An Entity of Type: societal event, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Kerensky offensive (Russian: Наступление Керенского), also commonly known as the July offensive (Russian: Июльское наступление) or Galician offensive, was the last Russian offensive in World War I. It took place in July 1917. It was decided by Alexander Kerensky, Minister of War in the Russian provisional government, and led by General Aleksei Brusilov. Such a decision was ill-timed, because, following the February Revolution, there were strong popular demands for peace, especially within the Russian Army, whose fighting capabilities were quickly deteriorating.

Property Value
dbo:abstract
  • L'Ofensiva Kérenski va ser l'última ofensiva russa duta a terme durant la Primera Guerra Mundial, i que va tenir lloc el juliol de 1917. La decisió de dur a terme l'ofensiva havia estat presa pel rus Aleksandr Kérenski, qui en aquest moment era ministre de la guerra del govern provisional, i el comandament militar de les operacions va estar a càrrec del general Aleksei Brussílov. Una decisió d'aquest tipus no es produïa en el moment més oportú en la situació de la política interior de Rússia, ja que després de la Revolució de Febrer, al febrer de 1917, s'havien suscitat en la població russa fortes esperances de pau. No obstant això, Kérenski tenia l'esperança que una important victòria dels seus soldats en el front li permetria recuperar el favor del poble, al mateix temps que restauraria la moral de les tropes russes, reforçant d'aquesta manera al mateix Govern provisional i demostrant l'eficàcia de "l'exèrcit més democràtic del món", com se l'anomenava en aquests moments. (ca)
  • Kerenského ofenzíva byla poslední ruská ofenzíva první světové války. O ofenzívě rozhodl Alexandr Fjodorovič Kerenskij, který byl ministrem války v Prozatímní vládě, která byla vytvořena po únorové revoluci v Rusku. Pro Rusko to však nebyl dobrý počin, protože disciplína v ruské armádě dosáhla po sesazení cara na dno. V řadách armády vládla poraženecká nálada a šířilo se i revoluční hnutí, které bylo finančně podporováno Německem. Kerenskij však doufal, že se mu po pádu carismu a zřízení demokratického státu v Rusku podaří oslovit vojáky. 1. července 1917 zaútočila ruská vojska na rakousko-uherské a německé síly v Haliči. Dne 2. července se v rámci tohoto tažení uskutečnila bitva u Zborova, ve které bojovali na obou stranách fronty, krom Němců a Maďarů také čeští a slovenští vojáci. Zpočátku dosahovala ofenzíva významných úspěchů, ovšem počáteční úspěch brzy pominul. Ruští vojáci odmítali stále ve větší míře bojovat, takže 16. července dospěla situace tak daleko, že postup byl zastaven. Iniciativy se 18. července chopila rakouská a německá vojska, která podnikla protiútok. Rusové byli nuceni ustupovat a 23. července došlo k dalším útokům, při kterých bylo zajato 7 tisíc Rusů. Fronta se ustálila až začátkem srpna. Další boje probíhaly počátkem září v Pobaltí. Poslední všeobecný útok Centrálních mocností na Rusko proběhl až v únoru 1918, který byl ukončen Brestlitevským mírem v březnu téhož roku. (cs)
  • Η Θερινή Επίθεση του Κερένσκυ (ρωσικά: Наступление Керенского), γνωστή και ως Ιουλιανή Επίθεση (ρωσικά: Июльское наступление), ήταν η τελευταία ρωσική επίθεση του Α΄ Παγκοσμίου Πολέμου, κατά το καλοκαίρι του 1917. Στην επιχείρηση συμμετείχε και το βασίλειο της Ρουμανίας. (el)
  • Die Kerenski-Offensive, 1. bis 19. Juli (julianischer Kalender 18. Juni bis 6. Juli) 1917 benannt nach dem damaligen russischen Kriegs- und Marineminister Alexander Kerenski, war eine Offensive der russischen Truppen gegen die Mittelmächte an der Ostfront im Ersten Weltkrieg. Sie hatte das Ziel, die von Krieg und Revolution gebeutelte russische Nation zu stabilisieren und die Mittelmächte am Vordringen auf russisches Gebiet zu hindern. Mit der Offensive wollte Kerenski einen Annexionsfrieden verhindern und günstigere Bedingungen für die Friedensverhandlungen schaffen. (de)
  • La Kerenskij-ofensivo estis la sensukcesa militiro de la rusa armeo dum la unua mondmilito, en julio de 1917. Ĝin ellaboris la militara ministro Aleksandr Kerenskij, la komandanda gvidanto estis generalo Aleksej Brusilov. Post la fiasko evidentiĝis, ke la rusa armeo staras antaŭ la disfalo, la ne komprenas kaj povas trakti la revolucian publikan atmosferon. La eventoj kaŭzis en Rusio la provizoran fortiĝon de la moderaj kaj konservativaj fortoj. La datigo de la ofensivo estis nefeliĉa: post la februara revolucio, la homamasoj iĝis - ĉefe en la armeo - pli kaj pli pacavidaj. Oni pridiskutis en la soldataj sovetoj strategiajn planojn kaj ofte vetois ordonojn de la oficiroj. La disciplino malfortiĝis, multaj soldatoj hejmenveturis. En marto de 1917, la nova registaro rigardis valida la militarajn aliancojn, kiujn subskribis la cara registaro. Ĝi ne instigis la packontraktojn, sed aliflanke la rusa armeo ne faris militirojn nur defendis la teritoriojn. Dumtempe la militara ministro Kerenskij ellaboris ofensivon. Lin instigis la aliancanoj por malfortigi la premon en okcidento. Kerenskij volis ankaŭ varbi fidantojn por la Provizora Registaro per ebla venko kaj packontrakto. La 1-an de julio 1917, generalo Aleksej Aleksejeviĉ Brusilov - ĉefkomandanto de la rusaj fortoj - atakis tra plena larĝo ĉe la la galicia fronto kontraŭ la aŭstraj-germanaj fortoj kaj trarompis al direkto de Lvov. La komence sukcesa rusa antaŭenmarŝo baldaŭ haltis kaj kolapsis la 3-4-an de julio. La germanaj kaj aŭstraj fortoj ekis kontraŭatakon la 6-an de julio kaj trarompis en Ukrainion al la rivero Zbruĉ. Post la fiasko, Kerenskij nomumis la generalon Lavr Kornilov al ĉefo de generala stabo. (eo)
  • La Ofensiva de Kérenski (también conocida con el nombre de Ofensiva de Julio​ u Ofensiva de Galitzia​) fue la última ofensiva rusa durante la Primera Guerra Mundial y tuvo lugar en julio de 1917.​ Sus objetivos principales eran evitar el traslado de tropas de las Potencias Centrales al frente occidental antes de la llegada de las fuerzas estadounidenses que debían dar ventaja a la Triple Entente, además de recobrar la disciplina y el espíritu de combate entre las tropas rusas, muy debilitadas por las penalidades de la guerra y la Revolución de Febrero.​ El régimen zarista​ se había comprometido con los Aliados a participar en una nueva ofensiva conjunta en 1917. Al comienzo, esta se había fijado para comienzos de año pero las necesidades militares anglo-británicas y el rechazo ruso a combatir en mitad del invierno obligaron a retrasar las operaciones hasta la primavera. Para entonces la desorganización del Ejército ruso, en parte por las enormes bajas sufridas y el hartazgo por la guerra y en parte por las medidas democratizadoras del nuevo Gobierno provisional que desbarataron la antigua disciplina, impidió al alto mando participar en las operaciones de primavera. Convencidos los mandos rusos, el Gobierno y la mayoría de los partidos —incluidos los socialistas moderados que controlaban el Sóviet de Petrogrado y la mayoría de los comités de soldados surgidos en el frente— de la necesidad de realizar una nueva ofensiva, se preparó esta para el verano, con gran dificultad por la oposición de obreros y soldados a lanzar nuevos ataques. La ofensiva tuvo lugar finalmente a comienzos de julio y, a pesar de unas primeras victorias, pronto se estancó por la falta de apoyo y disciplina en las unidades, que a menudo se negaban a participar o se retiraban al poco de comenzar las operaciones. A pesar de encontrarse en inferioridad numérica y armamentística, las Potencias Centrales contraatacaron y consiguieron recuperar el terreno perdido, avanzar hasta Tarnópol y desorganizar todo el frente suroeste, que se sostuvo a duras penas. La ofensiva resultó un fracaso militar y político: no devolvió el orden al Ejército, desencadenó las Jornadas de Julio en la capital, favoreció la disgregación de las unidades, hundió el escaso prestigio militar ruso ante franceses y británicos y condujo a una nueva pérdida de territorio. Propició una polarización política que debilitó al Gobierno y favoreció a los extremistas de izquierda y de derecha, que un mes más tarde condujo al fallido golpe de Kornílov. (es)
  • The Kerensky offensive (Russian: Наступление Керенского), also commonly known as the July offensive (Russian: Июльское наступление) or Galician offensive, was the last Russian offensive in World War I. It took place in July 1917. It was decided by Alexander Kerensky, Minister of War in the Russian provisional government, and led by General Aleksei Brusilov. Such a decision was ill-timed, because, following the February Revolution, there were strong popular demands for peace, especially within the Russian Army, whose fighting capabilities were quickly deteriorating. The Russian provisional government was greatly weakened by this military catastrophe, and the possibility of another revolution by the Bolsheviks became increasingly real. Far from strengthening Russian army morale, this offensive proved that Russian army morale no longer existed. No Russian general could now count on the soldiers under his command actually doing what they were ordered to do. This offensive also helped start the July Days. One last fight took place between the Germans and the Russians in this war. On 1 September 1917 the Germans attacked and captured Riga. The Russian soldiers defending the town refused to fight and fled from the advancing German troops. (en)
  • L’offensive Kerenski (également connue sous le nom d’offensive de Juillet ou offensive de Galicie) fut la dernière offensive militaire russe de la Première Guerre mondiale. (fr)
  • Serangan Kerensky (bahasa Rusia: Наступление Керенского), juga dijuluki Serangan Juli (bahasa Rusia: Июльское наступление), adalah serangan Rusia terakhir selama Perang Dunia I yang berlangsung pada Juli 1917. Rusia dibantu oleh sekutunya, Kerajaan Rumania. (in)
  • Het Kerenskioffensief was een Russisch offensief aan het oostfront in de Eerste Wereldoorlog. De slag vond plaats in juli 1917 en werd uitgevochten tussen het Rusland en aan de andere kant het Duitse Keizerrijk en Oostenrijk-Hongarije. De naam komt van Aleksandr Kerenski de leider van de Voorlopige Russische regering. (nl)
  • L'offensiva Kerenskij (conosciuta anche come offensiva di luglio o offensiva della Galizia) fu l'ultima offensiva lanciata dalla Russia durante la prima guerra mondiale ed ebbe luogo nel luglio del 1917. (it)
  • ケレンスキー攻勢(ロシア語: Наступление Керенского)は、第一次世界大戦におけるロシア帝国の最後の攻勢である。この攻勢は1917年7月にルーマニアを援護するため行われた。7月攻勢 (ロシア語: Июльское наступление)とも呼ばれる。 (ja)
  • Ofensywa Kiereńskiego (ros. Наступление Керенского), nazywana również ofensywą czerwcową, ofensywą lipcową lub ofensywą galicyjską – ostatnia wielka ofensywa wojsk rosyjskich przeciw Niemcom i Austro-Węgrom w czasie I wojny światowej. Miała miejsce od 1 do 19 lipca 1917 na terenie Galicji. Wojskami rosyjskimi (7, 8 i 11 Armia) dowodził generał Aleksiej Brusiłow, natomiast wojskami państw centralnych (Armia Południowa, 3 i 7 Armia Austro-Węgier) generałowie Max Hoffmann i . Nazwa operacji pochodzi od nazwiska ówczesnego ministra sprawiedliwości i wojny rosyjskiego Rządu Tymczasowego, a od 21 lipca premiera – Aleksandra Kiereńskiego. (pl)
  • Kerenskyoffensiven (ryska: Наступление Керенского), den sista ryska offensiven under första världskriget, ägde rum i Galizien mellan den 1 juli och 19 juli 1917 Östfronten gick från Rigabukten söderut till Donaudeltat vid Svarta Havet. Ryssland hade stöd av Rumänien och i väster stod tyska och österrikiska arméer. (sv)
  • A Ofensiva de Kerensky ocorreu entre junho e julho de 1917 e foi a última ofensiva russa durante a Primeira Guerra Mundial. Teve como objetivo evitar a passagem das tropas das Potências Centrais à Frente Ocidental antes da chegada das forças estadunidenses, que deveriam dar vantagem à Tríplice Entente, e também retomar a disciplina e o moral das tropas russas, muito debilitadas após a Revolução de Fevereiro e pelas penalidades sofridas na guerra. O regime czarista havia se comprometido com os Aliados em participar de uma nova ofensiva conjunta em 1917. Inicialmente, esta havia sido planejada para o começo do ano, porém as necessidades militares das forças britânicas e a recusa dos russos em combater no meio do inverno atrasaram as operações até a primavera. Porém, o grande número de baixas, o desânimo das tropas e também as medidas democratizadoras do novo governo que enfraqueceram a antiga disciplina militar levaram à desorganização do exército russo, impedindo seu envolvimento nas operações da primavera. O governo, os comandantes e a maioria dos partidos políticos — incluindo os socialistas moderados que controlavam o Soviete de Petrogrado e a maior parte dos comitês militares das frentes de combate —, convencidos da necessidade de realizar uma nova ofensiva, prepararam esta para o verão, dificultados pela grande oposição dos soldados e operários em realizar novos ataques. A ofensiva deu-se finalmente no início de julho, e apesar dos êxitos iniciais, logo fracassou por conta da falta de apoio e disciplina dos soldados, os quais se recusaram a participar da ofensiva ou se retiraram após o início das operações. Apesar de estarem em desvantagem bélica e numérica, as Potências Centrais contra-atacaram e conseguiram recuperar o território perdido, avançar até Ternopil e desorganizar todo o frente sudoeste, que era mantido pelos russos com extrema dificuldade. A ofensiva resultou em um fracasso político e militar: não obteve êxito em retomar a ordem e a disciplina do exército, desencadeou uma série de protestos na capital, favoreceu a desagregação das unidades militares, desgastou o pouco prestígio militar da Rússia ante os franceses e os britânicos e resultou em novas perdas de território, além de ter favorecido uma polarização política que desgastou o Governo Provisório e favoreceu os setores extremistas de esquerda e direita. (pt)
  • Ию́ньское наступле́ние, «наступление Керенского», «Летнее наступление» — последнее наступление русских войск во время Первой мировой войны. Наступление провалилось из-за катастрофического падения дисциплины в Русской армии. (ru)
  • Наступ Керенського (відомий також, як Офензива Керенського, П'ята Галицька битва, Червневий наступ) (18 червня 1917 — липень 1917, усі дати за старим стилем) — одна з битв на східному фронті Першої світової війни, останній наступ, а згодом відступ російської армії з Королівства Галичини та Володимирії і Герцогства Буковина. (uk)
  • 克倫斯基攻勢(俄語:Наступление Керенского),或七月攻势(俄語:Июльское наступление),是第一次世界大战中俄罗斯最后一次进攻,于1917年7月发起,由当时俄罗斯临时政府战争部长亚历山大·克伦斯基决定,亚历山大·布鲁西洛夫将军领导。由于二月革命发生后,俄国民众和平愿望强烈,导致部队作战能力迅速恶化,最终俄军战败引发七月危機,俄国爆发十月革命。 (zh)
dbo:causalties
  • 38,000
dbo:combatant
  • Czechoslovak Legion
dbo:commander
dbo:date
  • 1917-07-19 (xsd:date)
dbo:isPartOfMilitaryConflict
dbo:place
dbo:result
  • Central Powers victory
dbo:strength
  • III Army
  • /South Army
  • I Army
  • VII Army
  • VIII Army
  • XI Army
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 4626622 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10197 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1111806026 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • Operations on the Eastern Front in 1917. (en)
dbp:casualties
  • 38000 (xsd:integer)
  • 60000 (xsd:integer)
dbp:combatant
  • Czechoslovak Legion (en)
dbp:commander
  • Aleksei Gutor (en)
  • Aleksei Brusilov (en)
  • Max Hoffmann (en)
  • Leopold of Bavaria (en)
dbp:conflict
  • Kerensky offensive (en)
dbp:date
  • 0001-07-19 (xsd:gMonthDay)
dbp:imageSize
  • 300 (xsd:integer)
dbp:partof
  • the Eastern Front during World War I (en)
dbp:place
dbp:result
  • Central Powers victory (en)
dbp:strength
  • III Army (en)
  • VIII Army (en)
  • XI Army (en)
  • I Army (en)
  • VII Army (en)
  • / South Army (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Η Θερινή Επίθεση του Κερένσκυ (ρωσικά: Наступление Керенского), γνωστή και ως Ιουλιανή Επίθεση (ρωσικά: Июльское наступление), ήταν η τελευταία ρωσική επίθεση του Α΄ Παγκοσμίου Πολέμου, κατά το καλοκαίρι του 1917. Στην επιχείρηση συμμετείχε και το βασίλειο της Ρουμανίας. (el)
  • Die Kerenski-Offensive, 1. bis 19. Juli (julianischer Kalender 18. Juni bis 6. Juli) 1917 benannt nach dem damaligen russischen Kriegs- und Marineminister Alexander Kerenski, war eine Offensive der russischen Truppen gegen die Mittelmächte an der Ostfront im Ersten Weltkrieg. Sie hatte das Ziel, die von Krieg und Revolution gebeutelte russische Nation zu stabilisieren und die Mittelmächte am Vordringen auf russisches Gebiet zu hindern. Mit der Offensive wollte Kerenski einen Annexionsfrieden verhindern und günstigere Bedingungen für die Friedensverhandlungen schaffen. (de)
  • L’offensive Kerenski (également connue sous le nom d’offensive de Juillet ou offensive de Galicie) fut la dernière offensive militaire russe de la Première Guerre mondiale. (fr)
  • Serangan Kerensky (bahasa Rusia: Наступление Керенского), juga dijuluki Serangan Juli (bahasa Rusia: Июльское наступление), adalah serangan Rusia terakhir selama Perang Dunia I yang berlangsung pada Juli 1917. Rusia dibantu oleh sekutunya, Kerajaan Rumania. (in)
  • Het Kerenskioffensief was een Russisch offensief aan het oostfront in de Eerste Wereldoorlog. De slag vond plaats in juli 1917 en werd uitgevochten tussen het Rusland en aan de andere kant het Duitse Keizerrijk en Oostenrijk-Hongarije. De naam komt van Aleksandr Kerenski de leider van de Voorlopige Russische regering. (nl)
  • L'offensiva Kerenskij (conosciuta anche come offensiva di luglio o offensiva della Galizia) fu l'ultima offensiva lanciata dalla Russia durante la prima guerra mondiale ed ebbe luogo nel luglio del 1917. (it)
  • ケレンスキー攻勢(ロシア語: Наступление Керенского)は、第一次世界大戦におけるロシア帝国の最後の攻勢である。この攻勢は1917年7月にルーマニアを援護するため行われた。7月攻勢 (ロシア語: Июльское наступление)とも呼ばれる。 (ja)
  • Kerenskyoffensiven (ryska: Наступление Керенского), den sista ryska offensiven under första världskriget, ägde rum i Galizien mellan den 1 juli och 19 juli 1917 Östfronten gick från Rigabukten söderut till Donaudeltat vid Svarta Havet. Ryssland hade stöd av Rumänien och i väster stod tyska och österrikiska arméer. (sv)
  • Ию́ньское наступле́ние, «наступление Керенского», «Летнее наступление» — последнее наступление русских войск во время Первой мировой войны. Наступление провалилось из-за катастрофического падения дисциплины в Русской армии. (ru)
  • Наступ Керенського (відомий також, як Офензива Керенського, П'ята Галицька битва, Червневий наступ) (18 червня 1917 — липень 1917, усі дати за старим стилем) — одна з битв на східному фронті Першої світової війни, останній наступ, а згодом відступ російської армії з Королівства Галичини та Володимирії і Герцогства Буковина. (uk)
  • 克倫斯基攻勢(俄語:Наступление Керенского),或七月攻势(俄語:Июльское наступление),是第一次世界大战中俄罗斯最后一次进攻,于1917年7月发起,由当时俄罗斯临时政府战争部长亚历山大·克伦斯基决定,亚历山大·布鲁西洛夫将军领导。由于二月革命发生后,俄国民众和平愿望强烈,导致部队作战能力迅速恶化,最终俄军战败引发七月危機,俄国爆发十月革命。 (zh)
  • L'Ofensiva Kérenski va ser l'última ofensiva russa duta a terme durant la Primera Guerra Mundial, i que va tenir lloc el juliol de 1917. La decisió de dur a terme l'ofensiva havia estat presa pel rus Aleksandr Kérenski, qui en aquest moment era ministre de la guerra del govern provisional, i el comandament militar de les operacions va estar a càrrec del general Aleksei Brussílov. Una decisió d'aquest tipus no es produïa en el moment més oportú en la situació de la política interior de Rússia, ja que després de la Revolució de Febrer, al febrer de 1917, s'havien suscitat en la població russa fortes esperances de pau. (ca)
  • Kerenského ofenzíva byla poslední ruská ofenzíva první světové války. O ofenzívě rozhodl Alexandr Fjodorovič Kerenskij, který byl ministrem války v Prozatímní vládě, která byla vytvořena po únorové revoluci v Rusku. Pro Rusko to však nebyl dobrý počin, protože disciplína v ruské armádě dosáhla po sesazení cara na dno. V řadách armády vládla poraženecká nálada a šířilo se i revoluční hnutí, které bylo finančně podporováno Německem. Kerenskij však doufal, že se mu po pádu carismu a zřízení demokratického státu v Rusku podaří oslovit vojáky. (cs)
  • La Kerenskij-ofensivo estis la sensukcesa militiro de la rusa armeo dum la unua mondmilito, en julio de 1917. Ĝin ellaboris la militara ministro Aleksandr Kerenskij, la komandanda gvidanto estis generalo Aleksej Brusilov. Post la fiasko evidentiĝis, ke la rusa armeo staras antaŭ la disfalo, la ne komprenas kaj povas trakti la revolucian publikan atmosferon. La eventoj kaŭzis en Rusio la provizoran fortiĝon de la moderaj kaj konservativaj fortoj. Post la fiasko, Kerenskij nomumis la generalon Lavr Kornilov al ĉefo de generala stabo. (eo)
  • La Ofensiva de Kérenski (también conocida con el nombre de Ofensiva de Julio​ u Ofensiva de Galitzia​) fue la última ofensiva rusa durante la Primera Guerra Mundial y tuvo lugar en julio de 1917.​ Sus objetivos principales eran evitar el traslado de tropas de las Potencias Centrales al frente occidental antes de la llegada de las fuerzas estadounidenses que debían dar ventaja a la Triple Entente, además de recobrar la disciplina y el espíritu de combate entre las tropas rusas, muy debilitadas por las penalidades de la guerra y la Revolución de Febrero.​ (es)
  • The Kerensky offensive (Russian: Наступление Керенского), also commonly known as the July offensive (Russian: Июльское наступление) or Galician offensive, was the last Russian offensive in World War I. It took place in July 1917. It was decided by Alexander Kerensky, Minister of War in the Russian provisional government, and led by General Aleksei Brusilov. Such a decision was ill-timed, because, following the February Revolution, there were strong popular demands for peace, especially within the Russian Army, whose fighting capabilities were quickly deteriorating. (en)
  • Ofensywa Kiereńskiego (ros. Наступление Керенского), nazywana również ofensywą czerwcową, ofensywą lipcową lub ofensywą galicyjską – ostatnia wielka ofensywa wojsk rosyjskich przeciw Niemcom i Austro-Węgrom w czasie I wojny światowej. Miała miejsce od 1 do 19 lipca 1917 na terenie Galicji. Wojskami rosyjskimi (7, 8 i 11 Armia) dowodził generał Aleksiej Brusiłow, natomiast wojskami państw centralnych (Armia Południowa, 3 i 7 Armia Austro-Węgier) generałowie Max Hoffmann i . (pl)
  • A Ofensiva de Kerensky ocorreu entre junho e julho de 1917 e foi a última ofensiva russa durante a Primeira Guerra Mundial. Teve como objetivo evitar a passagem das tropas das Potências Centrais à Frente Ocidental antes da chegada das forças estadunidenses, que deveriam dar vantagem à Tríplice Entente, e também retomar a disciplina e o moral das tropas russas, muito debilitadas após a Revolução de Fevereiro e pelas penalidades sofridas na guerra. (pt)
rdfs:label
  • Ofensiva Kérenski (ca)
  • Kerenského ofenzíva (cs)
  • Kerenski-Offensive (de)
  • Θερινή επίθεση του Κερένσκυ (el)
  • Kerenskij-ofensivo (eo)
  • Ofensiva de Kérenski (es)
  • Offensive Kerenski (fr)
  • Serangan Kerensky (in)
  • Offensiva Kerenskij (it)
  • Kerensky offensive (en)
  • ケレンスキー攻勢 (ja)
  • Kerenskioffensief (nl)
  • Ofensiva de Kerensky (pt)
  • Ofensywa Kiereńskiego (pl)
  • Июньское наступление (ru)
  • 克倫斯基攻勢 (zh)
  • Kerenskijoffensiven (sv)
  • Наступ Керенського (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Kerensky offensive (en)
is dbo:battle of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License