1850 em Paris pelo luthier francês Jean Baptiste Vuillaume (1798-1875). Ele possui três cordas e é basicamente uma versão maior do contrabaixo (o modelo na coleção do em Paris mede 3,48 metros de comprimento, enquanto que um contrabaixo de tamanho normal mede aproximadamente 2 metros de comprimento). Por causa do grande tamanho de seu braço e da espessura de suas cordas, as cordas são tocadas pelo uso de alavancas e pedais. O instrumento era, de fato, tão grande que eram necessários dois músicos para tocar, e por estas razões nunca foi produzido em grande escala ou muito usado por compositores (apesar de que Hector Berlioz era a favor do instrumento e propôs sua adoção generalizada). Além do instrumento em Paris, outro Octobaixo está no em Phoenix, Arizona. Berlioz escreve em seu que sua corda mais grave seja afinada em C1 (32.7 Hz), uma oitava abaixo do C mais baixo do cello (C2, 65.41 Hz). Esta nota é a mesma que a nota mais grave de um contrabaixo com extensão em C. A corda do meio é afinada em G1, uma quinta abaixo da corda mais grave. A corda mais aguda é afinada em C2, uma oitava acima da corda mais grave do instrumento. Berlioz cita o G2, uma quinta acima da corda mais acima, como a nota mais aguda possível de tocar no instrumento, dando um compasso de uma oitava e uma quinta. No entanto, Berlioz pode ter se confundindo pois os instrumentos modernos e que sobreviveram são afinados em C, G, C, com a corda baixa C sendo de 16.25 Hz (C0, uma oitava acima do C mais grave no piano). A técnica moderna de tocar o Octobaixo inclui o pizzicato até o A, além de notas mais agudas possíveis com uma técnica estendida. Músicas recentes incluem o Genesis e Four Poems pelo compositor americano . Um instrumento parecido, mas recente, o , apareceu numa gravação feita pelo compositor americano . (pt)
- Oktobas – muzyczny instrument strunowy z grupy smyczkowych, którego konstruktorem był Jean-Baptiste Vuillaume. (pl)
- Octobas är ett extremt stort stråkinstrument konstruerat omkring 1850 i Paris av den franska instrumentmakare Jean-Baptiste Vuillaume (1798-1875). Den har tre strängar och är i huvudsak en större version av kontrabas (förlagan i samlingen av Musée de la Musique i Paris mäter 3,48 meter i längd, medan en fullstor kontrabas är i allmänhet ca 2 meter lång). På grund av den opraktiskt stora storleken på dess greppbräda och tjockleken av dess strängar, trycktes strängarna ned med hjälp av ett invecklat system av hand- och fotmanövrerade spakar och pedaler. Instrumentet, som var så stort att det behövdes två musiker för att spela: en strängförkortningen och en för stråken, blev därför aldrig producerat i stor skala eller använt av särskilt många tonsättare (även om Hector Berlioz skrev positivt om instrumentet och föreslog en bredare användning av det). Utöver instrumentet i Paris, finns en annan octobas i Musical Instrument Museum i Phoenix, Arizona. Berlioz skrev i sin Orchestra Treatise att octobasens lägsta sträng är stämd till C1 (32,7 Hz), en oktav under det lägsta C hos en cello (C2, 64,14 Hz). Denna ton är detsamma som den lägsta tonen hos en modern kontrabas med en låg C- förlängning. Den mellersta strängen är avstämd till G1, en kvint över den lägsta strängen. Den översta strängen är avstämd till C2, en oktav över instrumentets lägsta sträng. Berlioz angav G2, en kvint ovanför toppsträngen, som den högsta tonen som kunde spelas på instrumentet, vilket ger det ett tonomfång på en oktav och en kvint. Men Berlioz kan ha misstagit sig eftersom moderna och befintliga instrument är stämda C, G, C, med den låga C-strängen är 16,25 Hz (C0, en oktav under den lägsta C på piano). Ett liknande men nyare instrument, trippel kontrabasfiol, har förekommit på en inspelning av den amerikanske kompositören . (sv)
- Октобас (также может называться октавный контрабac или cyбконтрабac, итал. Ottobasso, фр. Octobasse, нем. Oktobass, англ. Octobass) — экспериментальный, самый крупный по размерам (около четырёх метров в высоту) и самый низкий по звучанию смычковый музыкальный инструмент, родственный контрабасу. Появился в середине XIX века. Хотя Гектор Берлиоз расточал ему похвалы и предсказывал широкое распространение, октобасы никогда не производились серийно, музыки специально для них не писали. Единственное произведение XIX века, которое не может обойтись без октобаса — месса соль-мажор в честь святой Цецилии, написанная Шарлем Гуно. (ru)
- Октоба́с (іноді субконтрабас) — найбільший та найнижчий за тоном музичний інструмент серед струнно-смичкових, поєднує у собі риси інструментів сімейства скрипкових та сімейства віол. Октобаси завжди були рідкісними інструментами і ніколи не виготовялися массово, а тільки по спеціальних замовленнях. Тому історичні октобаси були різного розміру, могли дещо відрізнятися за будовою та технікою гри, і сама назва «октобас» є скоріше загальною назвою для усіх струнно-смичкових інструментів, що були більші та нижчі за тоном ніж контрабас. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Der Oktobass (gelegentlich auch Octobass) ist das größte Streichinstrument. Er ist bezüglich der C- und G-Saite eine Oktave tiefer gestimmt als das Violoncello hat aber anstelle der D- eine C-Saite; Aufbau und Spieltechnik entsprechen jedoch der eines großen Kontrabasses. Es existieren nur wenige historische und moderne Exemplare dieses Instruments. (de)
- Oktobaxua harizko instrumentuetan sortzen dituena da, kontrabaxuaren itxurakoa eta horren antzera jotzen dena, baina nabarmen handiagoa; hain zuzen, harizko instrumentuetan handiena ere bada. (eu)
- The octobass is an extremely large and rare bowed string instrument that was first built around 1850 in Paris by the French luthier Jean-Baptiste Vuillaume (1798–1875). It has three strings and is essentially a larger version of the double bass – the specimen in the collection of the Musée de la Musique in Paris measures 3.48 metres (11 ft 5 in) in length, whereas a full-size double bass is generally approximately 2 m (6 ft 7 in) in length. (en)
- L'octobasse est le plus grand et le plus grave des instruments de la famille des instruments à cordes. Il n’en existe que cinq au monde. (fr)
- 옥토베이스(영어: Octobass, 독일어: Oktobass, 이탈리아어: Ottobasso, 프랑스어: Octobasse)는 현의 진동을 이용하여 소리를 내는 찰현악기중 가장 큰 악기이다. (ko)
- オクトバス（仏：octobasse）はヴァイオリン族の中で最も大きな楽器である。これは巨大なコントラバスといったもので、弦は3本しかない（C2-G1-C1）。 この楽器は19世紀にフランスの弦楽器製作家ジャン＝バティスト・ヴィヨームが作った。ヴィヨームは作曲家エクトル・ベルリオーズと協力してこの楽器を考案した。ベルリオーズは自身の作品のために非常に低い楽器を必要としていたのである。ヴィヨームは1855年のパリ万国博覧会にこの楽器を出品した。 実際に作られたこの楽器のうちの一つはに展示されている。またウィーンにも別の一挺がある。 この楽器の演奏法は非常に特殊で、演奏者は楽器に取り付けられた小さな台の上に乗るが、ネックの位置が高過ぎるので奏者の手ではなく、レバーで動く装置によって弦を押さえる。 (ja)
- Oktobas – muzyczny instrument strunowy z grupy smyczkowych, którego konstruktorem był Jean-Baptiste Vuillaume. (pl)
- Октоба́с (іноді субконтрабас) — найбільший та найнижчий за тоном музичний інструмент серед струнно-смичкових, поєднує у собі риси інструментів сімейства скрипкових та сімейства віол. Октобаси завжди були рідкісними інструментами і ніколи не виготовялися массово, а тільки по спеціальних замовленнях. Тому історичні октобаси були різного розміру, могли дещо відрізнятися за будовою та технікою гри, і сама назва «октобас» є скоріше загальною назвою для усіх струнно-смичкових інструментів, що були більші та нижчі за тоном ніж контрабас. (uk)
- L'octobaix és un instrument musical inventat a finals de 1849 pel francès . Pertany a la família d'instruments de corda fregada. L'octobaix és un instrument que produeix els sons musicals més greus de tot l'espectre audible per l'ésser humà, i per tant de tots els instruments existents en el món. Les seves 3 cordes produeixen sons dues octaves per sota de les que pot produir el contrabaix. A la Universitat de Mòdena es va gravar una demostració de l'octabaix amb fins educatius, on s'explica la seva relació amb la família dels instruments de corda fregada. (ca)
- Oktobas je strunný smyčcový nástroj, který byl vynalezen v roce 1850 v Paříži francouzským houslařem . Má tři struny a v základu je zvětšeninou kontrabasu (exemplář v Cité de la Musique v Paříži měří 3,48 m, zatímco kontrabas zpravidla měří kolem 2 m). Kvůli extrémně dlouhému hmatníku a tlustým strunám se na něj hraje za využití systému pák a pedálů. Oktobas nebyl nikdy masově produkován či využíván skladateli. Kromě pařížského kusu existuje ještě ve sbírce Musical Instrument Museum ve Phoenixu a v Uměleckohistorickém muzeu ve Vídni. (cs)
- El octabajo u octobajo es un instrumento musical inventado a finales de 1849 por el francés Jean Baptiste Vuillaume. Pertenece a la familia de los instrumentos de cuerda frotada. El octabajo es uno de los instrumentos que produce los sonidos musicales más graves de todo el espectro audible por el ser humano, junto con el piano de ocho octavas Bösendorfer imperial, por ende estos dos instrumentos tienen el registro más grave de todos los instrumentos existentes en el mundo. Sus tres cuerdas producen sonidos una octava más grave que el contrabajo. Este instrumento mide aproximadamente 3,75 m. Es de los más altos. (es)
- Octobass adalah alat musik dawai berbusur yang sangat besar dan langka (hanya 7 yang ada) yang pertama kali dibuat sekitar tahun 1850 di Paris oleh luthier (pembuat alat musik dawai) Prancis Jean-Baptiste Vuillaume (1798-1875). Octobass memiliki tiga senar dan pada dasarnya adalah versi yang lebih besar dari kontrabas (spesimen dalam koleksi Musée de la Musique di Paris memiliki panjang 348 m (1.142 ft), sedangkan kontrabas umumnya memiliki panjang sekitar 2 m (6 ft 7 in)). Karena panjang papan jari dan ketebalan dawai yang sangat besar, musisi yang memainkan menggunakan sistem tuas dan pedal. Octobass belum pernah diproduksi pada skala besar atau banyak digunakan oleh komposer (meskipun Hector Berlioz menulis pujian tentang instrumen tersebut dan mengusulkannya untuk adopsi). Selain instr (in)
- L'ottobasso, chiamato anche col nome francese octobasse (octobass in inglese), è uno strumento ad arco, una sorta di enorme contrabbasso a tre corde, alto 3,85 m, inventato e realizzato dal liutaio francese Jean-Baptiste Vuillaume nel XIX secolo in collaborazione con Hector Berlioz. Il maestro Nicola Moneta mentre suona il suo ottobasso nella sua casa di Milano (it)
- De octobas is het grootste bewaard gebleven strijkinstrument. De octobas werd rond 1850 ontwikkeld door . Er zijn door Vuillaume slechts drie exemplaren van vervaardigd: een staat in het Musée de la Musique in Parijs, een in Wenen in het archief en een is in Londen bij een brand verloren gegaan. In de laatste decennia zijn nog enkele kopieën gebouwd. (nl)
- O octobaixo é um instrumento de cordas extremamente grande construído em 1850 em Paris pelo luthier francês Jean Baptiste Vuillaume (1798-1875). Ele possui três cordas e é basicamente uma versão maior do contrabaixo (o modelo na coleção do em Paris mede 3,48 metros de comprimento, enquanto que um contrabaixo de tamanho normal mede aproximadamente 2 metros de comprimento). Por causa do grande tamanho de seu braço e da espessura de suas cordas, as cordas são tocadas pelo uso de alavancas e pedais. O instrumento era, de fato, tão grande que eram necessários dois músicos para tocar, e por estas razões nunca foi produzido em grande escala ou muito usado por compositores (apesar de que Hector Berlioz era a favor do instrumento e propôs sua adoção generalizada). Além do instrumento em Paris, out (pt)
- Octobas är ett extremt stort stråkinstrument konstruerat omkring 1850 i Paris av den franska instrumentmakare Jean-Baptiste Vuillaume (1798-1875). Den har tre strängar och är i huvudsak en större version av kontrabas (förlagan i samlingen av Musée de la Musique i Paris mäter 3,48 meter i längd, medan en fullstor kontrabas är i allmänhet ca 2 meter lång). På grund av den opraktiskt stora storleken på dess greppbräda och tjockleken av dess strängar, trycktes strängarna ned med hjälp av ett invecklat system av hand- och fotmanövrerade spakar och pedaler. Instrumentet, som var så stort att det behövdes två musiker för att spela: en strängförkortningen och en för stråken, blev därför aldrig producerat i stor skala eller använt av särskilt många tonsättare (även om Hector Berlioz skrev positivt (sv)
- Октобас (также может называться октавный контрабac или cyбконтрабac, итал. Ottobasso, фр. Octobasse, нем. Oktobass, англ. Octobass) — экспериментальный, самый крупный по размерам (около четырёх метров в высоту) и самый низкий по звучанию смычковый музыкальный инструмент, родственный контрабасу. Появился в середине XIX века. (ru)
|
.png){kind=link}
.png){kind=link}
.png){kind=link}
.png){kind=link}
.png){kind=link}
.png){kind=link}
