| dbo:abstract
|
- Maurici de Nassau (neerlandès: Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618. Maurici també va ser stadtholder de les Províncies Unides dels Països Baixos (excepte la Província de Frísia) des del 1585 fins a la seva mort el 1625. Maurici organitzà la rebel·lió neerlandesa contra la Monarquia Hispànica per a fer-la coherent i exitosa, i va guanyar fama d'estrateg militar. Cap a finals del segle xvi, l'exèrcit de les Províncies Unides estava compost per 20.000 homes d'infanteria i 2.000 de cavalleria, sense comptar la important flota de guerra neerlandesa. va desenvolupar una tàctica nova per contrarestar el tercio. mantenint la tàctica del en la cavalleria, va reduir les dimensions de les unitats d'infanteria a 500 o 600 homes, seguint el model del manípul de 550 homes, que donava mobilitat perdent capacitat de foc, amb deu files de 60 homes de rang. El nou sistema permetia formacions linears mòbils que disparaven els mosquets per files, en les què la primera fila disparava i passava al fons per recarregar, així deu o menys files feien foc continu. Un regiment, d'uns 1200 homes es componia de piquers i mosqueters, incloent dos batallons i estat major i auxiliars no combatents, i els batallons s'organitzaven en companyies de 80 a 100 homes comandats per un capità. El nou sistema va conduir a la victòria a la el 2 de juliol de 1600, i fent que els exèrcits europeus e fixessin en la nova tàctica. També va construir fortificacions a Holanda i Zelanda amb la novedosa traça italiana dissenyades per contrarestar les tàctiques d'expugnació de muralles medievals, que eren altes i primes, i vulnerables a l'artilleria, que feia forats per on entrava la infanteria a la càrrega. Durant la treva dels dotze anys van sorgir noves divisions religioses i polítiques dins la República. Els seguidors del clergue anticalvinista Jacobus Arminius, els Remonstrants, van entrar en un conflicte amb els seguidors de Franciscus Gomarus, els contrarremonstrants. A més d'una diferència d'opinió religiosa, hi va haver principalment un conflicte polític perquè els Remonstrants eren més republicans que els contrarremonstrants, que creien en una posició forta de la Casa d'Orange, i els Remonstrants havien estat a favor de l'armistici mentre els contraremonstrants en contra. Johan van Oldenbarnevelt estava al costat dels Remonstrants i Maurici es va fer costat als contrarremonstrants. El corrent d'Oldenbarnevelt només va triomfar en Amsterdam, i el corrent més radical es va imposar en la resta dels estats. El conflicte es va intensificar amb un cop d'estat de Maurici i el seu exèrcit, Van Oldenbarnevelt va ser arrestat i condemnat per alta traïció. En el Sínode de Dort de 1618–19 al que els tretze pastors armininianistes, encapçalats per Simon Episcopius, varen ser exclosos, es va establir la victòria de l'escola calvinista i es va declarar la teologia remonstrant contrària a les Escriptures. El 13 de maig de 1619 Van Oldenbarnevelt va ser decapitat al Binnenhof de l'Haia i Maurici es va convertir a més de líder militar en el líder polític indiscutible de la República. El seu nom va donar lloc a l'Illa Maurici el 1598, a partir de quan aquesta va ser una possessió neerlandesa. Maurici era fill de i de la princesa Anna de Saxònia i nasqué al castell de . Va rebre el nom del seu avi per part de la mare del príncep elector Maurici de Saxònia. Maurici mai va arribar a casar-se, però va ser pare de fills il·legítms amb i . (ca)
- موريس أمير أورانج (بالهولندية: موريتس فان أورانجي ؛ بالألمانية: موريتز فون أورانين)(14 نوفمبر 1567 - 23 أبريل 1625) كان الحاكم العام لجميع مقاطعات الجمهورية الهولندية من عام 1585 على أقرب تقدير حتى وفاته في عام 1625 باستثناء لوردية فريزيا. كان يُعرف باسم موريس دي ناسو قبل أن يصبح أميرًا لأورانج بعد وفاة أخيه الأكبر غير الشقيق فيليب ويليام في عام 1618. قضى موريس شبابه في ديلنبورغ في مقاطعة ناساو، ودرس في جامعة هايدلبرغ ولايدن. خلف والده فيلهلم الأول كحالكم عام في هولندا وزيلاند عام 1585 وأصبح حاكم عام في أوتريخت، وغيلدرز، وأوفرايسل في عام 1590 وفي خرونينغن عام 1620. وبصفته نقيبًا وأدميرالًا للاتحاد نظم موريس التمرد الهولندي ضد إسبانيا الذي كان تمردًا متماسكًا وناجحًا وأكسبه شهرة كخبير استراتيجي عسكري. حقق تحت قيادته وبالتعاون مع العديد من الانتصارات وطرد الإسبان من شمال وشرق الجمهورية. سعى موريس إلى تنشيط وتحديث تعاليم الكلاسيكية وكان رائدًا في أساليب التسلح والتدريب العسكري الجديدة. خلال اندلع نزاع ديني في الجمهورية وقتال بين موريس انتهى بقطع رأس الأخير. بعد الهدنة فشل موريس في تحقيق المزيد من الانتصارات العسكرية. توفي في لاهاي عام 1625 ولم يكن له أي أبناء شرعيين وخلفه أخوه الأصغر غير الشقيق فريدريك هنري. (ar)
- Mořic Oranžský (14. listopadu 1567 – 23. dubna 1625 Haag) byl , místodržící Spojených provincií nizozemských a nasavsko-dillenburský hrabě. (cs)
- Ο Μαυρίκιος (ολλανδικά: Maurits van Oranje, 14 Νοεμβρίου 1567 – 23 Απριλίου 1625) από τον Οίκο του Νάσσαου ήταν πρίγκιπας της Οράγγης & βαρόνος της Μπρέντα (1618-25) και κυβερνήτης της Ολλανδίας, Ζηλανδίας, Ουτρέχτης, του Γκέλντερς, Οβεράισελ και Χρόνινγεν. Το νησιωτικό κράτος Μαυρίκιος έχει ονομαστεί προς τιμή του. (el)
- Moritz (niederländisch Maurits van Oranje), Prinz von Oranien, Graf zu Nassau-Dillenburg (* 13. November oder 14. November 1567 in Dillenburg; † 23. April 1625 im Haag) war nach der Ermordung seines Vaters, Wilhelms des Schweigers (Willem de Zwijger), Statthalter von Holland und Zeeland und seit 1589 von Utrecht, Geldern und Overijssel sowie Kapitän-General der Land- und Seestreitkräfte der Niederlande. Seine Mutter war Anna von Sachsen, Tochter des Kurfürsten Moritz von Sachsen. (de)
- Mauricio I de Nassau (Dillenburg, actual Alemania, 14 de noviembre de 1567-La Haya, 23 de abril de 1625) fue el estatúder de la parte norte de los Países Bajos entre 1584 y 1625, hijo del líder holandés Guillermo de Orange-Nassau y de Ana de Sajonia, hija del elector Mauricio de Sajonia. (es)
- Maurizio I.a Nassaukoa (Dillenburg, 1567ko azaroaren 14a - Haga, 1625eko apirilaren 23a) Herbehereetako iparraldeko estatuburua izan zen 1584 eta 1625 bitartean, Gilen I.a Orange-Nassaukoaren (Gilen Isila) eta semea, alaba. (eu)
- Maurice de Nassau (en néerlandais : Maurits van Nassau), prince d'Orange à partir de 1618, né le 14 novembre 1567 et mort le 23 avril 1625, est un noble germano-néerlandais, fils de Guillaume d'Orange-Nassau, dit « le Taciturne », chef de l'insurrection des Pays-Bas contre le roi d'Espagne Philippe II, jusqu'à son assassinat en 1584. Stathouder de Hollande et de Zélande dès 1585, Maurice de Nassau est placé à la tête de l'armée des Provinces-Unies en 1587, après l'échec de l'Anglais Robert Dudley, comte de Leicester. Maurice poursuit alors l'œuvre de son père et contribue largement à la survie et à l'essor des Provinces-Unies, qui deviennent une grande puissance dès le début du XVIIe siècle, bien avant que le roi d'Espagne reconnaisse leur indépendance en 1648 (traité de Münster). Jouissant d'une grande renommée en tant que stratège, il s'est aussi efforcé de faire revivre les doctrines classiques de Végèce et a été pionnier des nouvelles formes d'armement et de drill. (fr)
- Maurice of Orange (Dutch: Maurits van Oranje; 14 November 1567 – 23 April 1625) was stadtholder of all the provinces of the Dutch Republic except for Friesland from 1585 at the earliest until his death in 1625. Before he became Prince of Orange upon the death of his eldest half-brother Philip William in 1618, he was known as Maurice of Nassau. Maurice spent his youth in Dillenburg in Nassau, and studied in Heidelberg and Leiden. He succeeded his father William the Silent as stadtholder of Holland and Zeeland in 1585, and became stadtholder of Utrecht, Guelders and Overijssel in 1590, and of Groningen in 1620. As Captain-General and Admiral of the Union, Maurice organized the Dutch rebellion against Spain into a coherent, successful revolt and won fame as a military strategist. Under his leadership and in cooperation with the Land's Advocate of Holland Johan van Oldenbarnevelt, the Dutch States Army achieved many victories and drove the Spaniards out of the north and east of the Republic. Maurice set out to revive and revise the classical doctrines of Vegetius and pioneered the new European forms of armament and drill. During the Twelve Years' Truce, a religious dispute broke out in the Republic, and a conflict erupted between Maurice and Van Oldenbarnevelt, which ended with the latter's decapitation. After the Truce, Maurice failed to achieve more military victories. He died without legitimate children in The Hague in 1625 and was succeeded by his younger half-brother Frederick Henry. (en)
- Maurits dari Nassau (bahasa Belanda: Maurits van Oranje; 14 November 1567 – 23 April 1625) adalah pangeran Oranye dari 1618 setelah kematian kakaknya, Filips Willem, Pangeran Oranye. Maurits adalah penguasa dari Republik Belanda (kecuali Friesland) dari tahun 1585 hingga kematiannya pada tahun 1625. Maurits mengatur pemberontakan Belanda melawan Spanyol, perannya dalam hal ini sukses besar dan menjadi ahli taktik militer terkenal. Maurits mengemukakan pendapatnya untuk menghidupkan kembali doktrin klasik dari dan mempelopori ketentuan tentang alat-alat perang dan pelatihan pasukan di Eropa. (in)
- 오라녜 공작 마우리츠(네덜란드어: Maurits van Nassau, 영어: Maurice of Nassau, Prince of Orange, 1567년 11월 14일 – 1625년 4월 23일) 또는 나사우의 모리스는 네덜란드 공화국의 세습 스타드홀데르(stadholder：총독)이며, 아버지 침묵왕 빌렘 1세의 뒤를 이어 즉위했다. 그는 전략·전술 및 공병술을 발전시켜 네덜란드 육군을 당대 유럽에서 가장 근대적인 군대로 육성했다. (ko)
- マウリッツ・ファン・ナッサウ（Maurits van Nassau, 1567年11月13日 - 1625年4月23日）は、オランダ総督、オラニエ公。ウィレム1世の次男で、フィリップス・ウィレムの弟、フレデリック・ヘンドリックの兄。父の死後、スペインとの八十年戦争において中心的な役割を果たした。 死に臨んで、「2プラス2は4である」ということを自己の信条にしたほどの合理主義者であったとされる。また、自らの軍隊に徹底した訓練を行うと共にそのマニュアル化を行った。これがヨーロッパ各国の軍隊に多大な影響を与えたことから、「軍事革命」とも評価される。 (ja)
- Maurits van Oranje (Dillenburg, 14 november 1567 – Den Haag, 23 april 1625), prins van Oranje en graaf van Nassau was stadhouder en legeraanvoerder van de Republiek der Zeven Verenigde Nederlanden. Tot hij in 1618 de titel prins van Oranje erfde van zijn halfbroer Filips Willem, werd hij Maurits van Nassau genoemd. In de literatuur en populaire cultuur is hij beter bekend als prins Maurits. Maurits bracht zijn jeugd deels door op slot Dillenburg waar zijn oom Jan van Nassau hem in het Duits opvoedde. Zijn vader Willem van Oranje kon dat niet op zich nemen omdat hij destijds in de Nederlanden was om de Opstand tegen Spanje te leiden. Na opleidingen in Heidelberg en Leiden werd Maurits op zijn achttiende verjaardag stadhouder van Holland en Zeeland. Hij bracht twee jaar door in het Staatse leger voordat hij het opperbevel kreeg. Maurits werd in 1590 stadhouder over de provincies Gelderland, Overijssel en Utrecht. Als kapitein-generaal voerde hij het leger aan tegen Spanje. Gedurende de Tien Jaren van 1588 tot 1598 behaalde hij onder het politieke leiderschap van de landsadvocaat Johan van Oldenbarnevelt vele overwinningen. Het was een keerpunt in de oorlog en de Spanjaarden werden uit het noorden en oosten van de Republiek verdreven. Op militair gebied was dit succes mede te danken aan de hervormingen die Maurits samen met de Friese stadhouder Willem Lodewijk in het leger doorvoerde. De goede samenwerking met Van Oldenbarnevelt kreeg een deuk toen Maurits tijdens een expeditie op een Spaans leger stuitte: de Slag bij Nieuwpoort. Tijdens het Twaalfjarig Bestand brak in de Republiek een religieus conflict uit. Maurits koos de kant van de orthodoxe calvinisten (Gomaristen), waarmee hij recht tegenover Van Oldenbarnevelt kwam te staan, met uiteindelijk een machtsovername en de onthoofding van de landsadvocaat tot gevolg. De jaren erna ging het land zowel op bestuurlijk als op militair gebied achteruit. Op 23 april 1625 stierf Maurits in Den Haag. (nl)
- Maurizio di Orange (olandese: Maurits van Oranje; Dillenburg, 14 novembre 1567 – L'Aia, 23 aprile 1625) fu statolder di tutte le province della repubblica olandese tranne la Frisia dal 1585 fino alla sua morte nel 1625. Prima che diventasse principe d'Orange in seguito alla morte del fratellastro Filippo Guglielmo nel 1618, era noto come Maurizio di Nassau. Maurizio trascorse la sua infanzia a Dillenburg nella contea di Nassau, e studiò ad Heidelberg e Leida. Successe a suo padre Guglielmo il Taciturno come statolder di Olanda e Zelanda nel 1585, e diventò statolder di Utrecht, Gheldria e Overijssel nel 1590, e di Groninga nel 1620. in qualità di Capitano-Generale e Ammiraglio dell'Unione, Maurizio organizzò la ribellione olandese contro la Spagna in modo coerente, rivolta di successo e gli valse la fama di stratega militare. Sotto la sua guida e in collaborazione con il Johan van Oldenbarnevelt, l'esercito degli stati olandese ottenne molte vittorie e spingendo gli spagnoli fuori a nord e ad est della Repubblica. Maurizio avviò il rilancio e la revisione delle dottrine classiche di Publio Vegezio Renato e sperimentò le nuove forme europee di armamento. Durante la tregua dei dodici anni, si scatenò una disputa religiosa nella Repubblica, e scoppiò un conflitto tra Maurizio e Van Oldenbarnevelt, che si concluse con la decapitazione di quest'ultimo. Dopo la tregua, Maurizio non riusciì a ottenere altre vittorie militari. Morì senza prole legittima a L'Aia nel 1625, e fu succeduto dal fratellastro Federico Enrico. (it)
- Maurycy Orański, książę Nassau (w Holandii Maurits van Nassau) (ur. 14 listopada 1567 w Dillenburgu, zm. 23 kwietnia 1625 w Hadze) – książę Oranii-Nassau (1618–1625), syn Wilhelma Cichego i księżniczki Anny Saskiej. Urodził się w zamku Dillenburg. Imię odziedziczył po ojcu swej matki, elektorze saskim Maurycym. Maurycy nigdy się nie ożenił, choć był ojcem nieślubnych dzieci z Margarethą van Mechelen i Anną van de Kelder. Został wychowany w Dillenburgu przez swego wuja (Jana Starego). Razem ze swym kuzynem Wilhelmem (Willem Lodewijk) studiował w Heidelbergu, a późniejwraz ze swym bratem w Lejdzie, gdzie spotkał się z Szymonem Stevinem. Studia opłaciły mu stany Holandii i Zelandii, gdyż ojciec jego popadł w finansowe kłopoty, wydając całą fortunę w początkowych fazach powstania holenderskiego. (pl)
- Maurício de Orange-Nassau (Dillenburg, 14 de novembro de 1567 – Haia, 23 de abril de 1625) foi um militar holandês e destacado líder político na guerra dos oitenta anos. Era filho de Guilherme, o Taciturno. Tornou-se príncipe de Orange em 1618, sucedendo ao seu irmão Felipe Guilherme em 1618. Durante o reinado de Maurício, a Holanda lutava para se tornar independente da Espanha na guerra dos oitenta anos. Até Maurício assumir o controle, a revolta contra os espanhóis era desorganizada. Ele organizou as tropas, mandou construir a Linha de água Holandesa e venceu várias batalhas importantes, que levaram a uma trégua de 12 anos, terminada em 1621. Suas tentativas de negociar com a Espanha depois da trégua não foram bem sucedidas. Maurício nunca casou e foi sucedido por seu irmão Frederico-Henrique. (pt)
- Moritz av Oranien (Nederländska: Maurits van Oranje och Maurits van Nassau) (14 november 1567 – 23 april 1625), prins av Oranien (1618–1625) son till Vilhelm I av Oranien och Anna av Sachsen, var född på slottet Dillenburg. Innan han övertog prinstiten Oranien vid sin äldre brors död 1618 kallades han Moritz av Nassau. Moritz var fältherre och nederländsk ståthållare från 1585. Han blev överbefälhavare 1590 i det Nederländska befrielsekriget mot Spanien, och han visade sig vara en mycket framgångsrik militär ledare, och tillfogade den spanska hären flera svidande nederlag. Vid 1600-talets början hade hans styrkor skaffat sig kontroll över så gott som alla de provinser som i dag utgör dagens Nederländerna. Men hans försök att utsträcka kontrollen över de södra provinserna (dagens Belgien) misslyckades dock, som kom att förbli under spansk kontroll. Moritz av Oranien har nog mest blivit känd som en nydanare inom krigskonsten, då han lät införa små och lättrörliga förband, i vilket samverkan dem emellan kom att bli det centrala. Moritz taktik vidareutvecklades senare av Gustav II Adolf. Även inrikespolitisk var Moritz dominant. Efter konflikten med Johan van Oldenbarnevelt var han fram till sin död Nederländernas egentliga styresman. Moritz efterträddes av sin halvbror Fredrik Henrik. (sv)
- Мо́риц Ора́нский, также Мориц Нассауский (нидерл. Maurits van Oranje, нем. Moritz von Oranien; 13 или 14 ноября 1567, Дилленбург — 23 апреля 1625, Гаага) — принц Оранский, граф Нассауский, сын Вильгельма I, положившего начало независимости Нидерландов. Штатгальтер Голландии, Зеландии, Гелдерланда, Гронингена и Оверэйсела. Мать — Анна Саксонская, дочь саксонского курфюрста Морица. Организатор новой тактической школы в начале XVII века, предшественник Густава-Адольфа в развитии полевого военного искусства и Вобана — в развитии . Своими современными границами Нидерланды обязаны военным походам Морица Оранского. (ru)
- Моріц Оранський (нід. Maurits van Oranje, нім. Moritz von Oranien; 13 або 14 листопада 1567, Ділленбург — 23 квітня 1625, Гаага) — принц Оранський, граф Нассауський, син Вільгельма I, поклав початок незалежності Нідерландів, штатгальтер Нідерландів, Зеландії, Гелдерланда, Гронінгена і Оверейсела. Видатний організатор нової тактичної школи на початку XVII століття, попередник Густава Адольфа в розвитку польового військового мистецтва і Вобана — у розвитку військово-інженерного мистецтва. Його іменем названо острів Маврикій. Здобув низку перемог над іспанськими військами (під Ньюпортом 1600 року, та інші). Проводив політику централізації, добився страти великого пенсіонарія Йогана Олденбарневелта. (uk)
- 拿骚的毛里茨（荷蘭語：Maurits van Nassau；法語：Maurice de Nassau，1567年11月14日－1625年4月23日），又依法语译作拿骚的莫里斯，奧蘭治親王，尼德兰联省共和国执政（1585–1625），出生於迪伦堡。他是荷蘭國父奥兰治亲王威廉一世的次子。威廉一世死後，繼承荷蘭執政之位；長兄菲利普·威廉（1554–1618）死後，繼承奧蘭治親王封號。以他的名字命名了毛里求斯（Mauritius）。 毛里茨組織的針對西班牙的叛亂（Nederlandse Opstand）變成了一個連貫、成功的起義，並因此獲得軍事戰略家的聲望。他開始著手恢復和修改維蓋提烏斯（Vegetius）的經典理論，開創了新的歐洲形式的軍備和演練，被譽為“軍事革命”。死後，其弟弗雷德里克·亨德里克繼位。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Mořic Oranžský (14. listopadu 1567 – 23. dubna 1625 Haag) byl , místodržící Spojených provincií nizozemských a nasavsko-dillenburský hrabě. (cs)
- Ο Μαυρίκιος (ολλανδικά: Maurits van Oranje, 14 Νοεμβρίου 1567 – 23 Απριλίου 1625) από τον Οίκο του Νάσσαου ήταν πρίγκιπας της Οράγγης & βαρόνος της Μπρέντα (1618-25) και κυβερνήτης της Ολλανδίας, Ζηλανδίας, Ουτρέχτης, του Γκέλντερς, Οβεράισελ και Χρόνινγεν. Το νησιωτικό κράτος Μαυρίκιος έχει ονομαστεί προς τιμή του. (el)
- Moritz (niederländisch Maurits van Oranje), Prinz von Oranien, Graf zu Nassau-Dillenburg (* 13. November oder 14. November 1567 in Dillenburg; † 23. April 1625 im Haag) war nach der Ermordung seines Vaters, Wilhelms des Schweigers (Willem de Zwijger), Statthalter von Holland und Zeeland und seit 1589 von Utrecht, Geldern und Overijssel sowie Kapitän-General der Land- und Seestreitkräfte der Niederlande. Seine Mutter war Anna von Sachsen, Tochter des Kurfürsten Moritz von Sachsen. (de)
- Mauricio I de Nassau (Dillenburg, actual Alemania, 14 de noviembre de 1567-La Haya, 23 de abril de 1625) fue el estatúder de la parte norte de los Países Bajos entre 1584 y 1625, hijo del líder holandés Guillermo de Orange-Nassau y de Ana de Sajonia, hija del elector Mauricio de Sajonia. (es)
- Maurizio I.a Nassaukoa (Dillenburg, 1567ko azaroaren 14a - Haga, 1625eko apirilaren 23a) Herbehereetako iparraldeko estatuburua izan zen 1584 eta 1625 bitartean, Gilen I.a Orange-Nassaukoaren (Gilen Isila) eta semea, alaba. (eu)
- Maurits dari Nassau (bahasa Belanda: Maurits van Oranje; 14 November 1567 – 23 April 1625) adalah pangeran Oranye dari 1618 setelah kematian kakaknya, Filips Willem, Pangeran Oranye. Maurits adalah penguasa dari Republik Belanda (kecuali Friesland) dari tahun 1585 hingga kematiannya pada tahun 1625. Maurits mengatur pemberontakan Belanda melawan Spanyol, perannya dalam hal ini sukses besar dan menjadi ahli taktik militer terkenal. Maurits mengemukakan pendapatnya untuk menghidupkan kembali doktrin klasik dari dan mempelopori ketentuan tentang alat-alat perang dan pelatihan pasukan di Eropa. (in)
- 오라녜 공작 마우리츠(네덜란드어: Maurits van Nassau, 영어: Maurice of Nassau, Prince of Orange, 1567년 11월 14일 – 1625년 4월 23일) 또는 나사우의 모리스는 네덜란드 공화국의 세습 스타드홀데르(stadholder：총독)이며, 아버지 침묵왕 빌렘 1세의 뒤를 이어 즉위했다. 그는 전략·전술 및 공병술을 발전시켜 네덜란드 육군을 당대 유럽에서 가장 근대적인 군대로 육성했다. (ko)
- マウリッツ・ファン・ナッサウ（Maurits van Nassau, 1567年11月13日 - 1625年4月23日）は、オランダ総督、オラニエ公。ウィレム1世の次男で、フィリップス・ウィレムの弟、フレデリック・ヘンドリックの兄。父の死後、スペインとの八十年戦争において中心的な役割を果たした。 死に臨んで、「2プラス2は4である」ということを自己の信条にしたほどの合理主義者であったとされる。また、自らの軍隊に徹底した訓練を行うと共にそのマニュアル化を行った。これがヨーロッパ各国の軍隊に多大な影響を与えたことから、「軍事革命」とも評価される。 (ja)
- 拿骚的毛里茨（荷蘭語：Maurits van Nassau；法語：Maurice de Nassau，1567年11月14日－1625年4月23日），又依法语译作拿骚的莫里斯，奧蘭治親王，尼德兰联省共和国执政（1585–1625），出生於迪伦堡。他是荷蘭國父奥兰治亲王威廉一世的次子。威廉一世死後，繼承荷蘭執政之位；長兄菲利普·威廉（1554–1618）死後，繼承奧蘭治親王封號。以他的名字命名了毛里求斯（Mauritius）。 毛里茨組織的針對西班牙的叛亂（Nederlandse Opstand）變成了一個連貫、成功的起義，並因此獲得軍事戰略家的聲望。他開始著手恢復和修改維蓋提烏斯（Vegetius）的經典理論，開創了新的歐洲形式的軍備和演練，被譽為“軍事革命”。死後，其弟弗雷德里克·亨德里克繼位。 (zh)
- موريس أمير أورانج (بالهولندية: موريتس فان أورانجي ؛ بالألمانية: موريتز فون أورانين)(14 نوفمبر 1567 - 23 أبريل 1625) كان الحاكم العام لجميع مقاطعات الجمهورية الهولندية من عام 1585 على أقرب تقدير حتى وفاته في عام 1625 باستثناء لوردية فريزيا. كان يُعرف باسم موريس دي ناسو قبل أن يصبح أميرًا لأورانج بعد وفاة أخيه الأكبر غير الشقيق فيليب ويليام في عام 1618. (ar)
- Maurici de Nassau (neerlandès: Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618. Maurici també va ser stadtholder de les Províncies Unides dels Països Baixos (excepte la Província de Frísia) des del 1585 fins a la seva mort el 1625. El seu nom va donar lloc a l'Illa Maurici el 1598, a partir de quan aquesta va ser una possessió neerlandesa. Maurici era fill de i de la princesa Anna de Saxònia i nasqué al castell de . Va rebre el nom del seu avi per part de la mare del príncep elector Maurici de Saxònia. (ca)
- Maurice of Orange (Dutch: Maurits van Oranje; 14 November 1567 – 23 April 1625) was stadtholder of all the provinces of the Dutch Republic except for Friesland from 1585 at the earliest until his death in 1625. Before he became Prince of Orange upon the death of his eldest half-brother Philip William in 1618, he was known as Maurice of Nassau. (en)
- Maurice de Nassau (en néerlandais : Maurits van Nassau), prince d'Orange à partir de 1618, né le 14 novembre 1567 et mort le 23 avril 1625, est un noble germano-néerlandais, fils de Guillaume d'Orange-Nassau, dit « le Taciturne », chef de l'insurrection des Pays-Bas contre le roi d'Espagne Philippe II, jusqu'à son assassinat en 1584. Jouissant d'une grande renommée en tant que stratège, il s'est aussi efforcé de faire revivre les doctrines classiques de Végèce et a été pionnier des nouvelles formes d'armement et de drill. (fr)
- Maurizio di Orange (olandese: Maurits van Oranje; Dillenburg, 14 novembre 1567 – L'Aia, 23 aprile 1625) fu statolder di tutte le province della repubblica olandese tranne la Frisia dal 1585 fino alla sua morte nel 1625. Prima che diventasse principe d'Orange in seguito alla morte del fratellastro Filippo Guglielmo nel 1618, era noto come Maurizio di Nassau. (it)
- Maurycy Orański, książę Nassau (w Holandii Maurits van Nassau) (ur. 14 listopada 1567 w Dillenburgu, zm. 23 kwietnia 1625 w Hadze) – książę Oranii-Nassau (1618–1625), syn Wilhelma Cichego i księżniczki Anny Saskiej. Urodził się w zamku Dillenburg. Imię odziedziczył po ojcu swej matki, elektorze saskim Maurycym. (pl)
- Maurits van Oranje (Dillenburg, 14 november 1567 – Den Haag, 23 april 1625), prins van Oranje en graaf van Nassau was stadhouder en legeraanvoerder van de Republiek der Zeven Verenigde Nederlanden. Tot hij in 1618 de titel prins van Oranje erfde van zijn halfbroer Filips Willem, werd hij Maurits van Nassau genoemd. In de literatuur en populaire cultuur is hij beter bekend als prins Maurits. (nl)
- Maurício de Orange-Nassau (Dillenburg, 14 de novembro de 1567 – Haia, 23 de abril de 1625) foi um militar holandês e destacado líder político na guerra dos oitenta anos. Era filho de Guilherme, o Taciturno. Tornou-se príncipe de Orange em 1618, sucedendo ao seu irmão Felipe Guilherme em 1618. Maurício nunca casou e foi sucedido por seu irmão Frederico-Henrique. (pt)
- Мо́риц Ора́нский, также Мориц Нассауский (нидерл. Maurits van Oranje, нем. Moritz von Oranien; 13 или 14 ноября 1567, Дилленбург — 23 апреля 1625, Гаага) — принц Оранский, граф Нассауский, сын Вильгельма I, положившего начало независимости Нидерландов. (ru)
- Moritz av Oranien (Nederländska: Maurits van Oranje och Maurits van Nassau) (14 november 1567 – 23 april 1625), prins av Oranien (1618–1625) son till Vilhelm I av Oranien och Anna av Sachsen, var född på slottet Dillenburg. Innan han övertog prinstiten Oranien vid sin äldre brors död 1618 kallades han Moritz av Nassau. Efter konflikten med Johan van Oldenbarnevelt var han fram till sin död Nederländernas egentliga styresman. Moritz efterträddes av sin halvbror Fredrik Henrik. (sv)
- Моріц Оранський (нід. Maurits van Oranje, нім. Moritz von Oranien; 13 або 14 листопада 1567, Ділленбург — 23 квітня 1625, Гаага) — принц Оранський, граф Нассауський, син Вільгельма I, поклав початок незалежності Нідерландів, штатгальтер Нідерландів, Зеландії, Гелдерланда, Гронінгена і Оверейсела. Видатний організатор нової тактичної школи на початку XVII століття, попередник Густава Адольфа в розвитку польового військового мистецтва і Вобана — у розвитку військово-інженерного мистецтва. Його іменем названо острів Маврикій. (uk)
|
_Kavalkade_der_Prinzen_von_Nassau.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_Kavalkade_der_Prinzen_von_Nassau.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}