| dbo:abstract
|
- Manuelský styl (manuelino) nazvaný dle krále Manuela I. kombinuje formu pozdní gotiky s možnými vlivy i ze středoevropského prostoru a prvky renesance i maurské architektury. (cs)
- Manuelí fou un estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre finals del segle xv i començaments del xvi, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal. L'estil aporta poques novetats estructurals, en ser bàsicament ornamental. Sobre una base gòtic flamígera, s'hi sobreposen elements renaixentistes i d'influència oriental, amb una densa ornamentació que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic. Per aquesta raó, edificis d'estil gòtic isabelí presenten decoració manuelina, com és el cas de la basílica de Santa Maria la Major de Pontevedra, on destaquen les cresteries típicament manuelines. És una variació portuguesa de l'estil gòtic final, així com de l'art lusomorisc o mudèjar, marcat per una sistematització de motius iconogràfics propis, de gran port, simbolitzant el poder regi. Va incorporar, més tard, ornamentacions del Renaixement italià. El terme manuelí va ser creat per en el seu Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém de 1842. L'estil es va desenvolupar en una època propícia de l'economia portuguesa i va deixar marques en tot el territori nacional. En destaquen com a monuments més representatius:
* Monestir de Batalha, obra de , el francès Diogo de Boitaca i João de Castilho, en el qual destaquen les capelas imperfeitas i el claustre.
* Monestir dels Jerònims de Belém, obra també de Diogo de Boitaca i João de Castilho.
* Convent de Crist, a Tomar, de i João de Castilho.
* Torre de Belém de .
* Església de l'antic convent de Jesús, de Diogo de Boitaca. En un estil neomanuelí, destaca l', de finals del segle xix. (ca)
- Die Manuelinik (auch Emanuelstil, Manuelinischer Stil oder Emanuelismus genannt) ist ein prunkvoller Architekturstil, der nur im Königreich Portugal des frühen 16. Jahrhunderts auftrat. Benannt ist die Manuelinik nach König Manuel I. (reg. 1495–1521), der während der wirtschaftlichen und kulturellen Blütezeit Portugals an der Macht war. Der Stilbegriff manuelino wurde durch den Historiker Francisco Adolfo de Varnhagen in seiner Schrift Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém von 1842 eingeführt. (de)
- Manuelisma stilo (ankaŭ mallonge manuelismo) estas pompa arĥitektura stilo, kiu aperis nur en la reĝlando Portugalujo de la frua 16-a jarcento. La manuelismo nomiĝas laŭ reĝo Manuelo la 1-a (li regis de 1495 ĝis 1521), kiu potencis dum fazo de alta bonstato ekonomia. (eo)
- El estilo manuelino es un estilo arquitectónico portugués que se desarrolló en el reinado de Manuel I de Portugal (1495-1521) y prosiguió después de su muerte, aunque ya existiera desde el reinado de Juan II. Es una variación portuguesa del estilo gótico final, así como del arte luso-morisco o mudéjar, marcado por una sistematización de motivos iconográficos propios, de gran porte, simbolizando el poder regio. Incorporó, más tarde, ornamentaciones del Renacimiento italiano. El término "Manuelino" fue creado por en su Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém de 1842. El estilo se desarrolló en una época propicia de la economía portuguesa y dejó marcas en todo el territorio nacional.
* El Monasterio de los Jerónimos, en Lisboa, es uno de los legados más exuberantes de este estilo.
* Iglesia Matriz de la Golegã, cuyo portal es uno de los más característicos del manuelino.
* La ventana del Capítulo del Convento de Cristo, en Tomar es una de las más referidas obras en este estilo.
* Torre de Belém en Lisboa. (es)
- Manueldar estiloa (portugesez: estilo manuelino), Portugalgo gotiko berantiarra ere deitua, Portugalen XV. mendearen amaieran eta XVI. mendearen hasieran garatu zen arkitektura estiloa da. Manuel I.a Portugalgoaren omenez hartzen du izena, haren eregealdian (1495-1521) gorenera iritsi baitzen. Bere ezaugarri nagusiak, egituran baino areago, apaingarrien arloan nabaritzen dira. Aintzat hartzekoak dira, beren orijinaltasunagatik, itsasoarekin zerikusia duten apaindura gaiak: haizeak puztutako belak, kateak, koralak, , etab. (eu)
- Le style manuélin ou art manuélin est un terme adopté au XIXe siècle afin de désigner l’architecture qui a connu son apogée sous le règne du roi Manuel Ier du Portugal à la fin du XVe siècle mais qui fut développée bien avant son règne, à partir notamment du gothique espagnol (lui-même issu du gothique français, l'art français influençant directement l'art du Portugal) dont les Portugais s'émancipent avec l'essor du style manuélin. Cette architecture concilie le style gothique flamboyant, en vogue dans toute l'Europe exception faite de l'Italie, mâtiné au Portugal de mudéjar, avec les apports de la Renaissance italienne qui commence alors tout juste à germer dans la péninsule ibérique. Le Portugal devient au XVe siècle la première puissance maritime du monde et les Grandes découvertes de la fin du siècle ainsi que l'établissement de comptoirs en Extrême-Orient apportent une grande richesse et une nouvelle vision du monde. De lointaines civilisations se découvrent au monde et beaucoup d’artistes étrangers viennent travailler au Portugal : de cette rencontre de cultures est né le style manuélin’. (fr)
- The Manueline (Portuguese: estilo manuelino, IPA: [ɨʃˈtilu mɐnweˈɫinu]), occasionally known as Portuguese late Gothic, is the sumptuous, composite Portuguese architectural style originating in the 16th century, during the Portuguese Renaissance and Age of Discoveries. Manueline architecture incorporates maritime elements and representations of the discoveries brought from the voyages of Vasco da Gama and Pedro Álvares Cabral. This innovative style synthesizes aspects of Late Gothic Flamboyant architecture with original motifs and influences of the Plateresque, Mudéjar, Italian, and Flemish architecture. It marks the transition from Late Gothic to Renaissance. The construction of churches and monasteries in Manueline was largely financed by proceeds of the lucrative spice trade with Africa and India. The style was given its name, many years later, by Francisco Adolfo de Varnhagen, Viscount of Porto Seguro, in his 1842 book Noticia historica e descriptiva do Mosteiro de Belem, com um glossario de varios termos respectivos principalmente a architectura gothica, in his description of the Jerónimos Monastery. Varnhagen named the style after King Manuel I, whose reign (1495–1521) coincided with its development. The style was much influenced by the astonishing successes of the voyages of discovery of Portuguese navigators, from the coastal areas of Africa to the discovery of Brazil and the ocean routes to the Far East. Although the period of this style did not last long (from 1490 to 1520), it played an important part in the development of Portuguese art. The influence of the style outlived the king. Celebrating the newly maritime power, it manifested itself in architecture (churches, monasteries, palaces, castles) and extended into other arts such as sculpture, painting, works of art made of precious metals, faience and furniture. (en)
- Manuelin (bahasa Portugis: estilo manuelino, IPA: ) adalah gaya ornamentasi arsitektur khas Portugal pada dasawarsa-dasawarsa pertama abad ke-16. Gaya ini memadukan unsur-unsur maritim dengan penemuan-penemuan dari perjalanan Vasco da Gama dan Pedro Álvares Cabral. Gaya yang inovatif ini juga memadukan arsitektur Gothik akhir dengan gaya Spanyol, Mudéjar, arsitektur kota Italia, dan unsur-unsur Flandria. Gaya Manuelin melambangkan transisi dari gaya Gothik akhir menjadi Renaisans. Pembangunan gereja-gereja dan biara-biara bergaya Manuelin didanai oleh perdagangan rempah-rempah yang menguntungkan di Afrika dan India. Gaya ini diberi nama "Manuelin" oleh Francisco Adolfo de Varnhagen, Visconte Porto Seguro, dalam bukunya pada tahun 1842 yang berjudul Noticia historica e descriptiva do Mosteiro de Belem, com um glossario de varios termos respectivos principalmente a architectura gothica. Ia mencetuskan istilah ini saat sedang mendeskripsikan Biara Jerónimos. Gaya ini dinamai dari Raja Manuel I karena gaya ini berkembang selama masa kekuasaannya. Walaupun tidak berlangsung lama (dari tahun 1490 hingga 1520), periode Manuelin telah memberikan sumbangan penting bagi perkembangan seni Portugal. Pengaruh gaya Manuelin masih dapat dirasakan hingga kini dan dapat ditemui di berbagai jenis bangunan di Portugal, seperti gereja, biara, istana, dan kastil. Gaya ini juga dapat ditemui dalam bentuk patung, lukisan, seni logam, tembikar glasir bening, dan furnitur. (in)
- Lo stile manuelino o tardo gotico portoghese è lo stile architettonico sontuoso e composito fiorito in Portogallo nel primo decennio del XVI secolo. Esso incorpora elementi marinari come riferimento alle scoperte fatte in quegli anni dai navigatori portoghesi Vasco da Gama e Pedro Álvares Cabral. Lo stile innovativo sintetizza aspetti del tardo gotico con lo stile plateresco spagnolo ed alcuni elementi dell'architettura italiana e fiamminga. (it)
- De manuelstijl of de Portugese laatgotische stijl is een kunststijl met rijkelijke architecturale versieringen gedateerd in het begin van de zestiende eeuw. Een gebouw in manuelstijl heeft allerhande decoraties die verwijzen naar de zee en naar de ontdekkingsreizen. De periode, waarin deze stijl toegepast werd, is deze van de reizen van Vasco da Gama (die de reisroute naar India vastlegde) en Pedro Álvares Cabral (de ontdekker van Brazilië). (nl)
- マヌエル様式（ポルトガル語: estilo manuelino）とは、15世紀後半から16世紀のポルトガルで流行した建築様式である。代表的な建築物にヴァスコ・ダ・ガマのインド航路開拓を記念して建立されたジェロニモス修道院、トマールのキリスト教修道院が挙げられる。 (ja)
- O Estilo manuelino, por vezes também chamado de gótico português tardio ou flamejante, é um estilo decorativo, escultórico e de arte móvel que se desenvolveu no reinado de D. Manuel I e prosseguiu até e após a sua morte, ainda que já existisse desde o reinado de D. João II. É uma variação portuguesa do Gótico final, bem como da arte luso-mourisca ou arte mudéjar, marcada por uma sistematização de motivos iconográficos próprios, de grande porte, simbolizando o poder régio. Incorporou, mais tarde, ornamentações do Renascimento italiano. O termo "Manuelino" foi criado por Francisco Adolfo Varnhagen na sua Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém, de 1842. O Estilo desenvolveu-se numa época propícia da economia portuguesa e deixou marcas em todo o território nacional. (pt)
- Emanuelstil är en överflödande rik arkitektonisk stil som uppkom i Portugal i början av 1500-talet under kung Manuel I:s regeringstid. Stilen förekom endast i Portugal och den kom ur bruk en tid efter Manuel I:s regering. Stilen firar Portugals då nyvunna rikedom som uppkommit genom sjöfarten och den präglas av fantasifulla ornament, ofta med marin aknyting, i form alger, tång, koraller, rep, ankare, navigationsinstrument etc.. Byggnadsexempel:
* Världsarvet Mosteiro dos Jerónimos i Lissabon (ca 1502–72)
* Världsarvet Torre de Belém i Lissabon (1515–21)
* Världsarvet Klostret i Batalha
* Kristusriddarnas kyrka i Tomar
* Jesuskyrkan i Setúbal
* Torre de Belém
* Kristus- riddarnas kyrka
* Detalj i Batalha
* Detalj i Sétubal (sv)
- Styl manueliński (oryginalnie Manuelino) – styl architektoniczny późnego gotyku. Rozwijał się w Portugalii za panowania króla Manuela I Szczęśliwego. Łączy gotyk z rzeźbami o motywach marynistycznych i elementami orientalnymi. Przykładami tego stylu mogą być: lizboński klasztor Hieronimitów z XVI wieku, pobliska Torre de Belém, klasztor w Batalha czy kompleks klasztorny Zakonu Chrystusa w Tomarze. Za pierwszą budowlę prezentującą ten bogaty w detale styl uważa się Igreja de Jesus w mieście Setúbal (1494–1498). (pl)
- Мануэли́но, точнее мануэли́ну (порт. Manuelino) — стиль в истории архитектуры Португалии XV—XVI вв., национальный вариант Ренессанса. Назван по имени короля Мануэля I Счастливого (годы правления 1495—1521). Это время было периодом высшего могущества Португалии, периодом её расцвета как морской державы. Она приобретает многочисленные колонии. Португальцы составили на морях конкуренцию генуэзцам и испанцам, то есть другим самым сильным мореходам тогдашнего мира. Связанный с этим экономический и культурный взлёт нашёл отражение в интенсивном строительстве. В мануэлино смешаны элементы готики, мавританского стиля, Ренессанса и экзотических мотивов. Можно говорить даже, что в этом стиле проявилось влияние индийского искусства. Этот стиль выражает как бы впечатления европейца, впервые увидевшего новый мир и неизвестные страны. Мануэлино можно сравнить с испанским платереско, особенно на ранней стадии развития. В нем также оформление построек решалось на основе плоской стены, богато украшенной деталями, но португальская архитектура оказалась «сочнее» и динамичнее. Она более насыщена образами и особенно склонна к декорации и роскоши. Архитектура португальского Возрождения не ограничилась только лишь стилем мануэлино. Позднее в Португалию начало проникать итальянское влияние, и в середине XVI в. национальный стиль сменился интернациональными ренессансными формами (в творчестве Диогу ди Торралвы, 1500—1566). (ru)
- Мануеліно, мануелів стиль (порт. Estilo manuelino), або пізня португальська готика (порт. gótico português tardio) — декоративно-архітектурний стиль, який з'явився у Португалії на початку XVI століття. Дістав свою назву від імені короля Мануела I. Внаслідок відкриття морського шляху до Індії за правління цього короля Португалія перетворилась на світову морську державу і ці досягнення мали бути увіковіченні у відповідному архітектурному стилі. На території Кастилії в той же часовий проміжок розвинувся аналогічний декоративний пізньоготичний стиль — Ісабеліно, від імені кастильської королеви Ізабели. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Manuelský styl (manuelino) nazvaný dle krále Manuela I. kombinuje formu pozdní gotiky s možnými vlivy i ze středoevropského prostoru a prvky renesance i maurské architektury. (cs)
- Die Manuelinik (auch Emanuelstil, Manuelinischer Stil oder Emanuelismus genannt) ist ein prunkvoller Architekturstil, der nur im Königreich Portugal des frühen 16. Jahrhunderts auftrat. Benannt ist die Manuelinik nach König Manuel I. (reg. 1495–1521), der während der wirtschaftlichen und kulturellen Blütezeit Portugals an der Macht war. Der Stilbegriff manuelino wurde durch den Historiker Francisco Adolfo de Varnhagen in seiner Schrift Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém von 1842 eingeführt. (de)
- Manuelisma stilo (ankaŭ mallonge manuelismo) estas pompa arĥitektura stilo, kiu aperis nur en la reĝlando Portugalujo de la frua 16-a jarcento. La manuelismo nomiĝas laŭ reĝo Manuelo la 1-a (li regis de 1495 ĝis 1521), kiu potencis dum fazo de alta bonstato ekonomia. (eo)
- Manueldar estiloa (portugesez: estilo manuelino), Portugalgo gotiko berantiarra ere deitua, Portugalen XV. mendearen amaieran eta XVI. mendearen hasieran garatu zen arkitektura estiloa da. Manuel I.a Portugalgoaren omenez hartzen du izena, haren eregealdian (1495-1521) gorenera iritsi baitzen. Bere ezaugarri nagusiak, egituran baino areago, apaingarrien arloan nabaritzen dira. Aintzat hartzekoak dira, beren orijinaltasunagatik, itsasoarekin zerikusia duten apaindura gaiak: haizeak puztutako belak, kateak, koralak, , etab. (eu)
- Lo stile manuelino o tardo gotico portoghese è lo stile architettonico sontuoso e composito fiorito in Portogallo nel primo decennio del XVI secolo. Esso incorpora elementi marinari come riferimento alle scoperte fatte in quegli anni dai navigatori portoghesi Vasco da Gama e Pedro Álvares Cabral. Lo stile innovativo sintetizza aspetti del tardo gotico con lo stile plateresco spagnolo ed alcuni elementi dell'architettura italiana e fiamminga. (it)
- De manuelstijl of de Portugese laatgotische stijl is een kunststijl met rijkelijke architecturale versieringen gedateerd in het begin van de zestiende eeuw. Een gebouw in manuelstijl heeft allerhande decoraties die verwijzen naar de zee en naar de ontdekkingsreizen. De periode, waarin deze stijl toegepast werd, is deze van de reizen van Vasco da Gama (die de reisroute naar India vastlegde) en Pedro Álvares Cabral (de ontdekker van Brazilië). (nl)
- マヌエル様式（ポルトガル語: estilo manuelino）とは、15世紀後半から16世紀のポルトガルで流行した建築様式である。代表的な建築物にヴァスコ・ダ・ガマのインド航路開拓を記念して建立されたジェロニモス修道院、トマールのキリスト教修道院が挙げられる。 (ja)
- O Estilo manuelino, por vezes também chamado de gótico português tardio ou flamejante, é um estilo decorativo, escultórico e de arte móvel que se desenvolveu no reinado de D. Manuel I e prosseguiu até e após a sua morte, ainda que já existisse desde o reinado de D. João II. É uma variação portuguesa do Gótico final, bem como da arte luso-mourisca ou arte mudéjar, marcada por uma sistematização de motivos iconográficos próprios, de grande porte, simbolizando o poder régio. Incorporou, mais tarde, ornamentações do Renascimento italiano. O termo "Manuelino" foi criado por Francisco Adolfo Varnhagen na sua Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém, de 1842. O Estilo desenvolveu-se numa época propícia da economia portuguesa e deixou marcas em todo o território nacional. (pt)
- Styl manueliński (oryginalnie Manuelino) – styl architektoniczny późnego gotyku. Rozwijał się w Portugalii za panowania króla Manuela I Szczęśliwego. Łączy gotyk z rzeźbami o motywach marynistycznych i elementami orientalnymi. Przykładami tego stylu mogą być: lizboński klasztor Hieronimitów z XVI wieku, pobliska Torre de Belém, klasztor w Batalha czy kompleks klasztorny Zakonu Chrystusa w Tomarze. Za pierwszą budowlę prezentującą ten bogaty w detale styl uważa się Igreja de Jesus w mieście Setúbal (1494–1498). (pl)
- Мануеліно, мануелів стиль (порт. Estilo manuelino), або пізня португальська готика (порт. gótico português tardio) — декоративно-архітектурний стиль, який з'явився у Португалії на початку XVI століття. Дістав свою назву від імені короля Мануела I. Внаслідок відкриття морського шляху до Індії за правління цього короля Португалія перетворилась на світову морську державу і ці досягнення мали бути увіковіченні у відповідному архітектурному стилі. На території Кастилії в той же часовий проміжок розвинувся аналогічний декоративний пізньоготичний стиль — Ісабеліно, від імені кастильської королеви Ізабели. (uk)
- Manuelí fou un estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre finals del segle xv i començaments del xvi, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal. L'estil aporta poques novetats estructurals, en ser bàsicament ornamental. Sobre una base gòtic flamígera, s'hi sobreposen elements renaixentistes i d'influència oriental, amb una densa ornamentació que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic. Per aquesta raó, edificis d'estil gòtic isabelí presenten decoració manuelina, com és el cas de la basílica de Santa Maria la Major de Pontevedra, on destaquen les cresteries típicament manuelines. (ca)
- El estilo manuelino es un estilo arquitectónico portugués que se desarrolló en el reinado de Manuel I de Portugal (1495-1521) y prosiguió después de su muerte, aunque ya existiera desde el reinado de Juan II. Es una variación portuguesa del estilo gótico final, así como del arte luso-morisco o mudéjar, marcado por una sistematización de motivos iconográficos propios, de gran porte, simbolizando el poder regio. Incorporó, más tarde, ornamentaciones del Renacimiento italiano. El término "Manuelino" fue creado por en su Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém de 1842.
*
*
*
* (es)
- The Manueline (Portuguese: estilo manuelino, IPA: [ɨʃˈtilu mɐnweˈɫinu]), occasionally known as Portuguese late Gothic, is the sumptuous, composite Portuguese architectural style originating in the 16th century, during the Portuguese Renaissance and Age of Discoveries. Manueline architecture incorporates maritime elements and representations of the discoveries brought from the voyages of Vasco da Gama and Pedro Álvares Cabral. This innovative style synthesizes aspects of Late Gothic Flamboyant architecture with original motifs and influences of the Plateresque, Mudéjar, Italian, and Flemish architecture. It marks the transition from Late Gothic to Renaissance. The construction of churches and monasteries in Manueline was largely financed by proceeds of the lucrative spice trade with Africa (en)
- Manuelin (bahasa Portugis: estilo manuelino, IPA: ) adalah gaya ornamentasi arsitektur khas Portugal pada dasawarsa-dasawarsa pertama abad ke-16. Gaya ini memadukan unsur-unsur maritim dengan penemuan-penemuan dari perjalanan Vasco da Gama dan Pedro Álvares Cabral. Gaya yang inovatif ini juga memadukan arsitektur Gothik akhir dengan gaya Spanyol, Mudéjar, arsitektur kota Italia, dan unsur-unsur Flandria. Gaya Manuelin melambangkan transisi dari gaya Gothik akhir menjadi Renaisans. Pembangunan gereja-gereja dan biara-biara bergaya Manuelin didanai oleh perdagangan rempah-rempah yang menguntungkan di Afrika dan India. (in)
- Le style manuélin ou art manuélin est un terme adopté au XIXe siècle afin de désigner l’architecture qui a connu son apogée sous le règne du roi Manuel Ier du Portugal à la fin du XVe siècle mais qui fut développée bien avant son règne, à partir notamment du gothique espagnol (lui-même issu du gothique français, l'art français influençant directement l'art du Portugal) dont les Portugais s'émancipent avec l'essor du style manuélin. Cette architecture concilie le style gothique flamboyant, en vogue dans toute l'Europe exception faite de l'Italie, mâtiné au Portugal de mudéjar, avec les apports de la Renaissance italienne qui commence alors tout juste à germer dans la péninsule ibérique. Le Portugal devient au XVe siècle la première puissance maritime du monde et les Grandes découvertes de l (fr)
- Мануэли́но, точнее мануэли́ну (порт. Manuelino) — стиль в истории архитектуры Португалии XV—XVI вв., национальный вариант Ренессанса. Назван по имени короля Мануэля I Счастливого (годы правления 1495—1521). Это время было периодом высшего могущества Португалии, периодом её расцвета как морской державы. Она приобретает многочисленные колонии. Португальцы составили на морях конкуренцию генуэзцам и испанцам, то есть другим самым сильным мореходам тогдашнего мира. Связанный с этим экономический и культурный взлёт нашёл отражение в интенсивном строительстве. (ru)
- Emanuelstil är en överflödande rik arkitektonisk stil som uppkom i Portugal i början av 1500-talet under kung Manuel I:s regeringstid. Stilen förekom endast i Portugal och den kom ur bruk en tid efter Manuel I:s regering. Stilen firar Portugals då nyvunna rikedom som uppkommit genom sjöfarten och den präglas av fantasifulla ornament, ofta med marin aknyting, i form alger, tång, koraller, rep, ankare, navigationsinstrument etc.. Byggnadsexempel: Torre de Belém
* Kristus- riddarnas kyrka
* Detalj i Batalha
* Detalj i Sétubal (sv)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
2.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
