| dbo:abstract
|
- شعب الكازاخ أو القازاق (بالكازاخية:Қазақтар) هو أحد الشعوب التركية الموجودة بالجزء الشمالي من آسيا الوسطى، ويتركزون في كازاخستان، ولكن يوجد منهم في أوزبكستان، الصين وروسيا ومنغوليا. يرجع الكازاخ إلى أصول تركية ممثلة بقبائل والكومان وقارلوق التركية. ومجموعات منغولية والجلاير والدغلات وغيرهم. ومن قبائل هندو-إيرانية كالووسون والسرمت والسكيثيين وغيرهم، وسكنوا بالمناطق الممتدة ما بين سيبيريا والبحر الأسود وقد بقوا في آسيا الوسطى عندما بدأ المغول والترك بحملاتهم العسكرية ما بين القرنين الخامس وحتى الثالث عشر. (ar)
- Kazaši, kazašsky қазақтар /qɑzɑqtɑr/; jednot. č. kaz. қазақ /qɑzɑq/, také zastarale Kirgizové, Kirgiz-Kazachové či Kirgiz-Kajsakové (vlastním jménem қазақтар) jsou turkický národ žijící ve Střední Asii. Jejich počet je odhadován na přibližně 17 milionů osob. Kazaši se dělí na tři základní skupiny kmenů, tzv. žüzy (hordy) – Velkou či Starší hordu (Uly žüz), Střední hordu (Orta žüz) a Malou či Mladší hordu (Kiši žüz). (cs)
- Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan. Tant els kazakhs com els uzbeks descendeixen de les hordes del mongol Jotxi, fill de Genguis Khan. Un dels seus fills fou Xiban, els successors del qual van formar dues línies el 1428, la dels kans de Sibir (encapçalada per Ibak) i la línia dels uzbeks d'Abu l-Khayr Khan, kans de Bukharà i Samarcanda. Joci va tenir altres fills, i un d'ells va ser l'avantpassat de Djanibeg i de Karai, que governaven una horda del 1468 al 1488 i que va originar l'horda dels kazakhs. El terme kazak (kazakh) apareix per primer cop al segle xiv en el sentit d'independent o rodamón. Al segle xv, el nom kazak designava els territoris timúrides als pretendents al tron, en oposició als sobirans legítims, que junt amb el seu grup de partidaris portaven una vida d'aventurers o de bandits; també es va començar a aplicar a grups nòmades que se separaven del seu senyor i parents, i entraven en conflicte amb l'estat; més tard, kazak va agafar el sentit de 'nòmada' en oposició als sedentaris (sart) a l'Àsia central. Va esdevenir una denominació política per acabar sent una designació ètnica aplicada a grups tribals de la confederació uzbek que havien abandonat Abu l-Khayr Khan i havien emigrat a les estepes del nord-est del Turquestan, a allò que avui dia és el Kazakhstan; foren el nucli de la població del territori, però es van barrejar amb els turcs i mongols locals. El kan Kasim (1509-1518) fou especialment poderós. Tot i algunes derrotes infligides al segle xvi pels mongols en aliança amb els uzbeks, els kazakhs van mantenir un important estat nòmada fins al temps de Tawakkul o Teukkel Khan (1580-1598) que, en temps del kan de Transoxiana Abd Allah ibn Iskandar, va poder fer encara algunes incursions i, fins i tot, ocupar la població de Taixkent. Les ciutats de Taixkent i Fergana van estar en les seves mans, especialment la primera, però a vegades sota sobirania dels uzbeks, que no passava de ser nominal. Fergana (Khokand) es va independitzar durant aquell segle. La divisió en tres hordes es va consolidar al llarg del segle xvii i era una realitat al final, encara que només hi havia un kan. El kan Tauke o Tyawka (1680-1715) fou el darrer que va governar efectivament sobre tots els kazakhs com a kan de tres hordes que s'havien anat format, i en cadascuna de les quals tenia un representant. El 1694, va rebre una ambaixada russa a la ciutat de Turkestan (o Turkistan) i el 1698 una ambaixada calmuc. Al segle següent, el poble kazakh es va fraccionar en tres hordes (anomenades en kazakh com a djuz, que vol dir 'cent'). L'horda principal (ulus djuz) ocupava la part oriental de les estepes; la petita (kishi djuz) la part occidental; i la tercera horda o mitjana (orta djuz) ocupava la part central. Les lluites amb els calmucs van forçar les tres hordes dels kazakhs a acostar-se a Rússia. Les negociacions per la submissió de les tres hordes a Rússia el 1717 van fracassar. El 1723, els calmucs van ocupar Sayram, Taixkent i Turkestan. Per un temps, el kan de l'Horda Petita fou reconegut com a sobirà per les altres dues hordes i l'acord fou segellat amb el sacrifici d'un cavall blanc, però la divisió efectiva va persistir. El 1730, el kan Abu l-Khayr de l'Horda Petita va signar un tractat pel qual es va declarar, junt amb el seu poble, com a subjecte de Rússia, que de fet només va tenir efecte a la part nord. El 1740, el tractat es va estendre a les altres dues hordes. El tractat fou renovat diverses vegades i després al segle xix. El 1799, Taixkent va passar al kanat de Kokand. El 1801, una part dels kazakhs de la Petita Horda (uns 5.000) foren establerts a la riba dreta del riu Ural (Yaik) fins al Volga, sota la direcció de Bukey o Bukei (Buqei o Bokei), i van formar l'Horda de Bukey (anomenada pels russos Horda Interior). L'horda va existir fins al 1845, quan el càrrec de kan fou abolit i l'administració encarregada a un consell provisional d'oficials russos. Fins al 1847, quan els russos es van establir sòlidament al Sirdarià, no es va aconseguir un domini efectiu en les estepes dels kazakhs. La part oriental va quedar inclosa en el govern de Sibèria i l'occidental en el govern d'Orenburg. Es van dictar el 1822 i el 1868 reglaments per al govern dels kazakhs. Fins i tot, després de l'abolició del títol de kan dels kazakhs el 1824, els descendents de Genguis Khan van constituir una noblesa i una aristocràcia local (anomenada pels kazakhs ak süyek, que vol dir 'os blanc'), que exercia una considerable influència, però la seva autoritat havia estat destruïda per les disposicions del govern rus. Una rebel·lió kazakh va durar del 1824 al 1837. El cap kazakh Kenesari es va revoltar contra les autoritats de Sibèria i Orenburg des del 1842 a les muntanyes d'Ala Taw fins al 1847; altres revoltes es van produir fins al 1873, instigades pel seu fill Sadik (Siddik); un germà d'aquest, Ahmad, va escriure una biografia del seu pare i del seu germà publicada a Taixkent el 1889. En el segle xix, els uzbeks de Khivà i Khokand van conquerir les estepes del sud i les van colonitzar; l'arribada dels russos va parar aquest procés. Per evitar la confusió dels kazaks turcs amb els kosaks eslaus (cosacs), el nom dels quals té el mateix origen (però en la pronunciació polonesa i ucraïnesa), els primers foren anomenats kirguís fins al 1924, mentre que els verdaders kirguís foren anomenats kara kirguís. El 1867, es va formar el govern general del Turquestan (Turquestan rus) i el 1882 el govern de les Estepes. Semireche va formar part, inicialment, del segon govern, però després va passar al primer. El 1920, els kazakhs i calmucs o oirats van intentar formar una aliança (anomenada ), que va tenir una curta vida. El 26 d'agost del 1920, es creava la República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís (anomenada per la població el Kazakhstan) dins de la República Federativa Socialista Soviètica Russa. El 15 de juny del 1925, fou rebatejada República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh, sempre dins la RFSS Russa. El 5 de desembre del 1936 fou elevada a República Socialista Soviètica Kazakh. (ca)
- Οι Καζάχοι είναι λαός που κατοικεί κυρίως στο Καζαχστάν και στα γειτονικά τμήματα της αυτόνομης περιφέρειας Σινκιάνγκ Ουιγκούρ της Κίνας. Ανήκουν στον μογγολοειδή φυσικό τύπο, αλλά μιλούν μια τούρκικη γλώσσα. Στις αρχές της δεκαετίας του 1980 υπήρχαν περίπου 6.556.000 Καζάχοι του πρώην ΕΣΣΔ και 800.000 περίπου στην Κίνα. Ο παραδοσιακός τρόπος ζωής των Καζάχων ήταν νομαδικός. Κατοικούσαν σε θολωτές φορητές σκηνές (γιούρτες ή γκερ) και μετακινόυνταν εποχικά σε αναζήτηση βοσκοτόπων. Εξέθρεψαν άλογα, πρόβατα, κατσίκες, βοοειδή και λίγες καμήλες. Οι Καζάχοι διαιρούνταν σε τρεις κύριες ομάδες, τη Μεγάλη, τη Μεσαία και τη Μικρή ορδή, που καταλάμβαναν το ανατολικό, το κεντρικό και το δυτικό τμήμα του Καζαχστάν αντίστοιχα. Κάθε ορδή υποδιαιρούνταν σε μικρότερες ομάδες. Βασική μονάδα της κοινωνικής οργάνωσης ήταν η εκτεταμένη οικογένεια, που περιλάμβανε τους γονείς, τα ανύπαντρα παιδιά και τους παντρεμένους γιους με τις οικογένειες τους. Η νομαδική ζωή άρχισε βαθμιαία να περιορίζεται. Γύρω στο 1934 μόνο μια νομαδική ομάδα υπήρχε στην τότε ΕΣΣΔ, ενώ στο Σινκιάνγκ υπήρχαν πολλές ομάδες νομάδων, μέχρι τα μέσα της δεκαετίας του 1970. Τους παραχωρήθηκε μια ξεχωριστή ανεξάρτητη πολιτικά περιοχή, η αυτόνομη περιοχή Ιλί Καζαχ, καθώς και δυο αυτόνομες περιφέρειες στο ανατολικό Σινκιάνγκ. (el)
- Kazaĥoj (kazaĥe қазақтар) estas granda azia etno konsistiganta plejparton de la loĝantaro en Kazaĥio. Kazaĥoj parolas la kazaĥan lingvon, kiu apartenas al la tjurka lingvaro. Lastatempe registaro de Kazaĥio sekvas politikon de altiro de alilandaj kazaĥoj al konstanta loĝado en Kazaĥio. Ĉirkaŭ duonmiliono da etnaj kazaĥoj tiamaniere enpatrujiĝis. (eo)
- Die Kasachen (kasachisch қазақ qazaq, Pl. қазақтар qazaqtar) sind eine turksprachige Ethnie mit rund 20 Millionen Angehörigen, hauptsächlich in Kasachstan, aber auch in der Mongolei (dort größte turksprachige und größte muslimische Minderheit), Russland (1.300.000) und in der Volksrepublik China (2.200.000), Usbekistan (800.000), Iran (15.000), Afghanistan (45.000) und Türkei (30.000). Auch in Deutschland gibt es eine nennenswerte kasachische Minderheit (17.000). Ursprünglich waren die Kasachen Hirtennomaden in der zentralasiatischen Steppe. Zur Zeit der Sowjetherrschaft wurden die meisten Nomaden gewaltsam unter staatlichem Zwang sesshaft gemacht und die Herden zu Kolchosen verstaatlicht. Vor allem in der Mongolei und China gibt es jedoch auch heute noch lokale Gruppen, die von der mobilen Tierhaltung leben. Die große Mehrheit aller Kasachen spricht Kasachisch. (de)
- Kazakhak (kazakheraz: қазақ, errusieraz: қазақтар) Turkiar jatorriko Erdialdeko Asiako jendea da (batez ere Kazakhstanen bizi dira, baina baita ere Uzbekistan, Txina, Errusia eta Mongoliako zenbait zonaldetan). Nortasun kazakha erdia aroan du jatorria eta 1456 eta 1465 bitarteko Kazakh Khanerriak eragin handia izan zuen horretan. Garai hartan, Janybek eta Kerey sultanen menpean zeuden hainbat tribuk Abu'l-Khayr Khan-eko Khanerritik irten zirenean. Kazakhak Turkiar herrietako tribuen ondorengoak dira: herria, Khazariarrak, -ak, -ak eta kumandarrak, eta baita Hunoak bezalako tribuak eta Europako Ekialdetik atera eta Itsaso Beltza eta Siberia arteko eremua populatu zuten Saka, Eszita eta Sarmaziarherri nomadak ere. Kazakhak 1931-1933ko sobietar goseteak gehien pairatu zuten nazioetakoa izan zen, populazio osoaren %37a hil baitzen. (eu)
- Les Kazakhs (en kazakh, écriture cyrillique : Қазақ ; alphabet arabe : قازاق ; alphabet latin : Qazaq ; on trouve aussi la dénomination Kazaktars, alphabet cyrillique : Қазақтар ; écriture arabo-turque : قازاقتار ; en mongol : ᠬᠠᠰᠠᠭ, VPMC : Qasag, cyrillique : Хасаг, MNS : Khasag ; en chinois : 哈萨克族 ; pinyin : hāsàkè zú) sont un peuple turc habitant majoritairement le Kazakhstan (voir Démographie du Kazakhstan) et les régions frontalières des pays limitrophes, notamment la Russie (en particulier les oblasts d'Astrakhan et d'Orenbourg), la Mongolie (principalement l'aïmag de Bayan-Ölgii où ils forment environ 90 % de la population), l'Ouzbékistan, le Kirghizistan et la Chine (surtout la préfecture autonome kazakhe d'Ili). Les Kazakhs parlent le kazakh, ainsi que le russe. L'ethnogenèse du peuple kazakh est complexe. Elle tire ses origines des peuples turcs et tribus mongoles médiévales, dont les Argyns, les Doulats, les Naïmans, les Djalayirs, les Khazars et les Karlouks, ainsi que des Coumans ; d'autres peuples ont pris part à la formation du peuple kazakh, comme les Huns, les Sarmates, les Sakas et les Scythes, qui vécurent sur les territoires compris entre la Sibérie et la mer Noire entre les Ve et XIIIe siècles. Le khanat kazakh, première émanation politique du peuple kazakh, ne s'est véritablement formé qu'au XVe siècle. Sous domination russe à partir du XVIIIe siècle, les Kazakhs sont intégrés au XXe siècle à l'URSS, qui eut un impact considérable sur eux, leur imposant en particulier des transformations linguistiques et culturelles, mais affectant aussi leur démographie (voir famine de 1932-1933 au Kazakhstan). Le Kazakhstan indépendant, dont l'ethnie kazakhe compose la majeure partie du peuple kazakhstanais, mène depuis 1991 une politique de renaissance des traditions kazakhes, et a rapatrié une partie de la diaspora kazakhe sur son territoire. La culture kazakhe, d'origine turque, a reçu l'influence de l'islam (religion majoritaire parmi les Kazakhs), puis de la culture russe et du soviétisme. Bien que cette spécificité ait tendance à s'éroder de nos jours, la structure de la société est clanique, et la plupart des Kazakhs appartiennent à une des trois jüz. (fr)
- The Kazakhs (also spelled Qazaqs; Kazakh: sg. қазақ, qazaq, [qɑˈzɑq], pl. қазақтар, qazaqtar, [qɑzɑqˈtɑr]; the English name is transliterated from Russian; Russian: казахи) are a Turkic ethnic group native to northern parts of Central Asia, chiefly Kazakhstan, but also parts of Uzbekistan and Russia, as well as China (Northern Xinjiang) and Mongolia (Bayan-Ölgii Province). The Kazakhs are descendants of the ancient Turkic tribes and the medieval Mongolic or Turco-Mongol tribes. Kazakh identity is of medieval origin and was strongly shaped by the foundation of the Kazakh Khanate between 1456 and 1465, when several tribes under the rule of the sultans Janibek and Kerei departed from the Khanate of Abu'l-Khayr Khan in hopes of forming a powerful khanate of their own. Kazakh is used to refer to ethnic Kazakhs, while the term Kazakhstani usually refers to all inhabitants or citizens of Kazakhstan, regardless of ethnicity. (en)
- Los kazajos (en cirílico: қазақтар, romanizado: qazaqtar) son un pueblo túrquico que habita en las zonas norte de Asia central. Es una de las etnias constituyentes de Kazajistán y es una de las minorías principales en países como Rusia y China. Étnicamente, los kazajos son una mezcla entre primitivos turcos y tribus mongolas. En el pasado fueron famosos, sobre todo en Rusia y Asia Central, por su habilidad como jinetes. En la actualidad los kazajos poco a poco se están dando a conocer en todo el mundo. (es)
- Is grúpa eitneach Áiseach iad na Casacstánaigh. Is í an Chasaicis a bpríomhtheanga. (ga)
- Bangsa Kazak (bahasa Kazak: қазақтар [qɑzɑqtɑ́r]) adalah kelompok penutur bahasa Turkik yang mendiami bagian utara Asia Tengah (sebagian besar di wilayah Kazakstan, tetapi dapat dijumpai di wilayah Tiongkok bagian barat (tepatnya di daerah otonom Xinjiang), Uzbekistan, Rusia, dan Mongolia). Dahulu kala, orang Kazak mendiami kawasan yang membentang dari Siberia di bagian timur hingga Laut Hitam di bagian barat dan saat ini hanya mayoritas terfokus di kawasan Asia Tengah ketika penutur bahasa Turkik dan Turko-Mongol mulai menaklukkan wilayah tersebut sekitar abad ke-5 dan ke-13. Mereka merupakan salah satu suku yang termasuk dalam bangsa Turkik di Eropa Timur. (in)
- 카자흐인(카자흐어: Қазақ 카작, 러시아어: Казах 카자흐[*])은 카자흐스탄의 주요 민족이다. 투르크계 민족에 속하며 주로 카자흐스탄에 거주한다. 역사 문헌에서는 철륵으로 나타난다. 카자흐인들은 우크라이나 초원에 살던 코사크인(Cossacks)는 둘다 뜻이 "얽매이지 않는자" 로서 의미가 같다. 코사크(카자크)가 살던 키예프의 옛 루스가 투르크계 국가들의 영향을 많이 받은 것으로 보이며 연관성이 연구되고 있다. (ko)
- I Kazaki (in kazako: қазақ?, traslitterato: qazaq ), o anche Cazachi, Cazaki o Kazachi sono un gruppo etnico di origine mista turca e mongola dell'Asia Centrale (Kazakistan, Uzbekistan, Russia, Cina e Mongolia). I Kazaki, tra l'altro, fanno parte dei 56 gruppi etnici riconosciuti ufficialmente dalla Repubblica popolare cinese. Sono stati famosi in passato per la loro fierezza ed orgoglio, per le loro doti nell'addestrare e cavalcare i cavalli, nell'addomesticare le aquile e in seguito per la rapida crescita economica dello Stato del Kazakistan. La parola Kazakh era compresa nel dizionario turco-arabo del XIII secolo. Il significato di questa parola era "indipendente" o "libero", ma anche "nomade". Il vero significato del termine è stato causa di dibattito tra gli storici: alcuni di questi, infatti, affermano che il termine è correlato a "Aq qaz", che significa "oca bianca". Altri dicono che il nome "Kazakh" si riferisce all'addestramento dei cavalli ed è correlato a "Cosacco" (che è originato dalla medesima parola turca). A livello sociale, l'etnia dei Kazaki si divide in tre (Жүз) (Unione): Juz Superiori (Ulı jüz) (dulat, alban, suan, kangli, jalair, sirgeli, scianscikli e altri), Juz Medi (Orta jüz) (argin, naiman, kipchak, kerei e altri), e Juz inferiori (Kişi jüz) (adai, alchin, gappas e altri). Ci sono tribù (taypa) e clan (ru) in ogni Juz che hanno discendenza da Alash. Ci sono anche altri tre gruppi al di fuori del sistema Juz: töre (diretti discendenti di Gengis Khan), qoja (discendenti dei guerrieri arabi), e töleñgit (discendenti dei prigionieri Oirati). (it)
- De Kazachen (ook wel Kazakken of Qazaq (mv. qazaqtar) genoemd; Kazachs: қазақ, [qɑzɑq]; Russisch: казах) zijn een ongeveer 15 miljoen mensen tellend Turks volk dat ontstaan is tussen de 13e en 15e eeuw uit een stam in het grondgebied van Orda Khan (over de oorsprong daarvoor bestaan meerdere verhalen) en nu voornamelijk woont in het Centraal-Aziatische land Kazachstan. Het waren oorspronkelijk nomaden in de westelijke steppe van Centraal-Azië. De Kazachen behoren grotendeels tot een van de drie jüz (hordes of stamconfederaties): Ulı jüz, Orta jüz en Kişi jüz. In het begin van de 19e eeuw werd hun gebied door Rusland geannexeerd, waarna zij geleidelijk overgingen tot sedentarisatie. Na de revolutie ontstond de autonome republiek Kazachstan, die in 1936 een Sovjetrepubliek werd en in 1991 een onafhankelijke staat. (nl)
- カザフ人（カザフ語: қазақтар, qazaqtar, ロシア語: казахи, モンゴル語: Хасагууд, 中国語: 哈萨克族, 英語: Kazakhs）は、中央アジア西北部のカザフステップに広がって居住するテュルク系民族。カザフスタンにおよそ800万人が住んで同国人口の半数を占める他、中国の新疆ウイグル自治区北西部に約130万人が住む。新疆では哈薩克族（ハザク族、カザフ族）と呼ばれ、中国の55少数民族のひとつに数えられており、イリ・カザフ自治州はカザフ人の自治州となっている。その他、アクサイ・カザフ族自治県、バルクル・カザフ自治県、モリ・カザフ自治県といった自治県が存在する。モンゴルでは最西部のアルタイ山脈周辺に分布し、バヤン・ウルギー県はカザフ人の自治州となっている。 カザフ人のほとんどは元来遊牧民で、20世紀初頭までは人口のほとんどが遊牧生活を行っていたが、ソ連で1930年代に大規模な定住化が政策として行われた結果、現在は都市民・農耕民となっている。しかし、定住化と近代化を経てもカザフ人のジュズ、部族、氏族に対する帰属意識はよく残っている。 (ja)
- Kazachowie (kaz. Қазақтар Qazaqtar) – naród zaliczany do ludów tureckich, zamieszkujący północną część Azji Środkowej, głównie Kazachstan, ale również Chiny (Sinciang), Uzbekistan, Rosję, Mongolię i w rozproszeniu wszystkie republiki byłego ZSRR. Niegdyś słynęli z polowań z sokołami i niezwykłej zręczności podczas jazdy konnej. W zależności od dawnego obszaru zamieszkania, przynależności plemiennej, pokrewieństwa oraz zawieranych sojuszy, Kazachowie dzielą się na Żuzy: Starszy, i . Te z kolei dzielą się na plemiona i klany. (pl)
- Каза́хи (каз. қазақтар /qɑzɑqtɑr/; ед. қазақ /qɑzɑq/) — тюркоязычный народ, основное население (70 %) Казахстана, проживают также в смежных с Казахстаном районах Китая, Узбекистана, России, Туркмении, Киргизии. Второй по численности народ в Монголии, третий в Узбекистане и четвёртый в Туркмении. Антропологически казахи относятся к южносибирской расе, переходной между монголоидной и европеоидной большими расами. Язык — казахский, входящий в кыпчакско-ногайскую подгруппу кыпчакской группы тюркских языков. Также широко распространён русский язык и другие языки. Казахский этнос сложился в XV веке после объединения тюркских и монгольских племён. Большинство верующих — мусульмане-сунниты. (ru)
- Kazaker (Kazak) är det turkfolk som till största del bor i Kazakstan (cirka 10,9 miljoner, 2009) där de utgör en majoritet. Större grupper bor även i Kina (1,2 miljoner, 2000), Uzbekistan (cirka 940 000), Ryssland (654 000, 2002) och Mongoliet (140 000). De flesta kazaker har kazakiska som sitt modersmål, men de flesta kan även tala ryska. Kazakerna är sedan 1700-talet sunnimuslimer, även om många numera är icke-religiösa. Invånarna i Kazakstan drabbades hårdast av svälten i Sovjetunionen under 1932–1933, då 1 450 000 kazaker (38 procent) avled med direkta kopplingar till hungersnöden. Kazaker räknas som en av Kinas 56 officiella minoritetsfolk. (sv)
- Каза́хи (каз. qazaqtar МФА: [qɑzɑq'tɑr]; од. qazaq МФА: [qɑ'zɑq]) — тюркський народ у Центральній Азії, в основному в Казахстані, а також у частинах Узбекистану, Китаю, Росії і Монголії. Казахи є нащадками тюркських (кипчаків, найманів, половців, ногайців, карлуків, канкалів, киятів, кераїтів, онгіратів, аргинів, мангитів, жалаірів, дулатів та інших), іранських племен (усунів, сарматів, масагетів, саків), які населяли територію між Сибіром і Чорним морем і залишалися в Центральній Азії. Самоназва «Qazaqtar» (з твердим горловим «q») первісно означала вільних людей, саме так себе з XI—XII сторіч у Великому Степу ідентифікувало багато людей різного походження, мови і віри. Назва, яку використовують у світі стосовно казахів, запозичена з монгольських мов. (uk)
- Os cazaques são um povo e grupo étnico que habita principalmente o norte da Ásia Central (quase todo no Cazaquistão, mas também encontrados em partes do Uzbequistão, China, Rússia e Mongólia em menor quantidade). A identidade do Cazaquistão é de origem medieval e foi fortemente moldada pela fundação do Canato Cazaque entre 1456 e 1465, quando várias tribos sob a regra dos sultões Zhanibek e Kerey partiu do Canato de Abu'l-Khayr Khan. A maioria dos cazaques modernos são sem religião ou denominados muçulmanos. (pt)
- 哈萨克族（哈薩克語：Қазақ / Qazaq / قازاق），名稱來自哈薩克汗國，居住在中亞與中國北方的民族，建立哈萨克斯坦為民族國家，也居住在中国、蒙古国、乌兹别克斯坦、俄罗斯、伊朗等国家為少数民族，全球总人口约1860萬。据2010年人口普查数据，中国有146万哈萨克族，主要分布于新疆维吾尔自治区伊犁哈萨克自治州、木垒哈萨克自治县、巴里坤哈萨克自治县和甘肃省阿克塞哈萨克族自治县。蒙古国有10万以上的哈萨克族，俄罗斯的奥伦堡与车里雅宾斯克，阿斯特拉罕也有称为小玉兹的哈萨克族人。在烏兹别克斯坦有40万人生活在卡拉卡尔帕克斯坦自治共和国，10万人生活在塔什干州。土耳其和伊朗也有为数不少的哈萨克人。 哈薩克族的族源主要由古突厥民族如阿兒渾、葛邏祿、欽察和在中世紀被突厥化的蒙古民族如杜格拉特、乃蠻、札剌亦兒、克烈所組成。 传统语言是哈萨克语，属突厥语系，在哈萨克斯坦，除其本族語言外，也通行俄语，在中国、蒙古国、乌兹别克斯坦等国则多有兼通当地语言者。传统的哈萨克语以阿拉伯字母书写，主要在中国哈萨克族中使用，哈萨克斯坦、蒙古等国哈萨克族多使用西里尔字母书写的哈萨克文。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- شعب الكازاخ أو القازاق (بالكازاخية:Қазақтар) هو أحد الشعوب التركية الموجودة بالجزء الشمالي من آسيا الوسطى، ويتركزون في كازاخستان، ولكن يوجد منهم في أوزبكستان، الصين وروسيا ومنغوليا. يرجع الكازاخ إلى أصول تركية ممثلة بقبائل والكومان وقارلوق التركية. ومجموعات منغولية والجلاير والدغلات وغيرهم. ومن قبائل هندو-إيرانية كالووسون والسرمت والسكيثيين وغيرهم، وسكنوا بالمناطق الممتدة ما بين سيبيريا والبحر الأسود وقد بقوا في آسيا الوسطى عندما بدأ المغول والترك بحملاتهم العسكرية ما بين القرنين الخامس وحتى الثالث عشر. (ar)
- Kazaši, kazašsky қазақтар /qɑzɑqtɑr/; jednot. č. kaz. қазақ /qɑzɑq/, také zastarale Kirgizové, Kirgiz-Kazachové či Kirgiz-Kajsakové (vlastním jménem қазақтар) jsou turkický národ žijící ve Střední Asii. Jejich počet je odhadován na přibližně 17 milionů osob. Kazaši se dělí na tři základní skupiny kmenů, tzv. žüzy (hordy) – Velkou či Starší hordu (Uly žüz), Střední hordu (Orta žüz) a Malou či Mladší hordu (Kiši žüz). (cs)
- Kazaĥoj (kazaĥe қазақтар) estas granda azia etno konsistiganta plejparton de la loĝantaro en Kazaĥio. Kazaĥoj parolas la kazaĥan lingvon, kiu apartenas al la tjurka lingvaro. Lastatempe registaro de Kazaĥio sekvas politikon de altiro de alilandaj kazaĥoj al konstanta loĝado en Kazaĥio. Ĉirkaŭ duonmiliono da etnaj kazaĥoj tiamaniere enpatrujiĝis. (eo)
- Los kazajos (en cirílico: қазақтар, romanizado: qazaqtar) son un pueblo túrquico que habita en las zonas norte de Asia central. Es una de las etnias constituyentes de Kazajistán y es una de las minorías principales en países como Rusia y China. Étnicamente, los kazajos son una mezcla entre primitivos turcos y tribus mongolas. En el pasado fueron famosos, sobre todo en Rusia y Asia Central, por su habilidad como jinetes. En la actualidad los kazajos poco a poco se están dando a conocer en todo el mundo. (es)
- Is grúpa eitneach Áiseach iad na Casacstánaigh. Is í an Chasaicis a bpríomhtheanga. (ga)
- Bangsa Kazak (bahasa Kazak: қазақтар [qɑzɑqtɑ́r]) adalah kelompok penutur bahasa Turkik yang mendiami bagian utara Asia Tengah (sebagian besar di wilayah Kazakstan, tetapi dapat dijumpai di wilayah Tiongkok bagian barat (tepatnya di daerah otonom Xinjiang), Uzbekistan, Rusia, dan Mongolia). Dahulu kala, orang Kazak mendiami kawasan yang membentang dari Siberia di bagian timur hingga Laut Hitam di bagian barat dan saat ini hanya mayoritas terfokus di kawasan Asia Tengah ketika penutur bahasa Turkik dan Turko-Mongol mulai menaklukkan wilayah tersebut sekitar abad ke-5 dan ke-13. Mereka merupakan salah satu suku yang termasuk dalam bangsa Turkik di Eropa Timur. (in)
- 카자흐인(카자흐어: Қазақ 카작, 러시아어: Казах 카자흐[*])은 카자흐스탄의 주요 민족이다. 투르크계 민족에 속하며 주로 카자흐스탄에 거주한다. 역사 문헌에서는 철륵으로 나타난다. 카자흐인들은 우크라이나 초원에 살던 코사크인(Cossacks)는 둘다 뜻이 "얽매이지 않는자" 로서 의미가 같다. 코사크(카자크)가 살던 키예프의 옛 루스가 투르크계 국가들의 영향을 많이 받은 것으로 보이며 연관성이 연구되고 있다. (ko)
- カザフ人（カザフ語: қазақтар, qazaqtar, ロシア語: казахи, モンゴル語: Хасагууд, 中国語: 哈萨克族, 英語: Kazakhs）は、中央アジア西北部のカザフステップに広がって居住するテュルク系民族。カザフスタンにおよそ800万人が住んで同国人口の半数を占める他、中国の新疆ウイグル自治区北西部に約130万人が住む。新疆では哈薩克族（ハザク族、カザフ族）と呼ばれ、中国の55少数民族のひとつに数えられており、イリ・カザフ自治州はカザフ人の自治州となっている。その他、アクサイ・カザフ族自治県、バルクル・カザフ自治県、モリ・カザフ自治県といった自治県が存在する。モンゴルでは最西部のアルタイ山脈周辺に分布し、バヤン・ウルギー県はカザフ人の自治州となっている。 カザフ人のほとんどは元来遊牧民で、20世紀初頭までは人口のほとんどが遊牧生活を行っていたが、ソ連で1930年代に大規模な定住化が政策として行われた結果、現在は都市民・農耕民となっている。しかし、定住化と近代化を経てもカザフ人のジュズ、部族、氏族に対する帰属意識はよく残っている。 (ja)
- Kazachowie (kaz. Қазақтар Qazaqtar) – naród zaliczany do ludów tureckich, zamieszkujący północną część Azji Środkowej, głównie Kazachstan, ale również Chiny (Sinciang), Uzbekistan, Rosję, Mongolię i w rozproszeniu wszystkie republiki byłego ZSRR. Niegdyś słynęli z polowań z sokołami i niezwykłej zręczności podczas jazdy konnej. W zależności od dawnego obszaru zamieszkania, przynależności plemiennej, pokrewieństwa oraz zawieranych sojuszy, Kazachowie dzielą się na Żuzy: Starszy, i . Te z kolei dzielą się na plemiona i klany. (pl)
- Каза́хи (каз. қазақтар /qɑzɑqtɑr/; ед. қазақ /qɑzɑq/) — тюркоязычный народ, основное население (70 %) Казахстана, проживают также в смежных с Казахстаном районах Китая, Узбекистана, России, Туркмении, Киргизии. Второй по численности народ в Монголии, третий в Узбекистане и четвёртый в Туркмении. Антропологически казахи относятся к южносибирской расе, переходной между монголоидной и европеоидной большими расами. Язык — казахский, входящий в кыпчакско-ногайскую подгруппу кыпчакской группы тюркских языков. Также широко распространён русский язык и другие языки. Казахский этнос сложился в XV веке после объединения тюркских и монгольских племён. Большинство верующих — мусульмане-сунниты. (ru)
- Os cazaques são um povo e grupo étnico que habita principalmente o norte da Ásia Central (quase todo no Cazaquistão, mas também encontrados em partes do Uzbequistão, China, Rússia e Mongólia em menor quantidade). A identidade do Cazaquistão é de origem medieval e foi fortemente moldada pela fundação do Canato Cazaque entre 1456 e 1465, quando várias tribos sob a regra dos sultões Zhanibek e Kerey partiu do Canato de Abu'l-Khayr Khan. A maioria dos cazaques modernos são sem religião ou denominados muçulmanos. (pt)
- 哈萨克族（哈薩克語：Қазақ / Qazaq / قازاق），名稱來自哈薩克汗國，居住在中亞與中國北方的民族，建立哈萨克斯坦為民族國家，也居住在中国、蒙古国、乌兹别克斯坦、俄罗斯、伊朗等国家為少数民族，全球总人口约1860萬。据2010年人口普查数据，中国有146万哈萨克族，主要分布于新疆维吾尔自治区伊犁哈萨克自治州、木垒哈萨克自治县、巴里坤哈萨克自治县和甘肃省阿克塞哈萨克族自治县。蒙古国有10万以上的哈萨克族，俄罗斯的奥伦堡与车里雅宾斯克，阿斯特拉罕也有称为小玉兹的哈萨克族人。在烏兹别克斯坦有40万人生活在卡拉卡尔帕克斯坦自治共和国，10万人生活在塔什干州。土耳其和伊朗也有为数不少的哈萨克人。 哈薩克族的族源主要由古突厥民族如阿兒渾、葛邏祿、欽察和在中世紀被突厥化的蒙古民族如杜格拉特、乃蠻、札剌亦兒、克烈所組成。 传统语言是哈萨克语，属突厥语系，在哈萨克斯坦，除其本族語言外，也通行俄语，在中国、蒙古国、乌兹别克斯坦等国则多有兼通当地语言者。传统的哈萨克语以阿拉伯字母书写，主要在中国哈萨克族中使用，哈萨克斯坦、蒙古等国哈萨克族多使用西里尔字母书写的哈萨克文。 (zh)
- Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan. Tant els kazakhs com els uzbeks descendeixen de les hordes del mongol Jotxi, fill de Genguis Khan. Un dels seus fills fou Xiban, els successors del qual van formar dues línies el 1428, la dels kans de Sibir (encapçalada per Ibak) i la línia dels uzbeks d'Abu l-Khayr Khan, kans de Bukharà i Samarcanda. Joci va tenir altres fills, i un d'ells va ser l'avantpassat de Djanibeg i de Karai, que governaven una horda del 1468 al 1488 i que va originar l'horda dels kazakhs. (ca)
- Οι Καζάχοι είναι λαός που κατοικεί κυρίως στο Καζαχστάν και στα γειτονικά τμήματα της αυτόνομης περιφέρειας Σινκιάνγκ Ουιγκούρ της Κίνας. Ανήκουν στον μογγολοειδή φυσικό τύπο, αλλά μιλούν μια τούρκικη γλώσσα. Στις αρχές της δεκαετίας του 1980 υπήρχαν περίπου 6.556.000 Καζάχοι του πρώην ΕΣΣΔ και 800.000 περίπου στην Κίνα. Ο παραδοσιακός τρόπος ζωής των Καζάχων ήταν νομαδικός. Κατοικούσαν σε θολωτές φορητές σκηνές (γιούρτες ή γκερ) και μετακινόυνταν εποχικά σε αναζήτηση βοσκοτόπων. Εξέθρεψαν άλογα, πρόβατα, κατσίκες, βοοειδή και λίγες καμήλες. (el)
- Die Kasachen (kasachisch қазақ qazaq, Pl. қазақтар qazaqtar) sind eine turksprachige Ethnie mit rund 20 Millionen Angehörigen, hauptsächlich in Kasachstan, aber auch in der Mongolei (dort größte turksprachige und größte muslimische Minderheit), Russland (1.300.000) und in der Volksrepublik China (2.200.000), Usbekistan (800.000), Iran (15.000), Afghanistan (45.000) und Türkei (30.000). Auch in Deutschland gibt es eine nennenswerte kasachische Minderheit (17.000). Die große Mehrheit aller Kasachen spricht Kasachisch. (de)
- Kazakhak (kazakheraz: қазақ, errusieraz: қазақтар) Turkiar jatorriko Erdialdeko Asiako jendea da (batez ere Kazakhstanen bizi dira, baina baita ere Uzbekistan, Txina, Errusia eta Mongoliako zenbait zonaldetan). Nortasun kazakha erdia aroan du jatorria eta 1456 eta 1465 bitarteko Kazakh Khanerriak eragin handia izan zuen horretan. Garai hartan, Janybek eta Kerey sultanen menpean zeuden hainbat tribuk Abu'l-Khayr Khan-eko Khanerritik irten zirenean. Kazakhak 1931-1933ko sobietar goseteak gehien pairatu zuten nazioetakoa izan zen, populazio osoaren %37a hil baitzen. (eu)
- The Kazakhs (also spelled Qazaqs; Kazakh: sg. қазақ, qazaq, [qɑˈzɑq], pl. қазақтар, qazaqtar, [qɑzɑqˈtɑr]; the English name is transliterated from Russian; Russian: казахи) are a Turkic ethnic group native to northern parts of Central Asia, chiefly Kazakhstan, but also parts of Uzbekistan and Russia, as well as China (Northern Xinjiang) and Mongolia (Bayan-Ölgii Province). The Kazakhs are descendants of the ancient Turkic tribes and the medieval Mongolic or Turco-Mongol tribes. (en)
- Les Kazakhs (en kazakh, écriture cyrillique : Қазақ ; alphabet arabe : قازاق ; alphabet latin : Qazaq ; on trouve aussi la dénomination Kazaktars, alphabet cyrillique : Қазақтар ; écriture arabo-turque : قازاقتار ; en mongol : ᠬᠠᠰᠠᠭ, VPMC : Qasag, cyrillique : Хасаг, MNS : Khasag ; en chinois : 哈萨克族 ; pinyin : hāsàkè zú) sont un peuple turc habitant majoritairement le Kazakhstan (voir Démographie du Kazakhstan) et les régions frontalières des pays limitrophes, notamment la Russie (en particulier les oblasts d'Astrakhan et d'Orenbourg), la Mongolie (principalement l'aïmag de Bayan-Ölgii où ils forment environ 90 % de la population), l'Ouzbékistan, le Kirghizistan et la Chine (surtout la préfecture autonome kazakhe d'Ili). Les Kazakhs parlent le kazakh, ainsi que le russe. (fr)
- I Kazaki (in kazako: қазақ?, traslitterato: qazaq ), o anche Cazachi, Cazaki o Kazachi sono un gruppo etnico di origine mista turca e mongola dell'Asia Centrale (Kazakistan, Uzbekistan, Russia, Cina e Mongolia). I Kazaki, tra l'altro, fanno parte dei 56 gruppi etnici riconosciuti ufficialmente dalla Repubblica popolare cinese. Sono stati famosi in passato per la loro fierezza ed orgoglio, per le loro doti nell'addestrare e cavalcare i cavalli, nell'addomesticare le aquile e in seguito per la rapida crescita economica dello Stato del Kazakistan. (it)
- De Kazachen (ook wel Kazakken of Qazaq (mv. qazaqtar) genoemd; Kazachs: қазақ, [qɑzɑq]; Russisch: казах) zijn een ongeveer 15 miljoen mensen tellend Turks volk dat ontstaan is tussen de 13e en 15e eeuw uit een stam in het grondgebied van Orda Khan (over de oorsprong daarvoor bestaan meerdere verhalen) en nu voornamelijk woont in het Centraal-Aziatische land Kazachstan. Het waren oorspronkelijk nomaden in de westelijke steppe van Centraal-Azië. De Kazachen behoren grotendeels tot een van de drie jüz (hordes of stamconfederaties): Ulı jüz, Orta jüz en Kişi jüz. (nl)
- Kazaker (Kazak) är det turkfolk som till största del bor i Kazakstan (cirka 10,9 miljoner, 2009) där de utgör en majoritet. Större grupper bor även i Kina (1,2 miljoner, 2000), Uzbekistan (cirka 940 000), Ryssland (654 000, 2002) och Mongoliet (140 000). De flesta kazaker har kazakiska som sitt modersmål, men de flesta kan även tala ryska. Kazakerna är sedan 1700-talet sunnimuslimer, även om många numera är icke-religiösa. Invånarna i Kazakstan drabbades hårdast av svälten i Sovjetunionen under 1932–1933, då 1 450 000 kazaker (38 procent) avled med direkta kopplingar till hungersnöden. (sv)
- Каза́хи (каз. qazaqtar МФА: [qɑzɑq'tɑr]; од. qazaq МФА: [qɑ'zɑq]) — тюркський народ у Центральній Азії, в основному в Казахстані, а також у частинах Узбекистану, Китаю, Росії і Монголії. Казахи є нащадками тюркських (кипчаків, найманів, половців, ногайців, карлуків, канкалів, киятів, кераїтів, онгіратів, аргинів, мангитів, жалаірів, дулатів та інших), іранських племен (усунів, сарматів, масагетів, саків), які населяли територію між Сибіром і Чорним морем і залишалися в Центральній Азії. (uk)
|
.png){kind=link}
.png){kind=link}
