An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Mawlay Mohammed al-Shaykh al-Sharif al-Hassani (Arabic: محمد الشيخ الشريف الحسني) known as Mohammed al-Shaykh (Arabic: محمد الشيخ) (b. 1490 – d. 23 October 1557) was the first sultan of the Saadian dynasty of Morocco (1544–1557). He was particularly successful in expelling the Portuguese from most of their bases in Morocco. He also eliminated the Wattasids and resisted the Ottomans, thereby establishing a complete rule over Morocco.

Property Value
dbo:abstract
  • محمد الشيخ بن هو محمد بن عبد الرحمن بن علي بن مخلوف بن زيدان السعدي الحسني سلطان الدولة السعدية حكم ما بين سنتي 1540 و1557 وفي عهده قضى على الوطاسيين بالمغرب سنة 1554 قام بعدها بتوطيد دعائم ملكه وامن البلاد واستولى على تلمسان (ar)
  • Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad al-Mahdí al-Imam, anomenat també Mahàmmad aix-Xaykh i de malnom Amghar, que en amazic vol dir ‘el Vell' , fou sultà de la dinastia sadita (Mahàmmad I). Era el segon fill de Muhàmmad al-Qàïm. Ja de jove, a l'escola alcorànica, un gall es va posar al seu cap i al del seu germà Àhmad al-Àraj, i va cantar, el que fou considerat com l'anunci d'un destí gloriós. Els dos germans van rebre una educació religiosa i literària acurada i van fer el pelegrinatge a la Meca vers el 1506. Vers el 1510 el pare va encarregar a Ahmad al-Araj de governar el Sus en nom seu i a Mahammad (I) el va conservar al seu costat com lloctinent i va fer la guerra santa contra els cristians especialment contra els portuguesos de Santa Cruz a la desembocadura del Sous, que esdevindria Agadir. En aquest temps Muhammad Abu Abd Allah al-Kaim es beneficiava del suport dels wattàsides de Marràqueix que l'abastien d'armament. El 1513 Lleó l'Africà va trobar a Mahàmmad com a governador de la plana i el costat meridional de l'alt Atles, i de fet era independent del seu pare, al qual finalment va succeir quan aquest va morir el 1517, mentre Ahmad al-Araj va rebre el govern dels territoris al nord de l'Atles. Es va establir a Tarudant que va fortificar i va rebatejar Mahammadiyya, i hi va construir la ciutadella, la gran mesquita, la madrassa i algunes sucreries. No acceptava l'ocupació portuguesa de Santa Cruz però li calia el comerç amb els cristians per causes econòmiques (els portuguesos tenien el monopoli de l'exportació de sucre) i per abastir-se d'armament. Així va fer treves amb els portuguesos de Safi i d'Azemmour (1524) renovades els dos anys següents, i finalment després d'un atac frustrat a Santa Cruz, es va establir una pau de facto. Es va casar amb la filla del marabut de , molt influent i amb el qual estava en bones relacions (la família havia residit en aquesta ciutat). Va atreure al Sus comerciants cristians per activar el comerç del cuiro, de la cera i del sucre produïts a la regió. L'octubre de 1524 el seu germà Ahmad al-Araj va conquerir Marràqueix als wattàsides, però els dos germans seguien nominalment subjectes als sobirans wattàsides de Fes. A Marràqueix Mahammad I va aconseguir prou artilleria per fer un atac contra el port portuguès de Funti (a la platja de la moderna Agadir) que va assaltar i conquerir l'11 de març de 1541; els captius foren portats a Tarudant i les armes i municions trobades al port li van permetre sotmetre els amazics insubmisos de la regió, sempre turbulents. Fins aleshores els germans Ahmad i Mahammad havien anat a raca, però el repartiment del botí va provocar un conflicte entre els dos, i uns mesos després de la conquesta de Funti, Ahmad va atacar a Mahammad al que va derrotar; el vençut es va esforçar en la venjança i el 1544 va aconseguir apoderar-se de Marràqueix. Ahmad fou fet presoner i enviat a Tafilalt amb la seva família, i va morir el 1557, on es va mantenir com un sobirà nominal sense cap poder, del qual Mahammad era un teòric vassall, però que en la pràctica va quedar com a únic sobirà del territori. Llavors va optar per unificar el Marroc eliminant la decadent dinastia wattàsida a Fes; el primer xoc es va lliurar al i li fou favorable, però es va acordar una treva, que no va trigar a trencar-se i Mahammad va comminar al sultà rival a sotmetre's, cosa que fou refusada. Mahammad va atacar Fes (1545) i fou fet presoner durant dos anys i mentre el seu fill va exercir el govern i va lluitar contra els sadites que van ocupar diverses ciutats de la costa atlàntica. Finalment Ahmad fou alliberat (1547). El 1548 Mahummad va ocupar Meknès, possessió dels marínides. Tot seguit Mahammad va assetjar Fes (1548) i després de mesos de lluita la va ocupar (31 de gener de 1549) posant de fet final a la dinastia wattàsida. El juny de 1550 va enviar als seus fills Mulay Mahummad al-Harran (governador del Sus) i Mulay Abd-al-Kàbir, a conquerir Tlemcen, però aquesta acció no va prosperar al posar-se al-Harran malalt, morint al cap d'uns mesos durant el setge de la ciutat, que fou conquerida el 9 de juny de 1550, però després, pressionats pels turcs, l'exèrcit va tornar cap a Fes. Al-Harran En aquestos moments , oncle del wattàsida Ahmad, que intentava restaurar la dinastia, va arribar a demanar l'ajut de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (3 de setembre de 1550), però no el va obtenir i va haver de refugiar-se a Alger. El 1552 el sultà otomà Solimà el Magnífic va escriure a Mahammad per ajustar les fronteres entre els dos poders al Marroc oriental, però el missatger fou mal rebut per Mahammad. Després de diverses alternatives Abu al-Hasan Abu Hasun Ali ibn Muhammad va aconseguir el suport de l'odjak dels geníssers d'Alger, i va tornar al Marroc amb una força algeriana manada pelr Salah Reis, beglerbegi d'Alger (1552-1556), derrotant a Mahammad a la riba del Ibnnawen, afluent del Sebou (gener de 1554) i va entrar a Fes (abandonada corrent per Mahammad que hi va deixar tots els seus béns) que fou saquejada pels turcs (9 de gener de 1554). Abu Hasun Ali els va haver de pagar les sumes promeses i allunyar-los de la ciutat, i es va quedar sense aquest suport bàsic per la seva empresa. Mahammad va contraatacar; un combat fora de la ciutat fou victoriós per Mahammad, i Abu Hasun Ali es va tancar darrere els murs. El 22 setembre Mahhamd va recuperar la ciutat i va fer presoner a Abu Hasun Ali que fou executat (octubre de 1554); el cap de l'executat fou enviat a Marràqueix. Mahammad va restar a Fes fins a l'inici del mes d'agost de 1555 i després va deixar com a governador al seu fill i hereu Abd-Al·lah al-Ghàlib i va nomenar governador de Meknès a un altre fill, Abd al-Mumin, retornant al Sus. Aspirant a la mina de sal de Taghaza a mig camí entre el colze del Níger i el colze del Draa, va comminar al sobirà de Gao (que dominava la mina) a entregar-la però aquest va enviar dos mil tuaregs en incursió contra el Marroc per mostrar la seva determinació de conservar-la. El 1557 va enviar una expedició a Taghaza que va matar el governador i va saquejar una caravana de sal i el mateix sultà va fer una expedició cap al Sudan (occidental), però es va veure obligat a girar cua. El sultà otomà no li perdonava el tracte del 1552 i va enviar una dotzena de sicaris a matar-lo; els esbirros es van barrejar amb el seguici del sultà, on quasi tots eren turcs i el 23 d'octubre de 1557 el van matar i es van emportar el cap que fou enviat a Constantinoble. El cos fou enterrat a Marràqueix a les tombes sadites, a la sala Lalla Masuda. (ca)
  • Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai at-Tagmadert (arabisch مولاي محمد الشيخ الشريف الحسني, DMG Mūlāy Muḥammad aš-Šaiḫ aš-Šarīf al-Ḥassanī; † 23. Oktober 1557) war Scheich und erster Sultan der Saadier in Marokko (1544–1557). Nach dem Tod von Scheich Abu Abdallah al-Qa'im (1517) übernahm Mohammad ech-Cheikh neben seinem älteren Bruder Ahmed al-Araj die Führung der Saadier im Kampf gegen die Portugiesen. Zunächst wurden mit der Eroberung von Marrakesch (1524) Erfolge gegen die Ouattasiden erzielt. Allerdings kam es im Jahr 1544 zum Bruch zwischen den Brüdern, wobei sich Ahmed al-Araj mit den Ouattasiden unter verbündete. Dennoch konnte sich Mohammad ech-Cheikh in Südmarokko behaupten und gewann mit der Vertreibung der Portugiesen aus Agadir (1541) und anderen Atlantikhäfen hohes Ansehen in der Bevölkerung. Nach der Reorganisation des Heeres nach osmanischem Vorbild gelang ihm 1549 die Eroberung von Fès und der Sturz der Ouattasiden. Zwar konnten diese unter Bou Hassoun mit osmanischer Hilfe im Jahr 1554 nochmals Fès besetzen, doch war mit dem Sieg der Saadier und dem Tod von Bou Hassoun die Herrschaft der Saadier gesichert. Um die Ansprüche der Osmanen abzuwehren, nahm Mohammed ech-Cheikh den Kalifentitel an und verbündete sich mit Spanien. Dieses befand sich zur gleichen Zeit im Kampf gegen die Korsaren von Algier und Tunis. Im Inneren versuchte Mohammed ech-Cheikh den Einfluss der Bruderschaften und der Marabouts einzudämmen. Durch die Organisation eines funktionierenden Steuersystems und den Aufbau eines starken Söldnerheeres wurde die Herrschaft der Saadier weiter abgesichert. Allerdings wurde Mohammed ech-Cheikh am 23. Oktober 1557 durch osmanische Agenten ermordet. Sein Sohn Abdallah al-Galib (1557–1574) trat seine Nachfolge in Marokko an. (de)
  • Mohammed ash-Sheij, cuyo nombre completo era Mawlay (Mulay) Mohammed ash-Sheij ash-Sharif al-Hassani ad-Drawi at-Tagmaderti (1490/1491 – 23 de octubre de 1557) fue el primer sultán de la dinastía saadí que gobernó en Marruecos desde 1544 hasta su muerte en 1557. "Ad-Drawi at-Tagmadert" significa: el hombre del (valle del río) Draa, de Tagmadert. Expulsó a los portugueses de la mayor parte de sus asentamientos atlánticos en Marruecos. También eliminó a los wattásidas y resistió a los otomanos, estableciendo de este modo un gobierno único sobre gran parte del territorio del actual Marruecos. (es)
  • Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai (†1557) est un prince puis roi de la dynastie Saadienne, il est le fils cadet du fondateur de la dynastie, Mohammed al-Mahdî al-Qâ'im bi-'Amr Allah (plus connu sous son surnom d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah, Celui qui exerce la loi de Dieu). Au décès d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah en 1517, son fils aîné Ahmed al-'A`raj lui succède, pendant que Mohammed ech-Cheikh était gouverneur du Sous. (fr)
  • Mawlay Mohammed al-Shaykh al-Sharif al-Hassani (Arabic: محمد الشيخ الشريف الحسني) known as Mohammed al-Shaykh (Arabic: محمد الشيخ) (b. 1490 – d. 23 October 1557) was the first sultan of the Saadian dynasty of Morocco (1544–1557). He was particularly successful in expelling the Portuguese from most of their bases in Morocco. He also eliminated the Wattasids and resisted the Ottomans, thereby establishing a complete rule over Morocco. (en)
  • Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Shaykh al-Mahdī, al-Sharīf al-Ḥassānī al-Drawī al-Tagmadertī (1490 – 23 ottobre 1557), è stato il primo sultano della dinastia sa'diana a riuscire ad imporre la sua autorità su tutto il Maghreb al-Aqsa (attuale Marocco), dal 1544 al 1557. Riuscì ad espellere i Portoghesi dalla maggior parte delle loro basi in Marocco. Sconfisse la dinastia rivale dei Wattasidi di Fès e respinse gli attacchi ottomani. (it)
  • Maulaj Muhammad asz-Szajch asz-Szarif al-Hasani (arab. مولاي محمد الشيخ الشريف الحسني, zm. 1557) – szejk rodu Sadytów w latach 1544-1557 i sułtan Maroka w latach 1549-1557, syn szejka Abu Abdullaha Muhammada al-Kaima. Po śmierci ojca w 1517 roku Muhammad asz-Szajch wraz ze swoim bratem Ahmadem al-Aradżem stanął na czele Sadytów w walce przeciw Portugalczykom, którzy - korzystając ze słabości wattasydzkiej dynastii sułtanów - dążyli do podporządkowania sobie marokańskich portów nad Atlantykiem. Bracia zwrócili się także przeciw samym Wattasydom. W 1524 roku odbili z rąk sułtana miasto Marrakesz, a w 1541 roku Muhammad asz-Szajch wypędził Portugaliczyków z Agadiru, umacniając władzę Sadytów w południowym Maroku i zdobywając sobie uznanie wśród ludu. Marokańskie południe znajdowało się odtąd w rękach Sadytów z Muhammadem asz-Szajchem w Tarudant i Ahmadem al-Aradżem w Marrakeszu. W 1544 roku doszło jednak do poróżnienia się braci i Ahmad al-Aradż sprzymierzył się z Abu Hassunem, stryjem wattasydzkiego sułtana Abu al-Abbasa Ahmada. Muhammad asz-Szajch zdołał jednak - po gruntownej restrukturyzacji armii na wzór osmański i nabyciu broni palnej od holenderskich handlarzy - zająć Fez w 1549 roku i obalić Wattasydów. Zwycięstwem tym wprowadził Sadytów na sułtański tron Maroka. W 1554 roku został na krótko wypędzony z Fezu przez wspieraną osmańskimi siłami koalicję wojsk Abu Hassuna i Ahmada al-Aradża, udało mu się jednak jeszcze w tym samym roku powrócić na tron. Abu Hassun zginął w walkach o Fez i Sadytom nie groziło już widmo powrotu do władzy dynastii wattasydzkiej. Dla powstrzymania dalszej ekspansji Osmanów sułtan Muhammad asz-Szajch zawarł przymierze z Hiszpanią. W zakresie polityki wewnętrznej próbował ograniczyć wpływy bractw islamskich i marabutów. Zdołał jeszcze bardziej umocnić władzę Sadytów poprzez wprowadzenie odpowiedniego systemu podatków i budowę armii najemnej. Mimo to w 1557 roku został zamordowany przez osmańskich agentów. Na marokański tron wstąpił wówczas jego syn Abdullah al-Ghalib. (pl)
  • Maomé Axeique Axarife Alhaçani (em árabe: محمد الشيخ الشريف الحسني; romaniz.: Muhammad ax-Xaikh ax-Xarif al-Hassani; Tagmadarte, região do Drá, em torno de 1490/1491 - Fez, 1557), mais conhecido apenas como Maomé Axeique, foi sultão da dinastia saadiana de Marrocos, que, embora não tenha sido, stricto sensu o seu fundador, foi quem acabou com a dinastia Oatácida. (pt)
  • Молла Мухаммед аш-Шейх аш-Шариф аль-Хассани ал-Дарай ат-Тагмадерт (араб. مولاي محمد الشيخ الشريف‎ , ум. 1557 г.) — шейх и первый султан Марокко (1544—1557) из династии Саадитов. (ru)
  • Мухамма́д аш-Ше́йх (араб. محمد الشيخ‎, Muḥammad aš-Šaiḫ; 1490/1491 — 2 листопада 1557) — шейх і султан Марокко (1549—1557). Емір Суський (1544—1549). Перший представник арабської Саадійської династії на марокканському троні. Син шейха . Батько султанів Абдаллах аль-Галіба, Абда аль-Маліка й Ахмада аль-Мансура. Після смерті батька (1517) разом із братом очолив боротьбу Саадитів проти португальців та марокканської правлячої династії Ваттасидів. Захопив резиденцію останніх в Марракеші, яку передав братові (1524). Розбив війська Ваттасидів у (1527), уклав про поділ Марокко. Невдовзі вступив у конфлікт із братом, який став союзником регентом Алі Абу Хассуном при султані Абу'л-Аббас Ахмаді із Ваттасидської династії (1536). Відступив до Південного Марокко, де звільнив від португальців Агадір (1541) та декілька міст Атлантичного узбережжя. Завдяки цьому здобув авторитет серед місцевих родів та населення. Реорганізував військо за взірцем збройних сил Османської імперії, запровадив найману армію, широко використовував європейську артилерію. Повалив династію Ваттасидів, здобувши їхню столицю Фес (1549); також захопив західно-алжирський Тлемсен, скинувши місцевого султана (1549). Вів війну проти ваттасидсько-османського союзу, внаслідок чого тимчасово втратив Фес (1554). Після закінчення війни мав напружені відносини з Османами. Уклав союз із Кастильською Короною, що опиралася туркам в Середземномор'ї. Загинув від рук османських шпигунів-убивць, яких перед тим прийняв до свого війська. Похований в . Його наступником став син Абдаллах аль-Галіб. Також — Мухамма́д I. (uk)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1557-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1549-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:spouse
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • 3rd Ruler ofSaadi Dynasty (en)
dbo:wikiPageID
  • 7957446 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 11002 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1115310665 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:burialDate
  • 1557 (xsd:integer)
dbp:burialPlace
dbp:deathDate
  • 1557-10-23 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:eraDates
  • (en)
dbp:father
dbp:fullName
  • Muhammad al-Shaykh bin Abu Abdallah al-Qaim (en)
dbp:house
dbp:houseType
  • Dynasty (en)
dbp:issue
dbp:name
  • Mohammed al-Shaykh (en)
  • محمد الشيخ (en)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 1544 (xsd:integer)
  • 1549 (xsd:integer)
dbp:religion
dbp:spouse
  • dbr:Lalla_Masuda
  • Sayyida Rabia Al-Sâadiya of Tidsi (en)
  • Lalla Sahâba el-Rehmânia (en)
  • Princess Lalla Halou al-Wattāsi (en)
dbp:succession
dbp:successor
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1544 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • محمد الشيخ بن هو محمد بن عبد الرحمن بن علي بن مخلوف بن زيدان السعدي الحسني سلطان الدولة السعدية حكم ما بين سنتي 1540 و1557 وفي عهده قضى على الوطاسيين بالمغرب سنة 1554 قام بعدها بتوطيد دعائم ملكه وامن البلاد واستولى على تلمسان (ar)
  • Mohammed ash-Sheij, cuyo nombre completo era Mawlay (Mulay) Mohammed ash-Sheij ash-Sharif al-Hassani ad-Drawi at-Tagmaderti (1490/1491 – 23 de octubre de 1557) fue el primer sultán de la dinastía saadí que gobernó en Marruecos desde 1544 hasta su muerte en 1557. "Ad-Drawi at-Tagmadert" significa: el hombre del (valle del río) Draa, de Tagmadert. Expulsó a los portugueses de la mayor parte de sus asentamientos atlánticos en Marruecos. También eliminó a los wattásidas y resistió a los otomanos, estableciendo de este modo un gobierno único sobre gran parte del territorio del actual Marruecos. (es)
  • Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai (†1557) est un prince puis roi de la dynastie Saadienne, il est le fils cadet du fondateur de la dynastie, Mohammed al-Mahdî al-Qâ'im bi-'Amr Allah (plus connu sous son surnom d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah, Celui qui exerce la loi de Dieu). Au décès d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah en 1517, son fils aîné Ahmed al-'A`raj lui succède, pendant que Mohammed ech-Cheikh était gouverneur du Sous. (fr)
  • Mawlay Mohammed al-Shaykh al-Sharif al-Hassani (Arabic: محمد الشيخ الشريف الحسني) known as Mohammed al-Shaykh (Arabic: محمد الشيخ) (b. 1490 – d. 23 October 1557) was the first sultan of the Saadian dynasty of Morocco (1544–1557). He was particularly successful in expelling the Portuguese from most of their bases in Morocco. He also eliminated the Wattasids and resisted the Ottomans, thereby establishing a complete rule over Morocco. (en)
  • Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Shaykh al-Mahdī, al-Sharīf al-Ḥassānī al-Drawī al-Tagmadertī (1490 – 23 ottobre 1557), è stato il primo sultano della dinastia sa'diana a riuscire ad imporre la sua autorità su tutto il Maghreb al-Aqsa (attuale Marocco), dal 1544 al 1557. Riuscì ad espellere i Portoghesi dalla maggior parte delle loro basi in Marocco. Sconfisse la dinastia rivale dei Wattasidi di Fès e respinse gli attacchi ottomani. (it)
  • Maomé Axeique Axarife Alhaçani (em árabe: محمد الشيخ الشريف الحسني; romaniz.: Muhammad ax-Xaikh ax-Xarif al-Hassani; Tagmadarte, região do Drá, em torno de 1490/1491 - Fez, 1557), mais conhecido apenas como Maomé Axeique, foi sultão da dinastia saadiana de Marrocos, que, embora não tenha sido, stricto sensu o seu fundador, foi quem acabou com a dinastia Oatácida. (pt)
  • Молла Мухаммед аш-Шейх аш-Шариф аль-Хассани ал-Дарай ат-Тагмадерт (араб. مولاي محمد الشيخ الشريف‎ , ум. 1557 г.) — шейх и первый султан Марокко (1544—1557) из династии Саадитов. (ru)
  • Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad al-Mahdí al-Imam, anomenat també Mahàmmad aix-Xaykh i de malnom Amghar, que en amazic vol dir ‘el Vell' , fou sultà de la dinastia sadita (Mahàmmad I). El sultà otomà no li perdonava el tracte del 1552 i va enviar una dotzena de sicaris a matar-lo; els esbirros es van barrejar amb el seguici del sultà, on quasi tots eren turcs i el 23 d'octubre de 1557 el van matar i es van emportar el cap que fou enviat a Constantinoble. El cos fou enterrat a Marràqueix a les tombes sadites, a la sala Lalla Masuda. (ca)
  • Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai at-Tagmadert (arabisch مولاي محمد الشيخ الشريف الحسني, DMG Mūlāy Muḥammad aš-Šaiḫ aš-Šarīf al-Ḥassanī; † 23. Oktober 1557) war Scheich und erster Sultan der Saadier in Marokko (1544–1557). Nach dem Tod von Scheich Abu Abdallah al-Qa'im (1517) übernahm Mohammad ech-Cheikh neben seinem älteren Bruder Ahmed al-Araj die Führung der Saadier im Kampf gegen die Portugiesen. Zunächst wurden mit der Eroberung von Marrakesch (1524) Erfolge gegen die Ouattasiden erzielt. (de)
  • Maulaj Muhammad asz-Szajch asz-Szarif al-Hasani (arab. مولاي محمد الشيخ الشريف الحسني, zm. 1557) – szejk rodu Sadytów w latach 1544-1557 i sułtan Maroka w latach 1549-1557, syn szejka Abu Abdullaha Muhammada al-Kaima. (pl)
  • Мухамма́д аш-Ше́йх (араб. محمد الشيخ‎, Muḥammad aš-Šaiḫ; 1490/1491 — 2 листопада 1557) — шейх і султан Марокко (1549—1557). Емір Суський (1544—1549). Перший представник арабської Саадійської династії на марокканському троні. Син шейха . Батько султанів Абдаллах аль-Галіба, Абда аль-Маліка й Ахмада аль-Мансура. Після смерті батька (1517) разом із братом очолив боротьбу Саадитів проти португальців та марокканської правлячої династії Ваттасидів. Захопив резиденцію останніх в Марракеші, яку передав братові (1524). Розбив війська Ваттасидів у (1527), уклав про поділ Марокко. Невдовзі вступив у конфлікт із братом, який став союзником регентом Алі Абу Хассуном при султані Абу'л-Аббас Ахмаді із Ваттасидської династії (1536). Відступив до Південного Марокко, де звільнив від португальців Агадір ( (uk)
rdfs:label
  • محمد الشيخ (ar)
  • Mahàmmad aix-Xaykh (ca)
  • Mohammed ech-Cheikh (de)
  • Mohammed ash-Sheikh (es)
  • Muhammad al-Shaykh (it)
  • Mohammed ech-Cheikh (fr)
  • Mohammed al-Shaykh (en)
  • Muhammad asz-Szajch (pl)
  • Maomé Xeique (pt)
  • Мохаммед аш-Шейх (ru)
  • Мухаммад аш-Шейх (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Mohammed al-Shaykh (en)
  • محمد الشيخ (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:predecessor of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License