An Entity of Type: Class107997703, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

An inchoative verb, sometimes called an "inceptive" verb, shows a process of beginning or becoming. Productive inchoative affixes exist in several languages, including the suffixes present in Latin and Ancient Greek, and consequently some Romance languages. Not all verbs with inchoative suffixes have retained their inceptive meaning. In Italian, for example, present indicative finisco 'I finish' contains the form of the suffix, while present indicative finiamo 'we finish' does not, yet the only difference in meaning is that of person subject; the suffix is now semantically inert.

Property Value
dbo:abstract
  • Els verbs incoatius són un nombrós grup de verbs del grup III que, en la conjugació dels seus presents d'indicatiu i de subjuntiu, adjunten a l'arrel un element de naturalesa discutida (encara que majoritàriament es considera un tipus de morfema), que s'anomena habitualment increment. Aquest increment té, la forma -eix- (pronunciat amb e oberta i fricativa palatal sorda) ( o -esc-/esqu- en present, subjuntiu i imperatiu dels dialectes baleàrics) en català oriental, i -ix- en català occidental (pronunciat amb i pura i xeix fricativa palatal sorda) (o -isc-/isqu- en present, subjuntiu i imperatiu, normalment la essa d'aquest increment també és pronunciada com una xeix en aquests dialectes), i s'uneix directament a l'arrel. Després d'aquest increment, s'incorporen la resta de morfemes típics de la flexió verbal. Aquest increment només apareix a les formes que s'esperarien rizotòniques (1a, 2a, 3a i 6a persones), però en ser tònic atreu l'accent. Això fa que els verbs incoatius presentin sempre les arrels àtones, fet que ha portat alguns autors a discutir sobre el fonema subjacent en aquestes vocals, en esdevenir impossible de fer tònic. La conjugació dels verbs incoatius, per tant, resulta igual a la dels verbs del seu mateix grup que no són incoatius (els anomenats ), excepte als presents. Fixeu-vos en l'exemple següent (cal destacar que els dialectes occidentals també poden prendre la e en l'increment amb les terminacions amb a o e del subjuntiu quan es vol reflectir un llenguatge molt formal, això està indicat entre parèntesis a la taula): Ara bé, cal dir que els increments no són exclusius dels verbs incoatius del grup III, sinó que també es troben verbs amb increments als grups I i sobretot al grup II, encara que en aquests casos l'increment s'anomena increment velar i presenta una distribució lleugerament diferent. Pel que fa a la distinció dins el grup III entre verbs purs i incoatius, és un tema complex i en procés actiu de canvi. Es pot considerar que la majoria de verbs del grup III segueixen el model incoatiu, i uns pocs, i en recessió, són de conjugació pura. Per defecte, el verb es considera incoatiu, i els verbs purs estan marcats específicament així al lexicó. A més, l'extensió de la conjugació incoativa és un procés actiu, i molts parlants vacil·len a l'hora de conjugar un verb entre un model i un altre, tot i que en casos de vacil·lació s'acaba per adoptar el model incoatiu. Per tant, els verbs purs del grup III són: bullir, sortir, dormir, escopir, tossir, sentir, consentir, pressentir, ressentir, lluir, collir, esmunyir, ajupir, morir, fugir i pocs més (cal consultar obres específiques). La resta són incoatius. (ca)
  • Vorgangsverben bilden eine Bedeutungsklasse von Verben. Es handelt sich um Verben, die eine dynamische, sich verändernde Situation bezeichnen, die aber keine Handlung eines belebten Verursachers ist. Hinsichtlich der Dynamik der Situation stehen Vorgangsverben folglich in einem Kontrast zu Zustandsverben, hinsichtlich des Fehlens von Kontrolle eines bewussten Verursachers (Agens) stehen sie im Kontrast zu Tätigkeitsverben. Vorgangsverben können einen festen Endpunkt des Vorgangs angeben (telische Verben) oder nicht (atelische Verben). Beispiele * Atelische Vorgangsverben, ohne Begrenzung der Situation: wachsen, schlafen * Telische Vorgangsverben, mit Begrenzung der Situation: erfrieren, sich auflösen; aufblühen (Eintritt des Blühens: inchoatives Verb) (de)
  • An inchoative verb, sometimes called an "inceptive" verb, shows a process of beginning or becoming. Productive inchoative affixes exist in several languages, including the suffixes present in Latin and Ancient Greek, and consequently some Romance languages. Not all verbs with inchoative suffixes have retained their inceptive meaning. In Italian, for example, present indicative finisco 'I finish' contains the form of the suffix, while present indicative finiamo 'we finish' does not, yet the only difference in meaning is that of person subject; the suffix is now semantically inert. (en)
  • Nella lingua italiana, vengono detti verbi incoativi - impropriamente, per analogia col latino - quei verbi della terza coniugazione (-ire) che ampliano, o che possono ampliare, il paradigma desinenziale ordinario con l'interfisso -isc- tra radice e desinenza, alla 1ª, 2ª, 3ª e 6ª persona dell'indicativo presente, del congiuntivo presente e dell'imperativo. Si tratta di un fenomeno caratteristico solo della terza coniugazione, e presente nella stragrande maggioranza dei suoi verbi. La denominazione, affermatasi nella grammatica tradizionale, è però impropria perché in italiano l'interfisso -isc- non è portatore di alcun significato proprio, in grado di conferire all'azione espressa dal verbo un aspetto incoativo (cioè di inizio dell'azione). Si tratta di una funzione che in latino aveva l'interfisso -sc-, di cui -isc- è erede e da cui sì trae tale denominazione, ma che in italiano non conserva valore semantico proprio: infatti, non vi è alcuna differenza tra nutro e nutrisco. Esistono soltanto, in rarissimi casi, alcune sfumature di significato che la tradizione letteraria ha assegnato in via preferenziale al paradigma in -isc- piuttosto che a quello ordinario, nei verbi che li ammettono entrambi, ma si tratta comunque di variazioni che non conferiscono all'interfisso un valore semantico proprio. (it)
  • Een inchoatief werkwoord is een werkwoordsvorm waarvan de betekenis "iets dat begint of aan het ontstaan is" is. Deze betekenis wordt - meestal door middel van een gebonden morfeem - afgeleid van een ander werkwoord. Het inchoatieve aspect is daarmee een apart aspect van werkwoorden. In veel talen zoals het Grieks en Latijn heeft inchoativiteit een sterk productief karakter. Door middel van een infix kan van allerlei werkwoorden een secundaire inchoatieve betekenis worden afgeleid. In het Nederlands is het meest productieve element met een inchoatieve betekenis het voorvoegsel in-: (in-schakelen, in-zetten, enz.) (nl)
  • Inkoativa verb är verb som betecknar att subjektet inträder i ett visst tillstånd. Ett i svenskan relativt vanligt, men knappast nyproduktivt, sätt att avleda inkoativa verb från (främst) adjektiv är att foga ändelsen -na till dessa, till exempel kall-na, trött-na, mörk-na. (sv)
dbo:wikiPageID
  • 2576618 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10197 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1113055795 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • An inchoative verb, sometimes called an "inceptive" verb, shows a process of beginning or becoming. Productive inchoative affixes exist in several languages, including the suffixes present in Latin and Ancient Greek, and consequently some Romance languages. Not all verbs with inchoative suffixes have retained their inceptive meaning. In Italian, for example, present indicative finisco 'I finish' contains the form of the suffix, while present indicative finiamo 'we finish' does not, yet the only difference in meaning is that of person subject; the suffix is now semantically inert. (en)
  • Inkoativa verb är verb som betecknar att subjektet inträder i ett visst tillstånd. Ett i svenskan relativt vanligt, men knappast nyproduktivt, sätt att avleda inkoativa verb från (främst) adjektiv är att foga ändelsen -na till dessa, till exempel kall-na, trött-na, mörk-na. (sv)
  • Els verbs incoatius són un nombrós grup de verbs del grup III que, en la conjugació dels seus presents d'indicatiu i de subjuntiu, adjunten a l'arrel un element de naturalesa discutida (encara que majoritàriament es considera un tipus de morfema), que s'anomena habitualment increment. Aquest increment té, la forma -eix- (pronunciat amb e oberta i fricativa palatal sorda) ( o -esc-/esqu- en present, subjuntiu i imperatiu dels dialectes baleàrics) en català oriental, i -ix- en català occidental (pronunciat amb i pura i xeix fricativa palatal sorda) (o -isc-/isqu- en present, subjuntiu i imperatiu, normalment la essa d'aquest increment també és pronunciada com una xeix en aquests dialectes), i s'uneix directament a l'arrel. Després d'aquest increment, s'incorporen la resta de morfemes típics (ca)
  • Vorgangsverben bilden eine Bedeutungsklasse von Verben. Es handelt sich um Verben, die eine dynamische, sich verändernde Situation bezeichnen, die aber keine Handlung eines belebten Verursachers ist. Hinsichtlich der Dynamik der Situation stehen Vorgangsverben folglich in einem Kontrast zu Zustandsverben, hinsichtlich des Fehlens von Kontrolle eines bewussten Verursachers (Agens) stehen sie im Kontrast zu Tätigkeitsverben. Vorgangsverben können einen festen Endpunkt des Vorgangs angeben (telische Verben) oder nicht (atelische Verben). (de)
  • Nella lingua italiana, vengono detti verbi incoativi - impropriamente, per analogia col latino - quei verbi della terza coniugazione (-ire) che ampliano, o che possono ampliare, il paradigma desinenziale ordinario con l'interfisso -isc- tra radice e desinenza, alla 1ª, 2ª, 3ª e 6ª persona dell'indicativo presente, del congiuntivo presente e dell'imperativo. Si tratta di un fenomeno caratteristico solo della terza coniugazione, e presente nella stragrande maggioranza dei suoi verbi. (it)
  • Een inchoatief werkwoord is een werkwoordsvorm waarvan de betekenis "iets dat begint of aan het ontstaan is" is. Deze betekenis wordt - meestal door middel van een gebonden morfeem - afgeleid van een ander werkwoord. Het inchoatieve aspect is daarmee een apart aspect van werkwoorden. (nl)
rdfs:label
  • Verb incoatiu (ca)
  • Vorgangsverb (de)
  • Inchoative verb (en)
  • Verbi incoativi (it)
  • Inchoatief werkwoord (nl)
  • Inkoativt verb (sv)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License