An Entity of Type: ArtForm105841151, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Modern architecture, or modernist architecture, was an architectural movement or architectural style based upon new and innovative technologies of construction, particularly the use of glass, steel, and reinforced concrete; the idea that form should follow function (functionalism); an embrace of minimalism; and a rejection of ornament. It emerged in the first half of the 20th century and became dominant after World War II until the 1980s, when it was gradually replaced as the principal style for institutional and corporate buildings by postmodern architecture.

Property Value
dbo:abstract
  • L'arquitectura moderna és un terme molt ample que designa el conjunt de corrents o estils de l'arquitectura que s'han desenvolupat al llarg del segle xx a tot el món. L'arquitectura moderna s'ha caracteritzat per la simplificació de les formes, l'absència d'ornament, i la renúncia conscient a la composició acadèmica clàssica, la qual fou substituïda per una estètica amb referència a les diverses tendències de l'art modern com el cubisme, l'expressionisme, el neoplasticisme, el futurisme i altres; però és sobretot, l'ús dels nous materials com el ferro i el formigó armat i l'aplicació de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana. Les característiques de l'arquitectura moderna van ser descrites per l'arquitecte Bruno Taut en el seu Llibre «Die neue baukunst in Europa und Amerika» («La nova arquitectura d'Europa i Amèrica»), Stuttgart, 1929 amb els següents enunciats: * La primera exigència de cada edifici és assolir la millor utilitat possible. * Els materials i el emprats han d'estar completament subordinats a aquesta exigència primària. * La bellesa consisteix en la relació directa entre l'edifici i la finalitat, en l'ús racional dels materials i en l'elegància del sistema constructiu. * L'estètica de la nova arquitectura no reconeix cap separació entre façana i , entre carrer o pati, entre davant o darrere. Cap detall val per ell mateix, sinó com a part necessària del conjunt. No creiem que una cosa tingui un aspecte lleig i, malgrat tot, funcioni bé. El que funciona bé, és bell. * De la mateixa manera que les parts, en les seves relacions recíproques expressen la unitat de l'edifici, també la casa es relaciona amb els edificis que l'envolten. La casa és el producte d'una disposició col·lectiva i social. La repetició no s'ha de considerar com un inconvenient que s'hagi d'evitar, sinó que, al contrari, constitueix el mitjà més important d'expressió artística. A exigències uniformes, edificis uniformes. La singularitat resta reservada per a les exigències singulars, és a dir, sobretot pels edificis d'importància general i social. L'Arquitectura del Moviment Modern és un concepte propi de la crítica i de la historiografia de l'arquitectura moderna, té un significat històric i conceptual més ample que els períodes de l'arquitectura racionalista o de l', ja que comprèn tots els corrents, moviments i tendències que des de mitjans del segle xix tendeixen a la renovació de les característiques, dels propòsits i dels principis de l'arquitectura. L'arquitectura moderna sorgeix a partir dels canvis tècnics, socials i culturals vinculats a la revolució industrial. Els teòrics del Moviment Modern cerquen les arrels històriques de l'arquitectura moderna en un ample preludi, una etapa a cavall dels segles xviii i xix, en la qual diferents sectors culturals o de l'activitat econòmica i de la vida política i social comencen a copsar i a definir les conseqüències constructives i urbanístiques de la revolució industrial. En avançar el segle xix, una sèrie d'innovacions i propostes en diferents camps relacionats, entre d'altres amb la construcció, l'administració pública i la indústria conflueixen en l'exigència de la seva mútua integració. L'arquitectura moderna neix a la dècada dels 1860 a Anglaterra, quan William Morris impulsa el moviment dels «Arts and Crafts», com a reacció contra el mal gust que domina la producció en massa d'objectes per part de la indústria, propugnant el retorn als oficis i al medievalisme gòtic en l'arquitectura. Morris va escriure: En paral·lel, les teories higienistes juntament amb els moviments del «socialisme utòpic» senten els fonaments de la urbanística moderna. Amb el canvi de segle, un nou estil en l'arquitectura i el disseny triomfa a Europa, és «l'Art Nouveau», també anomenat «Liberty», «Sezession», «Jugendstil», «Modernisme», etc., que fou un estil que es contraposà, però no arribà a imposar-se, a l'academicisme imperant. L'«Art Nouveau» trenca amb els esquemes acadèmics tot imposant l'ús del ferro en l'arquitectura. Fins llavors, el ferro fou un material associat a les construccions dels enginyers que varen tenir un gran èxit amb la Torre Eiffel i la de l'Exposició Universal de París (1889). L'«Art Nouveau» doblega i entortolliga el ferro en cintes primes que fan tota mena de formes o figuracions i el posa en les sales de les cases i en les façanes dels edificis com la «» de Brussel·les obra de l'arquitecte Victor Horta. La història de l'arquitectura moderna registra la transició d'alguns arquitectes representatius de l'«Art Nouveau», com Henry van de Velde, així com altres de la «Seccession» vienesa com Josef Hoffmann vers les posicions pròximes a les de l'arquitecte austríac Adolf Loos amb la qual cosa s'inicia una nova etapa, l'arquitectura moderna, un estil nou que trenca amb tot el que hi ha. El primer període de l'arquitectura moderna s'inicia en els anys immediatament anteriors a la Primera guerra mundial quan l'experiència del moviment «Arts and Crafts» va ser recollida i reelaborada en el moviment del «» a Alemanya al qual s'adhereixen Hoffmann i van de Velde, aquest últim va ser el primer director de l'escola Bauhaus a la ciutat de Weimar. Walter Gropius, un dels arquitectes del «Werkbund» va dirigir, la Bauhaus a partir del 1919 primer a Weimar i posteriorment a Dessau. La segona etapa de l'arquitectura moderna, l'arquitectura racionalista, comença en aquells anys de la postguerra i s'estendrà per Europa fins a la Segona guerra mundial. Els arquitectes compromesos amb el moviment le Corbusier, Mies van der Rohe, Alvar Aalto i el mateix Walter Gropius, juntament amb altres entre els quals hi ha els arquitectes catalans del GATCPAC, funden els congressos internacionals d'arquitectura moderna (CIAM) per difondre'n els principis i les experiències. A l'altre costat de l'Atlàntic, des de mitjans del segle xix se succeeixen les innovacions en els camps de la construcció i l'urbanisme que protagonitzen la industrialització i l'ocupació del territori sota l'empenta d'un capitalisme sense concessions. La colonització de la , l'expansió de la indústria així com l'acollida massiva d'ingents onades d'immigrants, són la base d'una pròpia dels Estats Units d'Amèrica. Un nou i revolucionari sistema de construcció, la «», concebuda perquè qualsevol pugui construir-se la pròpia casa amb poc utillatge, subministrà la tecnologia necessària per colonitzar «l'Oest» als «pioners». Però no tot és liberalisme als EUA, car fou a la ciutat de Nova York on l'urbanista Frederick L. Olmsted projecta el Central Park a l'illa de Manhattan, traient a l' una gran extensió de terrenys. Olmsted projectà també el sistema de de la ciutat de Boston. Amb els que s'arrengleren al llarg del riu Missouri o del llac Michigan s'inicià el desenvolupament de la construcció en alçada amb i que culminarà en els gratacels de «l'Escola de Chicago», els quals desenvolupen una nova tipologia d' o . Simultàniament es desenvolupa una arquitectura residencial per a les classes mitjanes feta amb fusta i pedra, derivada de la «balloon frame», la qual constitueix el preludi de les « (cases de la pradera)» de l'arquitecte Frank Lloyd Wright. En mig d'aquesta sèrie innovadora, l'arquitecte nord-americà Louis Henri Sullivan, amb estudi a Chicago on s'inicià Wright, reflexionà sobre llur propi treball i escrigué la famosa cita «form follows function (la forma segueix la funció)» que es convertirà, al llarg del segle xx, en el crit de combat i el lema de la nova arquitectura. El moviment modern continua durant la segona postguerra desenvolupant-se a Europa a cavall de les tasques de reconstrucció. En el pla teòric, les aportacions de l'anomenada , una tendència inspirada en l'obra de l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright amb Alvar Aalto i Arne Jacobsen com a representants destacats, s'oposaven a l'anomenat «Estil Internacional» inspirat en l'obra de le Corbusier que postulava una ortodòxia «funcionalista» segons la «Carta d'Atenes» (i la famosa cita de Louis Henri Sullivan) així com l'absoluta puresa de la composició i els detalls la qual cosa, a la vegada, s'inspirava en l'obra de Mies. La cita de , a l'inici d'aquest article, constitueix una síntesi teòrica de l'«Estil Internacional», que tingué una molt ampla difusió als Estats Units, Europa i Amèrica del Sud. El moviment modern entrà en crisi a finals dels anys 50 del segle xx, quan es formulen una sèrie de crítiques molt severes als excessos de l'«Estil Internacional» i a l'urbanisme derivat de la «Carta d'Atenes». Un conjunt de tendències que s'auto reivindiquen com a continuadores del Moviment Modern protagonitzen l'arquitectura, des dels anys 60 fins a l'actualitat. (ca)
  • Moderní architektura je termín užívaný pro mnoho stavitelských stylů s podobnými charakteristikami – na prvním místě jde o zjednodušení forem a eliminaci . Tento sloh byl vytvořen na počátku 20. století. Moderní architekturu přijalo mnoho vlivných architektů a teoretiků architektury, ačkoliv v první polovině 20. století bylo postaveno pouze málo „moderních budov“. Získala popularitu až po 2. světové válce a stala se na tři desetiletí dominujícím architektonickým stylem pro budovy institucí a firem. Přesné charakteristiky a původy moderní architektury jsou stále otevřené k interpretaci a diskusi. (cs)
  • العمارة الحديثة (بالإنجليزية: Modern Architecture) هي فترة معمارية ذات اتجاه يضم مجموعة من المدارس والأساليب المعمارية التي لها خصائص متشابهة، والتي تشترك في المقام الأول بتبسيط الأشكال ونبذ الزخرفة. اشتهر بها كثير من معماريي القرن العشرين المعروفين، ولكن كان عدد المباني الحديثة قليل جدا في الفترات الأولى من هذا القرن.أصبحت مبانيها مهيمنة على الطراز المعماري لمباني المؤسسات والشركات لثلاثة عقود. يضم اتجاه العمارة الحديثة، عدة مدارس هي: مدرسة عمارة الحداثة Modernism (حوالي 1890-1945) ومدرسة الحداثة المتأخرة Late Modernism (بين 1945-1980) ومدرسة ما بعد الحداثة Post Modernism (بدأت منذ 1980) ومدرسة الحداثة الجديدة New Modernism.يشار بالذكر إلى انه لا تزال خصائص واصول العمارة الحديثة عرضة للتأويل والنقاش. (ar)
  • Moderne bezeichnet in der Geschichte der Architektur eine nicht allgemein abzugrenzende Architekturepoche. In Fachkreisen meint man mit dem Begriff Modernismus die vor allem durch den Internationalen Stil verbreitete weltweit uniforme Formensprache. Dies geschieht meist in Abgrenzung von der klassischen Architektur nach Vitruv und der regional geprägten traditionellen Bauweise. Ebenso werden die Tendenzen seit der Revolutionsarchitektur und dem Klassizismus in der Zeit um 1800 als Moderne bezeichnet, wie auch die jeweils jüngsten und zeitgenössischen Strömungen, weshalb nur im jeweiligen Kontext erkennbar wird, welcher Begriff gemeint ist. So können auch die Postmoderne oder der heutige Neohistorismus als modern bezeichnet werden, abhängig vom Zusammenhang. Heute geht man allgemein davon aus, dass sich Ansätze modernistischer Architektur mit der Arts-and-Crafts-Bewegung in Großbritannien gegen Mitte des 19. Jahrhunderts und durch Jugendstil, Modernisme und Art déco zur Jahrhundertwende europaweit vorbereiteten und im Deutschen Werkbund erste Theorien entwickelt und Experimente durchgeführt wurden. Der eigentliche Modernismus begann dann nach dem Ersten Weltkrieg 1918 und schließt verschiedene Strömungen ein, die sich oft nicht eindeutig voneinander abgrenzen lassen: Grob chronologisch lassen sie sich folgendermaßen anordnen: Expressionismus, Bauhaus, Neues Bauen, Neue Sachlichkeit, Internationaler Stil, Konstruktivismus, Funktionalismus. Seit dem Ende des Zweiten Weltkriegs kam die Nachkriegsmoderne hinzu, innerhalb derer sich etwa der Brutalismus und der Strukturalismus abgrenzen lassen. Gemeinsames Merkmal vieler Werke dieser Epochen ist die Ausführung als Solitärbauten oder gleichförmige Gebäudegruppen, im Wohnungsbau auch als aufgelockerte Siedlungen, im Gegensatz zur sonst üblichen geschlossenen Bauweise (häufig Blockrandbebauung). Mit Postmoderne und Dekonstruktivismus, Organischer Architektur und anderen Strömungen wie dem New Urbanism findet ab den 1960er und 1970er Jahren eine Abwechslung von der Formensprache modernistischer Strömungen statt. (de)
  • Moderna arĥitekturo estas arĥitekturo, kiu unuigas plurajn tendencojn ekestintajn en la unuaj jardekoj de la 20-a jarcento, kiuj markas rompiĝon kun la tradicia aranĝo de spacoj, kunmetoformoj kaj estetikoj. Ĝiaj ideoj transpaŝis la arĥitekturan kampon influante la arton kaj fasonadon. Inter la plej gravaj movadoj en la , kiuj pli-malpli rekte influis la tutan arkitekturon kaj urboplanadon de la 20-a jarcento, estas memoritaj kiel Mastroj de la Movado Le Corbusier , Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, sed ankaŭ la italoj , , , . En Germanujo, kie ĝi nomiĝis Neues Bauen (nova konstruado), ĝi krome koncernis la urban desegnadon en la tempo antaŭ la Unua Mondmilito ĝis en la tempo de la Vajmara Respubliko (1918 ĝis 1933). Ĝi estas en rilato kun la samtempe evolua movado De Stijl (la stilo) en Nederlando kaj kun la postuloj de Bauhaus. Liga konekto ankaŭ ekzistas kun la arĥitektura stilo nova objektivismo. La nomon Neues Bauen stampis arĥitekto Erwin Anton Gutkind per la titolo de sia faklibro aperinta en 1919 Neues Bauen. Grundlagen zur praktischen Siedlungstätigkeit (Nova konstrado. Fundamentoj por praktika koloniokonstruo). Esprimisma arkitekturo estas preskaŭ nure germana aperaĵo, kiu produktis en la jaroj post la Unua Mondmilito ĝis la fino de la 1920-aj jaroj plej diversajn konstruaĵojn. Celo de moderna arhitekturo estis, disvolvi per raciigo kaj tipigo, uzado de novaj materialoj same kiel per sobra-simpla internoekipaĵo tute novan formon de konstruado, je kiu sociala respondeco (suno, aero kaj lumo kontraŭ luokazernoj, postkortoj kaj plenŝtopitaj cambroj) akiris ĉefan gravecon. Tiel ekestis multnombro da loĝokolonioj, kiujn ofte survojigis urboj kun socialdemokratiaj plimultoj en siaj urboparlamentoj. (eo)
  • Modern architecture, or modernist architecture, was an architectural movement or architectural style based upon new and innovative technologies of construction, particularly the use of glass, steel, and reinforced concrete; the idea that form should follow function (functionalism); an embrace of minimalism; and a rejection of ornament. It emerged in the first half of the 20th century and became dominant after World War II until the 1980s, when it was gradually replaced as the principal style for institutional and corporate buildings by postmodern architecture. (en)
  • L'architecture moderne ou mouvement moderne naît du passage progressif de la campagne à la ville dans un contexte de changements techniques, sociaux et culturels liés à la révolution industrielle. Les conséquences se font sentir dans la construction et l'urbanisme entre la fin du XVIIIe siècle et le début du XIXe siècle et plus précisément dans l'après guerre après Waterloo. Puis une ligne cohérente de pensée se produit pour la première fois en Angleterre avec William Morris en 1860 mais le point crucial du processus qui met la théorie et la pratique face à la réalité est atteint par Walter Gropius en 1919 quand il ouvre le Bauhaus de Weimar. C'est à ce moment que l'on peut parler au sens strict du terme de mouvement moderne. Avant cette date, les expériences de William Morris et le mouvement Arts & Crafts, Victor Horta, Otto Wagner et l'Art nouveau, Josef Hoffmann et le Wiener Werkstätte, Hendrik Petrus Berlage et l'École d'Amsterdam, Adolf Loos et le Neues Bauen, Louis Sullivan et l'École de Chicago, Tony Garnier, Auguste Perret pour la cité industrielle et l'emploi du béton armé, Erich Mendelsohn et l'architecture expressionniste, Frank Lloyd Wright et la Prairie School apportent des encouragements utiles et rendent la formation du mouvement moderne possible. L'action novatrice des architectes d'avant-garde commence à partir de 1890, et à partir de 1912 est étroitement liée à celle des artistes comme Raymond Duchamp-Villon et le cubisme, Piet Mondrian, Theo van Doesburg, le groupe De Stijl et le néoplasticisme, l'œuvre de Paul Klee enseignant du Bauhaus. Les principaux créateurs généralement reconnus sont Le Corbusier en France, Walter Gropius et Ludwig Mies van der Rohe en Allemagne tous deux directeurs du Bauhaus, école d’architecture et d’arts appliqués fortement tournée vers les techniques industrielles déjà initiées avec le Deutscher Werkbund en 1907 avec Peter Behrens. Arne Jacobsen, Gio Ponti , Gualtiero Galmanini, Franco Albini, Frank Lloyd Wright, Kenzō Tange, Jacob Bakema, Constantin Melnikov, Erich Mendelsohn, Rudolf Schindler, Richard Neutra, Gerrit Rietveld, Bruno Taut, Gunnar Asplund, Oscar Niemeyer et Alvar Aalto sont les principaux architectes de ce mouvement moderne qui a révolutionné la vision sociale et les formes architecturales, tenté de réconcilier industrialisme, société et nature en proposant des prototypes d'habitats collectifs et des plans idéaux de villes entières. Dans les années 1960 il s'est diffusé dans le monde entier mais en perdant ses caractéristiques et voit sa vocation progressiste contestée. (fr)
  • Arsitektur modern atau arsitektur modernis adalah sebuah istilah yang ditujukan untuk sekelompok gaya arsitektur yang muncul pada paruh pertama abad ke-20 dan menjadi dominan setelah Perang Dunia II. Ini berdasarkan pada teknologi pembangunan baru, terutama penggunaan kaca, baja dan beton; dan setelah penolakan dari gaya Beaux-Arts dan arsitektur neoklasik tradisional yang menjadi populer pada abad ke-19. Di antara gerakan terpenting dalam , yang kurang lebih secara langsung memengaruhi semua arsitektur dan perencanaan kota abad ke-20, dikenang sebagai Master of the Movement Le Corbusier , Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, tetapi juga orang Italia , , , . (in)
  • ( 이 문서는 근대 건축 운동에 관한 것입니다. 오늘날의 건축 일반에 대해서는 현대 건축 문서를 참고하십시오.) 근대 건축(近代建築, Modern Architecture) 혹은 모더니즘 건축은 19세기 이전의 전통적인 건축 양식을 비판하고 시민 혁명과 산업 혁명 이후의 사회의 현실에 맞는 건축을 만들려는 근대 건축 운동이다. 매우 지배적인 운동이나, 구체적인 범위나 정의는 다양하다. 그 형태에 있어서 수많은 세부적인 운동, 디자인 학파, 건축 양식을 취할 수 있으며 이들은 서로 견제하기도 하고 함께 분류되기를 거부하기도 한다. 모더니즘 사상은 20세기 근대 건축의 중심적인 테마이다. 1차대전 이후 유럽에서, 2차 대전 이후 급격히 전세계적 인기를 얻은 모더니즘 건축은, 많은 건축가와 건축 교육자들에게 채택되어 21세기까지 지배적인 건축양식의 위치를 지켰다. 모더니즘에 대한 반동으로 사조가 탄생하였으며, 포스트모더니즘에 대한 반동으로 이 태어났다. 근대 건축 역사에 있어 중요한 건축가로는 루트비히 미스 반 데어 로에, 르 코르뷔지에, 발터 그로피우스, , 프랭크 로이드 라이트 등이 있다. (ko)
  • Il Movimento Moderno nella storia dell'architettura fu un periodo collocato tra le due guerre mondiali, teso al rinnovamento dei caratteri, della progettazione e dei principi dell'architettura, dell'urbanistica e del design. Ne furono protagonisti quegli architetti che improntarono i loro progetti a criteri di funzionalità ed a nuovi concetti estetici. Tra i più importanti movimenti della storia dell'architettura, che ha influenzato più o meno direttamente tutta l'architettura e l'urbanistica del XX secolo, vengono ricordati come Maestri del Movimento Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, ma anche gli italiani Giovanni Michelucci, Gio Ponti, Gualtiero Galmanini, Franco Albini. Il movimento si identificò nel momento della sua massima espressione, negli anni venti e trenta del XX secolo. Un impulso determinante al movimento fu dato dai CIAM, promossi da Le Corbusier, che erano dei congressi internazionali dove vennero elaborate molte delle teorie e principi che furono poi applicati nelle varie discipline. A questo movimento appartengono De Stijl ("Lo Stile", in lingua olandese), il Bauhaus, il Costruttivismo, il Razionalismo italiano; nel 1936 fu coniato negli USA il termine International Style, con il quale spesso viene denominato tutto il movimento. (it)
  • モダニズム建築(モダニズムけんちく、英: Modern Architecture)または近代建築(きんだいけんちく)は、機能的、合理的な造形理念に基づく建築である。産業革命以降の工業化社会を背景として19世紀末から新しい建築を求めるさまざまな試行錯誤が各国で行われ、1920年代に機能主義、合理主義の建築として成立した。19世紀以前の(歴史的な意匠)を否定し、工業生産による材料(鉄・コンクリート、ガラス)を用いて、それらの材料に特有の構造、表現をもつ。 20世紀のすべての建築と都市計画に多かれ少なかれ直接影響を与えたにおける最も重要な運動の中で、ル・コルビュジエ運動の巨匠として記憶されています。 ルートヴィヒ・ミース・ファン・デル・ローエ、ヴァルター・グロピウス、フランク・ロイド・ライト、アルヴァ・アアルト、イタリア人、、 、。 グロピウスのバウハウス校舎(1926年)、ミース・ファン・デル・ローエのバルセロナ・パビリオン(1929年)、ル・コルビュジエのサヴォア邸(1931年)などが代表的な作品である。 (ja)
  • Modernizm – ogólne określenie prądów w architekturze światowej rozwijających się w latach ok. 1910–1980, zakładających całkowite odejście nie tylko od stylów historycznych, ale również od wszelkiej stylizacji. Architektura modernistyczna opierała się w założeniu na nowej metodzie twórczej, wywodzącej formę, funkcję i konstrukcję budynku niemal wyłącznie z istniejących uwarunkowań materialnych. Wśród najważniejszych ruchów w , które mniej lub bardziej bezpośrednio wpłynęły na całą architekturę i urbanistykę , zapamiętani są jako Mistrzowie Ruchu Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, ale także Włosi , Gio Ponti, , Franco Albini. (pl)
  • Arquitetura moderna (ou movimento moderno) é uma designação genérica para o conjunto de movimentos e escolas arquitetônicas que vieram a caracterizar a arquitetura produzida durante grande parte do século XX, inserida no contexto artístico e cultural do modernismo. O termo modernismo é, no entanto, uma referência genérica que não traduz diferenças importantes entre arquitetos de uma mesma época. Não há um ideário moderno único. Suas características podem ser encontradas em origens diversas como a Bauhaus na Alemanha, em Le Corbusier na França, em Frank Lloyd Wright nos Estados Unidos ou nos construtivistas russos, alguns ligados à escola Vuthemas, entre muitos outros. Estas fontes tão diversas encontraram nos CIAM (Congresso Internacional de Arquitetura Moderna) um instrumento de convergência, produzindo um ideário de aparência homogênea resultando no estabelecimento de alguns pontos comuns. Para os principais historiadores da arquitetura (como Leonardo Benevolo, Nikolaus Pevsner e Kenneth Frampton), a arquitetura moderna nasce em um contexto de mudanças técnicas, sociais e culturais ligadas à revolução industrial e à transição gradual do campo para a cidade. As consequências dessas transformações já eram sentidas no planejamento e na construção de cidades entre o final do século XVIII e o início do século XIX e a primeira ocorrência de uma linha coerente de pensamento foi em 1860 na Inglaterra com William Morris. Entretanto, o ponto crucial do processo de desenvolvimento da arquitetura moderna foi alcançado a partir de 1919, quando Walter Gropius funda a Bauhaus em Weimar, na Alemanha (em sentido estrito, é a partir desse momento que podemos falar do termo movimento moderno). Antes dessa data, uma série de experiências incentivou e tornou possível a formação do movimento moderno: William Morris e o movimento Arts & Crafts; Victor Horta, Otto Wagner e o Art Nouveau; Josef Hoffmann e a Wiener Werkstätte; Hendrik Petrus Berlage e a Escola de Amsterdã; Adolf Loos e o racionalismo; Louis Sullivan e a Escola de Chicago; Tony Garnier e Auguste Perret e o uso de concreto armado; Erich Mendelsohn e a arquitetura expressionista; Frank Lloyd Wright e a Prairie School. A ação inovadora desses arquitetos de vanguarda começou em 1890 e, desde a década de 1910, esteve intimamente ligada a correntes artísticas como o cubismo e o neoplasticismo. Os arquitetos geralmente referidos como mestres do movimento moderno são Le Corbusier na França e Walter Gropius e Ludwig Mies van der Rohe na Alemanha. Os dois últimos foram diretores da Bauhaus, uma escola de arquitetura e artes aplicadas fortemente orientada para técnicas industriais já iniciadas na Deutscher Werkbund em 1907 com Peter Behrens. Além deles, Arne Jacobsen, Kenzō Tange, Jacob Bakema, Constantin Melnikov, Erich Mendelsohn, Rudolf Schindler, Richard Neutra, Gerrit Rietveld, Bruno Taut, Gunnar Asplund, Oscar Niemeyer e Alvar Aalto são os principais arquitetos do movimento. Sua atuação revolucionou as formas arquitetônicas e tentou conciliar industrialismo, sociedade e natureza na proposição de moradias coletivas e planos ideais para cidades inteiras. Nos anos 1960, a arquitetura moderna espalhou-se pelo mundo, perdendo algumas de suas características e tendo questionada sua vocação progressista. (pt)
  • Архитектурный модернизм (фр. modernisme, от фр. moderne — новейший, современный; «англ. modern» — современный, новый) — движение в архитектуре XX века, переломное по содержанию, связанное с решительным обновлением форм и конструкций, отказом от художественных стилей прошлого. Охватывает период с начала 1900-х годов и по 1960-е годы, когда в архитектуре стран Западной Европы и США возникли новые тенденции искусства постмодернизма. В специальной литературе термину «архитектурный модернизм» соответствуют английские термины «modern architecture», «modern movement» или же просто «modern», используемые в том же контексте. Выражение «модернизм» употребляется иногда в качестве синонима понятия «современная архитектура». Наиболее известные имена архитекторов, чье творчество стало определяющим в архитектуре модерна это Ле Корбюзье, Людвиг Мис ван дер Роэ, Вальтер Гропиус, Фрэнк Ллойд Райт, Алвар Аалто, Джованни Микелуччи, Джио Понти, Гуальтьеро Гальманини, Франко Альбини.Рихард Нойтра, Алвар Аалто, Оскар Нимейер. Архитектурный модернизм включает такие архитектурные течения первой половины XX века, как европейский конструктивизм (1910-1920-е годы), функционализм 1920—1930-х годов, и рационализм в 1920-х годах СССР, движение «Баухаус» в Германии, интернациональный стиль 1930-1950-х годов в Германии и США, брутализм, советский модернизм, органическая архитектура. (ru)
  • Modernism är en rörelse inom arkitektur som uppkom på 1920-talet med CIAM (Congrès Internationaux d'Architecture Moderne) som språkrör. Denna ideologi var dominerande inom arkitektur och stadsplanering under större delen av 1900-talet. Rörelsen omfattar ett flertal olika stilar, bland annat funktionalism, brutalism och high tech-arkitektur. Modernismen karakteriseras av en avskalad och geometriskt enkel arkitektur, utan ornament då det är konstruktionen i sin helhet som står för det arkitektoniska och konstnärliga utformningen. Rörelsen uppkom i Europa i efterdyningarna av första världskriget, då man ansåg att det behövdes en ny stilinriktning för den nya värld som måste byggas upp. Detta tankesätt kombinerades dessutom med ett ökat industriellt byggande vid denna tidpunkt. Den modernistiska rörelsen har däremot rötter längre tillbaka, till exempel i 1800-talets ingenjörsarkitektur, amerikanen Louis Sullivans skyskrapearkitektur och de avantgardistiska stilarna i början av 1900-talet, till exempel futurism och konstruktivism. Den "nya sakligheten", eller funktionalismen, kom att dominera rörelsen före andra världskriget och det var Weimarrepublikens Tyskland som blev utvecklingens centrum, till stor del genom Bauhausskolan i Dessau. Den stora internationella spridningen av modernismen skedde efter andra världskriget, då rörelsen till stor del kom att dominera arkitekturen. Samtidigt hade stilyttringarna ändrats och fick till exempel uttryck genom dels mer grova former i form av beton brut-arkitektur och brutalismens obehandlade fasadmaterial å ena sidan och high tech-arkitekturens lätta, ofta uppglasade konstruktioner å andra. På 1960- och 1970-talen kom modernismen att kritiserats hårt av den postmodernistiska rörelsen, som präglades av eklekticism och inrymde vissa element av mer klassiska ideal, och som kom att ta över en större del av arkitekturscenen, särskilt i USA. Huruvida modernismen är död eller inte är omdebatterat, men under 1990-talet uppkom begrepp som nyfunktionalism och supermodernism (eller nymodernism), som dragit inspiration från modernismen. Även inriktningar som dekonstruktivism och vilar på en modernistisk bas. Bland de viktigaste rörelserna i arkitekturens historia, som mer eller mindre direkt påverkade all arkitektur och stadsplanering under 1900-talet, minns som rörelsens mästare Le Corbusier , Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, men även italienarna , Gio Ponti , Gualtiero Galmanini, Franco Albini. (sv)
  • Моде́рна архітекту́ра або архітектура модернізму — термін, що узагальнює в собі декілька течій, стилів в архітектурі, які виникли у 20 столітті та намагалися привнести в архітектуру риси стрімкого технологічного розвитку. Також самостійно може вважатися архітектурним стилем. Модернізм був одним з переважних стилів архітектури 20 сторіччя та зберігає свої позиції у 21 столітті. Серед найважливіших рухів в , які більш-менш безпосередньо вплинули на всю архітектуру та містобудування 20-го століття, згадуються Майстри руху Ле Корбюзьє, Людвіг Міс ван дер Рое, Вальтер Гропіус, Френк Ллойд Райт, Алвар Аалто, а також італійці , , , . (uk)
  • 现代主义建筑(英語:Modern Architecture)或稱現代建築,是指一种建築運動或建筑风格,其基礎是以創新的建築技術,特別是玻璃、鋼材和鋼筋混凝土的使用,形式應遵循功能的思想(功能主義)上。以極簡主義、沒有装饰的建築物,曾經成为主导20世纪的一種建筑风格。 現代建築首度出現於20世紀上半葉,第二次世界大战後一直佔據主導地位,直到1980年代風格開始出現變化,並逐漸發展至后现代主义建筑。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 315927 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 114867 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1116834584 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • Center: Palácio do Planalto, Brasilia, by Oscar Niemeyer ; Fagus Factory, Germany, by Walter Gropius and Adolf Meyer (en)
  • Bottom: Fallingwater, Pennsylvania, by Frank Lloyd Wright ; Sydney Opera House, Sydney, Australia, by Jørn Utzon (en)
  • Top: Villa Savoye, France, by Le Corbusier ; Empire State Building, New York, by Shreve, Lamb & Harmon (en)
dbp:country
  • International (en)
dbp:majorFigures
dbp:name
  • Modern architecture (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:yearsactive
  • -1980.0
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • العمارة الحديثة (بالإنجليزية: Modern Architecture) هي فترة معمارية ذات اتجاه يضم مجموعة من المدارس والأساليب المعمارية التي لها خصائص متشابهة، والتي تشترك في المقام الأول بتبسيط الأشكال ونبذ الزخرفة. اشتهر بها كثير من معماريي القرن العشرين المعروفين، ولكن كان عدد المباني الحديثة قليل جدا في الفترات الأولى من هذا القرن.أصبحت مبانيها مهيمنة على الطراز المعماري لمباني المؤسسات والشركات لثلاثة عقود. يضم اتجاه العمارة الحديثة، عدة مدارس هي: مدرسة عمارة الحداثة Modernism (حوالي 1890-1945) ومدرسة الحداثة المتأخرة Late Modernism (بين 1945-1980) ومدرسة ما بعد الحداثة Post Modernism (بدأت منذ 1980) ومدرسة الحداثة الجديدة New Modernism.يشار بالذكر إلى انه لا تزال خصائص واصول العمارة الحديثة عرضة للتأويل والنقاش. (ar)
  • Modern architecture, or modernist architecture, was an architectural movement or architectural style based upon new and innovative technologies of construction, particularly the use of glass, steel, and reinforced concrete; the idea that form should follow function (functionalism); an embrace of minimalism; and a rejection of ornament. It emerged in the first half of the 20th century and became dominant after World War II until the 1980s, when it was gradually replaced as the principal style for institutional and corporate buildings by postmodern architecture. (en)
  • Arsitektur modern atau arsitektur modernis adalah sebuah istilah yang ditujukan untuk sekelompok gaya arsitektur yang muncul pada paruh pertama abad ke-20 dan menjadi dominan setelah Perang Dunia II. Ini berdasarkan pada teknologi pembangunan baru, terutama penggunaan kaca, baja dan beton; dan setelah penolakan dari gaya Beaux-Arts dan arsitektur neoklasik tradisional yang menjadi populer pada abad ke-19. Di antara gerakan terpenting dalam , yang kurang lebih secara langsung memengaruhi semua arsitektur dan perencanaan kota abad ke-20, dikenang sebagai Master of the Movement Le Corbusier , Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, tetapi juga orang Italia , , , . (in)
  • ( 이 문서는 근대 건축 운동에 관한 것입니다. 오늘날의 건축 일반에 대해서는 현대 건축 문서를 참고하십시오.) 근대 건축(近代建築, Modern Architecture) 혹은 모더니즘 건축은 19세기 이전의 전통적인 건축 양식을 비판하고 시민 혁명과 산업 혁명 이후의 사회의 현실에 맞는 건축을 만들려는 근대 건축 운동이다. 매우 지배적인 운동이나, 구체적인 범위나 정의는 다양하다. 그 형태에 있어서 수많은 세부적인 운동, 디자인 학파, 건축 양식을 취할 수 있으며 이들은 서로 견제하기도 하고 함께 분류되기를 거부하기도 한다. 모더니즘 사상은 20세기 근대 건축의 중심적인 테마이다. 1차대전 이후 유럽에서, 2차 대전 이후 급격히 전세계적 인기를 얻은 모더니즘 건축은, 많은 건축가와 건축 교육자들에게 채택되어 21세기까지 지배적인 건축양식의 위치를 지켰다. 모더니즘에 대한 반동으로 사조가 탄생하였으며, 포스트모더니즘에 대한 반동으로 이 태어났다. 근대 건축 역사에 있어 중요한 건축가로는 루트비히 미스 반 데어 로에, 르 코르뷔지에, 발터 그로피우스, , 프랭크 로이드 라이트 등이 있다. (ko)
  • モダニズム建築(モダニズムけんちく、英: Modern Architecture)または近代建築(きんだいけんちく)は、機能的、合理的な造形理念に基づく建築である。産業革命以降の工業化社会を背景として19世紀末から新しい建築を求めるさまざまな試行錯誤が各国で行われ、1920年代に機能主義、合理主義の建築として成立した。19世紀以前の(歴史的な意匠)を否定し、工業生産による材料(鉄・コンクリート、ガラス)を用いて、それらの材料に特有の構造、表現をもつ。 20世紀のすべての建築と都市計画に多かれ少なかれ直接影響を与えたにおける最も重要な運動の中で、ル・コルビュジエ運動の巨匠として記憶されています。 ルートヴィヒ・ミース・ファン・デル・ローエ、ヴァルター・グロピウス、フランク・ロイド・ライト、アルヴァ・アアルト、イタリア人、、 、。 グロピウスのバウハウス校舎(1926年)、ミース・ファン・デル・ローエのバルセロナ・パビリオン(1929年)、ル・コルビュジエのサヴォア邸(1931年)などが代表的な作品である。 (ja)
  • Modernizm – ogólne określenie prądów w architekturze światowej rozwijających się w latach ok. 1910–1980, zakładających całkowite odejście nie tylko od stylów historycznych, ale również od wszelkiej stylizacji. Architektura modernistyczna opierała się w założeniu na nowej metodzie twórczej, wywodzącej formę, funkcję i konstrukcję budynku niemal wyłącznie z istniejących uwarunkowań materialnych. Wśród najważniejszych ruchów w , które mniej lub bardziej bezpośrednio wpłynęły na całą architekturę i urbanistykę , zapamiętani są jako Mistrzowie Ruchu Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, ale także Włosi , Gio Ponti, , Franco Albini. (pl)
  • Моде́рна архітекту́ра або архітектура модернізму — термін, що узагальнює в собі декілька течій, стилів в архітектурі, які виникли у 20 столітті та намагалися привнести в архітектуру риси стрімкого технологічного розвитку. Також самостійно може вважатися архітектурним стилем. Модернізм був одним з переважних стилів архітектури 20 сторіччя та зберігає свої позиції у 21 столітті. Серед найважливіших рухів в , які більш-менш безпосередньо вплинули на всю архітектуру та містобудування 20-го століття, згадуються Майстри руху Ле Корбюзьє, Людвіг Міс ван дер Рое, Вальтер Гропіус, Френк Ллойд Райт, Алвар Аалто, а також італійці , , , . (uk)
  • 现代主义建筑(英語:Modern Architecture)或稱現代建築,是指一种建築運動或建筑风格,其基礎是以創新的建築技術,特別是玻璃、鋼材和鋼筋混凝土的使用,形式應遵循功能的思想(功能主義)上。以極簡主義、沒有装饰的建築物,曾經成为主导20世纪的一種建筑风格。 現代建築首度出現於20世紀上半葉,第二次世界大战後一直佔據主導地位,直到1980年代風格開始出現變化,並逐漸發展至后现代主义建筑。 (zh)
  • L'arquitectura moderna és un terme molt ample que designa el conjunt de corrents o estils de l'arquitectura que s'han desenvolupat al llarg del segle xx a tot el món. L'arquitectura moderna s'ha caracteritzat per la simplificació de les formes, l'absència d'ornament, i la renúncia conscient a la composició acadèmica clàssica, la qual fou substituïda per una estètica amb referència a les diverses tendències de l'art modern com el cubisme, l'expressionisme, el neoplasticisme, el futurisme i altres; però és sobretot, l'ús dels nous materials com el ferro i el formigó armat i l'aplicació de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana. Les característiques de l'arquitectura (ca)
  • Moderní architektura je termín užívaný pro mnoho stavitelských stylů s podobnými charakteristikami – na prvním místě jde o zjednodušení forem a eliminaci . Tento sloh byl vytvořen na počátku 20. století. Moderní architekturu přijalo mnoho vlivných architektů a teoretiků architektury, ačkoliv v první polovině 20. století bylo postaveno pouze málo „moderních budov“. Získala popularitu až po 2. světové válce a stala se na tři desetiletí dominujícím architektonickým stylem pro budovy institucí a firem. (cs)
  • Moderne bezeichnet in der Geschichte der Architektur eine nicht allgemein abzugrenzende Architekturepoche. In Fachkreisen meint man mit dem Begriff Modernismus die vor allem durch den Internationalen Stil verbreitete weltweit uniforme Formensprache. Dies geschieht meist in Abgrenzung von der klassischen Architektur nach Vitruv und der regional geprägten traditionellen Bauweise. Ebenso werden die Tendenzen seit der Revolutionsarchitektur und dem Klassizismus in der Zeit um 1800 als Moderne bezeichnet, wie auch die jeweils jüngsten und zeitgenössischen Strömungen, weshalb nur im jeweiligen Kontext erkennbar wird, welcher Begriff gemeint ist. So können auch die Postmoderne oder der heutige Neohistorismus als modern bezeichnet werden, abhängig vom Zusammenhang. (de)
  • Moderna arĥitekturo estas arĥitekturo, kiu unuigas plurajn tendencojn ekestintajn en la unuaj jardekoj de la 20-a jarcento, kiuj markas rompiĝon kun la tradicia aranĝo de spacoj, kunmetoformoj kaj estetikoj. Ĝiaj ideoj transpaŝis la arĥitekturan kampon influante la arton kaj fasonadon. Inter la plej gravaj movadoj en la , kiuj pli-malpli rekte influis la tutan arkitekturon kaj urboplanadon de la 20-a jarcento, estas memoritaj kiel Mastroj de la Movado Le Corbusier , Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, sed ankaŭ la italoj , , , . (eo)
  • L'architecture moderne ou mouvement moderne naît du passage progressif de la campagne à la ville dans un contexte de changements techniques, sociaux et culturels liés à la révolution industrielle. Les conséquences se font sentir dans la construction et l'urbanisme entre la fin du XVIIIe siècle et le début du XIXe siècle et plus précisément dans l'après guerre après Waterloo. Puis une ligne cohérente de pensée se produit pour la première fois en Angleterre avec William Morris en 1860 mais le point crucial du processus qui met la théorie et la pratique face à la réalité est atteint par Walter Gropius en 1919 quand il ouvre le Bauhaus de Weimar. C'est à ce moment que l'on peut parler au sens strict du terme de mouvement moderne. (fr)
  • Il Movimento Moderno nella storia dell'architettura fu un periodo collocato tra le due guerre mondiali, teso al rinnovamento dei caratteri, della progettazione e dei principi dell'architettura, dell'urbanistica e del design. Ne furono protagonisti quegli architetti che improntarono i loro progetti a criteri di funzionalità ed a nuovi concetti estetici. (it)
  • Arquitetura moderna (ou movimento moderno) é uma designação genérica para o conjunto de movimentos e escolas arquitetônicas que vieram a caracterizar a arquitetura produzida durante grande parte do século XX, inserida no contexto artístico e cultural do modernismo. O termo modernismo é, no entanto, uma referência genérica que não traduz diferenças importantes entre arquitetos de uma mesma época. Não há um ideário moderno único. Suas características podem ser encontradas em origens diversas como a Bauhaus na Alemanha, em Le Corbusier na França, em Frank Lloyd Wright nos Estados Unidos ou nos construtivistas russos, alguns ligados à escola Vuthemas, entre muitos outros. Estas fontes tão diversas encontraram nos CIAM (Congresso Internacional de Arquitetura Moderna) um instrumento de convergên (pt)
  • Modernism är en rörelse inom arkitektur som uppkom på 1920-talet med CIAM (Congrès Internationaux d'Architecture Moderne) som språkrör. Denna ideologi var dominerande inom arkitektur och stadsplanering under större delen av 1900-talet. Rörelsen omfattar ett flertal olika stilar, bland annat funktionalism, brutalism och high tech-arkitektur. Modernismen karakteriseras av en avskalad och geometriskt enkel arkitektur, utan ornament då det är konstruktionen i sin helhet som står för det arkitektoniska och konstnärliga utformningen. (sv)
  • Архитектурный модернизм (фр. modernisme, от фр. moderne — новейший, современный; «англ. modern» — современный, новый) — движение в архитектуре XX века, переломное по содержанию, связанное с решительным обновлением форм и конструкций, отказом от художественных стилей прошлого. Охватывает период с начала 1900-х годов и по 1960-е годы, когда в архитектуре стран Западной Европы и США возникли новые тенденции искусства постмодернизма. В специальной литературе термину «архитектурный модернизм» соответствуют английские термины «modern architecture», «modern movement» или же просто «modern», используемые в том же контексте. Выражение «модернизм» употребляется иногда в качестве синонима понятия «современная архитектура». (ru)
rdfs:label
  • عمارة الحداثة (ar)
  • Arquitectura moderna (ca)
  • Moderní architektura (cs)
  • Modern architecture (en)
  • Moderne (Architektur) (de)
  • Moderna arĥitekturo (eo)
  • Arquitectura moderna (es)
  • Architecture moderne (fr)
  • Arsitektur modern (in)
  • Movimento Moderno (it)
  • モダニズム建築 (ja)
  • 근대 건축 (ko)
  • Arquitetura moderna (pt)
  • Modernizm (architektura) (pl)
  • Архитектурный модернизм (ru)
  • Модернізм (архітектура) (uk)
  • Modernistisk arkitektur (sv)
  • 现代主义建筑 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:architect of
is dbo:architecturalStyle of
is dbo:nonFictionSubject of
is dbo:significantDesign of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:architect of
is dbp:architectural of
is dbp:architecturalStyle of
is dbp:architecturalType of
is dbp:architecture of
is dbp:architectureStyle of
is dbp:buildingType of
is dbp:caption of
is dbp:constructionStyle of
is dbp:practice of
is dbp:significantDesign of
is dbp:style of
is dbp:theme of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License