About: Duklja

An Entity of Type: populated place, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Duklja (Serbo-Croatian Cyrillic: Дукља; Greek: Διόκλεια, romanized: Diokleia; Latin: Dioclea) was a medieval South Slavic state which roughly encompassed the territories of modern-day southeastern Montenegro, from the Bay of Kotor in the west to the Bojana River in the east, and to the sources of the Zeta and Morača rivers in the north. First mentioned in 10th– and 11th century Byzantine chronicles, it was a vassal of the Bulgarian Empire between 997 and 1018, and then of the Byzantine Empire until it became independent in 1040 under Stefan Vojislav (fl. 1034–43) who rose up and managed to take over territories of the earlier Serbian Principality, founding the Vojislavljević dynasty. Between 1043 and 1080, under Mihailo Vojislavljević (r. 1050–81), and his son, Constantine Bodin (r. 1081

Property Value
dbo:abstract
  • Dioclea fou una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià. La ciutat es deia Doclea, del nom d'una tribu il·líria, però els romans el va canviar a Dioclea (un nom grec). L'emperador Dioclecià es deia Docles, que va canviar al grec Diocles, i quan fou emperador es va llatinitzar a Diocletianus. Doracium (grec Doràkion) fou una ciutat d'Il·líria que segons Hierocles fou capital de la província Praevalitana. Com que se sap que la capital d'aquesta província fou Scodra (moderna Shkodër) s'ha proposat identificar-la amb Dioclea, si bé el més probable és que fos la primera capital, després canviada a Scodra. Des del segle vii es van establir a la regió grups eslaus amb la condició imposada per l'emperador Heracli d'acceptar la sobirania romana d'Orient. Vers el 753 va formar part del ducat de Croàcia que es va apoderar de la Croàcia dàlmata. Vers el segle ix s'havia format un estat amb el nom de Dioclea o Diocleia que era al sud de (i aquesta al sud de , que era al seu torn al sud de Pagània). El príncep Petar o Predimir de Dioclea i Travúnia va viure vers el 900 i va dividir els seus dominis entre els seus fills. Dioclea va passar aviat a Ràscia, governada per Vlastimir, al començament del segle ix, però va gaudir d'autonomia. Un descendent de Vlastimir, el príncep Ceslav de Klosmir, es va independitzar de l'Imperi Romà d'Orient i es va fer amb el domini de Dioclea. Kotor, Bar i Ulcinj restaren enclavaments romans d'Orient que van haver de pagar tribut als governants de Dioclea. A la mort de Ceslav, Dioclea va recuperar la virtual independència, i els (arconts o prínceps) Petrislav (971-990) i Sant Jovan Vladimir (990-1016) van governar la regió i la de Travúnia. Les tribus Arbanes que amenaçaven els territoris de l'est, foren derrotades. Skadar es va convertir en capital de Dioclea (en eslau ). Això va durar fins que el tsar búlgar Samuel va envair el país i va agafar presoner al príncep. Però Jovan es va casar amb la princesa Kossara i se li va permetre tornar al seu país i agafar altre cop les regnes com a vassall de Bulgària. Va morir el 22 de maig del 1016 en un complot organitzat per Ivan Vladislav tsar de Bulgària. Duklja va esdevenir part del tema bizantí de Sèrbia (Servia) sota un strategos (Constantí Diogenes) i encara que els prínceps van seguir governant el seu poder era quasi nominal. El 1034 el poble es va revoltar i va matar el príncep Dragomir. El seu fill Dobroslav o Voislav fou proclamat príncep de Travúnia i va iniciar preparatius per dominar Duklja en mans romanes d'Orient, mentre assegurava als bizantins que era un fidel aliat. Els bizantins el van anomenar Esteve (per Stephanos que vol dir "coronat"). El 1035 la revolta va esclatar a Duklja però finalment fou dominada pels romans d'Orient i Voislav fou empresonat i portat a Constantinoble. El de Servia, Teòfil Erotikos, va assolir la tasca de l'ocupació de Dioclea i Travúnia. Voislav es va escapar i va iniciar la lluita contra el general bizantí i es va crear un territori alliberat entorn del llac de Shkodër fins a les muntanyes d'Hum. Va ajudar altres eslaus revebel·lats. Aquestes revoltes es van estendre cap a Belgrad i Skopje dirigida per Petar (Pere) Delian, i a la revolta eslava a Durazzo dirigida per Tihomir. Els rebels van arribar a atacar el cor de Grècia fins a Tebes, i els romans d'Orient van deixar estar Dioclea (Duklja). Una galera que portava un gran carregament d'or d'Itàlia cap a Constantinoble, damnada per una tempestat, va haver d'ancorar a la costa de Duklja i el carregament va quedar en mans de Voislav. L'emperador Miguel, enfurismat, va enviar l'eunuc imperial Jordi Probat contra el rebel però l'exèrcit de l'eunuc fou sorprès a una de les gorgues del país de la regió de Bar i anihilat (1042). Voislav va morir vers la meitat del segle xi i el va succeir el seu fill Mihailo I. Un altre fill, Radoslav, fou famós perquè va matar un comandant militar romà d'Orient. La revolta eslava de Pere Delian, ara coronat com a tsar , va impedir altres atacs bizantins. Mihailo va ajudar la revolta de Jordi Voiteh a Macedònia el 1072 (va enviar el seu fill amb un exèrcit), va ocupar els enclavaments bizantins de Ragusa (independent de fet), Kotor, Bar i Ulcinj. Constantí Bodin fou acceptat com a tsar de Bulgària, però fou fet presoner pels romans d'Orient. Mihailo va prendre el títol de gran príncep de Ràscia a partir del 1077 quan fou coronat pel papa Gregori VII com a rei dels eslaus i es feia dir rei dels tribal·lis i els serbis. Va rescatar al seu fill el 1078. El bisbat de Bar fou elevat a arquebisbat el 1080. Es va expandir cap a Croàcia i va arribar fins a Knin i llavors portava el títol de rei de Dioclea i Dalmàcia. A la seva mort el 1081 el va succeir el seu fill Constantí Bodin. Aquest era gendre de Robert Guiscard i va governar fins al 1101. A la seva mort el regne de Dioclea va entrar en decadència. Aquell mateix any un exèrcit croat que marxava a Terra Santa va passar per país dirigit per Ramon IV de Tolosa. Els romans d'Orient van donar molts territoris del gran principat de Ràscia al príncep Stracimir fill del príncep Zavida de Zahumlje (el príncep era vassall del seu germà gran el gran príncep de Ràscia Tihomir des del 1166), i entre els territoris adquirits hi havia el regne de Dioclea. Un altre príncep de Zahumlje, Nemània (Nemanja), va arribar a ser gran príncep de Ràscia el 1168 després de derrotar Tihomir. Stracimir va donar suport al seu sobirà Tihomir però aviat es va retirar. Un altre germà, Miroslav de Zahumlje va lliurar una guerra contra la república de Ragusa el 1184 i la va perdre, havent de renunciar a les expedicions projectades contra Korcula i Vis, a les quals Stracimir donava suport. Aquest príncep va intentar la conquesta de les illes Korcula i Vis el 1185 i les va ocupar però no va poder controlar Korcula i la va saquejar igual que Vis. Els habitants de Korcula van demanar ajut a Ragusa, que va apressar a la flota de Stracimir i aquest va haver de signar un tractat amb les dues illes que els hi garantia autonomia i que no formarien part de Zahumlje. Durant aquest període hi va haver alguns prínceps vassalls a Dioclea, el darrer Mihailo III, nebot d'Esteve Nemània. Quan Stracimir va morir, Mihailo va al·legar regir el regne com a feudatari de l'emperador i no en nom dels grans prínceps de Ràscia. El 1186 Esteve Nemània, que estava en guerra contra Bizanci, va decidir incorporar Dioclea, vassall bizantí, als seus dominis. Va assetjar Bar on la defensa fou dirigida per l'arquebisbe Grgur. Esteve va demanar un rescat per abandonat el setge, mentre Mihailo III era atacat pels germans de Nemània. Aquest va donar el regne de Dioclea al seu germà Vukàn que va prendre el títol de rei de Dioclea (Duklja) i Dalmàcia. El 1189 Mihailo III va morir i la princesa Desislava, altres nobles i l'arquebisbe de Bar van fugir a Ragusa. Desilava va morir a Omis. L'arquebisbat fou abolit. Vukàn es va casar amb una neboda del Papa i va acusar el ban de Bòsnia d'heretgia. Quant va morir , Vukàn, que aspirava a la successió, es va veure frustrat pel coronament d' i el 1202 va assolir el tron del gran principat de Sèrbia però el va perdre el 1204 davant Esteve II que va tenir l'ajut búlgar. Vukàn es va retirar a Dioclea on va continuar governant i lluitant contra Esteve II. Des de la seva mort el 1208, el país va agafar el nom de Zeta, del . (ca)
  • Duklja (řecky Διοκλεία, Diokleia; latinsky Dioclea; srbsky Дукља) byl středověký srbský stát, který zahrnoval zhruba území dnešní jihovýchodní Černé Hory, od Boky Kotorské na západě k řece Buna na východě a k pramenům řek a Morača na severu. (cs)
  • دوكليا (باليونانية: Διοκλεία، باللاتينية: Dioclea، بالسيريلية الصربية: Дукља)، هي دويلة تأسست في العصور الوسطى في الساحل الغربي لشبة جزيرة البلقان، والتي سيطرت على الدول التي نعرفها اليوم بالجبل الأسود، ترافونيا و‌كوتور.في البداية كانت دوكليا ولاية في الإمبراطورية الرومانية الشرقية، حتى نالت استقلالها في القرن الحادي عشر، والتي حكمتها سلالة فويسلافليفيتش، وبعد سقوط الدولة، انضمت إلى الإمبراطورية الصربية حتى انهارت الإمبراطورية وأخذت دوكليا اسم زيتا. (ar)
  • Η Διόκλεια (λατινικά: Dioclea‎ , σερβικά: Дукља Ντούκλια) ήταν ένα μεσαιωνικό νότιο Σλαβικό κράτος που περιλάμβανε περίπου τα εδάφη του σύγχρονου νοτιοανατολικού Μαυροβουνίου, από τον κόλπο Kotor στα δυτικά μέχρι τον ποταμό Bojana στα ανατολικά, και τις πηγές των ποταμών Ζέτα και Μόρατσα (Morača) στο βορρά. Αναφέρθηκε για πρώτη φορά στα βυζαντινά χρονικά του 10ου και 11ου αιώνα, ήταν υποτελές της Βυζαντινής Αυτοκρατορίας έως ότου έγινε ανεξάρτητο το 1040 υπό τον Στέφαν Βόισλαβ ( fl. 1034–43) που επαναστάτησε και κατάφερε να καταλάβει εδάφη του προηγούμενου Σερβικού Πριγκιπάτου, ιδρύοντας τη δυναστεία Βόισλαβλιεβιτς. Όσο ανήκε στη Βυζαντινή Αυτοκρατορία, αποτελούσε διοικητική διαίρεση, κατώτερη από το Θέμα, με διοικητή τον «Άρχοντα» ή προνιάριο ο οποίος στην συγκεκριμένη περίπτωση ήταν γηγενής αριστοκράτης. Μεταξύ 1043 και 1080, υπό τον Μιχάιλο Βόισλαβλιεβιτς ( βασιλιάς μεταξύ 1050–81), και το γιο του, Κωνσταντίνο Μπόντιν (μεταξύ 1081–1101), η Διόκλεια ήταν στο απόγειό της. Ο Μιχαήλ έλαβε τον ονομαστικό τίτλο Βασιλιάς των Σλάβων από τον Πάπα αφού έφυγε από το βυζαντινό στρατόπεδο και υποστήριξε μια εξέγερση στα Βαλκάνια, την εξέγερση του Γκεόργκι Βόιτεχ, στην οποία ο γιος του, Μπόντιν, έπαιξε κεντρικό ρόλο. Ενσωμάτωσε την ενδοχώρα της Σερβίας (τον πυρήνα του παλαιότερου Σερβικού Πριγκιπάτου, γνωστό ως Ράσκα - Raška ) και εγκατέστησε υποτελείς κυβερνήτες εκεί. Αυτό το πριγκιπάτο αναδείχθηκε ως η πιο ισχυρή σερβική πολιτεία, όπως φαίνεται στους τίτλους που χρησιμοποίησαν οι κυβερνήτες της ("Πρίγκιπας της Σερβίας", "Σέρβων"). Ωστόσο, η άνοδος του ήταν βραχύβια, καθώς ο Μπόντιν ηττήθηκε από τους Βυζαντινούς και φυλακίστηκε. Σπρώχτηκε στο παρασκήνιο, ο συγγενής του και υποτελής Βουκάν έγινε ανεξάρτητος στη Ράσκα, ο οποίος συνέχισε τον αγώνα ενάντια στους Βυζαντινούς, ενώ η Διόκλεια χτυπήθηκε από εμφύλιους πολέμους. Μεταξύ 1113 και 1149, η Διόκλεια ήταν το κέντρο της Σερβικής-Βυζαντινής σύγκρουσης, με μέλη του οίκου των Βοϊσλάβλβιεβιτς ως πρωταγωνιστές να πολεμούν μεταξύ τους για την εξουσία. Στη συνέχεια, η Διόκλεια ενσωματώθηκε ως μέρος του Μεγάλου Πριγκιπάτου της Σερβίας που κυβερνούσε η δυναστεία Βουκάνοβιτς και στη συνέχεια ήταν γνωστή ως Ζέτα, παρέμεινε έτσι μέχρι την πτώση της Σερβικής Αυτοκρατορίας τον 14ο αιώνα, μέχρι που ιδρύθηκε το Πριγκιπάτο της Ζέτας. (el)
  • Duklja (Serbo-Croatian Cyrillic: Дукља; Greek: Διόκλεια, romanized: Diokleia; Latin: Dioclea) was a medieval South Slavic state which roughly encompassed the territories of modern-day southeastern Montenegro, from the Bay of Kotor in the west to the Bojana River in the east, and to the sources of the Zeta and Morača rivers in the north. First mentioned in 10th– and 11th century Byzantine chronicles, it was a vassal of the Bulgarian Empire between 997 and 1018, and then of the Byzantine Empire until it became independent in 1040 under Stefan Vojislav (fl. 1034–43) who rose up and managed to take over territories of the earlier Serbian Principality, founding the Vojislavljević dynasty. Between 1043 and 1080, under Mihailo Vojislavljević (r. 1050–81), and his son, Constantine Bodin (r. 1081–1101), Duklja saw its apogee. Mihailo was given the nominal title King of Slavs by the Pope after having left the Byzantine camp and supported an uprising in the Balkans, in which his son Bodin played a central part. Having incorporated the Serbian hinterland (the core of the earlier Serbian Principality, known as Raška) and installed vassal rulers there, this maritime principality emerged as the most powerful Serb polity, seen in the titles used by its rulers ("Prince of Serbia", "of Serbs"). However, its rise was short-lived, as Bodin was defeated by the Byzantines and imprisoned; pushed to the background, his relative and vassal Vukan became independent in Raška, which continued the fight against the Byzantines while Duklja was struck with civil wars. Between 1113 and 1149 Duklja was the centre of Serbian–Byzantine conflict, with members of the Vojislavljević as protégés of either fighting each other for power. Duklja was then incorporated as a crown land of the Grand Principality of Serbia ruled by the Vukanović dynasty, subsequently known as Zeta, remaining so until the fall of the Serbian Empire in the 14th century. (en)
  • Doclea o Dioclea (serbio: Duklja, cirílico: Дукља, latín: Doclea o Diocleia) fue un Estado medieval sudeslavo situado en el territorio que incluía las tierras de la ribera del Zeta, el lago Escútari y las bocas de Kotor. Fue en un principio un territorio autónomo del Gran Principado (županato) de Rascia, a su vez vasallo del Imperio bizantino, pero obtuvo su independencia a mediados del siglo XI, gobernado por la dinastía Vojislavljević.​ En el siglo XII, Esteban Nemanja lo incorporó al Estado serbio de Rascia, el cual se transformó en el reino de Serbia en 1217 y el Imperio serbio en 1346. Tras la fragmentación de Serbia, Doclea se volvió parte del Principado de Zeta (aproximadamente el actual Montenegro). Según el emperador Constantino VII en su obra De administrando imperio, el documento más fiable de la época, los serbios habitaban las tierras de Doclea, Travunia, Zachlumia, Pagania, y Rascia.​ El nombre de Doclea provenía de Docleata, una antigua tribu iliria. Situada cerca de la actual Podgorica, su capital fue Duklja. Durante su pertenencia al Imperio romano, Duklja fue capital de la provincia de Praevalitana. Hasta finales de la Edad Media, Skadar pasó a ser la capital del Estado, mientras que la capital real era Ston, en la actual Croacia. El vínculo entre los nombres Doclea y Zeta no está claro, ya que los dos términos se superponen a menudo. Doclea suele hacer referencia a la región costera entre la bahía de Kotor y el lago Escútari, mientras que Zeta se suele referir a las tierras alrededor del río Zeta. Zeta es el predecesor más preciso del Montenegro del siglo XIX, mientras que el Montenegro actual abarca ambos territorios. Según otra interpretación, Doclea estaba integrada por Zeta y Travunia. En cualquier caso, el nombre Doclea no se volvió a utilizar después de la Edad Media. El período en que la zona fue conocida como Doclea (del siglo IX hasta el final del siglo XII) es considerado a menudo el más próspero en la historia de los montenegrinos.​ (es)
  • La Dioclée (en serbe Дукља, Duklja ; en latin d'abord Doclea puis Diocleia) était un État médiéval slave méridional situé sur des terres incluant les territoires de la rivière Zeta, du lac de Skadar et des bouches de Kotor. Il était frontalier avec la Travonie à Kotor. La Dioclée fut, d'abord, une partie semi-indépendante de la Grande Principauté (Zhupanate) de Rascie, qui fut un vassal de l'Empire byzantin et plus tard directement mis sous la suzeraineté byzantine jusqu'à ce qu'elle gagne son indépendance au milieu du XIe siècle, gouvernée par la Maison des Vojislavljević. La Dioclée ne désignait à l'origine que la ville de Doclea, fondée au début du Ier siècle apr. J.-C. et nommée d'après les Docleata, l'ancienne tribu illyrienne. Son nom a évolué à Diocleia par croisement avec le nom Dioclétien, empereur originaire de cette ville. En 297, Doclea, située près de l'actuelle Podgorica (anc. Birziminium), devint la capitale de la Prévalitaine romaine, puis de la Dioclée slave. Ensuite, la capitale de l'État se déplaça à Shkodër jusqu'à la fin du Moyen Âge. La capitale royale de Dioclée était Ston, ville en Croatie actuelle. Le lien entre les noms Dioclée et Zeta est peu clair, puisque les deux termes se chevauchent. La Dioclée était la plupart du temps référencée comme la région littorale entre les bouches de Kotor et le lac de Shkodër, tandis que Zeta se réfère aux terres autour de la rivière Zeta. La Zeta est ainsi le prédécesseur le plus précis du Monténégro du XIXe siècle, alors que le Monténégro actuel couvre les deux territoires. Selon une autre interprétation, la Dioclée était composée de Zeta et de la Travonie. En tout cas, le nom Dioclée ne s'utilise plus à la fin du Moyen Âge. (fr)
  • La Doclea (in montenegrino: Дукља, Duklja) era uno stato medievale montenegrino, localizzato tra l'attuale Montenegro e l'Albania. Comprendeva territori lungo il corso del fiume Zeta, intorno al Lago di Scutari e alle Bocche di Cattaro, e si estendeva in parte dell'attuale Erzegovina. Il suo nome deriva da una antica città omonima, i cui resti si trovano vicino a Podgorica, nella provincia romana Praevalitana, abitata dalla popolazione illirica dei Docleatae.La Doclea verso il XIII secolo venne rinominata in principato di Zeta, poco prima della sua unione con il gran principato di Rascia. (it)
  • Księstwo Dukli (serb. Дукља lub Диоклетија; łac. Doclea lub Diocleia) – państwo plemienne Duklan utworzone na terenie pomiędzy Jeziorem Szkoderskim a Górami Dynarskimi na przełomie VIII i IX wieku na terenach dzisiejszej Czarnogóry. Nazwa państwa wywodzi się od rzymskiej prowincji Dioklei zamieszkanej w starożytności przez iliryjskich Diokleatów. W VII wieku Dioklea została opanowana przez plemię słowiańskie, które od nazwy prowincji wzięło swe imię – Duklan. W połowie IX wieku władzę nad Duklą zdobyli władający sąsiednią Trebinią Belicie, a że Belicie wcześniej uznali zwierzchnictwo książąt leżącej na północy Serbii, Dukla znalazła się tym samym w strefie wpływów Serbów zagorskich. Po 867 roku, po udanej akcji floty bizantyńskiej przeciwko piratom arabskim w rejonie Dubrownika, władcy Trebinii, Dukli i Chorwacji uznali również zwierzchnictwo cesarzy bizantyńskich. Aby zjednać sobie władców państw dalmatyńskich, cesarz Bazyli I przekazał im daninę, którą płaciły dotąd do Konstantynopola bizantyńskie miasta w Dalmacji. Wynosiła ona 10 funtów złota rocznie i nazywana była daniną pokoju. Za namową cesarza Bazylego I książęta duklańscy ochrzcili się, a cesarz skierował do akcji misyjnej w Dukli kapłanów łacińskich i greckich pracujących na bizantyńskich terenach w Dalamacji. Jego poseł do Wenecji wykupił sprzedanych tam w 889 roku uczniów Metodego, którzy przynieśli do Dukli znajomość głagolicy i piśmiennictwa słowiańskiego. Dla utrwalenia dzieła chrystianizacji utworzone zostało w Barze pierwsze biskupstwo Duklan. Upadek państwa Wyszesławiców serbskich około 950 roku przyniósł uwolnienie Dukli spod dominacji serbskiej. Wkrótce księstwo ponownie jednak znalazło się w strefie wpływów trebińskich. Książęta trebińscy – Belicie, przenieśli zresztą w II połowie X wieku ośrodek swego państwa do Dukli, na zachodni brzeg jeziora Szkoderskiego. Pod koniec X wieku władzę w państwie przejęła lokalna dynastia duklańska. Książę państwa trebińsko-duklańskiego Jan Włodzimierz zawarł ok. 993 roku sojusz z Cesarstwem Bizantyńskim, by z pomocą cesarza Bazylego II przeciwstawić się rosnącej w potęgę Bułgarii cara Samuela Komitopula. W 998 roku Samuel najechał Duklę i uprowadził Jana Włodzimierza jako jeńca na swój dwór w Prespie, a jego księstwo przyłączył do Bułgarii. W krótkim czasie doszło jednak do ślubu księcia duklańskiego z córką Samuela Teodorą Kosarą. Car przywrócił zięcia na tron duklański, dzieląc wcześniej księstwo na Duklę i Trebinię, i przydzielając Trebinię stryjowi Jana Włodzimierza Dragomirowi. W 1014 roku po śmierci Samuela nowym zwierzchnikiem Jana Włodzimierza został car Gabriel Radomir zamordowany w 1016 roku przez swego stryjecznego brata Iwana Władysława, który objął po nim władzę w państwie bułgarskim. Nowy car wezwał do siebie Jana Włodzimierza i podstępnie zamordował obawiając się z jego strony zemsty za zabicie szwagra. Dukla pozostała pod władzą carów do czasu podboju Bułgarii przez Bizancjum w 1018 roku. Na obszarze dalmatyńskiego Primorja został wówczas utworzony tem z ośrodkiem w Dubrowniku, a nowy książę Dukli Stefan Dobrosław uznał zwierzchnictwo bizantyńskie podobnie jak jego zachodni sąsiad władca Zahumla i Trebinja Stefan Wojsław. Po śmierci Bazylego II w 1025 roku potęga Bizancjum w Dalmacji zaczęła słabnąć. Sukcesy zachodniego sąsiada w walce z Bizantyńczykami skłoniły Stefana Dobrosława do podjęcia około 1043 roku działań przeciw Bizancjum. Zwycięstwa w trwających blisko 10 lat zmaganiach przyniosły Dobrosławowi samodzielność. Dalszy okres rządów Stefana Dobrosława należy już do dziejów Zety, gdyż tak zaczęto nazywać od XI wieku odrodzone księstwo Dukli. (pl)
  • Duklja of Diokletija (Montenegrijns: Дукља of Диоклетија; Latijn: Doclea of Diocleia; Grieks: Διοκλεία) was een Slavische middeleeuwse staat die zich bevond ronde rivier Zeta, het Meer van Shkodër en de Baai van Kotor en grensde aan Travunia en Kotor. Duklja maakte deel uit van Raška dat een vazalstaat was van het Byzantijnse Rijk (610-960) en stond later onder directe Byzantijnse suzereiniteit (960-1040) tot het in het midden van de elfde eeuw onafhankelijk werd. Het regeerde over het land. Later werd Duklja geïncorporeerd in het , daarna in het waar het bleef tot de val van het Keizerrijk Servië. Daarna werd het het vorstendom Zeta. Het bestuurlijk centrum van Duklja was het gelijknamige . (nl)
  • Dóclea ou Dócleas (em sérvio: Дукля, transl. Duklja; em em latim: Doclea ou Diocleia) foi um estado medieval Sérvio composto de terras hereditárias abarcando mais ou menos o território circundado pelo , pelo lago Escútare e pela , fazendo fronteira com a Travúnia e a Zaclúmia. A Dóclea era, inicialmente, uma parte semi-independente do Grão-Principado da Sérvia, que por sua vez era um estado vassalo do Império Bizantino. Após uma longa decadência, a Dóclea foi incorporada o Império Sérvio unificado, onde permaneceu até cair em mãos do Império Otomano após a derrota sérvia na batalha do Kosovo. (pt)
  • Дукля, или Диоклетия (серб. Дукља / Duklja, или Диоклетија / Diokletija; греч. Διοκλεία) — средневековое сербское государство, располагавшееся на Балканах в границах современной Черногории. Дукля располагалась вокруг реки Зета, Скадарского озера и на берегу Которского залива. В городе Котор проходила граница Дукли и Травунии. Дукля сыграла важную роль в развитии сербской государственности. Именно Дукля стала её центром после того, как сербское княжество вскоре после гибели Часлава Клонимировича стало частью Византийской империи. В конце XI века она стала называться Зетой, а после XV века — Черногорией. (ru)
  • Duklja var ett montenegrinsk furstendöme på Balkanhalvön. Riket omfattade dagens Montenegro och delar av norra Albanien. Duklja var ett av de montenegrinska rikena tillsammans med bland annat Raška innan det enade Montenegro började se sin tillkomst runt år 1200. Furstendömet bytte dessförinnan namn till Zeta efter floden Zeta. Därför kom furstendömet mellan ungefär år 1200 och 1500 att kallas för Zeta. (sv)
  • Ду́кля або Діокле́тія (серб. Дукља або Диоклетија, лат. Doclea або лат. Diocleia, грец. Διοκλεις) — південно-слов'янська середньовічна держава на теренах сучасної Чорногорії. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 462663 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 53591 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1104231635 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Duklja (řecky Διοκλεία, Diokleia; latinsky Dioclea; srbsky Дукља) byl středověký srbský stát, který zahrnoval zhruba území dnešní jihovýchodní Černé Hory, od Boky Kotorské na západě k řece Buna na východě a k pramenům řek a Morača na severu. (cs)
  • دوكليا (باليونانية: Διοκλεία، باللاتينية: Dioclea، بالسيريلية الصربية: Дукља)، هي دويلة تأسست في العصور الوسطى في الساحل الغربي لشبة جزيرة البلقان، والتي سيطرت على الدول التي نعرفها اليوم بالجبل الأسود، ترافونيا و‌كوتور.في البداية كانت دوكليا ولاية في الإمبراطورية الرومانية الشرقية، حتى نالت استقلالها في القرن الحادي عشر، والتي حكمتها سلالة فويسلافليفيتش، وبعد سقوط الدولة، انضمت إلى الإمبراطورية الصربية حتى انهارت الإمبراطورية وأخذت دوكليا اسم زيتا. (ar)
  • La Doclea (in montenegrino: Дукља, Duklja) era uno stato medievale montenegrino, localizzato tra l'attuale Montenegro e l'Albania. Comprendeva territori lungo il corso del fiume Zeta, intorno al Lago di Scutari e alle Bocche di Cattaro, e si estendeva in parte dell'attuale Erzegovina. Il suo nome deriva da una antica città omonima, i cui resti si trovano vicino a Podgorica, nella provincia romana Praevalitana, abitata dalla popolazione illirica dei Docleatae.La Doclea verso il XIII secolo venne rinominata in principato di Zeta, poco prima della sua unione con il gran principato di Rascia. (it)
  • Dóclea ou Dócleas (em sérvio: Дукля, transl. Duklja; em em latim: Doclea ou Diocleia) foi um estado medieval Sérvio composto de terras hereditárias abarcando mais ou menos o território circundado pelo , pelo lago Escútare e pela , fazendo fronteira com a Travúnia e a Zaclúmia. A Dóclea era, inicialmente, uma parte semi-independente do Grão-Principado da Sérvia, que por sua vez era um estado vassalo do Império Bizantino. Após uma longa decadência, a Dóclea foi incorporada o Império Sérvio unificado, onde permaneceu até cair em mãos do Império Otomano após a derrota sérvia na batalha do Kosovo. (pt)
  • Duklja var ett montenegrinsk furstendöme på Balkanhalvön. Riket omfattade dagens Montenegro och delar av norra Albanien. Duklja var ett av de montenegrinska rikena tillsammans med bland annat Raška innan det enade Montenegro började se sin tillkomst runt år 1200. Furstendömet bytte dessförinnan namn till Zeta efter floden Zeta. Därför kom furstendömet mellan ungefär år 1200 och 1500 att kallas för Zeta. (sv)
  • Ду́кля або Діокле́тія (серб. Дукља або Диоклетија, лат. Doclea або лат. Diocleia, грец. Διοκλεις) — південно-слов'янська середньовічна держава на теренах сучасної Чорногорії. (uk)
  • Dioclea fou una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià. La ciutat es deia Doclea, del nom d'una tribu il·líria, però els romans el va canviar a Dioclea (un nom grec). L'emperador Dioclecià es deia Docles, que va canviar al grec Diocles, i quan fou emperador es va llatinitzar a Diocletianus. Doracium (grec Doràkion) fou una ciutat d'Il·líria que segons Hierocles fou capital de la província Praevalitana. Com que se sap que la capital d'aquesta província fou Scodra (moderna Shkodër) s'ha proposat identificar-la amb Dioclea, si bé el més probable és que fos la primera capital, després canviada a Scodra. (ca)
  • Η Διόκλεια (λατινικά: Dioclea‎ , σερβικά: Дукља Ντούκλια) ήταν ένα μεσαιωνικό νότιο Σλαβικό κράτος που περιλάμβανε περίπου τα εδάφη του σύγχρονου νοτιοανατολικού Μαυροβουνίου, από τον κόλπο Kotor στα δυτικά μέχρι τον ποταμό Bojana στα ανατολικά, και τις πηγές των ποταμών Ζέτα και Μόρατσα (Morača) στο βορρά. Αναφέρθηκε για πρώτη φορά στα βυζαντινά χρονικά του 10ου και 11ου αιώνα, ήταν υποτελές της Βυζαντινής Αυτοκρατορίας έως ότου έγινε ανεξάρτητο το 1040 υπό τον Στέφαν Βόισλαβ ( fl. 1034–43) που επαναστάτησε και κατάφερε να καταλάβει εδάφη του προηγούμενου Σερβικού Πριγκιπάτου, ιδρύοντας τη δυναστεία Βόισλαβλιεβιτς. Όσο ανήκε στη Βυζαντινή Αυτοκρατορία, αποτελούσε διοικητική διαίρεση, κατώτερη από το Θέμα, με διοικητή τον «Άρχοντα» ή προνιάριο ο οποίος στην συγκεκριμένη περίπτωση ήταν γηγε (el)
  • Doclea o Dioclea (serbio: Duklja, cirílico: Дукља, latín: Doclea o Diocleia) fue un Estado medieval sudeslavo situado en el territorio que incluía las tierras de la ribera del Zeta, el lago Escútari y las bocas de Kotor. Fue en un principio un territorio autónomo del Gran Principado (županato) de Rascia, a su vez vasallo del Imperio bizantino, pero obtuvo su independencia a mediados del siglo XI, gobernado por la dinastía Vojislavljević.​ En el siglo XII, Esteban Nemanja lo incorporó al Estado serbio de Rascia, el cual se transformó en el reino de Serbia en 1217 y el Imperio serbio en 1346. Tras la fragmentación de Serbia, Doclea se volvió parte del Principado de Zeta (aproximadamente el actual Montenegro). Según el emperador Constantino VII en su obra De administrando imperio, el document (es)
  • Duklja (Serbo-Croatian Cyrillic: Дукља; Greek: Διόκλεια, romanized: Diokleia; Latin: Dioclea) was a medieval South Slavic state which roughly encompassed the territories of modern-day southeastern Montenegro, from the Bay of Kotor in the west to the Bojana River in the east, and to the sources of the Zeta and Morača rivers in the north. First mentioned in 10th– and 11th century Byzantine chronicles, it was a vassal of the Bulgarian Empire between 997 and 1018, and then of the Byzantine Empire until it became independent in 1040 under Stefan Vojislav (fl. 1034–43) who rose up and managed to take over territories of the earlier Serbian Principality, founding the Vojislavljević dynasty. Between 1043 and 1080, under Mihailo Vojislavljević (r. 1050–81), and his son, Constantine Bodin (r. 1081 (en)
  • La Dioclée (en serbe Дукља, Duklja ; en latin d'abord Doclea puis Diocleia) était un État médiéval slave méridional situé sur des terres incluant les territoires de la rivière Zeta, du lac de Skadar et des bouches de Kotor. Il était frontalier avec la Travonie à Kotor. La Dioclée fut, d'abord, une partie semi-indépendante de la Grande Principauté (Zhupanate) de Rascie, qui fut un vassal de l'Empire byzantin et plus tard directement mis sous la suzeraineté byzantine jusqu'à ce qu'elle gagne son indépendance au milieu du XIe siècle, gouvernée par la Maison des Vojislavljević. (fr)
  • Duklja of Diokletija (Montenegrijns: Дукља of Диоклетија; Latijn: Doclea of Diocleia; Grieks: Διοκλεία) was een Slavische middeleeuwse staat die zich bevond ronde rivier Zeta, het Meer van Shkodër en de Baai van Kotor en grensde aan Travunia en Kotor. Het bestuurlijk centrum van Duklja was het gelijknamige . (nl)
  • Księstwo Dukli (serb. Дукља lub Диоклетија; łac. Doclea lub Diocleia) – państwo plemienne Duklan utworzone na terenie pomiędzy Jeziorem Szkoderskim a Górami Dynarskimi na przełomie VIII i IX wieku na terenach dzisiejszej Czarnogóry. Nazwa państwa wywodzi się od rzymskiej prowincji Dioklei zamieszkanej w starożytności przez iliryjskich Diokleatów. W VII wieku Dioklea została opanowana przez plemię słowiańskie, które od nazwy prowincji wzięło swe imię – Duklan. (pl)
  • Дукля, или Диоклетия (серб. Дукља / Duklja, или Диоклетија / Diokletija; греч. Διοκλεία) — средневековое сербское государство, располагавшееся на Балканах в границах современной Черногории. Дукля располагалась вокруг реки Зета, Скадарского озера и на берегу Которского залива. В городе Котор проходила граница Дукли и Травунии. (ru)
rdfs:label
  • Duklja (en)
  • دوكليا (ar)
  • Dioclea (ca)
  • Duklja (cs)
  • Διόκλεια (κράτος) (el)
  • Doclea (es)
  • Dioclée (fr)
  • Doclea (it)
  • Duklja (nl)
  • Księstwo Dukli (pl)
  • Дукля (государство) (ru)
  • Dóclea (pt)
  • Duklja (sv)
  • Дукля (держава) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:author of
is dbo:place of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:combatant of
is dbp:controlledby of
is dbp:country of
is dbp:deathPlace of
is dbp:place of
is dbp:succession of
is dbp:title of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License