| dbo:abstract
|
- Nikolaj Semjonovič Leskov (rusky Николай Семёнович Лесков; 4.jul./ 16. února 1831greg. , – 21. únorajul./ 5. března 1895greg. Petrohrad) byl ruský spisovatel a dramatik. (cs)
- Nikolai Semiónovitx Leskov (Николай Семёнович Лесков, (16 de febrer de 1831 — 5 de març de 1895) fou un periodista rus, novel·lista i escriptor de contes, que també escrigué sota el pseudònim M. Stebnitski. Nascut a Gorokhovo, Oriol, començava la seva educació al Liceu Oriol. La mort del seu pare i la subsegüent pèrdua de la seva propietat heretada en un foc de 1846 forçaren el jove Nikolai a suspendre els seus estudis a l'edat de 15 anys. Leskov serví dos anys com a administratiu al tribunal penal d'Oriol i llavors fou transferit a Kíev com a auxiliar administratiu en l'oficina de reclutament de l'exèrcit. Allà visqué a la casa del seu oncle, que era un professor de medicina. Llegia àmpliament en els camps de filosofia i economia, estudiava polonès i ucraïnès, i s'uní als cercles de pensament liberal de la vella ciutat. El 1853 es casà amb Olga Smirnova; tingueren un fill i una filla. Entre els anys 1857 i 1860 treballà en gestió immobiliària per a una empresa anglesa i viatjà a regions remotes de Rússia. Més tard, Leskov consideraria aquests anys com a crucials per al seu desenvolupament com a escriptor. Després de mudar-se a Moscou, se separà de la seva muller i començà a publicar articles en revistes. La seva carrera literària s'inicià en 1861 quan va començar a treballar per a un diari a Sant Petersburg. El seu primer treball de prosa Pogassee Delo, fou publicat l'any següent, i la seva primera novel·la, Nekuda, el 1864. Innovador en l'ús del llenguatge, els seus treballs principals inclouen (1873), (1865) (que fou més tard convertit en una òpera), (1881), i la novel·la El Clergat de Catedral (1872). Com a escriptor i periodista en el turbulent 1860, ràpidament es guanyà la reputació de ser anti-nihilista. Alhora no era clarament un conservador, i aquesta negativa aparent a prendre partit li provocava dificultats econòmiques, pel fet que podria trobar pocs diaris disposats a publicar els seus treballs. Leskov va treballar en el Comitè Erudit del Ministeri d'Educació des de 1874. Se l'acomiadava el 1883 a causa dels seus punts de vista massa liberals. Després d'una crisi religiosa a mitjans de 1870, publicà unes quantes històries que qüestionaven el cristianisme ortodox. Durant els últims anys de la dècada de 1880, la crítica creixent de Leskov a les doctrines de l'església començava a provocar l'atenció de censors. Sota la influència de Lev Tolstoi escrigué diverses històries que tractaven d'antigues llegendes de l'església antiga. Durant els seus darrers anys, Leskov patí d'angina de pit i càncer de pit. Morí el 5 de març de 1895, a l'edat de 64 anys, i és enterrat a la necròpolis Literatorskiye Mostki al , Sant Petersburg. Els seus treballs, recopilats, foren publicats per primer cop entre 1902-03. Després de la Revolució el seu treball es veia amb sospites, encara que Maksim Gorki anteriorment l'havia defensat. Anton Txékhov considerava Leskov en alguns aspectes el seu professor. Durant dècades Leskov no tingué aprovació oficial, en part a causa dels seus temes religiosos. Durant els anys 1940, van aparèixer dos reculls monogràfics erudits sobre les seves obres. Amb la publicació dels seus treballs recollits durant els anys 1950 i impressions noves i traduccions de les seves històries, Leskov s'ha assegurat la seva posició entre els escriptors clàssics russos essencials del segle xix. (ca)
- Nikolai Semjonowitsch Leskow (russisch Николай Семёнович Лесков, wiss. Transliteration Nikolaj Semënovič Leskov; auch Lieskow, Ljesskow oder Lesskow, Betonung: Leskóv; * 4.jul. / 16. Februar 1831greg. in Gorochowo, Gouvernement Orjol; † 21. Februarjul. / 5. März 1895greg. in Sankt Petersburg) war ein russischer Schriftsteller. (de)
- Nikolaj Semenoviĉ LESKOV (ruse Николай Семёнович Лесков; naskiĝis la 4-an[jul.]/ 16-an de februaro 1831[greg.] en vilaĝo Goroĥovo, Orlova gubernio, Rusia Imperio, mortis la 21-an de februaro[jul.]/ 5-an de marto 1895[greg.] en Sankt Peterburgo. Li estas elstara rusa verkisto, etnografo kaj bona spertulo pri la rusa vivmaniero. (eo)
- Nikolái Semiónovich Leskov (ruso: Николай Семёнович Лесков; , Óblast de Oriol, 4.jul./ 16 de febrero de 1831greg. - San Petersburgo, 21 de febrerojul./ 5 de marzo de 1895greg.) fue un escritor y periodista ruso. (es)
- Nikolai Semionovitx Leskov (errusieraz: Никола́й Семёнович Леско́в; , Oriol oblasta, 1831ko otsailaren 16aGreg./otsailaren 4aJul. - San Petersburgo, 1895eko martxoaren 5aGreg./otsailaren 21aJul.) errusiar idazlea izan zen. (eu)
- Nikolai Semyonovich Leskov (Russian: Никола́й Семёнович Леско́в; 16 February [O.S. 4 February] 1831 – 5 March [O.S. 21 February] 1895) was a Russian novelist, short-story writer, playwright, and journalist, who also wrote under the pseudonym M. Stebnitsky. Praised for his unique writing style and innovative experiments in form, and held in high esteem by Leo Tolstoy, Anton Chekhov and Maxim Gorky among others, Leskov is credited with creating a comprehensive picture of contemporary Russian society using mostly short literary forms. His major works include Lady Macbeth of Mtsensk (1865) (which was later made into an opera by Shostakovich), The Cathedral Folk (1872), The Enchanted Wanderer (1873), and "The Tale of Cross-eyed Lefty from Tula and the Steel Flea" (1881). Leskov received his formal education at the Oryol Lyceum. In 1847 Leskov joined the Oryol criminal court office, later transferring to Kiev, where he worked as a clerk, attended university lectures, mixed with local people, and took part in various student circles. In 1857 Leskov quit his job as a clerk and went to work for the private trading company Scott & Wilkins owned by Alexander Scott, his aunt's Scottish husband. His literary career began in the early 1860s with the publication of his short story The Extinguished Flame (1862), and his novellas Musk-Ox (May 1863) and The Life of a Peasant Woman (September, 1863). His first novel No Way Out was published under the pseudonym M. Stebnitsky in 1864. From the mid-1860s to the mid-1880s Leskov published a wide range of works, including journalism, sketches, short stories, and novels. Leskov's major works, many of which continue to be published in modern versions, were written during this time. A number of his later works were banned because of their satirical treatment of the Russian Orthodox Church and its functionaries. Leskov died on 5 March 1895, aged 64, and was interred in the Volkovo Cemetery in Saint Petersburg, in the section reserved for literary figures. (en)
- ニコライ・セミョノヴィッチ・レスコフ（ロシア語: Никола́й Семёнович Леско́в, Nikolai Semyonovich Leskov, 1831年2月16日 - 1895年3月5日）は、ロシアの作家、ジャーナリスト。M・ステブニツキー（M. Stebnitsky）の筆名で執筆活動を行った。 (ja)
- Nikolaï Semionovitch Leskov (en russe : Никола́й Семёнович Леско́в, né le 4 février 1831 (16 février 1831 dans le calendrier grégorien) à Gorokhovo, dans le gouvernement d'Orel, mort le 21 février 1895 (5 mars 1895 dans le calendrier grégorien) à Saint-Pétersbourg est un écrivain et journaliste russe. Il écrivit aussi sous le pseudonyme de M. Stebnitski. De nombreux Russes le considèrent comme « le plus russe de tous les écrivains russes ». Ses œuvres principales sont : Chroniques, Gens d'Église, Lady Macbeth du district de Mtsensk, dont Dmitri Chostakovitch a tiré un opéra, et la nouvelle fantastique L'Aigle blanc. Nikolaï Leskov est enterré à la passerelle des Écrivains du cimetière Volkovo de Saint-Pétersbourg. (fr)
- Nikolaj Semënovič Leskov (in russo: Николай Семёнович Лесков) è stato uno scrittore e giornalista russo.Nelle sue opere descrisse la realtà sociale dell'impero zarista nella seconda metà del XIX secolo. (it)
- 니콜라이 레스코프(러시아어: Никола́й Семёнович Леско́в, 1831년 2월 16일 ~ 1895년 3월 5일)는 러시아의 소설가이다. 오룔현의 하급 관리의 집안에서 태어났다. 부친사망 후 가계를 돕기 위해 오룔의 형사재판소에 근무(1847), 2년 후 키예프로 전근하여, 키예프 대학 청강생이 되었다. 그 후 여러 일에 종사했는데 실생활의 풍부한 체험은 후의 작가활동(본격적으로는 1861년부터)에 커다란 도움이 되었다. 그의 이름을 떨친 것은 니힐리스트 및 혁명가를 조소한 장편 <막다른 길>(1864) 등에 의한 것이나 그는 단순한 보수적 작가는 아니다. 그의 특질은 장편 <수도원의 사람들>(1872)보다는 <므첸스크군(郡)의 마크베스 부인>(1864, 후에 쇼스타코비치가 오페라화했다), <매혹된 여행자> <봉인된 천사>(다같이 1873) 등의 중·단편 소설에 있다. 그가 민중어를 도입하고 스릴 넘치는 에피소드를 도처에 깔아놓은 경쾌한 스타일은, 러시아의 다양한 세태풍속을 묘사한 특이한 것이다. 당대의 작가 중 줄거리의 흥미에 중심을 둔 점에서는 유일한 인물이라 하겠다. (ko)
- Nikolaj Semjonovitsj Leskov (Russisch: Николай Семёнович Лесков) (Orjol, 16 februari 1831 - Sint-Petersburg, 5 maart 1895) was een Russisch auteur. Leskovs realistische schrijfstijl kenmerkt zich vooral door het gebruik van woorden uit het dagelijks spraakgebruik, en dan met name uit de regio's. Dit maakt het werk van Leskov wat minder toegankelijk dan bijvoorbeeld het werk van Aleksandr Poesjkin. Zijn sympathie voor de regio's uitte zich ook door zijn (verdekte) kritiek op de tsaren, zoals in het boek De linkshandige (1881). (nl)
- Nikołaj Siemionowicz Leskow (ros. Николай Семёнович Лесков; ur. 4 lutego?/ 16 lutego 1831 w , Rosja, zm. 21 lutego?/ 5 marca 1895 w Petersburgu, Rosja) – rosyjski prozaik i publicysta. (pl)
- Никола́й Семёнович Леско́в (4 [16] февраля 1831, село Горохово, Орловская губерния — 21 февраля [5 марта] 1895, Санкт-Петербург) — русский писатель, публицист, литературный критик. Долгое время публиковался под псевдонимом М. Стебни́цкий. В отличие от других крупных русских писателей своего времени, не принадлежал к столбовому дворянству; в сфере его интересов находились иные сословия. В лесковской прозе отразились традиции как духовенства (житийные мотивы, церковная книжность), так и мещанства (авантюрные сюжеты, лубочная культура). Часто работая в технике сказа, придавал большое значение нюансам интонации, установке на непридуманность рассказанного, избегал простановки однозначных оценок. В своих произведениях создал обширную галерею праведников из народа. Склонность Лескова к неожиданным развязкам (пуантам) ярко проявилась в святочных рассказах (см. цикл «Святочные рассказы») и новеллах-анекдотах. (ru)
- Nikolaj Semenovitj Leskov (ryska: Николай Семенович Лесков) född 16 februari 1831, död 5 mars 1895 i Sankt Petersburg, var en rysk författare. (sv)
- Nikolai Semiónovich Leskov (russo: Николай Семёнович Лесков) (Oriol, 16 de fevereiro de 1831 — São Petersburgo, 5 de março de 1895), foi um escritor russo. Foi o primeiro dos clássicos russos do século XIX a não vir da aristocracia. Descendia de membros do clero e de comerciantes, por parte de pai, e da pequena nobreza, pelo lado materno. Teve pouca educação formal e, antes de se dedicar à literatura, entra primeiro na carreira burocrática, mais tarde se torna comerciante, atividade pela qual viaja por toda a Rússia. Inicia a atividade literária na década de 1860, publicando artigos em jornais e revistas. Mas iria projetar-se como romancista polêmico. Sem saída, foi mal recebida pela crítica, que chegou a considerar o autor retrógrado. Seu romances eram de temática anti niilista, como Com as facas desembainhadas, de 1870 ou sobre o mundo religioso, como Gente da Igreja, de 1872; O peregrino incantado (1873), sua obra-prima; O anjo selado, de 1876; e Pequenos aspectos da vida arcebispal. Estes dois temas preferidos por Leskov foram fundidos em No limite do mundo. O tema do niilismo estava sendo atacado por diversos dos grandes escritores russos da época, em especial por Ivan Turgueniev em Pais e Filhos. (pt)
- Мико́ла Семе́нович Лєско́в (рос. Николай Семёнович Лесков; *4 (16) лютого 1831, , Орловська губернія, Російська імперія — † 21 лютого (5 березня) 1895) — російський письменник, журналіст. (uk)
- 尼古拉·谢苗诺维奇·列斯科夫（俄语：Николай Семёнович Лесков，1831年3月5日－1895年），俄国记者、小说家，主要作品有《》（1865年）、《》（1881年）以及《》（1872年）。 列斯科夫在奥廖尔州出生，父亲死后家里发生的火灾烧毁了他的遗产，这迫使列斯科夫在15岁时停止学业。他在奥廖尔的法院工作了两年，后来被调往基辅，在那里他与担任医学教授的叔父同住。他广泛阅读哲学和经济学书籍，并学习波兰语和乌克兰语，又加入了基辅的自由主义圈子。1853年他与奥尔加结婚，两人育有一子一女。1857年至1860年他受聘于一家英国公司负责物业管理，又到过俄国的偏远地区游历。离开妻子迁居莫斯科后，他开始向杂志投稿。 1861年，列斯科夫开始为圣彼得堡的一本期刊写作，展开了他的文学事业。1862年和1864年分别出版了第一部散文集和小说。在动荡的1860年代作为作家和记者的列斯科夫迅速因为他的反虚无主义思想获得名誉。当时他不是明确的保守主义者，因为他拒绝作出政治表态，只有少数杂志同意刊登他的作品，他也因此陷入经济困难。之后他辗转为保守主义和自由主义的杂志写作，但他对公务人员和东正教教士的批评最终激怒了保守主义圈子。 1874年起列斯科夫在教育部工作，但在1883年因为他的自由主义观点被撤职。1870年代中期他出版的几篇故事对东正教作出了质疑。1880年代后期，因为他对教会的批评变本加厉，他的作品开始被审查。受到托尔斯泰的影响，他写作了几篇关于古代教会传说的故事。 晚年列斯科夫患上癌症，1895年逝世。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Nikolaj Semjonovič Leskov (rusky Николай Семёнович Лесков; 4.jul./ 16. února 1831greg. , – 21. únorajul./ 5. března 1895greg. Petrohrad) byl ruský spisovatel a dramatik. (cs)
- Nikolai Semjonowitsch Leskow (russisch Николай Семёнович Лесков, wiss. Transliteration Nikolaj Semënovič Leskov; auch Lieskow, Ljesskow oder Lesskow, Betonung: Leskóv; * 4.jul. / 16. Februar 1831greg. in Gorochowo, Gouvernement Orjol; † 21. Februarjul. / 5. März 1895greg. in Sankt Petersburg) war ein russischer Schriftsteller. (de)
- Nikolaj Semenoviĉ LESKOV (ruse Николай Семёнович Лесков; naskiĝis la 4-an[jul.]/ 16-an de februaro 1831[greg.] en vilaĝo Goroĥovo, Orlova gubernio, Rusia Imperio, mortis la 21-an de februaro[jul.]/ 5-an de marto 1895[greg.] en Sankt Peterburgo. Li estas elstara rusa verkisto, etnografo kaj bona spertulo pri la rusa vivmaniero. (eo)
- Nikolái Semiónovich Leskov (ruso: Николай Семёнович Лесков; , Óblast de Oriol, 4.jul./ 16 de febrero de 1831greg. - San Petersburgo, 21 de febrerojul./ 5 de marzo de 1895greg.) fue un escritor y periodista ruso. (es)
- Nikolai Semionovitx Leskov (errusieraz: Никола́й Семёнович Леско́в; , Oriol oblasta, 1831ko otsailaren 16aGreg./otsailaren 4aJul. - San Petersburgo, 1895eko martxoaren 5aGreg./otsailaren 21aJul.) errusiar idazlea izan zen. (eu)
- ニコライ・セミョノヴィッチ・レスコフ（ロシア語: Никола́й Семёнович Леско́в, Nikolai Semyonovich Leskov, 1831年2月16日 - 1895年3月5日）は、ロシアの作家、ジャーナリスト。M・ステブニツキー（M. Stebnitsky）の筆名で執筆活動を行った。 (ja)
- Nikolaj Semënovič Leskov (in russo: Николай Семёнович Лесков) è stato uno scrittore e giornalista russo.Nelle sue opere descrisse la realtà sociale dell'impero zarista nella seconda metà del XIX secolo. (it)
- 니콜라이 레스코프(러시아어: Никола́й Семёнович Леско́в, 1831년 2월 16일 ~ 1895년 3월 5일)는 러시아의 소설가이다. 오룔현의 하급 관리의 집안에서 태어났다. 부친사망 후 가계를 돕기 위해 오룔의 형사재판소에 근무(1847), 2년 후 키예프로 전근하여, 키예프 대학 청강생이 되었다. 그 후 여러 일에 종사했는데 실생활의 풍부한 체험은 후의 작가활동(본격적으로는 1861년부터)에 커다란 도움이 되었다. 그의 이름을 떨친 것은 니힐리스트 및 혁명가를 조소한 장편 <막다른 길>(1864) 등에 의한 것이나 그는 단순한 보수적 작가는 아니다. 그의 특질은 장편 <수도원의 사람들>(1872)보다는 <므첸스크군(郡)의 마크베스 부인>(1864, 후에 쇼스타코비치가 오페라화했다), <매혹된 여행자> <봉인된 천사>(다같이 1873) 등의 중·단편 소설에 있다. 그가 민중어를 도입하고 스릴 넘치는 에피소드를 도처에 깔아놓은 경쾌한 스타일은, 러시아의 다양한 세태풍속을 묘사한 특이한 것이다. 당대의 작가 중 줄거리의 흥미에 중심을 둔 점에서는 유일한 인물이라 하겠다. (ko)
- Nikolaj Semjonovitsj Leskov (Russisch: Николай Семёнович Лесков) (Orjol, 16 februari 1831 - Sint-Petersburg, 5 maart 1895) was een Russisch auteur. Leskovs realistische schrijfstijl kenmerkt zich vooral door het gebruik van woorden uit het dagelijks spraakgebruik, en dan met name uit de regio's. Dit maakt het werk van Leskov wat minder toegankelijk dan bijvoorbeeld het werk van Aleksandr Poesjkin. Zijn sympathie voor de regio's uitte zich ook door zijn (verdekte) kritiek op de tsaren, zoals in het boek De linkshandige (1881). (nl)
- Nikołaj Siemionowicz Leskow (ros. Николай Семёнович Лесков; ur. 4 lutego?/ 16 lutego 1831 w , Rosja, zm. 21 lutego?/ 5 marca 1895 w Petersburgu, Rosja) – rosyjski prozaik i publicysta. (pl)
- Nikolaj Semenovitj Leskov (ryska: Николай Семенович Лесков) född 16 februari 1831, död 5 mars 1895 i Sankt Petersburg, var en rysk författare. (sv)
- Мико́ла Семе́нович Лєско́в (рос. Николай Семёнович Лесков; *4 (16) лютого 1831, , Орловська губернія, Російська імперія — † 21 лютого (5 березня) 1895) — російський письменник, журналіст. (uk)
- Nikolai Semiónovitx Leskov (Николай Семёнович Лесков, (16 de febrer de 1831 — 5 de març de 1895) fou un periodista rus, novel·lista i escriptor de contes, que també escrigué sota el pseudònim M. Stebnitski. Innovador en l'ús del llenguatge, els seus treballs principals inclouen (1873), (1865) (que fou més tard convertit en una òpera), (1881), i la novel·la El Clergat de Catedral (1872). Els seus treballs, recopilats, foren publicats per primer cop entre 1902-03. Després de la Revolució el seu treball es veia amb sospites, encara que Maksim Gorki anteriorment l'havia defensat. (ca)
- Nikolai Semyonovich Leskov (Russian: Никола́й Семёнович Леско́в; 16 February [O.S. 4 February] 1831 – 5 March [O.S. 21 February] 1895) was a Russian novelist, short-story writer, playwright, and journalist, who also wrote under the pseudonym M. Stebnitsky. Praised for his unique writing style and innovative experiments in form, and held in high esteem by Leo Tolstoy, Anton Chekhov and Maxim Gorky among others, Leskov is credited with creating a comprehensive picture of contemporary Russian society using mostly short literary forms. His major works include Lady Macbeth of Mtsensk (1865) (which was later made into an opera by Shostakovich), The Cathedral Folk (1872), The Enchanted Wanderer (1873), and "The Tale of Cross-eyed Lefty from Tula and the Steel Flea" (1881). (en)
- Nikolaï Semionovitch Leskov (en russe : Никола́й Семёнович Леско́в, né le 4 février 1831 (16 février 1831 dans le calendrier grégorien) à Gorokhovo, dans le gouvernement d'Orel, mort le 21 février 1895 (5 mars 1895 dans le calendrier grégorien) à Saint-Pétersbourg est un écrivain et journaliste russe. Il écrivit aussi sous le pseudonyme de M. Stebnitski. De nombreux Russes le considèrent comme « le plus russe de tous les écrivains russes ». Nikolaï Leskov est enterré à la passerelle des Écrivains du cimetière Volkovo de Saint-Pétersbourg. (fr)
- Nikolai Semiónovich Leskov (russo: Николай Семёнович Лесков) (Oriol, 16 de fevereiro de 1831 — São Petersburgo, 5 de março de 1895), foi um escritor russo. Foi o primeiro dos clássicos russos do século XIX a não vir da aristocracia. Descendia de membros do clero e de comerciantes, por parte de pai, e da pequena nobreza, pelo lado materno. Teve pouca educação formal e, antes de se dedicar à literatura, entra primeiro na carreira burocrática, mais tarde se torna comerciante, atividade pela qual viaja por toda a Rússia. (pt)
- Никола́й Семёнович Леско́в (4 [16] февраля 1831, село Горохово, Орловская губерния — 21 февраля [5 марта] 1895, Санкт-Петербург) — русский писатель, публицист, литературный критик. Долгое время публиковался под псевдонимом М. Стебни́цкий. (ru)
- 尼古拉·谢苗诺维奇·列斯科夫（俄语：Николай Семёнович Лесков，1831年3月5日－1895年），俄国记者、小说家，主要作品有《》（1865年）、《》（1881年）以及《》（1872年）。 列斯科夫在奥廖尔州出生，父亲死后家里发生的火灾烧毁了他的遗产，这迫使列斯科夫在15岁时停止学业。他在奥廖尔的法院工作了两年，后来被调往基辅，在那里他与担任医学教授的叔父同住。他广泛阅读哲学和经济学书籍，并学习波兰语和乌克兰语，又加入了基辅的自由主义圈子。1853年他与奥尔加结婚，两人育有一子一女。1857年至1860年他受聘于一家英国公司负责物业管理，又到过俄国的偏远地区游历。离开妻子迁居莫斯科后，他开始向杂志投稿。 1861年，列斯科夫开始为圣彼得堡的一本期刊写作，展开了他的文学事业。1862年和1864年分别出版了第一部散文集和小说。在动荡的1860年代作为作家和记者的列斯科夫迅速因为他的反虚无主义思想获得名誉。当时他不是明确的保守主义者，因为他拒绝作出政治表态，只有少数杂志同意刊登他的作品，他也因此陷入经济困难。之后他辗转为保守主义和自由主义的杂志写作，但他对公务人员和东正教教士的批评最终激怒了保守主义圈子。 晚年列斯科夫患上癌症，1895年逝世。 (zh)
|
