| dbo:abstract
|
- En biomecànica, la locomoció animal és l'estudi de com es mouen els animals. No tots els animals es mouen, però la capacitat de moure's està estesa arreu del regne animal. Com que tots els animals són heteròtrofs, han d'obtenir aliment del seu entorn. Alguns animals com ara les esponges de mar són sèssils, i mouen el fluid en què viuen a través del seu cos (això es coneix com a alimentació per filtratge). Tanmateix, la majoria d'animals s'ha de moure per trobar aliment, una parella i altres necessitats. Per tant, la capacitat de moure's eficientment és essencial per la seva supervivència. La locomoció requereix energia per superar la fricció i sovint també la gravetat. En un medi terrestre, cal superar la gravetat de l'entorn, tot i que la fricció de l'aire és una qüestió molt menor (excepte pels animals com els cucs, per als quals la fricció és molt més alta). En medis aquosos, en canvi, la fricció esdevé l'obstacle principal, i la gravetat és menys important. Alguns animals amb una flotabilitat innata no han de gastar moltes energies per mantenir una posició vertical, mentre que d'altres s'enfonsen i han d'esforçar-se per mantenir-se en l'aigua. La fricció pot ser un problema en el vol, i els cossos aerodinàmicament eficients dels ocells subratllen aquest punt. El vol presenta un problema diferent del moviment dins l'aigua, ja que no hi ha cap manera que un organisme vivent sigui menys dens que l'aire. (ca)
- Lokomoce živočichů je termín pro přemísťování se živočichů z místa na místo. Buď prouděním protoplazmy, například u měňavky, nebo stahům svalů u větších živočichů. Podle prostředí, v němž se pohyb provádí, se rozeznává hlavně chůze (běh), plavání nebo let. (cs)
- هناك عدة أنماط للحركة في الحيوانات. الهيدرا : تعتمد على 3 طرق في الحركة : والشقلبة والسباحة بالاعتماد على (خلايا عضلية خاصة).دودة الأرض : تستطيع الحركة بواسطة أنسجة عضلية خاصة. يوجد على كل قطعة من الناحية البطنية من جسم دودة الأرض)ماعدا القطعة الأولى والأخيرة(أربعة أزواج من الأشواك تساعد في الحركة وتتلخص طريقة الحركة بأن تثبت الدودة القسم الخلفي من جسمها بواسطة الأشواك، بينما تخفي أشواك القسم الأمامي في جيوب خاصة موجودة في جدار الجسم، ثم تمتد نحو الأمام بانبساط العضلات الطولية، وانقباض العضلات الدائرية التي تضغط على السائل السيلومي، فتدفع مقدمة الجسم إلى الأمام، وتثبتها في الأرض، بينما تختفي أشواك القسم الخلفي ثم تنقبض عضلاتها الطولية، وتنبسط عضلاتها الدائرية، فتنسحب مؤخرة الجسم خلف الجزء الأمامي، وبتكرار هذه العملية تتحرك الدودة. (ar)
- Animal locomotion, in ethology, is any of a variety of methods that animals use to move from one place to another. Some modes of locomotion are (initially) self-propelled, e.g., running, swimming, jumping, flying, hopping, soaring and gliding. There are also many animal species that depend on their environment for transportation, a type of mobility called passive locomotion, e.g., sailing (some jellyfish), kiting (spiders), rolling (some beetles and spiders) or riding other animals (phoresis). Animals move for a variety of reasons, such as to find food, a mate, a suitable microhabitat, or to escape predators. For many animals, the ability to move is essential for survival and, as a result, natural selection has shaped the locomotion methods and mechanisms used by moving organisms. For example, migratory animals that travel vast distances (such as the Arctic tern) typically have a locomotion mechanism that costs very little energy per unit distance, whereas non-migratory animals that must frequently move quickly to escape predators are likely to have energetically costly, but very fast, locomotion. The anatomical structures that animals use for movement, including cilia, legs, wings, arms, fins, or tails are sometimes referred to as locomotory organs or locomotory structures. (en)
- Movkapablo estas grava karaktero de vivantaj estaĵoj. La movo de la vivuloj povas esti aktiva aŭ pasiva. Pasivan movon okazigas ia ekstera forto kiel vento, gravito, puŝo ktp. La kaŭzoj de aktiva movo enestas en la vivulo, kaj tiu povas movi sin kontraŭ eksteraj efikoj. Oni distingas la sekvajn formojn de aktiva movo: 1. internaj movoj: Al ili apartenas la movoj en la organismo (ekzemple la movoj de la citoplasmo, koro, pulmoj, intestoj, spermatozooj ktp ). 2. eksteraj movoj: Tiuj ĉi movoj ŝanĝas la lokon de la estaĵo aŭ ĝian situacion (situacioŝanĝa kaj lokoŝanĝa movoj). La internaj kaj eksteraj movoj baziĝas sur la jenaj movotipoj: a) movoj de kresko: Al la efiko de irito plantoj reagas per kresko (vd. ). b) turgoraj (sukostreĉaj) movoj: Tion kaŭzas la rapidaj ŝanĝiĝoj de premo en la protoplasmo de kreskaĵoj. Se ĉeloj de iu planto aŭ parto de planto rapide alprenas akvon, la volumeno de la planto aŭ ĝia parto kreskas, kaj tio okazigas movon. Se oni tuŝas branĉeton de , kelke da ĝiaj ĉeloj perdas akvon tre rapide kaj rezulte de tio la branĉeto kliniĝas malsupren. (eo)
- Fortbewegung bezeichnet ganz allgemein die Bewegung von Objekten mit dem Ziel bzw. mit dem Resultat der Ortsveränderung. Gemeint ist meist die Ortsveränderung aus eigener Kraft. Es ist also ein Phänomen räumlicher Mobilität. Im Kontext der Biologie bezeichnet Fortbewegung, hier auch Lokomotion genannt, ganz allgemein die aktive Bewegung biologischer Individuen (Lebewesen), welche eine Ortsveränderung zur Folge hat. Von der Lokomotion unterschieden wird sowohl die Motorik, die Bewegungsfähigkeit des Organismus in sich, (s. a. Lokomotorik) als auch die Taxis, die Orientierungsreaktion von Lebewesen. Menschliche Fortbewegung geschieht allerdings häufig auch unter Zuhilfenahme von Hilfsmitteln (z. B. beim Fahren mit Fahrzeugen und Fliegen), teils dennoch aus eigener Kraft (Fahrrad, Roll- oder Schlittschuhe), teils werden externe Antriebe genutzt (Motoren, Tiere, Ausnutzung von Wind etc.). Letzteres ist beim Reiten, Benutzen von Zugtieren, Fahren mit Autos oder bei der Benutzung von Fördersystemen (Förderbänder, Rolltreppen, Aufzüge) der Fall. (de)
- En biomecánica, la locomoción animal es el estudio para conocer cómo se mueven los animales. No todos los animales se mueven, pero la capacidad de moverse está extendida en cualquier parte del reino animal. Como todos los animales son heterótrofos, tienen que obtener alimento de su entorno. Algunos animales, como por ejemplo las esponjas, son sésiles y mueven el fluido, el cual está a través de su cuerpo (esto se conoce como alimentación por filtración). Aun así, la mayoría de los animales se tiene que mover para encontrar alimento, para aparearse y para otras necesidades; por lo tanto, la capacidad de moverse eficientemente es esencial para su supervivencia. La locomoción requiere energía para superar la fricción y a menudo también la gravedad. En un medio terrestre, hay que superar la gravedad del entorno, a pesar de que la fricción, como la del aire, es una cuestión menor (excepto para todos los animales reptadores como los gusanos, para los cuales la fricción es mucho más alta). En medios acuosos, en cambio, la fricción pasa a ser el obstáculo principal, y la gravedad es menos importante. Algunos animales con una flotabilidad innata no tienen que gastar muchas energías para mantener una posición vertical, mientras que otros se hunden y tienen que esforzarse para mantenerse a flote. La fricción puede ser un problema en el vuelo, y los cuerpos aerodinámicamente eficientes de los pájaros remarcan este punto. El vuelo presenta un problema diferente del movimiento dentro del agua, ya que no hay ninguna manera de que un organismo vivo sea menos denso que el aire. En fin, la locomoción solo se presenta en animales, los cuales la utilizan con el fin de buscar su supervivencia, como por ejemplo buscar pareja, alimento, etc., pues todos los animales necesitan desplazarse y satisfacer todas sus necesidades vitales. Algunos animales emplean la rodadura como medio de locomoción. (es)
- Dalam etologi, lokomosi hewan adalah ragam metode apapun yang dipakai oleh hewan untuk berpindah dari satu tempat ke tempat lain. Beberapa lokomosi misalnya berlari, berenang, melompat, terbang, loncat, melata dan merayap. Terdapat juga beberapa spesies hewan yang bergantung pada lingkungan mereka untuk bergerak, sebuah jenis daya gerak yang disebut . (in)
- En physiologie, la locomotion est la faculté, pour un organisme vivant, de se mouvoir pour se déplacer. Des contraintes sont exercées sur ces organismes suivant le milieu, terrestre, aérien ou aquatique, dans lesquels ils se meuvent. La fonction locomotrice se traduit par un ensemble de mouvements qui entraînent le déplacement de l'être vivant : la progression quadrupède, bipède et apode, dont la reptation, en milieu terrestre, diverses formes de nage et de propulsion en milieu aquatique (système de propulsion par réaction des calmars) et les vols planés ou battus en milieu aérien. Trois systèmes, étroitement associés, permettent la fonction locomotrice des vertébrés :
* le squelette qui fournit les éléments résistants, articulés entre eux, susceptibles de transmettre et multiplier les forces qui leur sont appliquées.
* le système musculaire qui, par la contraction, mobilise les os du squelette.
* le système nerveux qui stimule et contrôle la contraction des muscles. En particulier, la région locomotrice mésencéphalique (MLR en anglais) et le générateur spinal de patrons (CPG en anglais) qui permettent respectivement le déclenchement et la production des principaux signaux électrochimiques envoyés aux muscles afin de mouvoir de manière appropriée les segments osseux concernés. Les systèmes de locomotion des invertébrés, dont le squelette est externe (mollusques, araignées, crustacés, insectes) est étudié pour la mise au point de robots hexapodes et de prothèses. L'activation du CPG par des moyens pharmacologiques est utilisée afin de mettre au point le premier médicament administrable par voie orale capable de restaurer une certaine activité locomotrice chez des blessés médullaires souffrant de paraplégie ou de tétraplégie. (fr)
- Locomotie is de actieve beweging of voortbeweging van een organisme. In de biologie is locomotie de studie van zelfaangedreven bewegingspatronen van ledematen of andere anatomische delen door middel waarvan een organisme zich van de ene plaats naar de andere beweegt. Vormen van locomotie zijn lopen, rennen, kruipen, glijden, klimmen, springen, graven, zwemmen en vliegen. Voortbeweging heeft diverse functies, met als belangrijkste eten vinden en voorkomen opgegeten te worden. Om voort te bewegen worden de inertie van de eerste wet van Newton en wrijving en viscositeit overwonnen door gebruik te maken van de derde wet van Newton door zich af te zetten tegen de omgeving waarin zij zich bevinden. De manier waarop dieren zich voortbewegen, is sterk afhankelijk van die omgeving en verschilt dus bij aquatische of waterdieren waaronder bentische dieren, terrestrische of waaronder en in bomen levende , en . Dat geldt ook voor dieren die in meerdere omgevingen kunnen leven, zoals amfibieën en watervogels. Daarbij zijn drie basismechanismes te onderscheiden:
* door verandering van vorm van cellen door het vloeien van cytoplasma en de vorming van pseudopodia (schijnvoetjes)
* ciliaire beweging van trilharen waarbij de trilharen een golfbeweging uitoefenen in een vloeistof
* spiercontractie, wat gebruikt wordt door alle grotere organismes Het vermogen tot beweging van eencelligen is motiliteit. De meest eenvoudige voortbeweging in een vloeistof is met trilharen zoals bij trilhaardiertjes, met de moleculaire motoren van zweepstaartjes en met pseudopodia zoals bij amoebes. De motiliteit van de meeste dieren wordt echter mogelijk gemaakt door spieren. Het begrip motiliteit onderscheidt zich van mobiliteit, wat de eigenschap is om bewogen te kunnen worden. Dieren die zich alleen kunnen voortbewegen door zich te laten meevoeren met de wind of stroming beschikken wel over mobiliteit, maar niet over motiliteit, ze zijn sessiel. Bij de voortbeweging van geleedpotigen en gewervelden heeft de evolutie van extremiteiten – zowel vinnen, voelers, grijpers, poten als vleugels – een centrale rol. Verandering van voortbeweging gaat vaak gepaard met veranderingen in vorm, aantallen en grootte van ledematen, vleugels of vinnen. Ondanks 500 miljoen jaar van onafhankelijke evolutie blijken geleedpotigen en gewervelden zeer vergelijkbaar genetische regulatormechanismen te hebben. Hoxgenen spelen daarbij een centrale rol. Mogelijk zijn geleedpotigen eerst begonnen met lopen onder water en hebben andere voortbewegingsvormen zich daaruit ontwikkeld, terwijl bij gewervelden zwemmen waarschijnlijk de eerste voortbewegingsvorm was. (nl)
- Per locomozione animale si intende quella funzione che permette ad un animale di spostarsi, tramite l'utilizzo dell'apparato locomotore, e che può assumere varie forme, tra le principali il nuoto, la deambulazione, il volo, la reptazione, la brachiazione. (it)
- 移動運動 (locomotion) とは、動物体のある地点から別の地点への移動を目的とする運動である。 (ja)
- Lokomotion (från latin locus, plats, och motio, rörelse) är en beteckning som anger hur djur förflyttar sig, deras rörelsesätt. Äldre benämningar är "ställflyttning" och "ställförflyttning". Som adjektiv används lokomotorisk, vilket betyder "som har med lokomotion att göra". (Observera också att lokomotor används som beteckning för mindre lokomotiv.) Det finns många olika former av lokomotion, beroende bland annat på vilket medium den föregår i eller på, vilka principer som används och så vidare, men någon standardindelning av dessa finns ej. Exempelvis kan man särskilja:
* På ytan av ett fast underlag utan hjälp av extremiteter (slingra sig som en orm, peristaltiska rörelser som en larv eller daggmask)
* På ytan av ett fast underlag med hjälp av extremiteter (gå, springa, hoppa)
* Olika typer av klättring och hopp mellan exempelvis träd
* Simmande på vattenytor (olika typer beroende på ytspänning, flytförmåga etcetera)
* Grävande (i jord eller andra substrat, som trä eller kroppsvävnaderna hos ett värddjur)
* Flygande i luft (olika former av aktiv flykt och glidflykt)
* Simmande i vatten (med "paddlar" som exempelvis havssköldpaddor, slingrande rörelser som fiskar eller jetdrift som en del blötdjur)
* Med hjälpmedel (kohägrar som rider runt på ryggen av boskap, eller sugfiskar som liftar med hajar - det är inte bara människan som "åker buss") Men hur man än försöker göra indelningar, finns det alltid organismer som täcker flera typer. Exempelvis en lunnefågel: Den flyger aktivt i luften, glidflyger strax innan den landar på vattnet, där den simmar runt innan den dyker och jagar fisk. När den fångat tillräckligt flyger den tillbaka och går på marken in i boet den grävt. Det finns också suddiga gränser mellan olika typer: En svan som simmar på en vattenyta lyfter inte huxflux och blir flygande - den springer en bra sträcka på vattnet (som ingalunda är fast mark) innan den lyckas få tillräcklig fart och tillräcklig höjd för att kunna flyga utan hjälp av underlaget. Syftet med djurs förflyttning kan vara att finna föda, att para sig eller att fly från predatorer. Rörelseapparaten är de vävnader och organ som ett djur eller en människa använder för att röra sig. Bland däggdjur omfattar den bland annat skelett och skelettmuskler. Olika typer av lokomotion används som utgångspunkter för studier inom bionik. (sv)
- Локомо́ція (від лат. locus — місце и motio — рух) — сукупність рухів, за допомогою яких тварини переміщуються у просторі (у повітрі, воді, ґрунті, по твердій поверхні). Локомоція грає важливу роль в житті тварин: на відміну від більшості рослин, вони можуть пересуватися у пошуках їжі або для порятунку від хижаків. (uk)
- Локомо́ция (фр. locomotion «передвижение» от лат. locō mōtiō «движение с места») — перемещение животных (в том числе человека) в среде (в водной среде, воздушной среде, по твёрдой поверхности, в плотной среде), обусловленное их активными действиями. Локомоция играет важную роль в жизни животных: в отличие от большинства растений, они могут передвигаться для поиска пищи или для спасения от хищников. В физиологии человека локомоция — вид двигательной деятельности, связанный с активным перемещением в пространстве. Её результаты — двигательные акты. Наряду с манипулированием, локомоция — одна из двух категорий поведения. Локомоция относится к инстинктивным движениям (является функцией ригидной опорно-двигательной системы организма, допускающей лишь минимальную индивидуальную изменчивость движений). Локомоторное решение задач (выбор верного пути в лабиринте при проведении эксперимента и т. д.) может привести к формированию сложных навыков, стать элементом интеллектуальных действий животных. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Lokomoce živočichů je termín pro přemísťování se živočichů z místa na místo. Buď prouděním protoplazmy, například u měňavky, nebo stahům svalů u větších živočichů. Podle prostředí, v němž se pohyb provádí, se rozeznává hlavně chůze (běh), plavání nebo let. (cs)
- هناك عدة أنماط للحركة في الحيوانات. الهيدرا : تعتمد على 3 طرق في الحركة : والشقلبة والسباحة بالاعتماد على (خلايا عضلية خاصة).دودة الأرض : تستطيع الحركة بواسطة أنسجة عضلية خاصة. يوجد على كل قطعة من الناحية البطنية من جسم دودة الأرض)ماعدا القطعة الأولى والأخيرة(أربعة أزواج من الأشواك تساعد في الحركة وتتلخص طريقة الحركة بأن تثبت الدودة القسم الخلفي من جسمها بواسطة الأشواك، بينما تخفي أشواك القسم الأمامي في جيوب خاصة موجودة في جدار الجسم، ثم تمتد نحو الأمام بانبساط العضلات الطولية، وانقباض العضلات الدائرية التي تضغط على السائل السيلومي، فتدفع مقدمة الجسم إلى الأمام، وتثبتها في الأرض، بينما تختفي أشواك القسم الخلفي ثم تنقبض عضلاتها الطولية، وتنبسط عضلاتها الدائرية، فتنسحب مؤخرة الجسم خلف الجزء الأمامي، وبتكرار هذه العملية تتحرك الدودة. (ar)
- Dalam etologi, lokomosi hewan adalah ragam metode apapun yang dipakai oleh hewan untuk berpindah dari satu tempat ke tempat lain. Beberapa lokomosi misalnya berlari, berenang, melompat, terbang, loncat, melata dan merayap. Terdapat juga beberapa spesies hewan yang bergantung pada lingkungan mereka untuk bergerak, sebuah jenis daya gerak yang disebut . (in)
- Per locomozione animale si intende quella funzione che permette ad un animale di spostarsi, tramite l'utilizzo dell'apparato locomotore, e che può assumere varie forme, tra le principali il nuoto, la deambulazione, il volo, la reptazione, la brachiazione. (it)
- 移動運動 (locomotion) とは、動物体のある地点から別の地点への移動を目的とする運動である。 (ja)
- Локомо́ція (від лат. locus — місце и motio — рух) — сукупність рухів, за допомогою яких тварини переміщуються у просторі (у повітрі, воді, ґрунті, по твердій поверхні). Локомоція грає важливу роль в житті тварин: на відміну від більшості рослин, вони можуть пересуватися у пошуках їжі або для порятунку від хижаків. (uk)
- En biomecànica, la locomoció animal és l'estudi de com es mouen els animals. No tots els animals es mouen, però la capacitat de moure's està estesa arreu del regne animal. Com que tots els animals són heteròtrofs, han d'obtenir aliment del seu entorn. Alguns animals com ara les esponges de mar són sèssils, i mouen el fluid en què viuen a través del seu cos (això es coneix com a alimentació per filtratge). Tanmateix, la majoria d'animals s'ha de moure per trobar aliment, una parella i altres necessitats. Per tant, la capacitat de moure's eficientment és essencial per la seva supervivència. (ca)
- Animal locomotion, in ethology, is any of a variety of methods that animals use to move from one place to another. Some modes of locomotion are (initially) self-propelled, e.g., running, swimming, jumping, flying, hopping, soaring and gliding. There are also many animal species that depend on their environment for transportation, a type of mobility called passive locomotion, e.g., sailing (some jellyfish), kiting (spiders), rolling (some beetles and spiders) or riding other animals (phoresis). (en)
- Movkapablo estas grava karaktero de vivantaj estaĵoj. La movo de la vivuloj povas esti aktiva aŭ pasiva. Pasivan movon okazigas ia ekstera forto kiel vento, gravito, puŝo ktp. La kaŭzoj de aktiva movo enestas en la vivulo, kaj tiu povas movi sin kontraŭ eksteraj efikoj. Oni distingas la sekvajn formojn de aktiva movo: 1. internaj movoj: Al ili apartenas la movoj en la organismo (ekzemple la movoj de la citoplasmo, koro, pulmoj, intestoj, spermatozooj ktp ). 2. eksteraj movoj: Tiuj ĉi movoj ŝanĝas la lokon de la estaĵo aŭ ĝian situacion (situacioŝanĝa kaj lokoŝanĝa movoj). (eo)
- Fortbewegung bezeichnet ganz allgemein die Bewegung von Objekten mit dem Ziel bzw. mit dem Resultat der Ortsveränderung. Gemeint ist meist die Ortsveränderung aus eigener Kraft. Es ist also ein Phänomen räumlicher Mobilität. (de)
- En biomecánica, la locomoción animal es el estudio para conocer cómo se mueven los animales. No todos los animales se mueven, pero la capacidad de moverse está extendida en cualquier parte del reino animal. Como todos los animales son heterótrofos, tienen que obtener alimento de su entorno. Algunos animales, como por ejemplo las esponjas, son sésiles y mueven el fluido, el cual está a través de su cuerpo (esto se conoce como alimentación por filtración). Aun así, la mayoría de los animales se tiene que mover para encontrar alimento, para aparearse y para otras necesidades; por lo tanto, la capacidad de moverse eficientemente es esencial para su supervivencia. (es)
- En physiologie, la locomotion est la faculté, pour un organisme vivant, de se mouvoir pour se déplacer. Des contraintes sont exercées sur ces organismes suivant le milieu, terrestre, aérien ou aquatique, dans lesquels ils se meuvent. La fonction locomotrice se traduit par un ensemble de mouvements qui entraînent le déplacement de l'être vivant : la progression quadrupède, bipède et apode, dont la reptation, en milieu terrestre, diverses formes de nage et de propulsion en milieu aquatique (système de propulsion par réaction des calmars) et les vols planés ou battus en milieu aérien. (fr)
- Locomotie is de actieve beweging of voortbeweging van een organisme. In de biologie is locomotie de studie van zelfaangedreven bewegingspatronen van ledematen of andere anatomische delen door middel waarvan een organisme zich van de ene plaats naar de andere beweegt. Vormen van locomotie zijn lopen, rennen, kruipen, glijden, klimmen, springen, graven, zwemmen en vliegen. Voortbeweging heeft diverse functies, met als belangrijkste eten vinden en voorkomen opgegeten te worden. (nl)
- Локомо́ция (фр. locomotion «передвижение» от лат. locō mōtiō «движение с места») — перемещение животных (в том числе человека) в среде (в водной среде, воздушной среде, по твёрдой поверхности, в плотной среде), обусловленное их активными действиями. Локомоция играет важную роль в жизни животных: в отличие от большинства растений, они могут передвигаться для поиска пищи или для спасения от хищников. В физиологии человека локомоция — вид двигательной деятельности, связанный с активным перемещением в пространстве. Её результаты — двигательные акты. (ru)
- Lokomotion (från latin locus, plats, och motio, rörelse) är en beteckning som anger hur djur förflyttar sig, deras rörelsesätt. Äldre benämningar är "ställflyttning" och "ställförflyttning". Som adjektiv används lokomotorisk, vilket betyder "som har med lokomotion att göra". (Observera också att lokomotor används som beteckning för mindre lokomotiv.) Det finns många olika former av lokomotion, beroende bland annat på vilket medium den föregår i eller på, vilka principer som används och så vidare, men någon standardindelning av dessa finns ej. Exempelvis kan man särskilja: (sv)
|
_bounding_across_a_lawn_in_Central_Park_2018.jpeg){kind=link}
_bounding_across_a_lawn_in_Central_Park_2018.jpeg){kind=link}
