About: Lunar water

An Entity of Type: building, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Lunar water is water that is present on the Moon. Diffuse water molecules can persist at the Moon's sunlit surface, as discovered by NASA's SOFIA observatory in 2020. Gradually water vapor is decomposed by sunlight, leaving hydrogen and oxygen lost to outer space. Scientists have found water ice in the cold, permanently shadowed craters at the Moon's poles. Water molecules are also present in the extremely thin lunar atmosphere.

Property Value
dbo:abstract
  • La presència d'aigua a la Lluna és un aspecte de l'estudi de la superfície lunar. Una expedició lunar recent ha descobert la seva presència, però fins llavors se'n debatia l'existència. Si hi havia aigua a la superfície del satèl·lit natural de la Terra no podia estar en forma líquida (la temperatura de la Lluna és força per sota del punt de congelació de l'aigua) i no pot persistir el vapor, car la seva gravetat no permetia la presència d'atmosfera. Tanmateix, els científics des del 1960 han especulat que el gel pot romandre en aquest estat en els freds cràters de la Lluna que permanentment estan a l'ombra, en els dos pols del satèl·lit. Hi havia proves no concloents d'aquesta acumulació de gel fins que, el novembre del 2009, la NASA, finalment, va confirmar que la sonda espacial LCROSS havia detectat una quantitat significativa d'aigua en el material expulsat, al pol sud lunar, per l'impacte d'un enginy espacial. L'aigua i el grup químic hidroxil, que està associat a l'aigua, poden existir en formes químiques lligades als minerals lunars (més que no pas com a aigua líquida), i les proves suggereixen que aquest seria el cas en baixes concentracions sobre la major part de la superfície de la Lluna. La NASA creu que l'aigua pot haver estat distribuïda a la Lluna en temps passats (a escala geològica) pel bombardeig de cometes, asteroides i meteorits, o produïda de manera contínua in situ per ions d'hidrogen (protons) del vent solar, quan impactaven amb minerals amb contingut d'oxigen. (ca)
  • الماء القمري (بالإنجليزية: Lunar water)‏: هو الماء الموجود على القمر. لا يمكث الماء السائل على سطح القمر، وينحل بخار الماء بفعل ضوء الشمس، إذ يُفقد الهيدروجين سريعًا في الفضاء الخارجي. اعتقد العلماء منذ ستينيات القرن الماضي أن الماء المثلج يمكنه المكوث في المناطق الباردة من القمر، مثل الفوهات الظليلة عند قطبي القمر. وجدت جزيئات الماء أيضًا في طبقة رفيعة من الغازات فوق سطح القمر. قد يوجد الماء ومجموعة الهيدروكسيل المرتبطة به (-OH) في شكل مركبات كيميائية مثل الهيدرات والهيدروكسيد المرتبطة بالمعادن القمرية (بدلًا من الوجود في حالة الماء الحر)، ويؤيد الدليل هذا الافتراض بقوة في حالة التركيزات المنخفضة على أغلب سطح القمر. من المحسوب وجود تركيزات ضئيلة تتراوح بين 10 إلى 1000 جزءًا من المليون. تراكمت القرائن حول وجود جليد حر في قطبي القمر أثناء النصف الثاني من القرن العشرين من مختلف الأرصاد المقترحة لوجود الهيدروجين. هبط مسبار لونا 24 السوفيتي في 18 أغسطس عام 1976 على بحر الشدائد، وأخذ عينات من أعماق 118 و143 و184 سم من الثرى القمري إلى الأرض. أفاد التقرير المنشور في فبراير عام 1978 أن هذه العينات احتوت على نسبة 0.1% ماء من كتلتها. أظهرت القياسات الطيفية حدودًا دنيا تتراوح بين 3 أو 5 أو 6 ميكرون من ناحية نطاق التكافؤ التذبذبي لجزيئات الماء، وتزيد شدتها عن ضعف أو ثلاثة أضعاف مستوى التشويش. عثر مسبار شاندرايان 1 التابع لمنظمة البحوث الفضائية الهندية، عن طريق مخطط المعادن القمرية التابع لوكالة ناسا، في 24 سبتمبر عام 2009، على سمات امتصاصية تقترب من 2.8-3.0 ميكرون على سطح القمر. وبالنسبة للأجسام السيليكية تُنسب تلك السمات إلى المعادن الحاملة لمجموعة هيدروكسيل أو المعادن الحاملة للماء. أكدت وكالة ناسا في أغسطس عام 2018 أن مخطط المعادن القمرية أظهر جليدًا على سطح قطبي القمر. ربما وصل الماء للقمر على مدى زمني جيولوجي بالتراشق المنتظم للمذنبات أو الكويكبات أو النيازك الحاملة للماء، أو يُنتج بصورة مطردة موضعيًا بأيونات الهيدروجين (البروتونات) في الرياح الشمسية المصطدمة بالمعادن الحاملة للأكسجين. جذب البحث عن الماء القمري انتباه العديد من البعثات القمرية؛ بسبب فائدة الماء في إطالة مدة الإقامة على القمر. (ar)
  • Voda na Měsíci je voda, která se v současné době nachází na Měsíci. Na povrchu Měsíce se voda v tekutém stavu nemůže vyskytovat, protože by se rychle rozložila působením slunečního záření na vodík a kyslík. Voda na Měsíci by se však mohla vyskytovat ve formě ledu, který by se zachoval ve stínu některých kráterů poblíž měsíčních pólů. Voda nebo hydroxylová skupina OH− může být také vázána v měsíčních horninách v nízkých koncentracích dokonce na různých místech měsíčního povrchu. Voda se na Měsíc mohla dostat z komet a asteroidů, které dopadly na Měsíc. Důkazy, že by se zde opravdu vodní led mohl nacházet, přinesla v listopadu 2009 sonda LCROSS, která detekovala hydroxilovou skupinu OH− v materiálu vyvrženém dopadem raketového stupně Centaur na povrch Měsíce. V srpnu 2018 NASA poprvé potvrdila vodní led na povrchu Měsíce na měsíčních pólech. Nejvíce vodního ledu se nachází v okolí jižního pólu v kráterech. (cs)
  • El agua lunar es agua que está presente en la Luna. El agua líquida no puede persistir en la superficie de la Luna, y el vapor de agua es descompuesto por la luz solar, con hidrógeno rápidamente perdido en el espacio exterior. Sin embargo, desde la década de 1960 los científicos han conjeturado que el hielo de agua podría sobrevivir en cráteres fríos y permanentemente sombreados en los polos de la Luna. Las moléculas de agua también se detectan en la fina capa de gases por encima de la superficie lunar.​​ El agua (H2O) y el grupo hidroxilo químicamente relacionado (-OH) también pueden existir en formas ligadas químicamente como hidratos e hidróxidos a los minerales lunares (en lugar de como agua libre), y la evidencia sugiere fuertemente que esto es realmente el caso en los niveles bajos concentraciones sobre gran parte de la superficie de la Luna.​ De hecho, se calcula que el agua absorbida existe a concentraciones trazas de 10 a 1000 partes por millón.​ En 1978 se informó que las muestras devueltas por la sonda soviética Luna 24 contenían 0,1% de agua por muestra de masa.​​ La evidencia inconclusa de hielo de agua libre en los polos lunares se acumuló a partir de una variedad de observaciones que sugieren la presencia de hidrógeno unido. El 18 de noviembre de 2008, la sonda de impacto lunar fue liberada de la sonda de la India Chandrayaan-1 a una altura de 100 kilómetros (62 millas). Durante su descenso de 25 minutos, la sonda de impacto de la composición altitudinal de Chandra (CHACE) registró pruebas de agua en 650 espectros de masas reunidos en la delgada atmósfera por encima de la superficie de la Luna.​ En septiembre de 2009, la carga útil de la NASA Mapeo de Mineralogía Lunar a bordo de Chandrayaan-1 detectó el agua en la superficie lunar,​​ y las líneas de absorción de hidroxilo en la luz solar reflejada. En noviembre de 2009, la NASA re-confirmó el agua en la luna con su sonda espacial LCROSS que detectó una cantidad significativa de grupo hidroxilo en el material lanzado desde un cráter polar sur por un impactador,​ esto puede atribuirse a los materiales que contienen agua​ - lo que parece ser "hielo cristalino casi puro".​ En marzo de 2010, se informó que el Mini-SAR a bordo de Chandrayaan-1 había descubierto más de 40 cráteres permanentemente oscurecidos cerca del polo norte de la Luna, que se supone que contienen aproximadamente 600 millones de toneladas métricas de hielo-agua.​​ El agua puede haber sido entregada a la Luna a través de los tiempos geológicos por el bombardeo regular de cometas acuáticos, asteroides y meteoroides​ o continuamente producidos in situ por los iones de hidrógeno (protones) del viento solar que afectan los minerales portadores de oxígeno.​ La búsqueda de la presencia de agua lunar ha atraído considerable atención y ha motivado varias misiones lunares recientes, en gran parte debido a la utilidad del agua para hacer factible la habitabilidad lunar a largo plazo. En agosto de 2018 se confirma por primera vez agua en forma de hielo en los polos de la luna​ (es)
  • Lunar water is water that is present on the Moon. Diffuse water molecules can persist at the Moon's sunlit surface, as discovered by NASA's SOFIA observatory in 2020. Gradually water vapor is decomposed by sunlight, leaving hydrogen and oxygen lost to outer space. Scientists have found water ice in the cold, permanently shadowed craters at the Moon's poles. Water molecules are also present in the extremely thin lunar atmosphere. Water (H2O), and the chemically related hydroxyl group (-OH), exist in forms chemically bound as hydrates and hydroxides to lunar minerals (rather than free water), and evidence strongly suggests that this is the case in low concentrations as for much of the Moon's surface. In fact, of surface matter, adsorbed water is calculated to exist at trace concentrations of 10 to 1000 parts per million. Inconclusive evidence of free water ice at the lunar poles had accumulated during the second half of the 20th century from a variety of observations suggesting the presence of bound hydrogen. On 18 August 1976, the Soviet Luna 24 probe landed at Mare Crisium, took samples from the depths of 118, 143, and 184 cm of the lunar regolith, and then took them to Earth. In February 1978, it was published that laboratory analysis of these samples shown they contained 0.1% water by mass. Spectral measurements shown minima near 3, 5, and 6 µm, distinctive valence-vibration bands for water molecules, with intensities two or three times larger than the noise level. On 24 September 2009, it was reported that the NASA's Moon Mineralogy Mapper (M3) spectrometer onboard India's Chandrayaan-1 probe had detected absorption features near 2.8–3.0 μm on the surface of the Moon. On 14 November 2008, India released the Moon Impact Probe onboard Chandrayaan-1 orbiter to impact into the Shackleton crater which helped confirm the presence of water ice. For silicate bodies, such features are typically attributed to hydroxyl- and/or water-bearing materials. In August 2018, NASA confirmed that M3 showed water ice is present on the surface at the Moon poles. Water was confirmed to be on the sunlit surface of the Moon by NASA on October 26, 2020. Water may have been delivered to the Moon over geological timescales by the regular bombardment of water-bearing comets, asteroids, and meteoroids or continuously produced in situ by the hydrogen ions (protons) of the solar wind impacting oxygen-bearing minerals. The search for the presence of lunar water has attracted considerable attention and motivated several recent lunar missions, largely because of water's usefulness in rendering long-term lunar habitation feasible. (en)
  • L'eau sur la Lune a toujours été absente de la majeure partie de la surface de cet astre en raison des conditions qui y règnent. L'absence d'atmosphère et les températures très élevées durant la journée ne permettent pas à celle-ci de se maintenir à sa surface à l'état liquide comme à l'état de vapeur. Les échantillons du sol (roches et régolite) ramenés dans les années 1970 par les missions spatiales Apollo et Luna semblent confirmer qu'elle est également quasiment absente du sol lunaire. Des observations plus poussées, effectuées dans les décennies suivantes grâce aux progrès de l'instrumentation, démontrent néanmoins que les roches lunaires peuvent en contenir des quantités notables. À compter de 1995, après une pause de deux décennies dans l'étude de la Lune, les observations effectuées par différents engins spatiaux en orbite autour de la Lune (Clementine, Lunar Prospector, Chandrayaan-1, LCROSS, LRO), démontrent la présence de glace d'eau dans des proportions significatives mais mal quantifiées en 2021 au fond des cratères des régions polaires, dans des zones situées en permanence à l'ombre. Plusieurs missions sont programmées par la NASA pour affiner ces données : l'astromobile VIPER qui doit explorer in situ les gisements de glace d'eau du pôle sud, l'orbiteur Lunar Trailblazer... . Ces découvertes sont à l'origine du choix du pôle sud comme cible des prochaines expéditions avec équipage du programme Artemis de la NASA. Plusieurs hypothèses sont formulées pour expliquer la présence de glace d'eau dans les régions polaires. Elle pourrait être le résultat du bombardement régulier de comètes, astéroïdes ou météoroïdes, ou s'être formée au fil des années in situ par les ions d'hydrogène des vents solaires qui percutent les minéraux lunaires contenant de l'oxygène. Enfin, la Lune contient probablement de l'eau en raison de ses origines terrestres. Du fait de son utilité pour de futurs séjours de longue durée à la surface de la Lune (programme Artemis, etc.), la présence d'eau sur le satellite naturel de la Terre fait l'objet de nombreuses recherches. L'analyse de l'eau lunaire pourrait également fournir des indices importants sur l'histoire de la Lune et l'abondance des comètes et des astéroïdes peu après la formation du Système solaire. (fr)
  • Air Bulan adalah air yang terlihat di bulan. Ilmuwan menemukan adanya air atau air yang berasal dari bagian dalam bulan lalu muncul ke permukaan. Bukti keberadaan air magmatik tersebut ditemukan dengan bantuan Moon Mineralogy Mapper milik Badan Penerbangan dan Antariksa Amerika Serikat (NASA) yang ada di wahana milik India, Chandrayaan-1. Rachel Klima, pakar geologi keplanetan dari Johns Hopkins University, memublikasikan temuan itu di jurnal Nature Geoscience. Keberhasilan pengungkapan air magmatik di bulan dimulai dari hasil penelitian lima tahun lalu. Saat itu, ilmuwan mengungkap bahwa bulan tidak sekering dugaan. Para ilmuwan juga berhasil menemukan air berupa lapisan tipis yang diduga berasal dari angin matahari yang menumbuk permukaan bulan. Penelitian tersebut tidak langsung memberi tanda keberadaan air magmatik. Namun, dari temuan itu ilmuwan bisa mengidentifikasi tipe batuan di kawah bulan bernama . Identifikasi ini membantu memecahkan asal muasal air. Menurut ilmuwan, tipe batuan di kawah itu disebut norite. Batuan tersebut biasanya mengkristal dan terjebak saat magma keluar dari bagian dalam. Ilmuwan, lewat penelitian selanjutnya, mengungkap bahwa jenis batuan ini tidak hanya ditemukan di kawah Bullialdus. Dalam risetnya, Klima menganalisis lingkungan kawah Bullialdus dengan bantuan Moon Mineralogy Mapper. Terungkap bahwa kawah itu punya kandungan hidroksil lebih banyak dari lingkungannya. Hidroksil ialah molekul yang terdiri atas satu atom oksigen dan satu atom hidrogen, komponen penyusun air. Menurut ilmuwan, wilayah kawah Bullialdus bukan merupakan wilayah yang terpapar angin matahari. Jadi, bila ada air di tempat itu, asalnya bukan dari tumbukan angin matahari dan permukaan bulan. Namun diduga kuat, hidroksil merupakan bukti adanya air magmatik. Keberadaan air magmatik ini menyuguhkan informasi baru akan proses vulkanik dan komposisi internal bulan seperti yang diberitakan Universe Today, Pemahaman akan hal tersebut akan membantu mengetahui proses pembentukan Bulan serta perubahan proses magmatik. (in)
  • Con la dizione acqua sulla Luna ci si riferisce all'acqua presente sulla Luna. L'acqua è totalmente assente allo stato liquido, mentre il vapore acqueo viene decomposto dalla luce solare nei suoi due componenti e il più leggero idrogeno viene rapidamente perso nello spazio. Sin dal 1960 gli studiosi hanno ipotizzato che l'acqua possa persistere sotto forma di ghiaccio in crateri permanentemente oscurati dalla luce del Sole situati ai due poli lunari. Molecole d'acqua sono state rilevate anche nel sottile strato gassoso al di sopra della superficie lunare. L'acqua e il suo gruppo ossidrilico associato (-OH) possono esistere anche in forma chimicamente legata negli idrati e idrossidi dei minerali lunari. Le analisi della superficie lunare confermano che basse concentrazioni di queste due forme sono diffuse su tutto il satellite, con valori di acqua adsorbita che variano da 10 a 1000 ppm. Nel 1978, una misura effettuata su un campione lunare riportato sulla Terra dalla sonda sovietica Luna 24 ha rilevato la presenza di acqua pari allo 0,1% della massa del campione. Il 18 novembre 2008, il satellite Chandrayaan-1 ha lanciato una sonda sulla Luna da un'altezza di 100 km. Durante la discesa di 25 minuti, la sonda ha rilevato presenza di acqua anche nella sottile atmosfera. L'anno seguente, lo stesso satellite ha rilevato tramite spettrografia tracce di idrossile nella luce riflessa dal sole. Il 13 novembre 2009, la NASA ha annunciato che LCROSS ha trovato chiari segni di acqua nel materiale smosso da una sonda impattatrice nel polo sud lunare. Nel 2010, Chandrayaan-1 ha trovato più di 40 crateri permanentemente oscurati dal sole che si ipotizza possano contenere più di 600 milioni di tonnellate di acqua. L'acqua può essere stata portata sulla Luna tramite bombardamento di comete, asteroidi e meteoriti, oppure essere stata creata sulla luna tramite i protoni portati dal vento solare impattando minerali contenenti ossigeno. La ricerca di acqua ha attirato l'interesse di molte missioni lunari recenti per l'utilizzo che può avere nei futuri avamposti. (it)
  • 月の水 (Lunar water) は、月に存在する水である。月の水は月の表面に留まっていることはできず、水蒸気は日光によってすぐに分解され、宇宙空間に拡散してしまう。しかし1960年代から、月の極地方の永久影になったクレーターに氷が存在すると推測されている。水及び水と化学的に関連する水酸基は、自由水として存在するよりも、月の鉱物と結合しても存在することができ、月の表面の大部分でその割合は非常に低いことを強く示唆する証拠が得られている。実際に、吸着水は10ppmから1000ppmの痕跡量の濃度でしか存在しないと計算されている。 結合水素の存在を示唆する様々な観測の結果から、月の極地方に氷が存在するという不確定な証拠が積み上がっている。2009年9月、インドのチャンドラヤーン1号は月の水を検出し、また反射された日光から水酸基の吸収線を発見した。2009年11月にアメリカ航空宇宙局のエルクロスは、インパクタを月の南極のクレーターに衝突させ、舞い上がった物質の中にかなりの量の水酸基を検出した。これは、「ほぼ純粋な氷の結晶のように見える」含水物質のせいであると考えられている。2010年3月、NASAはチャンドラヤーン1号に搭載したミニSARレーダーで、月の北極に少なくとも数mの厚さを持つシート状の少なくとも6億トンの比較的純粋な氷の沈殿を発見した。 月の水は地質学的な時間をかけて、水を含んだ彗星や小惑星、隕石が衝突してもたらされたか、太陽風の中の陽子が酸素を含む鉱物に衝突してその場で作られたものであると考えられている。 月の水を探す試みは、長期間の月の植民を可能にするため、多くの関心を集め、近年の月探査のモチベーションとなっている。 (ja)
  • 달의 물(Lunar water)은 달에 존재하는 물을 말한다. 달의 표면에는 물이 존재할 수 없다. 태양에 의해 표면온도가 올라가 물이 수증기로 기화되어, 수소와 함께 우주로 사라지기 때문이다. 그러나 1960년대부터 과학자들은 달의 극지방의 지하에 얼음이 있을 수 있다고 추측했다. 달 표면에 깔린 얇은층의 가스에서 물 분자도 탐지했다. 물(H2O)은 화학적으로 하이드록시기(hydroxyl group, -OH)에 속한다. (ko)
  • Vatten på månen, månens vatten eller månvatten kallas det vatten som finns på månen. Flytande vatten ligger inte kvar på månens yta utan förångas. Därefter sönderdelas vattenångan av solljuset och dess väteatomer försvinner snabbt ut i rymden. (sv)
  • Água lunar é a água que está presente na Lua. Moléculas de água difusas podem persistir na superfície lunar iluminada pelo Sol, conforme descoberto pelo observatório SOFIA em 2020. Gradualmente, o vapor de água é decomposto pela luz solar, deixando o hidrogênio e o oxigênio perdidos no espaço sideral. Os cientistas encontraram gelo de água nas crateras frias e permanentemente sombreadas nos polos lunares. As moléculas de água também estão presentes na atmosfera lunar, que é extremamente fina e tênue. A água (H2O) e o grupo hidroxila quimicamente relacionado (-OH), existem em formas quimicamente ligadas como hidratos e hidróxidos a minerais lunares (em vez de água livre), e as evidências sugerem fortemente que este é o caso em baixas concentrações como para grande parte da superfície da Lua. De fato, da matéria superficial, calcula-se que a água adsorvida existe em concentrações de traços de 10 a 1 000 partes por milhão. Evidências inconclusivas de gelo de água livre nos polos lunares se acumularam durante a segunda metade do século XX a partir de uma variedade de observações sugerindo a presença de hidrogênio. Em 18 de agosto de 1976, a sonda soviética Luna 24 pousou em Mare Crisium, coletou amostras das profundezas de 118, 143 e 184 cm do regolito lunar, e depois os levou para a Terra. Em fevereiro de 1978, foi publicado que a análise laboratorial dessas amostras mostrou que continham 0,1% de água em sua massa. As medições espectrais mostraram mínimos perto de 3, 5 e 6 µm, bandas de vibração de valência distintas para moléculas de água, com intensidades duas ou três vezes maiores que o nível de ruído. Em 24 de setembro de 2009, foi noticiado que o espectrômetro do Moon Mineralogy Mapper (M3) da NASA, a bordo do orbitador indiano Chandrayaan-1, detectou características de absorção próximo de 2,8-3,0 µm na superfície lunar. Em 14 de novembro de 2008 a Índia fez o Moon Impact Probe, a bordo da sonda Chandrayaan-1, pousar na cratera Shackleton, onde foi confirmada a presença de gelo de água. Para corpos de silicato, tais características são tipicamente atribuídas a materiais contendo hidroxila e/ou água. Em agosto de 2018 a NASA confirmou que o M3 mostrou que o gelo de água está presente na superfície dos polos lunares. A água foi confirmada pela NASA na superfície ensolarada da Lua em 26 de outubro de 2020. A água pode ter chegado à Lua em escalas de tempo geológicas através bombardeio regular de cometas, asteroides e meteoroides ou continuamente produzida in situ pelos íons de hidrogênio (prótons) do vento solar impactando minerais contendo oxigênio. (pt)
  • Лёд на Луне — вода в твёрдом состоянии, которая, как уже точно доказано, присутствует на Луне. Жидкая вода на лунной поверхности существовать не может, так как для этого требуется достаточно большое давление. Лёд же может существовать там продолжительное время, но если на него попадает солнечное излучение, он постепенно возгоняется и рассеивается в космосе. Однако с 1960-х годов существует, а позже была доказана, гипотеза о том, что водный лёд сохраняется в кратерах вечной тьмы на полюсах Луны, куда не попадают лучи Солнца, и, возможно, залегает на большой глубине в других местах. Лунные ледники могут обеспечить водой первых колонистов, или теоретически могут стать ресурсом для создания в далёком будущем растительности на Луне. Примерно в 40 кратерах в районе Северного полюса Луны уже найдено около 0,6 км³ льда. Есть лёд и на Южном полюсе Луны: так, по оценкам НАСА, льдом покрыто около 22 % поверхности расположенного рядом с ним кратера Шеклтон. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1580280 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 54260 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1118132038 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • right (en)
dbp:direction
  • vertical (en)
dbp:footer
  • The temperature and pressure of the Moon's interior increase with depth (en)
dbp:image
  • Estimated lithostatic pressure in the Moon's crust.png (en)
  • Range of estimated temperature profiles of the Moon's interior.png (en)
dbp:width
  • 200 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • 달의 물(Lunar water)은 달에 존재하는 물을 말한다. 달의 표면에는 물이 존재할 수 없다. 태양에 의해 표면온도가 올라가 물이 수증기로 기화되어, 수소와 함께 우주로 사라지기 때문이다. 그러나 1960년대부터 과학자들은 달의 극지방의 지하에 얼음이 있을 수 있다고 추측했다. 달 표면에 깔린 얇은층의 가스에서 물 분자도 탐지했다. 물(H2O)은 화학적으로 하이드록시기(hydroxyl group, -OH)에 속한다. (ko)
  • Vatten på månen, månens vatten eller månvatten kallas det vatten som finns på månen. Flytande vatten ligger inte kvar på månens yta utan förångas. Därefter sönderdelas vattenångan av solljuset och dess väteatomer försvinner snabbt ut i rymden. (sv)
  • الماء القمري (بالإنجليزية: Lunar water)‏: هو الماء الموجود على القمر. لا يمكث الماء السائل على سطح القمر، وينحل بخار الماء بفعل ضوء الشمس، إذ يُفقد الهيدروجين سريعًا في الفضاء الخارجي. اعتقد العلماء منذ ستينيات القرن الماضي أن الماء المثلج يمكنه المكوث في المناطق الباردة من القمر، مثل الفوهات الظليلة عند قطبي القمر. وجدت جزيئات الماء أيضًا في طبقة رفيعة من الغازات فوق سطح القمر. جذب البحث عن الماء القمري انتباه العديد من البعثات القمرية؛ بسبب فائدة الماء في إطالة مدة الإقامة على القمر. (ar)
  • La presència d'aigua a la Lluna és un aspecte de l'estudi de la superfície lunar. Una expedició lunar recent ha descobert la seva presència, però fins llavors se'n debatia l'existència. Si hi havia aigua a la superfície del satèl·lit natural de la Terra no podia estar en forma líquida (la temperatura de la Lluna és força per sota del punt de congelació de l'aigua) i no pot persistir el vapor, car la seva gravetat no permetia la presència d'atmosfera. Tanmateix, els científics des del 1960 han especulat que el gel pot romandre en aquest estat en els freds cràters de la Lluna que permanentment estan a l'ombra, en els dos pols del satèl·lit. Hi havia proves no concloents d'aquesta acumulació de gel fins que, el novembre del 2009, la NASA, finalment, va confirmar que la sonda espacial LCROSS h (ca)
  • Voda na Měsíci je voda, která se v současné době nachází na Měsíci. Na povrchu Měsíce se voda v tekutém stavu nemůže vyskytovat, protože by se rychle rozložila působením slunečního záření na vodík a kyslík. Voda na Měsíci by se však mohla vyskytovat ve formě ledu, který by se zachoval ve stínu některých kráterů poblíž měsíčních pólů. Voda nebo hydroxylová skupina OH− může být také vázána v měsíčních horninách v nízkých koncentracích dokonce na různých místech měsíčního povrchu. Voda se na Měsíc mohla dostat z komet a asteroidů, které dopadly na Měsíc. (cs)
  • El agua lunar es agua que está presente en la Luna. El agua líquida no puede persistir en la superficie de la Luna, y el vapor de agua es descompuesto por la luz solar, con hidrógeno rápidamente perdido en el espacio exterior. Sin embargo, desde la década de 1960 los científicos han conjeturado que el hielo de agua podría sobrevivir en cráteres fríos y permanentemente sombreados en los polos de la Luna. Las moléculas de agua también se detectan en la fina capa de gases por encima de la superficie lunar.​​ (es)
  • L'eau sur la Lune a toujours été absente de la majeure partie de la surface de cet astre en raison des conditions qui y règnent. L'absence d'atmosphère et les températures très élevées durant la journée ne permettent pas à celle-ci de se maintenir à sa surface à l'état liquide comme à l'état de vapeur. Les échantillons du sol (roches et régolite) ramenés dans les années 1970 par les missions spatiales Apollo et Luna semblent confirmer qu'elle est également quasiment absente du sol lunaire. Des observations plus poussées, effectuées dans les décennies suivantes grâce aux progrès de l'instrumentation, démontrent néanmoins que les roches lunaires peuvent en contenir des quantités notables. À compter de 1995, après une pause de deux décennies dans l'étude de la Lune, les observations effectuée (fr)
  • Lunar water is water that is present on the Moon. Diffuse water molecules can persist at the Moon's sunlit surface, as discovered by NASA's SOFIA observatory in 2020. Gradually water vapor is decomposed by sunlight, leaving hydrogen and oxygen lost to outer space. Scientists have found water ice in the cold, permanently shadowed craters at the Moon's poles. Water molecules are also present in the extremely thin lunar atmosphere. (en)
  • Air Bulan adalah air yang terlihat di bulan. Ilmuwan menemukan adanya air atau air yang berasal dari bagian dalam bulan lalu muncul ke permukaan. Bukti keberadaan air magmatik tersebut ditemukan dengan bantuan Moon Mineralogy Mapper milik Badan Penerbangan dan Antariksa Amerika Serikat (NASA) yang ada di wahana milik India, Chandrayaan-1. Rachel Klima, pakar geologi keplanetan dari Johns Hopkins University, memublikasikan temuan itu di jurnal Nature Geoscience. (in)
  • 月の水 (Lunar water) は、月に存在する水である。月の水は月の表面に留まっていることはできず、水蒸気は日光によってすぐに分解され、宇宙空間に拡散してしまう。しかし1960年代から、月の極地方の永久影になったクレーターに氷が存在すると推測されている。水及び水と化学的に関連する水酸基は、自由水として存在するよりも、月の鉱物と結合しても存在することができ、月の表面の大部分でその割合は非常に低いことを強く示唆する証拠が得られている。実際に、吸着水は10ppmから1000ppmの痕跡量の濃度でしか存在しないと計算されている。 結合水素の存在を示唆する様々な観測の結果から、月の極地方に氷が存在するという不確定な証拠が積み上がっている。2009年9月、インドのチャンドラヤーン1号は月の水を検出し、また反射された日光から水酸基の吸収線を発見した。2009年11月にアメリカ航空宇宙局のエルクロスは、インパクタを月の南極のクレーターに衝突させ、舞い上がった物質の中にかなりの量の水酸基を検出した。これは、「ほぼ純粋な氷の結晶のように見える」含水物質のせいであると考えられている。2010年3月、NASAはチャンドラヤーン1号に搭載したミニSARレーダーで、月の北極に少なくとも数mの厚さを持つシート状の少なくとも6億トンの比較的純粋な氷の沈殿を発見した。 (ja)
  • Con la dizione acqua sulla Luna ci si riferisce all'acqua presente sulla Luna. L'acqua è totalmente assente allo stato liquido, mentre il vapore acqueo viene decomposto dalla luce solare nei suoi due componenti e il più leggero idrogeno viene rapidamente perso nello spazio. Sin dal 1960 gli studiosi hanno ipotizzato che l'acqua possa persistere sotto forma di ghiaccio in crateri permanentemente oscurati dalla luce del Sole situati ai due poli lunari. Molecole d'acqua sono state rilevate anche nel sottile strato gassoso al di sopra della superficie lunare. (it)
  • Água lunar é a água que está presente na Lua. Moléculas de água difusas podem persistir na superfície lunar iluminada pelo Sol, conforme descoberto pelo observatório SOFIA em 2020. Gradualmente, o vapor de água é decomposto pela luz solar, deixando o hidrogênio e o oxigênio perdidos no espaço sideral. Os cientistas encontraram gelo de água nas crateras frias e permanentemente sombreadas nos polos lunares. As moléculas de água também estão presentes na atmosfera lunar, que é extremamente fina e tênue. (pt)
  • Лёд на Луне — вода в твёрдом состоянии, которая, как уже точно доказано, присутствует на Луне. Жидкая вода на лунной поверхности существовать не может, так как для этого требуется достаточно большое давление. Лёд же может существовать там продолжительное время, но если на него попадает солнечное излучение, он постепенно возгоняется и рассеивается в космосе. Однако с 1960-х годов существует, а позже была доказана, гипотеза о том, что водный лёд сохраняется в кратерах вечной тьмы на полюсах Луны, куда не попадают лучи Солнца, и, возможно, залегает на большой глубине в других местах. (ru)
rdfs:label
  • ماء قمري (ar)
  • Aigua a la Lluna (ca)
  • Voda na Měsíci (cs)
  • Agua lunar (es)
  • Air Bulan (in)
  • Acqua sulla Luna (it)
  • Eau sur la Lune (fr)
  • Lunar water (en)
  • 달의 물 (ko)
  • 月の水 (ja)
  • Água lunar (pt)
  • Лёд на Луне (ru)
  • Vatten på månen (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License