| dbo:abstract
|
- Mihailo III Obrenović (serbi: Михаило Обреновић) (Kragujevac, 4 de setembre de 1823 (Julià) - Topčider, 29 de maig de 1868 (Julià)) (serbi: Михаило Обреновић, 16 de setembre de 1823 - 10 de juny de 1868) va ser príncep de Sèrbia de 1839 a 1842 i de 1860 a 1868. El seu primer regnat va acabar quan va ser destituït en 1842 i el seu segon quan va ser assassinat 1868. Es considera el governant més il·lustrat de la Sèrbia moderna. Va advocar per la idea d'una federació balcànica contra l'Imperi otomà. Era el fill menor de Miloš Obrenović, a la mort del seu germà gran Milà (8 de juliol de 1839) fou nomenat per Turquia príncep de Sèrbia; però la seva russòfila per una banda i els impostos en què gravà al poble per l'altra, promogueren, ja el 1842, una revolució que l'obligà a refugiar-se a Senilin. Desterrat de la seva pàtria amb la seva família, per l'Assemblea Nacional, primerament va viure a Viena i Berlín, després (1844/50) viatjà i després residí en les seves possessions de Valàquia, fins 1858 en que retornà a la seva pàtria, on succeí al seu pare, com a príncep de Sèrbia (26 de setembre de 1860). Mercès a la seva influencia es refusà l'antiga Constitució i es reemplaçà per una altra que donà part en la legislació Narodna Skupshtina (Assemblea Nacional). Un grup de serbis educats a França i Alemanya, capitanejats per , treballava per obtenir una Constitució més liberal, cosa que feu disminuir l'aprecià del poble pel rei, el qual, a més, divorciant-se de la seva estèril esposa, casà amb , donant així pretext als partidaris de la Dinastia Karađorđević perquè, temorosos de que tingués descendents de la seva nova esposa, l'assassinessin el 29 de maig de 1868. Mihailo III, fou un home d'una gran cultura, d'esperit noble i de conducta sens taca; portà a fi la reforma tributaria i militar del país i aconseguí que els turcs desallotgessin les fortaleses de Sèrbia. L'assassinà un individu de la família Radovanovitc que havia sigut secretari del príncep Alexander Karageorgevic. El succeí el que havia estat els seu protegit, el seu cosí, Milà Obrenović, que regnaria com Milà I de Sèrbia. (ca)
- Michal Obrenović (srbsky Михаило Обреновић, Mihailo Obrenović, 16. září 1823 – 10. června 1868) byl v letech 1839–1842 a 1860–1868 srbským knížetem. Po smrti svého staršího bratra Milana v roce 1839 byl povolán na trůn regentskou radou složenou z ustavobranitelů. Nejvýznamnější z nich, Tomu Vučiće a vyhnal Michal ze země, ale posléze se s mezinárodní podporou vrátili a Michala nahradili Alexandrem Karađorđevićem. Podruhé Michal nastoupil na trůn po smrti svého otce Miloše. Pokračoval v jeho protiturecké politice, v roce 1867 dosáhl odchodu Turků z většiny pevností a tím úplné faktické nezávislosti Srbska na Osmanské říši, což mu vyneslo velkou popularitu. Dne 10. června 1868 byl Michal zavražděn při procházce v parku, nikdy se přitom neobjasnilo, kdo si atentátníky najal. (cs)
- Mihailo Obrenović III. (kyrillische Schriftsetzung Михаило Обреновић III.) (* 4. Septemberjul. / 16. September 1823greg. in Kragujevac; † 29. Maijul. / 10. Juni 1868greg. in Topčider) war von 1839 bis 1842 und von 1860 bis 1868 serbischer Fürst. (de)
- Ο Μιχάηλο, σερβικά Михаило Обреновић (16 Σεπτεμβρίου 1823 - 10 Ιουνίου 1868) από τον Οίκο των Ομπρένοβιτς ήταν δύο φορές πρίγκιπας της Σερβίας (1839-42 και 1860-68). Την πρώτη φορά τον διαδέχθηκε ο Αλέξανδρος Καραγεώργεβιτς και τη δεύτερη φορά ο Μίλαν Γ΄ Ομπρένοβιτς. Ήταν ο διαφωτιστής ηγεμόνας της Σερβίας και προώθησε την ιδέα μιας Βαλκανικής Συμμαχίας εναντίον των Οθωμανών. (el)
- Mihailo Obrenović (serbieraz: Михаило Обреновић; , 1823ko irailaren 16aagreg./irailaren 4ajul. – Belgrad, 1868ko ekainaren 10aagreg./maiatzaren 29ajul.) Serbiako printzea izan zen bitan, 1839-1842 eta 1860-1868 bitartean. Miloš Obrenovićen semea. Egin zuen politika ez zen herritarra eta aitak bezala abdikatu zuenean (1842), Karađorđević familiak hartu zuen agintea. Baina tronua berreskuratu zuen 1860an. (eu)
- Miguel III Obrenović (en serbio Михаило Обреновић, Mihailo III Obrenović; 16 de septiembre [4 de septiembre según el calendario juliano] de 1823-10 de junio [29 de mayo según el calendario juliano] de 1868) fue un miembro de la dinastía Obrenović que reinó dos veces como Príncipe de Serbia. Su primer reinado duró desde 1839 hasta 1842, cuando fue derrocado, y de nuevo desde 1860 hasta su asesinato en 1868. (es)
- Prince Mihailo Obrenović III of Serbia (Serbian Cyrillic: Михаило Обреновић, romanized: Mihailo Obrenović; 16 September 1823 – 10 June 1868) was the ruling Prince of Serbia from 1839 to 1842 and again from 1860 to 1868. His first reign ended when he was deposed in 1842, and his second when he was assassinated in 1868. He is considered to be a great reformer and the most enlightened ruler of modern Serbia, as one of the European enlightened absolute monarchs. He advocated the idea of a Balkan federation against the Ottoman Empire. (en)
- Michel Obrenovitch III, en serbe cyrillique Михаило Обреновић (né à Kragujevac le 16 septembre 1823 – mort à Belgrade le 10 juin 1868) fut prince de Serbie de 1839 à 1842 puis, à nouveau, de 1860 à 1868. Déposé en 1842, il mourut assassiné en 1868. (fr)
- Mihailo Obrenović (bahasa Serbia: Mihajlo Obrenović; 16 September 1823 – 10 Juni 1868) adalah Pangeran Serbia yang berkuasa dari tahun 1839 hingga 1842 dan dari tahun 1860 hingga 1868. Ia dikenal sebagai pemimpin Serbia modern yang tercerahkan dan merupakan pendukung gagasan Federasi Balkan untuk menentang Kesultanan Utsmaniyah. (in)
- 미하일로 오브레노비치 3세(세르비아어: Михаило Обреновић III / Mihajlo Obrenović III, 1823년 9월 16일 ~ 1868년 6월 10일)는 세르비아 공국의 공작(크네즈(Knez), 재위: 1839년 7월 8일 ~ 1842년 9월 14일, 1860년 9월 26일 ~ 1868년 6월 10일)이다. 1839년 6월 25일 아버지 밀로시 오브레노비치가 전제 정치로 민심을 잃고 퇴위하자 형 밀란 오브레노비치 2세가 즉위하였으나 그해 7월 8일 사망하면서 미하일로가 세르비아의 공작으로 즉위했다. 재위 3년차인 1842년 의 반란으로 인해 퇴위했다. 그 이후 1858년 오브레노비치 왕가가 카라조르제비치 왕가를 뒤엎고 세르비아 공국의 공작위를 되찾아 밀로시 오브레노비치가 재즉위하였다. 1860년 9월 26일 부왕인 밀로시 오브레노비치가 서거하자 미하일로가 재즉위하였다. 그는 가끔 계몽적이기도 했으나 거의 전제적이었다. 1868년 6월 10일 세르비아의 귀족이자 그의 사촌 누나였던 카타리나 콘스탄티노비치(Katarina Konstantinović), 카타리나의 딸이었던 안카 오브레노비치(Anka Obrenović)와 함께 베오그라드 근교에 위치한 코슈트냐크 공원(Košutnjak)을 산책하던 도중에 암살당했다. (ko)
- Mihailo III Obrenović (in serbo: Михаило III Обреновић?; Kragujevac, 16 settembre 1823 – Belgrado, 29 maggio 1868) fu principe di Serbia dal 1839 al 1842 e nuovamente dal 1860 al 1868. Il suo primo regno terminò quando egli fu deposto nel 1842, ed il suo secondo quando fu assassinato nel 1868. (it)
- ミハイロ・オブレノヴィッチ3世（セルビア語: Михаило Обреновић III、1823年9月16日（ユリウス暦9月4日） - 1868年6月10日（ユリウス暦5月29日））は、セルビア公（在位：1839年 - 1842年、1860年 - 1868年）。オスマン帝国に対抗してバルカン連邦構想を唱道した。近代セルビア随一の明君として評価されている。 (ja)
- Michaël III Obrenović (Servisch: Михаило Обреновић, Mihailo Obrenović) (Kragujevac, 16 september 1823 - , 10 juni 1868) was van 1839 tot 1842 en van 1860 tot 1868 vorst van Servië. Hij behoorde tot het huis Obrenović. Hij was de tweede zoon van de in 1839 afgetreden vorst Miloš Obrenović en volgde op 8 juli van dat jaar (de facto maart 1840) zijn oudere broer Milan III op, die slechts 25 dagen regeerde. In 1842 werd hij echter afgezet en vervangen door vorst Alexander uit de rivaliserende dynastie Karađorđević. Hij leefde te Berlijn, Wenen en later op zijn landgoed in Walachije totdat hij in 1858 na de troonsafstand van Alexander samen met zijn vader Miloš weer naar Servië kon terugkeren. Nadat zijn vader de troon weer had bestegen diende Michaël als commandant in het leger. Na Miloš' dood in 1860 kwam hij opnieuw aan de macht. Hij gold als een kundig, verlicht, maar autoritair heerser. Het gelukte hem in 1867 de terugtrekking van de laatste Turkse garnizoenen uit Servië te bewerkstelligen. Hij was een voorstander van de vereniging van alle Zuid-Slaven (inclusief de Bulgaren) en steunde de Groot-Servische beweging in zijn land. Hij hervormde het rechtsstelsel en de kieswetten, zette met Russische steun een dienstplichtigenleger op en een nationaal theater. Onder zijn bewind werd Belgrado hoofdstad van Servië en kreeg het land voor het eerst sinds de middeleeuwen weer een eigen valuta, de dinar. Michaël werd op 10 juni 1868 in het park van Topčider bij Belgrado doodgeschoten. Daar er uit zijn huwelijk met gravin geen kinderen waren voortgekomen werd hij opgevolgd door zijn nog minderjarige neef Milan IV. (nl)
- Michał Obrenowić (serb. Михаило Обреновић, Mihailo Obrenović; ur. 4 września?/ 16 września 1823, zm. 29 maja?/ 10 czerwca 1868) – książę Serbii w latach 1839–1842 i ponownie 1860–1868. W 1842 został zdetronizowany przez Aleksandra Karadziordziewicia, a w 1868 zginął w zamachu. (pl)
- Miguel III da Sérvia (em lapão setentrional: Михаило Обреновић; romaniz.: Mihailo Obrenović; Kragujevac, 4 de setembro jul./ 16 de setembro de 1823 greg. – , 29 de maio jul./ 10 de junho de 1868 greg.) foi o príncipe-regente da Sérvia de 1839–1842 e de 1860–1868. Sua primeira regência terminou quando foi deposto em 1842 e a segunda quando foi morto. (pt)
- Михаи́л Обре́нович III (4 (16) сентября 1823 — 29 мая (10 июня) 1868) — сербский князь в 1839—1842 и 1860—1868 годах. Его первое правление закончилось свержением (1842), а другое — его убийством. (ru)
- Mihajlo Obrenović III, född den 16 september 1823 i Kragujevac, död den 10 juni 1868, var en serbisk furste. Han regerade två gånger: från 1839 till 1842, och från 1860 till 1868. Mihajlo Obrenović blev 1839 efter sin bror Milans död kallad till furste och tillträdde regeringen 1840, efter att ha erhållit Turkiets erkännande, men blev redan 1842 fördriven genom en av senatorn ledd resning. Efter Alexander Karađorđevićs störtande återvände han med sin far och omedelbart efter dennes död, 26 september 1860, utropades han i kraft av arvsrätt till furste. Mihajlo Obrenović hade västerländsk bildning, som han förkovrat under resor i Europa, och hans styrelse betecknade ett betydande framsteg i laglighet och humanitet framför faderns despotiska regemente. Genom en författningsändring 1861 ökades furstens maktställning i jämförelse med 1838 års grundlag, och armén förstärktes genom en ny härordning. Med Turkiet förekom ständiga konflikter, i vilka Serbien tack vare stormakternas understöd vann betydande framgångar; den viktigaste var turkarnas utrymning av citadellet i Belgrad och övriga fästningar 1867. Mikaels äktenskap med den sköna och intelligenta Julia Hunyadi, som under resor i Väst-Europa lyckats utöva ett visst inflytande till Serbiens förmån, var barnlöst, och i hopp att grundlägga en dynasti skilde han sig från henne och förlovade sig med sin släkting Katarina Konstantinović. Hans framtidsplaner korsades emellertid, i det han lönnmördades under en promenad med sin fästmö i parken vid ; dådet begicks av några anhängare till huset Karađorđević. Wikimedia Commons har media relaterad till Mihajlo Obrenović III. (sv)
- Михайло ІІІ Обренович (серб. Михаило Обреновић; 4 (16) вересня 1823 — 29 травня (10 червня) 1868) — сербський князь у 1839—1842;1860—1868 роках. Його перше правління закінчилося поваленням (1842), а інше його вбивством. (uk)
- 米海洛·歐布雷諾維奇三世（塞爾維亞語：Михаило Обреновић III Mihailo Obrenović；1823年9月16日－1868年6月10日）是歐布雷諾維奇家族的塞尔维亚大公，1839年至1842年及1860年至1868年期间在位。米哈伊洛在1839年继承兄长米蘭二世的大公衔，1842年遭到废黜，让位予卡拉乔尔杰家族的亚历山大。1860年，他再度执政，1868年遭刺杀身亡。 米哈伊洛被视为近代塞尔维亚最开明的改革者。他主张成立巴尔干联邦抵抗奥斯曼帝国的统治。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Mihailo Obrenović III. (kyrillische Schriftsetzung Михаило Обреновић III.) (* 4. Septemberjul. / 16. September 1823greg. in Kragujevac; † 29. Maijul. / 10. Juni 1868greg. in Topčider) war von 1839 bis 1842 und von 1860 bis 1868 serbischer Fürst. (de)
- Ο Μιχάηλο, σερβικά Михаило Обреновић (16 Σεπτεμβρίου 1823 - 10 Ιουνίου 1868) από τον Οίκο των Ομπρένοβιτς ήταν δύο φορές πρίγκιπας της Σερβίας (1839-42 και 1860-68). Την πρώτη φορά τον διαδέχθηκε ο Αλέξανδρος Καραγεώργεβιτς και τη δεύτερη φορά ο Μίλαν Γ΄ Ομπρένοβιτς. Ήταν ο διαφωτιστής ηγεμόνας της Σερβίας και προώθησε την ιδέα μιας Βαλκανικής Συμμαχίας εναντίον των Οθωμανών. (el)
- Mihailo Obrenović (serbieraz: Михаило Обреновић; , 1823ko irailaren 16aagreg./irailaren 4ajul. – Belgrad, 1868ko ekainaren 10aagreg./maiatzaren 29ajul.) Serbiako printzea izan zen bitan, 1839-1842 eta 1860-1868 bitartean. Miloš Obrenovićen semea. Egin zuen politika ez zen herritarra eta aitak bezala abdikatu zuenean (1842), Karađorđević familiak hartu zuen agintea. Baina tronua berreskuratu zuen 1860an. (eu)
- Miguel III Obrenović (en serbio Михаило Обреновић, Mihailo III Obrenović; 16 de septiembre [4 de septiembre según el calendario juliano] de 1823-10 de junio [29 de mayo según el calendario juliano] de 1868) fue un miembro de la dinastía Obrenović que reinó dos veces como Príncipe de Serbia. Su primer reinado duró desde 1839 hasta 1842, cuando fue derrocado, y de nuevo desde 1860 hasta su asesinato en 1868. (es)
- Prince Mihailo Obrenović III of Serbia (Serbian Cyrillic: Михаило Обреновић, romanized: Mihailo Obrenović; 16 September 1823 – 10 June 1868) was the ruling Prince of Serbia from 1839 to 1842 and again from 1860 to 1868. His first reign ended when he was deposed in 1842, and his second when he was assassinated in 1868. He is considered to be a great reformer and the most enlightened ruler of modern Serbia, as one of the European enlightened absolute monarchs. He advocated the idea of a Balkan federation against the Ottoman Empire. (en)
- Michel Obrenovitch III, en serbe cyrillique Михаило Обреновић (né à Kragujevac le 16 septembre 1823 – mort à Belgrade le 10 juin 1868) fut prince de Serbie de 1839 à 1842 puis, à nouveau, de 1860 à 1868. Déposé en 1842, il mourut assassiné en 1868. (fr)
- Mihailo Obrenović (bahasa Serbia: Mihajlo Obrenović; 16 September 1823 – 10 Juni 1868) adalah Pangeran Serbia yang berkuasa dari tahun 1839 hingga 1842 dan dari tahun 1860 hingga 1868. Ia dikenal sebagai pemimpin Serbia modern yang tercerahkan dan merupakan pendukung gagasan Federasi Balkan untuk menentang Kesultanan Utsmaniyah. (in)
- Mihailo III Obrenović (in serbo: Михаило III Обреновић?; Kragujevac, 16 settembre 1823 – Belgrado, 29 maggio 1868) fu principe di Serbia dal 1839 al 1842 e nuovamente dal 1860 al 1868. Il suo primo regno terminò quando egli fu deposto nel 1842, ed il suo secondo quando fu assassinato nel 1868. (it)
- ミハイロ・オブレノヴィッチ3世（セルビア語: Михаило Обреновић III、1823年9月16日（ユリウス暦9月4日） - 1868年6月10日（ユリウス暦5月29日））は、セルビア公（在位：1839年 - 1842年、1860年 - 1868年）。オスマン帝国に対抗してバルカン連邦構想を唱道した。近代セルビア随一の明君として評価されている。 (ja)
- Michał Obrenowić (serb. Михаило Обреновић, Mihailo Obrenović; ur. 4 września?/ 16 września 1823, zm. 29 maja?/ 10 czerwca 1868) – książę Serbii w latach 1839–1842 i ponownie 1860–1868. W 1842 został zdetronizowany przez Aleksandra Karadziordziewicia, a w 1868 zginął w zamachu. (pl)
- Miguel III da Sérvia (em lapão setentrional: Михаило Обреновић; romaniz.: Mihailo Obrenović; Kragujevac, 4 de setembro jul./ 16 de setembro de 1823 greg. – , 29 de maio jul./ 10 de junho de 1868 greg.) foi o príncipe-regente da Sérvia de 1839–1842 e de 1860–1868. Sua primeira regência terminou quando foi deposto em 1842 e a segunda quando foi morto. (pt)
- Михаи́л Обре́нович III (4 (16) сентября 1823 — 29 мая (10 июня) 1868) — сербский князь в 1839—1842 и 1860—1868 годах. Его первое правление закончилось свержением (1842), а другое — его убийством. (ru)
- Михайло ІІІ Обренович (серб. Михаило Обреновић; 4 (16) вересня 1823 — 29 травня (10 червня) 1868) — сербський князь у 1839—1842;1860—1868 роках. Його перше правління закінчилося поваленням (1842), а інше його вбивством. (uk)
- 米海洛·歐布雷諾維奇三世（塞爾維亞語：Михаило Обреновић III Mihailo Obrenović；1823年9月16日－1868年6月10日）是歐布雷諾維奇家族的塞尔维亚大公，1839年至1842年及1860年至1868年期间在位。米哈伊洛在1839年继承兄长米蘭二世的大公衔，1842年遭到废黜，让位予卡拉乔尔杰家族的亚历山大。1860年，他再度执政，1868年遭刺杀身亡。 米哈伊洛被视为近代塞尔维亚最开明的改革者。他主张成立巴尔干联邦抵抗奥斯曼帝国的统治。 (zh)
- Mihailo III Obrenović (serbi: Михаило Обреновић) (Kragujevac, 4 de setembre de 1823 (Julià) - Topčider, 29 de maig de 1868 (Julià)) (serbi: Михаило Обреновић, 16 de setembre de 1823 - 10 de juny de 1868) va ser príncep de Sèrbia de 1839 a 1842 i de 1860 a 1868. El seu primer regnat va acabar quan va ser destituït en 1842 i el seu segon quan va ser assassinat 1868. Es considera el governant més il·lustrat de la Sèrbia moderna. Va advocar per la idea d'una federació balcànica contra l'Imperi otomà. (ca)
- Michal Obrenović (srbsky Михаило Обреновић, Mihailo Obrenović, 16. září 1823 – 10. června 1868) byl v letech 1839–1842 a 1860–1868 srbským knížetem. Po smrti svého staršího bratra Milana v roce 1839 byl povolán na trůn regentskou radou složenou z ustavobranitelů. Nejvýznamnější z nich, Tomu Vučiće a vyhnal Michal ze země, ale posléze se s mezinárodní podporou vrátili a Michala nahradili Alexandrem Karađorđevićem. Dne 10. června 1868 byl Michal zavražděn při procházce v parku, nikdy se přitom neobjasnilo, kdo si atentátníky najal. (cs)
- 미하일로 오브레노비치 3세(세르비아어: Михаило Обреновић III / Mihajlo Obrenović III, 1823년 9월 16일 ~ 1868년 6월 10일)는 세르비아 공국의 공작(크네즈(Knez), 재위: 1839년 7월 8일 ~ 1842년 9월 14일, 1860년 9월 26일 ~ 1868년 6월 10일)이다. 1839년 6월 25일 아버지 밀로시 오브레노비치가 전제 정치로 민심을 잃고 퇴위하자 형 밀란 오브레노비치 2세가 즉위하였으나 그해 7월 8일 사망하면서 미하일로가 세르비아의 공작으로 즉위했다. 재위 3년차인 1842년 의 반란으로 인해 퇴위했다. 그 이후 1858년 오브레노비치 왕가가 카라조르제비치 왕가를 뒤엎고 세르비아 공국의 공작위를 되찾아 밀로시 오브레노비치가 재즉위하였다. (ko)
- Michaël III Obrenović (Servisch: Михаило Обреновић, Mihailo Obrenović) (Kragujevac, 16 september 1823 - , 10 juni 1868) was van 1839 tot 1842 en van 1860 tot 1868 vorst van Servië. Hij behoorde tot het huis Obrenović. Michaël werd op 10 juni 1868 in het park van Topčider bij Belgrado doodgeschoten. Daar er uit zijn huwelijk met gravin geen kinderen waren voortgekomen werd hij opgevolgd door zijn nog minderjarige neef Milan IV. (nl)
- Mihajlo Obrenović III, född den 16 september 1823 i Kragujevac, död den 10 juni 1868, var en serbisk furste. Han regerade två gånger: från 1839 till 1842, och från 1860 till 1868. Mihajlo Obrenović blev 1839 efter sin bror Milans död kallad till furste och tillträdde regeringen 1840, efter att ha erhållit Turkiets erkännande, men blev redan 1842 fördriven genom en av senatorn ledd resning. Efter Alexander Karađorđevićs störtande återvände han med sin far och omedelbart efter dennes död, 26 september 1860, utropades han i kraft av arvsrätt till furste. (sv)
|
.jpg){kind=link}
