| dbo:abstract
|
- Francesca Margherita de L'Epine, més coneguda com a Margherita de L'Epine (Venècia, ca. 1683 – Londres, 8 d'agost de 1746) va ser una soprano italiana de l'època barroca. Va ser una de les cantants més populars i reeixides de les cantants londinencs en els anys precedents i després de la introducció de l'òpera italiana a la ciutat. Avui, es recorda millor per les seves actuacions en les òperes de George Frideric Handel i la seva llarga associació amb el compositor Pepusch, amb qui es va casar al voltant de 1718. Després d'actuar a Venècia entre 1698 i 1700, de L'Epine va arribar a Londres el 1702, com la senyora de , encara que els rumors sobre una aventura (1703) amb Daniel Finch, el comte de Nottingham, indiquen no va romandre exclusiu en els seus afeccions durant molt de temps. En aquests primers anys de Londres va ballar i va cantar, actuant a "Drury Lane" entre 1704 i 170 i després al "Queen's Theatre" de 1708 a 1714. El seu repertori consistia inicialment en cançons i cantates de compositors tan diversos com Henry Purcell i Alessandro Scarlatti, però a partir de 1706 va protagonitzar òperes italianes com ara va començar a aparèixer a les etapes londinencs, sent el més popular el de Giovanni Bononcini Camilla, en la qual va substituir a la quarta representació, cantant el paper de l'heroïna. Al maig de 1703, va rebre vint guinees "per un dia cantant la peça que es diu Ye Fickle Sheperdesse;" mentre que la seva aparició en el "Lincoln's-Inn-Fields Theatre" (on havia de cantar "quatre de les seves més famoses cançons italianes") l'1 de juny de 1703, encara que va ser anunciada com la seva última, va ser seguida per una altra el 8 de juny, cançó anomenada "El rossinyol" es va afegir al seu repertori. El seu gran èxit el va induir a romandre a Londres i, per tant, es va associar a l'establiment de l'òpera italiana a Anglaterra. Va aparèixer per primera vegada en el "Drury Lane Theatre", el 29 de gener de 1704, cantant part de la música de Greber entre els actes de l'obra. A partir d'aquest moment, va actuar freqüentment no només en aquest teatre, sinó al "Haymarket" i al "Lincoln's Inn-Fields". Va cantar abans i després de l'òpera Arsinoe, el 1705; de manera similar va participar en el de Greber, 1706, on, segons Burney, era la cantant principal; a , 1707, una òpera organitzada en part per Scarlatti i Buononcini, pel director Pepusch; Camilla, on interpretava Prenesto, 1707; , com Marius, 1709; Almahide, la primera òpera interpretada aquí en italià, 1710; Hydaspes, 1710; , 1712 (com Calypso); de Handel (com Antiocchus, la música exigint molt poder executiu), i Rinaldo, 1712; Teseu, 1713; i els pasticcios i , 1713. Els seus serveis es dedicaven sovint a les òperes angleses a "Lincoln's Inn-Fields", fins al 1718, quan es va casar amb Pepusch i es va retirar de l'escenari. Segons Downes, Margherita va portar al seu marit almenys 10.000 guinees. Aquests "costosos ocells canaris", com va anomenar Cibber els italians, van augmentar els seus ingressos (8 lliures a la setmana era un salari de cantant) per actuacions en cases particulars i altres compromisos especials. El cant de Margherita hauria d'haver tingut un gran mèrit i una astúcia, i es deia que era superior a qualsevol cosa que se sentia a Anglaterra en aquell moment. La seva germana Maria Gallia, que, no obstant això, no es va fer igual, el 1703, es va unir a ella, i el seu únic rival important era la senyora Tofts, una de les favorites establerts a Drury Lane. A la segona aparició de "la gentil italiana" a aquests escenaris, a principis de 1704, es va produir un disturbis al teatre. Un servent de la senyora Tofts estava implicat, i la senyora Tofts li va semblar que li correspon escriure al gerent per negar-li que no tingués cap part en l'incident. La gelosia entre els dos cantants, ja siguin reals o imaginaris, es va convertir en la xerrada de la ciutat i el tema de les pretesos. El món de moda es va dividir en festes italianes i angleses. Hughes va escriure: Rowe i altres, van escriure menys agradablement de "Greber's Peg" o "The Tawny Tuscan" i les seves conquestes. Malgrat això, la posteritat ha considerat que el seu personatge és de bona naturalesa sense culpa. La paciència amb què va patir el nom "Hecate", que se li va atorgar en consideració a la seva lletjor per part del seu marit, ha estat enregistrada per Burney. Pepusch i la seva senyora van viure durant algun temps a Boswell Court, al carrer Carey, on un lloro cantant adornava la finestra. El 1730 es van traslladar a una casa a "Fetter Lane". Margherita, que avançava en anys, va mantenir la mà sobre el clavicèmbal i, en realitat, va ser un bon intèrpret", tant que els aficionats es reunien per escoltar-li interpretar les lliçons difícils de compositor John Bull del llibre Virginal de la reina Isabel. Segons un diari manuscrit de S. Cooke, alumne del mestre Pepusch, la senyora Pepusch va caure malalta el 19 de juliol de 1746 i que el 10 d'agost següent, a la tarda, quan va anar a Vauxhall el doctor, la senyora Pepusch va morir. Havia estat "extremadament malalta" el dia anterior. Una rèplica en oli de la imatge de Sebastián Ricci Una Assaig a l'òpera, que conté un retrat de Margherita, es troba en possessió dels pianistes senyors John Broadwood & Sons. En aquest grup de músics "Margaritta en negre amb un mufet" (com funciona el títol) és curta, complexada, però no afavorida. La pintura original es troba a Castle Howard, la seu del comte de Carlisle a Yorkshire. (ca)
- (Francesca) Margherita de L’Épine (auch: Françoise Marguerite de L’Épine, Margarita de L’Epine, Margarita De l’Espine, la Margherita, Signora Margherita, Signora Margarita, Mrs. Margarita; * ca. 1680–1683; † 8. August 1746 in London) war eine Sängerin (Sopran) des Barock, deren Name mit den Anfängen der italienischen Oper in England und insbesondere mit Georg Friedrich Händel verbunden ist. Sie trat jedoch auch in englischen Werken auf und war die Frau des Komponisten Johann Christoph Pepusch. (de)
- Margherita de L'Épine (also Francesca Margherita de l'Épine; c. 1680 – 8 August 1746, London) was an Italian soprano of the Baroque era. She was among the most popular and successful of London's female singers in the years just before and after Italian opera became introduced to the city. Today, she is best remembered for her performances in the operas of George Frideric Handel, and her longstanding association with the composer Johann Pepusch, whom it seems she married around 1718. (en)
- Francesca Margherita de l'Épine (Venezia, ... – Londra, 8 agosto 1746) è stata un soprano italiano del periodo barocco, ricordata per le sue interpretazioni nelle opere di Georg Friedrich Händel e la sua lunga collaborazione con il compositore Johann Pepusch. Le cronache locali annunciarono il suo arrivo a Londra, proveniente da Venezia, nel 1692. La London Gazette n. 2834 annunciava che "l'italian Lady molto famosa nel mondo" avrebbe cantato agli "York Buildings". Fu il primo soprano italiano ad esibirsi a Londra. Fu raggiunta nel 1703 dalla sorella, Maria Margherita Gallia o Maria Gallia, anche lei cantante ma che non raggiunse la sua popolarità. Nei primi anni di permanenza, Margherita de l'Épine apparve per la prima volta al Teatro Drury Lane il 29 gennaio 1704, cantando alcune delle musiche di Grebe. Dal 1704 al 1708, si esibì al Drury Lane in brani di diversi compositori: nell'Arsinoe regina di Cipro di Thomas Clayton rappresentata al Drury Lane nel 1705, l'anno successivo ne The Temple of Love (Il tempio dell'amore di Francesco Pietro Grebber, nel 1707 in Thomyris con musiche di Scarlatti e Buononcini. Si esibì inoltre ne Il trionfo di Camilla di Giovanni Bononcini, cantando nel ruolo della protagonista, Camilla, in italiano, e accendendo una rivalità con il soprano Catherine Tofts che cantava in inglese. Fu al Queen's Theatre di Haymarket dal 1708 al 1714 dove cantò in Pirro e Demetrio di Haym (1708), Almahide (1710) che si suppone sia stata scritta da Bononcini l'Hydaspes o L'Idaspe fedele di Francesco Mancini (1710) che ebbe varie repliche. Antioco (1711) e Ambleto (1712) di Carlo Francesco Gasparini, oltre che nelle opere di Händel Rinaldo (1712, come Goffredo), Pastor Fido (1713, come Eurilla) e in Teseo (1713). Nel 1715 cantò al Lincoln's Inn-Fieldsnella prima versione di Aci e Galatea di Händel interpretando Galatea, dove si legò al compositore Johann Pepusch, che sposò nel 1718 . Dopo il matrimonio si ritirò dalle scene tornando solo per sporadiche apparizioni. (it)
- Margherita de L'Epine, död 1746, var en italiensk operasångerska. Hon debuterade i Venedig 1698 men var från 1702 och framåt verksam i London, där hon blev en av den tidiga operans största primadonnor och associerad med etableringen av (italiensk) opera i England. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- (Francesca) Margherita de L’Épine (auch: Françoise Marguerite de L’Épine, Margarita de L’Epine, Margarita De l’Espine, la Margherita, Signora Margherita, Signora Margarita, Mrs. Margarita; * ca. 1680–1683; † 8. August 1746 in London) war eine Sängerin (Sopran) des Barock, deren Name mit den Anfängen der italienischen Oper in England und insbesondere mit Georg Friedrich Händel verbunden ist. Sie trat jedoch auch in englischen Werken auf und war die Frau des Komponisten Johann Christoph Pepusch. (de)
- Margherita de L'Épine (also Francesca Margherita de l'Épine; c. 1680 – 8 August 1746, London) was an Italian soprano of the Baroque era. She was among the most popular and successful of London's female singers in the years just before and after Italian opera became introduced to the city. Today, she is best remembered for her performances in the operas of George Frideric Handel, and her longstanding association with the composer Johann Pepusch, whom it seems she married around 1718. (en)
- Margherita de L'Epine, död 1746, var en italiensk operasångerska. Hon debuterade i Venedig 1698 men var från 1702 och framåt verksam i London, där hon blev en av den tidiga operans största primadonnor och associerad med etableringen av (italiensk) opera i England. (sv)
- Francesca Margherita de L'Epine, més coneguda com a Margherita de L'Epine (Venècia, ca. 1683 – Londres, 8 d'agost de 1746) va ser una soprano italiana de l'època barroca. Va ser una de les cantants més populars i reeixides de les cantants londinencs en els anys precedents i després de la introducció de l'òpera italiana a la ciutat. Avui, es recorda millor per les seves actuacions en les òperes de George Frideric Handel i la seva llarga associació amb el compositor Pepusch, amb qui es va casar al voltant de 1718. (ca)
- Francesca Margherita de l'Épine (Venezia, ... – Londra, 8 agosto 1746) è stata un soprano italiano del periodo barocco, ricordata per le sue interpretazioni nelle opere di Georg Friedrich Händel e la sua lunga collaborazione con il compositore Johann Pepusch. Nel 1715 cantò al Lincoln's Inn-Fieldsnella prima versione di Aci e Galatea di Händel interpretando Galatea, dove si legò al compositore Johann Pepusch, che sposò nel 1718 . Dopo il matrimonio si ritirò dalle scene tornando solo per sporadiche apparizioni. (it)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}