| dbo:abstract
|
- L'Operació Banner (en anglès: Operation Banner) va ser el nom operatiu de la intervenció de les Forces Armades britàniques a Irlanda del Nord del 1969 al 2007, en el marc del conflicte nord-irlandès. Va ser el desplegament continu més llarg de la història militar britànica, en el que més de 300.000 soldats van ser mobilitzats. En el moment més àlgid de l’operació als anys setanta, es van desplegar unes 21.000 tropes britàniques. L'Exèrcit britànic es va desplegar inicialment, a petició del govern unionista d'Irlanda del Nord, en resposta als aldarulls d'agost de 1969. El seu paper era donar suport a la Royal Ulster Constabulary (RUC) i afirmar l'autoritat del Govern britànic a Irlanda del Nord. Això va implicar activitats de i donar suport a la policia en tasques de seguretat interna, com ara la vigilància de punts clau, l'establiment de punts de control i patrulles, la realització d’atacs i escorcolls, el control d’antiavalots i la desarticulació d'explosius. Com a part de l'operació, també es va formar un nou regiment de reclutament local: l'Ulster Defence Regiment (UDR). L’Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA) va fer una campanya de guerrilla contra l’Exèrcit britànic del 1970 al 1997. Tot i que inicialment els catòlics van donar la benvinguda a les tropes perquè veien la RUC com una policia sectària, [13] el desplegament posterior van anar fent créixer l'hostilitat però l’hostilitat, sobretot després d’episodis com la (1970), l'Operació Demetrius (1971) i el Diumenge Sagnant (1972). En els seus esforços per derrotar l'IRA, van ser freqüents els episodis de connivència entre militars britànics i paramilitars lleialistes de l'Ulster. Des de finals dels anys setanta, el govern britànic va adoptar una política d '"ulsterització", que significava donar un paper més important a les forces locals: l'UDR i la RUC. Després de l'Acord de Divendres Sant el 1998, l'operació es va reduir gradualment i la gran majoria de les tropes britàniques van ser retirades. Segons el Ministeri de Defensa britànic, 1.441 militars britànics van morir en servei durant l'Operació Banner; 722 dels quals en atacs paramilitars, i 719 a causa d'altres causes. Va patir la major pèrdua de vides a l'emboscada de Warrenpoint el 1979. L'exèrcit britànic va matar 307 persones durant l’operació, aproximadament el 51% de les quals eren civils i el 42% eren paramilitars republicans. (ca)
- Operace Banner byl název pro operaci Britských ozbrojených sil v Severním Irsku od srpna 1969 do července 2007. Ty byly zpočátku nasazeny na žádost unionistické vlády Severního Irska podpořit Královskou ulsterskou policii (RUC). Po belfastské dohodě (1998), intenzita operace začala klesat. Úkolem operace Banner bylo prosadit autoritu vlády Spojeného království v Severním Irsku. Hlavní odpor proti nasazení britské armády přišel od prozatímní irské republikánské armády (PIRA). Ta vedla partyzánskou kampaň proti britské armádě od roku 1970 do roku 1997. Interní dokument vydaný britskou armádou v roce 2007 uvedl, že i když armáda nedokázala porazit Irsku republikánskou armádu, bylo pro IRA nemožné vyhrát násilím a také díky operací se podstatně snížil počet obětí v posledních letech konfliktu. (cs)
- Als Operation Banner bezeichnete das britische Militär einen langjährigen Einsatz im Nordirlandkonflikt. Erklärtes Ziel war es, Nordirland vor einem Bürgerkrieg zu bewahren. Sie begann 1969 und endete offiziell am 31. Juli 2007. Operation Banner war damit die längste aller Operationen der Streitkräfte Großbritanniens. (de)
- Se denomina Operación Banner a la operación militar, iniciada en 1969, con la que el Ejército Británico comenzó la ocupación de Irlanda del Norte. Con un despliegue de tropas que duró 38 años, esta operación fue la más larga de toda la historia del Reino Unido. (es)
- L'opération Banner (en anglais : Operation Banner) est le nom de code pour l'opération des forces armées britanniques en Irlande du Nord d'août 1969 à juillet 2007 dans le cadre du conflit nord-irlandais. Déployée à la demande du gouvernement unioniste d'Irlande du Nord pour soutenir la police royale de l'Ulster (RUC), après l'accord du Vendredi saint en 1998, l'importance de l'opération est progressivement réduite. Son rôle était d'affirmer l'autorité du gouvernement du Royaume-Uni en Irlande du Nord. La principale opposition à l'opération vient de l'Armée républicaine irlandaise provisoire (IRA provisoire) qui a menéé une campagne de guérilla contre l'armée britannique de 1970 à 1997. (fr)
- Operation Banner was the operational name for the British Armed Forces' operation in Northern Ireland from 1969 to 2007, as part of the Troubles. It was the longest continuous deployment in British military history. The British Army was initially deployed, at the request of the unionist government of Northern Ireland, in response to the August 1969 riots. Its role was to support the Royal Ulster Constabulary (RUC) and to assert the authority of the British government in Northern Ireland. This involved counter-insurgency and supporting the police in carrying out internal security duties such as guarding key points, mounting checkpoints and patrols, carrying out raids and searches, riot control and bomb disposal. More than 300,000 soldiers served in Operation Banner. At the peak of the operation in the 1970s, about 21,000 British troops were deployed, most of them from Great Britain. As part of the operation, a new locally-recruited regiment was also formed: the Ulster Defence Regiment (UDR). The Provisional Irish Republican Army (IRA) waged a guerrilla campaign against the British military from 1970 to 1997. Catholics welcomed the troops when they first arrived, because they saw the RUC as sectarian, but Catholic hostility to the British military's deployment grew after incidents such as the Falls Curfew (1970), Operation Demetrius (1971) and Bloody Sunday (1972). In their efforts to defeat the IRA, there were incidents of between British soldiers and Ulster loyalist paramilitaries. From the late 1970s the British government adopted a policy of "Ulsterisation", which meant giving a greater role to local forces: the UDR and RUC. After the Good Friday Agreement in 1998, the operation was gradually scaled down, most military facilities were removed and the vast majority of British troops were withdrawn. According to the Ministry of Defence, 1,441 serving British military personnel died in Operation Banner; 722 of whom were killed in paramilitary attacks, and 719 of whom died as a result of other causes. It suffered its greatest loss of life in the Warrenpoint ambush of 1979. (en)
- Operazione Banner fu il nome in codice per l'operazione delle forze armate britanniche in Irlanda del Nord dal 1969 al 2007, come parte degli scontri del conflitto nordirlandese. Fu il dispiegamento continuo più lungo nella storia militare britannica. L'esercito britannico fu inizialmente schierato, su richiesta del governo unionista dell'Irlanda del Nord, in risposta alle rivolte dell'agosto 1969, con il compito di supportare la Royal Ulster Constabulary (RUC) e di affermare l'autorità del governo britannico nell'Irlanda del Nord. Ciò portò i militari britannici a intraprendere operazioni di contro-insurrezione e di supporto alla polizia nello svolgimento di compiti di sicurezza interna, come la sorveglianza di punti chiave, l'installazione di posti di blocco e pattuglie, l'esecuzione di incursioni e perquisizioni, il controllo delle sommosse e l'eliminazione di bombe. Più di 300.000 soldati prestarono servizio nell'arco dell'intera operazione Banner: al culmine dell'operazione negli anni 1970 furono schierati circa 21.000 soldati britannici, la maggior parte provenienti dalla Gran Bretagna. Come parte dell'operazione, fu formato anche un nuovo reggimento reclutato localmente: l' (UDR). Il Provisional Irish Republican Army (IRA) condusse una campagna di guerriglia contro l'esercito britannico dal 1970 al 1997. I cattolici nordiralndesi accolsero con favore le truppe quando arrivarono per la prima volta, perché vedevano la RUC come settaria, ma l'ostilità nei confronti del dispiegamento dell'esercito britannico crebbe dopo incidenti come il (1970), l' (1971) e la Bloody Sunday (1972). Nei loro sforzi per sconfiggere l'IRA, si verificarono episodi di collusione tra soldati britannici e paramilitari lealisti dell'Ulster. Dalla fine degli anni 1970 il governo britannico adottò una politica di "Ulsterizzazione", comportante il dare un ruolo maggiore alle forze locali: l'UDR e la RUC. Dopo l'accordo del Venerdì Santo del 1998, l'operazione fu gradualmente ridotta e la stragrande maggioranza delle truppe britanniche venne ritirata. Secondo il Ministero della difesa britannico, 1.441 militari britannici morirono nel corso nell'operazione Banner, 722 dei quali uccisi in attacchi dei paramilitari nordirlandesi e 719 per altre cause. Le forze armate britanniche subirono la più grande perdita di vite umane nell' del 1979. L'esercito britannico uccise 360 persone durante l'operazione, circa il 51% delle quali erano civili e il 42% dei quali erano membri di paramilitari repubblicani; si stima che altre centinaia siano state ucciso a causa della collusione dello stato britannico con i paramilitari lealisti. (it)
- Operation Banner kallas det uppdrag brittisk militär hade under Konflikten i Nordirland mellan 1969 och 2007. Det börjar efter Kravallerna i Nordirland 1969 då regeringen i London ansåg att polisen inte hade kontroll på gatorna. Då trodde man inte att det skulle ta över 30 år innan läget var så stabilt att trupperna kunde tas hem. Antalet soldater varierade mellan 5 000 och 21 000 beroende på hur våldsam konflikten var olika år. Det beräknas att 763 brittiska militärer dödades och 6 100 skadades under kampen mot paramilitära grupper i Nordirland. Exempel på operationer:
* Operation Flavius
* Operation Motorman
* Operation Demetrius Den katolska befolkningen i Nordirland kritiserade den brittiska militären närvaro eftersom de ibland av misstag dödade civila. Det största misstaget man gjorde var Den blodiga söndagen, den 30 januari 1972, då militären av misstag dödade 14 demonstranter då de trodde de var i eldstrid med Provisoriska IRA, när det egentligen var stenkastande ungdomar. Under de 38 åren dödades 156 civila av militären. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Als Operation Banner bezeichnete das britische Militär einen langjährigen Einsatz im Nordirlandkonflikt. Erklärtes Ziel war es, Nordirland vor einem Bürgerkrieg zu bewahren. Sie begann 1969 und endete offiziell am 31. Juli 2007. Operation Banner war damit die längste aller Operationen der Streitkräfte Großbritanniens. (de)
- Se denomina Operación Banner a la operación militar, iniciada en 1969, con la que el Ejército Británico comenzó la ocupación de Irlanda del Norte. Con un despliegue de tropas que duró 38 años, esta operación fue la más larga de toda la historia del Reino Unido. (es)
- L'Operació Banner (en anglès: Operation Banner) va ser el nom operatiu de la intervenció de les Forces Armades britàniques a Irlanda del Nord del 1969 al 2007, en el marc del conflicte nord-irlandès. Va ser el desplegament continu més llarg de la història militar britànica, en el que més de 300.000 soldats van ser mobilitzats. (ca)
- Operace Banner byl název pro operaci Britských ozbrojených sil v Severním Irsku od srpna 1969 do července 2007. Ty byly zpočátku nasazeny na žádost unionistické vlády Severního Irska podpořit Královskou ulsterskou policii (RUC). Po belfastské dohodě (1998), intenzita operace začala klesat. Úkolem operace Banner bylo prosadit autoritu vlády Spojeného království v Severním Irsku. (cs)
- L'opération Banner (en anglais : Operation Banner) est le nom de code pour l'opération des forces armées britanniques en Irlande du Nord d'août 1969 à juillet 2007 dans le cadre du conflit nord-irlandais. Déployée à la demande du gouvernement unioniste d'Irlande du Nord pour soutenir la police royale de l'Ulster (RUC), après l'accord du Vendredi saint en 1998, l'importance de l'opération est progressivement réduite. Son rôle était d'affirmer l'autorité du gouvernement du Royaume-Uni en Irlande du Nord. (fr)
- Operation Banner was the operational name for the British Armed Forces' operation in Northern Ireland from 1969 to 2007, as part of the Troubles. It was the longest continuous deployment in British military history. The British Army was initially deployed, at the request of the unionist government of Northern Ireland, in response to the August 1969 riots. Its role was to support the Royal Ulster Constabulary (RUC) and to assert the authority of the British government in Northern Ireland. This involved counter-insurgency and supporting the police in carrying out internal security duties such as guarding key points, mounting checkpoints and patrols, carrying out raids and searches, riot control and bomb disposal. More than 300,000 soldiers served in Operation Banner. At the peak of the opera (en)
- Operazione Banner fu il nome in codice per l'operazione delle forze armate britanniche in Irlanda del Nord dal 1969 al 2007, come parte degli scontri del conflitto nordirlandese. Fu il dispiegamento continuo più lungo nella storia militare britannica. L'esercito britannico fu inizialmente schierato, su richiesta del governo unionista dell'Irlanda del Nord, in risposta alle rivolte dell'agosto 1969, con il compito di supportare la Royal Ulster Constabulary (RUC) e di affermare l'autorità del governo britannico nell'Irlanda del Nord. Ciò portò i militari britannici a intraprendere operazioni di contro-insurrezione e di supporto alla polizia nello svolgimento di compiti di sicurezza interna, come la sorveglianza di punti chiave, l'installazione di posti di blocco e pattuglie, l'esecuzione di (it)
- Operation Banner kallas det uppdrag brittisk militär hade under Konflikten i Nordirland mellan 1969 och 2007. Det börjar efter Kravallerna i Nordirland 1969 då regeringen i London ansåg att polisen inte hade kontroll på gatorna. Då trodde man inte att det skulle ta över 30 år innan läget var så stabilt att trupperna kunde tas hem. Antalet soldater varierade mellan 5 000 och 21 000 beroende på hur våldsam konflikten var olika år. Det beräknas att 763 brittiska militärer dödades och 6 100 skadades under kampen mot paramilitära grupper i Nordirland. Exempel på operationer: (sv)
|
