| dbo:abstract
|
- Jaroslav Vrchlický va ser un del més grans poetes lírics txecs. Va néixer Emil Bohuslav Frída, i Vrchlický era un pseudònim. Fill de pare hebreu i mare catòlica, l'esperit contemplatiu i sever d'aquesta havia d'influir notablement a la seva ànima. Per enfortir la seva delicada salut va passar quatre anys a Ovčáry, a prop de Kolín, amb el seu oncle el rector Kolav, a la biblioteca del qual va trobar el nen precoç, que ja sentia gran afició a la literatura, les obres mestres universals, així com va aprendre els tresors del folklore txec de llavis del seu avi. Va estudiar després a Slaný, Praga i Klatovy i després va abraçar la carrera eclesiàstica, que no va trigar a abandonar pels estudis de filosofia é història. El seu primer poema, amb el pseudònim de Jaroslav Vrchlický, va aparèixer el 1871 a la revista Svetozor, i el mateix any va publicar diverses composicions a l'almanac Las Anémonas i el 1873 a la revista Lumir. Va prosseguir els seus estudis a Praga, principalment de llengües modernes, belles arts i del moviment cultural de l'Orient, sostenint alhora ruda lluita per l'existència fins que va ser recomanat a l'historiògraf Ernesto Denís com a professor de txec. El 1875 va acceptar el càrrec de preceptor a la família del comte Montecuccoli-Laderchi i va passar un any a Itàlia, a Marano i Liorna, on, alhora que fortificava la seva salut, va poder lliurar-se completament a l'estudi de la literatura italiana. El 1876 va entrar com a professor suplent a la Normal de Mestres de Praga i el 1877 va ser nomenat secretari de l'Escola Politècnica Txeca. Al cap de dos anys va casar amb la filla de la novel·lista Sofie Podlipská, amb la qual va tenir tres fills, un d'ells Eva (1888-1969), que va ser actriu del Teatre Nacional de Praga. El 1882 i 1883 va viatjar per França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca i la Galítsia. El 1885 es va encarregar de la crítica teatral del diari Pokrok. El 1892 va ser nomenat doctor en filosofia i l'any següent catedràtic supernumerari de literatura universal a la Universitat txeca de Praga, passant a ser-ho numerari el 1898 i rebent el títol de pèrit en literatura. Els èxits literaris de Frida li van valer altes distincions. Ja en 1882 se li va nomenar corresponsa del Fowarzystwo Literacko historyczne (Foment Polonès de la Literatura i Història) de París. El 1890, en fundar-se l'Acadèmia Txeca, l'emperador el va nomenar membre efectiu; com a secretari de la quarta classe d'aquesta institució (secció de literatura i art), Frida va dirigir la Biblioteca de la poesia mundial (Sbornik Svetove Poesie). El mateix any se li va conferir el títol de corresponsal de la Accademia Peloritana, a Messina, i el de membre honorari de la Accademia di Scienze, Lettere et Arti, a Pàdua. El 1892 se li va atorgar la mateixa distinció per Le Felibrige, a Marsella. El 1893 se'l va nomenar fill adoptiu de la ciutat de Praga, l'exemple del qual van seguir nombroses poblacions de Bohèmia. Per mediació de la Umelecka Beseda (Ateneu Txec), a la qual va pertànyer com a membre honorari des de 1891, va rebre llavors un entusiasta homenatge dels literats txecs. És gairebé impossible enumerar les entitats i societats txeques que el van anomenar membre. El 1895 li va remetre el seu diploma l'Ateneu polonès Czytelnia Akademicka i el 1897 el Consell del Museu Nacional Polonès a Rapperswyl. El 1898, el govern austríac li va lliurar la insígnia honorífica per mèrits d'art i ciències, i el 1901, juntament amb el compositor Antonín Dvořák, Frida va entrar, com a membre vitalici, a la cambra dels Lords. En aquest càrrec va pronunciar, el 1906, un discurs a favor del vot universal. El 1905, A. Kisfaludy Tarsasag (Societat Literària de Kisfaludy), de Budapest, el va nomenar el seu corresponsal; el mateix any el Ognisko Polskie (Circle Polonès de Praga) li va lliurar el diploma de membre honorari. El 1906 la República Francesa el va nomenar Officier de l'Instruction Publique. El 1908, l'activitat incansable del poeta va patir un cop fort, per una greu malaltia orgànica que el va abocar al trastorn mental. L'estada de Frida a la riba del mar Adriàtic i al sanatori de Stupčice, a Bohèmia, no va arribar a posar remei al mal, i el poeta va viure els últims anys a Domažlice en el més lamentable estat d'ànim. El seu enterrament va ser una manifestació de dol nacional, donant-li sepultura al cementiri de Vyšehrad, al mausoleu Slavin destinat als homes cèlebres de Bohèmia. També va escriure poesia èpica, teatre, prosa i assajos literaris i va traduir àmpliament de diverses llengües, introduint p. ex. Dante, Goethe, Shelley, Baudelaire, Poe, i Whitman a la literatura txeca. Va ser una de les veus principals de la revista Lumír des de 1851. (ca)
- Jaroslav Vrchlický, vlastním jménem Emil Jakub Frida (17. února 1853 Louny – 9. září 1912 Domažlice), byl český spisovatel, básník, dramatik a překladatel. Jeho monumentální dílo, obsahující všechny žánry literární tvorby, patří k jednomu z nejbohatších a nejvšestrannějších v české literatuře. (cs)
- Jaroslav Vrchlický, eigentlich Emilius Jakob Frida (* 17. Februar 1853 in Laun; † 9. September 1912 in Taus) war ein tschechischer Dichter und Übersetzer. (de)
- Jaroslav VRCHLICKÝ, propranome Emil FRIDA (naskiĝis la 17-an de februaro 1853 en Louny; mortis la 9-an de septembro 1912 en Domažlice) estis ĉeĥa poeto kaj tradukisto. Li studis filozofion kaj latinidajn lingvojn kaj ilian literaturon, samtempe li instruis la ĉeĥan al la franca historiisto Ernest Denis, kiu famiĝis per sia historio de la ĉeĥa nacio. En 1879 Vrchlický edziĝis al Ludmila Podlipská, filino de la verkistino Sofie Podlipská. Ilia filino Eva Vrchlická estis aktorino kaj verkistino. Vrchlický estis profesoro de la Praga universitato, akademiano kaj honora membro de pluraj eksterlandaj akademioj. Li estis unu el la plej produktivaj ĉeĥaj poetoj, dramverkistoj kaj tradukistoj. Li tradukis tre diferencajn aŭtorojn (Shakespeare, Hugo, Baudelaire, Dante, Calderon, Lope de Vega, Dumas, Goethe, Byron, Rostand, Andersen, Mickeiwicz), klopodante enĉeĥigi ĉiujn ĉefverkojn de la mondliteraturo, pro kio li estis multe kritika de la juna literatura generacio, ĉar ne ĉiuj tradukataj aŭtoroj estis taŭgaj por lia poezia tipo. Ĝis nun estas populara lia komedio Nokto en Karlŝtejn, kiu estis sukcese filmita kiel muzikalo. En Esperanta traduko de Miloš Lukáš sub titolo ĝi estis ludata dum la 13-a UK 1921 en Prago. El lia poezio precipe la Kampulaj baladoj kaj unuopaj poemoj aperas en gazetaro. (eo)
- Jaroslav Vrchlický, jaiotza-izenez Emil Frida (Louny, Bohemia, 1853ko otsailaren 17a - Domažlice, Bohemia, gaur egun Txekiar Errepublika, 1912ko irailaren 9a) txekiar idazlea izan zen. (eu)
- Jaroslav Vrchlický (Czech pronunciation: [ˈjaroslav ˈvr̩xlɪtskiː]; 17 February 1853 – 9 September 1912) was a Czech lyrical poet. He was nominated for the Nobel prize in literature eight times. (en)
- Jaroslav Vrchlický (pseudonyme d'Emil Jakob Frida), né à Louny le 17 février 1853 et mort le 9 septembre 1912 à Domažlice, est un écrivain, poète et traducteur austro-hongrois d'expression tchèque. (fr)
- Jaroslav Vrchlický (Louny, Bohemia, 17 de febrero de 1853 - Domažlice, 9 de septiembre de 1912) fue uno del más grandes poetas líricos checos. (es)
- Jaroslav Vrchlický, pseudonimo di Emil Jakob Frida (Louny, 17 febbraio 1853 – Domažlice, 9 settembre 1912), è stato un poeta, critico letterario e editore ceco. (it)
- Jaroslav Vrchlický, właśc. Emil Frida (ur. 17 lutego 1853, zm. 9 września 1912) – czeski poeta i dramaturg, krytyk, eseista i tłumacz, członek honorowy Towarzystwa Muzeum Narodowego Polskiego w Rapperswilu od 1897 roku. (pl)
- Jaroslav Vrchlický, född 17 februari 1853 i Louny (Laun), död 9 september 1912 i Domažlice (Taus), var en tjeckisk författare. Vrchlický, var son till en diversehandlande och hette egentligen Emil Bohuš Frída, men antog även i det borgerliga livet sitt författarnamn, uppkallat efter ån Vrchlice vid Kutná Hora (Kuttenberg). Han började 1872 studera teologi i Prag, men övergick snart till historia och filosofi. Efter sin första akademiska examen var han 1875 informator hos en greve Montecuccoli-Laderchi i Livorno, utnämndes 1877 till sekreterare vid tekniska högskolan i Prag, 1892 till hedersdoktor vid Karlsuniversitetet, 1893 till e.o. professor i allmän litteraturhistoria och 1898 till ordinarie professor. Bland yttre utmärkelser kan nämnas ledamotskap på livstid i österrikiska herrehuset (1901) och hedersborgarskap i Prag, 1890 blev han sekreterare i tjeckiska akademiens sektion för litteratur och konst. År 1879 gifte han sig med Ludmila, en dotter till författarinnan . Efter sin litterära debut 1871 i tidskriften "Svetozor", som han redigerade 1883, framträdde Vrchlický 1875 med den lyriska diktsamlingen Z hlubin (Ur djupen). Redan i denna diktsamling, som uppvisar inflytande av den tyska romantiken, framträder hans natursvärmeri. I de följande diktsamlingarna, bland andra Sny o štěstí (Drömmar om lyckan; 1876), Duch a svět (Anden och världen, 1878) och Symfonie (1878), återspeglas även skiftande stämningar från ungdomsåren, men med fördjupad livsåskådning och nya intryck utifrån, särskilt från den romanska diktvärlden, varifrån han hämtade många konstformer, bland annat sonetter. I diktsamlingen Sfinx (1883) överväger reflektionen; i Jak táhla mračna (Huru molnen drog förbi, 1885) framskymtar en personlig tungsinthet, som längre fram övergick till stark pessimism, trots den personliga arbetslusten och livsberusningen. Dessa stämningar varierar i diktsamlingarna Zvukové v duši (Toner i själen, 1886), Motyli všech barev (Fjärilar av alla färger, 1887), Čarovná zahrada (Den förtrollade trädgården; 1888), Hořká jádra (Bittra kärnor; 1889), Bodlači z Parnassu (Törnen från Parnassen; 1892), Moje sonata (1893), Kniha Sudiček (Parcernas bok; 1895) och Překročen zenit (Zenit överskrids; 1899). En varm, vemodig stämning genomströmmar sommaridyllerna från Žamberk (Žamberské zvony; 1900), och patriotismen är förhärskande i Má vlast (Mitt fosterland; 1902). I de sista diktsamlingarna tar pessimismen och resignationen överhand, trots att Vrchlický i det längsta söker hålla livsmodet och tron på mänskligheten uppe, Prchavé illuse a věěné pravdy (Flyktiga illusioner och eviga sanningar; 1904), Tiché kroky (Stilla steg; 1905) och Zapady (Solnedgång; 1907). I denna flödande lyrik, som fyller 40 volymer, intas ett hedersrum av de av djup livserfarenhet präglade Pisně poutnika (Pilgrimens visor; 1895) och de formellt glänsande fyra samlingarna Sonely samotáře (Enstöringens sonetter; 1893-96). Som ren lyriker var Vrchlický inte någon djup psykolog och med sin optimism och livsberusning stod han främmande för det patologiska. Det är tillfällighetsdikt i ordets egentliga bemärkelse, improvisationer med deras förtjänster och svagheter, men med en formell virtuositet. Naturen och hjärtat är de strängar, som han oupphörligt spelade på; kärleken var för honom en ren känslosak, utan tragiska eller sociala konflikter, och om döden i motsats till livets oförgänglighet skrev han många av sina yppersta dikter (till exempel i den lilla samlingen E morta (Hon är död; 1889). Samtidigt med denna rikt flödande centrallyrik, som återspeglar både skaldens eget känsloliv och de många intrycken av främmande litteraturströmningar, särskilt de romanska, följde en serie episk-lyriska dikter, ballader, romanser, skaldeprofiler och dylikt, i vilka skalden sökte i konkreta bilder poetiskt framställa fragment ur mänsklighetens hävder, ett utvidgat motstycke till Victor Hugos "Légende des siècles". Början gjordes 1876 med Epické básně (Fornnordiska motiv) och den poetiska berättelsen Satanella. Diktcykeln Vittoria Colonna 1877 skildrar Michelangelos själskamp. Den universella stoffvärld, som redan visar sig i "Ande och värld" med den prologen av Seklerna inför Guds tron, utvidgades genom Mythy (1879 och 1880), Nově epické basně (1881), Stare zvěsti (Gamla sägner; 1883), Perspektivy (1884), Zlomky epopeje (Fragment av en hjältedikt; 1886), Dědictvi Tantalovo (Tantali arv; 1888), Fresky a gobeliny (1890), Breviř moderního člověka (En modern människas breviarium; 1892), Nové zlomky epopeje (1894), Skvrny na slunei (Fläckar på solen; 1897), Bohy a lidové (Gudar och människor; 1899), Votivné deski (Votivtavlor; 1902) m.fl. I särskilda diktcykler behandlas (1882) och (1885), båda påverkade av Vrchlickýs Goethe- och Dantestudier och poetiskt analyserande den sinnliga naturens kamp med anden, den förra byggd på en medeltida legend, den senare på ett polskt motiv. Vrchlickýs omfångsrikaste verk är den episka dikten Bar-Kochba (1897), den gamla judendomens sista resningskamp under den romerska kejsartiden. Trots han poetiskt behärskade alla tidsåldrar från den bibliska urtiden fram till renässansen, förblev han på samma gång tjeckisk patriot, men stod främmande inför den politiska kampdiktningen. Den tjeckiska fosterjorden och dess historiska minnen hade i honom en av sina varmaste lovkvädare, och i diktsamlingen Selské ballady (1886) skildras sociala scener i Böhmen på 1600-talet. I början var han starkt påverkad av den franska nyromantiken och "les Parnassiens", men hans eklektiska idealism var lika mottaglig för österländska och nordiska intryck, till exempel hjältedikten Vineta (1903), även för den grekiska antiken, vars myter han ofta upptog med en lekande satir. På 1890-talet inträdde en förändring i hans skaldeväsen. Tonen blev mer allvarlig och elegiskt vemodig, men formen på samma gång enklare och skönare. En viss bitterhet över andlig isolering och otacksamhet från det nya släktets sida gör sig också märkbar i hans senaste diktsamlingar. Som dramatiker var Vrchlický mindre betydande, trots att han skrev 34 skådespel och komedier, till exempel det historiska lustspelet Noc na Karlštejně (En natt på Karlstein; 1884). Med förkärlek behandlade han antika stoff, till exempel trilogin Hippodamia (1883-91), med musik av Zdeněk Fibich. Även som prosaist framträdde han genom de tre novellettsamlingarna Povidky ironické a sentimentalní (1886), Barevné střepy (Brokiga skärvor; 1887) och Nové barevné střepy (1892). Han författade också några essäsamlingar, som behandlar den franska poesin, Studie a podobizny (1892), Nové studie (1897), O knihách a lidech (Böcker och människor; 1899) och ett mindre arbete om den moderna franska romanen. Dessutom redigerade han den litterära tidskriften "Maj" och ledde 1897-99 utgivningen av antologin "Česká poesie v XIX věku". En viktig sida av Vrchlickýs skriftställarskap var slutligen hans poetiska översättningar, främst av romansk litteratur. Bland hans översättningar kan nämnas Dantes Den gudomliga komedin och I livets vår (1879-90), Tassos "Gerusalemme liberata" (1890), Ariostos "Orlando furioso" (1893), Camoes "Luciados" (1902), Goethes "Faust" (1890), Mickiewicz "Dziady", "Cid" (1900), antologierna "På gästabud hos främmande skalder" (1891), "Från främmande parnasser" (1895), Tre böcker italiensk lyrik (1894), Fransk diktkonst i nyare tid (1877), Moderna franska skalder (1893), Moderna engelska skalder (1898) och en tysk antologi. (sv)
- Jaroslav Vrchlický (Louny, 17 de Fevereiro de 1853 — Domažlice, 9 de Setembro de 1912), pseudónimo de Emil Frida (grafado em checo Emil Bohuš Frída), foi um poeta, tradutor, crítico literário e editor checo. Considerado um dos maiores expoentes da poesia lírica em língua checa, escreveu poesia épica, peças para teatro, prosa e ensaios literários. Poliglota, dedicou-se à tradução, introduzindo na literatura checa as obras de autores como Dante Alighieri, Johann Wolfgang von Goethe, Percy Bysshe Shelley, Charles Baudelaire, Edgar Allan Poe e Walt Whitman. (pt)
- Ярослав Врхли́цкий (чеш. Jaroslav Vrchlický — псевдоним; настоящие имя и фамилия Эмиль Фрида (чеш. Emil Frida); 17 февраля 1853, Лоуни — 9 сентября 1912, Домажлице) — чешский поэт, драматург, переводчик, глава так называемой «космополитической» школы в чешской литературе. Отец актрисы, журналистки, драматурга, поэтессы и писательницы Евы Врхлицкой. Брат переводчика и театрального критика Бедржиха Фриды. Родился в семье торговца. Большие познания в области мировой литературы, которые Врхлицкий приобрёл во время своего продолжительного пребывания в Италии и путешествий по Европе, отмечены присвоением ему учёной степени доктора. Был профессором литературы. Деятельность Врхлицкого продолжалась около 40 лет. Он написал свыше 100 томов. Врхлицкий внёс в чешскую литературу, которая до него развивалась в пределах узконациональных традиций, космополитические мотивы (отсюда название школы Врхлицкого). (ru)
- Яросла́в Врхли́цький (чеськ. Jaroslav Vrchlický; 17 лютого 1853 — 9 вересня 1912) — чеський поет, драматург, журналіст, перекладач. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Jaroslav Vrchlický, vlastním jménem Emil Jakub Frida (17. února 1853 Louny – 9. září 1912 Domažlice), byl český spisovatel, básník, dramatik a překladatel. Jeho monumentální dílo, obsahující všechny žánry literární tvorby, patří k jednomu z nejbohatších a nejvšestrannějších v české literatuře. (cs)
- Jaroslav Vrchlický, eigentlich Emilius Jakob Frida (* 17. Februar 1853 in Laun; † 9. September 1912 in Taus) war ein tschechischer Dichter und Übersetzer. (de)
- Jaroslav Vrchlický, jaiotza-izenez Emil Frida (Louny, Bohemia, 1853ko otsailaren 17a - Domažlice, Bohemia, gaur egun Txekiar Errepublika, 1912ko irailaren 9a) txekiar idazlea izan zen. (eu)
- Jaroslav Vrchlický (Czech pronunciation: [ˈjaroslav ˈvr̩xlɪtskiː]; 17 February 1853 – 9 September 1912) was a Czech lyrical poet. He was nominated for the Nobel prize in literature eight times. (en)
- Jaroslav Vrchlický (pseudonyme d'Emil Jakob Frida), né à Louny le 17 février 1853 et mort le 9 septembre 1912 à Domažlice, est un écrivain, poète et traducteur austro-hongrois d'expression tchèque. (fr)
- Jaroslav Vrchlický (Louny, Bohemia, 17 de febrero de 1853 - Domažlice, 9 de septiembre de 1912) fue uno del más grandes poetas líricos checos. (es)
- Jaroslav Vrchlický, pseudonimo di Emil Jakob Frida (Louny, 17 febbraio 1853 – Domažlice, 9 settembre 1912), è stato un poeta, critico letterario e editore ceco. (it)
- Jaroslav Vrchlický, właśc. Emil Frida (ur. 17 lutego 1853, zm. 9 września 1912) – czeski poeta i dramaturg, krytyk, eseista i tłumacz, członek honorowy Towarzystwa Muzeum Narodowego Polskiego w Rapperswilu od 1897 roku. (pl)
- Jaroslav Vrchlický (Louny, 17 de Fevereiro de 1853 — Domažlice, 9 de Setembro de 1912), pseudónimo de Emil Frida (grafado em checo Emil Bohuš Frída), foi um poeta, tradutor, crítico literário e editor checo. Considerado um dos maiores expoentes da poesia lírica em língua checa, escreveu poesia épica, peças para teatro, prosa e ensaios literários. Poliglota, dedicou-se à tradução, introduzindo na literatura checa as obras de autores como Dante Alighieri, Johann Wolfgang von Goethe, Percy Bysshe Shelley, Charles Baudelaire, Edgar Allan Poe e Walt Whitman. (pt)
- Яросла́в Врхли́цький (чеськ. Jaroslav Vrchlický; 17 лютого 1853 — 9 вересня 1912) — чеський поет, драматург, журналіст, перекладач. (uk)
- Jaroslav Vrchlický va ser un del més grans poetes lírics txecs. Va néixer Emil Bohuslav Frída, i Vrchlický era un pseudònim. Fill de pare hebreu i mare catòlica, l'esperit contemplatiu i sever d'aquesta havia d'influir notablement a la seva ànima. Per enfortir la seva delicada salut va passar quatre anys a Ovčáry, a prop de Kolín, amb el seu oncle el rector Kolav, a la biblioteca del qual va trobar el nen precoç, que ja sentia gran afició a la literatura, les obres mestres universals, així com va aprendre els tresors del folklore txec de llavis del seu avi. Va estudiar després a Slaný, Praga i Klatovy i després va abraçar la carrera eclesiàstica, que no va trigar a abandonar pels estudis de filosofia é història. El seu pr (ca)
- Jaroslav VRCHLICKÝ, propranome Emil FRIDA (naskiĝis la 17-an de februaro 1853 en Louny; mortis la 9-an de septembro 1912 en Domažlice) estis ĉeĥa poeto kaj tradukisto. Li studis filozofion kaj latinidajn lingvojn kaj ilian literaturon, samtempe li instruis la ĉeĥan al la franca historiisto Ernest Denis, kiu famiĝis per sia historio de la ĉeĥa nacio. En 1879 Vrchlický edziĝis al Ludmila Podlipská, filino de la verkistino Sofie Podlipská. Ilia filino Eva Vrchlická estis aktorino kaj verkistino. (eo)
- Ярослав Врхли́цкий (чеш. Jaroslav Vrchlický — псевдоним; настоящие имя и фамилия Эмиль Фрида (чеш. Emil Frida); 17 февраля 1853, Лоуни — 9 сентября 1912, Домажлице) — чешский поэт, драматург, переводчик, глава так называемой «космополитической» школы в чешской литературе. Отец актрисы, журналистки, драматурга, поэтессы и писательницы Евы Врхлицкой. Брат переводчика и театрального критика Бедржиха Фриды. Врхлицкий внёс в чешскую литературу, которая до него развивалась в пределах узконациональных традиций, космополитические мотивы (отсюда название школы Врхлицкого). (ru)
- Jaroslav Vrchlický, född 17 februari 1853 i Louny (Laun), död 9 september 1912 i Domažlice (Taus), var en tjeckisk författare. Vrchlický, var son till en diversehandlande och hette egentligen Emil Bohuš Frída, men antog även i det borgerliga livet sitt författarnamn, uppkallat efter ån Vrchlice vid Kutná Hora (Kuttenberg). Han började 1872 studera teologi i Prag, men övergick snart till historia och filosofi. Efter sin första akademiska examen var han 1875 informator hos en greve Montecuccoli-Laderchi i Livorno, utnämndes 1877 till sekreterare vid tekniska högskolan i Prag, 1892 till hedersdoktor vid Karlsuniversitetet, 1893 till e.o. professor i allmän litteraturhistoria och 1898 till ordinarie professor. Bland yttre utmärkelser kan nämnas ledamotskap på livstid i österrikiska herrehuset (sv)
|
