| dbo:abstract
|
- Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635. Després de la victoria d'Heracli, l'Armènia romana d'Orient fou retornada pel tractat del juny del 628. Heracli va nomenar mestre dels soldats al nakharar Mjej II Gnuní de la família de prínceps Gnuní, grans cançoners hereditaris a Pèrsia (dignitat que havien perdut a l'Imperi). El 630 Mjej II va dirigir la reocupació dels territoris retornats pels perses. Els romans d'Orient esperaven restablir a aquestes terres l'ortodòxia grega, i Mjej va invitar el patriarca armeni Ezr a anar a Teodosiòpolis a sotmetre's a les doctrines del Concili de Calcedònia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armènia romana d'Orient un antipatriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosiòpolis on es va reunir un sínode (631). Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia (632). El patriarcat va rebre terres a l'Airarat concedides per l'emperador. Aquesta transacció va disgustar al seu dogmàtic auxiliar Hovhannes Mairavanetsi, que es va retirar al Mairavanq a un convent (el convent del bosc) però Ezr el va expulsar i llavors es va establir a Gardman. Varaz-Tirots Bagratuní, el marzban persa de la Persarmènia, es comportava com a sobirà autònom aprofitant les lluites civils a Pèrsia. Fou Mjej Gnuní, per velles rivalitats familiars, qui va calumniar a Varaz-Tirots davant el rei persa Rostam II, del que va demanar la destitució amenaçant en cas contrari amb la guerra. Fins i tot va enviar el seu germà Garikhpet Gnuní a Dvin per detenir i emportar-se a Varaz-Tirots però la guarnició persa, que li era lleial, ho va impedir. Varaz-Tirots davant el perill va fugir al seu feu de Taron. Allí va demanar justícia a l'emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconèixer la injustícia que es feia amb Varaz-Tirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals (634). El nakharar David Saharuni, part també de la conspiració a Armènia, fou detingut per Mjej Gnuní però es va poder escapar, va convèncer les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mjej i es va proclamar mestre dels soldats el 635. (ca)
- Mschesch B Gnunin (armenisch Մժեժ Բ Գնունին Mejēj II Gnouni, griechisch Mezezios Gnouni) war ein armenischer Adliger aus der Familie Gnouni und Marzban (Gouverneur des byzantinischen Reiches in Armenien) von 630 bis 635. (de)
- Mzhezh or Mjej Gnuni (Armenian: Մժեժ Գնունի, Mžēž Gnuni), was an Armenian sparapet of Byzantine Armenia. Initially serving under Heraclius, the contingent of Armenian troops under his command were instrumental in the Byzantine success against the Sassanids during the Byzantine-Persian Wars that culminated in the overthrow of Khosrau II in 628. He also served as the sparapet (commander in chief) of Byzantine Armenia from about 630 to 638, and during this time may have been responsible for the founding of the Cathedral of Mren. He was succeeded in this position by David Saharuni, from the middle-ranking Armenian nobility, after being accused of plotting against the life of Heraclius. While being sent into exile he escaped and made his way back to Armenia. There he raised an army, but David Saharuni defeated and then slew Mjej Gnuni and, by uniting various local princes, declared himself ruler of Armenia. Faced with such a fait acompli, and recognizing Armenia's strategic importance, in 638 Heraclius confirmed David in his position and awarded him the titles of curopalate, sparapet, and prince of Armenia and Syria. He is also known to have approached the Armenian Catholicos Ezra for a union of the Armenian and Greek Churches, who initially refused, but later yielded to the menaces of the general. (en)
- Mejēj II Gnouni (en arménien Մժեժ Բ Գնունին) ou Mezezios Gnouni (en grec) est un gouverneur byzantin d’Arménie de 630 à 635, issu de la famille arménienne des Gnouni. (fr)
- Mecécio II ou Mezézio II Genúnio (em latim: Mecetius II Genunius; em armênio/arménio: Մժեժ Բ Գնունի; romaniz.: Mzhezh II Gnuni) foi um oficial bizantino de origem armênia do século VII, ativo durante o reinado do imperador Heráclio (r. 610–641). (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Mschesch B Gnunin (armenisch Մժեժ Բ Գնունին Mejēj II Gnouni, griechisch Mezezios Gnouni) war ein armenischer Adliger aus der Familie Gnouni und Marzban (Gouverneur des byzantinischen Reiches in Armenien) von 630 bis 635. (de)
- Mejēj II Gnouni (en arménien Մժեժ Բ Գնունին) ou Mezezios Gnouni (en grec) est un gouverneur byzantin d’Arménie de 630 à 635, issu de la famille arménienne des Gnouni. (fr)
- Mecécio II ou Mezézio II Genúnio (em latim: Mecetius II Genunius; em armênio/arménio: Մժեժ Բ Գնունի; romaniz.: Mzhezh II Gnuni) foi um oficial bizantino de origem armênia do século VII, ativo durante o reinado do imperador Heráclio (r. 610–641). (pt)
- Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635. Després de la victoria d'Heracli, l'Armènia romana d'Orient fou retornada pel tractat del juny del 628. Heracli va nomenar mestre dels soldats al nakharar Mjej II Gnuní de la família de prínceps Gnuní, grans cançoners hereditaris a Pèrsia (dignitat que havien perdut a l'Imperi). (ca)
- Mzhezh or Mjej Gnuni (Armenian: Մժեժ Գնունի, Mžēž Gnuni), was an Armenian sparapet of Byzantine Armenia. Initially serving under Heraclius, the contingent of Armenian troops under his command were instrumental in the Byzantine success against the Sassanids during the Byzantine-Persian Wars that culminated in the overthrow of Khosrau II in 628. He also served as the sparapet (commander in chief) of Byzantine Armenia from about 630 to 638, and during this time may have been responsible for the founding of the Cathedral of Mren. He was succeeded in this position by David Saharuni, from the middle-ranking Armenian nobility, after being accused of plotting against the life of Heraclius. While being sent into exile he escaped and made his way back to Armenia. There he raised an army, but David S (en)
|
