| dbo:abstract
|
- Lat Dior (1842-1886), de nom complet Lat Dior Ngoné Latyr Diop, fou un damel del Cayor, considerat com un heroi nacional al Senegal. Antic sobirà (damel) del Cayor, Lat Dior va néixer musulmà. El seu besavi Sakhéwar Sokhna Fatma es va convertir a l'islam per obra de Makhtar Noumbé Diop de Coky. És una de les grans figures de la resistència a la penetració colonial francesa, amb el mateix títol que al-Hadjdj Umar Tall, Samory Touré, , i . No obstant això, la seva epopeia està marcada per diferents estratègies en relació a altres resistents del seu temps. En realitat, Lat Dior, emparentat a Maba Diakhou Bâ, no va pas anar al Rip per casualitat. Maba havia estudiat l'Alcorà al poble de Longhor Mbaye, prop de Thilmakha Mbackol, un dels pobles fundats pel besavi de Lat Dior. Debo Souka, germana petita de Ngoné Latyr, mare de Lat Dior, era la padrina del jove estudiant de l'Alcorà Maba Diakhou. Lat Dior era net de Beurghet Sakhewar Fatma Thioub Diop, el primer de la família dels Diop a convertir-se a l'islam. Sakhewar Fatma va abandonar les seves prerrogatives de sobirà del , província autònoma del Cayor, i va anar a Coki per convertir-se a l'islam per obra de Makhtar Ndoumbé Diop. Sakhewar Fatma era el pare de Medoune Sokhna Niane, pare de Sakhewar Sokhna Mbaye, pare de Lat Dior. Els tres germans de Sakhewar Sokhna Mbaye s'anomenen Abdoulaye Sokhna Mbaye, Makhtar Ndoumbé Sokhna Mbaye i Momar Sokhna Mbaye. Aquest últim és el pare d'Abdou Abass Diop, que va fer renéixer el poble del seu ancestre per ordre de Cheikh Ahmadou Bamba.Abdoulaye Sokhna Mbaye Diop era mestre alcorànic. Lat Dior i el seu germà i mà dreta Amadou Makhourédia van néixer musulmans.Conscient dels problemes del Regne del Cayor, Lat Dior es va oposar ferotgement a la posada en marxa d'una connexió ferroviària entre Dakar i Saint Louis del Senegal i a la implantació del cacauet. Després d'una sèrie d'enfrontaments sagnants amb les tropes de Faidherbe i de Pinet-Laprade, però també d'algunes aliances puntuals, va lliurar un últim combat sense esperança a Dékhelé i hi va deixar la vida el 27 d'octubre de 1886. (ca)
- Lat Jor Ngoné Latir Diop (Wolof: Lat Joor Ngoone Latiir Joop; French: Lat Dior Ngoné Latyr Diop; 1842–1886), son of (Sakhéwère Sokhna Mbaye) and the Linguère royal (Ngoné Latyr Fall), Ngoné Latyr Fall was from the Wolof Dynasty of Paleen Dedd which ruled the two kingdoms of Cayor and Baol.[1] Lat Joor was a nineteenth-century damel (king) of Cayor, a Wolof state that is today in south-central Sénégal. Lat Jor belonged to the or Guedj Wolof maternal dynasty that had ruled Baol and Cayor for two centuries. The matriarch of that matriclan was the Wolof Lingeer Ngoné Dièye, a Princess from Tubé Dieye in Gandiol. Gandiol is a Wolof region in the north of Senegal that borders Mauritania.[2] Lat Jor was a direct maternal descendant of Lingeer Ngoné Dièye of Tubé Dieye. (en)
- Lat Dior, de son nom complet Lat Dior Ngoné Latyr Diop, né en 1842 à Keur Amadou Yalla et mort le 26 octobre 1886 lors de la bataille de Dékheulé, est un membre de la noblesse wolof, Damel du Cayor de 1871 à 1883 et généralement considéré comme une figure emblématique de l'histoire du Sénégal. Il est l'un des plus grands opposants à la pénétration coloniale française. Il leur a infligé plus de pertes que quiconque dans l'espace Sénégambien. Pendant une période de 25 ans, Lat Dior a résisté avec bravoure et tactique. Cependant, son épopée est marquée par la mise en pratique de diverses stratégies qui le démarquent par rapport à d'autres opposantes de son époque. Conscient des enjeux pour le royaume du Cayor, Lat Dior a farouchement combattu la mise en place d'une liaison ferroviaire entre Dakar et Saint-Louis et l'implantation de l'arachide. Après une série d'affrontements sanglants face aux troupes de Faidherbe et de Pinet-Laprade, Lat Dior a montré son génie militaire avec plusieurs victoires sur les colons malgré un armement disproportionné. Il a mené un dernier combat sans espoir à Dékhelé et y a perdu la vie le 26 octobre 1886. Lat Dior s'est engagé dans plus d'une vingtaine de batailles en vingt-cinq ans de combats. Il a parfois mis les Français en déroute comme à la bataille de Ngol-Ngol, à celle de Mékhé, ou encore à celle de Paoskoto. Faidherbe, qui était alors l'administrateur colonial de la France au Sénégal, en vînt alors à dire de lui : « Depuis vingt-cinq ans, Lat-Dior nous avait toujours combattu, soit par les armes, soit par ses agissements. Il nous infligea autrefois un désastre sanglant à N'golgol, où cent trois de nos hommes sur cent quarante restèrent sur le terrain ; en 1869, ses cavaliers détruisirent presque entièrement à Mekhey l’escadron de spahis sénégalais [...] ».Faidherbe, « Le Sénégal, la France dans l’Afrique Occidentale »,page 443 (fr)
- Lat Dior (1842 – 26 ottobre 1886), è stato l'ultimo sovrano del regno di Cayor. (it)
- Lat Dior wstąpił na tron Kajoru w 1862 roku.Bardzo szybko stracił władzę i musiał opuścić Senegal ścigany przez władze francuskie. Władzę odzyskał w 1870 roku korzystając z osłabienia Francji spowodowanego wybuchem wojny francusko-pruskiej. W roku 1882 przeciwstawił się budowie przez swoje terytorium linii kolejowej Saint Louis – Dakar. Rozpoczynają się walki trwające do 1886 roku, zakończone śmiercią Lat Dior w bitwie pod . (pl)
- Лат Діор (1842 —27 жовтня 1886) — 30-й дамель (володар) держави Кайор в 1861—1863 і 1871—1883 роках. Повне ім'я Лат Діор Нгоне Латир Діоп. Один з героїв опору французьких колонізаторам, який протягом 25 років оружно чинив спротив. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Lat Jor Ngoné Latir Diop (Wolof: Lat Joor Ngoone Latiir Joop; French: Lat Dior Ngoné Latyr Diop; 1842–1886), son of (Sakhéwère Sokhna Mbaye) and the Linguère royal (Ngoné Latyr Fall), Ngoné Latyr Fall was from the Wolof Dynasty of Paleen Dedd which ruled the two kingdoms of Cayor and Baol.[1] Lat Joor was a nineteenth-century damel (king) of Cayor, a Wolof state that is today in south-central Sénégal. Lat Jor belonged to the or Guedj Wolof maternal dynasty that had ruled Baol and Cayor for two centuries. The matriarch of that matriclan was the Wolof Lingeer Ngoné Dièye, a Princess from Tubé Dieye in Gandiol. Gandiol is a Wolof region in the north of Senegal that borders Mauritania.[2] Lat Jor was a direct maternal descendant of Lingeer Ngoné Dièye of Tubé Dieye. (en)
- Lat Dior (1842 – 26 ottobre 1886), è stato l'ultimo sovrano del regno di Cayor. (it)
- Lat Dior wstąpił na tron Kajoru w 1862 roku.Bardzo szybko stracił władzę i musiał opuścić Senegal ścigany przez władze francuskie. Władzę odzyskał w 1870 roku korzystając z osłabienia Francji spowodowanego wybuchem wojny francusko-pruskiej. W roku 1882 przeciwstawił się budowie przez swoje terytorium linii kolejowej Saint Louis – Dakar. Rozpoczynają się walki trwające do 1886 roku, zakończone śmiercią Lat Dior w bitwie pod . (pl)
- Лат Діор (1842 —27 жовтня 1886) — 30-й дамель (володар) держави Кайор в 1861—1863 і 1871—1883 роках. Повне ім'я Лат Діор Нгоне Латир Діоп. Один з героїв опору французьких колонізаторам, який протягом 25 років оружно чинив спротив. (uk)
- Lat Dior (1842-1886), de nom complet Lat Dior Ngoné Latyr Diop, fou un damel del Cayor, considerat com un heroi nacional al Senegal. Antic sobirà (damel) del Cayor, Lat Dior va néixer musulmà. El seu besavi Sakhéwar Sokhna Fatma es va convertir a l'islam per obra de Makhtar Noumbé Diop de Coky. És una de les grans figures de la resistència a la penetració colonial francesa, amb el mateix títol que al-Hadjdj Umar Tall, Samory Touré, , i . No obstant això, la seva epopeia està marcada per diferents estratègies en relació a altres resistents del seu temps. En realitat, Lat Dior, emparentat a Maba Diakhou Bâ, no va pas anar al Rip per casualitat. Maba havia estudiat l'Alcorà al poble de Longhor Mbaye, prop de Thilmakha Mbackol, un dels pobles fundats pel besavi de Lat Dior. Debo Souka, german (ca)
- Lat Dior, de son nom complet Lat Dior Ngoné Latyr Diop, né en 1842 à Keur Amadou Yalla et mort le 26 octobre 1886 lors de la bataille de Dékheulé, est un membre de la noblesse wolof, Damel du Cayor de 1871 à 1883 et généralement considéré comme une figure emblématique de l'histoire du Sénégal. (fr)
|
