| dbo:abstract
|
- Jiaqing (xinès tradicional: 嘉慶, pinyin: Jiāqìng), també conegut com Aixinjuelo Yongyan, (xinès tradicional: 愛新覺羅顒琰, pinyin: Àixīnjuéluó Yóngyǎn; Beijing, 1760 - , 1820) va ser un emperador del període de la Dinastia Qing de la història de la Xina. Va ser el fill de l'emperador Qianlong, el seu nom de temple era Qing Renzong (xinès tradicional: 清仁宗, pinyin: Qīng Rénzōng). Va ser emperador del 9 de febrer del 1796, després de l'abdicació del seu pare, fins al 1820. Jiaqing va haver de lluitar contra l'arribada dels europeus i la influència de les seves idees. Encara que el seu pare, que havia estat poderós emperador, havia abdicat, va continuar movent els fils de la política fins que va morir el 7 de febrer 1799. Jiaqing fou un emperador feble i fàcil de manejar. Sota el seu regnat, els eunucs tornaren a cobrar importància a la cort. Va lluitar contra la , així com intentar moderar la despesa pública. Igual que el rei Wu Yi de la dinastia Shang, va morir colpit per un llamp al Palau de Jehol. Jiaqing no s'ha de confondre amb l'emperador Jiajing (1507-1567) de la dinastia Ming. (ca)
- Jiaqing (chines. 嘉慶, Geburtsname: Yongyan, * 13. November 1760 in Peking; † 2. September 1820 in Jehol, heute Chengde) war seit dem 9. Februar 1796 der fünfte Kaiser der Qing-Dynastie. (de)
- El Emperador Jiaqing (Emperador Chia-ching ; chino: 嘉庆帝, pinyin: Jiaqing Dì, Wade-Giles: Chia-ch'ing Ti; mongol: Sayishiyaltu Yirugertu Khaan, (13 de noviembre de 1760 - 2 de septiembre de 1820) fue el séptimo emperador manchú de la dinastía Qing, y el quinto emperador Qing en gobernar sobre toda China (1796-1820). Fue hijo del emperador Qianlong. Durante su reinado, procesó a Heshen (和 珅) (el favorito corrupto de Qianlong) y trató de restaurar el estado y frenar el contrabando de opio en el interior de China. (es)
- The Jiaqing Emperor (13 November 1760 – 2 September 1820), also known by his temple name Emperor Renzong of Qing, born Yongyan, was the sixth emperor of the Manchu-led Qing dynasty, and the fifth Qing emperor to rule over China proper, from 1796 to 1820. He was the 15th son of the Qianlong Emperor. During his reign, he prosecuted Heshen, the corrupt Manchu favorite of his father, and attempted to restore order within the Qing Empire while curbing the smuggling of opium into China. (en)
- Kaisar Jiaqing (Hanzi: 嘉庆, 13 November 1760-2 September 1820) adalah kaisar Manchu ketujuh dan kaisar Dinasti Qing, Tiongkok kelima dari suku Manchu yang berkuasa dari tahun 1796 hingga 1820. Pada masa pemerintahannya Dinasti Qing mulai mengalami kemunduran akibat pemerintah yang mulai korup dan bangsa-bangsa asing mulai menancapkan pengaruhnya di Tiongkok. Dia adalah kakek buyut-buyut dari Puyi. (in)
- Jiaqing (du chinois chinois simplifié : 嘉庆 ; chinois traditionnel : 嘉慶 ; pinyin : jiāqìng, venant lui-même du mandchou : ᠶᠣᠩ ᠶᠠᠨ, son nom de naissance était Aisin Gioro Yongyan, translittéré en chinois par Aixinjuelo Yongyan, (愛新覺羅顒琰) 1760-1820) était le fils de l'empereur Qianlong, son nom de temple fut Qing Renzong (清仁宗). Il fut empereur de Chine du 9 février 1796 à 1820, à la suite de l'abdication de son père. Jiaqing lutta contre l'arrivée des Européens et l'influence de leurs idées. Il persécuta sévèrement la population catholique aussi bien chinoise qu'étrangère lors de son règne. Seuls les membres du clergé des missionnaires jésuites astronomes purent rester en raison des services scientifiques qu'ils rendaient. Bien que son puissant père eût abdiqué, c'est lui qui continua de tirer les ficelles du jeu politique jusqu'à sa mort, le 7 février 1799. Manquant de peu d’être assassiné en 1813 lors de la révolte des Huit trigrammes, il mourut frappé par la foudre au palais de Jehol (Rehe) (熱河行宫). Jiaqing ne doit pas être confondu avec l'empereur Jiajing (1507-1567) de la dynastie Ming. (fr)
- Jiaqing (Pechino, 13 novembre 1760 – Chengde, 2 settembre 1820) fu imperatore della Cina, appartenente alla dinastia Qing. (it)
- 嘉慶帝（かけいてい）は、清の第7代皇帝。諱ははじめ永琰（えいえん）、即位後に顒琰（ぎょうえん）と改めた。廟号は仁宗（じんそう）。在世時の元号の嘉慶を取って嘉慶帝と呼ばれる。 (ja)
- 가경제(嘉慶帝, 1760년 11월 13일(음력 10월 6일) ~ 1820년 9월 2일(음력 7월 25일))는 청 제국의 제7대 황제(재위 1796년 ~ 1820년)이자 1644년 명나라가 멸망한 직후 청 제국이 산해관을 넘은 뒤 자금성에서 청 제국의 군주가 천명을 상실한 명나라의 주씨를 대신하여 중국의 새로운 수명천자(受命天子)가 되었음을 선언한 이래 다섯번째 황제이다. 성과 휘는 아이신 교로 용얀(愛新覺羅顒琰, 만주어: ᡝᠠᡳᠰᡳᠨᡤᡳᠣᡵᠣᠶᠣᠩᠶᠠᠨ Aisin Gioro Yong yan), 한문 초명은 영염(永琰), 묘호는 인종(仁宗, 만주어: ᡰᡳᠨᡯᡠᠩ žindzung), 시호는 수천흥운부화수유숭문경무광유효공근검단민영철예황제(受天興運敷化綏猷崇文經武光裕孝恭勤儉端敏英哲睿皇帝), 짧은 시호로는 예황제(睿皇帝, 만주어: ᠰᡠᠩᡤᡳᠶᡝᠨᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ Sunggiyen Hūwangdi)이며 연호는 가경(嘉慶, 만주어: ᠰᠠᡳᠴᡠᠩᡤᠠᡶᡝᠩᡧᡝᠨ Saicungga Fengšen, 몽골어: ᠰᠠᠢᠰᠢᠶᠠᠯᠲᠤᠢᠷᠦᠭᠡᠯᠲᠦ Saišiyaltu Irögeltü)이다. 제6대 황제인 건륭제의 열다섯 번째 아들로 건륭제의 후궁 출신인 효의순황후 워이갸씨의 소생이다. 건륭제가 늦은 나이에 본 아들이어서 건륭제의 총애를 받아 어린 나이에 이미 후계자로 낙점되었다. 1795년(건륭 60년) 부황인 건륭제의 양위로 황제에 올랐으나 즉위 초기 4년은 태상황제로서 여전히 실권을 가지고 있던 건륭제의 그늘 속에서 별다른 실권도 없이 평이하게 재위 기간을 보냈다. 그러나 건륭제의 붕어 후, 건륭제의 비호 아래 조정을 장악하고 있던 허션을 체포하여 자결케 하였으며 일시적으로 황권을 공고히 하여 건륭제 치세 말기의 부정부패와 사치를 타파하기 위해 노력하였다. 그러나 조정에 대한 백성들의 분노는 커서 백련교도의 난과 , 계유지변 등이 발생하며 이를 겨우 평정하였으나 백성들을 달랠 강력한 후속 조치를 취하지 않아 점차 통제권을 상실해갔다. 그의 치세 속에서 청나라는 점점 쇠퇴의 길로 빠지게 되었다. 아버지의 치세까지 지속되었던 강건성세에 대비하여 그와 그의 아들 도광제의 치세는 연호의 앞 글자를 따 (嘉道中衰)라고 불린다. (ko)
- Jiaqing (嘉庆, Aisin-Gioro Yongyan) (Peking, 13 november 1760 - Chengde, 2 september 1820) was van 1796 tot 1820 keizer van China onder de Qing-dynastie. Hij was de vijftiende zoon van de keizer Qianlong. Zijn moeder was de Han-Chinese bijvrouw Ling die de titel keizerin Xiao Yi Chun zou krijgen na zijn troonsbestijging. De eerste twee kroonprinsen overleden reeds op jonge leeftijd. Lange tijd had keizer Qianlong geen nieuwe kroonprins aangewezen. In 1773 werd Yongyan in het geheim door zijn vader aangewezen als de troonopvolger. In 1789 werd Yongyan gepromoveerd tot prins van de eerste orde met de titel Jia. Hij vergezelde zijn vader tijdens de zesde inspectiereis naar het zuiden van China. In 1795 volgde hij zijn vader Qianlong op, die ten gunste van zijn zoon al voor zijn dood afstand deed van de troon. (nl)
- Jiaqing (ur. 13 listopada 1760 w Pekinie, zm. 2 września 1820) – cesarz Chin z dynastii Qing. Był synem cesarza Qianlonga. Na tron wstąpił po abdykacji ojca w 1796, który jednak aż do swojej śmierci (przez pierwsze trzy lata panowania syna) miał przemożny wpływ na politykę, jako „emerytowany cesarz”. Ukrócił rządy wszechwładnego faworyta Qianlonga, Heshena, i próbował utrzymać świetność Chin, ale za jego czasów gospodarka cesarstwa zaczęła podupadać. Początek jego panowania upłynął pod znakiem walki z powstaniami Białego Lotosu (1796-1805) i Miao (1795–1806). Kolejna rebelia, powstanie Ośmiu Trygramów z 1813, była wymierzona przeciwko niemu osobiście, ale powstańcom nie udało się go zamordować. Po śmierci Jiaqinga następcą został jego syn Daoguang. (pl)
- Jiaqing-kejsaren, född 1 november 1760 i Peking, död 2 september 1820, var den femte Qing-kejsaren som härskade över Kina, från 1796 till 1820. Han var son till Qianlong-kejsaren och konkubin och är bland annat känd för att ha rensat ut den korrupte ämbetsmannen Heshen (和珅) som hade fått mycket stort inflytande under hans fars sista år vid makten. Jiaqing är också känd för sina försök att reformera statsförvaltningen och för att få bukt med opiumhandeln. Hans regeringstid präglades av social oro. Flera religiösa sekter gjorde uppror, 1802 gjorde den Vita Lotus-sekten uppror, vilket följdes av de Åtta trigrammens sekt 1813. Det senare upproret intog kejsarpalatset och var nära att bringa kejsaren om livet innan det slutligen slogs ned. Upproret undertrycktes med stor brutalitet. Dessutom led rikets kustprovinser och skeppsfarten genom plundringar av kinesiska sjörövare, som var väl organiserade och slutligen steg till ett antal av 70 000 man. Mot utlandet visade Jiaqing inta en tämligen oflexibel hållning. En rysk ambassadör avvisades 1806 vid gränsen, då han inte ville knäfalla inför ett med guldtyg belagt bord, och engelske ambassadören lord Amherst fick inte tillträde till Peking (1816), därför att han vägrade att underkasta sig en förödmjukande hyllningsceremoni inför kejsaren. (sv)
- Jiaqing (13 de novembro de 1760 - 2 de setembro de 1820), foi o sexto imperador da Dinastia Manchu, e quinto imperador Qing, tendo reinado de 1796 a 1820. (pt)
- Айсиньгёро Юнъянь (кит. 爱新觉罗 永琰; 1760—1820) — седьмой маньчжурский император государства Цин, правил под девизом «Цзяцин» (Прекрасное и радостное) (嘉庆). Пятнадцатый сын Айсиньгёро Хунли, правившего под девизом «Цяньлун». (ru)
- 嘉慶帝（1760年11月13日－1820年9月2日），爱新觉罗氏，名顒琰（满语：ᠶᠣᠩ ᠶᠠᠨ，转写：Yong Yan），是清朝入关以後的第五位皇帝，1796年2月9日至1820年9月2日在位，年号嘉慶。廟號仁宗（满语：ᡰᡳᠨᡯᡠᠩ，穆麟德轉寫：žindzung），諡號睿皇帝（满语：ᠰᡠᠩᡤᡳᠶᡝᠨ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ，穆麟德轉寫：sunggiyen hūwangdi），葬于清西陵中的昌陵。 嘉慶帝乃乾隆帝第十五子，原名永琰，乾隆六十年立为皇太子，為避免他人避諱麻煩而改名颙琰。1796年2月9日接受父親乾隆帝禪位而成為皇帝，但乾隆帝仍以太上皇帝身份「訓政」。1799年2月7日乾隆帝駕崩後，嘉慶帝才得以親政。 (zh)
- Юн'я́нь (кит.: 永琰, 顒琰; піньїнь: Yóngyǎn), храмове ім'я Женьцзун (кит.: 仁宗; піньїнь: Rénzōng; 13 листопада 1760 — 2 вересня 1820) — маньчжурський державний і політичний діяч, сьомий імператор династії Цін. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Jiaqing (chines. 嘉慶, Geburtsname: Yongyan, * 13. November 1760 in Peking; † 2. September 1820 in Jehol, heute Chengde) war seit dem 9. Februar 1796 der fünfte Kaiser der Qing-Dynastie. (de)
- El Emperador Jiaqing (Emperador Chia-ching ; chino: 嘉庆帝, pinyin: Jiaqing Dì, Wade-Giles: Chia-ch'ing Ti; mongol: Sayishiyaltu Yirugertu Khaan, (13 de noviembre de 1760 - 2 de septiembre de 1820) fue el séptimo emperador manchú de la dinastía Qing, y el quinto emperador Qing en gobernar sobre toda China (1796-1820). Fue hijo del emperador Qianlong. Durante su reinado, procesó a Heshen (和 珅) (el favorito corrupto de Qianlong) y trató de restaurar el estado y frenar el contrabando de opio en el interior de China. (es)
- The Jiaqing Emperor (13 November 1760 – 2 September 1820), also known by his temple name Emperor Renzong of Qing, born Yongyan, was the sixth emperor of the Manchu-led Qing dynasty, and the fifth Qing emperor to rule over China proper, from 1796 to 1820. He was the 15th son of the Qianlong Emperor. During his reign, he prosecuted Heshen, the corrupt Manchu favorite of his father, and attempted to restore order within the Qing Empire while curbing the smuggling of opium into China. (en)
- Kaisar Jiaqing (Hanzi: 嘉庆, 13 November 1760-2 September 1820) adalah kaisar Manchu ketujuh dan kaisar Dinasti Qing, Tiongkok kelima dari suku Manchu yang berkuasa dari tahun 1796 hingga 1820. Pada masa pemerintahannya Dinasti Qing mulai mengalami kemunduran akibat pemerintah yang mulai korup dan bangsa-bangsa asing mulai menancapkan pengaruhnya di Tiongkok. Dia adalah kakek buyut-buyut dari Puyi. (in)
- Jiaqing (Pechino, 13 novembre 1760 – Chengde, 2 settembre 1820) fu imperatore della Cina, appartenente alla dinastia Qing. (it)
- 嘉慶帝（かけいてい）は、清の第7代皇帝。諱ははじめ永琰（えいえん）、即位後に顒琰（ぎょうえん）と改めた。廟号は仁宗（じんそう）。在世時の元号の嘉慶を取って嘉慶帝と呼ばれる。 (ja)
- Jiaqing (13 de novembro de 1760 - 2 de setembro de 1820), foi o sexto imperador da Dinastia Manchu, e quinto imperador Qing, tendo reinado de 1796 a 1820. (pt)
- Айсиньгёро Юнъянь (кит. 爱新觉罗 永琰; 1760—1820) — седьмой маньчжурский император государства Цин, правил под девизом «Цзяцин» (Прекрасное и радостное) (嘉庆). Пятнадцатый сын Айсиньгёро Хунли, правившего под девизом «Цяньлун». (ru)
- 嘉慶帝（1760年11月13日－1820年9月2日），爱新觉罗氏，名顒琰（满语：ᠶᠣᠩ ᠶᠠᠨ，转写：Yong Yan），是清朝入关以後的第五位皇帝，1796年2月9日至1820年9月2日在位，年号嘉慶。廟號仁宗（满语：ᡰᡳᠨᡯᡠᠩ，穆麟德轉寫：žindzung），諡號睿皇帝（满语：ᠰᡠᠩᡤᡳᠶᡝᠨ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ，穆麟德轉寫：sunggiyen hūwangdi），葬于清西陵中的昌陵。 嘉慶帝乃乾隆帝第十五子，原名永琰，乾隆六十年立为皇太子，為避免他人避諱麻煩而改名颙琰。1796年2月9日接受父親乾隆帝禪位而成為皇帝，但乾隆帝仍以太上皇帝身份「訓政」。1799年2月7日乾隆帝駕崩後，嘉慶帝才得以親政。 (zh)
- Юн'я́нь (кит.: 永琰, 顒琰; піньїнь: Yóngyǎn), храмове ім'я Женьцзун (кит.: 仁宗; піньїнь: Rénzōng; 13 листопада 1760 — 2 вересня 1820) — маньчжурський державний і політичний діяч, сьомий імператор династії Цін. (uk)
- Jiaqing (xinès tradicional: 嘉慶, pinyin: Jiāqìng), també conegut com Aixinjuelo Yongyan, (xinès tradicional: 愛新覺羅顒琰, pinyin: Àixīnjuéluó Yóngyǎn; Beijing, 1760 - , 1820) va ser un emperador del període de la Dinastia Qing de la història de la Xina. Va ser el fill de l'emperador Qianlong, el seu nom de temple era Qing Renzong (xinès tradicional: 清仁宗, pinyin: Qīng Rénzōng). Va ser emperador del 9 de febrer del 1796, després de l'abdicació del seu pare, fins al 1820. Va lluitar contra la , així com intentar moderar la despesa pública. (ca)
- Jiaqing (du chinois chinois simplifié : 嘉庆 ; chinois traditionnel : 嘉慶 ; pinyin : jiāqìng, venant lui-même du mandchou : ᠶᠣᠩ ᠶᠠᠨ, son nom de naissance était Aisin Gioro Yongyan, translittéré en chinois par Aixinjuelo Yongyan, (愛新覺羅顒琰) 1760-1820) était le fils de l'empereur Qianlong, son nom de temple fut Qing Renzong (清仁宗). Il fut empereur de Chine du 9 février 1796 à 1820, à la suite de l'abdication de son père. Jiaqing lutta contre l'arrivée des Européens et l'influence de leurs idées. Il persécuta sévèrement la population catholique aussi bien chinoise qu'étrangère lors de son règne. Seuls les membres du clergé des missionnaires jésuites astronomes purent rester en raison des services scientifiques qu'ils rendaient. Bien que son puissant père eût abdiqué, c'est lui qui continua de tirer (fr)
- 가경제(嘉慶帝, 1760년 11월 13일(음력 10월 6일) ~ 1820년 9월 2일(음력 7월 25일))는 청 제국의 제7대 황제(재위 1796년 ~ 1820년)이자 1644년 명나라가 멸망한 직후 청 제국이 산해관을 넘은 뒤 자금성에서 청 제국의 군주가 천명을 상실한 명나라의 주씨를 대신하여 중국의 새로운 수명천자(受命天子)가 되었음을 선언한 이래 다섯번째 황제이다. 성과 휘는 아이신 교로 용얀(愛新覺羅顒琰, 만주어: ᡝᠠᡳᠰᡳᠨᡤᡳᠣᡵᠣᠶᠣᠩᠶᠠᠨ Aisin Gioro Yong yan), 한문 초명은 영염(永琰), 묘호는 인종(仁宗, 만주어: ᡰᡳᠨᡯᡠᠩ žindzung), 시호는 수천흥운부화수유숭문경무광유효공근검단민영철예황제(受天興運敷化綏猷崇文經武光裕孝恭勤儉端敏英哲睿皇帝), 짧은 시호로는 예황제(睿皇帝, 만주어: ᠰᡠᠩᡤᡳᠶᡝᠨᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ Sunggiyen Hūwangdi)이며 연호는 가경(嘉慶, 만주어: ᠰᠠᡳᠴᡠᠩᡤᠠᡶᡝᠩᡧᡝᠨ Saicungga Fengšen, 몽골어: ᠰᠠᠢᠰᠢᠶᠠᠯᠲᠤᠢᠷᠦᠭᠡᠯᠲᠦ Saišiyaltu Irögeltü)이다. 제6대 황제인 건륭제의 열다섯 번째 아들로 건륭제의 후궁 출신인 효의순황후 워이갸씨의 소생이다. (ko)
- Jiaqing (嘉庆, Aisin-Gioro Yongyan) (Peking, 13 november 1760 - Chengde, 2 september 1820) was van 1796 tot 1820 keizer van China onder de Qing-dynastie. Hij was de vijftiende zoon van de keizer Qianlong. Zijn moeder was de Han-Chinese bijvrouw Ling die de titel keizerin Xiao Yi Chun zou krijgen na zijn troonsbestijging. (nl)
- Jiaqing (ur. 13 listopada 1760 w Pekinie, zm. 2 września 1820) – cesarz Chin z dynastii Qing. Był synem cesarza Qianlonga. Na tron wstąpił po abdykacji ojca w 1796, który jednak aż do swojej śmierci (przez pierwsze trzy lata panowania syna) miał przemożny wpływ na politykę, jako „emerytowany cesarz”. Po śmierci Jiaqinga następcą został jego syn Daoguang. (pl)
- Jiaqing-kejsaren, född 1 november 1760 i Peking, död 2 september 1820, var den femte Qing-kejsaren som härskade över Kina, från 1796 till 1820. Han var son till Qianlong-kejsaren och konkubin och är bland annat känd för att ha rensat ut den korrupte ämbetsmannen Heshen (和珅) som hade fått mycket stort inflytande under hans fars sista år vid makten. Jiaqing är också känd för sina försök att reformera statsförvaltningen och för att få bukt med opiumhandeln. (sv)
|
