About: Katabasis

An Entity of Type: athlete, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

A katabasis or catabasis (Ancient Greek: κατάβασις, from κατὰ "down" and βαίνω "go") is a journey to the underworld. Its original sense is usually associated with Greek mythology and Classical mythology more broadly, where the protagonist visits the Greek underworld, also known as Hades. The term is also used in a broad sense of any journey to the realm of the dead in other mythological and religious traditions. A katabasis is similar to a nekyia or necromancy, where someone experiences a vision of the underworld or its inhabitants; a nekyia does not generally involve a physical visit, however. One of the most famous examples is that of Odysseus, who performs something on the border of a nekyia and a katabasis in book 11 of The Odyssey; he visits the border of the realms before calling the

Property Value
dbo:abstract
  • La catàbasi o descens a l'inframón (grec antic: κατάβασις, del κατὰ "sota" i βαίνω "anar") és un episodi recurrent en la mitologia, l'èpica i la biografia dels herois. Suposa un viatge per al protagonista que li atorga un coneixement superior, no solament de la vida sinó de la mort i el que la segueix, així com una prova de la seva força (ja que torna a la vida després d'aquesta visita). És un mitema clàssic, és a dir, una unitat d'estudi de la mitologia comparada i forma part del monomite. Es relaciona fortament amb la idea de la resurrecció En algunes obres literàries es produeix una catàbasi simbòlica, com en les aventures del Quixot o La plaça del Diamant, que és una derivació del mite inicial. Personatges que experimenten una catàbasi: * Osiris * Ixtar i els mites derivats de la seva història, incloent-hi la història de Persèfone * Dumuzi * Jesús * Hèracles * Orfeu * Dionís * Atis (déu) * Teseu * Psique * Odisseu * Enees * Enkidu * Gilgamesh * * Dant * Bàlder * Mahoma * Izanagi * Llàtzer de Betània * Dioscurs * Lemminkäinen (ca)
  • La catábasis o katabasis (del griego κατὰ, 'abajo' βαίνω 'avance') es un descenso de algún tipo, como bajar una ladera, el sol al atardecer, una retirada en una campaña militar, una expedición a los infiernos o un viaje desde el interior hacia la costa. Existe una gran cantidad de significados e interpretaciones para este término en poesía, retórica y en la psicología moderna. Como imagen retórica refiere a un descenso a los propios horrores a fin de enfrentarlos, verlos, volverlos conscientes y luego ascender purificado por el horror y la conmiseración. A fin de representarlo en literatura, se han usado lugares como el inframundo, el infierno, etc., pero en otros casos se puede usar un pozo de agua, ingreso a una cueva, caverna, escondite, o incluso sumergirse en una pileta. Estas imágenes, a menudo utilizadas por el cine, refieren al mismo tiempo a un aislamiento con la soledad como herramienta de reflexión, así como a un regreso a la placenta. (es)
  • A katabasis or catabasis (Ancient Greek: κατάβασις, from κατὰ "down" and βαίνω "go") is a journey to the underworld. Its original sense is usually associated with Greek mythology and Classical mythology more broadly, where the protagonist visits the Greek underworld, also known as Hades. The term is also used in a broad sense of any journey to the realm of the dead in other mythological and religious traditions. A katabasis is similar to a nekyia or necromancy, where someone experiences a vision of the underworld or its inhabitants; a nekyia does not generally involve a physical visit, however. One of the most famous examples is that of Odysseus, who performs something on the border of a nekyia and a katabasis in book 11 of The Odyssey; he visits the border of the realms before calling the dead to him using a blood ritual, with it being disputed whether he was at the highest realm of the underworld or the lowest edge of the living world where he performed this. (en)
  • La catabase (du grec ancien κατάϐασις / katábasis, « descente, action de descendre ») est un motif récurrent des épopées grecques, traitant de la descente du héros dans le monde souterrain, les Enfers. C'est l'une des épreuves qualificatives les plus décisives de l'initiation et de la formation du héros épique. (fr)
  • Con catabasi (pron. [kaˈtabazi]; dal greco κατάβασις “discesa”, da κατα- “giù” e βαίνω “andare”) si intende la discesa di una persona viva nell'Ade, motivo topico della letteratura. Il termine contrario è anabasi (dal greco ἀνάβασις, letteralmente «andare in salita»). La prima catabasi descritta è la Discesa di Ištar negli Inferi nella religione mesopotamica. In Occidente troviamo il primo esempio di catabasi nell'XI libro dell'Odissea, anche se di fatto Ulisse non entra nel regno dei morti, ma rimane sulla soglia. Nella mitologia greca sono famose la discesa agli inferi di Eracle, durante la sua ultima fatica; quella di Orfeo per ritrovare la sua amata Euridice; quella di Teseo con l'amico Piritoo. Questo topos è stato poi ripreso da Publio Virgilio Marone nell'Eneide (VI libro), in cui il protagonista Enea, entrato vivo negli inferi, incontra Didone e, nei Campi Elisi, suo padre Anchise, il quale gli mostra i suoi futuri discendenti, da Romolo ad Augusto. Ispirata all'Eneide, è il passo della necromanzia presente nel Bellum Civile o meglio conosciuto Pharsalia di Lucano, in cui il figlio di Pompeo, Sesto, viene informato delle sorti tragiche che attendono a Roma. Ma l'opera più famosa in cui si può trovare la catabasi è la Commedia di Dante. Qui il poeta compie un viaggio nell'oltretomba accompagnato proprio da Virgilio che, allegoria della ragione umana, lo guida nell'Inferno e nel Purgatorio fino al Paradiso terrestre dove incontra Beatrice, allegoria della Fede, della Grazia che guida il poeta nei cieli del Paradiso. Ultima guida, nell'Empireo, il più alto dei cieli, è San Bernardo di Chiaravalle, allegoria dello stato contemplativo dell'anima. Anche il profeta Maometto compì un viaggio all'Inferno dopo essere stato in Paradiso, secondo i Libri della Scala, testi escatologici islamici scritti nel Medioevo. La Discesa di Cristo agli inferi è un altro esempio di catabasi. Essa è narrata in testi biblici e nei Vangeli apocrifi (ad esempio il Vangelo di Nicodemo). (it)
  • Katabaza (gr. κατάβασις 'zejście' od κατά 'w dół' i βαίνω 'iść') – literacki topos zejścia bohatera do świata umarłych. Motyw ten wielokrotnie pojawia się w mitologii greckiej, chociaż jest obecny także w tradycji innych kręgów kulturowych, np. w mitologii sumeryjskiej, co poświadcza Epos o Gilgameszu. Wśród mitów greckich słynna jest katabaza Orfeusza, który schodzi do Hadesu po ukochaną, czy dwunasta z prac Heraklesa, w której heros udaje się po Cerbera, uwalniając przy okazji innego bohatera, który choć udał się do starożytnych piekieł, nie mógł się z nich wydostać – Tezeusza. Wątek obecny jest także w VI księdze Eneidy Wergiliusza, w której Eneasz, za radą wieszczki Sybilli udaje się do podziemia, by zdobyć informacje dotyczące jego podróży. Od tej pory takie przedstawienie "zejścia" stało się modelem, do którego często powracano w literaturze, zwłaszcza w eposach. W chrześcijaństwie motyw ten jest obecny w nauce na temat zstąpienia Chrystusa do piekieł, przypisuje się jednak temu zdarzeniu szczególny, zbawczy sens. Katabaza w kręgu kultury chrześcijańskiej występuje także w bardziej klasycznej formie. Na średniowiecznej katabazie opiera się Boska komedia. Do piekieł schodzi także Alstolf z Orlanda szalonego Ludovica Ariosta. Katabaza i wyobrażenie zaświatów na wzór starożytny są ponadto typowe dla ludowej twórczości nowogreckiej. Innym rodzajem spotkania ze zmarłymi jest , w której to dusze "wychodzą" do bohatera. Pierwszą nekię opisał Homer w XI księdze Odysei, kiedy to Odyseusz kopie dół, w który wlewa ofiarę z owcy, tworząc możliwość przejścia dla mar. Z nekią mamy także do czynienia w drugiej części Dziadów Adama Mickiewicza. (pl)
  • Катаба́сис (греч. κατάβασις) — сошествие в ад (лат. descensus ad inferos, нем. Höllenfahrt), мифологема, возникшая в эпоху развитого земледелия. Предшествует анабасису — «восхождению». Вместе катабасис и анабасис лежат в основе некоторых ритуалов (например, Элевсинских мистерий). (ru)
  • Catábase (do grego katábasis, κατὰ, "baixo", βαίνω, "ir") corresponde a qualquer forma de descida. Porém, na mitologia o termo é usado como um motivo (mitologema) para se referir à descida ao mundo inferior (submundo ou mundo dos mortos). Vários personagens na literatura baixaram aos infernos, como Orfeu, Odisseu, Aquiles, Eneias e mesmo Dante, na obra Divina Comédia. Há ainda a ocorrência dela por Inana e , a descida no mito de Er e o retorno à caverna em A República de Platão, e Jesus na tradição da Descida ao Inferno. Em geral, o herói descia ao mundo dos mortos com o propósito de consultar os mortos, a fim de efetuar uma missão, como obter conhecimento ou realizar um resgate. A verdadeira catábase deve ser seguida de uma (ou o movimento de saída do mundo dos mortos), pois do contrário passa a se tratar de morte, e não genuína catábase. (pt)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2707946 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 20911 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1122349913 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • La catabase (du grec ancien κατάϐασις / katábasis, « descente, action de descendre ») est un motif récurrent des épopées grecques, traitant de la descente du héros dans le monde souterrain, les Enfers. C'est l'une des épreuves qualificatives les plus décisives de l'initiation et de la formation du héros épique. (fr)
  • Катаба́сис (греч. κατάβασις) — сошествие в ад (лат. descensus ad inferos, нем. Höllenfahrt), мифологема, возникшая в эпоху развитого земледелия. Предшествует анабасису — «восхождению». Вместе катабасис и анабасис лежат в основе некоторых ритуалов (например, Элевсинских мистерий). (ru)
  • La catàbasi o descens a l'inframón (grec antic: κατάβασις, del κατὰ "sota" i βαίνω "anar") és un episodi recurrent en la mitologia, l'èpica i la biografia dels herois. Suposa un viatge per al protagonista que li atorga un coneixement superior, no solament de la vida sinó de la mort i el que la segueix, així com una prova de la seva força (ja que torna a la vida després d'aquesta visita). És un mitema clàssic, és a dir, una unitat d'estudi de la mitologia comparada i forma part del monomite. Es relaciona fortament amb la idea de la resurrecció Personatges que experimenten una catàbasi: (ca)
  • La catábasis o katabasis (del griego κατὰ, 'abajo' βαίνω 'avance') es un descenso de algún tipo, como bajar una ladera, el sol al atardecer, una retirada en una campaña militar, una expedición a los infiernos o un viaje desde el interior hacia la costa. Existe una gran cantidad de significados e interpretaciones para este término en poesía, retórica y en la psicología moderna. Como imagen retórica refiere a un descenso a los propios horrores a fin de enfrentarlos, verlos, volverlos conscientes y luego ascender purificado por el horror y la conmiseración. (es)
  • A katabasis or catabasis (Ancient Greek: κατάβασις, from κατὰ "down" and βαίνω "go") is a journey to the underworld. Its original sense is usually associated with Greek mythology and Classical mythology more broadly, where the protagonist visits the Greek underworld, also known as Hades. The term is also used in a broad sense of any journey to the realm of the dead in other mythological and religious traditions. A katabasis is similar to a nekyia or necromancy, where someone experiences a vision of the underworld or its inhabitants; a nekyia does not generally involve a physical visit, however. One of the most famous examples is that of Odysseus, who performs something on the border of a nekyia and a katabasis in book 11 of The Odyssey; he visits the border of the realms before calling the (en)
  • Con catabasi (pron. [kaˈtabazi]; dal greco κατάβασις “discesa”, da κατα- “giù” e βαίνω “andare”) si intende la discesa di una persona viva nell'Ade, motivo topico della letteratura. Il termine contrario è anabasi (dal greco ἀνάβασις, letteralmente «andare in salita»). La prima catabasi descritta è la Discesa di Ištar negli Inferi nella religione mesopotamica. In Occidente troviamo il primo esempio di catabasi nell'XI libro dell'Odissea, anche se di fatto Ulisse non entra nel regno dei morti, ma rimane sulla soglia. (it)
  • Katabaza (gr. κατάβασις 'zejście' od κατά 'w dół' i βαίνω 'iść') – literacki topos zejścia bohatera do świata umarłych. Motyw ten wielokrotnie pojawia się w mitologii greckiej, chociaż jest obecny także w tradycji innych kręgów kulturowych, np. w mitologii sumeryjskiej, co poświadcza Epos o Gilgameszu. Wśród mitów greckich słynna jest katabaza Orfeusza, który schodzi do Hadesu po ukochaną, czy dwunasta z prac Heraklesa, w której heros udaje się po Cerbera, uwalniając przy okazji innego bohatera, który choć udał się do starożytnych piekieł, nie mógł się z nich wydostać – Tezeusza. (pl)
  • Catábase (do grego katábasis, κατὰ, "baixo", βαίνω, "ir") corresponde a qualquer forma de descida. Porém, na mitologia o termo é usado como um motivo (mitologema) para se referir à descida ao mundo inferior (submundo ou mundo dos mortos). Vários personagens na literatura baixaram aos infernos, como Orfeu, Odisseu, Aquiles, Eneias e mesmo Dante, na obra Divina Comédia. Há ainda a ocorrência dela por Inana e , a descida no mito de Er e o retorno à caverna em A República de Platão, e Jesus na tradição da Descida ao Inferno. Em geral, o herói descia ao mundo dos mortos com o propósito de consultar os mortos, a fim de efetuar uma missão, como obter conhecimento ou realizar um resgate. A verdadeira catábase deve ser seguida de uma (ou o movimento de saída do mundo dos mortos), pois do contrário (pt)
rdfs:label
  • Catàbasi (ca)
  • Catábasis (es)
  • Catabase (littérature) (fr)
  • Catabasi (it)
  • Katabasis (en)
  • Katabaza (pl)
  • Catábase (pt)
  • Катабасис (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License