| dbo:abstract
|
- سلطنة سلاجقة كِرمان أو القاورديون أو آل قاوَرْد (بالفارسية: سلجوقیان کرمان) هي سلطنة تابعة لسلاجقة الأتراك المُسلمين، تأسست في أجزاء من كرمان ومكران بعد ان انتزعها السلاجقة من أيدي سلالة البويهية. ابتدأت من القرن الخامس إلى نهاية القرن السادس الهجري. مؤسس هذه السلالة قارا أرسلان قاورد بك "عماد الدين و الدولة" أحمد بن جغري بك الذي حكم المنطقة بعد استسلام حاكمها البويهي أبو كاليجار صمصام الدولة. خلال هذه الفترة تم تشكيل حكومة مُستقلة في كرمان لأول مرة ووصلت هذه الأرض إلى ذروتها اقتصاديًا وثقافيًا وعلميًا وأدبيًا. في النهاية، وبعد 150 عامًا، غزا زعيم الغز كرمان، وسقطت سلطنة سلاجقة كرمان سنة 583 هـ / 1187 م. منذ وفاة السُّلطان ملك شاه انتهى عصر النفوذ العسكريِّ السلجوقي، وبدأت الدولة بالانحدار والضعف تدريجياً. فقد ظهرت في أواخر عهده جماعة الحشاشين التي سبَّبت اضطراباتٍ كبيرة في شمال إيران، كما وبدأت في السنوات اللاحقة الحروب الصليبية التي خسرها السلاطنة السلجوقيُّون بعد عدَّة معارك تكبَّدوا فيها هزائم شديدة، وخسروا للصليبيِّين أجزاءً واسعة من دولتهم بما فيها الكثير من مدن الأناضول وبلاد الشام. انتهت دولة السَّلاجقة العظام في سنة 1153م (548 هـ) عندما ثار الأتراك الأوغوز على السلطان السلجوقي أحمد سنجر وزجُّوا به في السِّجن. تفكَّكت الدولة وانهارت بعد ذلك، إلا أنَّ فروعاً مختلفة من سلالة السلاجقة تمكَّنت من البقاء بعدها وحكمت أجزاءً كبيرة من البلاد الإسلامية. (ar)
- La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187. La va fundar Kawurd ibn Txaghri Beg Dawud. Els orígens de la dominació seljúcida al Kirman són molt foscos i els diferents historiadors presenten relacions que divergeixen notablement; la història local de Kirman de Muhammad ibn Ibrahim, que estaria millor informada, manca d'algunes pàgines. Se sap que els Ilyàsides van governar al Kirman vers 933-968, però fins vers el 937 no es va imposar als buwàyhides que finalment, sota Àdud-ad-Dawla, van tornar a dominar Kirman. Va quedar unida al domini buwàyhida del Fars fins al 1012 i després hi va governar un príncep buwàyhida (Abu-l-Fawaris Qawam-ad-Dawla del 1012 al 1028) passant llavors a Marzuban Abu-Kalijar Imad-ad-Din (que governava a Fars) del 1028 a vers el 1048. Després de la conquesta seljúcida del Khurasan als gaznèvides que va seguir a la batalla de Dandankan (o Dandanakan) del 23 de maig de 1040, grups oghuz van començar a baixar al Kirman a través de Kuhistan i Tabas; el primer atac seriós es va produir contra la capital Bardasir o Kirman el 1042/1043 i fou rebutjat pel visir d'Abu-Kalijar, Muhàddhib-ad-Dawla Hibat-Al·lah al-Fassawí; aquesta incursió estaria manada per Ibrahim Inal o per Kawurd ibn Txaghri Beg Dawud. El 1048 es va revoltar el governador de Bardasir o Kirman, el daylamita Bahram ibn Lashkari o Lahkar i va entregar la ciutat a Kawurd que operava a la zona. Kawrud fou succeït pel seu fill Kirman Shah; el seu germà Rukn-ad-Dawla Sultan-xah que havia estat capturat amb el seu pare, va fugir i es va presentar a Kirman on justament havia mort el seu germà i fou reconegut. Malik Shah I va assetjar Bardsir (Kerman ciutat) però va desistir al cap de 17 dies i va retornar a Isfahan. Husayn Umar que s'esmenta en aquest temps, era el fill de Kirman Shah, nominalment associat al poder. El 1084 va morir Sultan Shah i el va succeir el seu germà Turan Shah amb un regnat tranquil trencat únicament per una incursió a Fars el 1094. A la seva mort el 1096 el va substituir el seu fill Iran Shah que va tenir simpaties ismaïlites; els amirs van recórrer al shaykh al-Islam i el cadi Jamal-ad-Din Abu-l-Maali va emetre una fàtua que autoritzava la seva mort. Iran Shah va fugir però fou atrapat i mort i el va succeir Arslan Shah, fill de Kirman Shah (octubre de 1101) sota el qual la dinastia va arribar al seu àpex. Va regnar 42 anys i tenia comandants militars (shina) a Oman a més de governar el Kirman. Va atcar Fars, va derrotar a Čawli Sakao el 1114/1115 i a la mort de Sakao el 1116/1117 el sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah, que havia donat la mà d'una filla a Arslan Shah, va considerar l'amenaça sobre el Fars seriosa però la seva mort (1118) li va impedir actuar. Després va entrar en conflicte amb Alà-ad-Dawla de Yedz i Bahram Shah ibn Masud li va demanar ajut després d'haver estat derrotat pel seu germà Arslanshah, ajut que li va refusar. El 1142 Muhammad ibn Arslan Shah va enderrocar al seu pare, ja molt vell, eliminant també al fill Kirman Shah, designat hereu. Muhammad va desenvolupar els serveis d'informació i va dominar Tabas. El 1156 el va succeir el seu fill Tughril Shah, sota el qual els costums van entrar en decadència però encara era un territori amb camins segurs i relativament pròsper. Cap al final el poder fou exercit de fet per l'atabeg Muàyyid-ad-Din Rayhan, que a la mort de Tughril va posar al tron al seu fill Bahram Shah (1169/1170). Un germà, Arslan Shah li va disputar el poder; després un altre germà, Turan Shah va demanar l'ajut de l'atabeg zengita de Fars i va avançar cap a Sirdjan però fou rebutjat per Arslan, mentre Bahram s'havia dirigit al Khurasan per demanar ajut al cap dels oghuz Malik Muayyid. Turan Shah ho va tornar a provar i fou rebutjat altre cop. Bahram, amb reforços de Malik Muayyid, va poder ocupar Djiruft el 1071 i expulsar a Arslan. Van seguir uns anys de misèria sobretot a la capital Bardsir i el 1073 Arslan Shah, ara sostingut pel sultà (1161–1174) va tornar a Bardsir i va assetjar a Bahram Shah i el va obligar a fer la pau. Bardsir, Sirdjan, Djiruft i Khabis van anar a mans d'Arslan Shah i Bam i la regió de Makran a Bahram Shah. La pau no va durar i el 1074 Bahram Shah va reconquerir Bardsir, però va morir el mateix any; els disturbis van augmentar, i els amirs i atabegs tenien el paper principal. Arslan es va poder imposar per uns mesos però el 1175 o 1176 fou derrotat per Turan Shah; la província va entrar en decadència amb una economia miserable i uns pagesos empobrits, i la població angoixada pels impostos. El 1179 Turan Shah va expulsar als oghuz de Sarakhs i uns cinc mil es van establir a Kubinan i van saquejar la regió arribant fins a Zarand i Baghin. L'atabeg Tekelle de Fars va enviar un exèrcit que es va unir a les forces de Turan Shah, però foren derrotats el 1180. La fam es va estendre especialment a Bardsir, mentre els oghuz s'estenien pel garmsir (el districte costaner) saquejant i devastant. L'hivern del 1081-1082 els oghuz es van establir a la terra decidits a cultivar-la (a Djiruft i Narmashir) i van tractar millor als camperols (bazyar); el botí que havien fet fou acumulat al garmsir i al sardsir (les terres interiors); algunes fortaleses ocupades per turcs seljúcides; el sardsir estava encara en mans dels seljúcides de Kirman; el 1083 o 1084 Turan Shah fou mort per un grup d'amirs que van treure de la presó a Muhammad ibn Bahram Shah (hi havia estat tancat en ser enderrocat el seu pare el 1175) i el van posar al tron. El 1184-1185 la fam tornava a Bardsir. El 1185/1186 va arribar al país (a Rawar i Khabis) el cap oghuz Malik Dinar, procedent del Khurasan, amb 80 homes i es va unir als ghuz a Narmashir; els 300 homes enviats des de Bardsir no es van atrevir a lluitar i Malik Dinar es va establir al districte de Djiruft i es va proclamar sobirà fent pronunciar la khutba al seu nom i encunyant moneda. El juliol o agost de 1186 es va dirigir a Bardsir però com que no hi havia pastures va desistir, però el 1187 hi va tornar. La ciutat es va rendir l'11 de setembre de 1187. (ca)
- Die Kerman-Seldschuken waren eine Nebenlinie der nach 1040 (auch) den südlichen Iran erobernden türkischen Seldschuken, die sich nach dem Tod Sultan Malik-Schahs (1092) endgültig vom Gesamtreich abspaltete. Zentrum ihres Reiches war die südostiranische Provinz Kerman. (de)
- The Kerman Seljuk Sultanate (Persian: سلجوقیان کرمان Saljūqiyān-i Kerman) was a Persianate Sunni Muslim state, established in the parts of Kerman and Makran which had been conquered from the Buyid dynasty by the Seljuk Empire which was established by the Seljuk dynasty, which was of Oghuz Turkic origin. The Founder of this dynasty, Emadeddin Kara Arslan Ahmad Qavurt who succeeded the ruler of this dynasty after the surrender of the ruler of Buyyids, Abu Kalijar Marzuban. For first time in this period, an independent state was formed in Kerman; eventually, after 150 years, with the invasion of the Ghuzz leader Malik Dinar, the Kerman Seljuk Sultanate fell. The government is the first powerful local government in the Kerman and Makran region, which, in addition to political and security stability, could create economic prosperity in the provinces. It was during this period that the Silk Road burgeoned with the flourishing of the ports of Tiz, Hormuz and Kish, and this state, as the highway of this important economic road, could use tremendous wealth with the conditions it had created. Regarding the scientific and social conditions, at this time, with the efforts of the Shahs such as Muhammad-Shah II, the scientific and cultural centers were established in Kerman, and with these actions, Kerman, which was away from the main scientific centers, became the center of science in the southeastern region of Iran's plateau. In addition, Kerman and Makran under ruling of Seljuk, grew in agriculture and Animal husbandry, and Progressed in Commerce and trade which led to improved economic and social conditions. (en)
- Керма́нский султана́т — султанат, входивший в состав Великой Сельджукской империи с 1048—1186 годы. Правителями султаната были иранские и иракские Сельджукиды. (ru)
- Sultanato Seljúcida da Carmânia (em persa: سلجوقیان کرمان; romaniz.: Saljūqiyān-i Kerman) era um estado muçulmano sunita turco-persa, estabelecido nas partes da Carmânia e Macrão que haviam sido conquistados do Império Buída pelo Império Seljúcida que foi estabelecido pelo turco . O fundador desta dinastia, , que sucedeu a , o governante desta dinastia após a rendição do governante dos buídas, . Pela primeira vez neste período, um estado independente foi formado na Carmânia; eventualmente, após 150 anos, com a invasão do , líder dos Oguzes, o Sultanato Seljúcida da Carmânia caiu. (pt)
- Керманський султанат або Держава Керманських Сельджуків (1048—1196 роки) — держава на території сучасних Ірану, Афганістану, Пакистану і Оману зі столицею спочатку в Бердасирі (сучасне м. Керман), згодом — Бамі, що утворилася внаслідок процесу розпаду Сельджуцької імперії. До 1092 року перебувала під зверхністю султана Великих Сельджуків. Найбільшого розквіту досягла у 1010—1050-х роках. Внутрішні чвари значно послабили султанат, що призвело до поразок від кочових племен. Зрештою у середині 1180-х років державі завдали військового й економічного удару огузи, а 1096 року її остаточно приєднано до держави Хорезмшахів. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Die Kerman-Seldschuken waren eine Nebenlinie der nach 1040 (auch) den südlichen Iran erobernden türkischen Seldschuken, die sich nach dem Tod Sultan Malik-Schahs (1092) endgültig vom Gesamtreich abspaltete. Zentrum ihres Reiches war die südostiranische Provinz Kerman. (de)
- Керма́нский султана́т — султанат, входивший в состав Великой Сельджукской империи с 1048—1186 годы. Правителями султаната были иранские и иракские Сельджукиды. (ru)
- Sultanato Seljúcida da Carmânia (em persa: سلجوقیان کرمان; romaniz.: Saljūqiyān-i Kerman) era um estado muçulmano sunita turco-persa, estabelecido nas partes da Carmânia e Macrão que haviam sido conquistados do Império Buída pelo Império Seljúcida que foi estabelecido pelo turco . O fundador desta dinastia, , que sucedeu a , o governante desta dinastia após a rendição do governante dos buídas, . Pela primeira vez neste período, um estado independente foi formado na Carmânia; eventualmente, após 150 anos, com a invasão do , líder dos Oguzes, o Sultanato Seljúcida da Carmânia caiu. (pt)
- Керманський султанат або Держава Керманських Сельджуків (1048—1196 роки) — держава на території сучасних Ірану, Афганістану, Пакистану і Оману зі столицею спочатку в Бердасирі (сучасне м. Керман), згодом — Бамі, що утворилася внаслідок процесу розпаду Сельджуцької імперії. До 1092 року перебувала під зверхністю султана Великих Сельджуків. Найбільшого розквіту досягла у 1010—1050-х роках. Внутрішні чвари значно послабили султанат, що призвело до поразок від кочових племен. Зрештою у середині 1180-х років державі завдали військового й економічного удару огузи, а 1096 року її остаточно приєднано до держави Хорезмшахів. (uk)
- سلطنة سلاجقة كِرمان أو القاورديون أو آل قاوَرْد (بالفارسية: سلجوقیان کرمان) هي سلطنة تابعة لسلاجقة الأتراك المُسلمين، تأسست في أجزاء من كرمان ومكران بعد ان انتزعها السلاجقة من أيدي سلالة البويهية. ابتدأت من القرن الخامس إلى نهاية القرن السادس الهجري. مؤسس هذه السلالة قارا أرسلان قاورد بك "عماد الدين و الدولة" أحمد بن جغري بك الذي حكم المنطقة بعد استسلام حاكمها البويهي أبو كاليجار صمصام الدولة. خلال هذه الفترة تم تشكيل حكومة مُستقلة في كرمان لأول مرة ووصلت هذه الأرض إلى ذروتها اقتصاديًا وثقافيًا وعلميًا وأدبيًا. في النهاية، وبعد 150 عامًا، غزا زعيم الغز كرمان، وسقطت سلطنة سلاجقة كرمان سنة 583 هـ / 1187 م. (ar)
- La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187. La va fundar Kawurd ibn Txaghri Beg Dawud. Els orígens de la dominació seljúcida al Kirman són molt foscos i els diferents historiadors presenten relacions que divergeixen notablement; la història local de Kirman de Muhammad ibn Ibrahim, que estaria millor informada, manca d'algunes pàgines. Se sap que els Ilyàsides van governar al Kirman vers 933-968, però fins vers el 937 no es va imposar als buwàyhides que finalment, sota Àdud-ad-Dawla, van tornar a dominar Kirman. Va quedar unida al domini buwàyhida del Fars fins al 1012 i després hi va governar un príncep buwàyhida (Abu-l-Fawaris Qawam-ad-Dawla del 1012 al 1028) passant llavors a Marzuban Abu-Kalijar Imad-ad-Din (que governava a Fars) del 1 (ca)
- The Kerman Seljuk Sultanate (Persian: سلجوقیان کرمان Saljūqiyān-i Kerman) was a Persianate Sunni Muslim state, established in the parts of Kerman and Makran which had been conquered from the Buyid dynasty by the Seljuk Empire which was established by the Seljuk dynasty, which was of Oghuz Turkic origin. The Founder of this dynasty, Emadeddin Kara Arslan Ahmad Qavurt who succeeded the ruler of this dynasty after the surrender of the ruler of Buyyids, Abu Kalijar Marzuban. For first time in this period, an independent state was formed in Kerman; eventually, after 150 years, with the invasion of the Ghuzz leader Malik Dinar, the Kerman Seljuk Sultanate fell. (en)
|
.png){kind=link}
