| dbo:abstract
|
- Jan II. Brabantský také nazýván Jan Mírumilovný (27. září 1275 – 27. října 1312, Tervuren) byl brabantský, lothierský a limburský vévoda. Narodil se jako syne Jana I. Brabantského a Markéty, dcery Víta z Dampierre. 8. července 1290 se po dlouhém zasnoubení ve Westminsterském opatství oženil s Markétou, svou vrstevnicí, jednou z mnoha dcer krále Eduarda I. Manželství nebylo příliš šťastné, jediný syn se narodil po deseti letech. Jan měl dlouholetý milenecký poměr korunovaný zrozením řady levobočků. V roce 1294 se stal nástupcem svého otce a nadále se snažil o zastavení francouzské expanze. Snažil se získat Jižní Holandsko (okres středověkého Holandska), které patřilo pro-francouzskému hraběti Janovi II. Holandskému, ale nebyl úspěšný. Zemřel v roce 1312 a byl pohřben v katedrále svatého Michaela archanděla a svaté Guduly v Bruselu. (cs)
- Joan II de Brabant o Joan el Pacífic (27 de setembre de 1275 - Tervuren, 27 d'octubre de 1312) fou duc de Brabant i Limburg del 1294 a la seva mort. Era fill de Joan I, duc de Brabant i de Limburg, i de Margarida de Dampierre. Es va casar el 9 de juliol de 1290 a l'abadia de Westminster amb Margarida d'Anglaterra, filla d'Eduard I, i Elionor de Castella. Aquest acord matrimonial s'inscrivia en un conjunt d'aliances ideat per Eduard per disposar de suports en el seu enfrontament amb el rei de França Felip IV el Bell. Fruit de la consumació matrimonial nasqueren Joan III (1300 -1355), duc de Brabant i de Limburg. Va deixar alguns fills il·legítims entre els quals: Jean de Corsselaer (mort després del 19 de maig de 1373), senyor de Wittem (1344), senyor de Wailwilre i de Machelen, que va tenir descendència; Jean Cordeken o de Cordekeim (mort abans de 1361), senyor de Glymes, fundador de la casa de Glymes. La participació de Joan, duc des 1394, a la Lliga contra França encapçalada per Eduard, amb Guiu de Dampierre, comte de Flandes i altres senyors, fou no obstant molt dubitativa, i el 1300 l'aliança va quedar dissolta per les vacil·lacions dels seus components abans de llançar l'atac. Des del primer moment va haver de fer front a més a revoltes internes i tumults a les ciutats, promoguts pels grups burgesos enriquits amb la indústria i el comerç de teles, que reclamaven acabar amb els privilegis del patriciat urbà. Anvers, Malines, , Lovaina i finalment Brussel·les el 1306 es van amotinar successivament i momentàniament van aconseguir expulsar d'elles als patricis. Sotmeses les ciutats als rebels, es va desencadenar una onada de persecucions contra els jueus, protegits pel duc que percebia els seus impostos. Aclaparat pels deutes i greument malalt del mal de pedra, el 1312 va convocar a Kortenberg a la noblesa i els representants de les ciutats, en les que persistien les mostres de descontentament. El resultat de la reunió va ser l'aprovació de la "Carta de Kortenberg" que limitava la imposició de noves càrregues fiscals, establia mecanismes de control de la justícia i reconeixia a les ciutats els seus privilegis i dret consuetudinari, a més de crear un consell en el qual estarien presents membres de la noblesa i del poble. Va morir el 27 d'octubre de 1312, al mes de signar la Carta, deixant com a hereu un fill, l'únic mascle, de poc més de dotze anys, Joan III. (ca)
- Ο Ιωάννης Β΄ ο ειρηνικός (Jan II van Brabant, 27 Σεπτεμβρίου 1275 - 27 Οκτωβρίου 1312) από τον Οίκο του Ρέγκιναρ ήταν δούκας της Βραβάντης, του Λοτιέ και του Λίμπουργκ (1294-1312). (el)
- Johann II. der Friedfertige (* 27. September 1275; † 27. Oktober 1312 in Tervuren) war Herzog von Brabant und Limburg von 1294 bis 1312. Er war der Sohn von Herzog Johann I. und Margarete von Flandern. 1277 wurde er mit Margarete, einer jüngeren Tochter des englischen Königs Eduard I. und dessen Frau Eleonore von Kastilien verlobt. Er heiratete sie am 9. Juli 1290 in Westminster Abbey. Er folgte seinem Vater 1294 als Herzog und sah sich Aufständen gegenüber, deren er mit Hilfe seines Onkels Gottfried von Aerschot Herr wurde. Er verbündete sich mit dem König von England, Guido von Flandern und anderen Adligen gegen Philipp IV. von Frankreich, allerdings verzögerte sich der Angriff so lange, bis das Bündnis sich im Jahr 1300 selbst auflöste. Später kämpfte er gegen König Albrecht von Habsburg, der seine Autorität in der Region wiederherstellen wollte, und musste sich schließlich unterwerfen. Im Jahr 1303 kämpfte er gegen Johann II. von Holland, um sein Gebiet in Richtung der Scheldemündung zu erweitern, scheiterte aber auch hier. Auf dem Sterbebett unterzeichnete er die , die den Rang einer Verfassung Brabants bekam. (de)
- Juan II de Brabante, llamado el Pacífico (27 de septiembre de 1275-Tervuren, 27 de octubre de 1312), duque de Brabante y de Limburgo de 1294 a su muerte, fue hijo de Juan I, duque de Brabante y de Limburgo, y de Margarita de Flandes. En 1290 se casó en la abadía de Westminster con Margarita de Inglaterra, hija de Eduardo I de Inglaterra y de Leonor de Castilla. Este concierto matrimonial se inscribía en un conjunto de alianzas ideado por Eduardo para disponer de apoyos en su enfrentamiento con el rey de Francia, Felipe IV el Hermoso. La participación de Juan, duque desde 1294, en la liga contra Francia encabezada por Eduardo, con Guido de Dampierre, conde de Flandes y otros señores fue, sin embargo, sumamente dubitativa, y en 1300 la alianza quedó disuelta por las vacilaciones de sus componentes antes de lanzar el ataque. Desde el primer momento hubo de hacer frente además a revueltas internas y tumultos en las ciudades, promovidos por los grupos burgueses enriquecidos con la industria y el comercio pañero, que reclamaban acabar con los privilegios del patriciado urbano. Amberes, Malinas, Bolduque, Lovaina y por último Bruselas en 1306 se amotinaron sucesivamente y momentáneamente lograron expulsar de ellas a los patricios. Sometidas las ciudades se desencadenó una ola de persecuciones contra los judíos, protegidos por el duque que percibía sus impuestos. Agobiado por las deudas y gravemente enfermo del mal de piedra, en 1312 convocó en Kortenberg a la nobleza y los representantes de las ciudades, en las que persistían las muestras de descontento. El resultado de la reunión fue la aprobación de la que limitaba la imposición de nuevas cargas fiscales, establecía mecanismos de control de la justicia y reconocía a las ciudades sus privilegios y derecho consuetudinario, además de crear un consejo en el que estarían presentes miembros de la nobleza y del pueblo. Murió el 27 de octubre de 1312, al mes de firmar la Carta, dejando como heredero a un hijo único varón de poco más de doce años, Juan III. (es)
- John II (27 September 1275 – 27 October 1312), also called John the Peaceful, was Duke of Brabant, Lothier and Limburg (1294–1312). He was the son of John I of Brabant and Margaret of Flanders. John II succeeded his father in 1294 During the reign of John II, Brabant continued supporting a coalition to stop French expansion. He tried to conquer South Holland (district of medieval Holland) from the pro-French Count John II of Holland, but was not successful. In 1309, the Crusade of the Poor besieged the castle of Genappe in Brabant because it was sheltering Jews. John sent an army that defeated the crusaders, who incurred heavy losses. John, who suffered from kidney stones and wanted his duchy to be peacefully handed over to his son upon his death, in 1312 signed the famous Charter of Kortenberg. John died in Tervuren in 1312. He was buried in the St. Michael and Gudula Cathedral in Brussels. (en)
- Jean II de Brabant, dit le Pacifique, né le 27 septembre 1275, mort à Tervueren le 27 octobre 1312, fut duc de Brabant et de Limbourg de 1294 à 1312. Il était fils de Jean Ier, duc de Brabant et de Limbourg, et de Marguerite de Dampierre. (fr)
- Giovanni II di Brabante, detto "il pacifico" (27 settembre 1275 – Tervuren, 27 ottobre 1312), fu duca di Lorena e del Brabante e duca di Limburgo dal 1294 alla sua morte. (it)
- ジャン2世（蘭：Jan II van Brabant、仏：Jean II de Brabant, 1275年9月27日 - 1312年10月27日）は、ブラバント公（在位：1294年 - 1312年）。ジャン1世とフランドル伯ギー・ド・ダンピエールの娘マルグリットの子。 (ja)
- Jan II van Brabant (?, 27 september 1275 - Tervuren, 27 oktober 1312), bijgenaamd de Vreedzame, was hertog van Brabant en Limburg van 1294 tot aan zijn dood. Hij is bijgezet in de Kathedraal van Sint-Michiel en Sint-Goedele te Brussel. Hij was een zoon van Jan I en Margaretha van Dampierre. (nl)
- Jan II de Brabante, o Pacífico (27 de setembro de 1275 — , 27 de outubro de 1312), foi duque de Brabante e de Limburgo de 1294 a 1312. Foi filho de João I, duque de Brabante e de Limburgo, e de Margarida de Flandres. Torna-se noivo de em 1277, aos dois anos de idade, e casa-se com ela aos quinze. Sucede a seu pai em 1294 devido às revoltas contra este último que se dão em Brabante. Torna-se o governante do ducado com a ajuda de seu tio, . Toma parte, em seguida, de uma liga com o rei da Inglaterra e Guy de Dampierre, conde de Flandres, e outros senhores contra Filipe IV o Belo, . Hesitações impedem que uma ofensiva seja lançada contra a França e a liga se desmantela em 1300. Impõem-se, ainda, na região que se tornaria, no futuro, parte da Bélgica, e combate o imperador , que procura reafirmar sua autoridade na área. En 1303, combate o conde , que se demora no estuário do , mas é derrotado. Sofrendo de problemas renais, assina em sua cama de morte a , que é o início da constituição escrita do ducado de Brabante. Morre em 1312. (pt)
- Johan II av Brabant (nederländska Jan II, franska Jean II, engelska John II), född 27 september 1275, död 27 oktober 1312 i Tervueren, var hertig av Brabant, hertig av och Limburg 1294-1312. Han kallas även "den fredlige". Han var son till Johan I av Brabant "den segerrike" och . 8 juli 1290 gifte sig Johan med Margaret Plantagenet i Westminster Abbey, London. Hon var dotter till kung Edvard I av England och hans första make Eleanora av Kastilien. Äktenskapet gav endast ett barn, Johan III av Brabant. Under Johan II fortsatte Brabant att stödja en koalition för att stoppa den franska expansionen. Han försökte att erövra södra Holland från den profranske greven av Holland, men misslyckades. Johan som led av njursten och ville att hans hertigdöme fredligt skulle överlämnas till sonen vid sin död, undertecknade 1312 det berömda . Johan II begravdes i i Bryssel. (sv)
- Jan II Pokojowy (ur. 27 września 1275, zm. 27 października 1312 w Tervuren) – książę Brabancji, Lothier i Limburgii z dynastii z Louvain. Na tron wstąpił po śmierci ojca księcia Jana I Zwycięskiego w 1294. 8 lipca 1290 w Londynie poślubił księżniczkę angielską . Po śmierci Jana II Pokojowego jego następcą został syn tej pary Jan III. (pl)
- Жан II (*Jean IIer de Brabant, 27 вересня 1275 — 27 жовтня 1312) — 6-й герцог Брабанту в 1294—1312 роках. Мав прізвисько «Мирний» або «Тихий». (uk)
- Жан II Брабантский по прозвищу Тихий (фр. Jean II de Brabant; 27 сентября 1275 — 27 октября 1312, Тервюрен, Фламандский Брабант) — герцог Брабанта и Лимбурга с 1294 года. Его отцом был Жан I, передавший ему свои титулы, а матерью — Маргарита Фландрская. Во время своего правления Жан II возвёл Берсельский замок (1300—1310) в местечке Берсел (Фландрия), который стал частью полосы укреплений города Брюссель в неспокойные годы более поздних эпох. Его место занял сын Жан III. (ru)
- 若望二世（法語：Jean II de Brabant，1275年9月27日－1312年10月27日），布拉班特公爵，若望一世之子，1294年至1312年在位。 1290年，若望二世與結婚，兩人的兒子若望三世於1300年出生。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Ιωάννης Β΄ ο ειρηνικός (Jan II van Brabant, 27 Σεπτεμβρίου 1275 - 27 Οκτωβρίου 1312) από τον Οίκο του Ρέγκιναρ ήταν δούκας της Βραβάντης, του Λοτιέ και του Λίμπουργκ (1294-1312). (el)
- Jean II de Brabant, dit le Pacifique, né le 27 septembre 1275, mort à Tervueren le 27 octobre 1312, fut duc de Brabant et de Limbourg de 1294 à 1312. Il était fils de Jean Ier, duc de Brabant et de Limbourg, et de Marguerite de Dampierre. (fr)
- Giovanni II di Brabante, detto "il pacifico" (27 settembre 1275 – Tervuren, 27 ottobre 1312), fu duca di Lorena e del Brabante e duca di Limburgo dal 1294 alla sua morte. (it)
- ジャン2世（蘭：Jan II van Brabant、仏：Jean II de Brabant, 1275年9月27日 - 1312年10月27日）は、ブラバント公（在位：1294年 - 1312年）。ジャン1世とフランドル伯ギー・ド・ダンピエールの娘マルグリットの子。 (ja)
- Jan II van Brabant (?, 27 september 1275 - Tervuren, 27 oktober 1312), bijgenaamd de Vreedzame, was hertog van Brabant en Limburg van 1294 tot aan zijn dood. Hij is bijgezet in de Kathedraal van Sint-Michiel en Sint-Goedele te Brussel. Hij was een zoon van Jan I en Margaretha van Dampierre. (nl)
- Jan II Pokojowy (ur. 27 września 1275, zm. 27 października 1312 w Tervuren) – książę Brabancji, Lothier i Limburgii z dynastii z Louvain. Na tron wstąpił po śmierci ojca księcia Jana I Zwycięskiego w 1294. 8 lipca 1290 w Londynie poślubił księżniczkę angielską . Po śmierci Jana II Pokojowego jego następcą został syn tej pary Jan III. (pl)
- Жан II (*Jean IIer de Brabant, 27 вересня 1275 — 27 жовтня 1312) — 6-й герцог Брабанту в 1294—1312 роках. Мав прізвисько «Мирний» або «Тихий». (uk)
- Жан II Брабантский по прозвищу Тихий (фр. Jean II de Brabant; 27 сентября 1275 — 27 октября 1312, Тервюрен, Фламандский Брабант) — герцог Брабанта и Лимбурга с 1294 года. Его отцом был Жан I, передавший ему свои титулы, а матерью — Маргарита Фландрская. Во время своего правления Жан II возвёл Берсельский замок (1300—1310) в местечке Берсел (Фландрия), который стал частью полосы укреплений города Брюссель в неспокойные годы более поздних эпох. Его место занял сын Жан III. (ru)
- 若望二世（法語：Jean II de Brabant，1275年9月27日－1312年10月27日），布拉班特公爵，若望一世之子，1294年至1312年在位。 1290年，若望二世與結婚，兩人的兒子若望三世於1300年出生。 (zh)
- Joan II de Brabant o Joan el Pacífic (27 de setembre de 1275 - Tervuren, 27 d'octubre de 1312) fou duc de Brabant i Limburg del 1294 a la seva mort. Era fill de Joan I, duc de Brabant i de Limburg, i de Margarida de Dampierre. Es va casar el 9 de juliol de 1290 a l'abadia de Westminster amb Margarida d'Anglaterra, filla d'Eduard I, i Elionor de Castella. Aquest acord matrimonial s'inscrivia en un conjunt d'aliances ideat per Eduard per disposar de suports en el seu enfrontament amb el rei de França Felip IV el Bell. Fruit de la consumació matrimonial nasqueren Joan III (1300 -1355), duc de Brabant i de Limburg. Va deixar alguns fills il·legítims entre els quals: Jean de Corsselaer (mort després del 19 de maig de 1373), senyor de Wittem (1344), senyor de Wailwilre i de Machelen, que va teni (ca)
- Jan II. Brabantský také nazýván Jan Mírumilovný (27. září 1275 – 27. října 1312, Tervuren) byl brabantský, lothierský a limburský vévoda. Narodil se jako syne Jana I. Brabantského a Markéty, dcery Víta z Dampierre. 8. července 1290 se po dlouhém zasnoubení ve Westminsterském opatství oženil s Markétou, svou vrstevnicí, jednou z mnoha dcer krále Eduarda I. Manželství nebylo příliš šťastné, jediný syn se narodil po deseti letech. Jan měl dlouholetý milenecký poměr korunovaný zrozením řady levobočků. Zemřel v roce 1312 a byl pohřben v katedrále svatého Michaela archanděla a svaté Guduly v Bruselu. (cs)
- Johann II. der Friedfertige (* 27. September 1275; † 27. Oktober 1312 in Tervuren) war Herzog von Brabant und Limburg von 1294 bis 1312. Er war der Sohn von Herzog Johann I. und Margarete von Flandern. Auf dem Sterbebett unterzeichnete er die , die den Rang einer Verfassung Brabants bekam. (de)
- Juan II de Brabante, llamado el Pacífico (27 de septiembre de 1275-Tervuren, 27 de octubre de 1312), duque de Brabante y de Limburgo de 1294 a su muerte, fue hijo de Juan I, duque de Brabante y de Limburgo, y de Margarita de Flandes. En 1290 se casó en la abadía de Westminster con Margarita de Inglaterra, hija de Eduardo I de Inglaterra y de Leonor de Castilla. Este concierto matrimonial se inscribía en un conjunto de alianzas ideado por Eduardo para disponer de apoyos en su enfrentamiento con el rey de Francia, Felipe IV el Hermoso. (es)
- John II (27 September 1275 – 27 October 1312), also called John the Peaceful, was Duke of Brabant, Lothier and Limburg (1294–1312). He was the son of John I of Brabant and Margaret of Flanders. John II succeeded his father in 1294 During the reign of John II, Brabant continued supporting a coalition to stop French expansion. He tried to conquer South Holland (district of medieval Holland) from the pro-French Count John II of Holland, but was not successful. (en)
- Jan II de Brabante, o Pacífico (27 de setembro de 1275 — , 27 de outubro de 1312), foi duque de Brabante e de Limburgo de 1294 a 1312. Foi filho de João I, duque de Brabante e de Limburgo, e de Margarida de Flandres. Torna-se noivo de em 1277, aos dois anos de idade, e casa-se com ela aos quinze. Sucede a seu pai em 1294 devido às revoltas contra este último que se dão em Brabante. Torna-se o governante do ducado com a ajuda de seu tio, . Impõem-se, ainda, na região que se tornaria, no futuro, parte da Bélgica, e combate o imperador , que procura reafirmar sua autoridade na área. (pt)
- Johan II av Brabant (nederländska Jan II, franska Jean II, engelska John II), född 27 september 1275, död 27 oktober 1312 i Tervueren, var hertig av Brabant, hertig av och Limburg 1294-1312. Han kallas även "den fredlige". Han var son till Johan I av Brabant "den segerrike" och . 8 juli 1290 gifte sig Johan med Margaret Plantagenet i Westminster Abbey, London. Hon var dotter till kung Edvard I av England och hans första make Eleanora av Kastilien. Äktenskapet gav endast ett barn, Johan III av Brabant. Johan II begravdes i i Bryssel. (sv)
|
