| dbo:abstract
|
- La Partició d'Irlanda (en gaèlic, críochdheighilt na hÉireann) tingué lloc el 3 de maig de 1921, després de la promulgació el desembre de 1920 Acta del Govern d'Irlanda de 1920. El 6 de desembre de 1922, tota l'illa va esdevenir l'Estat Lliure d'Irlanda, però el 8 de desembre, se'n van segregar els sis comtats de l'Ulster de la zona orient de l'estat lliure, d'acord amb una votació. Aquesta partició va crear dos estats a l'illa d'Irlanda, a saber, Irlanda del Nord i d'Irlanda del sud, (l'anomenada República d'Irlanda en l'actualitat). La reclamació dels irlandesos és que van ser les "Cambres" del Nord "Ulster" (comunitat unionista), les que van votar per a dividir el petit estat de l'Ulster, no el parlament. La província tradicional de l'Ulster era més gran que el petit estat actual, amb nou comtats: Donegal, Monaghan, Cavan, Fermanagh, Tyrone, Derry, Armagh, Dún i Antrim. Avui en dia, els tres primers d'ells formen part de la República d'Irlanda, i els sis restants es troben en el petit estat del nord que encara forma part del Regne Unit. (ca)
- Rozdělení Irska (irsky: críochdheighilt na hÉireann) byl proces, kterým vláda Spojeného království Velké Británie a Irska rozdělila Irsko na dvě samosprávné politické jednotky: Severní Irsko a Jižní Irsko. To bylo nařízeno dne 3. května 1921 podle zákona o vládě Irska z roku 1920. Zákon ještě nechtěl rozdělit irský ostrov na dva státy, zákonodárce chtěl, aby obě území zůstala ve Spojeném království a obsahoval ustanovení pro jejich případné znovusjednocení. Menší Severní Irsko bylo řádně vytvořeno a zůstalo součástí Spojeného království. Větší Jižní Irsko však nebylo přijato většinou jeho občanů, kteří místo toho vyhlásily samozvanou Irskou republiku. Dne 6. prosince 1922, rok po podpisu Anglo-irské dohody, Jižní Irsko definitivně opustilo Spojené království a stalo se Irským svobodným státem, nyní Irskou republikou. Území, které se stalo Severním Irskem, v irské provincii Ulster, mělo protestantskou a unionistickou většinu, která chtěla zachovat vazby na Británii. (To bylo z velké části způsobeno britskou kolonizací v 17. století). Odtržené území mělo katolickou, nacionalistickou většinu. V Severním Irsku však byla též významná menšina katolíků a irských nacionalistů, což posléze vedlo k řadě konfliktů. (cs)
- تقسيم أيرلندا (بالأيرلندية: críochdheighilt na hÉireann) هو العملية التي قسمت من خلالها حكومة المملكة المتحدة (آنذاك) لبريطانيا العظمى وأيرلندا الجزيرة إلى نظامين سياسيين منفصلين. وقع التقسيم في 3 مايو 1921 بموجب قانون حكومة أيرلندا لعام 1920. أنشئ أصغرهما، أيرلندا الشمالية، حسب الأصول بإدارة مفوضة وتشكل حاليًا جزءًا من المملكة المتحدة، في حين لم يتمكن النظام السياسي الأكبر، وهو أيرلندا الجنوبية، التي يُفترض أن تتمتع بقضاء مستقل، من الحصول على الموافقة. أصبحت المنطقة عوضًا عن ذلك مستقلة وتعد الآن دولة ذات سيادة تسمى أيضًا أيرلندا وتوصف باسم جمهورية أيرلندا. كان الهدف من قانون 1920 إنشاء إقليمين يتمتعان بالحكم الذاتي داخل أيرلندا، مع بقاء كليهما تابعين للمملكة المتحدة. تضمن القانون أيضًا أحكامًا حول التعاون بين الإقليمين وإعادة توحيد أيرلندا في نهاية المطاف. لكن، في عام 1922، وبعد حرب الاستقلال (1919-1921) والمعاهدة الإنجليزية الأيرلندية، تحول الجزآن الجنوبي والغربي إلى الدولة الأيرلندية الحرة، في حين مارست أيرلندا الشمالية خيارها بالبقاء في المملكة المتحدة. منذ التقسيم، باتت أحد الطموحات الرئيسية للقوميين الأيرلنديين إعادة توحيد أيرلندا، لتشكل الجزيرة بأكملها دولة مستقلة واحدة. تعارض هذا الهدف مع هدف الوحدويين في أيرلندا الشمالية، الذين رغبوا ببقاء المنطقة جزءًا من المملكة المتحدة. وافقت الحكومتان الأيرلندية والبريطانية، بموجب اتفاق بلفاست لعام 1998، على أن وضع أيرلندا الشمالية لن يتغير دون موافقة غالبية سكانها. في كتابها الأبيض بشأن انسحاب المملكة المتحدة من الاتحاد الأوروبي، كررت حكومة المملكة المتحدة التزامها باتفاقية بلفاست. فيما يتعلق بوضع أيرلندا الشمالية، قالت إن «أولوية حكومة المملكة المتحدة المعلنة بوضوح هي الاحتفاظ بالوضع الدستوري الحالي لأيرلندا الشمالية بصفتها جزءًا من المملكة المتحدة، لكن ذات روابط قوية مع أيرلندا». (ar)
- La Dispartigo de Irlando (en angla partition of Ireland, irlande críochdheighilt na hÉireann) estis la procezo per kiu la Registaro de Unuiĝinta Reĝlando de Granda Britio kaj Irlando dividis Irlandon en du mem-regaj politikaj unuoj: Norda Irlando kaj Suda Irlando (1921–22). (eo)
- La Partición de Irlanda tuvo lugar en mayo de 1921 tras la promulgación del Acta del Gobierno de Irlanda en diciembre de 1920, y fue aceptada en la ratificación del Tratado anglo-irlandés en enero de 1922, que finalizó con la Guerra de Independencia Irlandesa. La partición creó dos territorios en la isla de Irlanda. Irlanda del Norte, la cual siguió formando parte del Reino Unido, y el Estado Libre Irlandés, el cual durante esa etapa era parte del Dominio británico, para luego convertirse en la República de Irlanda. (es)
- Ba é críochdheighilt na hÉireann an próiseas trína roinn Rialtas Ríocht Aontaithe na Breataine Móire agus na hÉireann Éire ina dhá chuid féinrialaithe: Tuaisceart Éireann agus Deisceart Éireann. Achtaíodh é ar 3 Bealtaine 1921 faoin Acht um Rialtas na hÉireann (1920). Ar an 6 Nollaig 1922, gaireadh Saorstát den oileán go léir, ach ar an lá arna mhárach, tharraing na Sé Contaetha in oirthear Uladh as an Saorstát, de réir na rogha a bhí fágtha acu. Chruthaigh an Chríochdheighilt dhá stát in oileán na hÉireann, mar atá, Tuaisceart Éireann agus Deisceart Éireann, ar a dtugtar Éire inniu. (ga)
- The partition of Ireland (Irish: críochdheighilt na hÉireann) was the process by which the Government of the United Kingdom of Great Britain and Ireland divided Ireland into two self-governing polities: Northern Ireland and Southern Ireland. It was enacted on 3 May 1921 under the Government of Ireland Act 1920. The Act intended both territories to remain within the United Kingdom and contained provisions for their eventual reunification. The smaller Northern Ireland was duly created with a devolved government (Home Rule) and remained part of the UK. The larger Southern Ireland was not recognised by most of its citizens, who instead recognised the self-declared 32-county Irish Republic. On 6 December 1922, a year after the signing of the Anglo-Irish Treaty, the territory of Southern Ireland left the UK and became the Irish Free State, now the Republic of Ireland. The territory that became Northern Ireland, within the Irish province of Ulster, had a Protestant and Unionist majority who wanted to maintain ties to Britain. This was largely due to 17th-century British colonisation. However, it also had a significant minority of Catholics and Irish nationalists. The rest of Ireland had a Catholic, nationalist majority who wanted self-governance or independence. The Irish Home Rule movement compelled the British government to introduce bills that would give Ireland a devolved government within the UK (home rule). This led to the Home Rule Crisis (1912–14), when Ulster unionists/loyalists founded a paramilitary movement, the Ulster Volunteers, to prevent Ulster being ruled by an Irish government. The British government proposed to exclude all or part of Ulster, but the crisis was interrupted by the First World War (1914–18). Support for Irish independence grew during the war. Irish republican party Sinn Féin won the vast majority of Irish seats in the 1918 election. They formed a separate Irish parliament and declared an independent Irish Republic covering the whole island. This led to the Irish War of Independence (1919–21), a guerrilla conflict between the Irish Republican Army (IRA) and British forces. In 1920 the British government introduced another bill to create two devolved governments: one for six northern counties (Northern Ireland) and one for the rest of the island (Southern Ireland). This was passed as the Government of Ireland Act, and came into force as a fait accompli on 3 May 1921. Following the 1921 elections, Ulster unionists formed a Northern Ireland government. A Southern government was not formed, as republicans recognised the Irish Republic instead. During 1920–22, in what became Northern Ireland, partition was accompanied by violence "in defence or opposition to the new settlement" – see The Troubles in Northern Ireland (1920–1922). The capital Belfast saw "savage and unprecedented" communal violence, mainly between Protestant and Catholic civilians. More than 500 were killed and more than 10,000 became refugees, most of them from the Catholic minority. The War of Independence resulted in a truce in July 1921 and led to the Anglo-Irish Treaty that December. Under the Treaty, the territory of Southern Ireland would leave the UK and become the Irish Free State. Northern Ireland's parliament could vote it in or out of the Free State, and a commission could then redraw or confirm the provisional border. In early 1922, the IRA launched a failed offensive into border areas of Northern Ireland. The Northern government chose to remain in the UK. The Boundary Commission proposed small changes to the border in 1925, but they were not implemented. Since partition, Irish nationalists/republicans continue to seek a united independent Ireland, while Ulster unionists/loyalists want Northern Ireland to remain in the UK. The Unionist governments of Northern Ireland were accused of discrimination against the Irish nationalist and Catholic minority. A campaign to end discrimination was opposed by loyalists who said it was a republican front. This sparked the Troubles (c. 1969–1998), a thirty-year conflict in which more than 3,500 people were killed. Under the 1998 Good Friday Agreement, the Irish and British governments and the main parties agreed to a power-sharing government in Northern Ireland, and that the status of Northern Ireland would not change without the consent of a majority of its population. The treaty also reaffirmed an open border between both jurisdictions. (en)
- La partition de l'Irlande (en anglais : partition of Ireland - en irlandais : críochdheighilt na hÉireann) est la division de l'île d'Irlande en deux territoires distincts : l'Irlande du Nord et l'État d'Irlande indépendant. La partition survient durant la guerre d'indépendance irlandaise et divise l'île en Irlande du Nord et Irlande du Sud. Organisée par le Government of Ireland Act 1920, elle devient effective le 3 mai 1921. Le 6 décembre 1922, l'Irlande devient indépendante du Royaume-Uni par la création de l'État libre d'Irlande, mais, le lendemain, l'Irlande du Nord quitte le nouvel État pour rester au sein du Royaume-Uni. Depuis la partition, l'opposition entre les nationalistes partisans de la réunification de l'Irlande et les unionistes défenseurs du maintien de l'Irlande du Nord au sein du Royaume-Uni, est un des enjeux majeurs de la politique nord-irlandaise. La fracture politique a conduit, des années 1960 à la fin des années 1990, à un conflit parfois connu sous le nom de Troubles. Avec l'accord du Vendredi saint en 1998, les gouvernements britannique et irlandais se sont accordés sur le fait que le statut de l'Irlande du Nord ne pourrait être changé qu'avec l'accord d'une majorité de sa population. (fr)
- Pemisahan Irlandia (bahasa Irlandia: críochdheighilt na hÉireann; bahasa Inggris: Partition of Ireland) adalah pemisahan pulau Irlandia menjadi dua wilayah yang terpisah, yaitu Irlandia Utara yang merupakan bagian dari Britania Raya, dan Republik Irlandia, sebuah negara yang merdeka. Pemisahan ini berlangsung ketika Parlemen Britania menyetujui yang mendirikan Irlandia Utara dan . Dari tahun 1801 hingga 1920, seluruh Irlandia merupakan negara bagian Kerajaan Bersatu Britania Raya dan Irlandia. Sebelumnya wilayah tersebut merupakan Kerajaan Irlandia yang terpisah. Undang-undang tahun 1920 dimaksudkan untuk membuat dua wilayah yang memerintah sendiri di Irlandia dan tetap menjadi bagian dari Britania Raya. Undang-undang tersebut juga menyebut tentang kerjasama antara kedua wilayah dan reunifikasi Irlandia pada akhirnya. Namun, pemisahan berlangsung lagi pada tahun 1922 ketika Irlandia Selatan berpisah dari Britania Raya dan menjadi Negara Bebas Irlandia. Semenjak dimulainya pemisahan, aspirasi kaum nasionalis di Irlandia adalah pendirian Irlandia bersatu, yaitu negara merdeka yang meliputi seluruh pulau Irlandia. Hal ini bertentangan dengan di Irlandia Utara yang ingin tetap menjadi bagian dari Britania Raya. Pemerintah Britania dan Irlandia sudah sepakat berdasarkan Persetujuan Belfast 1998 bahwa status Irlandia Utara tidak akan berubah tanpa persetujuan mayoritas penduduk di sana. (in)
- La partizione d'Irlanda (Partition of Ireland in inglese; críochdheighilt na hÉireann in gaelico irlandese) fu la divisione dell'isola d'Irlanda in due distinti territori, l'attuale Irlanda del Nord (parte del Regno Unito) e lo Stato Libero d'Irlanda, l'attuale Eire Stato indipendente. La partizione avvenne quando il parlamento britannico approvò il Government of Ireland Act del 1920. Dal 1801 al 1920 l'intera isola era stata infatti incorporata come parte integrale del Regno Unito di Gran Bretagna ed Irlanda e governata unitamente alle altre entità del regno. L'atto del 1920 era stato emanato per creare due territori autonomi all'interno del Regno Unito, ma fu rivisto nel 1922 quando gran parte dell'Irlanda fu separata dal Regno Unito. Scopo principale della partizione fu separare la popolazione cattolica da quella protestante, in quanto la prima era a stragrande maggioranza indipendentista, mentre la seconda restava legata al Regno Unito. Membri di spicco della commissione che determinò il nuovo confine furono Michael Collins per lo Stato Libero d'Irlanda e Winston Churchill per la Gran Bretagna. Sin dall'avvenuta partizione l'aspirazione principale dei nazionalisti irlandesi (per lo più cattolici) è stata la riunificazione di tutta l'isola in una sola nazione indipendente. Questo obiettivo contrasta con quello degli unionisti (per lo più protestanti) in Irlanda del Nord, i quali intendono restare nel Regno Unito. Sebbene il confine stabilito negli anni '20 del XX secolo sostanzialmente seguisse la demarcazione religiosa (pur lasciando una piccola minoranza cattolica nel Nord) oggi la situazione è mutata: a seguito della maggiore natalità dei cattolici oggi la popolazione nordirlandese è composta prevalentemente da cattolici. I governi britannico ed irlandese hanno raggiunto un accordo, i cosiddetti Accordi di Belfast del 1998, secondo cui lo status dell'Irlanda del Nord non cambierà se non con il consenso della maggioranza locale. (it)
- Irlands delning syftar på att Irland, vilket omfattar huvudön Irland, territorialvatten och andra utomliggande öar som exempelvis Great Island, Achill, , Arranmore, Skellig Michael, Rathlin, med flera, är delat mellan två olika territoriella jurisdiktioner; nämligen Republiken Irland och Förenade konungariket Storbritannien och Nordirland, där Nordirland utgör en självstyrande riksdel. Irlands delning (engelska: Partition of Irland, iriska: Críochdheighilt na hÉireann) ställs ofta i motsats till upprättandet av ett oberoende och politiskt (engelska: United Irland), en förhoppning som delas av många irländare. Majoriteten i Nordirland har dock velat vara kvar i union med Storbritannien, vilket inneburit ett hinder mot ett enande. Långfredagsavtalet 1998 var en avgörande händelse i den då tre årtionden långa Nordirlandkonflikten, där parterna i Nordirland, samt Republiken Irland och Förenade kungariket, kom överens om att ett enat Irland endast skulle kunna uppnås med fredliga medel och med stöd av demokratiska majoriteter i bägge delar av ön. Delningen av Irland är en följd av de lagar och avtal som med början av 1920 introducerade irländskt självstyre inom Förenade kungariket Storbritannien och Irland och Anglo-irländska avtalet som 1922 upprättande en självstyrande irländsk fristat inom Brittiska imperiet. Fredsavtalet gav Irlands samtliga 32 grevskap rätten att lämna den union som upprättats 1801, men det gav också de sex nordliga grevskapen självstyre i rätten att välja om de ville tillhöra ett enat Irland (engelska: United Ireland) eller stanna kvar inom Förenade kungariket (engelska: United Kingdom). Genom Balfourdeklarationen 1926 och Westminsterstatuten 1931 erhöll de brittiska dominierna, inklusive Irländska fristaten, ett sådant oberoende i lagstiftningshänseende från den brittiska regeringen i London och parlamentet i Westminster att man på egen hand skulle kunna uppnå självständighet. I samband med Edvard VIII:s abdikation lade man fram och antog en som 1937 ersatte fristaten med en ny statsbildning under det iriska namnet Éire (svenska: Irland), och på engelska Ireland. År 1949 fick man lämna Samväldet efter att de sista funktionerna för monarkin avskaffats, och man antog Republiken Irland (iriska: Poblacht na hÉireann, engelska: Republic of Ireland) som en beskrivning av sin nya status. Under författningen från 1937 hävdade den nya irländska statsbildningen rätten att under namnet Irland ensamt företräda den irländska nationen och att det nationella territoriet utgjordes av hela Irland. Detta anspråk ledde till en långvarig tvist med Förenade konungariket Storbritannien och Nordirland som fortfarande kontrollerade delar av Irland där tre tiondelar av befolkningen bodde. Det var inte förrän Långfredagsavtalet 1998 som klyftorna kunde överbryggas genom att parterna i Nordirland enades, att britterna införde ett nytt partssammansatt självstyre, att republiken avsade sig anspråken på överhöghet över Nordirland, och att nya gemensamma institutioner omfattande (engelska: All-Ireland) skapades. (sv)
- A partição da Irlanda (irlandês: críochdheighilt na hÉireann) foi o processo pelo qual o governo do Reino Unido da Grã-Bretanha e da Irlanda dividiu a Irlanda em duas políticas autônomas: Irlanda do Norte e Irlanda do Sul. Teve lugar em 3 de maio de 1921 ao abrigo da Lei do Governo da Irlanda de 1920. A lei pretendia que ambos os territórios de governo autônomo permanecessem no Reino Unido e continha disposições para sua eventual reunificação. A menor Irlanda do Norte foi devidamente criada com um governo delegado e permaneceu parte do Reino Unido. A maior Irlanda do Sul não foi reconhecida pela maioria de seus cidadãos, que em vez disso reconheceram a autodeclarada República da Irlanda. Após o Tratado Anglo-Irlandês, o território da Irlanda do Sul deixou o Reino Unido e se tornou o Estado Livre da Irlanda, agora República da Irlanda. O território que se tornou a Irlanda do Norte, dentro da província irlandesa de Ulster, tinha uma maioria protestante e unionista que queria manter laços com a Grã-Bretanha. Isso foi em grande parte devido à colonização britânica do século XVII. O resto da Irlanda tinha uma maioria católica e nacionalista irlandesa que desejava autogoverno ou independência. O movimento Irish Home Rule obrigou o governo britânico a apresentar projetos de lei que dariam à Irlanda um governo devolvido dentro do Reino Unido. Isso levou à crise do governo interno (1912–14), quando sindicalistas / legalistas do Ulster fundou um movimento paramilitar, os Voluntários do Ulster, para evitar que o Ulster fosse governado por um governo irlandês. O governo britânico propôs excluir todo ou parte do Ulster, mas a crise foi interrompida pela Primeira Guerra Mundial (1914-1918). O apoio à independência irlandesa cresceu durante a guerra. O partido republicano irlandês Sinn Féin ganhou a vasta maioria dos assentos irlandeses nas eleições de 1918 . Eles formaram um parlamento irlandês separado e declararam uma república irlandesa independente cobrindo toda a ilha. Isso levou a um conflito de guerrilha entre o Exército Republicano Irlandês (IRA) e as forças britânicas, conhecido como Guerra da Independência da Irlanda (1919-1921). Em 1920, o governo britânico apresentou outro projeto de lei para criar dois governos devolvidos: um para seis condados do norte (Irlanda do Norte) e outro para o resto da ilha (Irlanda do Sul). Isso foi aprovado como a Lei do Governo da Irlanda, e entrou em vigor como fato consumado em 3 de maio de 1921. Após as eleições de 1921, os sindicalistas do Ulster formaram um governo da Irlanda do Norte. Um governo do sul não foi formado, pois os republicanos reconheceram a República da Irlanda. Durante 1920-22, no que se tornou a Irlanda do Norte, a divisão foi acompanhada por violência "em defesa ou oposição ao novo assentamento". A capital Belfast testemunhou violência comunal "selvagem e sem precedentes" , principalmente entre civis protestantes e católicos. Mais de 500 foram mortos e mais de 10 000 se tornaram refugiados, a maioria deles da minoria católica. A Guerra da Independência resultou em uma trégua em julho de 1921 e levou ao Tratado Anglo-Irlandês naquele dezembro. Segundo o Tratado, o território da Irlanda do Sul deixaria o Reino Unido e se tornaria o Estado Livre da Irlanda . O parlamento da Irlanda do Norte poderia votar dentro ou fora do Estado Livre, e uma comissão poderia redesenhar ou confirmar a fronteira provisória. No início de 1922, o IRA lançou uma ofensiva fracassada nas áreas fronteiriças da Irlanda do Norte. Seu parlamento decidiu permanecer parte do Reino Unido. A Comissão de Fronteiras propôs pequenas mudanças na fronteira em 1925, mas isso não foi implementado. Desde a partição, os nacionalistas e republicanos irlandeses continuam a buscar uma Irlanda reunificada, em que toda a ilha seja um estado independente, enquanto os sindicalistas do Ulster querem que a Irlanda do Norte continue a fazer parte do Reino Unido. Os governos unionistas da Irlanda do Norte foram acusados de discriminação contra a minoria nacionalista irlandesa e católica. Uma campanha para acabar com a discriminação foi contestada por sindicalistas de linha dura, que disseram ser uma frente republicana. Isso gerou os problemas (c.1969-98), um conflito de trinta anos no qual mais de 3 500 pessoas foram mortas. Sob o Acordo da Sexta-feira Santa de 1998, os governos irlandês e britânico concordaram que o status da Irlanda do Norte não mudará sem o consentimento da maioria de sua população. Em seu livro branco sobre o Brexit, o governo britânico reiterou seu compromisso com o Acordo. Sobre o status da Irlanda do Norte, disse que a "preferência claramente declarada do governo é manter a atual posição constitucional da Irlanda do Norte: como parte do Reino Unido, mas com fortes ligações com a Irlanda". (pt)
- 愛爾蘭分治（英語：partition of Ireland，愛爾蘭語：críochdheighilt na hÉireann）是指英國將愛爾蘭島分為北愛爾蘭和南愛爾蘭兩個政治實體的過程。愛爾蘭分治發生在1921年5月3日。北愛爾蘭仍然是英國的一部分。南愛爾蘭並未獲得當地大多數公民的認可。當地居民反而大多擁護自行宣布獨立的愛爾蘭共和國。後根據英愛條約，南愛爾蘭成為愛爾蘭自由邦，也就是現在的愛爾蘭共和國。愛爾蘭分治之後，愛爾蘭民族主義者及共和主義者追求愛爾蘭重新統一，建立一個囊括愛爾蘭全島的國家。但阿爾斯特聯合主義者希望北愛爾蘭繼續是英國的一部分，造成曠日持久的北愛爾蘭問題。 (zh)
- Раздел Ирландии — произошедшее в 1921 году разделение острова Ирландия на две территории: Северную (как часть Соединённого Королевства Великобритании) и Южную Ирландию (позднее — Ирландское Свободное государство, ныне Республика Ирландия). До этого с 1801 года весь остров был частью Королевства Великобритании и Ирландии и управлялся как единое целое. Разделение произошло, когда Парламент Великобритании принял 9 мая Правительственный акт Ирландии 1920 года и создал Северную и Южную Ирландию в статусе доминионов Великобритании. В 1922 году Северная Ирландия подчёркнуто использовала возможность войти в состав Соединённого Королевства (орган, де-факто исполнявший роль североирландского парламента, направил прошение королю Георгу V). С момента разделения острова ирландскими националистами проводится работа по воссоединению территории с тем, чтобы остров целиком образовал отдельное государство. Формально в 1998 году правительство Ирландии и правительство Великобритании пришли к соглашению, что статус Северной Ирландии не будет изменён без согласия её жителей. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- La Dispartigo de Irlando (en angla partition of Ireland, irlande críochdheighilt na hÉireann) estis la procezo per kiu la Registaro de Unuiĝinta Reĝlando de Granda Britio kaj Irlando dividis Irlandon en du mem-regaj politikaj unuoj: Norda Irlando kaj Suda Irlando (1921–22). (eo)
- La Partición de Irlanda tuvo lugar en mayo de 1921 tras la promulgación del Acta del Gobierno de Irlanda en diciembre de 1920, y fue aceptada en la ratificación del Tratado anglo-irlandés en enero de 1922, que finalizó con la Guerra de Independencia Irlandesa. La partición creó dos territorios en la isla de Irlanda. Irlanda del Norte, la cual siguió formando parte del Reino Unido, y el Estado Libre Irlandés, el cual durante esa etapa era parte del Dominio británico, para luego convertirse en la República de Irlanda. (es)
- Ba é críochdheighilt na hÉireann an próiseas trína roinn Rialtas Ríocht Aontaithe na Breataine Móire agus na hÉireann Éire ina dhá chuid féinrialaithe: Tuaisceart Éireann agus Deisceart Éireann. Achtaíodh é ar 3 Bealtaine 1921 faoin Acht um Rialtas na hÉireann (1920). Ar an 6 Nollaig 1922, gaireadh Saorstát den oileán go léir, ach ar an lá arna mhárach, tharraing na Sé Contaetha in oirthear Uladh as an Saorstát, de réir na rogha a bhí fágtha acu. Chruthaigh an Chríochdheighilt dhá stát in oileán na hÉireann, mar atá, Tuaisceart Éireann agus Deisceart Éireann, ar a dtugtar Éire inniu. (ga)
- 愛爾蘭分治（英語：partition of Ireland，愛爾蘭語：críochdheighilt na hÉireann）是指英國將愛爾蘭島分為北愛爾蘭和南愛爾蘭兩個政治實體的過程。愛爾蘭分治發生在1921年5月3日。北愛爾蘭仍然是英國的一部分。南愛爾蘭並未獲得當地大多數公民的認可。當地居民反而大多擁護自行宣布獨立的愛爾蘭共和國。後根據英愛條約，南愛爾蘭成為愛爾蘭自由邦，也就是現在的愛爾蘭共和國。愛爾蘭分治之後，愛爾蘭民族主義者及共和主義者追求愛爾蘭重新統一，建立一個囊括愛爾蘭全島的國家。但阿爾斯特聯合主義者希望北愛爾蘭繼續是英國的一部分，造成曠日持久的北愛爾蘭問題。 (zh)
- تقسيم أيرلندا (بالأيرلندية: críochdheighilt na hÉireann) هو العملية التي قسمت من خلالها حكومة المملكة المتحدة (آنذاك) لبريطانيا العظمى وأيرلندا الجزيرة إلى نظامين سياسيين منفصلين. وقع التقسيم في 3 مايو 1921 بموجب قانون حكومة أيرلندا لعام 1920. أنشئ أصغرهما، أيرلندا الشمالية، حسب الأصول بإدارة مفوضة وتشكل حاليًا جزءًا من المملكة المتحدة، في حين لم يتمكن النظام السياسي الأكبر، وهو أيرلندا الجنوبية، التي يُفترض أن تتمتع بقضاء مستقل، من الحصول على الموافقة. أصبحت المنطقة عوضًا عن ذلك مستقلة وتعد الآن دولة ذات سيادة تسمى أيضًا أيرلندا وتوصف باسم جمهورية أيرلندا. (ar)
- La Partició d'Irlanda (en gaèlic, críochdheighilt na hÉireann) tingué lloc el 3 de maig de 1921, després de la promulgació el desembre de 1920 Acta del Govern d'Irlanda de 1920. El 6 de desembre de 1922, tota l'illa va esdevenir l'Estat Lliure d'Irlanda, però el 8 de desembre, se'n van segregar els sis comtats de l'Ulster de la zona orient de l'estat lliure, d'acord amb una votació. Aquesta partició va crear dos estats a l'illa d'Irlanda, a saber, Irlanda del Nord i d'Irlanda del sud, (l'anomenada República d'Irlanda en l'actualitat). (ca)
- Rozdělení Irska (irsky: críochdheighilt na hÉireann) byl proces, kterým vláda Spojeného království Velké Británie a Irska rozdělila Irsko na dvě samosprávné politické jednotky: Severní Irsko a Jižní Irsko. To bylo nařízeno dne 3. května 1921 podle zákona o vládě Irska z roku 1920. Zákon ještě nechtěl rozdělit irský ostrov na dva státy, zákonodárce chtěl, aby obě území zůstala ve Spojeném království a obsahoval ustanovení pro jejich případné znovusjednocení. Menší Severní Irsko bylo řádně vytvořeno a zůstalo součástí Spojeného království. Větší Jižní Irsko však nebylo přijato většinou jeho občanů, kteří místo toho vyhlásily samozvanou Irskou republiku. Dne 6. prosince 1922, rok po podpisu Anglo-irské dohody, Jižní Irsko definitivně opustilo Spojené království a stalo se Irským svobodným stá (cs)
- La partition de l'Irlande (en anglais : partition of Ireland - en irlandais : críochdheighilt na hÉireann) est la division de l'île d'Irlande en deux territoires distincts : l'Irlande du Nord et l'État d'Irlande indépendant. (fr)
- The partition of Ireland (Irish: críochdheighilt na hÉireann) was the process by which the Government of the United Kingdom of Great Britain and Ireland divided Ireland into two self-governing polities: Northern Ireland and Southern Ireland. It was enacted on 3 May 1921 under the Government of Ireland Act 1920. The Act intended both territories to remain within the United Kingdom and contained provisions for their eventual reunification. The smaller Northern Ireland was duly created with a devolved government (Home Rule) and remained part of the UK. The larger Southern Ireland was not recognised by most of its citizens, who instead recognised the self-declared 32-county Irish Republic. On 6 December 1922, a year after the signing of the Anglo-Irish Treaty, the territory of Southern Ireland (en)
- Pemisahan Irlandia (bahasa Irlandia: críochdheighilt na hÉireann; bahasa Inggris: Partition of Ireland) adalah pemisahan pulau Irlandia menjadi dua wilayah yang terpisah, yaitu Irlandia Utara yang merupakan bagian dari Britania Raya, dan Republik Irlandia, sebuah negara yang merdeka. Pemisahan ini berlangsung ketika Parlemen Britania menyetujui yang mendirikan Irlandia Utara dan . Dari tahun 1801 hingga 1920, seluruh Irlandia merupakan negara bagian Kerajaan Bersatu Britania Raya dan Irlandia. Sebelumnya wilayah tersebut merupakan Kerajaan Irlandia yang terpisah. (in)
- La partizione d'Irlanda (Partition of Ireland in inglese; críochdheighilt na hÉireann in gaelico irlandese) fu la divisione dell'isola d'Irlanda in due distinti territori, l'attuale Irlanda del Nord (parte del Regno Unito) e lo Stato Libero d'Irlanda, l'attuale Eire Stato indipendente. (it)
- A partição da Irlanda (irlandês: críochdheighilt na hÉireann) foi o processo pelo qual o governo do Reino Unido da Grã-Bretanha e da Irlanda dividiu a Irlanda em duas políticas autônomas: Irlanda do Norte e Irlanda do Sul. Teve lugar em 3 de maio de 1921 ao abrigo da Lei do Governo da Irlanda de 1920. A lei pretendia que ambos os territórios de governo autônomo permanecessem no Reino Unido e continha disposições para sua eventual reunificação. A menor Irlanda do Norte foi devidamente criada com um governo delegado e permaneceu parte do Reino Unido. A maior Irlanda do Sul não foi reconhecida pela maioria de seus cidadãos, que em vez disso reconheceram a autodeclarada República da Irlanda. Após o Tratado Anglo-Irlandês, o território da Irlanda do Sul deixou o Reino Unido e se tornou o Estado (pt)
- Irlands delning syftar på att Irland, vilket omfattar huvudön Irland, territorialvatten och andra utomliggande öar som exempelvis Great Island, Achill, , Arranmore, Skellig Michael, Rathlin, med flera, är delat mellan två olika territoriella jurisdiktioner; nämligen Republiken Irland och Förenade konungariket Storbritannien och Nordirland, där Nordirland utgör en självstyrande riksdel. Irlands delning (engelska: Partition of Irland, iriska: Críochdheighilt na hÉireann) ställs ofta i motsats till upprättandet av ett oberoende och politiskt (engelska: United Irland), en förhoppning som delas av många irländare. Majoriteten i Nordirland har dock velat vara kvar i union med Storbritannien, vilket inneburit ett hinder mot ett enande. Långfredagsavtalet 1998 var en avgörande händelse i den då t (sv)
- Раздел Ирландии — произошедшее в 1921 году разделение острова Ирландия на две территории: Северную (как часть Соединённого Королевства Великобритании) и Южную Ирландию (позднее — Ирландское Свободное государство, ныне Республика Ирландия). До этого с 1801 года весь остров был частью Королевства Великобритании и Ирландии и управлялся как единое целое. (ru)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
