| dbo:abstract
|
- Köprülü Mehmed Paixà (1578- 31 d'octubre de 1661) fou un gran visir otomà. Va entrar de jove de cuiner a palau i va anar ascendint i fou secretari del gran visir Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (1628) i després de l'execució d'aquest va exercir càrrecs menors a províncies. Fou governador de Çorum i va participar en l'atac a Bagdad (1638) on fou ferit, i després va passar al servei del gran visir (1638-1644). El 1644 fou governador d'Amasya i al cap de pocs mesos de Trebisonda, i una mica més tard mutesellim de Damasc. Enviat el 1648 com a beglerbegi de Karaman se li va encarregar combatre el governador rebel de Sivas Varvar Ali Paixà que avançava cap a Istanbul; fet presoner a la batalla fou alliberat mercès a la intervenció d'İpşiri Mustafa Paixà, enviat per negociar amb el rebel. L'any següent fou enviat a executar que oprimia als camperols, però aquest va demanar perdó i es va salvar. Ascendit a visir el gran visir el va enviar de governador a Köstendil i després revocat va exercir alguns oficis i va arribar a estar empresonat per deutes. Es va trobar amb İpşiri Mustafà Paixà que poc després fou nomenat gran visir (octubre) i llavors el va nomenar governador de Trípoli del Líban, però el seu protector va caure del govern poc després (maig de 1655). Altre cop va tenir problemes però Boynuyaralı Mehmed Paixà va ser nomenat visir (abril de 1656) i el va nomenar altre cop governador de Trípoli. Per recomanació de Kasim Agha, amic de Mehmed Paixà i secretari de la Walida Sultan, aquesta el va nomenar gran visir el 15 de setembre següent. Encara que per la seva carrera fou totalment inesperat aviat va donar mostres de bon govern. Va desterrar a Xipre als kadi-zadeler uns sectaris que provocaven agitació a la capital, va fer executar a Abaza Ahmed Paixà que no havia defensat bé l'illa de Bozcaada (Tenedos) que havia rendit als venecians; també va fer executar el patriarca ortodox Parteni III acusat d'activitats sedicioses; i va reprimir una revolta de sipahis (zorba). Després es va ocupar de preparar una campanya contra els venecians per recuperar Tenedos i Lemnos. Va enviar al Kapudan Paixà Topal Mehmed Paixà i després va anar ell mateix en persona (13 de juny de 1657); la sort no era favorable però el 19 de juliol una bomba llançada des de la costa va impactar a la santa Barbara del vaixell de l'almirall Mocenigo i la nau fou destruïda introduint la confusió en la flota veneciana. Alguns oficials responsables dels primers fracassos foren executats mentre l'artiller afortunat fou recompensat. Això va provocar un pronunciament del cap genísser Kara Hasanzade Huseyn Agha, que va demanar la revocació del gran visir sense èxit. El 31 d'agost de 1657 les tropes otomanes recuperaven l'illa de Bozcaada (Tenedos). Llavors va enviar Topal Mehmed Paixà a Lemnos i al cap de 60 dies de setge la fortalesa es va rendir (15 de novembre de 1657) a canvi de poder sortir sense represalies. Després es va dirigir a Edirne (25 de novembre) on el cridava el sultà per fer front als problemes de Transsilvània on (príncep de Transsilvània des de 1648) havia signat un acord amb el rei de Suècia (desembre de 1656) i avançava contra Polònia, i va incitar als governants de Moldàvia i Valàquia a seguir-lo. Es va decidir que el kan de Crimea llançaria una campanya i seguiria el gran visir; els governants dels dos principats foren a més substituïts. A final del 1657 Rákoczy fou deposat, però el 1658 va retornar al poder i va expulsar al príncep al qual donaven suport els otomans. Va sortir d'Edirne el 23 de juny de 1658 arribant a Belgrad on es va reunir amb els tàtars de Crimea i un grup de cosacs, amb tropes locals de Buda i Silistra amb dotze mil homes enviats pel rei de Polònia. Va entrar llavors a Transsilvània i va arribar a (Kis Yenö), una fortalesa clau que ja havia estat otomana sota Solimà I el Magnífic i després s'havia perdut, la qual va rendir el 31 d'agost. Llavors va enviar a cosacs i tàtars a saquejar , seu del govern transilvà, per capturar al príncep, però aquest es va refugiar a una fortalesa a la frontera austríaca i el gran visir, cridat pel sultà per combatre una revolta a Anatòlia, va haver d'abandonar la persecució, deixant a com a príncep ( i guarnicions a Sebeş i Lugoj) i quedant sota vigilància del beglerbegi de Buda, Kenan Paixà. La revolta a Anatòlia la dirigia Abaza Hasan Paixà, beglerbegi d'Alep, i tenia el suport dels sipahis. També li donaven suport molts oficials descontents amb el gran visir. A Konya molts oficials i 15 beglerbegis en actiu o retirats, se li van unir entre els quals el de Damasc, Tayyar Paixà-zade Ahmed Paixà i el d'Anadolu; Ahmed Paixà era pretendent a ser gran visir. Després es van dirigir a Bursa. Köprülü va sortir d'Edirne el 12 d'octubre de 1658; les operacions les va iniciar el beglerbegi de Diyar Bakr, Murtada Paixà. Köpülü va arribar a Üsküdar el 13 de novembre; Abazo havia enviat alguns sipahis per matar-lo, però el gran visir, advertit, va fer executar a un miler de sipahis. Davant l'agitació que això va causar el gran visir es va retirar de la campanya que va seguir Murtada Paixà que l'11 de desembre de 1658 fou derrotat a Ilgin. Abaza va passar l'hivern a Ayntab i Murtada va rebre reforços i es va dirigir a Alep des d'on va pressionar als rebels i els va tallar els aprovisionaments de manera que els soldats rebels van començar a desertar. Els caps rebels van anar a Alep a rendir-se i foren executats (16 de febrer de 1659). Llavors va reprimir la revolta de Čerkes Mehmed Beg a Egipte i Mustafà Paixà Kör Beg a Antalya i alguns disturbis menors. El 19 de juliol de 1659 tornava a Bursa amb el sultà. Va cridar a Ismail Paixà que havia exercit com a caimacan a Istanbul en la seva absència i el va enviar a Anatòlia a fer una enquesta sobre tots els implicats en la revolta dels . Dues execucions als menys de les que va ordenar foren injustes i basad3s en acusacions falses (Huseyn Paixà el 1658 i després el 1660 i Seydi Ahmed Paixà que havia seguit la lluita a Transsilvània). En endavant, ja molt vell, va estar generalment a Istanbul i a Edirne amb el sultà (on va retornar el novembre de 1659) L'agost de 1660 els otomans manats per Köse Ali Paixà van derrotar i matar a Jordi Rakoczy i van conquerir Oradea. El juliol 1661 tornava a Edirne amb el sultà Mehmet IV i li recomanava de nomenar com a successor seu al seu fill Köprülü Fazıl Ahmed Paşa, proposta que el sultà va acceptar. El fill era a Damasc i fou cridat a Istanbul on fou nomenat caimacan. Quan el gran visir va empitjorar fou cridat a Edirne on fou caimacan durant 48 dies. El 1661 Köprülü Mehmed Paixà va morir. A més del seu fill, alguns gendres també van ocupar diversos alts càrrecs. (ca)
- محمد باشا الكوبريللي (بالألبانية: Mehmed Pashë Qyprilliu) هو مؤسس أسرة كوبرولو الألبانية العثمانية التي تألفت من وزراء ومُحاربين ورجال دولة هيمنوا على الشؤون الإدارية في الدولة العثمانية خلال النصف الأخير من القرن السابع عشر، وهي الحقبة التي عُرفت بالحقبة الكوبريللية. ولد محمد باشا عام 1575 تقريباً في مدينة كوبرى وإليها نسب، وتوفي في 31 أكتوبر 1661 في أدرنة. ساهم محمد باشا في إعادة بناء قوة الدولة العثمانية عن طريق اجتثاثه للفساد وإعادته لتنظيم الجيش العثماني، مما أدى إلى توسيع حدود الدولة بعد أن نجحوا في هزيمة القوزاق، والمجريين، والبنادقة. (ar)
- Köprülü Mehmed Pascha (* um 1580 in Roshnik, Albanien, nach Prokosch in Köprü, heute Vezirköprü/Anatolien; † 31. Oktober 1661 in Edirne) war ab 1656 bis zu seinem Tod Großwesir des Osmanischen Reiches. (de)
- Mehmed Köprülü o Köprülü Mehmed Paşa (en turco) conocido como “el Cruel ” (1583 - 31 de octubre de 1661) fue un militar otomano que desde 1656 ocupó el cargo de Gran Visir y fue capaz de restablecer el orden dentro del Imperio otomano y desarrollar una política exterior agresiva. También fue el fundador de una dinastía de Grandes Visires que dómino el Imperio otomano en el siglo XVII. (es)
- Mehmet Koprülü (albanieraz: Mehmed Pashë Kypriljoti edo Qyprilliu; Mehmed Pashá Rojniku ere deitua)(Rojnik, Beratetik hurbil, Albania, 1575 edo 1578 - Andrinopla, Otomandar Inperioa, gaur egun, Edirne, Turkia, 1661eko urriaren 31) Koprülü dinastiaren sortzaile eta, 1656-1661 bitartean, Mehmed IV.a sultanaren agindupean, Inperio Otomanoko Bisir Handia izan zen. Konya, Trebisonda eta Damaskoko gobernaria izan zen eta 1656an Bisir Handi kargua hartu zuen. Mehmetek inperioko istiluak konpontzeko neurri gogorrak hartu zituen: erbeste bidean jarri zituen gogoko ez zituen ulemak, matxinaturiko 4.000 soldadu hilarazi zituen, veneziarrak ohildu zituen Dardaneloetatik eta gogor zapaldu zituen Anatolia, Siria eta Egiptoko matxinadak. (eu)
- Köprülü Mehmed Pasha (Ottoman Turkish: كپرولی محمد پاشا, Turkish: Köprülü Mehmet Paşa; Albanian: Mehmed Pashë Kypriljoti or Qyprilliu, also called Mehmed Pashá Rojniku; c. 1575, Roshnik,– 31 October 1661, Edirne) was the founder of the Köprülü political dynasty of the Ottoman Empire, a family of viziers, warriors, and statesmen who dominated the administration of the Ottoman Empire during the last half of the 17th century, an era known as the Köprülü era. He helped rebuild the power of the empire by rooting out corruption and reorganizing the Ottoman army. As he introduced these changes, Köprülü also expanded the borders of the empire, defeating the Cossacks, the Hungarians, and most impressively, the Venetians. Köprülü's effectiveness was matched by his reputation. He founded the city of Köprülü (now Veles, North Macedonia) in Rumelia. (en)
- Mehmed Köprülü (albanais, Mehmed Pashë Kypriljoti) (né v. 1583, mort le 31 octobre 1661 à Edirne), est un grand vizir de l'Empire ottoman de 1656 à 1661. D’origine albanaise, il accepte le poste de grand vizir à condition que le sultan ne s’oppose pas à ses décrets. Il rétablit l’ordre dans l’Empire ottoman : il exile les ulémas, met à mort 4 000 soldats insubordonnés et expulse les Vénitiens des Dardanelles. Il occupe Lemnos et Tenedos (1657) et enlève la Transylvanie à Georges II Rákóczy (1658). Il travaille à la réorganisation des finances. Il aurait fait mettre à mort pour concussions et fautes diverses quelque 36 000 fonctionnaires et employés du Sultan. Il reste dans l'histoire comme celui qui a su restaurer les finances de l'État, reconstituer la force militaire et navale de l'Empire, et fournir à son souverain des meutes et des écuries superbes. À sa mort en 1661, il avait enrayé la décadence de l'Empire ottoman et laissait auprès du Sultan pour continuer son œuvre son fils Fazil Ahmed qui lui succède au même poste. (fr)
- Köprülü Mehmed Pasha (bahasa Turki Utsmaniyah: كپرولی محمد پاشا, Köprüli Meḥmed Paşa; bahasa Albania: Mehmed Pashë Kypriljoti atau Qyprilliu, juga disebut Mehmed Pashá Rojniku; ca. 1575, ,– 31 Oktober 1661, Edirne) adalah pendiri dinasti politik Köprülü di Kesultanan Utsmaniyah. Keluarga Köprülü merupakan keluarga bangsawan yang menghasilkan wazir agung, tokoh militer, dan negarawan yang mendominasi pemerintahan Utsmaniyah selama pertengahan akhir abad ke-17, sebuah periode yang dikenal dengan nama era Köprülü. Ia membantu memperkuat kembali kekaisaran dengan memberantas korupsi dan mengorganisasi ulang angkatan darat Utsmaniyah. Selain itu, Köprülü juga memperluas wilayah kekaisarannya dengan mengalahkan pasukan Cossack, Hongaria, dan armada Republik Venesia. Köprülü Mehmed Pasha juga merupakan pendiri kota Köprülü (kini Veles, Makedonia) di Rumelia, dan kota tersebut merupakan tempat kelahiran anak sulungnya, Köprülü Fazıl Ahmed. (in)
- Mehmet Köprülü (Berat, 1580 – Edirne, 31 ottobre 1661) è stato un militare ottomano di origine albanese, fu dal 1656 fino alla morte gran visir dell'Impero ottomano. Egli fu il capostipite della nobile famiglia dei Köprülü. (it)
- Mehmed Köprülü (ur. ok. 1583, zm. 31 października 1661 w Edirne) – wielki wezyr Imperium Osmańskiego. Wielkim wezyrem został w 1656. Podniósł dyscyplinę w armii tureckiej. W latach 1659–1661 walczył z powodzeniem z Wenecją, a w latach 1658–1660 z księciem siedmiogrodzkim Jerzym II Rakoczym. Zdobył dla Turcji wyspy Tenedos i Limnos. (pl)
- Köprülü Mehmed Pascha (på albanska Mehmet Pashë Kypriljoti), född omkring 1585 Roshnik i Osmanska Albanien, död 31 oktober 1661 i Edirne, var en osmansk storvesir. Köprülü ingrep 1656 mot Turkiets begynnande förfall genom att omorganisera flottan och med kraft skapa ordning i förvaltningen. En del av de öar som Republiken Venedig erövrat återtogs av honom. (sv)
- Кёпрюлю Мехмед-паша (тур. Köprülü Mehmed-paşa, 1575/1578/1583, Кёпрюлю, Османская империя — 31 октября 1661, Эдирне, Османская империя) — великий визирь Османской империи. Получил прозвание «Жестокого». (ru)
- 科普魯律·穆罕默德帕夏（鄂圖曼土耳其語：كپرولی محمد پاشا，Köprüli Meḥmed Paşa；阿爾巴尼亞語：Mehmed Pashë Kypriljoti或Qyprilliu；约1575年－1661年10月31日），又稱羅什尼克的穆罕默德帕夏。阿爾巴尼亞裔鄂圖曼帝國權臣，科普魯律時期的創立者。通過打擊腐敗，整頓軍備，他扭轉了鄂圖曼帝國的頹勢，擴展了鄂圖曼的疆土，并擊敗了哥薩克、匈牙利人甚至威尼斯人。他的行政能力使他聲名遠播。其家族統治鄂圖曼帝國長達半個世紀（十七世紀後半期）。鄂圖曼帝國在科普魯律家族治下達到了其極盛。 (zh)
- Мехмед Кепрюлю (*1578, Берат — †31 жовтня 1661, Едірне) — державний та військовий діяч Османської імперії, великий візир з 15 вересня 1656 року до 31 жовтня 1661 року. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- محمد باشا الكوبريللي (بالألبانية: Mehmed Pashë Qyprilliu) هو مؤسس أسرة كوبرولو الألبانية العثمانية التي تألفت من وزراء ومُحاربين ورجال دولة هيمنوا على الشؤون الإدارية في الدولة العثمانية خلال النصف الأخير من القرن السابع عشر، وهي الحقبة التي عُرفت بالحقبة الكوبريللية. ولد محمد باشا عام 1575 تقريباً في مدينة كوبرى وإليها نسب، وتوفي في 31 أكتوبر 1661 في أدرنة. ساهم محمد باشا في إعادة بناء قوة الدولة العثمانية عن طريق اجتثاثه للفساد وإعادته لتنظيم الجيش العثماني، مما أدى إلى توسيع حدود الدولة بعد أن نجحوا في هزيمة القوزاق، والمجريين، والبنادقة. (ar)
- Köprülü Mehmed Pascha (* um 1580 in Roshnik, Albanien, nach Prokosch in Köprü, heute Vezirköprü/Anatolien; † 31. Oktober 1661 in Edirne) war ab 1656 bis zu seinem Tod Großwesir des Osmanischen Reiches. (de)
- Mehmed Köprülü o Köprülü Mehmed Paşa (en turco) conocido como “el Cruel ” (1583 - 31 de octubre de 1661) fue un militar otomano que desde 1656 ocupó el cargo de Gran Visir y fue capaz de restablecer el orden dentro del Imperio otomano y desarrollar una política exterior agresiva. También fue el fundador de una dinastía de Grandes Visires que dómino el Imperio otomano en el siglo XVII. (es)
- Mehmet Köprülü (Berat, 1580 – Edirne, 31 ottobre 1661) è stato un militare ottomano di origine albanese, fu dal 1656 fino alla morte gran visir dell'Impero ottomano. Egli fu il capostipite della nobile famiglia dei Köprülü. (it)
- Mehmed Köprülü (ur. ok. 1583, zm. 31 października 1661 w Edirne) – wielki wezyr Imperium Osmańskiego. Wielkim wezyrem został w 1656. Podniósł dyscyplinę w armii tureckiej. W latach 1659–1661 walczył z powodzeniem z Wenecją, a w latach 1658–1660 z księciem siedmiogrodzkim Jerzym II Rakoczym. Zdobył dla Turcji wyspy Tenedos i Limnos. (pl)
- Köprülü Mehmed Pascha (på albanska Mehmet Pashë Kypriljoti), född omkring 1585 Roshnik i Osmanska Albanien, död 31 oktober 1661 i Edirne, var en osmansk storvesir. Köprülü ingrep 1656 mot Turkiets begynnande förfall genom att omorganisera flottan och med kraft skapa ordning i förvaltningen. En del av de öar som Republiken Venedig erövrat återtogs av honom. (sv)
- Кёпрюлю Мехмед-паша (тур. Köprülü Mehmed-paşa, 1575/1578/1583, Кёпрюлю, Османская империя — 31 октября 1661, Эдирне, Османская империя) — великий визирь Османской империи. Получил прозвание «Жестокого». (ru)
- 科普魯律·穆罕默德帕夏（鄂圖曼土耳其語：كپرولی محمد پاشا，Köprüli Meḥmed Paşa；阿爾巴尼亞語：Mehmed Pashë Kypriljoti或Qyprilliu；约1575年－1661年10月31日），又稱羅什尼克的穆罕默德帕夏。阿爾巴尼亞裔鄂圖曼帝國權臣，科普魯律時期的創立者。通過打擊腐敗，整頓軍備，他扭轉了鄂圖曼帝國的頹勢，擴展了鄂圖曼的疆土，并擊敗了哥薩克、匈牙利人甚至威尼斯人。他的行政能力使他聲名遠播。其家族統治鄂圖曼帝國長達半個世紀（十七世紀後半期）。鄂圖曼帝國在科普魯律家族治下達到了其極盛。 (zh)
- Мехмед Кепрюлю (*1578, Берат — †31 жовтня 1661, Едірне) — державний та військовий діяч Османської імперії, великий візир з 15 вересня 1656 року до 31 жовтня 1661 року. (uk)
- Köprülü Mehmed Paixà (1578- 31 d'octubre de 1661) fou un gran visir otomà. Va entrar de jove de cuiner a palau i va anar ascendint i fou secretari del gran visir Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (1628) i després de l'execució d'aquest va exercir càrrecs menors a províncies. Fou governador de Çorum i va participar en l'atac a Bagdad (1638) on fou ferit, i després va passar al servei del gran visir (1638-1644). El 1644 fou governador d'Amasya i al cap de pocs mesos de Trebisonda, i una mica més tard mutesellim de Damasc. Enviat el 1648 com a beglerbegi de Karaman se li va encarregar combatre el governador rebel de Sivas Varvar Ali Paixà que avançava cap a Istanbul; fet presoner a la batalla fou alliberat mercès a la intervenció d'İpşiri Mustafa Paixà, enviat per negociar amb el rebel. L'any següent (ca)
- Köprülü Mehmed Pasha (Ottoman Turkish: كپرولی محمد پاشا, Turkish: Köprülü Mehmet Paşa; Albanian: Mehmed Pashë Kypriljoti or Qyprilliu, also called Mehmed Pashá Rojniku; c. 1575, Roshnik,– 31 October 1661, Edirne) was the founder of the Köprülü political dynasty of the Ottoman Empire, a family of viziers, warriors, and statesmen who dominated the administration of the Ottoman Empire during the last half of the 17th century, an era known as the Köprülü era. He helped rebuild the power of the empire by rooting out corruption and reorganizing the Ottoman army. As he introduced these changes, Köprülü also expanded the borders of the empire, defeating the Cossacks, the Hungarians, and most impressively, the Venetians. Köprülü's effectiveness was matched by his reputation. (en)
- Mehmet Koprülü (albanieraz: Mehmed Pashë Kypriljoti edo Qyprilliu; Mehmed Pashá Rojniku ere deitua)(Rojnik, Beratetik hurbil, Albania, 1575 edo 1578 - Andrinopla, Otomandar Inperioa, gaur egun, Edirne, Turkia, 1661eko urriaren 31) Koprülü dinastiaren sortzaile eta, 1656-1661 bitartean, Mehmed IV.a sultanaren agindupean, Inperio Otomanoko Bisir Handia izan zen. (eu)
- Köprülü Mehmed Pasha (bahasa Turki Utsmaniyah: كپرولی محمد پاشا, Köprüli Meḥmed Paşa; bahasa Albania: Mehmed Pashë Kypriljoti atau Qyprilliu, juga disebut Mehmed Pashá Rojniku; ca. 1575, ,– 31 Oktober 1661, Edirne) adalah pendiri dinasti politik Köprülü di Kesultanan Utsmaniyah. Keluarga Köprülü merupakan keluarga bangsawan yang menghasilkan wazir agung, tokoh militer, dan negarawan yang mendominasi pemerintahan Utsmaniyah selama pertengahan akhir abad ke-17, sebuah periode yang dikenal dengan nama era Köprülü. Ia membantu memperkuat kembali kekaisaran dengan memberantas korupsi dan mengorganisasi ulang angkatan darat Utsmaniyah. Selain itu, Köprülü juga memperluas wilayah kekaisarannya dengan mengalahkan pasukan Cossack, Hongaria, dan armada Republik Venesia. (in)
- Mehmed Köprülü (albanais, Mehmed Pashë Kypriljoti) (né v. 1583, mort le 31 octobre 1661 à Edirne), est un grand vizir de l'Empire ottoman de 1656 à 1661. D’origine albanaise, il accepte le poste de grand vizir à condition que le sultan ne s’oppose pas à ses décrets. Il rétablit l’ordre dans l’Empire ottoman : il exile les ulémas, met à mort 4 000 soldats insubordonnés et expulse les Vénitiens des Dardanelles. Il occupe Lemnos et Tenedos (1657) et enlève la Transylvanie à Georges II Rákóczy (1658). Il travaille à la réorganisation des finances. Il aurait fait mettre à mort pour concussions et fautes diverses quelque 36 000 fonctionnaires et employés du Sultan. (fr)
|
(Pieter_Casteleyn,_1657).jpg){kind=link}
(Pieter_Casteleyn,_1657).jpg){kind=link}