About: Jure uxoris

An Entity of Type: Person100007846, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Jure uxoris (a Latin phrase meaning "by right of (his) wife") describes a title of nobility used by a man because his wife holds the office or title suo jure ("in her own right"). Similarly, the husband of an heiress could become the legal possessor of her lands. For example, married women in England and Wales were legally incapable of owning real estate until the Married Women's Property Act 1882. Kings who ruled jure uxoris were regarded as co-rulers with their wives and are not to be confused with king consort, who were merely consorts of their wives.

Property Value
dbo:abstract
  • Iure uxoris o de vegades també jure uxoris és una frase llatina que significa «pel dret de la seva dona». S'empra per fer referència al títol que el marit adquireix pel seu matrimoni amb una dona que posseeix la dignitat nobiliària suo iure. El marit d'una heretera nobiliària es fa digne de tenir per a ell les propietats i títols pel dret que en té la seva dona. A l'edat mitjana, aquest acord nupcial era acostumat àdhuc per a les reines i les princeses regnants. Així doncs, el marit de la monarca es convertia al seu torn en rei amb facultats plenes. El rei i els seus descendents continuaven essent monarques després de la dona de l'heretera al títol, la qual cosa causava canvis successoris de dinasties, com va passar, per exemple, amb la unió de Maria I d'Hongria i Segimon de Luxemburg, i posteriorment el cas del matrimoni de Ferran I d'Habsburg amb Anna d'Hongria, que va permetre a Ferran fer-se rei d'Hongria i de Bohèmia, afegint aquests territoris a l'Imperi dels Habsburg, que arribà fins al segle xx; o l'ascensió dels Habsburg al tron de Castella amb el matrimoni entre Joana I de Castella i Felip I. En alguns casos, si el rei i la reina no tenien descendència durant el matrimoni, el rei abandonava el regne i renunciava al títol després de la mort de la cònjuge. En altres casos, després de la mort de la reina, el monarca, si hi havia hereters concebuts durant el matrimoni, abdicava a favor d'ells segons els pactes prèviament fets. Si el matrimoni es dissolia, el rei mantenia el títol i la dona perdia els drets sobre el regne, com en el divorci de Mateu d'Alsàcia i Maria de Boulogne, qui es van divorciar el 1170, Maria va deixar de ser comtessa mentre que Mateu I va continuar governant. En segles posteriors a l'edat mitjana, per protegir la línia dinàstica, la dona continuava al poder, però el marit rebia el títol amb certes facultats. Per exemple, Maria I d'Anglaterra, després del seu matrimoni amb Felip II d'Espanya, o l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria i Francesc I com emperador consort i amb comandament reial. Després de l'abolició de les anomenades lleis sàliques que excloïen de la línia de successió la descendència femenina, el títol de rei per iure uxoris va emprar-se amb més regularitat, evidentment. En altres països amb monarquies, com el Regne Unit, el consort d'una monarca femenina no rep el títol de rei. (ca)
  • Jure uxoris je latinský termín znamenající „z práva manželky“, odkazuje se tak na panovníka, který získal dotyčný panovnický titul manželstvím se svou ženou, která titul zdědila (většinou po otci). Ve středověku se manžel dědičky trůnu vždy stával po boku manželky např. králem z práva manželky. Postupem času bylo od této praxe upuštěno a v současnosti jsou manželé vládnoucích panovnic většinou tzv. princové-manželové nebo princové-regenti. (cs)
  • Iure uxoris ist ein lateinischer Begriff, der mit „aus dem Recht der Ehefrau“ zu übersetzen ist. Er wird üblicherweise benutzt, um einen (Adels-)Titel zu bezeichnen, der von einem Mann geführt wird, dessen Ehefrau diesen Titel aus eigenem Recht (zum Beispiel aufgrund einer Erbschaft) besitzt. Der Ehemann einer Erbin wurde der Besitzer der Güter und Titel seiner Ehefrau iure uxoris. Im Mittelalter galt dies durchgängig auch für regierende Königinnen und Fürstinnen, darüber hinaus wurde der Ehemann der Monarchin selbst Monarch. In einigen Fällen blieb er König nach dem Tod seiner Ehefrau, und manchmal hinterließ er das Reich seinen Nachkommen aus anderen Ehen (Beispiel: der litauische Großfürst Władysław II. Jagiełło, der als Ehemann von Königin Jadwiga König von Polen geworden war). Bei einer Ehescheidung blieb anfangs der Ehemann Monarch, während die Frau ihren Status verlor (Beispiel: Maria von Boulogne und Matthäus von Elsass, die 1170 geschieden wurden). In Portugal konnte ein Ehemann ein König iure uxoris sein, sobald er der Vater des Erben war. Königin Maria I. hatte bereits Kinder von ihrem Onkel und Ehemann, als sie den Thron bestieg, so dass er als Peter III. in diesem Moment König wurde. Als Königin Maria II. 1836 ihren zweiten Ehemann heiratete, Ferdinand von Sachsen-Coburg-Gotha, wurde dieser erst iure-uxoris-Monarch, als im Jahr darauf das erste Kind geboren wurde: ab nun regierte er als Ferdinand II. gemeinsam mit seiner Frau. Königin Marias erster Ehemann Auguste de Beauharnais hingegen war nie iure-uxoris-Monarch, da er vor der Geburt eines Erben starb. Der Titel eines iure-uxoris-Königs ist nicht zu verwechseln mit dem Prinzgemahl, der lediglich Ehemann der Königin ist, nicht aber Mitregent. (de)
  • Jure uxoris (a Latin phrase meaning "by right of (his) wife") describes a title of nobility used by a man because his wife holds the office or title suo jure ("in her own right"). Similarly, the husband of an heiress could become the legal possessor of her lands. For example, married women in England and Wales were legally incapable of owning real estate until the Married Women's Property Act 1882. Kings who ruled jure uxoris were regarded as co-rulers with their wives and are not to be confused with king consort, who were merely consorts of their wives. (en)
  • Iure uxoris es una locución latina que significa ‘por el derecho de su mujer’. Se utiliza para hacer referencia al título que el marido adquiere por su matrimonio con una mujer que posee la dignidad nobiliaria por derecho propio. El esposo de una heredera nobiliaria se hace digno de tener para sí las propiedades y títulos por el derecho de su esposa sobre estos. En la Edad Media, este acuerdo nupcial era acostumbrado incluso para las reinas y las princesas gobernantes. Así, el esposo de la monarca se convertía a su vez en rey con facultades plenas. El rey y sus descendientes continuaban siendo monarcas después de la muerte de la heredera del título, lo que causaba cambios sucesorios de dinastías, como acontecería, por ejemplo, con la unión de María I de Hungría y Segismundo de Luxemburgo, y posteriormente en el caso del matrimonio de Fernando I de Habsburgo con Ana Jagellón, que permitió al primero ceñirse la corona de Hungría y Bohemia, para agregar así esos reinos al imperio de los Habsburgo, cuya entronización sobre ambas posesiones se extendería aun hasta el siglo XX; o la ascensión al trono de España de los mismos Habsburgo, luego del matrimonio entre Juana I de Castilla y Felipe I. En algunos casos, si el rey y la reina no procreaban durante el matrimonio, el rey abandonaba el reino y renunciaba al título tras la muerte de la cónyuge. En otros más, tras el fallecimiento de la reina, el monarca, de haber herederos concebidos durante el matrimonio, abdicaba a favor de ellos según lo previamente pactado. Si el matrimonio se disolvía, el rey mantenía el título y la esposa perdía los derechos sobre el reino, como en el divorcio de Mateo I de Boulogne y María de Boulogne, quienes se divorciaron en 1170; María dejó de ser condesa, mientras que Mateo I continuó gobernando. En siglos posteriores al Medievo, para proteger la línea dinástica, la mujer continuaba en el poder, pero el esposo recibía el título con ciertas facultades. Por ejemplo, María I de Inglaterra tras su matrimonio con Felipe II de España, o la emperatriz María Teresa de Austria y Francisco I como emperador consorte y con mando real. Tras la abolición de las llamadas leyes sálicas que excluían de la línea de sucesión a la descendencia femenina, el título de rey por jure uxoris se empleó con más regularidad, evidentemente. En otros países con monarquías, como en el Reino Unido, el consorte de una monarca femenina no recibe el título de rey. (es)
  • Jure uxoris adalah istilah dalam Bahasa Latin yang berarti "karena hak yang diperoleh dari istrinya" atau "dalam hak istri". Istilah ini digunakan untuk gelar-gelar kerajaan atau kebangsawanan seseorang yang mana pada dasarnya gelar tersebut disandang (memiliki hak atas) oleh istrinya. Atau bisa disebut, suami dari pewaris takhta wanita dapat menjadi pewaris takhta pula secara jure uxoris. Kerajaan yang menganut sistem Jure uxoris tidak dibingungkan dengan gelar , yang hanya bertindak menjadi pendamping, bukan pengambil kebijakan. (in)
  • Jure uxoris, è un termine latino che significa per maritali nomine cioè "per diritto di sua moglie" o "per diritto di una moglie". È comunemente utilizzato per riferirsi ad un titolo detenuto da un uomo la cui moglie ne è investita per suo proprio diritto. In altre parole, egli acquisisce il titolo semplicemente essendo suo marito. Il marito di una ereditiera diventa possessore delle sue proprietà e titoli jure uxoris "per diritto di sua moglie". Nel Medioevo ciò era invariabilmente vero persino per le regine regnanti e le principesse regnanti. Di conseguenza, il marito di un monarca regnante di sesso femminile, diventava monarca. Ciò era una situazione molto comune nel Regno di Gerusalemme, esistito durante il tempo delle Crociate, così molti monarchi avevano accesso al trono dopo averne sposato la regina erede: Folco V d'Angiò, Guido di Lusignano, Corrado di Monferrato, Enrico II, conte di Champagne, Amalrico II di Lusignano. In un altro caso, durante le crisi nel regno d'Ungheria dopo la morte nel XIV secolo del Re Luigi I d'Ungheria, Sigismondo di Lussemburgo sposa Maria d'Ungheria figlia del monarca deceduto, ottenendo la corona attraverso sua moglie. Dopo la morte di Sigismondo si verificò la stessa situazione, il Duca Alberto II d'Asburgo sposò la figlia del re Elisabetta di Lussemburgo e tramite lei ereditò il trono d'Ungheria. In alcuni casi, il re così asceso, rimaneva re persino dopo la morte della moglie, ed in alcuni casi lasciava il trono ai loro eredi propri che non erano figli della moglie in questione (cfr Władysław II Jagiełło che salì al trono in qualità di marito della Regina Edvige) In caso di divorzio tra un monarca regnante di sesso femminile e suo marito, il marito sarebbe rimasto monarca mentre la moglie avrebbe perso il suo status. Un esempio di ciò è quando Maria di Boulogne e Matteo di Lorena divorziarono nel 1170. Maria cessò di essere contessa e Matteo continuò a regnare fino al 1173. In tempi successivi, la donna rimaneva il monarca ma il marito non aveva alcuni poteri. Per esempio Maria Teresa era regina regnante d'Ungheria e Boemia ma suo marito Francesco era Imperatore del Sacro Romano Impero. Questo comunque è un esempio imperfetto di come Francesco fu eletto al titolo (il titolo imperiale era elettivo piuttosto che ereditario, anche se spesso rimaneva nella stessa casa dinastica per lunghi periodi) e le donne erano escluse dal titolo imperiale. In Gran Bretagna, poiché le donne erano escluse dalla Camera dei Lord fino all'attuale regno, alcuni uffici potevano essere esercitati jure uxoris. Per esempio, nel 1780 quando a fu permesso di ereditare il titolo di Baronessa Willoughby de Eresby che era stato diviso fra lei e sua sorella, fu anche accettata come rappresentante della posizione di Lord Gran Ciambellano, che fu equamente ripartita; comunque suo marito Sir Peter Gwydyr ha agito per suo conto in quell'ufficio. In Portogallo vigeva una specifica condizione per un consorte di sesso maschile per diventare re jure uxoris: concepire un erede reale. La Regina Maria I aveva già avuto dei figli da suo marito quando divenne regina, così egli diventò Re Pietro III del Portogallo al momento della salita al trono di sua moglie. Nel 1836, Maria II sposò il suo secondo marito, Ferdinando di Sassonia-Coburgo-Gotha. Ferdinando diventò monarca jure uxoris l'anno successivo (1837) non appena nacque il loro primo figlio, e regnò come Ferdinando II accanto alla moglie. Il primo marito della regina Maria, Augusto di Beauharnais, non fu monarca jure uxoris poiché morì prima di poter generare un erede. In Spagna, la Famiglia Reale ha permesso ai mariti delle principesse di diventare un "duca consorte". Il titolo è di regola acquisito attraverso il matrimonio e viene perso in caso di divorzio. Quando Jaime de Marichalar ha divorziato dall'Infanta Elena ha perso anche il suo titolo. Il marito dell'Infanta Cristina, Duchessa di Palma de Mallorca è Duca consorte di Palma de Mallorca. I monarchi jure uxoris non devono essere confusi con il re consorte, che erano soltanto consorti della loro moglie e non co-regnanti. (it)
  • Iure uxoris of jure uxoris is een Latijnse rechtsterm, die kan worden vertaald als: "uit rechte van de echtgenote". Het wordt vaak gebruikt, om een (adellijke) titel aan te duiden, die door een man wordt gevoerd, die zijn vrouw uit eigen recht (bijvoorbeeld door erfenis) bezit. De echtgenoot van een erfgename werd de eigenaar van de goederen en de titel van zijn vrouw iure uxoris. In de middeleeuwen gold dit bijwijlen ook voor regerende koninginnen en vorstinnen, daarenboven werd de man van de monarche zelf monarch. In sommige gevallen bleef hij koning of vorst na de dood van zijn vrouw, en soms liet hij het gebied aan zijn nakomelingen uit een van zijn andere huwelijken na (zo liet bijvoorbeeld de Litouwse groothertog Wladislaus II Jagiello, die als echtgenoot van koningin Hedwig koning van Polen was geworden (al was hij formeel verkozen), Polen na aan zijn oudste zoon uit zijn derde huwelijk, Wladislaus van Varna). In het geval van een echtscheiding bleef aanvankelijk de echtgenoot monarch, terwijl de vrouw haar status verloor (bijvoorbeeld Maria van Boulogne en Mattheüs I van de Elzas, die in 1170 scheidden (hierbij moet wel worden opgemerkt dat Maria geen interesse had in de wereldlijke macht)). In Portugal kon een echtgenoot een koning iure uxoris zijn, zodra hij de vader van de erfgenaam werd. Koningin Maria I had al kinderen met haar man (die tevens haar oom was), toen ze de troon besteeg, zodat hij op dat moment als Peter III koning werd. Toen koningin Maria II in 1836 met haar tweede man Ferdinand van Saksen-Coburg-Gotha trouwde, werd deze pas monarch iure uxoris, toen in het volgende jaar hun eerste kind werd geboren: vanaf dan regeerde hij samen met zijn vrouw als Ferdinand II. Haar eerste man, August van Leuchtenberg, was daarentegen nooit monarch iure uxoris, aangezien hij voor de geboorte van een erfgenaam overleed. De titel van koning iure uxoris mag niet worden verward met die van prins-gemaal, de slechts de echtgenoot van de koning, maar niet haar mederegent. (nl)
  • Iure uxoris (łac. „z prawa żony”) – termin używany w sytuacji, gdy małżonek królowej, księżnej, hrabiny itp. otrzymywał (tron i) władzę danego terytorium z faktu bycia mężem dziedziczki korony. Prawo do tronu tracił zwykle po śmierci żony. Szlachcic panujący iure uxoris był oficjalnie władcą równoprawnym ze swoją małżonką i przysługiwała mu równoważna pozycja w terytorium. Pozycja małżonki w okresie średniowiecza była faktycznie ograniczona. Władzę polityczną skupiał w swym ręku małżonek. Uważano bowiem, że kobieta nie powinna sama sprawować władzy, toteż w razie śmierci męża szukano dla owej panującej wdowy nowego małżonka. Od końca średniowiecza role zaczęły się zmieniać. Dla zabezpieczenia interesów terytorium ograniczono pozycję i wpływy męża panującej kobiety (patrz: książę małżonek). (pl)
  • Jure uxoris eller iure uxoris, är latin för "genom hustruns rätt" - en mans regering genom hustruns arvsrätt; ett begrepp genom vilken en man delade eller ensam övertog sin hustrus titel genom giftermål. (sv)
  • Jure uxoris é uma expressão latina que significa "em direito de uma esposa". É comumente utilizada para se referir a um título, funções ou propriedade, detido por um homem cuja esposa o detém em seu próprio direito. O marido de uma herdeira torna-se o possuidor das suas terras (e títulos) jure uxoris, em direito da sua esposa. Na Idade Média, esta regra foi sempre utilizada mesmo para rainhas e princesas reinantes, em que o marido da rainha torna-se monarca. Em alguns casos, o rei ascendeu assim e manteve-se rei, mesmo após a morte da esposa e, em alguns casos, deixou o reino aos seus próprios herdeiros que não eram filhos da sua mulher (Władysław II Jagiełło da Polónia, subiu como marido da Rainha Jadwiga da Polónia). Em caso de divórcio entre um monarca feminino reinante e o seu marido, o marido iria continuar a ser o monarca e a sua esposa iria perder o seu estatuto. Um exemplo disso é quando Marie de Boulogne e Mateus I de Boulogne se divorciaram em 1170. Marie deixou de ser condessa, enquanto Mateus I continuou a reinar até 1173. Em alguns casos, a mulher continuou a ser monarca, mas o marido tinha algum poder. Por exemplo, Maria Teresa da Áustria foi rainha reinante da Hungria e da Boémia, mas o seu marido Francisco foi rei consorte. Em Portugal, existiam condições específicas para um consorte masculino poder ser um rei jure uxoris: ostentar um herdeiro real. Foi o que aconteceu por duas vezes, primeiro em finais do século XVIII, quando a rainha Maria I de Portugal, que começou a reinar em 1777, deu ao seu marido (e tio) o direito de reinar com ela. O segundo caso deu-se em 1836, quando Maria II de Portugal casou pela segunda vez com Fernando de Saxe-Coburgo-Gotha. Fernando tornou-se monarca jure uxoris no ano seguinte (em 1837), logo que o seu primeiro filho nasceu, e ele reinou como Fernando II, juntamente com a sua esposa. O primeiro marido de Maria II, Augusto de Beauharnais, não foi monarca jure uxoris, porque morreu antes que pudesse dar um herdeiro à rainha. Eles são confundidos como reis consorte, que eram meramente consortes das suas esposas e não co-governantes. (pt)
  • 依据妻权(拉丁語:jure uxoris)是歐洲貴族制度中指因为妻子而获得的权利。当一位男性因为其妻子的贵族头衔而得到了相应头衔时,就称他的头衔是依据妻权获得。 中世纪时,丈夫一般对其妻子的财产拥有控制权。对于妻子在婚前与婚后取得的地产,丈夫拥有使用、收益等权利。即便丈夫想将地产卖出,妻子也无权反对。 “依据妻权”而取得权利在中世纪时十分普遍,即使对一国女王亦是如此。许多中世纪的国王都是因为与女王结婚而获得王位的,比如: * 西法兰克国王拉乌尔,其妻艾瑪为国王罗贝尔一世之女 * 法兰西国王腓力四世娶纳瓦拉女王胡安娜一世为妻后成为纳瓦拉国王腓力一世 * 神圣罗马帝国皇帝腓特烈二世娶耶路撒冷女王伊莎贝拉二世为妻后成为耶路撒冷国王 * 那不勒斯国王,其妻为那不勒斯女王乔万娜一世 * 纳瓦拉国王腓力三世,其妻为纳瓦拉女王胡安娜二世 文艺复兴后,一些国家对于依据妻权获得的国王的态度发生了变化:女王拥有统治权,只有部分权利转让给其丈夫。比如当英格兰女王玛丽一世与西班牙国王腓力二世结婚时,英格兰国会专门通过了《》,预防腓力二世篡夺英格兰的权力。这一法案最终保证了玛丽一世的异母妹伊丽莎白一世在她去世后继承了英格兰的王位。 (zh)
  • Jure uxoris — латинська фраза, що означає «по праву дружини». Це шляхетний титул, який використовується чоловіком, коли його дружина обіймає посаду або має титул suo jure («у власному праві»).Також чоловік-спадкоємець «Jure uxoris» міг стати законним власником земель або титулу своєї дружини. Наприклад, заміжні жінки в Англії були юридично нездатними володіти нерухомістю до прийняття Закону про власність одружених жінок 1882 року. Королів, які правили jure uxoris, називали співправителями зі своїми дружинами, але їх не слід плутати з королями-консортами, які були просто консортами (подружжям) своїх дружин. (uk)
dbo:wikiPageID
  • 13170237 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 7892 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1055309141 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:date
  • June 2020 (en)
dbp:reason
  • and England? What about pre-union Scotland? (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Jure uxoris je latinský termín znamenající „z práva manželky“, odkazuje se tak na panovníka, který získal dotyčný panovnický titul manželstvím se svou ženou, která titul zdědila (většinou po otci). Ve středověku se manžel dědičky trůnu vždy stával po boku manželky např. králem z práva manželky. Postupem času bylo od této praxe upuštěno a v současnosti jsou manželé vládnoucích panovnic většinou tzv. princové-manželové nebo princové-regenti. (cs)
  • Jure uxoris (a Latin phrase meaning "by right of (his) wife") describes a title of nobility used by a man because his wife holds the office or title suo jure ("in her own right"). Similarly, the husband of an heiress could become the legal possessor of her lands. For example, married women in England and Wales were legally incapable of owning real estate until the Married Women's Property Act 1882. Kings who ruled jure uxoris were regarded as co-rulers with their wives and are not to be confused with king consort, who were merely consorts of their wives. (en)
  • Jure uxoris adalah istilah dalam Bahasa Latin yang berarti "karena hak yang diperoleh dari istrinya" atau "dalam hak istri". Istilah ini digunakan untuk gelar-gelar kerajaan atau kebangsawanan seseorang yang mana pada dasarnya gelar tersebut disandang (memiliki hak atas) oleh istrinya. Atau bisa disebut, suami dari pewaris takhta wanita dapat menjadi pewaris takhta pula secara jure uxoris. Kerajaan yang menganut sistem Jure uxoris tidak dibingungkan dengan gelar , yang hanya bertindak menjadi pendamping, bukan pengambil kebijakan. (in)
  • Iure uxoris (łac. „z prawa żony”) – termin używany w sytuacji, gdy małżonek królowej, księżnej, hrabiny itp. otrzymywał (tron i) władzę danego terytorium z faktu bycia mężem dziedziczki korony. Prawo do tronu tracił zwykle po śmierci żony. Szlachcic panujący iure uxoris był oficjalnie władcą równoprawnym ze swoją małżonką i przysługiwała mu równoważna pozycja w terytorium. Pozycja małżonki w okresie średniowiecza była faktycznie ograniczona. Władzę polityczną skupiał w swym ręku małżonek. Uważano bowiem, że kobieta nie powinna sama sprawować władzy, toteż w razie śmierci męża szukano dla owej panującej wdowy nowego małżonka. Od końca średniowiecza role zaczęły się zmieniać. Dla zabezpieczenia interesów terytorium ograniczono pozycję i wpływy męża panującej kobiety (patrz: książę małżonek). (pl)
  • Jure uxoris eller iure uxoris, är latin för "genom hustruns rätt" - en mans regering genom hustruns arvsrätt; ett begrepp genom vilken en man delade eller ensam övertog sin hustrus titel genom giftermål. (sv)
  • 依据妻权(拉丁語:jure uxoris)是歐洲貴族制度中指因为妻子而获得的权利。当一位男性因为其妻子的贵族头衔而得到了相应头衔时,就称他的头衔是依据妻权获得。 中世纪时,丈夫一般对其妻子的财产拥有控制权。对于妻子在婚前与婚后取得的地产,丈夫拥有使用、收益等权利。即便丈夫想将地产卖出,妻子也无权反对。 “依据妻权”而取得权利在中世纪时十分普遍,即使对一国女王亦是如此。许多中世纪的国王都是因为与女王结婚而获得王位的,比如: * 西法兰克国王拉乌尔,其妻艾瑪为国王罗贝尔一世之女 * 法兰西国王腓力四世娶纳瓦拉女王胡安娜一世为妻后成为纳瓦拉国王腓力一世 * 神圣罗马帝国皇帝腓特烈二世娶耶路撒冷女王伊莎贝拉二世为妻后成为耶路撒冷国王 * 那不勒斯国王,其妻为那不勒斯女王乔万娜一世 * 纳瓦拉国王腓力三世,其妻为纳瓦拉女王胡安娜二世 文艺复兴后,一些国家对于依据妻权获得的国王的态度发生了变化:女王拥有统治权,只有部分权利转让给其丈夫。比如当英格兰女王玛丽一世与西班牙国王腓力二世结婚时,英格兰国会专门通过了《》,预防腓力二世篡夺英格兰的权力。这一法案最终保证了玛丽一世的异母妹伊丽莎白一世在她去世后继承了英格兰的王位。 (zh)
  • Iure uxoris o de vegades també jure uxoris és una frase llatina que significa «pel dret de la seva dona». S'empra per fer referència al títol que el marit adquireix pel seu matrimoni amb una dona que posseeix la dignitat nobiliària suo iure. (ca)
  • Iure uxoris ist ein lateinischer Begriff, der mit „aus dem Recht der Ehefrau“ zu übersetzen ist. Er wird üblicherweise benutzt, um einen (Adels-)Titel zu bezeichnen, der von einem Mann geführt wird, dessen Ehefrau diesen Titel aus eigenem Recht (zum Beispiel aufgrund einer Erbschaft) besitzt. Der Titel eines iure-uxoris-Königs ist nicht zu verwechseln mit dem Prinzgemahl, der lediglich Ehemann der Königin ist, nicht aber Mitregent. (de)
  • Iure uxoris es una locución latina que significa ‘por el derecho de su mujer’. Se utiliza para hacer referencia al título que el marido adquiere por su matrimonio con una mujer que posee la dignidad nobiliaria por derecho propio. (es)
  • Jure uxoris, è un termine latino che significa per maritali nomine cioè "per diritto di sua moglie" o "per diritto di una moglie". È comunemente utilizzato per riferirsi ad un titolo detenuto da un uomo la cui moglie ne è investita per suo proprio diritto. In altre parole, egli acquisisce il titolo semplicemente essendo suo marito. I monarchi jure uxoris non devono essere confusi con il re consorte, che erano soltanto consorti della loro moglie e non co-regnanti. (it)
  • Iure uxoris of jure uxoris is een Latijnse rechtsterm, die kan worden vertaald als: "uit rechte van de echtgenote". Het wordt vaak gebruikt, om een (adellijke) titel aan te duiden, die door een man wordt gevoerd, die zijn vrouw uit eigen recht (bijvoorbeeld door erfenis) bezit. De titel van koning iure uxoris mag niet worden verward met die van prins-gemaal, de slechts de echtgenoot van de koning, maar niet haar mederegent. (nl)
  • Jure uxoris é uma expressão latina que significa "em direito de uma esposa". É comumente utilizada para se referir a um título, funções ou propriedade, detido por um homem cuja esposa o detém em seu próprio direito. Em caso de divórcio entre um monarca feminino reinante e o seu marido, o marido iria continuar a ser o monarca e a sua esposa iria perder o seu estatuto. Um exemplo disso é quando Marie de Boulogne e Mateus I de Boulogne se divorciaram em 1170. Marie deixou de ser condessa, enquanto Mateus I continuou a reinar até 1173. (pt)
  • Jure uxoris — латинська фраза, що означає «по праву дружини». Це шляхетний титул, який використовується чоловіком, коли його дружина обіймає посаду або має титул suo jure («у власному праві»).Також чоловік-спадкоємець «Jure uxoris» міг стати законним власником земель або титулу своєї дружини. Наприклад, заміжні жінки в Англії були юридично нездатними володіти нерухомістю до прийняття Закону про власність одружених жінок 1882 року. (uk)
rdfs:label
  • Iure uxoris (ca)
  • Jure uxoris (cs)
  • Iure uxoris (de)
  • Iure uxoris (es)
  • Jure uxoris (in)
  • Jure uxoris (it)
  • Jure uxoris (en)
  • Iure uxoris (pl)
  • Iure uxoris (nl)
  • Jure uxoris (pt)
  • Jure uxoris (sv)
  • 依据妻权 (zh)
  • Jure uxoris (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:before of
is dbp:succession of
is dbp:title of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License