An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

A lai (or lay lyrique, "lyric lay", to distinguish it from a lai breton) is a lyrical, narrative poem written in octosyllabic couplets that often deals with tales of adventure and romance. Lais were mainly composed in France and Germany, during the 13th and 14th centuries. The English term lay is a 13th-century loan from Old French lai. The origin of the French term itself is unclear; perhaps it is itself a loan from German Leich (reflected in archaic or dialectal English lake, "sport, play" and in modern Swedish (leker = to play). The terms note, nota and notula (as used by Johannes de Grocheio) appear to have been synonyms for lai.

Property Value
dbo:abstract
  • El lai és un tipus de cançó que va aparèixer el segle XII al Nord d'Europa, especialment als territoris de les actuals França i Alemanya, i que es va desenvolupar entre els segles xiii i xiv. La seva primera manifestació que en coneixem són Els Lais de Maria de França compostos per Maria de França vers 1160. El lai com a gènere literari es troba dintre de la matèria de Bretanya. Es tractava, doncs, d'un poema musical curt en octosíl·labs apariats inspirat en les llegendes celtes que servia de conclusió o entreacte entre les trames d'un relat. El lai comparteix aquesta retòrica i sentit de la brevetat amb altres gèneres coetanis com el fabliau, l'exemplum o el . En el Roman de Brut (1155) de Wace es troba la primera aparició de la paraula lai dintre de la literatura francesa. En aquest petit text, Wace fa servir el terme per descriure una melodia instrumental sense veu: Originalment el lai consistia en una composició musical sense acompanyament vocal que era només interpretada per un únic instrument. Servia per a mantenir viu el record d'un esdeveniment que va succeir a una Bretanya remota, una aventura o anècdota que va donar lloc al lai (segons ho descriu Maria de França). En un principi, el públic era capaç de diferenciar el que era el lai (en un sentit musical) i el conte o anècdota que acompanyava la interpretació musical, però el temps va fer que els dos termes es confonguessin. Sobre l'origen de la paraula lai no hi ha hipòtesis etimològiques concloents; hi ha autors que l'emmarquen dintre del món cèltic (laúd, loíd, laoídth): es trobava en les antigues sagues irlandeses, compostes per rememorar un fet o una aventura notable en forma de cant mig líric i mig narratiu. D'altres autors apunten a una connexió amb la paraula cèltica laid (composició musical). Al nostre context, per referir-nos als relats breus escrits en octosíl·labs aparellats, fem servir el terme «lai narratiu», per distingir aquests de les distintes realitzacions literàries que existeixen dintre dels lais: * Lai narratiu (Lais courtois): Aquest tipus de lai consistia en un relat breu de caràcter episòdic i que es caracteritzava per la seva poca amplitud d'acció, la qual cosa ho diferenciava del «roman». Alguns estudis sostenen que mai van ser cantats. Els lais bretons van ser les primeres representacions dels lais narratius on és evident la influència de les llegendes cèltiques. Solien tractar sobre una història d'amor dintre dels cànons de l'amor cortès, un gènere molt representatiu del segle xxii. En la seva narració podem distingir l'existència de dos mons: el que representa la societat cortesana del segle xxii i el del «Més enllà» de caràcter fantàstic i sobrenatural. Un exemple representatiu és el «Lai de l'ombra». * Lai líric independent: Majoritàriament d'origen francès es distingeix de la cançó pel fet que aquest posseïa dintre del seu contingut nombrosos elements formals. * Lai líric artúric: Aquests lais anònims es caracteritzaven pel seu arcaisme lingüístic, musical i mètric. Es trobaven immersos en trames narratives de textos en prosa i tenien la funció de servir d'entreacte, és a dir, de pausa, entre les distintes accions que conformaven la narració. El lai com a gènere literari va anar evolucionant cap a una estètica realista, deixant de banda els elements fantàstics que el conformaven per adoptar un tractament i to paròdic de la realitat, fet que va determinar la seva desaparició al barrejar-se amb altres gèneres com el fabliau o el dit. (ca)
  • Lejch (v češtině se objevuje i francouzský termín lai a německý leich) je středověký žánr veršované poezie psané v lidovém jazyce. Lejchy měly obvykle osmislabičné metrum a často byly zpívány. První významnou autorkou lejchů byla Marie de France, která v letech 1165 až 1175 takto zpracovala dvanáct milostných bretonských příběhů. (cs)
  • Lajo (france: lai) estisformo de kanto komponata en norda Eŭropo,precipe Francio kaj Germanio,de la 13-a ĝis la malfrua 14-a jarcento. La poezia formo de la lajo kutime havas kelkajn strofojn,el kiuj neniuj havas la saman formon.Rezulte, la akompana muziko konsistasel sekcioj, kiuj ne ripetiĝas.Tio ĉi distingas la lajon de aliaj oftaj specojde muzike grava verso el la periodo(ekzemple, la rondelo kaj la balado).Ĉirkaŭ la fino de ĝia disvolviĝo en la 14-a jarcento,kelkaj lajoj ripetas strofojn,sed kutime nur en la pli longaj ekzemploj.Estas unu tre malfrua ekzemplo de lajo,verkita por funebri la malvenkon de la francojen la batalo de Azincourt (1415),(Lay de la guerre, de )sed nenia muziko por ĝi transvivis. Estas kvar lajoj en la ,el kiuj ĉiuj estas anonimaj.La lajo atingis sian apogeon kiel muzika kaj poezia formoen la verkado de Guillaume de Machaut;19 apartaj lajoj de tiu ĉi 14-jarcentakomponisto de ars nova transvivis,kaj ili staras inter liaj plej rafinitajkaj tre ellaboritaj sekularaj komponaĵoj. Aliaj terminoj por la lajo,aŭ por formoj tre similaj al la lajo,inkludas la descort (provenca)kaj la leich (germana). (eo)
  • Der Begriff Lai wurde im europäischen Mittelalter für Versdichtungen unterschiedlicher Machart verwendet und ist im Provenzalischen als lais, im Altfranzösischen als lai, im Mittelenglischen als lay und im Mittelhochdeutschen als leich seit ca. 1140 in Gebrauch. Die verschiedenen Phänomene, denen lediglich die Volkssprachigkeit gemeinsam ist, werden nach poetischen Merkmalen differenziert und bezeichnet. Am häufigstens trifft man auf den lai lyrique, den lai breton und den lai arthurien; weitere Formen sind bekannt. (de)
  • A lai (or lay lyrique, "lyric lay", to distinguish it from a lai breton) is a lyrical, narrative poem written in octosyllabic couplets that often deals with tales of adventure and romance. Lais were mainly composed in France and Germany, during the 13th and 14th centuries. The English term lay is a 13th-century loan from Old French lai. The origin of the French term itself is unclear; perhaps it is itself a loan from German Leich (reflected in archaic or dialectal English lake, "sport, play" and in modern Swedish (leker = to play). The terms note, nota and notula (as used by Johannes de Grocheio) appear to have been synonyms for lai. The poetic form of the lai usually has several stanzas, none of which have the same form. As a result, the accompanying music consists of sections which do not repeat. This distinguishes the lai from other common types of musically important verse of the period (for example, the rondeau and the ballade). Towards the end of its development in the 14th century, some lais repeat stanzas, but usually only in the longer examples. There is one very late example of a lai, written to mourn the defeat of the French at the Battle of Agincourt (1415), (Lay de la guerre, by Pierre de Nesson) but no music for it survives. There are four lais in the Roman de Fauvel, all of them anonymous. The lai reached its highest level of development as a musical and poetic form in the work of Guillaume de Machaut; 19 separate lais by this 14th-century ars nova composer survive, and they are among his most sophisticated and highly developed secular compositions. (en)
  • Un lay​ (pl. «layes» o «lais») es un determinado tipo de canción compuesta en el Norte de Europa, principalmente Francia y Alemania, entre el siglo XIII y finales del XIV. Parece ser que este término designaba originalmente un poemilla que servía de conclusión para un relato. Muchas leyendas celtas adoptaron la forma del lay, entre ellas la de Tristán e Isolda, lo que explicaría la discontinuidad de los Tristán de Béroul y Thomas de Inglaterra, que debieron recopilar lais a veces contradictorios para componer sus obras. La forma poética del lay tiene normalmente varias estrofas, ninguna de las cuales tiene la misma forma. Como resultado, la música del lay consiste en fragmentos que no se repiten. Esto distingue un lay de otros tipos corrientes de versos musicados de ese periodo (por ejemplo, el rondó o la balada). Al final de su periodo en el siglo XIV, algunos lais repiten estrofas, pero normalmente sólo en el caso de los lais más largos. Hay cuatro lais en el Roman de Fauvel, todos ellos anónimos. Muy nombrados son también los doce lais conocidos como Lais de María de Francia (Lais de Marie de France). El lay alcanzó su máximo nivel de desarrollo como forma poética y musical con el trabajo de Guillaume de Machaut: se conservan 19 lais diferentes de este compositor representativo del ars nova (siglo XIV), y están entre sus composiciones no religiosas más elaboradas y sofisticadas. El ejemplo de lay más tardío es el Lai de la guerre, de , compuesto como elegía por la derrota francesa en la Batalla de Agincourt (1415), del que sólo se conserva la letra, habiéndose perdido su música. Otros términos para designar a los lais, u otras formas musicales muy similares al lay, incluyen el descort provenzal y el leich alemán. (es)
  • Le lai est un poème à forme fixe apparu au XIIe siècle et qui a désigné successivement des genres de poésie narrative assez différents. Au Moyen Âge, ce mot n'était employé qu'au sens de « chant », ou plutôt « récit chanté » voire de « mélodie ». La majorité des médiévistes du XIXe siècle distinguent le lai narratif, ancêtre du fabliau, et le lai lyrique, classification en genres étrangère aux auteurs des XIIe siècle et XIIIe siècle, et appliquent le terme non plus au chant qui a inspiré un conte en vers mais au conte versifié qui en a été tiré lui-même. L’origine du lai et de son nom est peut-être née d’anciens souvenirs littéraires celtiques (llais en gallois ou laoith en gaélique) car les vieilles légendes de la matière de Bretagne y tiennent une grande place, mais on y trouve toujours aussi la matière de France et la matière de Rome. (fr)
  • Il lai (vocabolo francese di origine celtica, recepito in italiano al plurale, ma a volte italianizzato al singolare, con il termine laio) è una forma fissa della poesia del Medioevo, apparsa nel XII secolo e che in seguito designerà generi di poesia assai diversificati. Nel Medioevo, questa parola era impiegata come sinonimo di chant (o, piuttosto, storia cantata) o di mélodie. Si distingue un lai narrativo, antenato del fabliau, e il lai lirico. Praticato dai trovatori, si diffonde molto nel XIII-XIV secolo nell'Europa settentrionale, soprattutto in Francia e Germania. La forma poetica del lai di solito ha molte stanze, nessuna delle quali ha la medesima forma. Ne risulta che l'accompagnamento musicale è costituito di sezioni che non si ripetono. Questo distingue la forma del lai da altri tipi comuni di strofe importanti dell'epoca, importanti dal punto di vista musicale (per esempio, il rondeau e la ). Verso la fine del suo sviluppo nel XIV secolo, alcuni lai tendono a ripetere le stanze, ma di solito soltanto in componimenti più lunghi. C'è un esempio di lai molto tardivo, scritto per lamentare la sconfitta dei francesi nella battaglia di Azincourt (1415), (Lay de la guerre, di Pierre de Nesson) ma nessuna sua partitura ci è pervenuta. Ci sono quattro lais nel Roman de Fauvel, tutti di autore anonimo. Il lai pervenne al più alto livello di sviluppo come forma musicale e poetica nell'opera di Guillaume de Machaut. Ci restano 19 lai di questo compositore dell'ars nova del XIV secolo e sono tra le sue composizioni secolari più sofisticate e sviluppate. (it)
  • レー(仏語:lai、複数形lais)は、13世紀から14世紀後半にかけてアルプス以北のヨーロッパで作曲された歌曲(または歌詞)の形式のこと。中世のフランスで成立し、ドイツに入って「ライヒ(独語:Leich)」と呼ばれた。中世プロヴァンスにはデスコルト(descort )と呼ばれる、レーに非常によく似た詩形がある。 (ja)
  • Lai, lay ou leich é uma forma musical monofônica do norte da Europa, mais comum na França e Alemanha entre os séculos XIII e XIV. Se baseia na forma poética de mesmo nome, cujas estrofes são desiguais. Consequentemente, o lai se estrutura em seções que não se repetem. O tratamento do ritmo e da melodia costumam ser muito livres e irregulares. No fim do século XIV alguns lais repetiam seções, mas apenas em obras de grande extensão. A forma chegou ao seu apogeu com Guillaume de Machaut, que deixou cerca de 20 exemplares, que estão entre suas peças mais sofisticadas. (pt)
  • Lai – starofrancuska forma pieśni lirycznej, najczęściej o tematyce miłosnej, wywodząca się z pieśni celtyckich. Uprawiano ją z zamiłowaniem w Bretanii, z typowym dla truwerów wykonywaniem z towarzystwem instrumentu. Termin lai jest pochodzenia celtyckiego (laid w irlandzkim). W języku francuskim użył go po raz pierwszy normandzki kronikarz Wace (1155) w swym tłumaczeniu łacińskiej Historii królów Brytanii (1135) Galfreda z Monmouth. Początkowo były to pieśni o charakterze lirycznym, w których krótki element narracyjny był podawany na wstępie jako objaśnienie. Na francuskich dworach lais były śpiewane przez wędrownych rybałtów normandzkich przy akompaniamencie małej harfy, cytry, rzadziej fletu lub gęślików. Lai miała najczęściej formę poematu (60, 100 lub więcej 4-8-sylabowych wersów) złożonego ze strof o różnej budowie wersyfikacyjnej, z wyjątkiem pierwszej i ostatniej – o identycznym typie wiersza. Z czasem lai przekształciła się w formę narracyjną, gdzie tematyka często obejmowała epizody z opowieści o królu Arturze oraz rycerzach Okrągłego Stołu. Gatunek ten cieszył się popularnością w drugiej połowie XII wieku lecz i później; uprawiany m.in. przez Marie de France i Guillaume'a de Machaut. (pl)
  • Lai (I Tyskland tidigare kallad Leich, en benämning som även förekommit i Sverige.) är en fransk litterär genre som utvecklades ur riddarromanen. Lain är en kortare versberättelse. En av de mest kända är De bägge älskande av författaren Marie de France som levde mot slutet av 1100-talet. Genren nådde sin höjdpunkt och slutfas under 1300-talet med poeten och kompositören Guillaume de Machaut. Ordet är av germanskt ursprung och besläktat med svenskans lek; jfr. lekare. (sv)
  • Лэ, также ле (фр. lai) — обозначение ряда стихотворных жанров средневековой французской куртуазной литературы, а также жанра светской — преимущественно одноголосной — музыки. Термин «лэ» мог применяться как к лирическим, так и к повествовательным произведениям. Немецким эквивалентом лэ считается лейх миннезингеров. (ru)
  • Ле (фр. lay —"пісня, мелодія") — ліроепічна поема, що мала форму римованого попарно . Містить від 200 до 1000 рядків. Здебільшого ле складалися у Франції та Німеччині протягом XIII—XIV ст. У ле часто розповідається про різноманітні любовні історії. Для них притаманні: лаконізм, концентрованість змісту та фантастичні елементи. Щасливе або трагічне кохання виступає у ролі конфліктної ситуації. Зміст ле часто протиставляється нормам і законам суспільства — в них може розповідатися про любов одруженої жінки до іншого, сімейні заборони, любов героя до феї тощо. Нерідко основою для ляйсів були кельтські сюжети. (uk)
dbo:wikiPageID
  • 791734 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 3510 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1096700671 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Lejch (v češtině se objevuje i francouzský termín lai a německý leich) je středověký žánr veršované poezie psané v lidovém jazyce. Lejchy měly obvykle osmislabičné metrum a často byly zpívány. První významnou autorkou lejchů byla Marie de France, která v letech 1165 až 1175 takto zpracovala dvanáct milostných bretonských příběhů. (cs)
  • Der Begriff Lai wurde im europäischen Mittelalter für Versdichtungen unterschiedlicher Machart verwendet und ist im Provenzalischen als lais, im Altfranzösischen als lai, im Mittelenglischen als lay und im Mittelhochdeutschen als leich seit ca. 1140 in Gebrauch. Die verschiedenen Phänomene, denen lediglich die Volkssprachigkeit gemeinsam ist, werden nach poetischen Merkmalen differenziert und bezeichnet. Am häufigstens trifft man auf den lai lyrique, den lai breton und den lai arthurien; weitere Formen sind bekannt. (de)
  • レー(仏語:lai、複数形lais)は、13世紀から14世紀後半にかけてアルプス以北のヨーロッパで作曲された歌曲(または歌詞)の形式のこと。中世のフランスで成立し、ドイツに入って「ライヒ(独語:Leich)」と呼ばれた。中世プロヴァンスにはデスコルト(descort )と呼ばれる、レーに非常によく似た詩形がある。 (ja)
  • Lai, lay ou leich é uma forma musical monofônica do norte da Europa, mais comum na França e Alemanha entre os séculos XIII e XIV. Se baseia na forma poética de mesmo nome, cujas estrofes são desiguais. Consequentemente, o lai se estrutura em seções que não se repetem. O tratamento do ritmo e da melodia costumam ser muito livres e irregulares. No fim do século XIV alguns lais repetiam seções, mas apenas em obras de grande extensão. A forma chegou ao seu apogeu com Guillaume de Machaut, que deixou cerca de 20 exemplares, que estão entre suas peças mais sofisticadas. (pt)
  • Lai (I Tyskland tidigare kallad Leich, en benämning som även förekommit i Sverige.) är en fransk litterär genre som utvecklades ur riddarromanen. Lain är en kortare versberättelse. En av de mest kända är De bägge älskande av författaren Marie de France som levde mot slutet av 1100-talet. Genren nådde sin höjdpunkt och slutfas under 1300-talet med poeten och kompositören Guillaume de Machaut. Ordet är av germanskt ursprung och besläktat med svenskans lek; jfr. lekare. (sv)
  • Лэ, также ле (фр. lai) — обозначение ряда стихотворных жанров средневековой французской куртуазной литературы, а также жанра светской — преимущественно одноголосной — музыки. Термин «лэ» мог применяться как к лирическим, так и к повествовательным произведениям. Немецким эквивалентом лэ считается лейх миннезингеров. (ru)
  • Ле (фр. lay —"пісня, мелодія") — ліроепічна поема, що мала форму римованого попарно . Містить від 200 до 1000 рядків. Здебільшого ле складалися у Франції та Німеччині протягом XIII—XIV ст. У ле часто розповідається про різноманітні любовні історії. Для них притаманні: лаконізм, концентрованість змісту та фантастичні елементи. Щасливе або трагічне кохання виступає у ролі конфліктної ситуації. Зміст ле часто протиставляється нормам і законам суспільства — в них може розповідатися про любов одруженої жінки до іншого, сімейні заборони, любов героя до феї тощо. Нерідко основою для ляйсів були кельтські сюжети. (uk)
  • El lai és un tipus de cançó que va aparèixer el segle XII al Nord d'Europa, especialment als territoris de les actuals França i Alemanya, i que es va desenvolupar entre els segles xiii i xiv. La seva primera manifestació que en coneixem són Els Lais de Maria de França compostos per Maria de França vers 1160. El lai com a gènere literari es troba dintre de la matèria de Bretanya. Es tractava, doncs, d'un poema musical curt en octosíl·labs apariats inspirat en les llegendes celtes que servia de conclusió o entreacte entre les trames d'un relat. El lai comparteix aquesta retòrica i sentit de la brevetat amb altres gèneres coetanis com el fabliau, l'exemplum o el . (ca)
  • Lajo (france: lai) estisformo de kanto komponata en norda Eŭropo,precipe Francio kaj Germanio,de la 13-a ĝis la malfrua 14-a jarcento. La poezia formo de la lajo kutime havas kelkajn strofojn,el kiuj neniuj havas la saman formon.Rezulte, la akompana muziko konsistasel sekcioj, kiuj ne ripetiĝas.Tio ĉi distingas la lajon de aliaj oftaj specojde muzike grava verso el la periodo(ekzemple, la rondelo kaj la balado).Ĉirkaŭ la fino de ĝia disvolviĝo en la 14-a jarcento,kelkaj lajoj ripetas strofojn,sed kutime nur en la pli longaj ekzemploj.Estas unu tre malfrua ekzemplo de lajo,verkita por funebri la malvenkon de la francojen la batalo de Azincourt (1415),(Lay de la guerre, de )sed nenia muziko por ĝi transvivis. (eo)
  • Un lay​ (pl. «layes» o «lais») es un determinado tipo de canción compuesta en el Norte de Europa, principalmente Francia y Alemania, entre el siglo XIII y finales del XIV. Parece ser que este término designaba originalmente un poemilla que servía de conclusión para un relato. Muchas leyendas celtas adoptaron la forma del lay, entre ellas la de Tristán e Isolda, lo que explicaría la discontinuidad de los Tristán de Béroul y Thomas de Inglaterra, que debieron recopilar lais a veces contradictorios para componer sus obras. (es)
  • A lai (or lay lyrique, "lyric lay", to distinguish it from a lai breton) is a lyrical, narrative poem written in octosyllabic couplets that often deals with tales of adventure and romance. Lais were mainly composed in France and Germany, during the 13th and 14th centuries. The English term lay is a 13th-century loan from Old French lai. The origin of the French term itself is unclear; perhaps it is itself a loan from German Leich (reflected in archaic or dialectal English lake, "sport, play" and in modern Swedish (leker = to play). The terms note, nota and notula (as used by Johannes de Grocheio) appear to have been synonyms for lai. (en)
  • Le lai est un poème à forme fixe apparu au XIIe siècle et qui a désigné successivement des genres de poésie narrative assez différents. Au Moyen Âge, ce mot n'était employé qu'au sens de « chant », ou plutôt « récit chanté » voire de « mélodie ». La majorité des médiévistes du XIXe siècle distinguent le lai narratif, ancêtre du fabliau, et le lai lyrique, classification en genres étrangère aux auteurs des XIIe siècle et XIIIe siècle, et appliquent le terme non plus au chant qui a inspiré un conte en vers mais au conte versifié qui en a été tiré lui-même. (fr)
  • Il lai (vocabolo francese di origine celtica, recepito in italiano al plurale, ma a volte italianizzato al singolare, con il termine laio) è una forma fissa della poesia del Medioevo, apparsa nel XII secolo e che in seguito designerà generi di poesia assai diversificati. Nel Medioevo, questa parola era impiegata come sinonimo di chant (o, piuttosto, storia cantata) o di mélodie. Si distingue un lai narrativo, antenato del fabliau, e il lai lirico. Praticato dai trovatori, si diffonde molto nel XIII-XIV secolo nell'Europa settentrionale, soprattutto in Francia e Germania. (it)
  • Lai – starofrancuska forma pieśni lirycznej, najczęściej o tematyce miłosnej, wywodząca się z pieśni celtyckich. Uprawiano ją z zamiłowaniem w Bretanii, z typowym dla truwerów wykonywaniem z towarzystwem instrumentu. Lai miała najczęściej formę poematu (60, 100 lub więcej 4-8-sylabowych wersów) złożonego ze strof o różnej budowie wersyfikacyjnej, z wyjątkiem pierwszej i ostatniej – o identycznym typie wiersza. Z czasem lai przekształciła się w formę narracyjną, gdzie tematyka często obejmowała epizody z opowieści o królu Arturze oraz rycerzach Okrągłego Stołu. (pl)
rdfs:label
  • Lai (gènere literari) (ca)
  • Lejch (cs)
  • Lai (Dichtung) (de)
  • Lajo (poezio) (eo)
  • Lay (es)
  • Lai (poésie) (fr)
  • Lai (poetic form) (en)
  • Lai (poesia) (it)
  • レー (詩形) (ja)
  • Lai (pl)
  • Lai (pt)
  • Лэ (ru)
  • Lai (sv)
  • Ле (жанр) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:genre of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License