An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Normes de Castelló (Valencian pronunciation: [ˈnoɾmez ðe kasteˈʎo], "Castelló's Norms"), also known as Normes del 32, are elementary orthographic guidelines that follow Pompeu Fabra's Catalan language norms for its Valencian variety. They were signed in 1932 in Castelló de la Plana by the most relevant cultural institutions of the Valencian Community.

Property Value
dbo:abstract
  • Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià. De l'acord pres a Castelló de la Plana destaquen dos aspectes: el primer, que el model ortogràfic adoptat seguia l'usat pels principals escriptors de la Renaixença valenciana, com ara Teodor Llorente Olivares, i també l'aprovat a Catalunya el 1913 per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i que també feien servir a les Illes Balears; el segon, l'elevat grau de conformitat amb què van ser aprovades les normes ortogràfiques, atès que la pràctica totalitat d'escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals i els principals periòdics i setmanaris les van emprar sense qüestionar la seua validesa, en ser conscients que l'augment de l'ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat portada per la Segona República feia imprescindible aquest acord. (ca)
  • Las Normas de Castellón, originariamente Bases para la unificación de la ortografía valenciana (en valenciano: Normes de Castelló, Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana o Normes del 32) , son unas normas ortográficas que siguen básicamente las normas fabrianas, adaptadas al valenciano. A principios del siglo XX, el valenciano se encontraba en una situación de «anarquía ortográfica» que dificultaba el crecimiento de su prestigio social frente a un castellano hegemónico como lengua de cultura. Esto llevó a que durante los años 1920, entidades culturales valencianas adoptaran la gramática fabriana propuesta en 1913 y aceptada por el IEC en 1917. Pero no es hasta el 21 de febrero de 1932,​ cuando se produjo un consenso mayoritario para aceptar estas normas, adaptándolas a las particularidades valencianas que fueron firmadas por diversas personalidades e instituciones culturales de la actual Comunidad Valenciana. Se firmaron en Castellón de la Plana el 21 de diciembre de 1932. El impulso principal para hacer las normas se dio gracias a la intervención de la Sociedad Castellonense de Cultura,​ siendo redactadas por Lluís Revest y Carles Salvador. Las Normas de Castellón fueron recibidas con gran aceptación social por parte de los literatos valencianos, fruto del consenso que tejen admirablemente Cayetano Huguet —-que consigue la firma del Padre Fullana—- Adolf Pizcueta y Manuel Sanchis Guarner. En cierta manera, las normas encuentran un compromiso en el sentido de que respetan la esencia y el estilo de las normas fabrianas, pero permiten el uso de la idiosincrasia del valenciano. El valenciano escrito estándar actual sigue estas normas, pero es importante decir que algunas palabras que se consideran no ortográficas hoy en día (p.e. atre por altre) se permitían en las bases originales de Castellón, aunque se trate de casos excepcionales. De manera inversa, algunas palabras aceptadas por la Academia Valenciana de la Lengua actualmente, no están en el espíritu de la norma. Según el historiador y filólogo Josep Daniel Climent, autor de un libro titulado Les Normes de Castelló (2021), «la importancia de este acuerdo fue trascendental para la consolidación y dignificación del valenciano durante el siglo XX, tanto es así que podemos afirmar, sin exagerar, que las Normas de Castellón representan uno de los acontecimientos más significativos de la historia de la lengua de los valencianos, y sin duda uno de los más relevantes de todo el siglo XX».​ (es)
  • Les Normes de Castelló (en français : Règles de Castellón), également appelées Normes Ortogràfiques de Castelló ou Normes de 32, sont des règles (ou normes) orthographiques élémentaires qui constituent une adaptation au valencien des Normes ortogràfiques coordonnées par Pompeu Fabra pour la langue catalane. Elles furent signées le 21 décembre 1932 par les plus importantes institutions culturelles du pays valencien, notamment Lo Rat Penat et le Centre de Culture Valencienne (devenue Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1978). (fr)
  • Normes de Castelló (Valencian pronunciation: [ˈnoɾmez ðe kasteˈʎo], "Castelló's Norms"), also known as Normes del 32, are elementary orthographic guidelines that follow Pompeu Fabra's Catalan language norms for its Valencian variety. They were signed in 1932 in Castelló de la Plana by the most relevant cultural institutions of the Valencian Community. They may be regarded as a compromise in the sense that they respect the essence and style of Fabran guidelines, but they also allow the use of Valencian idiosyncrasies. They are not a set of complete orthographic norms, but a guide. Present standard Valencian follows approximately these recommendations, but some points are not currently considered orthographic and vice versa. The Acadèmia Valenciana de la Llengua has expanded upon these guidelines to the present day. (en)
  • As Normas Ortográficas de Castelló (Normes Ortogràfiques de Castelló ou Normes de Castelló), são umas normas ortográficas elementares, que seguem basicamente as normas fabrianas, adaptadas ao valenciano. Estas normas foram assinadas en 1932 pelas mais importantes instituições culturais da actual Comunidade Valenciana. Entre elas se encontravam a , , a ou a . De certa maneira, as normas vão de encontro a um compromisso, no sentido de que respeitam a essência e o estilo das normas fabrianas, contudo permitindo o uso da idiossincrasia do valenciano. É importante destacar que não são umas normas ortográficas completas; são simplesmente um guia. Com efeito, a situação do valenciano estândar actual segue este guia aproximadamente, mas é importante realçar que algumas palavras que se consideram não-ortográficas hoje em dia (por ex. atre por altre) se permitem nas Normas de Castelló. De maneira inversa, algumas palavras aceitadas pela Academia Valenciana da Língua actualmente, não estão no espírito da norma. (pt)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 4554097 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 1539 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1084556332 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdfs:comment
  • Les Normes de Castelló (en français : Règles de Castellón), également appelées Normes Ortogràfiques de Castelló ou Normes de 32, sont des règles (ou normes) orthographiques élémentaires qui constituent une adaptation au valencien des Normes ortogràfiques coordonnées par Pompeu Fabra pour la langue catalane. Elles furent signées le 21 décembre 1932 par les plus importantes institutions culturelles du pays valencien, notamment Lo Rat Penat et le Centre de Culture Valencienne (devenue Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1978). (fr)
  • Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià. (ca)
  • Las Normas de Castellón, originariamente Bases para la unificación de la ortografía valenciana (en valenciano: Normes de Castelló, Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana o Normes del 32) , son unas normas ortográficas que siguen básicamente las normas fabrianas, adaptadas al valenciano. A principios del siglo XX, el valenciano se encontraba en una situación de «anarquía ortográfica» que dificultaba el crecimiento de su prestigio social frente a un castellano hegemónico como lengua de cultura. Esto llevó a que durante los años 1920, entidades culturales valencianas adoptaran la gramática fabriana propuesta en 1913 y aceptada por el IEC en 1917. Pero no es hasta el 21 de febrero de 1932,​ cuando se produjo un consenso mayoritario para aceptar estas normas, adaptándolas a las pa (es)
  • Normes de Castelló (Valencian pronunciation: [ˈnoɾmez ðe kasteˈʎo], "Castelló's Norms"), also known as Normes del 32, are elementary orthographic guidelines that follow Pompeu Fabra's Catalan language norms for its Valencian variety. They were signed in 1932 in Castelló de la Plana by the most relevant cultural institutions of the Valencian Community. (en)
  • As Normas Ortográficas de Castelló (Normes Ortogràfiques de Castelló ou Normes de Castelló), são umas normas ortográficas elementares, que seguem basicamente as normas fabrianas, adaptadas ao valenciano. Estas normas foram assinadas en 1932 pelas mais importantes instituições culturais da actual Comunidade Valenciana. Entre elas se encontravam a , , a ou a . (pt)
rdfs:label
  • Normes de Castelló (ca)
  • Normas de Castellón (es)
  • Normes de Castelló (fr)
  • Normes de Castelló (en)
  • Normas de Castelló (pt)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License