| dbo:abstract
|
- أبو عبد الله محمد السابع الملقب بالمستعين (1370 - 1408) هو محمد بن يوسف بن محمد بن يوسف بن إسماعيل بن فرج بن إسماعيل بن يوسف. من بني نصر أو بني الأحمر المنحدرة من قبيلة الخزرج القحطانية، حكم مملكة غرناطة في الأندلس بين عامي (1392 - 1408). (ar)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada. Era fill de Yússuf II al que va succeir quan va morir el 3 d'octubre de 1392 amb el nom de Muhàmmad VII. Era el fill més jove de quatre: Alí, Yússuf, Àhmad i el mateix Muhàmmad. El tron hauria d'haver estat per Yússuf però Muhàmmad el va tancar a la presó a Salobreña. Ibn Zamrak va ser confirmat com a ministre principal. Intentant aprofitar els conflictes del regnat d'Enric III de Castella, va fer una expedició a Caravaca prop de Llorca (1392) que no va tenir l'èxit esperat en ser derrotats a la tornada al Port de Nogalete; unes disculpes van arranjar la situació de moment però van obrir la porta a diversos xocs fronterers. El ministre Ibn Zamrak fou deposat a l'estiu del 1393 i executat. El 1394 Martín Yáñez de la Barbuda, gran mestre de l'orde de Calatrava, va atacar la Vega de Granada (abril), va ser derrotat i ha mort; aquesta vegada fou el rei castellà el que va demanar disculpes i la treva va continuar. Homes de frontera dels dos bàndols van continuar les ràtzies sovint només per apoderar-se de ramats o collites. La situació va durar una dotzena d'anys. El 1404 Enric III de Castella va proposar un atac conjunt a Granada al rei català; el 1405 Muhàmmad VII va ordenar un atac cap a la regió de Múrcia on fou derrotat, però al front occidental es va apoderar d'Ayamonte, prop de Ronda. Es van fer diverses negociacions que van portar a una nova treva que no fou respectada: els granadins van atacar la regió de Jaén i Quesada; els castellans van vèncer a Vera de Múrcia (16 de febrer de 1406), però van patir una seriosa derrota a la (octubre de 1406). El 25 de desembre de 1406 va morir el rei Enric III i el va succeir el seu fill Joan II de Castella de dos anys. Però el regne ja havia iniciat preparatius polítics, econòmics i militars per una gran campanya contra Granada que no foren aturats per la mort del rei, sinó que foren continuats pel seu germà Ferran i la vídua Caterina de Lancaster, que eren regents. Els granadins van assetjar Baeza però foren rebutjats si bé van poder saquejar Lújar i Santillán i ocupar Bedmar. Al final de 1407 tot estava a punt. Els castellans van ocupar Cañete de las Torres i Conil; els granadins van assetjar Alcaudete sense poder ocupar-la. L'abril de 1408 finalment es va concertar una treva. Muhàmmad VII va morir el 13 de maig del 1408 i el seu germà Yússuf III li va succedir. Segons una història que molt probablement és una llegenda, poc abans de morir, Muhàmmad hauria ordenat executar Yussuf. Aquest darrere va demanar als seus botxins de poder jugar una darrera vegada als escacs. Aquest últim favor li fou acordat i Yussuf reeixiria trigar per acabar el joc tant que son germà gran va morir abans. Aleshores els seus partidaris el van alliberar i entronitzar a Granada. La mort de Muhàmmad invalidava la treva amb Castella, però Yussuf va negociar unes extensions, primer fins a abril de 1409, després fins a agost i finalment fins a abril 1410. Després d'aquest darrer respit, les hostilitats amb Castellà van reprendre. (ca)
- Muhammad VII., mit vollem Namen محمد السابع المستعين بن يوسف الثاني / Muḥammad as-sābiʿ al-Mustaʿīn b. Yūsuf aṯ-ṯānī (* 1370; † 1408), war Emir von Granada von 1392 bis 1408. Muhammad VII. kam 1392 als Sohn des abgesetzten Yusuf II. (1391–1392) an die Macht. Unter ihm begann eine erhebliche Verschlechterung der Beziehungen Granadas zu Kastilien, und der Waffenstillstand, der seit 1344/1350 bestanden hatte, wurde beendet. Zunächst wurde ein Einfall kastilischer Ritter des Alcantara-Ordens von den Nasriden abgewehrt (1394). Nach Ablauf des Waffenstillstandes von 1344 begann Muhammad VII. 1405 aber selbst mit Einfällen in die kastilische Grenzgebiete. Dies führte zu einem Gegenangriff und zur Sperrung der Meerenge von Gibraltar durch Kastilien. Zwar konnte Muhammad VII. nochmals bis Jaén vorstoßen, doch starb er schon im Mai 1408. Seinem Bruder und Nachfolger Yusuf III. (1408–1417) – den Muhammad bei seiner Thronbesteigung in Salobreña einkerkern hatte lassen, um Streitigkeiten um den Thron zu unterbinden – gelang bald der Abschluss eines neuen Waffenstillstandes, doch geriet das Emirat, durch die immer wieder aufflammenden Kriegszüge, verstärkt unter den Druck Kastiliens, welcher letztendlich 1492 zum Untergang des Reiches führen sollte. (de)
- Muhammed VII de Granada (1370-1408), fue el decimotercer soberano nazarí de Granada que reinó entre 1392 y 1408. Tras la muerte por envenenamiento del sultán Yusuf II, Muhammed VII accedió al trono de forma violenta, despojando del mismo a su hermano Yusuf III, el heredero legítimo. Apenas obtenido el poder, firmó la paz con Castilla y con los Benimerines de Marruecos. Pero inmediatamente trató de sacar partido de la minoría de edad de Enrique III de Castilla, lanzando ataques contra las zonas fronterizas de su reino. En particular, fueron duras las campañas dirigidas contra Jaén y contra Murcia. Por parte cristiana, Enrique III emprendió una campaña de castigo que significó la derrota nazarí en la batalla de los Collejares y que concluyó con la toma de Zahara de la Sierra en 1407 por el infante don Fernando. Muhámmed VII, fue asesinado el 13 de mayo de 1408 en la Alhambra, le sucedió su hermano Yusuf III, el mismo al que había despojado de su trono. (es)
- Muhammed VII.a Granadakoa (1370–1408) Granadako sultana izan zen 1392 eta 1408 artean. (eu)
- Abû `Abd Allâh al-Musta`în Mohammed VII ben Yûsuf surnommé Al-Musta`în (qui est soutenu (par Dieu)) est le douzième émir nasride de Grenade. Il est né en 1370. Il est le fils de Yûsuf II et il succède à son père mort le 3 octobre 1392. Il décède en 1408. Son frère cadet Yûsuf III lui succède à sa mort en 1408. (fr)
- Muhammad VII (Arabic: محمد السابع) (c. 1370 – 13 May 1408; reigned 3 October 1392 – 13 May 1408) was the twelfth Nasrid ruler of the Muslim Emirate of Granada in Al-Andalus on the Iberian Peninsula. He was the son of Yusuf II (reigned 1391–1392) and grandson of Muhammad V (reigned 1354–1359 and 1362–1391). He came to the throne upon the death of his father. In 1394, he defeated an invasion by the Order of Alcántara. This nearly escalated to a wider war, but Muhammad VII and Henry III of Castile were able to restore peace. In 1404–1405, Muhammad VII concluded a treaty of friendship with Martin I of Aragon and engaged Charles III of Navarre in talks, thwarting Henry III's attempt to enlist those two monarchs as allies against Granada. In 1406, he and Henry III renewed their truce, but it was overshadowed by Muslim raids—possibly not authorized by Muhammad VII—on Castilian territories. Henry III was now intent on war against Granada, but on 25 December 1406 he died. Henry's 1-year-old son John II became king with his uncle Ferdinand and mother Catherine as regents. Ferdinand marched against Granada's western territories in September 1407 and took Zahara de la Sierra. Meanwhile, Muhammad VII conducted raids and sieges on his northeastern frontiers. In April 1408 Muhammad VII and Ferdinand agreed to a seven-month truce, but on 13 May Muhammad VII died. His older brother succeeded him as Yusuf III and extended the truce until April 1410, after which hostilities resumed between Granada and Castile. (en)
- Muhammad VII dari Granada bahasa Arab: محمد السابع lahir sekitar 1370, meninggal tanggal 13 Mei 1408, adalah penguasa Keemiratan Granada di Andalusia, di Semenanjung Iberia. Ia anak dari Yusuf II (berkuasa 1391-1392) dan cucu dari Muhammad V (berkuasa 1354-1359 dan 1362-1391). Ia naik tahta menyusul kematian ayahnya. Tahun 1394, ia mematahkan invasi dari Orde Alcantara. Perang ini hampir saja meluas, tetapi Muhammad VII dan Henry III dari Castile kemudian berhasil menyepakati perdamaian. (in)
- ムハンマド7世（アラビア語: محمد السابع、英: Muhammad VII (of Granada)、1370年 – 1408年5月13日）は、イベリア半島のアンダルスにあるグラナダ王国のナスル朝第12代目のスルターン（在位：1392年10月3日 - 1408年5月13日）であった人物。書物によっては「アミール」の表記も見られる。 (ja)
- Abū ʿAbd Allāh Muḥammad VII, al-Mustaʿīn bi-llāh (in arabo: "أبو عبد الله محمد بن يوسف "ﺍﻟمستعين ﺑالله ; 1370 – 13 maggio 1408), è stato il dodicesimo sultano nasride del Sultanato di Granada. Salì al trono nel 1392, regnando fino al 1408. (it)
- Abu Abedalá Almostaim ibne Iúçufe (em árabe: أبو عبد الله "المستعين" محمد بن يوسف; romaniz.: ʾAbū ʿAbd Allāh al-Mustaʿīn ben Yūsuf) ou Maomé VII, alcunhado Almostaim (مستعين; 1370 — 13 de maio de 1408) foi o 12º rei nasrida de Granada, que reinou entre 1392 e a sua morte. Sucedeu ao seu pai Iúçufe II e foi sucedido pelo seu irmão Iúçufe III. Após a morte do pai, Iúçufe II, a 3 de outubro de 1392, provavelmente devido a envenenamento, Muhammed al-Musta`in ascendeu ao trono de forma violenta, afastando o seu irmão Iúçufe, o herdeiro legítimo. Logo que tomou o poder assinou paz com Castela e os Merínidas de Marrocos. Contudo, seria durante o seu reinado que começou a degradação das boas relações com Castela, que remontava a 1344, devido à amizade entre Maomé V e Pedro I de Castela. Maomé VII tirou partido da menoridade de Henrique III de Castela, lançando ataques contras as zonas fronteiriças do seu reino. As campanhas contra Jaén e Múrcia foram particularmente duras. Os cristãos também empreenderam campanhas militares contra Granada com frequência. Durante o verão de 1393, farto da arrogância e intrigas do vizir , que substituiu ibne Alcatibe, que se havia refugiado em Marrocos devido às intrigas de ibne Zanraque, Almostaim manda matá-lo. Em 1396, o mestre da Ordem de Alcântara, a quem um eremita tinha predito uma vitória fulgurante, empreende uma cruzada para conquistar Granada, para o que reuniu 300 cavaleiros e alguns milhares de infantes indisciplinados. Logo após terem cruzado a fronteira, a 26 de abril de 1396, sofreram uma pesada derrota. Em 1406, João II sucede ao seu pai no trono de Castela quando tinha apenas dois anos de idade. Tal não impede as tropas castelhanas de tomarem a iniciativa de campanhas como a que culminou na tomada de Zahara de la Sierra, uma fortaleza com reputação de inexpugnável, em 1407 pelo infante D. Fernando. A reconquista desta praça-forte pelos Nasridas em 1481 virá a servir de pretexto para as campanhas castelhanas que resultariam no fim da dinastia. (pt)
- Мухаммад VII ибн Ю́суф (араб. محمد السابع بن يوسف الثاني), по прозвищу аль-Муста’и́н (араб. المستعين — поддерживаемый [Богом]); (1370—1408) — 13-й эмир Гранады с 1392 по 1408 год. (ru)
- Абу Абдаллах Мухаммад VII аль-Мустаїн (араб. أبو عبد الله محمد السابع بالمستعين; бл. 1370 — 13 травня 1408) — 12-й емір Гранадського емірату в 1392—1408 роках. Його лакаб аль-Мустаїн перекладається як «Той, кого підтримує Бог». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- أبو عبد الله محمد السابع الملقب بالمستعين (1370 - 1408) هو محمد بن يوسف بن محمد بن يوسف بن إسماعيل بن فرج بن إسماعيل بن يوسف. من بني نصر أو بني الأحمر المنحدرة من قبيلة الخزرج القحطانية، حكم مملكة غرناطة في الأندلس بين عامي (1392 - 1408). (ar)
- Muhammed VII.a Granadakoa (1370–1408) Granadako sultana izan zen 1392 eta 1408 artean. (eu)
- Abû `Abd Allâh al-Musta`în Mohammed VII ben Yûsuf surnommé Al-Musta`în (qui est soutenu (par Dieu)) est le douzième émir nasride de Grenade. Il est né en 1370. Il est le fils de Yûsuf II et il succède à son père mort le 3 octobre 1392. Il décède en 1408. Son frère cadet Yûsuf III lui succède à sa mort en 1408. (fr)
- Muhammad VII dari Granada bahasa Arab: محمد السابع lahir sekitar 1370, meninggal tanggal 13 Mei 1408, adalah penguasa Keemiratan Granada di Andalusia, di Semenanjung Iberia. Ia anak dari Yusuf II (berkuasa 1391-1392) dan cucu dari Muhammad V (berkuasa 1354-1359 dan 1362-1391). Ia naik tahta menyusul kematian ayahnya. Tahun 1394, ia mematahkan invasi dari Orde Alcantara. Perang ini hampir saja meluas, tetapi Muhammad VII dan Henry III dari Castile kemudian berhasil menyepakati perdamaian. (in)
- ムハンマド7世（アラビア語: محمد السابع、英: Muhammad VII (of Granada)、1370年 – 1408年5月13日）は、イベリア半島のアンダルスにあるグラナダ王国のナスル朝第12代目のスルターン（在位：1392年10月3日 - 1408年5月13日）であった人物。書物によっては「アミール」の表記も見られる。 (ja)
- Abū ʿAbd Allāh Muḥammad VII, al-Mustaʿīn bi-llāh (in arabo: "أبو عبد الله محمد بن يوسف "ﺍﻟمستعين ﺑالله ; 1370 – 13 maggio 1408), è stato il dodicesimo sultano nasride del Sultanato di Granada. Salì al trono nel 1392, regnando fino al 1408. (it)
- Мухаммад VII ибн Ю́суф (араб. محمد السابع بن يوسف الثاني), по прозвищу аль-Муста’и́н (араб. المستعين — поддерживаемый [Богом]); (1370—1408) — 13-й эмир Гранады с 1392 по 1408 год. (ru)
- Абу Абдаллах Мухаммад VII аль-Мустаїн (араб. أبو عبد الله محمد السابع بالمستعين; бл. 1370 — 13 травня 1408) — 12-й емір Гранадського емірату в 1392—1408 роках. Його лакаб аль-Мустаїн перекладається як «Той, кого підтримує Бог». (uk)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada. Era fill de Yússuf II al que va succeir quan va morir el 3 d'octubre de 1392 amb el nom de Muhàmmad VII. Era el fill més jove de quatre: Alí, Yússuf, Àhmad i el mateix Muhàmmad. El tron hauria d'haver estat per Yússuf però Muhàmmad el va tancar a la presó a Salobreña. Ibn Zamrak va ser confirmat com a ministre principal. Intentant aprofitar els conflictes del regnat d'Enric III de Castella, va fer una expedició a Caravaca prop de Llorca (1392) que no va tenir l'èxit esperat en ser derrotats a la tornada al Port de Nogalete; unes disculpes van arranjar la situació de moment però van obrir la porta a diversos xocs fronterers. El ministre Ibn Zamrak fou deposat a l'estiu del 1393 i executat. (ca)
- Muhammad VII., mit vollem Namen محمد السابع المستعين بن يوسف الثاني / Muḥammad as-sābiʿ al-Mustaʿīn b. Yūsuf aṯ-ṯānī (* 1370; † 1408), war Emir von Granada von 1392 bis 1408. Muhammad VII. kam 1392 als Sohn des abgesetzten Yusuf II. (1391–1392) an die Macht. Unter ihm begann eine erhebliche Verschlechterung der Beziehungen Granadas zu Kastilien, und der Waffenstillstand, der seit 1344/1350 bestanden hatte, wurde beendet. Zunächst wurde ein Einfall kastilischer Ritter des Alcantara-Ordens von den Nasriden abgewehrt (1394). Nach Ablauf des Waffenstillstandes von 1344 begann Muhammad VII. 1405 aber selbst mit Einfällen in die kastilische Grenzgebiete. Dies führte zu einem Gegenangriff und zur Sperrung der Meerenge von Gibraltar durch Kastilien. Zwar konnte Muhammad VII. nochmals bis Jaén vors (de)
- Muhammed VII de Granada (1370-1408), fue el decimotercer soberano nazarí de Granada que reinó entre 1392 y 1408. Tras la muerte por envenenamiento del sultán Yusuf II, Muhammed VII accedió al trono de forma violenta, despojando del mismo a su hermano Yusuf III, el heredero legítimo. (es)
- Muhammad VII (Arabic: محمد السابع) (c. 1370 – 13 May 1408; reigned 3 October 1392 – 13 May 1408) was the twelfth Nasrid ruler of the Muslim Emirate of Granada in Al-Andalus on the Iberian Peninsula. He was the son of Yusuf II (reigned 1391–1392) and grandson of Muhammad V (reigned 1354–1359 and 1362–1391). He came to the throne upon the death of his father. In 1394, he defeated an invasion by the Order of Alcántara. This nearly escalated to a wider war, but Muhammad VII and Henry III of Castile were able to restore peace. (en)
- Abu Abedalá Almostaim ibne Iúçufe (em árabe: أبو عبد الله "المستعين" محمد بن يوسف; romaniz.: ʾAbū ʿAbd Allāh al-Mustaʿīn ben Yūsuf) ou Maomé VII, alcunhado Almostaim (مستعين; 1370 — 13 de maio de 1408) foi o 12º rei nasrida de Granada, que reinou entre 1392 e a sua morte. Sucedeu ao seu pai Iúçufe II e foi sucedido pelo seu irmão Iúçufe III. (pt)
|
